Castell De Boixadors. Sant Pere Sallavinera

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Castell De Boixadors. Sant Pere Sallavinera 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 1 Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera Memòria d’Arqueologia i Història 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 2 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 3 Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera Memòria d’Arqueologia i Història Col·lecció_Documents de Treball Sèrie_Recursos Culturals, 8 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 4 4 | Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera Coordinació: Albert López Mullor. SPAL Autors: Ainhoa Pancorbo Picó, Àlvar Caixal Mata, Albert López Mullor, Maria Clua Mercadal, Pere Cascante Torrella, Joan Miquel Llodrà Nogueras. Fotografies: Ainhoa Pancorbo Picó, Montserrat Baldomà Soto, Joan Francés Estorch, Albert López Mullor, Maria Clua Mercadal (Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya). Aixecaments planimètrics: Àlvar Caixal Mata, Ainhoa Pancorbo Picó, Francisco Palma, Jordi Grabau, David Laudo, Pere Cascante Torrella. Delineació: Jordi de la Pinta, Josep Maria Puche, Rosa Palau, Paloma Aliende, Paola García, Francisco Palma. Dates de l’excavació: 1999-2004. Edició: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) Cap del Servei: Antoni González Moreno-Navarro Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió: Raquel Lacuesta © Diputació de Barcelona Setembre de 2008 Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Fotoletra, SA Impressió: AG Elkar Sociedad Cooperativa ISBN: 978-84-9803-584-1 Dipòsit legal: Bi-2623-2008 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 5 | 5 Índex Presentació . 7 L’excavació arqueològica . 9 Ainhoa Pancorbo Picó, Àlvar Caixal Mata, Albert López Mullor, Pere Cascante Torrella I. Situació . 11 II. Descripció de l’edifici . 12 III. Antecedents, objectius i metodologia de la recerca . 19 IV. Desenvolupament dels treballs . 22 1. Àmbits B i C . 22 2. Àmbit D . 28 3. Àmbit E . 30 4. Àmbit F . 33 5. Àmbit G . 38 6. Àmbits I i J . 40 7. Àmbit K . 44 8. Àmbit L i bestorre . 45 9. Àmbits M, N, O i P . 47 10. Àmbit Q . 49 11. Àmbit U . 52 12. Àmbit V . 55 13. Àmbit W . 62 14. Àmbit X . 64 V. Datació de les unitats estratigràfiques . 67 VI. Conclusions . 72 Estudis monogràfics . 87 La ceràmica medieval i moderna . 89 Ainhoa Pancorbo Picó Les troballes monetàries . 105 Maria Clua Mercadal Bibliografia . 109 Inventari del material . 113 Il·lustracions . 173 Figures (plànols i fotografies) . 175 Làmines . 224 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 6 6 | Índex Estudi històric documental . 257 Joan Miquel Llodrà Nogueras Antecedents i mètode de treball . 259 Dades geogràfiques, geològiques, ambientals i sísmiques . 265 Cronologia històrica i constructiva del conjunt de Boixadors . 269 La història del conjunt monumental de Boixadors . 289 Època prehistòrica, ibèrica i romana . 289 Boixadors a l’època altmedieval (segles X i XI) . 290 Els orígens de l’església de Boixadors: el segle XI . 291 El segle XII . 292 El segle XIII . 295 El segle XIV . 298 El segle XV . 307 El segle XVI . 317 El segle XVII . 322 El segle XVIII . 329 El segle XIX . 348 El segle XX . 368 Conclusions . 391 Quadre resum dels espais del conjunt de Boixadors a través de la documentació . ..
Recommended publications
  • Mapa De Patrimoni Cultural La Torre De Claramunt
    Mapa de patrimoni cultural La Torre de Claramunt OPC Novembre 2013 SUMARI 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits 1.2. Agraïments 2. Metodologia 2.1. Metodologia de treball 2.2. Fonts consultades i Bibliografia 2.3. Explicació de la fitxa 2.4. Criteris generals d’intervenció i selecció 3 . Diagnòstic 3.1. Marc geogràfic i el medi físic 3.2. Comunicacions 3.3. La població i l’economia 3.4. Síntesi històrica 3.5. Dades toponímiques 3.6. Mapa general del terme 3.7. Descripció de l’estat legal de protecció 3.8. Equipaments patrimonials del terme 3.9. Anàlisi global del patrimoni del terme. 4. Llistats d’elements fitxats i no fitxats 4.1. Elements fitxats 4.2. Elements no fitxats 5. Bibliografia 1 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits La realització del MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL del municipi de La Torre de Claramunt és fruit de la iniciativa dels Serveis Tècnics municipals de La Torre de Claramunt, i ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC). L’objectiu és conèixer i valorar la riquesa cultural i natural del municipi, permetent l’establiment de mesures per a la seva protecció, conservació i difusió, així com la planificació de la seva rendibilització social. L’Oficina de Patrimoni Cultural va creure adequat encomanar l’execució material del Mapa de Patrimoni Cultural la Sra. Raquel Valdenebro Manrique, llicenciada en Geografia i Història i especialista en patrimoni i documentació. 1.2. Agraïments En aquest apartat cal fer esment de la bona acollida que ha tingut el projecte per part de la població del municipi de La Torre de Claramunt, i de la important col·laboració prestada per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament.
    [Show full text]
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons
    Agost de 2001 Número 12 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Programa Festa Major 2001 Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí de Dalt del Lloretó Exposició d’olis del mestre Josep M. Padró Planta un arbre i el veuràs créixer Copons celebra les caramelles amb el record de la Mònica i el Josep Iniciació al Tai-xi Iniciativa Jazz a Copons Tot Circ, a la Fira de Tàrrega Exposició de fotografies de Ramon Serra a la Uecanoia El calendari festiu de l’Alta Anoia El Consell Comarcal fomenta el reciclatge amb l’escarabat pilotaire Història d’una colla Futbol Club Copons Ajuntament de Copons Resum d’activitats i actes En la mort d’una persona jove Els muntanyencs es van topar amb un “cas excepcional” El poema de la Mònica Morir a la muntanya L’exemple de Mònica Gudayol Missa per la Mònica i l’Elena. Hospital Clínic A la Mònica Gudayol Tirarem endavant, Mònica En remembrança de Mònica Gudayol Per tu, Mònica Mònica Flocs de neu, de plata i ombres queien vers les llums L’estrelleta: un cap gros per a la Mònica Mònica; moltes gràcies per aquest dibuix Els alps en els pirineus Llàgrima viva Editorial Tornar a Copons? Immigració, qui es queixa? Un gol per sota les cames La senyoreta Vicenta El porquet Nofe-nof El Sr. Cosme Exercici i salut en la gent gran Oliaigua amb tomàtics (sopa menorquina) Arxiu fotogràfic El repic de campanes, juntament amb la música de la cercavila, desperta el poble i el convida a una nova Festa Major, que juntament amb Iniciativa Jazz i la Festa dels Traginers i Comerciants de Copons omplen de diversitat cultural els carrers i places del poble, en un any en què desapareix la pesseta i, malgrat els canvis, es mantenen les tradicions.
    [Show full text]
  • Mirant Endavant 21
    23 de setembre de 2010 MIRANT ENDAVANT 21 Dades tècniques TIC Anoia organitza un taller per a Fira de Setembre conèixer les 7 eines bàsiques que han Dates: 23 al 26 de setembre. Amb el suport: Cambra de Horari: De 10 del matí a 9 del Comerç de Barcelona - Delegació revolucionat les comunicacions vespre. a l’Anoia, Consell Comarcal de emà divendres, a partir de les Ubicació: Recinte Carner (Dr. l’Anoia, Endesa. D19.30h, TIC Anoia organitza el Pujadas 83 - M. Muntaner 100). Entitats col.laboradores: Unió taller de divulgació “7 x 7 Eines TIC Preu entrada: Gratuïta. Empresarial de l’Anoia, Unió de que ens han canviat la vida”, que Estands: 292 (Comercials 174, Botiguers i Comerciants d’Iguala- farà un intensiu repàs de 7 tecno- Fira Pell 16, Entitats 12, Artesania da, Col.legi d’agents Comercials, logies TIC que han revolucionat 90). Jove Cambra d’Igualada. les comunicacions en els darrers Expositors totals: 259. Amb la col.laboració de: Des- anys. La jornada es farà dins dels Procedència expositors: Igua- sota, El Cangur, Flors i plantes Ro- actes de la 57a edició de la Fira lada 53%, Comarca 4%, Fora de la set, Galeria 22, Hormipresa, Hotel de Setembre i la inscripció, que província de Barcelona 25%. Amèrica, Magatzems Faro, Òscar és gratuïta, es pot fer al telèfon Superfície neta: 7.500 m2. Pastisser, Pastisseria Fidel Serra, 938052292 o al correu electrònic Superfície total: 18.000 m2 Pastisseria Garriga, Pastisseria [email protected]. (14.000 m2 coberts i 4.000 m2 ex- Gourmandise, Pastisseria Jordi, En aquest taller, 7 professio- teriors).
    [Show full text]
  • Fons Marquesat De Moja Arxiu Biblioteca De Catalunya 2016
    Fons Marquesat de Moja Arxiu Biblioteca de Catalunya 2016 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1. Codi de referència BC CAT FONS MARQUESAT DE MOJA 1.2. Títol Marquesat de Moja 1.3. Dates Dates de producció: 1199 – 1924, amb predomini dels segles XVI al XIX. Dates de formació: 1583 - 1924 1.4. Nivell de descripció Fons 1.5. Volum i suport de la unitat de descripció 493 unitats d’instal·lació, entre lligalls, arxivadors i volums, que a la vegada poden contenir diversos llibres cadascun d’ells amb número de registre propi. Ocupen 28 metres lineals. I diferents carpetes que contenen uns 2.950 pergamins, no descrits en aquest inventari. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1. Noms dels productors Els productors dels diferents fons integrants de l’arxiu del Marquesat de Moja són principalment les dues famílies que van ostentar els títols nobiliaris Marquesat de Moja de la Torre i Marquesat de Cartellà i els seus llinatges emparentats. És a dir, pel primer, el llinatge Copons (que alhora integraria els patrimonis dels Oms i Desbosc (emparentats a la vegada amb els llinatges i Guimerà, Marimon, Gibert, Setantí, Vilagaia), i pel segon el llinatge Cartellà (emparentat amb els Malla (el qual amb el Canadal), Camós, Aones i Desbac (a la vegada emparentat amb els llinatges Desvern i Avellaneda). 2.2. Història de l’organisme / Notícia biogràfica Fins l’any 1758, arran de l'enllaç matrimonial entre Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja, i Maria Lluïsa de Cartellà, III marquesa de Cartellà, en què neix una sola línia genealògica, no és ajustat parlar d'una història sinó de dues principals, amb altres d'emparentades.
    [Show full text]
  • Century Barcelona
    Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth- Century Barcelona Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Florence, July 2015. European University Institute Department of History and Civilization Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona. Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Examining Board Prof. Luca Molà, (EUI, Supervisor). Prof. Regina Grafe, (EUI, Second Reader). Dr. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals -CSIC, External Supervisor). Prof. Bartolomé Yun-Casalilla (EUI, Universidad Pablo de Olavide, Seville). Prof. James Amelang (Universidad Autónoma de Madrid). © Carolina Obradors Suazo, 2015. No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Carolina Obradors Suazo Thesis Supervisor: Professor Luca Molà Abstract. This thesis explores the norms, practices, and experiences that conditioned urban belonging in Late Medieval Barcelona. A combination of institutional, legal, intellectual and cultural analysis, the dissertation investigates how citizenship evolved and functioned on the Barcelonese stage. To this end, the thesis is structured into two parts. Part 1 includes four chapters, within which I establish the legal and institutional background of the Barcelonese citizen. Citizenship as a fiscal and individual privilege is contextualised within the negotiations that shaped the limits and prerogatives of monarchical and municipal power from the thirteenth to the late fourteenth centuries.
    [Show full text]
  • L'observatori De Pujalt, 10 Anys Recollint Dades El Centre Universitari
    Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.000 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 597 - 13 de febrer de 2014 El centre universitari L’Observatori de Pujalt, 10 A Igualada, Fira va prenent forma anys recollint dades Reial de Pere III el Cerimoniós Pàg. 19 Presentacions literàries: de Rafel Nadal, Gaspar Hernández i Jordi Enrich Hoja Pàg. 18, 20 i 22 El XIIIè Torneig Casteller portarà 1.700 castellers a Igualada Pàg. 28 Festa disco anys 60-80 al Foment de a futura Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI) que s’està construint al questa setmana s’han complert deu anys des que a l’Observatori de Piera LPla de la Massa, va segons el calendari previst i de cara al proper curs APujalt es van començar a prendre dades de forma oficial i continu- Pàg. 18 escolar ja entrarà en funcionament. L’edifici ha rebut la certificació Classe ada; inicialment seria el seu fundador Ernest Guille qui va començar els A de màxima eficiència energètica i és que en la seva construcció s’està registres, i ara té continuïtat gràcies a l’actual director Albert Borràs que tenint molt en compte tots els sistemes d’aprofitament energètic que ha convertit l’Observatori en un espai de referència on hi tenen cabuda L’olímpica Laura exigeix la normativa; des de l’orientació de la façana, als aïllaments o la nombroses activitats relacionades amb els fenòmens meteorològics i Orgué competeix instal·lació d’una caldera de biomassa. Pàg. 5 astronòmics. Pàg. 10 avui als 10 km. estil clàssic Toni Bou trenca rècords al Avui 13 de febrer, Pàg.
    [Show full text]
  • 7.6 Propostes Del Pla Per Als Àmbits
    7.6 PROPOSTES DEL PLA PER ALS ÀMBITS En aquest capítol s'exposen de forma succinta, tant la situació i la funció relativa de cada un dels àmbits en el context territorial de les Comarques Centrals, com els trets bàsics de les propostes d’ordenació que contenen, el conjunt de les quals està representat en els plànols d’ordenació a escales 1/50.000 i 1/150.000 i exposat en els capítols 6.6: “Espais oberts: Síntesi de les propostes i recomanacions”, 7.3: “Avaluació de les necessitats de sòl per a activitat econòmica i d’habitatge en l’escenari 2026” i 8.5: “Propostes dels sistemes de mobilitat”. Les dades estadístiques recollides en aquest capítol corresponen a les dels censos indicats en cada cas o a la població de l’any 2006 quan així es fa constar. L’índex d’envelliment i els llocs de treball corresponen a l’any 2001. Les referències a Plans estratègics en vigència, corresponen al web de la Diputació de Barcelona “Programa d’estratègies locals: Distribució dels processos estratègics per pactes territorials...” En cas de contradicció, o dubte d’interpretació, entre les estratègies atribuïdes als assentaments o àrees especialitzades en els quadres de característiques dels àmbits i les representades en els plànols d’ordenació a escala 1/50.000 – sèrie O.5 a O.9 - prevaldran aquestes darreres. El sistema d’ assentaments 7-32 7.6.1 Àmbit de la Conca d’Òdena Característiques de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 218 km2 i compren el sector central de la comarca constituït per una gran fossa ovalada, amb una cota mínima de l’ordre de 345 m, on es situa la ciutat d’Igualada, envoltada per elevacions que oscil·len entre els 620 de la Tossa de Montbui i els 450 del Castell de Claramunt.
    [Show full text]
  • Wellingtons Peninsular War Pdf, Epub, Ebook
    WELLINGTONS PENINSULAR WAR PDF, EPUB, EBOOK Julian Paget | 288 pages | 01 Jan 2006 | Pen & Sword Books Ltd | 9781844152902 | English | Barnsley, United Kingdom Wellingtons Peninsular War PDF Book In spite of the reverse suffered at Corunna, the British government undertakes a new campaign in Portugal. Review: France '40 Gold 16 Jan 4. Reding was killed and his army lost 3, men for French losses of 1, Napoleon now had all the pretext that he needed, while his force, the First Corps of Observation of the Gironde with divisional general Jean-Andoche Junot in command, was prepared to march on Lisbon. VI, p. At the last moment Sir John had to turn at bay at Corunna, where Soult was decisively beaten off, and the embarkation was effected. In all, the episode remains as the bloodiest event in Spain's modern history, doubling in relative terms the Spanish Civil War ; it is open to debate among historians whether a transition from absolutism to liberalism in Spain at that moment would have been possible in the absence of war. On 5 May, Suchet besieged the vital city of Tarragona , which functioned as a port, a fortress, and a resource base that sustained the Spanish field forces in Catalonia. The move was entirely successful. Corunna While the French were victorious in battle, they were eventually defeated, as their communications and supplies were severely tested and their units were frequently isolated, harassed or overwhelmed by partisans fighting an intense guerrilla war of raids and ambushes. Further information: Lines of Torres Vedras. The war on the peninsula lasted until the Sixth Coalition defeated Napoleon in , and it is regarded as one of the first wars of national liberation and is significant for the emergence of large-scale guerrilla warfare.
    [Show full text]
  • Conca D'òdena I Senyoria De Poblet
    Conflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca D’Òdena i Senyoria de Poblet) a l’època moderna Valentí Gual i Vilà* Xavier Jorba i Serra** Universitat de Barcelona Resum La societat rural mostra un model de comportament inalterable al llarg del temps, amb poques innovacions i governada més pels costums que per les lleis. Una societat sense privacitat on la hipocresia no és possible. El simple refús comporta una ofensa i una reacció violenta. Una vegada destapada la conflictivitat, per mitjà de les fonts judicials, sorgeixen desenes de proble- màtiques quotidianes pròpies d’una societat horitzontal, fins a aquell moment amagades i que poden enriquir i canviar la visió de la història vertical. Paraules clau: processos judicials, època moderna, Conca d’Òdena, senyoria de Poblet, violència, conflictivitat, bandositat, gavaig, acoltellament, furt, pobresa, marginalitat. Abstract Rural society exhibits a pattern of behaviour which is unchanging throughout time, with few innovations, ruled by tradition rather than laws. It is a society without privacy where hypoc- risy is not possible; a simple denial would lead to an offence often accompanied by violent feedback. Once conflict is made public by means of justice, dozens of daily problems not uncommon in horizontal societies come up: a set of hidden social problems which may en- rich and eventually change our perspective on vertical history. Keywords: judicial proceedings, modern age, Conca d’Òdena, lordship of Poblet, violence, conflictivity, robbery, poverty, marginalization, outlawry. * * És professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ([email protected]) ** Doctor en Història pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona ([email protected]) Rebut: febrer de 2013.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Stock Exchange Announcement No
    Company announcement from Vestas Wind Systems A/S Randers, 27 December 2007 Company announcement No. 47/2007 Page 1 of 1 Vestas receives order for 36 wind turbines for Spain Vestas has received an order for a total of 36 wind turbines for the Pujalt and the Turo del Magre projects in Catalonia in Spain. The order comprises 26 units of the V90-2.0 MW wind turbine and 10 units of the V90-1.8 MW wind turbine. The order includes supply, installation, commissioning, as well as a five-year service and maintenance agreement. The Pujalt wind power plant will be located in Pujalt (Barcelona), and the Turo del Magre wind power plant will be located between San Guim de Freixenet (Lerida) and Montmaneu (Barcelona). At the customer’s request, details about the project ownership cannot be disclosed at this time. The two wind power plants, with a total capacity of 70 MW, will be the first wind power plants to be established by Vestas in Catalonia. The region has a total installed capacity of 225 MW, and a target of 1,000 MW installed by 2010. “We are very pleased with the strong commitment to wind in Spain. As of July 2007, Spain has a total installed wind capacity of 12,800 MW, and a target of 25,155 MW installed by 2010, 35,000 MW by 2020 and 44,000 MW by 2030, including 8,000 MW installed offshore,” says Juan Araluce, President of Vestas Mediterranean A/S, and continues: “The two projects in Catalonia will provide enough electricity to power more than 36,000 households in Spain and save the environment from approximately 97 tons of CO2 per year.” Delivery of the wind turbines is scheduled to start in December 2008 for the Pujalt project and in June 2009 for the Turo del Magre project.
    [Show full text]
  • Publicacio DOGC Viesblaves
    1/2 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7866 - 3.5.2019 CVE-DOGC-A-19116063-2019 DISPOSICIONS DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT EDICTE de 25 d'abril de 2019, sobre una resolució referent al Pla director urbanístic Vies Blaves Barcelona. Exp.: 2016/60651/C Pla director urbanístic Vies Blaves Barcelona, que afecta municipis de diverses comarques El conseller de Territori i Sostenibilitat ha resolt, en data 17 d'abril de 2019, l'assumpte que s'indica a continuació: -1 Aprovar inicialment el Pla director urbanístic Vies Blaves, formulat per la Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori, que afecta els municipis d'Argençola, Cabrera d'Anoia, Capellades, Copons, Igualada, Jorba, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Piera, Rubió, Santa Margarida de Montbui, Vallbona d'Anoia, Veciana i Vilanova del Camí, de la comarca de l'Anoia; Gelida, Sant Sadurní d'Anoia i Subirats, de la comarca de l'Alt Penedès; Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires, de la comarca del Baix Llobregat; Castellbisbal, de la comarca del Vallès Occidental; Calders, de la comarca del Moianès, Artés, Balsareny, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, el Pont de Vilomara i Rocafort, Gaià, Manresa, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Navàs, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Vicenç de Castellet, Súria i Talamanca, de la comarca del Bages; Avià, Berga, Casserres, Castellar de n'Hug, Cercs, Fígols, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Nou de Berguedà, la Pobla de Lillet, Olvan i Puig-reig, de la comarca del Berguedà, i el municipi de Pinós, de la comarca del Solsonès.
    [Show full text]