01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 1
Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Memòria d’Arqueologia i Història 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 2 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 3
Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Memòria d’Arqueologia i Història
Col·lecció_Documents de Treball
Sèrie_Recursos Culturals, 8 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 4
4 | Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera
Coordinació: Albert López Mullor. SPAL
Autors: Ainhoa Pancorbo Picó, Àlvar Caixal Mata, Albert López Mullor, Maria Clua Mercadal, Pere Cascante Torrella, Joan Miquel Llodrà Nogueras.
Fotografies: Ainhoa Pancorbo Picó, Montserrat Baldomà Soto, Joan Francés Estorch, Albert López Mullor, Maria Clua Mercadal (Gabinet Numismàtic de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya).
Aixecaments planimètrics: Àlvar Caixal Mata, Ainhoa Pancorbo Picó, Francisco Palma, Jordi Grabau, David Laudo, Pere Cascante Torrella.
Delineació: Jordi de la Pinta, Josep Maria Puche, Rosa Palau, Paloma Aliende, Paola García, Francisco Palma.
Dates de l’excavació: 1999-2004.
Edició: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)
Cap del Servei: Antoni González Moreno-Navarro
Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió: Raquel Lacuesta
© Diputació de Barcelona Setembre de 2008 Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Fotoletra, SA Impressió: AG Elkar Sociedad Cooperativa ISBN: 978-84-9803-584-1 Dipòsit legal: Bi-2623-2008 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 5
| 5
Índex
Presentació ...... 7
L’excavació arqueològica ...... 9 Ainhoa Pancorbo Picó, Àlvar Caixal Mata, Albert López Mullor, Pere Cascante Torrella
I. Situació ...... 11
II. Descripció de l’edifici ...... 12
III. Antecedents, objectius i metodologia de la recerca ...... 19
IV. Desenvolupament dels treballs ...... 22 1. Àmbits B i C ...... 22 2. Àmbit D ...... 28 3. Àmbit E ...... 30 4. Àmbit F ...... 33 5. Àmbit G ...... 38 6. Àmbits I i J ...... 40 7. Àmbit K ...... 44 8. Àmbit L i bestorre ...... 45 9. Àmbits M, N, O i P ...... 47 10. Àmbit Q ...... 49 11. Àmbit U ...... 52 12. Àmbit V ...... 55 13. Àmbit W ...... 62 14. Àmbit X ...... 64
V. Datació de les unitats estratigràfiques ...... 67
VI. Conclusions ...... 72
Estudis monogràfics ...... 87
La ceràmica medieval i moderna ...... 89 Ainhoa Pancorbo Picó
Les troballes monetàries ...... 105 Maria Clua Mercadal
Bibliografia ...... 109
Inventari del material ...... 113
Il·lustracions ...... 173
Figures (plànols i fotografies) ...... 175
Làmines ...... 224 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 6
6 | Índex
Estudi històric documental ...... 257 Joan Miquel Llodrà Nogueras
Antecedents i mètode de treball ...... 259
Dades geogràfiques, geològiques, ambientals i sísmiques ...... 265
Cronologia històrica i constructiva del conjunt de Boixadors ...... 269
La història del conjunt monumental de Boixadors ...... 289 Època prehistòrica, ibèrica i romana ...... 289 Boixadors a l’època altmedieval (segles X i XI) ...... 290 Els orígens de l’església de Boixadors: el segle XI ...... 291 El segle XII ...... 292 El segle XIII ...... 295 El segle XIV ...... 298 El segle XV ...... 307 El segle XVI ...... 317 El segle XVII ...... 322 El segle XVIII ...... 329 El segle XIX ...... 348 El segle XX ...... 368
Conclusions ...... 391
Quadre resum dels espais del conjunt de Boixadors a través de la documentació ...... 395
Rectorologi de Sant Pere de Boixadors ...... 399
Arbre genealògic de les famílies Boixadors i Foixà-Boixadors ...... 401
Estudi estilístic ...... 405 Joan Miquel Llodrà Nogueras
Anàlisi arquitectònica i tipològica de l’església de Sant Pere de Boixadors ...... 407 Descripció ...... 407 Paral·lelismes estilístics i tipològics de l’església de Sant Pere de Boixadors ...... 413 Conclusions ...... 418
Elements petris decoratius trobats en l’excavació arqueològica del castell de Boixadors ...... 421
A la recerca d’un arxiu perdut ...... 425
Bibliografia, recull de premsa i fons documentals notarials ...... 431
Il·lustracions ...... 439
Annex. Poemes locals ...... 445 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 7
| 7
Presentació
Històricament, la Diputació de Barcelona, en la seva tasca de col·laborar amb els muni- cipis i donar-los suport, ha vetllat per la conservació del patrimoni arquitectònic. En el marc d’aquesta acció cal situar la creació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, el 1914. Aquest Servei, de llarga i fructífera trajectòria, va ser reorganitzat el 1981 i, no gai- re després, va prendre el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Com a conseqüència d’aquesta reorganització, des del 1983 duu a terme d’una manera sistemà- tica recerques històriques prèvies a la redacció dels projectes de restauració d’edificis i altres elements del patrimoni edificat.
Aquestes recerques històriques són obra d’equips interdisciplinaris i abracen la investiga- ció arqueològica, tant del subsòl dels monuments com de les seves fàbriques, l’estudi dels documents escrits i l’anàlisi estilística, tipològica i iconogràfica, des de l’òptica de la histò- ria de l’art. Els resultats d’aquests estudis es donen a conèixer d’una manera sintètica a través de la Memòria del Servei, publicació tècnica de caràcter plurianual on es recull la feina feta, tant en el camp de la recerca com en el de la restauració monumental, o a tra- vés de publicacions més especialitzades, com ara els Quaderns Científics i Tècnics de Res- tauració Monumental o les Monografies. Tanmateix, aquesta Memòria d’arqueologia i història i les altres aparegudes dins la sèrie «Recursos Culturals» (núms. 4 i 6) de la col·lec- ció «Documents de Treball» volen presentar d’una forma extensa el procés de recerca i les seves conclusions, tant des del camp arqueològic com des de la història documental i la història de l’art.
En aquest llibre s’apleguen les investigacions que han precedit l’obra de restauració del castell de Boixadors, propietat de l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera. Aquesta inter- venció, dirigida per l’arquitecte en cap del Servei Antoni González Moreno-Navarro, va començar l’any 2000 i es troba en curs actualment. Consisteix en la consolidació de les ruïnes d’aquest important conjunt i la reconstrucció de certs paraments, sobretot dels sec- tors meridional i occidental, per tal de posar en valor el monument i de facilitar-hi la visita del públic, que ja es realitza per iniciativa municipal i amb el suport del Servei des de fa tres anys.
La Diputació, a través del Servei de Monuments, ja havia actuat al castell per primer cop entre 1971 i 1976, quan es va netejar i desenrunar parcialment el conjunt, se’n va restau- rar la torre mestra i al cos on hi ha la porta d’entrada es van fer diverses modificacions, a més de col·locar-hi una coberta nova. D’altra banda, es van eliminar diverses construc- cions postmedievals, incloent-hi la rectoria de l’església de Sant Pere de Boixadors, anti- ga parroquial, annexa al castell, en la qual també es va actuar, sobretot a l’interior. Aques- tes obres, dirigides per l’arquitecte en cap Camil Pallàs, van restar inacabades i, entre 1981 i 1983, l’arquitecte Antoni González va prosseguir els treballs de restauració de la cober- ta, l’espadanya i els paraments exteriors del temple. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 8 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 9
L’excavació arqueològica
Ainhoa Pancorbo Picó, Àlvar Caixal Mata, Albert López Mullor, Pere Cascante Torrella 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 10 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 11
| 11
I. Situació Fig. 2
El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l’Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Està encimbellat al capdamunt d’un turó –a 848 metres d’altitud– que destaca clarament al bell mig de les planes cerealístiques típiques de l’Alta Segarra. Al costat, s’alça l’església avui anomena- da de Sant Pere del Castell de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s’enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agres- tes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell.
El municipi de Sant Pere Sallavinera, de 22 km2, amb una població de 153 habitants,1 s’es- tén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s’inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap adminis- tratiu del municipi. Així, l’actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell de la Llavinera, del castell de Boixadors i de la Fortesa. S’hi afegeixen, a més, diversos masos dispersos, d’entre els quals destaca el Molí de Boixadors. Limita al nord amb el terme de la Molsosa, ja dins la província de Lleida; a l’est amb Aguilar de Segarra; a l’oest amb la vila de Calaf i Calonge de Segarra i al sud amb els Prats de Rei, una sèrie de nuclis que juntament amb Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Veciana con- formen una entitat que sovint s’ha volgut diferenciar sota la denominació d’Alta Anoia o Segarra Calafina.
Al turó de Boixadors destaquen grans boscos de pins, però les pastures o terrenys erms ocupen la major part del territori; la resta del terme és dedicada a conreus de secà, espe- cialment cereals, llevat de petits sectors aïllats d’horta. Avui és difícil trobar-hi feixes de vi- nya, que fins fa poc era un conreu destacat de la zona. Darrerament han augmentat les extensions dedicades als farratges, gràcies al rec per aspersió.
El conjunt del castell de Boixadors està declarat Bé d’Interès Cultural pel fet que es troba afectat pel Decret de 22 d’abril de 1949, recollit per la Llei del Patrimoni Històric Espan- yol de 1985.2 S’hi arriba agafant la sortida 107 de l’Eix Transversal (C-25) a Sant Pere Salla- vinera, que mena a la carretera BV-3051 de Manresa a Calaf. Prop del quilòmetre 28, a mà esquerra, cal agafar el trencall de la Llavinera, però sense que s’hi hagi d’arribar, ja que abans cal prendre, a mà dreta, una pista asfaltada que permet accedir a les diferents masies del municipi. Des d’aquesta pista, es poden agafar dos trencalls per arribar al castell, situats a mà esquerra i ben senyalitzats. El primer és a l’altura de can Seguers. Actualment, és el que es troba en més bones condicions, ja que fou arranjat amb motiu de les visites guia- des que es duen a terme al conjunt per iniciativa municipal. El segon es pren a l’altura de can Gironella i convergeix amb el primer pocs metres abans d’arribar al castell. Des d’allà, s’inicia el camí que senfila fins a arribar al cim del turó.
1 Dada corresponent a l’any 2003. 2 El seu número de registre és R-I-51-6104. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 12
12 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
II. Descripció de l’edifici
El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d’un turó en el qual s’hi emplacen el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l’església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat, des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit d’estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la pla- taforma superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m2 (Fig. 2-13).
L’església de Sant Pere
En arribar a la plana, a mà dreta, es troba l’antiga església parroquial de Sant Pere (fig. 11). Es tracta d’un edifici d’origen romànic, documentat des de l’any 1015,3 format en un prin- cipi per una sola nau, la capçalera de la qual, probablement, era formada per un absis semi- circular i coberta amb volta de mig canó seguit reforçada per arcs faixons.
Sembla que entre els segles XIV i XV el temple es va ampliar cap a llevant. Aquesta nova obra va provocar la desaparició de l’antiga capçalera romànica i la construcció d’una de nova de planta rectangular, amb l’afegitó de dues capelles laterals, disposades a manera de creuer. Posteriorment, el cos primitiu de la nau fou sobrealçat. El nou edifici sorgit d’a- questa transformació té una llargada de 20 metres i una amplada de 7 metres a la nau.
S’hi accedeix a través d’una porta oberta en el mur sud, situada en el terç occidental de la nau, acabada en arc de mig punt de doble rosca de dovelles. Al mur nord hi ha una altra porta, actualment tapiada, amb arc de mig punt senzill. Els paraments externs estan construïts amb carreus irregulars només desbastats, mentre que les cantonades presen- ten blocs més ben treballats i travats. Damunt de la porta de la façana sud hi ha un fris d’arcs cecs, en sèries de dos, alternats amb lesenes curtes. Sobre la testera occidental, s’alça un campanar d’espadanya amb dues obertures.
El paviment de l’interior és de toves, excepte els graons de pedra que duen a l’altar, situat a un nivell superior. Al bell mig de la nau, hi ha una làpida que data del 1773, que asse- nyala l’emplaçament d’una tomba col·lectiva que havia pertangut a la família Bosch, del Molí de Boixadors.
Al tram del mur sud corresponent a l’ampliació del temple, encara hi resten les emprem- tes de la rectoria, que hi havia estat adossada (fig. 10). Aquest edifici, del qual només se’n conserven algunes fotografies dipositades al fons documental del Servei, fou enderrocat durant les obres de restauració que es van dur a terme entre els anys 1971 i 1976, sota la direcció de l’arquitecte en cap Camil Pallàs.
3 Benet, Junyent, Mazcuñán 1992: 390. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 13
L’excavació arqueològica | 13
La torre
El castell de Boixadors és presidit per la torre mestra (H), situada al punt més alt del turó (fig. 13). És de planta circular, amb un diàmetre de 7,2 metres i una alçada edificada d’uns 15 metres. Té dos accessos: una petita porta, possiblement l’original, situada a 8 metres del nivell d’assentament de la torre, i una segona obertura, a gairebé 3 metres del terra. Ambdues estan orientades a llevant i estan coronades per un arc de mig punt construït amb dovelles i extradossat amb lloses. Aquestes obertures es corresponen amb els dos pisos superiors dels tres en què es divideix interiorment la torre.
El primer dels pisos esmentats té un diàmetre de 2,60 metres i una alçada de 2,90 metres. Està cobert per una cúpula de paredat de capserrat, on hi ha una obertura zenital, cen- trada, que permet l’accés al pis superior. Aquest segon nivell té un diàmetre de 3,86 metres i una alçada de 3,71 metres i disposa d’una petita finestra d’espitllera. Des de l’interior d’aquest espai, una escala de pedra situada al lateral de la seva volta permet l’accés a la terrassa superior de la torre, coronada per un ampit de 40 centímetres d’alçada per 44 centímetres d’amplada. L’aparell de la construcció està fet de blocs irregulars de pedra calcària, de mida petita o mitjana, només desbastats, però col·locats en filades horitzon- tals ben definides.
La sala principal
A pocs metres de la porta del mur nord de l’església, una rampa (A)4 permet l’accés al cas- tell. Abans d’arribar a la torre mestra, el recorregut mena a la sala principal (B i C, fig. 44), un recinte d’aparença noble molt afectat per les obres efectuades durant la restauració dels anys setanta. Es tracta d’un espai de planta rectangular (9 x 7 m) i prop de 43 m2 de superfície útil interior, dividit en dos àmbits a partir d’un arc diafragma, del qual actualment només en resten els brancals. Les fotografies conservades del principi del segle XX per- meten, però, conèixer-ne la factura, i observar que, en algun moment, havia estat tapiat per redistribuir l’espai. Els dos àmbits es troben en diferents nivells, amb un pendent de prop d’1 metre entre les cotes superiors, localitzades a l’àmbit C, i les inferiors, a l’àmbit B. La coberta actual va ser construïda amb bigues de formigó i tauler ceràmic en el decurs de les obres de restauració suara esmentades.
A la sala s’hi accedeix des de la façana de migdia (fig.45) a través d’una obertura situada a la planta baixa, coronada amb un arc escarser amb esplandit interior. Davant d’aques- ta porta, una obertura quadrangular en el mur nord dóna pas a un petit espai de planta trapezoïdal (B’) i amb una superfície útil d’uns 10 m2, que no presenta cap més entrada de llum.
Afectats per constants modificacions estructurals, als paraments interiors hi resten les empremtes dels forjats dels tres nivells en què es dividien (planta baixa i dos pisos), di- ferents obertures corresponents a finestres, portes i balcons, i un bon nombre d’elements
4 Els espais que es descriuen apareixeran acompanyats, entre parèntesis, de la lletra de l’àmbit al qual corres- ponen. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 14
14 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
que formen part de diverses fases constructives. D’entre aquests elements cal destacar les tres obertures alineades verticalment que es troben a la façana de llevant, correspo- nents a diferents èpoques del recinte. Mentre que les dues inferiors són quadrangulars, la superior, amb una alçada de prop de 2 m, està coronada per una petita falsa arcada tri- lobulada.
Les excavacions arqueològiques realitzades entre els anys 1999 i 2004 van deixar al des- cobert en el subsòl de l’estança un mur que, orientat de nord-est a sud-oest a l’altura dels brancals esmentats més amunt, hauria conformat part del primer recinte murat del cas- tell, bastit cap a l’any 1300. Així mateix, en el subsòl de l’àmbit B s’hi poden observar les restes d’un paviment de lloses corresponent a la rampa d’accés que menava des de l’ex- terior a la porta principal del recinte, localitzada també en el decurs dels treballs realitzats en aquests àmbits.
Els murs de tancament nord i sud d’aquesta gran sala presenten, en els seus extrems de ponent, les restes de queixals sortits que evidencien el fet que antigament s’adossaven a la torre pel costat de llevant (fig. 53).
El parament que tanca l’edifici respecte a la torre tenia, en el moment d’iniciar-se la pre- sent intervenció, l’any 1999, una estructura de doble arcada, rebaixada la inferior i d’arc apuntat la superior (fig. 51). La llum d’aquestes arcades corresponia a tot l’ample de la façana, de gairebé 5 metres. L’arcada rebaixada inferior presentava, però, patologies importants: una sèrie d’esquerdes i ferides en el tapiat que l’acostaven a l’enfonsament. Per evitar que aquest col·lapse imminent repercutís en l’estabilitat de l’estructura de l’arc superior, es va optar per desmuntar-la. Entre aquest mur i la torre mestra hi ha un espai de dimensions molt reduïdes (I) que hauria format part de la sala principal, i des del qual es poden observar els fonaments de la torre. Val a dir que la planta baixa d’aquesta sala fa les funcions de distribuïdor cap a la resta de dependències del castell, ja que quatre por- tes més, dues d’obertes en el mur de migdia i dues més en el de tramuntana, permeten l’accés a les sales que tot seguit es descriuen.
Les dependències de migdia
Des de la sala principal, una porta adovellada amb esplandit (fig. 50), situada a ponent de l’accés principal, mena a la planta baixa d’un cos afegit (àmbit D, fig. 59) que resta actual- ment escapçat (fig. 60, 61). Aquest espai, de forma gairebé quadrada (4 x 4,5 m), tam- bé es distribuïa en planta baixa i dos pisos, dels quals només en queden les emprem- tes de les portes, les finestres i els forjats del primer pis. En els pisos superiors, el gruix dels tres murs que delimiten l’àmbit disminueix 10 centímetres respecte a la planta baixa, punt on s’observen els encaixos dels forjats. Cal destacar, també, la presència, al tancament de llevant d’aquest àmbit, d’una finestra espitllera amb esplandit interior irregular.
Des d’aquesta estança, una petita porta quadrangular, coronada per una llinda i oberta en el mur de ponent (fig. 62), permet l’accés a un passadís estret (S) d’uns 5 metres de llarg per gairebé 1 metres d’ample, que connecta amb l’àmbit E, situat a l’angle sud-est de la fortalesa (fig. 65). En aquest darrer espai, de planta rectangular (5 x 3 m) i conserva- 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 15
L’excavació arqueològica | 15
des només fins a una alçada de 3 metres per sobre del nivell de circulació actual, es tro- ben les restes dels estreps d’un arc avui desaparegut i la constatació fefaent, a través de les restes que es veuen en un profund esvoranc del mur de migdia, de les successives ampliacions de la muralla perimetral del recinte amb diversos folrats i talussos. Aquest esvo- ranc, així com el mur perimetral de migdia i la seva continuació de ponent, descarnat per a la construcció de les masies de la contrada, van ser restaurats en el decurs dels anys 2004 i 2005 a imatge de les fotografies conservades.
A ponent d’aquesta estança, n’hi ha una altra (F, fig. 70), de grans dimensions i planta rec- tangular (9 x 3 m), paral·lela a la façana de migdia del recinte (fig. 71). Els seus murs estan molt arrasats i es conserven fins a una alçada màxima de 50 centímetres.
El sòl d’aquests dos darrers àmbits és un paviment de lloses i calç que corona un rebli- ment format per capes successives de pedres barrejades amb argamassa de calç i sorra. Aquesta estratificació uniforme i coetània, a base de llenques, va servir per ampliar la super- fície del turó amb una terrassa artificial perfectament consolidada.
Acabant el recorregut per les estances situades a migdia de la torre, l’àmbit F comunica, a ponent, amb una altra estança adossada als peus de la torre i subdividida en dos espais, U i G (fig. 114, 115), que presenten l’empremta de paviments, envans, portes tapia- des i brancals d’arcs. A la cantonada nord-est de l’àmbit G encara hi resta part de la cai- xa d’escala que palesa l’existència d’un pis per sobre de la planta actual, avui desapare- gut. A migdia d’aquesta estructura, una porta tapiada havia connectat aquest àmbit amb el passadís S. D’altra banda, pel que fa a l’àmbit U, s’hi poden observar els estreps de dos arcs diafragma que indiquen que aquest espai en algun moment hauria constituït una sala de grans dimensions, avui dividida en dos espais a partir de sengles murs adossats a dos dels estreps esmentats. A migdia, s’hi observa una porta tapiada que l’hauria comu- nicat amb l’àmbit F (fig. 120).
Les dependències de tramuntana
Des de l’àmbit C, una porta adovellada connecta amb les dependències situades a tra- muntana de la torre mestra (fig. 15, 16). Abans, però, dos graons de pedra permeten supe- rar el desnivell entre el paviment interior de la sala principal i el terra més elevat d’aques- ta zona del recinte.
Sortint de la sala,es troba el pati del castell (P, fig. 98), un espai de planta rectangular (13,5 x 6 m) orientat de nord a sud, actualment a cel obert. Tanmateix, al tancament de llevant s’hi obser- ven encara els vestigis de l’arrencada del que hauria estat una volta de canó que hauria cobert l’àmbit (fig. 99). Aquest mateix parament conserva tres grans finestrals coronats amb arcs escarsers, un dels quals disposa encara de festejador (fig. 100). Les parts exte- riors d’aquests finestrals han estat molt malmeses per les inclemències del temps, tot i que encara es conserva algun salmer amb la seva imposta treballada. Davant de la porta es troba el brocal de la cisterna del castell (O), una estructura de planta quadrada construï- da amb maó perforat. De seguida s’observa l’existència d’un seguit d’estances situades a un nivell inferior, per sota de la cota que ocupa el pati. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 16
16 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
En primer lloc, hi ha un espai de forma rectangular (M) situat a l’angle nord-est del recin- te fortificat. Es troba del tot soterrat i sense coberta, i té unes dimensions de 7 metres de longitud per 2 metres d’amplada. En els seus paraments apareixen uns petits nínxols qua- drats construïts amb morter de calç i d’unes dimensions força reduïdes –30 centímetres de costat– i una profunditat també de 30 centímetres. De la presència d’aquestes case- lles se’n deriva el nom de colomar (fig. 94).
Al tancament de ponent d’aquest àmbit, s’hi obre una petita porta adovellada (fig. 96, 97) a una altura de prop de 2 metres del sòl actual, desnivell que se salva a través de tres gra- ons retallats a la roca natural. Permet l’accés, ja a peu pla, a l’àmbit N, una nau allargas- sada, de 10 metres de longitud i no gaire més de 2 metres d’amplada, coberta amb vol- ta de canó construïda amb maçoneria, que aprofita majoritàriament com a sòl la roca mateixa i que presenta en alguns indrets restes d’un paviment de calç dur i impermeable (fig. 92). Una porta oberta al mur de tramuntana d’aquest darrer àmbit mena a un petit espai (àmbit L, fig. 91) completament revestit amb una capa de calç de tonalitats verme- lloses. Al sòl s’hi troba una cubeta de decantació de planta circular, tallada a la roca natu- ral, per sobre de la qual, a la volta, s’observa una obertura zenital de planta quadrada que hi permetia l’accés.
Aquests sectors, d’una complexitat estructural evident, estan molt degradats a causa de la incidència negativa provocada pel teixit vegetal que els envaïa i els emmascarava. Tot i això, les característiques esmentades més amunt en palesen la funció de contenció de líquids i de cisterna del castell.
A ponent del pati, i ja a peu pla, hi ha dues sales (J i W, fig. 82) separades per un mur de poca entitat que faria de mitgera d’ambdós àmbits. L’àmbit W presenta un paviment de lloses rectangulars de pedra disposades força acuradament i, a llevant, un tram de graons retallats a les argiles naturals i revestits amb morter de calç que duen al pis infe- rior, a l’àmbit N. L’àmbit J, a tocar de la torre, comunicava amb l’àmbit I, per mitjà d’una porta adovellada oberta al mur de tancament de migdia, de la qual avui només en resten els brancals. Tot i que el subsòl es va trobar molt malmès com a conseqüència de les obres realitzades durant els anys setanta, encara s’hi van documentar les restes d’una canalit- zació que havia fornit d’aigua la cisterna.
A ponent d’aquests dos àmbits hi ha una estança, V (fig. 122), de grans dimensions (6,7 x 6,1 metres, subdividida en diferents espais per una sèrie de murets de poca enti- tat. Un cop finalitzada la campanya del 2002, hi van quedar al descobert els estreps d’un arc diafragma, així com una canalització que travessava transversalment l’àmbit (fig. 123).
Finalment, a tramuntana de l’àmbit W, hi ha un seguit de petits dipòsits (K) de planta rec- tangular, disposats en bateria i folrats amb revestiment hidràulic (fig. 85). Ocupen l’angle nord-oest de la fortificació, i segurament estaven connectats entre si. La seva funció, a pesar que sembla que van servir per contenir líquids, encara no ha estat determinada. La recollida d’aigües pluvials correspon a la cisterna (O) ubicada al pati (P), per la qual cosa tot fa pensar que aquestes cubelles tenien relació amb les feines de transformació o d’emmagatzematge del vi, de l’oli o del gra. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 17
L’excavació arqueològica | 17
La torre quadrada i la bestorre
El vessant nord-est del castell està protegit per dues torres, una de quadrada (àmbit Q), adossada al mur perimetral de llevant, i una d’ovalada, adossada a la cantonada nord-est del recinte. Pel que fa a l’àmbit Q, de planta rectangular (7 x 5 m), s’adossa al recinte emmu- rallat a l’altura del pati descrit més amunt, amb el qual comunica a través d’una porta coro- nada amb un arc escarser. Presenta un perfil atalussat i està dividida en dos nivells (fig. 107).
Al nivell inferior, hi ha un espai circular de 3 metres de diàmetre cobert amb una volta apun- tada, feta amb carreus de mida mitjana disposats en filades regulars, algun dels quals enca- ra conserva les marques de picapedrer (fig. 113). Està construïda sobre un tambor cilín- dric de 2,5 metres d’alçada des del nivell del terra i actualment s’hi accedeix per un esvoranc obert a la façana de migdia. El paviment és de grans lloses de pedra unides amb morter de calç. Aquest espai va funcionar com a cisterna, de la qual se n’extreia l’aigua per una obertura zenital, que la comunica amb el pis superior. Aquest nivell, amb una super- fície útil de 18,09 m2 conserva les parets fins a una alçada d’1 metres per sobre del nivell de circulació actual.
La factura constructiva d’aquesta torre és molt regular i acurada, amb carreus de pedra majoritàriament quadrats, molt ben treballats, disposats en filades horitzontals. En la cara exterior del llenç de llevant de la muralla, es troben els arrencaments de tres arcs diafrag- ma apuntats (fig. 110). Aquesta evidència física, juntament amb les imatges que propor- cionen les fotografies antigues conservades (fig. 108), permet suposar que aquest espai (Q) hauria acabat amb un tercer pis. La comunicació entre l’àmbit Q i el pati es realitza a través d’una porta oberta en el llenç esmentat.
A tramuntana, en el punt que el pany de muralla gira i canvia a direcció est-oest, s’aixe- quen les restes d’una torre de defensa (L, fig. 101) de planta ovalada, d’un diàmetre apro- ximat de 6 m, una alçada màxima conservada de gairebé 4 m, i en un estat de conserva- ció força precari, com a conseqüència de l’espoli de què ha estat objecte al llarg del segle XX. Està feta amb carreuons rectangulars units amb morter de calç i disposats en filades regulars. Cal destacar que, en realitat, es tracta d’una falsa torre que folra, reforçant-la, la cantonada nord-est del castell.
El cup de vi i el forn de pa
A la part més alta del turó, i a tocar de la torre mestra pel costat de ponent, es troben dues estructures destinades a servei: el forn de pa, amb el recambró per pastar-lo, i un cup de vi encastat a la torre (fig. 134). Totes dues peces es relacionen amb la cuina del castell, que caldria situar ben a prop.
La cambra del pastador i el forn de pa es troben en bon estat de conservació, malgrat la textura i qualitat dels materials amb què van ser construïts, que els feia força fràgils. Del forn se’n conserva la solera, feta de grans lloses de pedra sorrenca on recolza l’ar- rencada de la volta, de planta ovalada (fig. 125, 126). A tramuntana, dóna a un petit espai de planta rectangular (2 x 2,2 m), l’únic indret que permetia l’accés al forn (fig. 127). 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 18
18 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Disposava, a més, d’una banqueta a l’extrem de ponent, que hauria servit per pastar-hi el pa.
Quant al cup de vi, engalzat en part en un esvoranc obert al nord-oest de la torre, a cavall dels àmbits V i U, es tracta d’un dipòsit de planta circular interna (2,10 metres de diàme- tre) i quadrada a l’exterior (fig. 116, 117). El perímetre intern i la base estan folrats de grans lloses rectangulars de pedra. Al fons, hi ha un petit xup que comunica amb el brocal de buidatge del cup, situat a migdia.
El vessant de ponent
Tot el vessant nord-occidental del turó (X) ofereix una imatge espectacular, on es delimi- ten amb precisió els successius traçats del perímetre de la muralla, les restes d’alguns baluards edificats més tard i les diferents ampliacions i reparacions que ha patit el com- plex sistema defensiu del castell (fig. 5). En aquest indret es conserva un tram del pas de ronda de la fortalesa. Es tracta d’un espai allargassat de prop de 28 x 2 m, situat entre els dos perímetres de muralla coneguts (fig. 134, 135).
L’any 2004 es van iniciar en aquest indret les obres de restauració del castell, que van con- sistir en l’arranjament del pany de muralla occidental, descarnat després d’espoliar-se’n els carreus per a la construcció de les masies del voltant. Les obres van prosseguir l’any següent, quan es va acabar la restauració de tot el tram de ponent, fins a l’alçada de la cota màxima documentada en el decurs dels treballs arqueològics. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 19
L’excavació arqueològica | 19
III. Antecedents, objectius i metodologia de la recerca
Antecedents
L’any 1971, la família Vendrell, propietària del castell, va cedir-lo a l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera amb la condició que es fes càrrec de la restauració de l’edifici. Com a conse- qüència d’aquesta cessió, l’Ajuntament va demanar ajut tècnic i econòmic a la Diputació de Barcelona. En resposta a aquesta petició, entre els anys 1971 i 1976, el Servei del Patri- moni Arquitectònic Local, anomenat aleshores de Catalogació i Conservació de Monu- ments, va dur a terme la primera campanya de restauració del conjunt,5 sota la direcció de l’arquitecte en cap Camil Pallàs. En aquell moment, es va consolidar la torre romànica i es va restaurar una part de la sala principal del castell. Abans, però, es va dur a terme el desbrossament de les zones més properes a la torre, l’estratificació de les quals va que- dar seriosament alterada en alguns punts.
Pel que fa a l’església, es van enderrocar la rectoria i diverses dependències que hi esta- ven adossades al costat sud-est. Es va refer la coberta de la part més antiga i es va rebai- xar al nivell primitiu, però va quedar pendent la col·locació de les teules. També es va recu- perar la resta de la coberta amb teulada a dos vessants, tornant a les cotes originals de les capelles laterals i de l’absis, i es van restaurar les façanes, llevat de la de ponent. A l’in- terior, es van repicar els murs, es va suprimir el cor de fusta dels peus de la nau i s’hi va col·locar un paviment nou.
Entre el 1981 i el 1983, sota la direcció del nou cap del Servei, l’arquitecte Antoni Gonzá- lez, es van enllestir les obres iniciades uns anys abans: es va completar la coberta de la nau romànica de l’església i es va construir un drenatge perimètric per evitar les humitats en l’edificació. Finalment, es va consolidar la cadireta i es va restaurar la façana de ponent.
Actualment, l’església presenta un bon estat de conservació. Contràriament, el castell pale- sava els efectes de l’acció antròpica, de l’envelliment general dels materials constructius i de l’erosió provocada per l’acció dels elements naturals. Davant d’aquesta situació, l’A- juntament de Sant Pere Sallavinera va sol·licitar de nou l’ajut tècnic de la Diputació de Bar- celona, cosa que va propiciar l’actuació del Servei, de tal manera que, en primer lloc, es va realitzar un estudi previ al projecte d’actuació al conjunt.6 A continuació, es va dur a terme un estudi constructiu dels elements arquitectònics de la fortalesa,7 seguit d’un estudi historicodocumental.8 La recerca arqueològica, iniciada el 1999, va prosseguir els anys 2000, 2002 i 2004. Paral·lelament, es van dur a terme, en primer lloc, intervencions puntuals de consolidació en aquells indrets que amenaçaven ruïna i, l’any 2004, es van iniciar les obres de restauració dels panys de ponent i migdia de la muralla, així com del pas de ronda. Aquesta intervenció, dirigida per l’arquitecte en cap, Antoni González, amb la col·laboració de l’arquitecte del Servei Joan Closa, es troba molt avançada en el moment de publicar aquesta memòria.
5 Lacuesta 2000:145. 6 Barrier de los Ríos 1998. 7 Laudo 2000. 8 Llodrà 2001. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 20
20 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Objectius
La intervenció arqueològica que s’ha dut a terme al castell de Boixadors respon al mateix objectiu final que tenen totes les d’aquesta mena realitzades pel Servei del Patrimoni Arqui- tectònic Local: aportar una sèrie de dades històriques i arquitectòniques que, un cop trans- formades en imatges, permetin una recuperació tridimensional de l’edifici, ja sigui a tra- vés d’una maqueta o d’una representació gràfica ideal, o bé a través de la pròpia restauració.9 En primer lloc, com que la informació que se’n tenia era molt minsa, calia obte- nir un coneixement més gran de l’estructura general de la fortalesa, esbrinar-ne la confi- guració en cadascuna de les etapes històriques, determinar la cronologia relativa i abso- luta d’aquests períodes i, amb l’ajut de les fonts i l’anàlisi estilística, apropar-se a la funcionalitat i el significat dels seus elements.
Metodologia Fig. 14
Seguint el pla de treball previst, la intervenció arqueològica al castell de Boixadors es va dur a terme en dues fases: una primera de sanejament, que va permetre distingir les dife- rents estructures de la fortalesa, i una segona d’excavació, per obtenir la seqüència estra- tigràfica en aquelles zones susceptibles d’oferir mes informació.
Durant la campanya del 1999, a causa de l’estat de degradació en què es trobava el jaci- ment, s’hi va dur a terme una neteja exhaustiva, prèvia a l’inici dels sondeigs arqueològics reals. Per tal de poder sistematitzar la ubicació de totes les estructures, es van designar els diferents àmbits amb una lletra, un cop deslliurats de les bardisses que els cobrien. Tot seguit, es van destriar els blocs de pedra recuperats i es van catalogar, assenyalant- ne la procedència amb la lletra que identificava cadascun dels àmbits.
Finalitzada a grans trets la primera fase de neteja, es va plantejar l’excavació en aquelles zones susceptibles d’oferir més informació. Atesos els objectius esmentats més amunt, els treballs no es van fer en extensió en tots els indrets. Així, durant aquesta primera cam- panya es va realitzar un sondeig a l’àmbit B per datar el perímetre del recinte i un temp- teig a l’àmbit E per entendre les seves ampliacions successives. Paral·lelament, es va pro- cedir a fitxar de manera sistemàtica totes les estructures que romanien al descobert, fet que va permetre esbrinar-ne de visu la posició estratigràfica i tenir uns primers indicis de la cronologia relativa. Durant la campanya de l’any 2000, a més de cloure la neteja que havia quedat pendent a l’àmbit X, es va excavar en extensió l’àmbit U, per tal de veure la relació que mantenia amb el cup de vi que havia quedat al descobert durant la campan- ya anterior i, al mateix temps, arribar a concretar la cronologia de la torre mestra i del mur perimetral de ponent del recinte. Els resultats d’aquests treballs van condicionar l’obertu- ra d’un segon sondeig a l’àmbit F, que va evidenciar la continuïtat, a migdia, del períme- tre de la fortalesa.
En el decurs de la campanya de l’any 2002, es va exhaurir el sediment arqueològic en una sèrie d’àmbits on els treballs de campanyes anteriors ja havien mostrat símptomes de tro-
9 López Mullor 1999: 141. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 21
L’excavació arqueològica | 21
balles importants per esbrinar el procés evolutiu de la fortalesa, i es va completar la doble tasca iniciada el 1999 de desenrunament d’estructures i d’anàlisi estratigràfica dels para- ments.
La campanya del 2004 incidí un cop més en els arguments científics plantejats d’antuvi, i el mètode d’intervenció repetia els esquemes anteriors. Així, es van continuar les tasques iniciades durant la campanya anterior i es va exhaurir el sediment arqueològic als àmbits G, V i X, i també es van obrir sondeigs arqueològics en aquells punts del recinte on la com- plexitat de les estructures n’havia impedit la correcta interpretació.
El registre utilitzat en la investigació arqueològica va partir de la base del mètode de seqüència estratigràfica proposat per Edward C. Harris,10 i que va perfeccionar més tard Andrea Carandini.11 Tanmateix, es va adaptar a les característiques particulars del jaciment, variant-ne alguns aspectes, com ara l’estratègia d’ús, els criteris de la representació grà- fica i el disseny de les fitxes estratigràfiques. Es tracta, doncs, d’un procediment mixt que s’ha anat desenvolupant arreu a partir de la pràctica arqueològica.12
Per al registre objectiu dels elements i dels estrats exhumats es va realitzar una numera- ció correlativa en unitats estratigràfiques (u.e.). Cadascuna disposa d’una fitxa en la qual s’indica la ubicació en el context general del jaciment, la definició i la posició física respec- te a la resta d’u.e. amb què es relaciona i la datació relativa i absoluta.
Pel que fa al registre gràfic, a més de la planta general, es van anar dibuixant les plantes de detall de tots els àmbits on es va excavar, i es van realitzar seccions longitudinals i trans- versals amb indicació de les unitats estratigràfiques i dels horitzons cronològics. En aquest sentit, en el decurs de les primeres campanyes es va incidir en els àmbits situats a mig- dia del recinte, on es preveia iniciar la restauració, i durant la campanya de 2004 es va fer especial atenció al registre de les estructures del sector de tramuntana del conjunt, on el mal estat dels murs havia impedit, fins llavors, el dibuix de la planta i la correcta interpre- tació dels murs, sobretot de les dues cantonades septentrionals del recinte.
10 Harris 1975 i 1979. 11 Carandini 1981. 12 AADD 1992; López Mullor, 1986, 1996, 2002. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 22
22 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
IV. Desenvolupament dels treballs
1. Àmbits B i C
Descripció Fig. 44
Els àmbits B i C es troben ubicats en un mateix cos, amb una superfície útil interior de 42,8 m2 dividit per un arc diafragma (151).13 Se sap, a partir de les fotografies d’arxiu (fig. 46, 47), que al principi de la dècada del 1970 encara restava dempeus el parament que en tapia- va la llum, al qual s’hi adossava, pel costat de ponent, una escala formada per graons de pedra que havia menat als pisos superiors (fig. 48). Aquests àmbits van ser dels més afec- tats per la restauració que s’hi va dur a terme entre els anys 1971 i 1976, durant la qual es van desmuntar aquests elements.
Es tracta d’una sala d’aparença noble de planta baixa i dos pisos, dels quals només en resten les empremtes dels forjats, les obertures corresponents a portes, finestres i balcons i un bon nombre d’elements que pertanyen a diverses fases constructives. La planta bai- xa està comunicada amb d’altres dependències del castell a través de quatre portes, les unitats 145, 146, 147 i 148, totes coronades per arcs adovellats de mig punt.
L’estança està tancada, a tramuntana, pel mur 34, que la separa de l’àmbit P. En aquest mur s’hi obren dues de les portes esmentades: la unitat 146, que comunica l’àmbit B amb el B’, i la 147, que comunica l’àmbit C amb el P a través de tres graons (40) en sen- tit ascendent. A llevant, l’àmbit B és delimitat pel mur 32, que s’adossa a la unitat 34 i alhora és solidari del tancament de migdia de l’estança (26). En aquest mur hi ha la por- ta principal del recinte (145, fig. 59). Una segona porta, oberta al mur 26, comunica l’àm- bit C amb el D. A ponent, es localitza la unitat 35, un llenç entre els estreps d’un segon arc diafragma, que separa l’àmbit C de l’àmbit I (fig. 52). Val a dir, però, que els murs de tancament nord i sud (34 i 26) es prolongaven, en un principi, cap a ponent, fins a ados- sar-se a la torre, tal com ho palesen els extrems occidentals d’aquests murs, on enca- ra són visibles els carreus sortits en aquesta direcció (fig. 53). Així, en un primer moment, l’àmbit I també hauria format part d’aquesta gran sala, situada a tocar de la torre pel cos- tat de llevant.
Aquests àmbits van ser objecte d’intervenció arqueològica en el decurs de les campa- nyes dels anys 1999, 2000 i 2002.
Desenvolupament dels treballs Fig. 25, 37, 44
En primer lloc, es va retirar una capa vegetal, dipositada arreu durant l’últim quart del se- gle XX. Un cop extreta, apareixia un estrat d’aportació molt modern (29) que cobria els dos àmbits i estava format bàsicament per material constructiu, fruit de les obres de restau- ració dels anys setanta. Davant dels graons (40) que menaven a la porta 147, s’hi havien disposat una sèrie de pedres sense treballar, de volum mitjà, amb l’objectiu de salvar el
13 A partir d’aquí, per evitar reiteracions, se suprimiran les inicials u.e. en esmentar les unitats estratigràfiques i només se’n posarà el número entre parèntesis. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 23
L’excavació arqueològica | 23
desnivell de prop de 20 centímetres que hi havia entre la unitat 29 i el primer graó. Se sap, a partir de les fotografies (fig. 49), que aquesta porta havia estat tapiada fins que, als anys setanta, es va tornar a obrir. De ben segur que aleshores es van posar les pedres esmen- tades, per tal de facilitar l’accés a l’àmbit P. La unitat 29 s’adossava, a llevant i a ponent, a les restes de la caixa de l’escala (33) que donava accés al pis superior durant la darre- ra fase d’ocupació del castell. Atès el precari estat de conservació d’aquesta darrera uni- tat, es va decidir el seu desmuntatge.
A l’àmbit C, per sota de l’estrat 29, va quedar al descobert un empedrat de còdols (55) de mides molt diverses, disposats de forma desordenada i units amb morter de calç i sorra. S’adossava al mur 35 però es perdia a mesura que s’apropava als murs de migdia i tra- muntana. Al sud, davant de la porta 148, s’adossava a la roca natural (50), les cotes de la qual disminueixen bruscament a partir d’aquest punt i a mesura que s’allunya de la torre. A tramuntana, el paviment era només de calç i sorra i també s’adossava a la roca, prop dels graons (40) que menaven a la porta 147. Davant d’aquesta porta, s’observaven en el paviment les empremtes del que havia estat un canal de desguàs (56), orientat d’est a oest. Tanmateix, només eren visibles en un tram, fet que va impedir de localitzar-ne el final. Per acabar, el paviment 55 quedava interromput, a llevant, per un tall vertical amb un des- nivell de 30 centímetres. Gràcies a les fotografies d’arxiu (fig. 47, 48) i com s’ha vist més amunt, se sap que en aquest indret hi havia l’escala d’accés al pis superior, formada per dotze graons monolítics d’1 metre d’amplada. Un cop a dalt, una altra porta oberta al mur 34 connectava l’àmbit C amb el P.
Aquesta escala s’adossava, a llevant, a una paret de paredat de capserrat (150), bastida entre els estreps de l’arc diafragma (151) que separa l’àmbit C del B. La situació del mur 150 també es veia reflectida en planta, a cop d’ull, a través d’un segon tall, a mig metre de distància i mig metre més de desnivell respecte del primer. D’aquesta manera, eren evi- dents l’aspecte que hauria tingut aquesta sala durant la darrera fase d’utilització i les rela- cions entre les unitats trobades durant l’excavació i aquelles que havien estat eliminades als anys setanta. El paviment de còdols era, doncs, coetani de l’escala. A més d’uns quants fragments de ceràmica vidriada moderna, hi van aparèixer tres monedes, una de l’arxiduc Carles14 i dues de Felip V.15 Una d’aquestes darreres, datada del 1733, esdevé el termi- nus post quem per a la col·locació del paviment.
Per sota, en va aparèixer la preparació, la unitat 500, de terra poc compacta, graves i gru- molls de calç, que proporcionava ceràmica de reflexos metàl·lics del tipus pinzell pinta i abundants fragments de vidriada comuna. Aquesta capa estava tallada per la unitat 56, la canal que travessava l’àmbit en direcció est-oest i que malmetia alhora altres estrats. Tot i que no es conservava íntegra, en alguns trams es va poder veure que havia estat cober- ta per lloses planes (527) i en altres estava amortitzada per un estrat (528) de consistèn- cia tova i color vermellós format per sorra, carbons i calç.
Immediatament per sota de la unitat 500, va aparèixer un rebliment (501) de color marró fosc, força dur i format per graves, calç i còdols. Aquesta capa, que per la posició que ocupava en la seqüència estratigràfica cal associar-la a la construcció dels arcs ogivals,
14 Un ardit de l’arxiduc Carles, procedent de Barcelona i datat del 1710. 15 Es tracta d’un ral encunyat a Madrid el 1733 i d’un mig ral de seca desconeguda. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 24
24 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
s’adossava en part a la paret 34 i cobria un altre rebliment (502). Aquest darrer, format bàsi- cament per material procedent d’altres estructures amortitzades (teules, grumolls de calç, pedra), va proporcionar una gran quantitat de fragments de ceràmica grisa medieval i alguns bocins informes de vidriada moderna. Presentava una potència desigual, més minsa a mesura que s’acostava al costat de migdia de l’àmbit. Aquest desnivell era provocat per la presència d’una estructura anterior: la rampa esglaonada en direcció a migdia (506) d’ac- cés al castell.
La unitat 502 cobria, a més, les restes de la porta i del primer recinte emmurallat (106), el paviment associat a aquella fase (504) i també un petit llenç (503) orientat en direcció nord- sud. Aquest mur, format per pedres de mida i volum irregulars, majoritàriament rectangu- lars, mal desbastades i unides amb argila, era solidari de 34, la paret que separa la sala B de l’àmbit P. A més, formava, amb els tres graons de la rampa 506, una mena de pas- sadís estret i ascendent que girava cap a tramuntana després dels dos primers graons en forma de colze, per facilitar la defensa de la porta (fig. 52). Tot plegat fa pensar que les unitats 501 i 502 van ser dipositades en el moment que es van bastir els arcs diafragma amb la intenció d’amortitzar les estructures defensives corresponents a la fase anterior.
El paviment 504 tenia una textura molt compacta, força dura i amb uns tons cromàtics que oscil·laven del marró al groc. S’adossava a totes les estructures relacionades amb el primer perímetre defensiu del recinte: els murs 34, 503 i 106, i la porta 505. El fort desni- vell del terreny natural (50) comportava que, a mesura que s’excavava cap a ponent i tra- muntana, a tocar de l’àmbit I i de la porta 147, anés perdent potència fins a desaparèixer i ser substituït per la roca en la funció de paviment de la rampa esglaonada. Un cop arri- bats a aquest punt, es va decidir aturar la recerca arqueològica de l’àmbit C i conservar in situ la rampa i el paviment corresponent a l’horitzó B (c. 1300).
Pel que fa a l’àmbit B, situat a llevant de l’anterior, sota la unitat 29 va quedar al desco- bert la superfície d’un mur (106) bastit en direcció nord-est - sud-oest, que sorgia de sota l’estrep de migdia de l’arc 151, que hi recolzava, i que continuava a l’interior de l’àmbit B’, fent les funcions de brancal de la porta 146 i de límit de ponent d’aquell petit espai. Tan- mateix, en aquest àmbit, la paret havia estat arrebossada amb una capa de calç, fet que impedia observar el parament i comprovar-ne la continuïtat. A tramuntana, el mur 106 era solidari de la unitat 451, una porta que permetia l’accés de l’àmbit B a l’àmbit C.
La unitat 29 també cobria un rebliment (450) de sorra, grava i argila, la superfície del qual hauria funcionat com a paviment. Aquest estrat, però, s’havia vist alterat durant les tas- ques de desenrunament dels anys setanta i presentava una superfície molt irregular. S’as- sociava a les portes 145 i 146 i s’adossava als murs 26, 32 i 34 i a la superfície d’arrasa- ment del mur 106. Va proporcionar una gran quantitat de fragments de ceràmica reduïda, la majoria d’olles, datats entorn al 1500.
Sota el paviment 450, va aparèixer la unitat 452, un rebliment format per argila, sorra i gra- va, de cronologia força similar a l’anterior, que anul·lava la porta 451, oberta al mur 106. Un cop extret, van restar al descobert les banquetes de fonamentació dels murs 26 i 32, les unitats 461 i 462, respectivament. Per sota del rebliment 452, també es va localitzar el llindar de la porta 451, sobre la qual es trobaven uns grans blocs de pedra sense tre- ballar i coberts per una capa d’argamassa de calç, que amortitzaven l’ús de la porta. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 25
L’excavació arqueològica | 25
El següent paquet estratigràfic estava format pels estrats 455, 456 i 459. El material que van proporcionar, fragments d’olles de ceràmica de cocció reductora i, en menor quanti- tat, ceràmica decorada en verd i manganès, els datava del segle XIV. En primer lloc, va que- dar al descobert un paviment de calç i sorra (455) que cobria un rebliment d’argila i gra- va (456).
Per sota d’aquesta unitat, es va localitzar un graó (458) associat a la porta 451, format per blocs de pedra de volum mitjà, força desgastats i units amb morter de calç. Aquell semblava estar amortitzat per una gran pedra sense treballar, que hi recolzava, al davant de la porta. Associat al graó, i cobert per 456, apareixia un nou paviment de calç (459), de característiques força similars a les del sòl 455. Aquests tres estrats s’adossaven a 34 i a 106, però eren tallats, a migdia i a llevant, per la unitat 453, la trinxera de fundació dels murs 26 i 32, datada, pel material del seu rebliment (454), cap al 1500 (fig. 54).
Finalment, sota el paviment 459, i tallat també per 453, va quedar al descobert un enllo- sat (460) força malmès, format per grans peces de pedra, adossat al mur 106 i al graó 458, a manera de rampa d’accés al recinte. Val a dir que el graó 458 estava a un nivell molt baix respecte a la llinda de la porta 451, fet pel qual es va descartar que fossin ele- ments coetanis (fig. 55). Tanmateix, en excavar el rebliment 456, es va poder observar una refecció en la cara externa del mur 106 i per sota del llindar de la porta. Es tractava de dos blocs de pedra que semblaven haver estat col·locats amb posterioritat a la fundació del parament. D’aquesta manera, era probable que la cota d’ús de la porta 451 s’hagués modificat en algun moment durant el segle XIV i que, tant la rampa enllosada com el graó 458, haguessin estat relacionats amb la porta primitiva. Aquesta hauria estat modificada alçant-ne el nivell del llindar. El paviment 455, disposat sobre el rebliment 456, seria, doncs, el sòl coetani de la primera etapa d’ús de l’accés al castell.
En continuar l’excavació de la trinxera de fundació (453) del mur 32, per sota del rebliment 454 va aparèixer un altre estrat de rebliment (532), molt més compacte i homogeni que l’anterior, format en aquesta ocasió per argila vermella, sorra i grava, amb presència de grumolls de calç, pedres de volum petit i uns quants fragments escadussers de ceràmi- ca grisa. S’adossava a la banqueta del mur 32 (462) i al pany de paret (531) on recolza- va la rampa exterior (460) de la fortalesa del 1300. Aquest mur, orientat en direcció nord- sud, girava cap a llevant a l’altura de la porta actual (145) i era tallat bruscament per la trinxera 453 i per la banqueta (461) del límit meridional de l’àmbit B (26). L’aparença gene- ral del parament era força bona, amb carreus ben desbastats, majoritàriament quadrats i disposats de manera regular. Tot i la seva solidesa, aquesta estructura volava amb una cer- ta esveltesa pel fet de projectar-se per damunt d’un arc apuntat (526), solidari tant per l’a- parell com per la situació dins la seqüència estratigràfica (fig. 56-58). Val a dir que l’arc havia estat doblat interiorment en una fase posterior.
Un cop excavat tot el rebliment 532, va aparèixer la unitat 566, un paviment de còdols unit amb morter de calç i conservat parcialment a causa de les profundes alteracions que ha patit aquest sector. Aquest paviment també era tallat per la banqueta 462 i s’adossava als estreps de l’arc 526 i al mur 531, cosa que va fer pensar que es tractava del sòl coe- tani d’ambdues estructures. Cal dir que el mur 34, que delimita al nord l’àmbit B, tot i tallar en part la rampa exterior (460), hi va coexistir almenys durant un cert temps, ja que pre- senta un enlluït similar al que es troba en el doblat intern de l’arc 526. Això pot permetre 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 26
26 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
plantejar la hipòtesi que en el moment de construcció del mur 34, posterior a la rampa d’accés exterior, es decidís reforçar internament l’arc de descàrrega (526) per por que aque- lla alteració estructural no n’hagués afectat l’estabilitat.
Finalment, es va obrir un petit sondeig a migdia de la rampa 460. Per sota del paviment de lloses en va aparèixer la preparació (537), una capa de color marró clar, de terra poc compacta amb presència considerable de grumolls de calç i llim, i un parell de bocins infor- mes de ceràmica grisa medieval procedents probablement del taller de Cabrera d’Anoia. Un cop extret aquest rebliment, es va localitzar el terra original de la rampa, un enllosat (563) de pedres calcàries ben tallades i perfectament alineades amb l’orientació del mur 531, que apareixia immediatament per sota.
Interpretació Fig. 26, 37
L’excavació dels àmbits B i C no va proporcionar cap estrat associat a la fase més anti- ga del castell de Boixadors, corresponent a la construcció de la torre mestra (horitzó A). No és fins a l’horitzó de c. 1300 (B) que es disposa de dades arqueològiques per a aquest sector del conjunt. S’hi van documentar traces del primer recinte emmurallat, un llenç (106) en direcció nord-sud, encintat en la seva cara exterior i format per carreus de gran volum molt ben escairats, que continua cap a migdia i cap a tramuntana, fent una inflexió arro- donida per sota del parament 34 (fig. 55). Igualment, es van documentar els brancals i la polleguera de la porta (451) corresponent a aquesta etapa, a la qual s’hi accedia per mitjà d’una rampa exterior pavimentada amb grans lloses de pedra calcària (460) que recolza en el mur 531. Davant la porta es va trobar un graó (458) fet amb blocs de pedra, de prop de 20 centímetres de gruix.
A l’interior del recinte, ja a l’àmbit C, es va documentar una rampa interior d’accés esglao- nada (506), una estructura colzada i projectada en tres esglaons pavimentats alhora per un terra d’argila compacta (504) i per la roca (50). Del mateix horitzó cronològic en són l’arc 526, que suporta i dóna esveltesa a la rampa exterior que accedeix a la porta prin- cipal, i el paviment de còdols 566, associat a aquesta estructura i dipositat directament sobre el terreny natural.
Durant la segona meitat del segle XIV (horitzó D), es va realitzar una ampliació del castell pel vessant de llevant, amb la construcció del cos que avui s’anomena àmbit P. Tot i que l’excavació no ha proporcionat prou informació per poder establir una datació absoluta per al mur de tancament de tramuntana de l’àmbit B (34), les relacions estratigràfiques i la lectura dels paraments evidencien que va ser bastit en aquella època, tallant l’enllosat 460 que, probablement, continuava a tramuntana del mur 34 resseguint el perímetre emmurallat. De tota manera, algunes de les estructures resultants d’aquella reforma van coexistir durant un cert temps amb el recinte emmurallat anterior. És el cas, per exemple, del mateix mur 34, amb l’aparell vist i enlluït des de les cotes d’ús de l’horitzó B.
La reforma de cap a l’any 1500 (horitzó E) va suposar l’edificació de noves defenses que van fer perdre protagonisme a les estructures medievals, moltes de les quals van restar fins i tot anul·lades. En el sector que es descriu, la construcció dels murs 26 i 32, amb les seves corresponents trinxeres de fundació i banquetes, va comportar l’amortització defi- nitiva de les dependències anteriors i la creació de la gran sala formada pels àmbits B, C 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 27
L’excavació arqueològica | 27
i I, que s’adossava a la torre mestra i que va implicar l’obertura de l’accés principal al cas- tell (145) que encara avui s’utilitza. L’estrat coetani de la fundació d’aquests murs (452) i el rebliment (454) de la seva trinxera (453) han proporcionat una bona quantitat de frag- ments d’olles de ceràmica grisa moderna que corroboren aquesta cronologia.
Malauradament, la seqüència estratigràfica va quedar interrompuda a causa de les impor- tants obres que s’hi van dur a terme durant el primer terç del segle XVIII. En aquella èpo- ca (horitzó K) es va rebaixar el terreny, per tal de guanyar alçada a l’interior de la construc- ció i poder donar cabuda a tres nivells, cosa que va deixar al descobert gran part dels fonaments de les estructures bastides pels volts del 1500. Els llindars de les portes van ser arrencats per a situar-los entre 70 i 80 centímetres més avall (fig. 50), i les arcades van ser mutilades per posar-hi llindes amb travessers de fusta a fi de reduir-ne l’alçada. Encara avui es poden observar les empremtes d’aquestes obres en les portes 145, 146 i 148. La porta 147, que connectava l’àmbit C amb el pati (P), va ser tapiada en no poder- se rebaixar el llindar (fig. 49), ja que ho impedien tant els graons que hi accedien com la roca natural, que aflorava a unes cotes molt altes.
D’aquesta manera, a l’àmbit B, es van extreure terres fins a arribar al rebliment 450, datat del final del segle XV i, en l’àmbit C, probablement es va arribar a la roca natural (50). És en aquest nivell on es va fer un canal de desguàs (56) i es van bastir els murs 35 i 150 entre les arcades 152 i 151, respectivament. També es va construir l’escala de pedra que conduïa a la planta alta, on es va obrir una nova porta d’accés al pati, ja que s’havia tapiat la de la planta baixa. El desnivell entre aquesta nova obertura i el terra de l’àmbit P es va salvar per mitjà d’una escala formada per quatre graons en forma de ventall. L’àmbit C es va pavimentar amb un sòl de còdols, lligats amb calç i sorra (55), la preparació del qual va proporcionar les tres monedes que han permès datar aquestes obres a partir de l’any 1733.
Durant el segle XIX (horitzó L), la vida al castell es va centrar en aquests àmbits, que van acabar acomplint la funció de casa de pagès. L’estudi dels paraments i les fotografies d’ar- xiu evidencien canvis en l’obertura de portes i finestres i permeten reconstruir la distribu- ció del darrer habitatge. A la planta baixa, l’àmbit B hauria fet les funcions d’entrada o rebe- dor i l’àmbit C tindria un ús polivalent i de magatzem. Al segon nivell, l’àmbit B corresponia a la cuina i menjador de l’habitatge; encara avui s’hi poden observar les restes del fume- ral en el mur de tancament de llevant. L’àmbit C estava dividit en dues cambres. La part superior en disposava de quatre, passadís i distribuïdor. Els envans de separació d’estan- ces estaven fets amb maçoneria d’un gruix d’entre 5 i 8 centímetres. Les estructures de forjat eren formades per biguetes de fusta entrebigades, segurament amb lloses de pedra. La coberta es realitzà a un sol vessant i amb un pendent aproximat del 25%.16
Al segle XX, tot i que el castell oferia un aspecte molt semblant a l’actual, els àmbits B i C encara van ser habitats per uns masovers fins al 1947. Les darreres obres que s’hi van efectuar foren les restauracions que hi va dur a terme el Servei, entre els anys 1971 i 1976: es va tornar a obrir la porta que, des de la planta baixa, connectava l’àmbit C amb el P; es va adobar el mur 32 i, finalment, es va fer la coberta a doble vessant, amb bigues de formigó i tauler ceràmic, que es conserva actualment.
16 Laudo 2000: 9. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 28
28 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
2. Àmbit D
Descripció Fig. 59
L’àmbit D és un cos adossat a la sala principal (àmbits B i C) pel costat de migdia (fig. 60, 61). Té forma trapezoïdal, amb una superfície útil de 18,34 m2. Abans estava distribuït en planta baixa i dos pisos, dels quals només en resten les empremtes de les portes, les fines- tres i els forjats del primer pis. Es troba delimitat, a migdia, pel mur 5, que el separa de l’àmbit E; a ponent, pel mur 6, on s’obre una petita porta quadrangular (153) que condueix al passadís S; i, a llevant, pel mur 7, que constitueix part del perímetre exterior de la for- talesa. Els murs 6 i 7, solidaris del 5, s’adossen al mur de tancament de migdia dels àmbits B i C (26). És en aquest mur on s’obre la porta d’accés a l’àmbit D (148), que va ser desen- runat en el decurs de la primera campanya i objecte d’una excavació en extensió el 2002.
Desenvolupament dels treballs Fig. 17, 21
Després de retirar una primera capa vegetal, es va excavar la unitat 25, d’aportació molt moderna, amb material del segle XX,17 que, d’altra banda, es va anar trobant arreu del cas- tell (29, 45, 75 i altres). Sota el rebliment 25 es van documentar les u.e. 54, 57 i 58. La unitat 57 era la superfície d’arrasament d’un mur anterior sobre el qual recolzava el mur 7, format per carreus de volum mitjà units amb morter de calç. Només en quedava part de la primera filada i semblava la prolongació del mur de tancament de llevant de l’àmbit E (2). Adossada a 57 en sentit paral·lel, va aparèixer la superfície d’arrasament del mur 58, format per carreus petits i mitjans, del qual no se n’ha pogut establir la funció. És possi- ble, però, que es tractés de la base d’una menjadora.
Tot seguit, cobert per l’estrat 25, es va trobar el darrer paviment (54) d’aquesta estança, format per sorra, calç i còdols de mida petita. S’adossava als murs 5, 6, 26 i 58 i, a tra- muntana, a la roca natural (50) que, en aquesta zona propera a la torre, aflora a la cota d’ús actual. La morfologia i les cotes d’aquest paviment el feien coetani del sòl 55, des- crit en tractar de l’àmbit C.
Per sota de 54 en va aparèixer la preparació (533), una capa estèril força compacta, de color vermellós, formada per argila, cendres i grumolls de calç. Un cop extreta, va quedar al descobert un altre paviment de lloses i còdols (534) que s’adossava a les parets 5 i 6 de l’habitació D, i que, en part, recolzava en la banqueta de fundació (565) d’ambdós murs. A llevant i tramuntana, el paviment 534 s’adossava a una estructura de forma arrodonida que quedava arrasada en la cota de paviment i també a la roca natural, que començava a aflorar. La preparació d’aquest paviment (538) era de color marró clar i consistència tova, formada per força material orgànic desfet, grumolls de calç i sorra. Aportava abundant mate- rial ceràmic que permetia perfilar una cronologia del primer quart del segle XVII –terrissa bla- va catalana amb motius geomètrics dels anomenats tallers de les orles diverses i algun fragment escadusser de ceràmica blava i groga d’influència del Renaixement–, associa- da a l’horitzó H.
17 Fora de context, van aparèixer algunes monedes. Cal destacar, sobretot per la informació col·lateral que proporciona, un denari encunyat a la seca d’Iltirta, datat probablement de la primera meitat del segle II aC. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 29
L’excavació arqueològica | 29
Per sota de la unitat 538, va aparèixer un nou paviment de còdols (539), amb unes carac- terístiques taxonòmiques similars a 534 i una capa de preparació compacta (540), de color marró groguenc, formada per argila, grumolls de morter de calç, carbons i llim. La cerà- mica que l’acompanyava era del mateix tipus que l’apareguda a la preparació 538, bàsi- cament produccions catalanes en blau (de l’orla de la ditada) i en blau i groc, i fragments de ceràmica vidriada i comuna moderna. Les relacions estratigràfiques que s’establien amb els murs perimetrals de l’estança, amb les seves banquetes de fundació i amb la roca natu- ral que aflorava arreu, permeten suposar que aquest paviment corresponia a la primera fase d’ús de l’àmbit D en la disposició estructural que ara es coneix.
Un cop que es va haver extret aquest enllosat i la seva preparació, es localitzà un pavi- ment de lloses planes (541) col·locades de forma força irregular i que prenia configuració d’escala amb graons arrodonits quan havia de superar els desnivells de la roca natural. Aquest paviment es conservava parcialment cap al costat sud-est i era tallat per la trinxe- ra de fundació (542) del mur sud de l’àmbit (5). En la mateixa cota va aparèixer un estrat de terra argilosa (555), dur, compacte, barrejat amb calç i carbons, que ocupava la mei- tat nord-est de l’habitació, que hauria funcionat com a sòl de terra piconada coetani de l’enllosat 541. Aquests terres s’adossaven a la unitat 564, restes molt malmeses de la mura- lla de c. 1300. Se’n conservaven dues filades de pedra que, per l’orientació del traçat i per les dimensions i característiques dels carreus, calia associar a la primera ampliació del recinte fortificat (106) que ja s’havia documentat a l’àmbit C.
L’excavació dels estrats que reblien de terra les esquerdes de la roca no va proporcionar cap dada significativa que ajudés a conèixer millor les estructures força escadusseres que ocupaven el cim del turó durant la primera fase documentada del castell de Boixadors. En tots els casos es tractava de restes desfetes del terreny natural, de color gris ocre i con- sistència força dura (fig.63).
Interpretació Fig. 18, 22
L’anàlisi de les relacions entre les diverses parets que delimiten el cos del que avui es coneix com a àmbit D, permeten apuntar que no va assolir la configuració actual almenys fins l’any 1600 (horitzó H).
La recerca arqueològica, però, va confirmar l’ús d’aquest sector amb anterioritat. Tot aquest espai va estar inclòs dins del primer recinte emmurallat, que s’ha datat de cap al 1300 (horitzó B). Es van recuperar les restes, molt malmeses, d’una part d’aquest llenç (564) i els paviments que s’hi associaven, un sòl de lloses planes (541) i un terra d’argi- la i calç (555). El mur 564, continuïtat de la unitat 106 localitzada als àmbits B i C, gira- va cap a ponent per sota del límit meridional de l’àmbit D (5) amb la intenció d’unir-se al mur 27 i delimitar, d’aquesta manera, tot el costat de migdia del primer recinte emmura- llat del castell.
Les reformes del perímetre defensiu efectuades en el decurs de l’etapa E, datada de cap al 1500, i la construcció de l’espai que comprèn els àmbits B i C, van comportar impor- tants efectes col·laterals en aquest sector. D’aquesta manera es va escapçar part de la muralla (106 i 564) i es va bastir una altra línia defensiva (2) al costat de llevant de l’àmbit, en la rampa que conduïa al nou accés del castell (àmbit A). 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 30
30 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Cap al 1600 (horitzó H), s’esdevingué una nova i profunda remodelació: es van bastir els murs 5, 6 i 7, origen de la configuració actual de l’espai. Llavors, es pavimentà el nou recin- te amb una capa homogènia de lloses i còdols (539 i 540). Pocs anys més tard, segons que confirma el material ceràmic aparegut en el rebliment que amortitzava aquest sòl, es va dipositar un nou terra de còdols adossat a totes les parets que limiten l’àmbit D i asso- ciat a la porta que el comunica amb el C.
Com s’ha vist en tractar els àmbits B i C, el llindar de la porta 148 havia estat rebaixat i el seu nivell original s’adeia amb els de les portes 145 i 146 de l’àmbit B i 147 de l’àmbit C, coetànies de la construcció d’aquests murs. Per això es pot deduir que, tal i com havia passat en els àmbits B i C, el D va patir profundes reformes cap a l’any 1730 (horitzó K), data establerta d’acord amb el material numismàtic localitzat en aquells àmbits. En aquell moment es va rebaixar el llindar de la porta 148 i es va cobrir el sòl amb el paviment 54, mentre que la gran sala adjacent es va pavimentar amb l’empedrat 55. Tenint en compte les dimensions de la porta oberta en el llenç de ponent (153, fig. 62), és ben probable que la planta baixa d’aquesta estança s’hagués destinat al bestiar.
A partir d’aquí, l’estratigrafia ja no va oferir cap més informació sobre les fases d’ocupa- ció més recents d’aquest àmbit. Tanmateix, durant la restauració dels anys setanta, en des- muntar-se el pis superior, es va trobar la llinda d’una finestra, datada de l’any 1793. Durant el segle XVIII els àmbits B, C i D, s’utilitzaren conjuntament com a habitatge, fins a adqui- rir, durant el segle XIX, les funcions de casa de pagès. Encara avui es poden observar en els murs de llevant i de ponent, prop del tancament de migdia, els forats de la biga de mit- ja circumferència del capçat d’una menjadora. Al principi del segle XX, aquest cos encara conservava íntegra la coberta d’un sol vessant i un pendent aproximat del 25% (fig. 39, 40). Molt probablement, aquest hauria estat l’aspecte de la coberta original.
En el decurs dels treballs de restauració dels anys setanta del segle XX es va reconstruir el tram nord del mur 7. El rebliment superficial (25), que es va extreure en iniciar-se la recer- ca arqueològica, era fruit de les profundes alteracions que havia patit aquest espai en els darrers dos segles.
3. Àmbit E
Descripció Fig. 65
L’àmbit E és una petita estança situada a la cantonada sud-est del castell, a migdia de l’àmbit D. Actualment, només s’hi pot accedir a través del passadís S, que mena direc- tament des de l’àmbit D a l’E. L’estança està delimitada, a llevant i a migdia, pels para- ments 2 i 3, respectivament, que fan angle i constitueixen el perímetre extern de la for- talesa (fig. 67). Tots dos murs són reforçats, a l’exterior, per un mateix parament atalussat (23). A tramuntana, el mur 2 és tallat pel mur 5, tancament de migdia de l’àmbit D, que el separa d’ E. A ponent d’aquesta estança, hi ha l’àmbit F, del qual se’n separa pel mur 105. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 31
L’excavació arqueològica | 31
Desenvolupament dels treballs Fig. 17, 19
En començar els treballs, sobre el mur 3 hi recolzava, a manera de reparació, un mur de pedra seca i aparença força barroera (10) que, en l’extrem de ponent, girava cap a tra- muntana (12) i reduïa l’espai d’ús de l’àmbit. Aquest darrer mur es trobava en mal estat i parcialment enderrocat, raó per la qual es va optar per desmuntar-lo. També eren visibles els estreps d’un arc, orientat d’est a oest, avui desaparegut: l’estrep 4, a llevant, adossat al mur 2, i el 19 a ponent, adossat al mur 105. Del primer en restaven els dos primers carreus, blocs de pedra calcària de gran volum. El segon estrep simplement s’insinuava, integrat en un petit mur (19) de reforç del tancament de ponent de l’àmbit (105).
Val a dir que l’estratificació es va trobar molt alterada a causa d’un profund esvoranc que ocupava la meitat de migdia d’aquest espai i que travessava els murs 3 i 23. Aquesta escle- txa permetia observar les successives ampliacions del perímetre de migdia del castell: el mur 3, que es prolonga cap a ponent i configura també el tancament de migdia de l’àm- bit F, i el mur 23, atalussat, adossat als murs 2 i 3, que reforçava i protegia tot el períme- tre emmurallat de migdia i de llevant del recinte.
La seqüència estratigràfica s’iniciava amb les unitats 8, 13 i 15, estrats superficials fruit del l’enfonsament, durant el segle XX, dels murs que delimitaven l’àmbit E. Concretament, la unitat 8 s’associava a l’esllavissament del mur 10; el rebliment 13, a l’enderroc del mur 2, i la unitat 15 a l’enderroc del mur 18. Aquest darrer mur configurava el tancament de lle- vant de l’àmbit G, separat d’E pel passadís S.
A continuació es va trobar la unitat 11, un rebliment d’abandó que s’adossava als para- ments que delimiten l’àmbit (2, 3, 5, 14 i 105) i també als brancals 4 i 19. Contenia alguns fragments de ceràmica poc indicatius, però suficients per no datar-lo més enllà de la pri- mera meitat del segle XVII.18 A sota, hi havia un paviment de terra batuda i calç (16) que es conservava només a l’angle sud-oest de l’àmbit (adossat a les unitats 3, 14, 19 i 105) i a l’angle nord-est, a tocar dels murs 2 i 5 i del brancal 4. A la resta, no es va poder localit- zar, potser a causa de les alteracions que l’obertura de l’esvoranc havia provocat en l’es- tratificació. Aquest paviment coronava un rebliment format per capes successives de pedres de mida petita, disposades de manera ordenada i sistemàtica i barrejades amb arga- massa de calç i sorra (u.e. 17 i 24, fig. 68). Tot i que només es va alçar la primera d’aques- tes unitats, l’esvoranc del mur 3 va permetre observar com havien estat disposades per tal d’elevar el nivell del sòl. La ceràmica grisa que va proporcionar la unitat 17 situa aquest darrer paquet estratigràfic pels volts de l’any 1500.
Aquestes unitats eren tallades per la trinxera de fundació (21) de l’estrep 4. En extreure’n el rebliment (22), es va trobar la banqueta de fonamentació (20, fig. 66). L’escàs material recuperat de la unitat 22, ceràmica vidriada i comuna moderna, no va permetre establir- ne la cronologia absoluta, tot i que la seqüència estratigràfica el situava en algun moment de la segona meitat del segle XVI.
Val a dir que a l’angle nord-oest de l’àmbit i a l’entrada del passadís S, la unitat 24 s’a- dossava a un llenç (295) molt malmès, que, per la seva situació i orientació, es podria trac-
18 Data establerta a partir d’un fragment d’escudella decorada amb reflexos metàl·lics mitjançant la tècnica del pinzell pinta. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 32
32 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
tar d’un tram del perímetre defensiu de cap al 1300 (fig. 69). Aquest tram seria la conti- nuació del mur 27, a ponent, i del mur 564, documentat a l’àmbit D, a llevant.
Interpretació Fig. 18, 20
La informació més reculada que es troba en aquest àmbit la proporciona el mur 295. Com que l’excavació no va exhaurir l’estratificació arqueològica, no s’hi va trobar cap unitat asso- ciada a la fundació d’aquesta estructura. Tot i això, ateses les fases que es van anar esta- blint en altres indrets del recinte i les característiques dels paraments, especialment l’o- rientació, és possible que es tracti d’un tram del llenç de muralla de c. 1300 (horitzó B): la continuïtat dels murs 27, a ponent, i 564, a llevant. En aquest cas, és interessant com- parar-lo amb el tram que s’endinsava a l’interior de l’àmbit B’, ja que es tracta de nou d’u- na cantonada arrodonida, com la descrita més amunt.
No hi ha dades sobre l’àmbit E corresponents als següents dos-cents anys. Vers el 1500 (horitzó E), el castell va ser objecte de diverses modificacions, sobretot a llevant i a mig- dia. L’àmbit E també se’n va veure afectat: els estrats 17 i 24 corresponen a aquesta fase, segons va palesar la ceràmica que contenien. Es tracta de sengles rebliments consecu- tius de pedres sense treballar, disposades ordenadament i barrejades amb morter de calç i sorra (fig. 68). Aquesta disposició evidenciava que havien estat col·locats amb l’objectiu d’elevar el nivell del sòl en aquesta zona i ampliar la superfície de la plataforma superior de la fortalesa. Encara no s’ha pogut establir la funció de la unitat 41, però és possible que es tracti d’un petit mur de contenció de les unitats 17 i 24 per tal de no sobrecarre- gar el mur 3, bastit al mateix temps que s’omplia de terres. Aquest mur havia estat loca- litzat gràcies a l’esvoranc obert a la façana de migdia del recinte que havia fet malbé la seqüència estratigràfica. Tot i no haver excavat els estrats associats a la construcció dels murs 2 i 3, l’estudi dels paraments apunta la hipòtesi que es tracta dels llenços de llevant i de migdia de la muralla perimetral bastida cap al 1500.
L’esvoranc situat a tocar del mur 3 permetia observar que el rebliment 24 es trobava fins a cotes molt baixes i que s’adossava al mur esmentat. En tractar de l’àmbit D s’ha vist com el mur 7, datat entorn del 1600, es va bastir sobre les restes d’un mur anterior, la uni- tat 57; és força probable que aquest darrer mur sigui la prolongació del mur 2, el llenç de llevant de l’àmbit E. La unitat 5, a més, s’adossava al mur 2 fins que, a l’altura de la super- fície d’arrasament d’aquest darrer, feia angle amb el mur 7. Dels fets exposats es pot con- cloure que l’ampliació del recinte que es va dur a terme cap al 1500 també va afectar l’àm- bit E, on va caldre elevar el terreny per mitjà dels rebliments 17 i 24. Poc després, durant la primera meitat del segle XVI (horitzó F), aquest àmbit que, juntament amb el D configu- rava un sol espai, es va tancar a ponent per mitjà del mur 105, que el separava de l’àm- bit F (fig. 67).
La nova distribució de l’espai va implicar canvis en la funció. En el decurs de la segona meitat d’aquell mateix segle (horitzó G), es va articular aquest canvi per mitjà d’un arc dia- fragma, del qual avui només en resten els estreps 4 i 19. No ha estat possible localitzar el paviment coetani de la fundació i ús d’aquests elements, ja que, molt probablement, la construcció del recinte D en va implicar la pèrdua. Aquest darrer espai es va bastir cap al 1600 (horitzó H) sobre les ruïnes de la muralla perimetral de cap al 1500 que, en aquell 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 33
L’excavació arqueològica | 33
moment, es va refer. Llavors es va pavimentar el sòl de l’àmbit E amb una capa de calç i sorra (16). Per aquelles dates, l’àmbit E estava destinat al bestiar, juntament amb la plan- ta baixa de l’àmbit D, a jutjar per les mides de la porta que comunica ambdues estances. És molt plausible que també fos durant els primers anys del segle XVII quan es van reforçar els murs externs del castell, mitjançant l’afegitó de paraments atalussats (23).
El paviment de calç i sorra (16) va restar amortitzat cap a l’any 1633, segons va palesar l’escàs material que contenia el rebliment 11. Es desconeix com va evolucionar aquest espai a partir d’aleshores, ja que l’estrat 11 va ser la darrera evidència que s’hi va trobar. Tot sem- bla indicar que les obres dutes a terme en els àmbits B, C i I entorn del 1730 van implicar una utilització agrícola de la resta del recinte, i que aquestes estances van ser destinades bé al bestiar, bé a la transformació de productes del camp. Val a dir, però, que les tasques de desenrunament que es van dur a terme entre els anys 1971 i 1976 van alterar l’estra- tificació en aquest àmbit, així com també ho va fer l’esvoranc esmentat més amunt, de manera que aquesta darrera hipòtesi s’ha de prendre amb precaució.
4. Àmbit F
Descripció Fig. 70, 71
L’àmbit F està situat a migdia de la torre i a tocar de la muralla perimetral, i és de planta rectangular, amb unes dimensions aproximades de 3 x 8 metres. Limita a llevant amb l’àm- bit E, del qual se’n separa per mitjà del mur 105. A tramuntana, el mur 27 el separa de l’àmbit U i a migdia és tancat pel mur 3, el perímetre exterior de la fortalesa. Aquest darrer mur, com ja s’ha vist en tractar de l’àmbit E, presenta un afegitó posterior, el mur 23, amb un perfil atalussat. No es conserva cap estructura de tancament a ponent d’aquest àmbit, ja que l’erosió n’ha comportat l’enderroc, restant la roca nua. Tanmateix, l’orientació dels murs perimetrals de migdia (3) i de ponent (104) palesa que s’unirien conformant la can- tonada sud-oest del recinte castral. Finalment, cal dir que, adossats al mur 23 en sentit perpendicular, es trobaven els murs 108 i 197, paral·lels entre si a una distància de prop de 12 . metres. A ambdós s’adossava, paral·lel a 23, un darrer parament, la unitat 107, generant un passadís que en el decurs dels treballs es va utilitzar com a rampa d’accés a aquesta zona del castell.
Desenvolupament dels treballs Fig. 19, 23, 29
En aquest àmbit s’hi va dur a terme, en primer lloc, un desenrunament sistemàtic que va permetre assolir el darrer paviment d’ús. Sota una primera capa vegetal, es va trobar un rebliment superficial (43) que s’estenia pels vessants de ponent i de migdia del recinte i datava del segle XX.
Un cop excavat, es va poder resseguir la superfície d’arrasament dels murs que delimita- ven l’àmbit a migdia (3) i a tramuntana (27), que, abans d’iniciar-hi els treballs, tot just s’in- sinuaven. A continuació, es va trobar un potent enderroc (300) format per sorra, argila, pedra de mitjà i gran volum, entre la qual es va trobar algun carreu i un parell de dovelles, i una gran quantitat de teula i de blocs de calç. No contenia gaire material ceràmic, tenint en 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 34
34 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
compte la potència, però es va poder datar entorn al 1625. Val a dir que, com a element residual, dins l’enderroc 300 es va recuperar una figureta de ceràmica amb forma d’ocell i decorada de verd i manganès (fig. 141, làm. III.4). Probablement es tracta d’una jogui- na, ja que estava buida a l’interior i presentava un orifici a la cua i un altre a la part supe- rior del cap.19
Sota l’enderroc es van trobar diverses unitats. En primer lloc, els murs 105, 159 i 551. La unitat 105, orientada de nord a sud, delimitava l’àmbit pel costat de llevant, separant-lo de l’àmbit E. S’adossava als murs 3 i 27, feia uns 2,9 metres de llarg i 50 centímetres d’am- plada i se’n conservaven només tres filades. A ponent, l’envà 159 s’adossava i recolzava sobre el mur 551, que funcionava com a límit occidental de l’àmbit F, almenys des de la primera meitat del segle XVI.
En segon lloc, la unitat 300 també cobria les unitats 301, 304, 306 i 307. La unitat 301 s’adossava a la cara interior dels murs de llevant (105) i tramuntana (27) de l’àmbit. Aquest darrer havia anat cedint cap a migdia i presentava un desplom de prop de 10 centíme- tres. Integrats en 301, es van trobar els estreps de dues arcades (306 i 307) adossades al mur 27 i separades 2 metres entre si. Tot i que no se n’han localitzat els homòlegs de migdia, cal suposar que formaven part de dos arcs diafragma que van sostenir la planta pis de l’àmbit F, fins que es va començar a esfondrar. Llavors es degueren bastir els murs 301 i 304 per tal de reforçar el perímetre de l’àmbit i, probablement, per cobrir-lo amb una volta de canó. Tanmateix, la unitat 300 palesa que l’enderroc finalment es va produir i l’es- tança va quedar inutilitzada cap a l’any 1625.
En aquest punt, un cop excavat l’enderroc 300, cal fer una pausa per descriure més deta- lladament el perímetre de migdia del recinte a l’altura de l’àmbit F. Aquest indret havia estat objecte de diverses obres i refeccions que restaven paleses en els paraments, les relacions estratigràfiques dels quals eren força complexes. En primer lloc, el mur principal, i també el més antic (3), semblava haver cedit cap a migdia de tal manera que quedava interrom- put a l’altura de l’àmbit F, on quedava integrat en un nou mur (296) que el redreçava. La fragilitat d’aquest parament, probablement motivada per la pressió de les terres que omplien l’àmbit F, devia continuar comportant problemes estructurals en aquesta estança, de manera que es va optar per reforçar-lo tant a l’interior com a l’exterior. A l’interior es van bastir els paraments 301 i 304. A l’exterior es va optar per un folre de perfil atalussat, el mur 23, que, poc després, va ser refet per la cantonada sud-est (fig. 74).
L’enderroc 300 cobria també en part un rebliment (548) de color marró vermellós i con- sistència flonja. Estava format per argila, pedres de mida petita, grumolls de calç i car- bons. S’adossava a les estructures 105, 159, 301 i 304, i el seu cim devia funcionar com a paviment. Aquesta capa va proporcionar un petit lot de ceràmiques força il·lustratiu: uns quants fragments molt rodats de terrissa produïda a la darrera etapa del taller de Cabrera d’Anoia, una escudella de reflex metàl·lic i la vora d’un bol de ceràmica blava valenciana, probablement procedent de Paterna. Amb la cronologia que proporcionen aquests materials, per les dades que es van aplegar en el decurs de la intervenció i per les relacions físiques que s’estableixen entre els diversos elements que configuren
19 Unes figuretes molt similars, localitzades a Avinyó, van ser estudiades per J. Thiriot i datades entre els segles XIV i XV. Thiriot 1986: 59-68. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 35
L’excavació arqueològica | 35
aquest espai, es pot deduir que la unitat 548 era el paviment de l’àmbit F en el moment de les reformes efectuades al castell a la primera meitat del segle XVI, en el marc de l’ho- ritzó F.
En alguns punts de l’àmbit, sobretot cap a l’angle nord-est, el terra 548 havia desapare- gut i l’enderroc 300 cobria directament un paviment de lloses (303), de formes i mides diver- ses, unides amb morter de calç (fig. 75). Hi recolzaven els murs 105, 159, 301 i 304. En la resta de l’àmbit hi quedava una fina capa de calç i sorra, en algunes zones gairebé ine- xistent, on hi despuntaven una gran quantitat de pedres de mida mitjana i petita. La cerà- mica que va proporcionar l’excavació del paviment 303 no és gaire il·lustrativa per definir- ne la cronologia, però permet associar-lo a la segona ampliació del recinte fortificat, que s’ha datat pels volts de l’any 1500 (horitzó E).
Immediatament per sota, van aparèixer les unitats 544 i 549, un rebliment format per capes successives de pedres de mida mitjana sense treballar, disposades ordenadament i barre- jades amb morter de calç i sorra (fig. 72). Aquesta disposició evidenciava el fet que havien estat col·locades amb l’objectiu d’elevar el nivell del sòl en aquesta zona i ampliar d’aques- ta manera la superfície de la plataforma superior de la fortalesa. Tant les cotes d’ús com la textura i composició d’aquest rebliment recordava els estrats 17 i 24, localitzats a l’àm- bit E. Igualment, les unitats 544 i 549 s’adossaven al mur 3, tancament de migdia de la fortalesa i a la unitat 551, un mur en direcció nord-sud que constituïa el tancament occi- dental de l’àmbit F.
Aquesta darrera estructura, que s’adossava al mateix temps als murs 3 i 78, límits de mig- dia i de ponent, respectivament, de la fortalesa, estava feta amb pedres de mida mitjana i gran, força mal tallades i escairades, unides amb morter de calç, i en un estat de con- servació molt precari. De fet, se’n conserven senceres només un parell de filades.
Entre les juntes de les pedres i el morter de les unitats 544 i 549, van aparèixer alguns frag- ments de ceràmica grisa que fan suposar que aquest espai hauria estat destinat, entorn de l’any 1500, a pas de ronda de la muralla, ampliada cap a migdia amb la formació d’u- na terrassa de pedra artificial que s’adossava al mur 3, que funcionava com a marge. Poc després, aquest espai va ser subdividit per mitjà dels envans 105 i 551, variant-ne, con- següentment, l’ús. Totes aquestes estructures, el gran rebliment de pedres 544-549 inclòs, recolzaven directament sobre el terreny natural (50).
La recerca arqueològica va continuar a l’altre costat del mur 551, en una estreta llenca de terra que formava part de l’àmbit X, i que constituïa l’angle sud-occidental del castell. Un cop extret l’enderroc 300 van aparèixer, d’una banda, les restes de la muralla occidental (104), que havia desaparegut gairebé del tot i tan sols en restaven les empremtes a la roca. De l’altra, es va localitzar un rebliment estèril (550) de color gris fosc, compacte, format per argila, carbons i llim. Aquesta capa cobria directament el terreny natural i reblia la trin- xera de fundació d’una estructura semicircular (553) adossada a l’angle de la muralla que formen els murs 3 i 104 (fig. 76).
Aquest element, l’aparença del qual recordava un pou o un dipòsit d’emmagatzematge, presentava uns carreus grans, molt ben tallats i units amb morter de calç. Estava reblert per un estrat (552) de color marró fosc, molt tou, que va proporcionar escassos fragments ceràmics. Tenint en compte el fet que l’estructura 553 era coberta per l’enderroc 300, es 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 36
36 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
pot deduir que l’amortització d’aquest dipòsit s’ha d’associar a l’abandonament de l’àm- bit F, que s’ha datat, a tot estirar, de cap al 1630.
Per sota del rebliment 552, es va localitzar el terra original del dipòsit, un sòl de color marró grisós i consistència flonja, format per llim i carbons, que omplia i uniformitzava les esquer- des del terreny natural. Aquesta capa només va proporcionar uns quants fragments de ceràmica grisa. El fet que el dipòsit 553 s’adossava als murs 3 i 104 –aquest darrer datat cap al 1500– permet perfilar una data de fundació posterior a aquell any. Tot sembla indi- car que el dipòsit va restar en ús almenys durant tot el període en què l’àmbit F va funcio- nar com a estança habitada. L’abandonament caldria situar-lo en el moment en què els murs dels àmbits F i U van acabar cedint i provocant la caiguda del sostre de les habita- cions. D’aquesta manera, sembla que tot aquest sector de migdia del recinte va restar inu- tilitzat –el cup de vi de l’àmbit U inclòs– cap al 1630.
A migdia de l’àmbit, es va fer un petit tempteig entre els murs 23 i 107, amb l’objectiu d’esbrinar la funció d’aquest darrer parament. La distància entre ambdós murs s’ana- va escurçant cap a ponent: dels 3 metres que feia d’ample a llevant, passava a fer-ne 0,5 a l’altura del mur 108, que tancava l’espai a ponent. D’aquesta manera, el passa- dís que generaven ambdós murs feia forma de con. Sota un primer estrat superficial (44), es va documentar el rebliment 302, format per argila i una gran quantitat de pedra peti- ta, teula i grava, que va proporcionar material propi del segle XIX, com ara una tassa de porcellana procedent de la fàbrica de La Cartuja, factoria fundada a Sevilla el 1839. Es tractava d’un rebliment homogeni en tota la seva potència, que, atesa la verticalitat del mur 107 i el perfil atalussat del mur 23, també feia forma de con. Era palès, doncs, que havia estat disposat intencionadament per tal de donar consistència al mur 107. Aquest darrer parament, durant el segle XIX, va tancar a tramuntana un seguit d’estructures des- tinades al bestiar i a l’emmagatzematge de productes agrícoles de les quals avui no en queda res, ja que van ser eliminades durant la restauració que es va dur a terme entre els anys 1971 i 1976.
Interpretació Fig. 20, 24, 30
L’element més antic que es troba en aquest àmbit és el mur 27, que separa l’àmbit F de l’àmbit U. S’hi associava un paviment de calç datat vers el 1300 (horitzó B), segons el mate- rial que va proporcionar, principalment ceràmica reduïda.
La segona fase identificada en l’àmbit F significà l’ampliació del perímetre emmurallat cap a migdia, realitzada cap al 1500 (horitzó E). D’aquell moment data la construcció dels murs 3 i 104. El primer, el llenç de migdia del nou recinte defensiu, serveix de contenció pel cos- tat de migdia a una sèrie de capes successives (544-549) de pedres de mida petita, dis- posades de manera ordenada i sistemàtica i barrejades amb argamassa de calç i sorra, col·locades per tal d’elevar el nivell del sòl, tal i com també s’havia fet a l’àmbit E. El pavi- ment d’aquest nou espai era de lloses de pedra calcària (303) unides amb morter de calç. La utilització d’aquest nou espai va implicar l’anul·lació de la porta oberta al mur 27 per mitjà d’un tapiat (206) de carreus ben desbastats i units amb morter de calç, així com la cobertura d’aquest espai amb un pis recolzat en dos arcs diafragma, dels quals només en restaven els estreps de tramuntana (306 i 307). 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 37
L’excavació arqueològica | 37
El rebliment col·locat entorn de l’any 1500, per tal d’ampliar l’espai del recinte castral cap al sud, probablement va ocasionar que poc temps després, en algun moment de la pri- mera meitat del segle XVI (horitzó F), part del mur 3 cedís cap a migdia. En conseqüència, es va bastir un nou mur (296) per tal de refer el tram que havia caigut. Sembla que llavors també es va redistribuir l’espai, limitant-lo, tant a llevant com a ponent, amb els murs 105 i 551, respectivament. Aquest darrer mur funcionava com a continuació del límit occiden- tal del conjunt (78) i s’adossava, d’una banda, a les restes de l’antiga muralla del 1300 (27, a tramuntana) i, de l’altra, al nou pany defensiu que ampliava el recinte castral (3, a mig- dia). D’aquesta estructura provisional tan sols en resten alguns carreus sobre la roca natural. L’espai que van generar totes aquestes parets es va pavimentar amb el sòl 548, un terra endurit format per argila, pedres i calç barrejada.
En el decurs de la segona meitat d’aquell mateix segle (horitzó G), va caldre tornar a reforçar el mur perimetral de migdia (3). A més, el mur 27, que tancava l’àmbit a tramuntana, tam- bé havia començat a cedir, com encara avui es pot observar. Aquest cop es va optar per reforçar l’estança mitjançant folres interiors i exteriors. A l’interior es van bastir els murs 301 i 304 que, probablement, suportaven la nova coberta, aquest cop una volta de pedra i no un pis sobre arcs diafragma (fig.73). A l’exterior, el reforç va consistir en un mur ata- lussat (23), solució que es va acabar aplicant a la resta del perímetre de la fortalesa. Malau- radament, gairebé ha desaparegut a les façanes de ponent i tramuntana, on els seus carreus van ser espoliats en el decurs del segle XX.20 A ponent, el mur 551 va ser substituït per la paret 159. D’aquesta època s’ha datat també el pou 552, situat a l’angle que formen els murs 3 i 104, dins de l’àmbit X.
Malgrat tot, cap al 1625 (horitzó I), el mur 27 es va acabar enfonsant, i amb ell la coberta de l’àmbit, generant així l’enderroc 300. A partir d’aleshores, l’estança F com a recinte tan- cat va quedar en desús, ja que la seqüència estratigràfica no ha donat cap més paviment ni cap reconstrucció més recent. Igualment, pel material ceràmic que acompanya l’estrat d’amortització del pou 552, sembla que aquesta estructura, associada al pas de ronda occidental del recinte, va restar abandonada en aquell mateix període. És probable que llavors, un cop enderrocat l’àmbit F, el camí de ronda pel perímetre intern de la muralla, pugés d’alçada i transcorregués sobre el rebliment 300.
Durant la primera meitat del segle XIX (horitzó L), es van bastir els murs 107, 108 i 197, parets mestres que van servir per construir un seguit d’estructures destinades al bestiar i a l’emmagatzematge de productes agrícoles. Les condicions en què es deuria trobar el perímetre emmurallat de migdia del castell aconsellaven la construcció del mur 107, per tal d’assegurar la resistència de les noves estructures. L’espai que va quedar entre amb- dós paraments es va omplir amb el rebliment 302 que, a més de servir per consolidar la paret del darrere, va permetre crear una rampa d’accés a la plataforma superior del recin- te. D’aquelles estructures avui només en resten algunes empremtes en el mur 107, però se’n coneix l’existència a partir d’algunes fotografies del principi del segle XX (fig. 39, 40). Durant la restauració dels anys setanta se’n va eliminar qualsevol vestigi.
20 En aquest moment el Servei treballa en la seva reconstrucció parcial. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 38
38 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
5. Àmbit G
Descripció Fig. 114
L’àmbit G es troba al vessant de migdia del recinte. Es tracta d’un espai de planta rectan- gular i prop de 5,7 ϫ 2,5 metres envoltat pels àmbits U, a ponent; el passadís S, a llevant; l’estança F, a migdia, i la torre mestra, a tramuntana. De fet, en un altre temps, els àmbits G i U haurien format un sol espai, ja que encara avui estan en contacte per mitjà d’un pas de prop d’1,5 m, l’espai que dista entre els dos murs que, orientats nord-sud, els sepa- ren (fig. 115). A tramuntana, hi ha el mur 39 i, a migdia, el mur 28 (fig. 64). Tots dos estan adossats a sengles estreps d’un arc diafragma que, en un moment anterior hauria supor- tat una planta pis. A llevant, el límit el constitueix el mur 18, que separa G del passadís S. Tot i això, aquests dos àmbits també s’havien comunicat a través d’una porta (154) ober- ta al mur 18, actualment tapiada per la unitat 31. A migdia, el límit el constitueix el mur 27, que, com s’ha vist més amunt, constituïa el tancament perimetral de migdia del recinte cap a l’any 1300. A tramuntana, hi havia el mur 36 que el separava de l’àmbit I, tot i que en aquest indret es van documentar dos graons que palesaven l’existència d’una escala que hauria facilitat l’accés als pisos superiors. D’aquest element encara avui en resta la caixa (37 i 38), a l’angle nord-est del recinte.
L’àmbit G estava dividit en dos espais per un petit envà (199) del qual tan sols en restava una filada de pedres escairades per la cara nord. S’adossava als murs 18 i 28; el carreu situat a tocar del primer mur presenta un petit orifici que feia evident la seva funció com a polleguera.
Desenvolupament dels treballs Fig. 21, 29
En iniciar la intervenció arqueològica, en el pas entre els àmbits G i U es va documentar un gran esvoranc, que, gràcies a les fotografies d’arxiu, es va poder saber que havia estat causat per la bastida que es va instal·lar en aquest indret per a la restauració de la torre a la dècada del 1970. En el decurs d’aquella campanya, es va desbrossar tot el vessant de migdia del recinte, fet que va permetre documentar un fort pendent del terreny, sobre- tot als àmbits G i U, on la roca apareixia directament per sota dels carreus inferiors de la torre mestra. L’esvoranc esmentat havia assolit les cotes del subsòl geològic, que aparei- xia en tota la meitat de tramuntana de l’àmbit G.
L’excavació, doncs, només va afectar la meitat sud del recinte, és a dir, l’espai entre els murs 18, 27, 28 i 199. En aquest indret, per sota del terra vegetal hi va aparèixer una capa dipositada durant el segle XX (42). Cobria un rebliment dur i compacte (226, fig. 77), amb una gran quantitat de lloses grans en la superfície. S’adossava a tots els murs que delimitaven el sector excavat, i tot i que no va aportar material que perme- tés precisar-ne la cronologia, les relacions estratigràfiques i la cota a la qual es va des- cobrir palesaven que havia estat disposat en bastir l’envà 199, per tal de destinar aquest espai al bestiar, en un moment en què gran part del recinte estava ja enderrocat i s’ha- vien habilitat els àmbits més propers (B, C i D) com a habitatge dels masovers. D’a- questa manera, les lloses, encara que disposades de forma barroera, haurien servit de paviment. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 39
L’excavació arqueològica | 39
Per sota de l’enllosat 226 es van documentar les unitats 250 i 257, que mantenien les matei- xes relacions respecte als murs que les delimitaven. Totes dues formaven part d’un estrat d’abandó que hauria estat anivellat per tal de disposar-hi la unitat 226 i reutilitzar aquest espai en un moment posterior. El material d’aquestes unitats –alguns fragments de cerà- mica decorada amb reflexos metàl·lics realitzats mitjançant la tècnica del pinzell pinta, a més de nombrosos fragments de teula i de regalims de calç– en va corroborar la funció i la cronologia, fixada entorn del 1625.
El següent paquet estratigràfic el formaven les unitats 259, 260 i 261. La primera era una fina capa de terra i calç, molt tova i conservada només a la part de migdia. Cobria una estesa de pedres de totes les mides (260, fig. 78), moltes amb alguna cara treballada, barre- jades amb argamassa de calç, que reblien tot el sector excavat. S’adossava als murs 27 i 28. El mur de llevant (18), en canvi, hi recolzava. Totes dues unitats van proporcionar escàs material, però molt similar: alguns fragments de ceràmica grollera reduïda, probablement del taller de Cabrera d’Anoia. Per sota, apareixia un rebliment (261, fig. 79) de terra, sorra i cascall, on s’hi va recollir únicament un fragment informe de ceràmica grollera reduïda.
Atesa la disposició de les pedres i l’abundància d’argamassa de calç, aquestes capes no formaven part de cap enderroc. S’assemblaven força, en canvi, als nivells de rebliment loca- litzats als àmbits E i F (17, 24, 544 i 549), datats pels volts de l’any 1500. Tanmateix, aquests s’havien trobat a l’exterior del perímetre emmurallat bastit cap al 1300, i la unitat 260, en canvi, es documentava a l’interior. D’altra banda, val a dir que aquesta unitat no es va loca- litzar pas a l’àmbit U on, en lloc d’un rebliment de pedres, a la mateixa cota s’hi va trobar un rebliment de terra (210), datat també cap al 1500. Tot això fa suposar que en el moment en què el recinte castral va ser ampliat mitjançant la formació d’una plataforma artificial amb els rebliments de pedres esmentats més amunt, també es va anivellar el sòl a la part de migdia, allà on la roca natural assolia les cotes més baixes. En el cas de l’àm- bit U, el procediment emprat va ser l’aportació de terres. A l’àmbit G, en canvi, es va uti- litzar el mateix sistema que per a l’ampliació del recinte, una estesa de pedres lligades amb morter de calç. Aquestes unitats havien estat tallades a ponent per la trinxera de funda- ció (249) del mur 28, força estreta, el rebliment de la qual (258) no va aportar cap mena de material que permetés datar-la.
Per sota del rebliment 261 es van localitzar dues unitats més. D’una banda, els fona- ments del mur 27 (266), una sola filera de pedres de mida gran sense treballar, unides amb morter de calç, que sobresortia prop de 30 centímetres respecte a 27. Estava cobert per la segona unitat (262, fig. 80), una darrera capa d’argila que anivellava el terreny natu- ral (50).
Interpretació Fig. 22, 30
Els elements més antics localitzats en aquest sector són les unitats 27, 262 i 266, corres- ponents a l’horitzó B (c. 1300). Es tracta del mur que delimita l’àmbit a migdia (27), que en aquell moment tancava el recinte castral per aquest vessant, i dels seus fonaments (266). Cal recordar que en els àmbits B, C, D i E s’han localitzat altres trams d’aquest mateix mur (106, 564 i 295), que conformaven el tancament de llevant. La unitat 262, una capa d’argila que anivellava el pendent del terreny natural, és el paviment coetani. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 40
40 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Adossat al mur 27, es trobava l’estrep d’un arc diafragma (219) que tenia el seu simètric (225) adossat a la torre mestra. Aquests dos estreps, juntament amb els que es trobaven a l’àmbit U (207 i 208), a 1,8 metres a ponent dels esmentats, servirien per sustentar el pis superior de la gran sala formada pels àmbits G i U.
Uns dos-cents anys més tard (horitzó E), cap al 1500, el recinte del castell va ser ampliat, sobretot pel vessant de migdia, amb una franja d’entre 3 i 3,5 metres d’amplada, rebler- ta artificialment per tal d’elevar el terreny i poder-hi circular. Aquestes obres, que van por- tar a la creació de nous espais, com els àmbits E i F, van implicar també una redistribució del recinte mitjançant la construcció d’altres murs, com és el cas de la unitat 18. En el decurs dels treballs, es va poder veure com aquest parament s’adossava a la cara interior del mur 27 i, al mateix temps, a prop de 60 centímetres d’alçada, hi recolzava. Així doncs, es van aprofitar els murs bastits entorn de l’any 1300, refent-los en la majoria dels casos. Al mur 18 s’hi va obrir una porta (154), que permetia l’accés a l’espai format pels àmbits D i E que, amb el temps, s’acabà tapiant. D’altra banda, se sobrealçà el sòl col·locant-hi les uni- tats 260 i 261. Aquesta darrera seguia el mateix sistema amb què s’havia creat el subsòl dels àmbits E i F i es va cobrir amb el paviment 259, de terra batuda i calç.
Tot i que no s’ha pogut establir la datació absoluta del mur 28 i, per tant, del seu homò- leg 39, adossats als brancals 219 i 225, respectivament, es creu que cal adscriure’ls al moment en què els murs de migdia del recinte van començar a cedir com a conseqüèn- cia de les obres realitzades cap a l’any 1500. Com s’ha vist als capítols anteriors, aquest fet s’esdevingué poc temps després de les obres i es mirà de pal·liar en dues fases con- secutives en el decurs del segle XVI. Així doncs, el més lògic és creure que aquests murs van ser bastits a la segona meitat d’aquell segle (horitzó G), moment en què l’àmbit F es revestí amb els murs 301 i 304. Coetàniament també es falcà el desplom existent entre els brancals de migdia i s’hi afegiren els murs esmentats.
El següent horitzó cronològic documentat en aquest sector cal situar-lo cap a l’any 1625 (horitzó I), data establerta a partir del material trobat a les unitats 250 i 257. En aquell moment, gran part de les estructures localitzades a migdia del recinte restaven abando- nades i en tots els àmbits es va abocar un potent rebliment d’abandó. A partir de llavors, el vessant de migdia va ser destinat, en gran part, al bestiar. Probablement va ser per a aquest ús que, poc temps després, es va bastir l’envà 199, que dividia l’àmbit G en dos espais. A tramuntana, s’hi construí l’escala (38) que comunicava aquests àmbits amb els situats a llevant, i a migdia l’espai va restar clos per a estabular-hi algun tipus de bestiar, d’acord amb el tipus de sòl que s’hi va disposar (226).
6. Àmbits I i J
Descripció
Els àmbits I i J es troben a tocar de la torre pels vessants de llevant (I) i de tramuntana (J). L’àmbit I (fig. 81) és un espai força reduït, d’uns 5 ϫ 2 m, situat entre la torre H i l’àmbit C, del qual se’n separa per mitjà del mur 35. A migdia, el mur 36, adossat a la torre, el separa de l’àmbit G i del passadís S. A tramuntana, limita amb J a través del mur 47. Els paraments de migdia (36) i de tramuntana (47) són, de fet, la continuació dels correspo- 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 41
L’excavació arqueològica | 41
nents murs perimetrals dels àmbits B i C, fet que palesa que, en algun moment, aquests tres àmbits haurien conformat un sol espai.
L’àmbit J (fig. 82) és una estança força més gran, de planta trapezoïdal i una superfície aproximada de 30 m2. Es troba delimitat, a llevant, pels murs 74 i 401, que el separen de P. Aquests dos paraments haurien format part del mateix mur, tot i que avui es troben sepa- rats per un espai d’1,5 metres d’amplada que, probablement, va ser una porta que con- nectava els àmbits J i P. A ponent, el mur 62, separa J de l’àmbit V. Finalment, a tramun- tana, l’envà 63, adossat a 62 i a 74, separava l’àmbit J del W.
L’estratificació d’aquests dos àmbits havia estat molt alterada, sobretot en l’angle nord- est de l’àmbit J i en el sud-est de l’I, com a conseqüència de les obres de restauració rea- litzades a la dècada del 1970. Tots dos espais van ser desbrossats en el decurs de la pri- mera campanya arqueològica, quan es va poder observar que, en l’àmbit I, el terreny natural aflorava a pocs centímetres per sota del nivell superficial. En les campanyes dels anys 1999, 2000 i 2004, aquests àmbits van ser excavats en extensió.
Desenvolupament dels treballs Fig. 25, 27, 31, 35
En iniciar-se els treballs, tots dos àmbits estaven coberts per una mateixa capa superfi- cial (45), resultat del progressiu abandonament del castell durant el segle XX. Aquesta capa s’adossava als murs esmentats, excepte a la unitat 63, a causa d’un retall, probablement practicat durant la restauració dels anys setanta.
Sota l’estrat 45, es van trobar les unitats 49, 51 i 79. La primera era un mur de pedra seca que feia 1,5 metres de llarg i 40 centímetres d’ample i només se’n distingia la superfície d’arrasament. S’hi adossaven les unitats 51 i 79, sengles enderrocs datats del segle XIX, segons palesava la porcellana que contenien. A tramuntana de l’àmbit J i a ponent de l’I, les cotes d’aquests enderrocs disminuïen de forma significativa a causa de les rases obertes als anys setanta. Per sota, es va descobrir un paviment de terra batuda i calç (52), que s’adossava a la torre (1) i als murs 35 i 47. Hi recolzava el mur 49, de pedra seca, fac- tura barroera i només una cara vista, la de tramuntana. Tapiava la meitat superior d’una porta (149) que comunicava l’àmbit I amb el J. D’aquella només en quedaven els bran- cals, integrats en el mur 47, i les primeres dovelles d’un arc de mig punt. Ateses les carac- terístiques del mur 49 que, un cop desprotegit dels enderrocs, amenaçava de caure, es va optar per desmuntar-lo.
Sota el paviment 52, es va trobar un nou enderroc (53), format per sorra, grava, pedra de volum mitjà i gran i una gran quantitat de teula i de grumolls de calç. Aquesta unitat, que va proporcionar alguns fragments de ceràmica blava catalana datada de mitjan segle XVII, s’adossava al mur 36 i a la roca (50), i era tallada, a migdia, per la trinxera de fundació (59) del mur 35. L’única peça remarcable del rebliment d’aquesta trinxera (60) és una nansa d’orelleta trilobulada que pertany a una escudella de ceràmica blava catalana, datada del segon terç del segle XVII.21
21 Telese 1991: 101. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 42
42 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
En treure l’enderroc 53, a l’àmbit I hi va aparèixer un nou paviment de terra batuda (61), coetani de l’ús de la porta 149. Cobria el terreny natural, s’adossava a les unitats 402 i 405, murs de poca entitat, orientats de nord a sud i paral·lels entre si, que generaven un petit passadís a migdia de l’àmbit J i davant la porta 149. El primer s’adossava al mur 401 i se’n conservaven tres filades, formades per pedra de volum mitjà i petit unida amb mor- ter de calç i sorra; del segon mur només se’n veia una sola filada i estava adossat al mur 47. En aquest passadís, sobre el paviment 61, es va localitzar un dipòsit de cendres cre- mades i de carbonets (406) datat de la primera meitat del segle XVII, segons palesava la ceràmica que contenia (làm. XV.4).
A tramuntana de l’àmbit J, i especialment a l’angle nord-est, l’estratificació estava consi- derablement alterada. S’hi havia obert una rasa de grans dimensions (408), que tallava les unitats 53 i 406, i que durant el segle XIX havia estat reblerta per la unitat 79. Aquest tall va dificultar la interpretació de l’estratigrafia en aquesta zona, on l’enderroc 53 va deixar al descobert altres elements. A una cota superior a la del paviment 61, va aparèixer un nou paviment (407), format bàsicament per calç i un percentatge molt baix de sorra. Esta- va adossat a dues lloses de pedra de gran volum, situades a l’angle sud-oest de l’àmbit J. Era la coberta d’un canal (404, fig. 83) que, des de la torre, portava aigua a la cisterna del castell, situada en el subsòl de l’àmbit P. Estava format per teula àrab. Només se’n va localitzar un tram, el corresponent a les dues lloses esmentades. Tanmateix, es va poder resseguir la seva trinxera fins al tancament de llevant de l’àmbit J.
L’obertura d’aquest canal va suposar importants alteracions en l’estratificació. Als peus de la torre i a tocar del mur 62, es va trobar una gran fossa (409, fig. 83) excavada al subs- trat geològic per a la recollida d’aigua que, a través del canal (404), que creuava d’est a oest l’àmbit J, arribava a la cisterna. La fossa 409 va ser amortitzada durant el primer terç del segle XVII, data que s’estableix a partir d’una dotzena de fragments de ceràmica bla- va catalana de reflexos metàl·lics, i també de dues peces decorades amb blau i groc22 tro- bades en el rebliment 410. En la part més baixa de la torre es va localitzar un orifici (403) obert en el parament on s’hi havia col·locat una teula. Es tractava del forat de desguàs d’un baixant que conduïa a la fossa esmentada.
A prop de 2 metres a tramuntana de la unitat 409 i a 30 centímetres escassos del mur 62, es va documentar una altra estructura (263) excavada a l’argila natural, que en aquest ves- sant del recinte cobria la roca. Es tractava d’una sitja (fig. 84) de gairebé 1 metres de dià- metre i prop de 90 centímetres de profunditat, les parets rectes i el fons còncau. Estava reblerta per dos estrats: el primer (264), format per pedres de mida gran i mitjana, barre- jades amb argila, i el segon (265), format per argila i sorra. Tot i que el material recuperat va ser molt escàs, és molt probable que es tracti d’una de les poques estructures que enca- ra es conserven de la primera fase del recinte, datada del segle XI.
Interpretació Fig. 26, 28, 32, 36
L’element més antic conservat en aquests dos àmbits és la sitja 263 (fig. 84), descober- ta a ponent de l’àmbit J i excavada al terreny natural. Tot i que el seu rebliment va propor-
22 Parera 1998: 99-100. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 43
L’excavació arqueològica | 43
cionar escassos fragments de ceràmica grollera reduïda, tots informes, és molt probable que aquesta estructura correspongui al primer horitzó establert per al castell (A), datat del segle XI, moment en què es va bastir la torre mestra.
Encara que no es va poder localitzar cap estrat associat al tancament de llevant de l’àm- bit J, el sondeig dut a terme sobre la volta de l’àmbit N va permetre situar, com es veurà, la construcció del mur 74 entorn de l’any 1300 (horitzó B), moment en què es bastí la cis- terna del castell.
El següent horitzó cronològic es determina pels límits de migdia (36) i tramuntana (47) de l’àmbit I, el traçat dels quals continuava cap a llevant i conformava el cos principal del cas- tell (àmbits B i C). En tractar aquells àmbits s’ha vist com aquests murs van ser datats de cap a l’any 1500 a partir del rebliment de la trinxera de fundació del mur 32. Així, en aques- ta fase, els àmbits B, C i I van constituir un sol espai, adossat a la torre pel seu vessant de llevant i cobert per mitjà de sengles arcs apuntats. La porta que connectava I amb J (149) era coetània de la fundació d’aquest cos, així com també ho eren totes les portes adovellades dels àmbits B i C. Les obres que es van dur a terme vers el 1733 (horitzó K) no van incloure I, que va restar, a partir d’aleshores, separat de la sala principal. És per aquest motiu que l’estratificació conservada en l’àmbit I omple el buit que hi havia entre el 1500 i el 1700 i permet refer la seqüència cronològica d’aquest espai.
Així doncs, la següent fase evolutiva està representada per la unitat 61, un paviment de terra batuda i calç, coetani encara de l’ús de la porta 149 i datat, probablement, de la sego- na meitat del segle XVI (horitzó G). S’estenia cap a l’àmbit J i s’adossava als murs 402 i 405, bastits, probablement, en aquell mateix moment. Llavors també es va obrir la fossa 409 i es va construir el canal 404, que recollia l’aigua de la torre per dur-la cap a la cister- na, encara en ús. També es va tornar a cobrir el sòl amb un paviment de calç (407). És molt plausible que el paviment 407 sigui una reparació de 61, realitzada poc després de construir el canal 404.
Durant el primer terç del segle XVII (horitzó I), aquests àmbits van caure en desús. En pri- mer lloc, la fossa 409 i, per tant, el canal, van restar amortitzats pel rebliment 410, datat a partir de diversos fragments de ceràmica blava catalana. En segon lloc, la composició, amb grans blocs de pedra i grumolls de calç, i el material trobat a l’enderroc 53, que amor- titzava el paviment 61 i anul·lava la porta d’accés a l’àmbit J, així ho indiquen.
Pels volts de l’any 1730 (horitzó K), es van dur a terme obres en els àmbits B i C per tal de redistribuir-ne l’espai. Com s’ha vist més amunt, es van bastir uns murs per tapiar els dos arcs que suportaven la planta pis de la sala principal. A ponent, doncs, l’àmbit I restà separat del C per l’envà 35, on s’obrí una petita porta amb llinda a l’extrem de migdia. El paviment coetani d’aquesta fase és també de terra batuda (52), com es va poder obser- var en el decurs dels treballs duts a terme a l’àmbit I. També es va tapiar la porta 149 amb un mur de pedra seca (49), de manera que els dos àmbits que es tracten en aquest capí- tol van quedar separats. Es desconeix la funció que va adquirir llavors l’àmbit I. Tanma- teix, les seves dimensions, el fet que, malgrat tot, es comunicava amb la sala noble i l’a- mortització de la porta 149 fan pensar que es tractava d’un petit magatzem. Finalment, durant el segle XIX, tots dos àmbits van quedar en desús, tal i com ho testimonien els ender- rocs 51 i 79. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 44
44 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
7. Àmbit K
Descripció Fig. 85
L’àmbit K, de planta gairebé rectangular i prop de 7,5 metres de llarg i 3 metres d’ampla- da, està situat a l’extrem de tramuntana del recinte i folrat amb un revestiment de calç (73). A ponent i a tramuntana, els murs 71 i 72, respectivament, conformen el perímetre exte- rior del recinte, mentre que, a llevant, el mur 69 el separa de l’àmbit P i, a migdia, el 67 el separa del W. A l’interior, està dividit en cinc dipòsits disposats en bateria i separats entre si per petits envans fets amb lloses de pedra unides amb argamassa de calç (177, 178, 179 i 180, fig. 86); tot plegat, folrat amb una capa de calç. Els tres dipòsits de ponent pre- sentaven encara vestigis d’haver estat dividits transversalment en dos compartiments sepa- rats per envans. D’altra banda, a l’extrem de llevant es conservava l’arrencament de la vol- ta d’aquell dipòsit, a una alçada de prop de 2 metres (fig. 87).
Aquest espai va ser objecte de neteja l’any 1999 i el 2004 se’n va excavar un dels dipò- sits, el quart comptant des de ponent, d’aproximadament 3 ϫ 2 m, i delimitat pels envans 179, a l’oest, i 180, a l’est.
Desenvolupament dels treballs Fig. 23, 35
Abans de descriure l’excavació cal destacar dos fets relacionats, probablement, amb el sistema d’ompliment i buidatge dels dipòsits. En primer lloc, les cotes del paviment hidràu- lic variaven mig metre des del dipòsit situat a l’extrem de ponent al que es troba a l’ex- trem de llevant, de manera que aquest darrer era sempre el primer en omplir-se. En segon lloc, el mur de migdia (67) presentava dues obertures solidàries de la fàbrica del mur. La primera es documentava a l’extrem de ponent, a 70 centímetres per sobre del paviment hidràulic 73, feia 20 centímetres d’amplada i havia estat tapiada. La següent, amb les matei- xes característiques, es trobava 2,3 metres a llevant de la primera i donava al segon dipò- sit, comptant des de ponent. És molt probable, doncs, que els dipòsits s’omplissin per aquestes obertures.
En el decurs de l’excavació no es va localitzar cap fragment ceràmic que permetés datar aquestes estructures, però es va poder observar el sistema constructiu emprat per a la conservació de líquids (fig. 88). El revestiment hidràulic dels murs perimetrals i també els envans que subdividien l’àmbit recolzaven sobre el terreny natural (50), que es trobava 40 centímetres per sota del paviment 73. Per sobre, s’hi havia disposat un seguit de llo- ses de mida gran i entre 6 i 8 centímetres de gruix (240, fig. 89), unides amb argila, que havien estat cobertes amb una capa de calç (239). Per sobre, s’hi havia col·locat tot un seguit de pedres (234, fig. 90) separades entre si perquè funcionessin com a petits pilars per a la col·locació d’una nova capa de lloses (227). D’aquesta manera, es creava una cam- bra d’aire per a l’aïllament i millor conservació del contingut. Finalment, sobre les lloses hi havia un darrer paviment hidràulic (73), adossat, com la resta d’unitats descrites, tant als murs perimetrals com als envans que subdivideixen l’àmbit. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 45
L’excavació arqueològica | 45
Interpretació Fig. 24, 36
Tot i no haver trobat cap material que permeti establir una cronologia absoluta per a aquests dipòsits, es tracta d’un tipus d’estructura d’emmagatzematge habitual en el decurs dels segles XVI i XVII. En aquest cas, és molt probable que calgui associar-lo al moment en què tot aquest vessant del recinte adquirí una nova fesomia relacionada amb la transformació i emmagatzematge de productes agrícoles, moment que s’ha pogut datar de la primera meitat del segle XVI (horitzó F). En aquest sentit, com s’anirà veient en el decurs d’aquesta memòria, cal recordar la construcció del cup de vi, del forn de pa, o bé l’adequació de l’àmbit N com a cisterna o dipòsit.
Val a dir, però, que els murs que delimiten l’àmbit K són anteriors a la seva adequació com a dipòsit, com queda palès a partir de l’estudi dels paraments. Els murs de llevant (69), ponent (71) i tramuntana (72), solidaris entre si, van poder ser datats de cap a l’any 1300 (horitzó B) a partir dels resultats obtinguts als àmbits N i U.
Finalment, l’excavació realitzada a l’àmbit V va permetre observar dues fàbriques diferen- ciades en el mur 67. Una primera bastida vers l’any 1300 (horitzó B) i una segona aixeca- da en el decurs de la segona meitat del segle XVI (horitzó G), probablement ja associada a la funció destinada per a aquests àmbits.
8. Àmbit L i bestorre
Descripció
L’àmbit L és un petit espai de planta gairebé quadrada de prop de 3 metres de costat, situat a l’angle nord-est del castell. Llinda a llevant amb l’àmbit M, del qual se’n separa per mitjà del mur 160. A ponent, el mur 69 el separa del J i, a migdia, hi ha l’àmbit P, amb el qual limita a través del mur 168, que també subdividia l’àmbit N per sota de la cota de circulació del pati. Tanmateix, d’aquesta cota cap amunt havia desaparegut gairebé com- pletament, restant només un esvoranc.
Tot aquest espai estava cobert per un potent enderroc (158), producte de l’esllavissament del mur 161, que constituïa la bestorre, fet que impedia reconèixer i diferenciar els límits d’aquests dos elements. L’àmbit va ser objecte de desbrossament en el decurs de la cam- panya de l’any 1999 i, el 2004, se’n va iniciar l’excavació.
Desenvolupament dels treballs
L’enderroc esmentat més amunt (158, fig. 103) va proporcionar diversos fragments de cerà- mica blava catalana datats de la segona meitat del segle XVII, moment en què molts dels àmbits del castell van acabar definitivament abandonats. Per sota, es van poder documen- tar amb més precisió els límits de l’àmbit. D’una banda, va restar visible la cantonada entre els murs de llevant (160) i de tramuntana (159), solidaris entre si, fet que va permetre obser- var que el mur de la bestorre (161), era senzillament un folre que abraçava els dos murs esmentats i en protegia l’angle (fig. 102). D’altra banda, a la cantonada nord-oest, els murs 72 i 69, que tancaven l’àmbit K a tramuntana i a llevant, respectivament, també eren 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 46
46 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
solidaris, i el mur 159 s’adossava a 69. La junta també havia estat reforçada i protegida darrere el mur de la bestorre. El fet que el mur 161 fos més llarg en aquest punt que no pas a migdia palesava, a més, la intencionalitat a l’hora d’amagar la junta entre aquells murs i, per tant, d’enfortir l’angle nord-est del castell. El de tramuntana (159) havia estat escapçat (166) per crear-hi una banqueta. Tant aquest darrer element com la cara interior del mur 160 havien estat arrebossats amb una capa de calç (167, fig. 104).
Finalment, l’enderroc 158 cobria el paviment associat a aquestes obres (173), una capa de calç que s’adossava als murs de llevant (160) i de ponent (69), a la banqueta 166 i l’únic carreu del tancament de migdia (169) que es conservava per sobre la cota del paviment. També s’adossava al brocal (171, fig. 105) de la cisterna que es trobava a l’àmbit inferior. Es trac- tava d’una obertura de planta quadrada i prop de 70 centímetres de costat formada per qua- tre peces de pedra treballada, de 10 centímetres d’amplada. La part interior encara conser- vava la llosa de coberta, disposada sobre els encaixos de les pedres esmentades.
Atès l’estat en què es trobaven els àmbits inferiors, es va decidir aturar la intervenció en aquest punt per, tot seguit, excavar part dels carcanyols de la volta de l’àmbit N.
Interpretació
Tot i que aquesta intervenció no va aportar cap nova informació per a la datació dels murs que delimitaven l’àmbit L, se sap, gràcies a l’excavació realitzada als àmbits U i V i als car- canyols de la volta de l’àmbit N, que els murs de llevant (160), ponent (69) i tramuntana (159) van ser bastits cap a l’any 1300 (horitzó B).
Pel que fa a la bestorre, només s’ha pogut situar cronològicament a partir de les relacions estratigràfiques amb els murs 160 i 165; és posterior al primer. Per tant, hauria d’haver estat bastida poc després de la construcció del primer perímetre emmurallat, en algun moment de la primera meitat del segle XIV.
Tanmateix, tant la reforma del mur 159, a fi de fer-hi una banqueta, com el paviment de calç 167 van ser realitzats en un moment molt posterior. Malgrat la manca de material per establir-ne una datació absoluta, el fet de crear una banqueta en aquest indret s’ha d’as- sociar a un canvi de funcionalitat de l’àmbit, anterior a la segona meitat del segle XVII, a jutjar per la ceràmica de l’enderroc que cobria aquestes unitats.
D’acord amb les fotografies que es conserven a l’arxiu fotogràfic del Servei (fig. 6), en un principi, l’àmbit L hauria estat clos a l’interior de la bestorre, ja que, de les fotos se’n desprèn que el mur 161 tancava completament a l’altura de la cota del paviment 173. Com s’ha vist més amunt, aquest mur abraçava el vessant de tramuntana fins a l’altura de la junta entre els murs 72 i 159 i feia de reforç d’aquests paraments. És plausible, doncs, pensar que la bestorre es bastís en un moment en què el mur 161 s’havia vist considerablement afectat. Tot i que aquesta hipòtesi és difícil de confirmar, si fos així, caldria situar la realit- zació de la banqueta poc després de la construcció de la bestorre.
Part del mur de la bestorre es va començar a enderrocar vers la segona meitat del segle XVII (horitzó J), com indicava el material trobat a l’enderroc 158. Tanmateix, a partir d’a- quell moment, va ser afectada per l’espoli de carreus realitzat en el decurs dels segles XIX i XX, si no abans. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 47
L’excavació arqueològica | 47
9. Àmbits M, N, O i P
Descripció
Els àmbits M, N i O són els tres únics espais del recinte, juntament amb B’, que es troben per sota del nivell de circulació actual que, en aquest sector, s’ha anomenat àmbit P. Aquest darrer àmbit, de planta rectangular i orientat de nord a sud, de prop de 13 metres ϫ 6 m, actualment és un espai a cel obert des del qual s’accedeix a totes les dependències de tramuntana (fig. 42). Es comunica també, a través d’una porta adovellada, amb la planta baixa de l’àmbit C. Al tancament de llevant (157) encara hi resten vestigis de l’arrencada del que hauria estat una volta de canó. Aquest fet, sumat a les característiques del para- ment esmentat, que presenta tres grans finestrals coronats amb arcs escarsers, denoten que, en algun moment, s’hauria tractat d’una sala noble (fig. 100). S’hi obre, també, una porta acabada amb arc escarser, que mena a la torre quadrada adossada a aquesta faça- na del castell, que es descriurà més endavant.
A ponent, l’àmbit P se separa de J i W per mitjà dels murs 69, 74 i 401 on, tanmateix, dues obertures hi permetien el pas. La primera, es troba a l’altura de l’àmbit W i, tot i que molt malmesa, de ben segur que hauria estat coronada per un arc de mig punt. Des d’a- quest darrer àmbit, una escala que passava per sota la porta esmentada, menava als àmbits inferiors, concretament a N. La segona porta, de la qual només se’n conserven les bases dels brancals, es trobava a l’altura de l’àmbit J.
A migdia, tocava amb els àmbits B i C en tota la seva amplada i, tot i que actualment només es comuniquen per mitjà de la porta 147, el mur que els separa (34-146) presenta un mínim de dues obertures més (fig. 99). A la primera s’hi accedeix a través d’uns graons amb for- ma de ventall que permetien l’accés al primer pis de l’àmbit C, avui desaparegut. La sego- na porta, que actualment només s’insinua al parament esmentat a través de les dovelles d’un arc de mig punt, es troba un xic més elevada que l’anterior i comunicava amb el pri- mer pis de l’àmbit B. Les tres obertures semblen correspondre a horitzons ben diferen- ciats. El mur 34 va ser objecte de restauració a la dècada del 1970, quan es va fer la teu- lada del cos principal del castell.
Abans d’iniciar els treballs, des de l’àmbit P, diversos esvorancs producte de l’enderroc de les voltes permetien entreveure els àmbits situats al nivell inferior (fig. 102). En primer lloc, la volta de l’àmbit M s’havia esllavissat gairebé completament, la qual cosa permetia observar tota la planta. Es tracta d’un espai rectangular de prop de 7 metres ϫ 1,4 metres, orientat nord-sud i situat a l’angle nord-est del recinte castral. Estava delimitat, a llevant, pel mur 157; a ponent, pel 160, que el separava de N; a migdia, pel 183 (fig. 95), que el separava de B’, i, a tramuntana, pel 165, que, solidari de 157, conformava ja el mur perimetral del recinte castral.
Com s’ha vist en el segon capítol d’aquesta memòria, aquest espai és conegut també amb el nom de colomar, perquè els murs de llevant i de tramuntana havien estat revestits amb unes caselles quadrades (184), de prop de 30 centímetres de costat i els mateixos de pro- funditat, fetes amb morter de calç, que semblen haver tingut aquesta funció (fig. 94).
A través d’una porta adovellada (170, fig. 96, 97) oberta en el mur oest del colomar, i a la qual s’accedeix des del seu sòl mitjançant una mena d’escala retallada en el terreny natu- 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 48
48 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
ral, s’arriba a l’àmbit N, que, com s’ha vist, també estava comunicat amb l’àmbit W per una escala situada davant per davant de l’obertura esmentada. Es tracta d’una nau allar- gassada (10 metres de longitud i no gaire més de 2 metres d’amplada) coberta amb vol- ta de canó construïda amb maçoneria, que aprofita majoritàriament com a sòl la mateixa roca i que presenta en alguns indrets restes d’un paviment de calç dur i impermeable (fig. 91). Aquest sector, d’una complexitat estructural força evident, està molt degradat a cau- sa del teixit vegetal que l’envaïa i l’emmascarava.
A tramuntana, el mur 169 separava N d’un petit espai de planta gairebé quadrada i prop de 3 metres de costat revestit completament amb la mateixa capa de calç esmentada més amunt, que en aquest indret es conservava en millors condicions. Es tracta de l’espai que es troba per sota de l’àmbit L, que tenia comunicació amb N a través d’una porta (168) oberta al mur 169. Davant d’aquesta porta s’observava una petita cubeta excavada al subs- trat geològic, en el mateix indret on a la cota de l’àmbit L s’havia localitzat el brocal 171.
A migdia, l’àmbit N estava delimitat pel mur 268, que el separava de l’àmbit O. Actual- ment, aquest darrer espai, de planta trapezoïdal i de dimensions més petites, no presen- ta cap accés, llevat d’un brocal fet de totxanes bastit abans d’iniciar-se els treballs arqueo- lògics. Tanmateix, es creu que en algun moment s’hi hauria pogut accedir, bé des de l’àmbit N mateix, a tramuntana, bé des de l’àmbit B’, a llevant. Se’n desconeixen, per tant, les dimensions exactes i encara no ha estat objecte d’un estudi aprofundit. De fet, tots aquests àmbits es troben en un estat força precari, i caldrà esperar a una consolidació de les voltes per poder dur a terme treballs més detallats.
Desenvolupament dels treballs Fig. 31, 33
D’acord amb el projecte general de rehabilitació del conjunt i tenint en compte el deficient estat de conservació que presentava aquest sector, es va preveure un petit sondeig damunt de la volta de canó (567) que cobreix l’àmbit N. Va ser una intervenció reduïda, promoguda per la necessitat de consolidar alguns blocs de pedra que amenaçaven ruï- na, però que va permetre una primera aproximació cronològica d’aquesta estructura.
Després d’haver procedit a una neteja del teixit vegetal, es va posar al descobert un rebli- ment superficial (536) format per terra de color marró fosc, força humida, tova, i amb mol- tes restes d’humus i material orgànic. Tot i la modernitat del material ceràmic que aparei- xia, cal remarcar la presència, fora de context, d’un fragment de fust de columna, que podria haver format part d’alguna de les finestres del mur 157, que tanca l’àmbit P per llevant.
Immediatament per sota va aparèixer un nivell de color marró i gris, de consistència tova i humida, format per grumolls de morter de calç, sorra i carbons. Aquesta capa (535) reblia els carcanyols de la volta i contenia alguns fragments informes de ceràmica grisa medie- val. Un cop excavada, va restar al descobert la fàbrica de la volta, composta per blocs de pedra calcària de mida rectangular, mal tallats i units de manera irregular amb un morter de calç molt pobre i sorrenc. La volta (567) presentava seriosos problemes d’estabilitat (esvorancs i fissures considerables), cosa que va fer evident la necessitat de cosir les feri- des estructurals i tornar a tapar amb terra el sondeig fins a assolir de nou la cota del nivell que s’utilitzava abans de la intervenció. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 49
L’excavació arqueològica | 49
Interpretació Fig. 32, 34
A partir de les dades proporcionades per l’estudi de l’escàs material ceràmic aparegut en el rebliment (535) dels carcanyols de la volta i l’anàlisi de les relacions estratigràfiques dels diversos elements arquitectònics que configuren aquest àmbit, s’ha pogut deduir una pri- mera hipòtesi cronològica. Els fragments de terrissa corresponen a peces procedents del taller de Cabrera d’Anoia, per a l’activitat del qual s’ha proposat una datació d’entre la sego- na meitat del segle XII i el segon quart del segle XIV.23 D’altra banda, s’ha constatat que la volta que cobreix l’àmbit N és solidària dels murs que tanquen a llevant i a ponent l’àmbit P, que s’han associat a la primera ampliació del recinte fortificat, cap al 1300. Tot fa pen- sar, doncs, que la primera fase de l‘àmbit N s’ha de situar dins l’horitzó B.
En un moment posterior, del qual no n’ha quedat testimoni arqueològic en la volta que cobreix aquest espai, va canviar la funcionalitat de l’àmbit N. Es va pavimentar tota la nau amb un terra hidràulic i es va paredar la porta del mur de llevant. Tot plegat sembla asse- nyalar la transformació d’un espai inicialment dissenyat per a l’habitatge en una mena de cisterna o dipòsit per emmagatzemar líquids. Per conèixer amb més detall la cronologia i les característiques estructurals d’aquest procés de redefinició funcional de l’àmbit N, caldrà esperar a l’obertura de sondeigs en el sòl hidràulic i a l’estudi dels paraments dels àmbits que es troben en aquest sector.
10. Àmbit Q
Descripció Fig. 106
L’àmbit Q dóna nom a una torre de planta rectangular (fig. 107), de prop de 7 metres de llarg per 5 metres d’amplada, orientada de nord a sud i adossada al mur perimetral de lle- vant del recinte (157), on es troba una porta coronada amb un arc escarser que comuni- ca aquest espai amb l’àmbit P. És delimitada pels murs 162, a tramuntana; 163, a llevant, i 164, a migdia, tots tres solidaris i adossats a la façana de llevant del recinte castral. Pre- senta un perfil atalussat i està dividida en dos nivells.
Al nivell inferior hi ha un espai circular de 3,1 metres de diàmetre cobert amb una volta apun- tada, feta amb carreus de mida mitjana, molt ben treballats, alguns dels quals presenten marques de picapedrer (fig. 113). Està construïda sobre un tambor cilíndric (186) de 2,5 metres d’alçada des del nivell del terra i actualment s’hi accedeix per un esvoranc rea- litzat a la façana de migdia. El paviment (187) és de grans lloses de pedra unides amb mor- ter de calç que, probablement, també les hauria recobert. A la base hi havia un orifici de sortida de les aigües residuals. Una obertura zenital el comunica amb el nivell superior i, al costat seu, un petit forat hauria fet la funció de sobreeixidor. El nivell superior, amb una superfície útil de prop de 18 m2, conserva les parets fins a una alçada d’1 metre per sobre del nivell de circulació actual.
La factura d’aquesta torre és molt regular i acurada, amb carreus de pedra rectangulars, ben treballats i disposats en filades horitzontals regulars. A la façana de migdia (164), s’ob-
23 López Mullor 1997, 1998. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 50
50 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
serven forats de cap de biga que haurien servit per encaixar-hi, en un moment molt avançat, la coberta d’alguna clos per al bestiar. En aquest sentit, l’esvoranc obert en aques- ta façana s’hauria fet amb la mateixa finalitat.
A la cara exterior del llenç de llevant de la muralla (157), es troben els arrencaments de tres arcs diafragma apuntats (fig.110), fet que permet suposar que aquest espai hauria dis- posat d’un tercer pis. Aquest àmbit va ser objecte de desbrossament en el decurs de la campanya del 1999 i d’excavació arqueològica el 2004.
Desenvolupament dels treballs Fig. 33
Abans d’iniciar-se els treballs es podia observar, a la cantonada sud-oest del recinte, el bro- cal (185) de la cisterna situada al pis inferior, de planta quadrada i prop de 50 centímetres de costat, voltat per quatre pedres de gran volum, treballades només per la cara interior. Hi havia també un esvoranc a la cantonada nord-oest de l’àmbit, possiblement obert a la dèca- da dels anys setanta o en algun moment posterior, a jutjar pels plàstics que el reblien. L’ex- cavació es va iniciar en aquell indret, on s’hi va documentar un rebliment (284, fig. 111) de prop de 70 centímetres de potència, format per argila, sorra i terra de mida mitjana i petita.
El material recuperat, majoritàriament fragments de ceràmica vidriada verda i marró i dos fragments de ceràmica vidriada decorada del tipus anomenat de dol, permetria situar-lo al segle XIX, tot i que aquests dos darrers fragments es van localitzar molt a prop de l’es- voranc esmentat i podrien haver-se escolat en el sediment. D’altra banda, la cota del rebli- ment s’adeia amb la del llindar de la porta que condueix a l’àmbit, de manera que si el rebliment realment hagués estat dipositat en el decurs del segle XIX, hauria estat de mane- ra intencionada i després d’haver rebaixat el sòl.
Per sota del rebliment 284 es van documentar les unitats 286, 308, 309, 310 i 311 (fig.112). En primer lloc, a la meitat nord i a l’angle sud-est, on 284 era més potent, apareixia un nivell d’argila (286), molt tou i homogeni, que, malauradament, no va proporcionar cap material ceràmic que permetés situar-lo cronològicament. S’adossava per tots dos cos- tats a una estructura feta amb pedra de mida mitjana i gran i unida amb morter de calç de molt bona qualitat. S’hi podien distingir, però, dues alineacions de carreus més ben treballats per la cara nord, fet que va permetre veure que es tractava de dues estructu- res diferenciades, probablement construïdes al mateix temps. La primera estructura (308) creuava transversalment la torre de ponent a llevant, on les cotes davallaven prop de 50 centímetres respecte de l’inici del tram. Es creu que es tractava d’un canal de des- guàs que procedia de l’interior del recinte castral, ja que, observant la façana de llevant, a l’altura de l’estructura 308 se’n va localitzar la sortida. Tot i això, no se’n va poder res- seguir el traçat cap a ponent, ja que, al peu del llindar de la porta que menava a l’àmbit P hi havia set lloses de pedra (309), també lligades amb morter, disposades longitudinal- ment a tocar del mur 157. Dues de les lloses recolzaven sobre l’estructura 310 i es tro- baven a 5 centímetres per sota del llindar. D’altra banda, l’àmbit P no va ser objecte d’in- tervenció arqueològica.
La segona alineació (310), esmentada més amunt, es trobava a uns 60 centímetres a mig- dia de la primera i no creuava tota la torre sinó que només arribava a l’altura del brocal 185. Es tractava de sis pedres de mida mitjana només escairades per la cara exterior. A 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 51
L’excavació arqueològica | 51
tocar de la de l’extrem de llevant, i recolzant sobre el canal 295, es va localitzar una pedra que no estava lligada amb calç. En alçar-la es va poder documentar el sobreeixidor de la cisterna.
Tot i que les tres estructures eren de factura molt similar, en alguns punts costava diferen- ciar-les i semblen construïdes en un mateix moment, tot i que era palès que l’estructura 297 formava part de la construcció de la cisterna i no pas de la canalització. Val a dir que els carreus que havien restat a la vista recolzaven en part sobre els que conformaven el canal de desguàs 295.
Finalment, per sota de la unitat 286, i adossat al canal 308 per tots dos costat, es va tro- bar un paviment molt dur i compacte (287) format per pedra de mida petita i calç. En voler realitzar-hi un sondeig es va fer impossible l’excavació a causa de la seva duresa. Es va procedir a mirar de documentar-ne la potència per mitjà d’un martell pneumàtic, amb el qual es van assolir els 40 centímetres de profunditat sense cap mena de variació en el subsòl. Es tractava, doncs, d’un massís compacte de pedra i morter.
D’aquesta manera, a migdia de l’estructura 308, hi quedava un espai de prop de 3,7 metres d’amplada per 2 de llargada, amb més de 5 metres de profunditat, possiblement reblert per la unitat 287.
Interpretació Fig. 34
L’element més antic localitzat en aquest àmbit és determinat pel mur 157 que, com s’ha vistva ser construït a la segona meitat del segle XIV. D’aquell moment data la part inferior del parament, fins a l’altura de les finestres espitlleres.
Tot i no haver recuperat cap material ceràmic que permeti precisar la cronologia ni de la cis- terna ni de la torre, sembla que aquests elements van ser bastits dins un mateix horitzó cro- nològic. L’observació de l’esvoranc obert a la façana de migdia permet veure que el mur 164 disposava de dues cares vistes i que entre aquest i els carreus de la cisterna hi havia un rebli- ment de calç i pedra de mida petita. El gruix d’aquests carreus, de prop de 20 centímetres, feia impossible que la cisterna s’hagués bastit sense el reforç dels paraments de la torre, fet que palesa que tots dos elements foren bastits en un mateix moment. La semblança de les estructures localitzades en el decurs de l’excavació corroboren aquest extrem.
La cronologia d’aquests elements, ara per ara, només es pot deduir a partir de la tipologia i, en aquest sentit, tant la cisterna com, sobretot, el perfil de la torre,24 indiquen que van ser bastides al segle XVII, probablement en el decurs de la primera meitat d’aquell segle (horitzó I). Llavors també es va bastir l’estructura 308, el canal de desguàs que creuava l’àmbit i que, de ben segur, era la continuació d’una canalització ja existent, que també creuava l’àmbit P.
D’altra banda, va ser necessari obrir una porta al mur 157, per comunicar els dos àmbits. Aleshores es va refer el mur 157 per tal d’aguantar el pes dels arcs diafragma que suporta- ven el pis superior de l’àmbit Q. En aquest indret cal fer atenció a una de les tres finestres espitlleres (312) que s’obrien en aquest mur, la que donava a tramuntana de la torre. Solidà- ria del mur 157 (horitzó D), va perdre la seva funció defensiva en bastir-se la torre. La unitat
24 Menéndez 1994: 385-404. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 52
52 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
287 es va disposar fins a l’altura del llindar de la finestra i el brancal nord va ser desmuntat i substituït per una nova estructura (313), de la qual encara se’n desconeix la funció, que esta- va associada al nou cos bastit al segle XVII.
11. Àmbit U
Descripció Fig. 114
Els àmbits G i U corresponen a l’espai situat a tocar de la torre pels vessants de migdia i de ponent (fig.115). La separació d’aquest espai en dos àmbits es deu a l’existència de dos murs (28 a migdia i 39 a tramuntana) adossats a sengles estreps d’un arc que, en direcció nord-sud, hauria suportat la planta pis d’aquesta estança. L’espai situat a ponent d’aquests murs s’ha denominat U i l’espai situat a llevant, G. Limiten, a l’oest, amb l’àm- bit X mitjançant el mur 78, que té una longitud de prop de 17 m, malgrat que en començar els treballs només n’era visible algun tram. A llevant, limita amb el passadís S per mitjà del mur 18. En aquest mur s’obria una porta (154), actualment tapiada pel parament 31. El tancament de migdia correspon al mur 27, que fa angle amb 18 i 78. L’àmbit G va ser objec- te d’excavació durant la darrera campanya arqueològica, i els treballs ja han estat descrits més amunt. L’àmbit U es va excavar en extensió l’any 2000 i se’n va exhaurir el sediment.
Desenvolupament dels treballs Fig. 21, 23
Tot l’àmbit estava cobert per un rebliment superficial recent (30) que s’adossava a la torre i que, a causa de la inclinació del terreny, cobria el vessant de ponent i de migdia del cas- tell. Aquesta unitat palesava l’estat d’abandó en què va quedar el castell al llarg del se- gle XX. Per sota, es van localitzar diversos elements corresponents a estructures diferen- ciades. En primer lloc, el mur 78, que es va poder resseguir en tot el seu tram de migdia, fins a arribar als 15 metres de longitud. Estava format per carreus de mitjà i gran volum, ben treballats, units amb morter de calç i disposats en filades regulars. Adossada a aquest mur es va descobrir la unitat 83, una estructura de planta circular interna (2,10 metres de diàmetre) i quadrada a l’exterior que, a ponent, s’engalzava en part en un esvoranc obert a la torre. Es tractava d’un cup de vi que, probablement, tindria una alçada superior a la que avui es conserva (fig. 116, 117). El seu perímetre intern estava revestit amb grans llo- ses de pedra escairada. D’aquesta manera, l’àmbit U quedava dividit en dos espais: l’estança de migdia i el cup de vi.
Pel que fa al cup, al seu interior s’hi van trobar dos rebliments consecutius (82 i 85) de característiques molt similars, datats del primer terç del segle XVII, segons feia evident la ceràmica que contenien, sobretot fragments corresponents a plats i escudelles de refle- xos metàl·lics decorades mitjançant la tècnica del pinzell pinta. En excavar la unitat 85 va quedar al descobert la base del cup (89), formada per sis lloses de pedra de mides molt diverses. Al costat sud d’aquesta base es trobava el xup que comunicava amb el broc de buidatge del cup, que donava a l’àmbit U. El perímetre interior del cup estava folrat per grans lloses de pedra (84), de prop de 70 centímetres d’alçada, de les quals en manca- ven dues. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 53
L’excavació arqueològica | 53
En l’espai situat a migdia del cup de vi, sota el rebliment superficial (30), va aparèixer un nou estrat d’abandó (92), amb una potència d’uns 60 centímetres, que va proporcionar una quantitat considerable de ceràmica fina moderna datada del final del segle XVII. A con- tinuació es va documentar la unitat 200, un enderroc amb una gran abundància de teu- la, guixots i grans carreus, fet que evidenciava la caiguda de la coberta d’aquesta estança. S’adossava a 28, 39, 83 i 78. En excavar-la, el mur 27 va quedar al descobert en tota la seva longitud i s’hi va evidenciar una porta, en l’extrem de ponent (155), que havia estat tapiada per mitjà d’un parament de carreus rectangulars (206, fig. 118, 120), escairats i units amb morter de calç. També es van trobar les unitats 201 i 203. La primera era la banqueta del cup de vi, formada per grans blocs de pedra units i revestits amb morter de calç. La segona estava formada per tres blocs que recolzaven sobre el terreny natu- ral, orientats d’est a oest, que, a manera de graó, separaven l’estança en dos nivells. La seqüència estratigràfica que va aparèixer a continuació era diferent en cadascun dels dos nivells. Per afavorir-ne la comprensió, es descriurà per separat.
Pel que fa al nivell superior, el sector situat a tocar del cup, la unitat 200 cobria un pavi- ment de calç (202) molt malmès, barrejat amb sorra i grava. A continuació es va docu- mentar l’estrat 224, la seva preparació, que anivellava la roca natural. Aquests estrats, tot i que molt pobres, van proporcionar alguns fragments de ceràmica grisa datats entre els anys 1250 i 1350. Tant el paviment com la seva preparació, a tocar de 201, eren tallats per la unitat 204, una fossa associada al broc de buidatge del cup de vi. No es va poder localitzar cap estrat associat a la fundació del cup, bastit sobre la roca, que a tocar de la torre aflora a cotes molt altes.
En el mur 78 s’identificaven dues fàbriques diferents, aixecades l’una sobre l’altra (fig. 119). Aquest fet s’advertia molt clarament a la cara de llevant, on es distingia la junta, però no en la cara exterior. La part alta (78), a més, era d’una amplada inferior a la part baixa (205).
A migdia de l’estança, per sota de la unitat 200, apareixia un paviment de terra batuda (209), sobre el qual es trobaven, en l’angle sud-est, les restes d’una llar de foc de forma ovalada (211): dues lloses de pedra recremades sota una capa de cendres. El paviment s’adossava a 27, 28, 78, 203 i 206. Per sota, es documentava la unitat 210, un rebliment d’uns 40 centímetres de potència, format per sorra, argila i grava. S’adossava a la darre- ra filada de pedra treballada del parament que tapiava la porta 155. La ceràmica propor- cionada pels estrats 209 i 210 (làm. I.2, II.2 i 5 i VI.1), uns fragments d’olletes de cocció reductora, va ser datada de cap a l’any 1500. Això evidenciava que va ser en aquesta fase que es va tapiar la porta oberta en el mur 27.
El següent paquet estratigràfic (217, 220 i 221), també sincrònic, era tallat per la trinxera 212, oberta en tapiar la porta 155. El seu rebliment (213) en corroborava la datació. Les unitats 217 i 220 eren sengles capes d’argila i sorra, la darrera de les quals havia estat tallada per la trinxera (222) de fundació de l’estrep d’un arc (207, fig. 120) que hauria cobert, de nord a sud, aquesta estança. Tot i que el seu rebliment (223) no va proporcionar cap element per datar-ne la fundació, les relacions estratigràfiques deixaven clar que es trac- tava d’un arc coetani de la construcció d’aquesta estança, entorn del 1300. A tramunta- na, adossat a la torre, encara restava el darrer carreu (208) de l’altre estrep de l’arc. A lle- vant, es trobaven els dos estreps d’un segon arc (219 i 225), als quals s’hi adossaven els murs 28 i 39, respectivament. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 54
54 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
A continuació va aparèixer un paviment de calç (221), molt semblant al que ja s’havia trobat en el nivell superior de l’àmbit U (202). Aquests estrats es van datar de cap al 1300, segons el material que contenien. A l’angle sud-est, el rebliment 210 havia deixat al descobert la super- fície d’arrasament d’un mur (216) perpendicular a 27. Només en restava una filada de pedra de volum mitjà, unida amb morter de calç. Estava tallat per la trinxera de fundació del mur 28 (214), que hi recolzava. A aquest mur s’hi adossaven les unitats 217, 220 i 221. Es trac- tava, doncs, d’una de les primeres estructures bastides al voltant de la torre.
Interpretació Fig. 22, 24
L’excavació d’aquest àmbit ha proporcionat una seqüència cronològica molt representa- tiva de l’evolució del castell. En primer lloc, es pot situar el mur 216 en un moment pro- per a la construcció de la torre que, en un principi, hauria funcionat amb estructures força escadusseres. Aquest és l’únic element que s’ha pogut localitzar de la primera fase del recinte, l’horitzó A, datat del segle XI.
No fou fins cap a l’any 1300 que es van bastir els murs de l’àmbit (27 i 205), els quals, com s’ha anat veient, formaven part de les obres de construcció d’un primer perímetre emmurallat al voltant de la torre mestra. En aquell moment, el recinte s’hauria distribuït en diferents estances, d’entre les quals la que conformen els actuals àmbits G i U és la que més informació ha proporcionat. En aquell moment, l’àmbit U estava dotat d’un paviment de calç i sorra a dos nivells (202 i 221), separats per un graó (203). Constava de planta i pis, aquest darrer forjat amb bigues de fusta i col·locat sobre dos arcs diafragma, dels quals avui només en queden els estreps. Aquesta estança es comunicava amb d’altres espais interiors del recinte a través, com a mínim, d’una porta (155), l’única conservada, oberta al mur 27. Les unitats 217 i 220 s’han interpretat com a reparacions o paviments succes- sius disposats poc després.
Uns dos-cents anys més tard, vers el 1500 (horitzó E), aquest paviment de calç i sorra va ser amortitzat per un rebliment d’argila (210) que es va cobrir amb un paviment de terra batuda (209). En aquesta fase es va tapiar la porta (155) que comunicava amb l’actual àmbit F per mitjà del parament 206 i, d’aquesta manera, es va poder elevar el nivell del sòl amb el rebliment 210. També és ben probable que, coincidint amb la segona ampliació del cas- tell, es refés el mur perimetral de ponent d’aquesta estança (205) i es bastís un nou para- ment sobre les restes de l’anterior (78).
Cap al 1625, la coberta d’aquesta estança es va acabar enfonsant, com palesava la gran quantitat de teules i revoltons de calç localitzats al rebliment 200. El mur que tancava a migdia l’àmbit U (27) havia anat cedint (fig. 121) i, tot i que es va mirar de reforçar-lo des de l’àmbit F amb els murs 301 i 304, i que s’havia falcat l’espai entre els estreps 207 i 219 i el mur que cedia, la coberta va acabar caient. Encara que no s’ha pogut establir el moment en què es va bastir el cup de vi, se sap que fou amortitzat durant aquesta fase. Sembla que, a partir d’aleshores, l’àmbit U va quedar abandonat: la unitat 92, documentada sobre l’enderroc 200, palesava que l’estança havia restat colgada al final del segle XVII o principi del XVIII (horitzó K) i l’espai destinat al bestiar. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 55
L’excavació arqueològica | 55
12. Àmbit V
Descripció Fig. 122
Situat a l’angle nord-oest del castell, en iniciar la campanya els murs que delimitaven l’àm- bit V només s’insinuaven. A tramuntana, un mur (70) en direcció est-oest el separava del K i de l’espai situat immediatament a ponent, avui desaparegut. A llevant, el tancament el constituïa el mur 62, que, en direcció nord-sud, s’adossava a la torre i feia de mitgera amb els àmbits W i J. El límit de migdia el constituïa el cup de vi que s’havia trobat a l’àmbit U. A ponent, no es distingia cap mena de tancament, ja que el perímetre emmurallat, en aquest tram, estava totalment derruït i els nivells superficials davallaven pel pendent que acaba- va als peus del turó (fig. 123). Ben aviat, i ja en el decurs de l’excavació, es va poder veu- re que el perímetre bastit pels volts de l’any 1300 (78) havia estat arrasat i el límit d’aquest àmbit, constituït per la muralla bastida cap al 1500 (104).
L’àmbit V està dividit en tres habitacions: la primera (V1) se situa a l’extrem sud i està limi- tada a migdia pel forn de pa (95), a l’est pel mur 62, que la separa de J i, a tramuntana i ponent, pels murs de tancament 97 i 96, respectivament. Tot plegat configura una ha- bitació de dimensions força reduïdes, que no sobrepassa els 6 m2, a l’ombra de la torre mestra.
La segona estança (V2) és la més gran de l’àmbit. Té planta rectangular i limita al sud amb V1, i al nord amb V3 a través del mur 115. L’espai hauria estat dividit en dues sales per un arc, del qual tan sols en resten els estreps (122 i 123). A ponent, tancava l’habitació el llenç que correspon a l’ampliació de la muralla (104). A llevant, com en tota la resta de l’àm- bit V, el mur 62 la separa dels àmbits J i W.
V3 és una petita habitació de 4 m2, gairebé una mena de passadís encaixonat entre la uni- tat 115, al sud, i les unitats 70 i 110, al nord, on limita amb els dipòsits de l’àmbit K. Com en les altres habitacions, els murs 62 i 104 constitueixen els límits a ponent i a llevant. Final- ment, al nord d’aquest darrer espai, l’àmbit V hauria arribat fins al límit de tramuntana de l’àmbit K, tot i que els murs que el delimitaven han desaparegut i en resta només la roca natural.
Desenvolupament dels treballs Fig. 23, 31, 33
L’estratificació començava amb la unitat 30, el mateix rebliment superficial s’havia exca- vat durant la intervenció en l’àmbit U. A migdia, l’excavació d’aquest estrat va deixar al descobert les unitats 91, 97 i 102, tres murs que insinuaven una primera distribució d’a- quest àmbit en els espais que hem descrit més amunt. La unitat 91 era un mur en direc- ció est-oest i factura barroera que feia de contrafort del mur 83, el cup de vi. Paral·lel a aquest, a una distància de 4,5 m, es trobava el mur 97. En el seu extrem de llevant pre- sentava uns carreus diferenciats de la resta pel volum i la talla. Es tractava del brancal de ponent d’una porta que havia comunicat els àmbits V1 i V2. L’altre brancal restava inte- grat en el mur 102, adossat en paral·lel a 62. A causa de les grans dimensions de l’àmbit V, a continuació s’exposaran els resultats de l’excavació en l’àrea compresa entre aquests tres elements, que s’ha anomenat V1, per continuar després a tramuntana. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 56
56 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
A tocar del mur 91, i per sota del nivell superficial (30), es va trobar un rebliment format per argila i cendres (86) que cobria un paviment de lloses molt malmès (87). Aquest paviment presentava un seguit de taques negroses, fruit de l’acció del foc, que dibuixaven una cir- cumferència. En l’angle nord-oest del paviment es trobaven, a una alçada d’uns 20 centí- metres, les restes (90) del que hauria estat l’arrencada de la volta d’argila d’un forn de pa, d’uns 2,5 metres de diàmetre (fig. 125, 126). La unitat 86, que no va proporcionar prou mate- rial com per poder-ne establir la datació, era el rebliment d’amortització del forn. A l’extrem de tramuntana, l’enllosat descansava sobre un mur (95) en direcció est-oest, que consti- tuïa part de l’estructura de la base del forn. Com passava amb el cup de vi, el forn s’havia bastit entre el pas de ronda del perímetre emmurallat de ponent (X) i la torre mestra (H).
En l’espai comprès entre els murs 95, 97 i 62, i cobert per l’estrat 30, va aparèixer el rebli- ment 88, datat, per la ceràmica que contenia, de la segona meitat del segle XVII. En extreu- re’l, es va documentar el mur 96, en direcció nord-sud, adossat a 78, 95 i 97 i que reduïa l’espai útil d’aquesta estança. El rebliment 88 cobria també un nou enderroc (99), format per argila, cendra, teula esmicolada i algun tovot, però cap fragment ceràmic que perme- tés establir-ne la cronologia. Tanmateix, era evident que, atesa la quantitat de cendra que contenia, es tractava d’un rebliment associat a l’ús del forn de pa que es trobava a mig- dia d’aquesta cambra. En excavar-lo, es va localitzar un dipòsit de cendra (134) i trossos de carbó, cosa que indicava que en aquell moment el forn estava en funcionament. Es tractava, doncs, d’un petit espai que, probablement, hauria estat utilitzat per pastar el pa (fig. 127). La ceràmica que contenia la unitat 134, molt escassa i gens explícita, tampoc no datava aquest moment d’ús del forn. Tanmateix, durant l’excavació del sector situat a tramuntana d’aquest recambró, es va localitzar el paviment coetani d’aquesta unitat. Es tractava, com es veurà més endavant, de l’estrat 125, que, prop del mur 97, havia estat cobert també amb grans lloses de pedra, cosa que diferenciava dos sectors en estudi. El dipòsit de cendra 134 s’adossava a aquestes lloses. Tenint en compte aquest fet, la cerà- mica que proporcionava l’estrat 125, força més explícita, va permetre datar aquest moment cap a l’any 1625.
Per sota de la unitat 134, es va trobar una llar (141) voltada de cendra, que evidenciava la funció d’aquest espai, a tocar del forn de pa, com a pastador i petita cuina, en el con- text d’una zona dedicada a la transformació i emmagatzematge de les primeres matèries agrícoles que durant la primera meitat del segle XVI hauria ocupat gran part de la meitat nord del recinte. L’estrat 141 s’adossava a totes les parets del recinte, i la seva excava- ció va proporcionar un bon nombre de fragments de ceràmica comuna vidriada i alguns bocins dispersos de ceràmica blava de Barcelona i de València.
Un cop extreta la capa 141, va aparèixer un rebliment (518) de color gris amb tonalitats vermelloses, de consistència força tova i format per argila, llim i carbons. S’estenia per tota l’habitació V1 i era tallat per les trinxeres de fundació (517, 520 i 524) dels murs que deli- mitaven el recambró. Els seus rebliments (509, 521 i 523, respectivament) presentaven unes característiques taxonòmiques molt similars: terra flonja de color marró amb presència tes- timonial de ceràmica grisa medieval produïda al taller de Cabrera d’Anoia i alguns bocins de ceràmica blava de València i de Barcelona. Cal pensar que cap als primers anys del segle XVI es va ampliar el perímetre defensiu del castell pel costat de ponent (104), cosa que va comportar la incorporació a usos domèstics o de servei de les estances relacio- 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 57
L’excavació arqueològica | 57
nades amb l’anterior recinte emmurallat (78). La unitat 518, amortitzada per aquesta transformació, hauria estat el sòl del primitiu pas de ronda, construït cap al 1300. La cerà- mica grisa procedent de Cabrera d’Anoia que acompanyava aquesta capa així sembla corroborar-ho. El sòl 518 cobria directament el terreny natural (50) i dos graons encastats a la roca (522), fets de carreus irregulars de pedra calcària que formaven un semicercle adossat a la torre mestra (fig. 127). Probablement, aquesta estructura estaria relacionada amb la fase més antiga del castell.
A tramuntana d’aquest recambró, el rebliment 30 cobria un segon estrat (94), possible- ment del segle XIX, que s’adossava als murs 62, 70 i 97. Per sota encara apareixia un rebli- ment d’abandó (101), format per argila, llim, grava i gran quantitat de teules i fragments de lloses. El material que contenia va datar aquest estrat de la segona meitat del segle XVII, sobretot a partir d’un grup reduït de ceràmica blava catalana i italiana, aquesta darrera procedent de la Ligúria,25 així com per una peça de ceràmica blava de Poblet. En excavar aquest rebliment, es van localitzar els murs 110, 115, 116 i 117. El primer s’a- dossava a 70 i a 62. A simple vista, semblava un mur de contenció del parament 70, ja que l’interior estava reblert de pedra, sorra i argila, lligades amb morter de calç. El segon (115), a una distància d’1 metre del primer, dividia aquest espai en dos sectors i estava arrebossat per les dues cares. Pel que fa a la unitat 116, es trobava ja al que ben aviat es va poder definir com a àmbit X, l’espai situat entre els dos perímetres murats, el de c. 1300 i el de c. 1500, que s’havien anat resseguint en el decurs dels treballs arqueolò- gics. S’adossava, doncs, als murs 78 i 104. Finalment, a llevant de l’àmbit, i adossat al mur 62, va quedar a la vista el mur 117. S’adossava i recolzava en 115 i faria les funcions de reforç de 62.
Prosseguint amb la seqüència estratigràfica a l’àmbit V2, en la zona compresa entre el mur 115 i el recambró adjacent al forn de pa, el rebliment 101 cobria un paviment de sorra i argila (120), datat del primer terç del segle XVII pel material que contenia, entre el qual és destacable la ceràmica daurada catalana decorada amb pinzell pinta. A continuació, va quedar al descobert l’anivellament 125, format principalment per argila i cendra, i que con- tenia també una bona quantitat de ceràmica daurada catalana (làm. XI.1, XII.3, XIII.1, 2 i 3, XIV.4 i 5 i XV.1), acompanyada, aquest cop, de ceràmica blava de València. En l’angle sud-est d’aquest espai, entre els murs 97 i 102, és a dir, el pas entre els àmbits V1 i V2, el sòl havia estat enllosat amb una dotzena de peces de pedra (126), paviment coetani de la unitat 120, que recolzava sobre 125.
Bastides sobre 125, també es van trobar les restes d’un petit mur (124) que, adossat a l’estrep 123, semblava haver dividit aquesta estança en dos espais. Tanmateix, només en restava la primera filada, amb una llargada d’1,5 metres i, per tant, es va optar per des- muntar-lo. Sota 120, també es localitzaren els estreps d’un arc que, en direcció nord-sud, havien suportat la planta pis d’aquell espai. L’estrep de migdia (122) s’adossava al mur 97 i el de tramuntana (123), al mur 115.
Un cop excavat el paviment 125, se’n va trobar un altre d’argila i sorra de color vermellós (127, fig. 128) que cobria tot l’àmbit i que va proporcionar ceràmica blava valenciana i tam- bé de reflexos metàl·lics, molt similar a les produccions de Manises, juntament amb algun
25 Cerdà, Telese 1994: 302. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 58
58 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
fragment de ceràmica blava de Barcelona (làm. VI. 2 i 3). Aquest material aportava una cronologia de mitjan segle XVI. Per sobre, a la zona de ponent, el paviment havia estat repa- rat mitjançant una segona capa de sorra, aquest cop barrejada amb calç (129). Durant aquesta fase també es va bastir el mur 117, sobre el paviment 127 i com a reforç del mur existent (62), fet que, com s’ha vist, es repeteix en altres àmbits del castell.
Sota la unitat 127, es va trobar un paviment cendrós (143), de consistència dura i molt compacta, que presentava diverses alteracions. En primer lloc, als peus de l’estrep 123, s’havia obert una trinxera (135) per construir un petit mur (136) que s’hi adossava, orien- tat de nord a sud. Aquesta trinxera, al mateix temps, tallava una gran fossa (138) que travessava l’àmbit V d’est a oest, des del mur 117 fins a extramurs. Baixava cap a ponent, amb un desnivell d’aproximadament 1,5 m, i contenia un canal cobert amb lloses de pedra (140, fig. 124). El fet que el seu interior aparegués reblert de cendra feia pensar que es tractava d’algun sistema de ventilació, d’un forn o xemeneia que no es va poder localitzar en el decurs de la darrera campanya. D’altra banda, el rebliment (139) de la fossa també estava format per argila i cendra, que s’hauria escolat entre les lloses del canal.
Arribats a aquest punt, es va decidir obrir dos petits sondeigs en el canal. El primer es va realitzar a tocar dels murs 62 i 117, a llevant de l’estança V2, i també va afectar part del mur 62, allà on hi havia traces d’un pas anterior per accedir a l’àmbit W. Al costat de V2, un cop excavat el rebliment 139, va aparèixer una altra capa de cendra (514), molt més compacta i potent que l’anterior, amb carbons abundants i restes disperses de fauna. Tam- bé s’hi va localitzar un lot força il·lustratiu de ceràmica, datat de la primera meitat del segle XVI; cal destacar-ne uns quants fragments de ceràmica blava de València i de Barcelona, alguna escudella de reflexos metàl·lics, així com comuna oxidada i vidriada. Finalment, una vegada excavats aquests rebliments, es va trobar el terra de la canalització, un sòl de llo- ses planes de pedra calcària disposades de forma ben regular.
A l’extrem de llevant del canal es va dur a terme la neteja del mur 62. Un cop retirada una part del rebliment que en tapiava la porta, va aparèixer un estrat de color marró clar (512), tou i sorrenc, amb alguns fragments de ceràmica blava de Barcelona i vidriada moderna (làm. VII.7). Per sota, es va documentar una capa de cendra molt compacta (513) que va proporcionar una vora d’escudella de ceràmica blava catalana amb decoració de centres concèntrics. El rebliment 513 cobria una mena de fornícula rectangular retallada en el mur 62 que tenia com a fons la paret 117. Aquesta estructura (515) estava formada per unes quantes lloses de pedra, absolutament ennegrides i cremades, cosa que permetia deduir que havia estat exposada al foc. Per sota, apareixien altres lloses situades verticalment, que configuraven l’inici de l’abocament de residus cap al canal 138. Estaven cobertes per una capa densa i compacta de cendra (514), que va aportar una bona quantitat de cerà- mica. Finalment, un cop excavada aquesta unitat, es va localitzar una petita gerra sence- ra de ceràmica comuna oxidada (làm. VII.5).
El segon sondeig de la canalització es va efectuar a tocar de la unitat 104, límit occiden- tal de la muralla del castell. L’estratigrafia repetia la seqüència localitzada en la cala ante- rior, tot i que en aquest cas s’hi afegia una dada força interessant. El canal 138 travessa- va el mur 104 (que s’ha datat de l’horitzó E, c. 1500) aprofitant un forat de desguàs d’aigües pluvials anterior i abocava a l’altre costat de la muralla. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 59
L’excavació arqueològica | 59
Un cop extret el paviment 127 a l’àmbit V2, es va localitzar la trinxera de fundació (511) del mur de tancament per la banda de tramuntana (115). Aquesta rasa tallava la unitat 143 i era reblerta per 510, un estrat argilós de color marró clar i consistència molt fina, que va aportar, a part d’alguns fragments de teula, uns quants bocins escadussers de ceràmica grisa medieval. La unitat 143, que ja s’ha esmentat més amunt, s’adossava a l’arc dia- fragma 122, que dividia l’habitació V2 en dos ambients i cobria les restes del mur 78, pri- mera ampliació defensiva de la muralla. Cal interpretar, doncs, que la distribució interna d’aquesta estança, associada al paviment 143, es va articular després de restar amortit- zat el primer perímetre emmurallat.
Per sota del terra 143, es va localitzar un estrat de color marró clar i consistència argilosa (545), molt humit i compacte. El conjunt de ceràmica grisa procedent del taller de Cabre- ra d’Anoia que va proporcionar i la posició que ocupava en la seqüència estratigràfica –hi recolzava el fonament de l’arc diafragma 122 i s’adossava a la paret vista del mur 78– fan pensar que aquesta capa va ser dipositada en el darrer moment d’ús del primer recinte defen- siu, a la segona meitat del segle XIV. Per acabar, es va identificar un estrat de rebliment (561), que cobria i uniformitzava el terreny natural i que va ser col·locat en el moment de cons- trucció del mur 78. A ponent d’aquesta estructura, molt arrasada i emmascarada per afe- gitons i reparacions posteriors, el nivell d’ús 143 s’adossava al nou perímetre de muralla (104), bastit vers l’any 1500, segons s’ha pogut confirmar en altres sectors de la fortalesa.
Immediatament per sota, apareixia la unitat 546, un sòl de color marró vermellós i con- sistència dura, molt compacte, format per grumolls de calç, punts esporàdics de carbons, còdols i grava. Malauradament, el material arqueològic que l’acompanyava no és gaire il·lus- tratiu, només alguns fragments de ceràmica oxidada amb vidriat verd. Tot i això, en aquest espai delimitat pels murs 78 i 104, existeix un paquet d’estrats taxonòmicament molt simi- lars –color marró fosc, gairebé negre; consistència no gaire dura, molt humida; formats majoritàriament per restes vegetals, argila, cendres abundants i pedres de mida mitja- na– i que presenten una clara unitat cronològica. Tots (142, 558 i 559) van proporcionar ceràmica grisa baixmedieval, algun fragment de comuna oxidada amb vidriat melat, verd i marró, i restes informes de metall, bàsicament ferro. S’adossaven al mur 104 i a la pilas- tra 547, estructures que, alhora, recolzaven directament al damunt de la roca (50). El rebli- ment 558, el més antic en la seqüència estratigràfica, cobria també el terreny natural.
La recerca arqueològica es va concentrar a continuació en la porta del mur 62 que comu- nicava els àmbits J i V2. D’aquest accés, aleshores paredat per la unitat 519 –un rebli- ment de pedres de mida mitjana barrejades amb bocins de teula i terra molt solta–, en que- daven els brancals. El material arqueològic aparegut en la unitat 519, un lot de ceràmica comuna vidriada i uns quants fragments d’escudelles de reflexos metàl·lics decorats amb pinzell pinta, permet associar l’amortització de la porta al procés d’abandonament del forn de pa, la cuina i tot l’àmbit V, etapa que s’ha datat del primer terç del segle XVII. El pare- dat de la porta s’adossava als dos brancals i cobria la unitat 529, les lloses de pedra calcà- ria que configuraven el marxapeu.
Pel que fa a l’àmbit V3, l’espai situat entre els murs 110 i 115 (fig. 129), a tramuntana de l’àmbit V2, la seqüència estratigràfica era molt semblant a la descrita fins ara. En primer lloc, el rebliment 101, datat de la segona meitat del segle XVII, cobria els murs 110 i 115, i també el paviment 121. Aquest darrer era coetani de la unitat 120, documentada a l’àm- 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 60
60 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
bit V2 i datada, com s’ha vist, de cap a l’any 1625. A l’extrem de ponent, sobre 121, s’hi va localitzar un petit dipòsit de cendra (118) que, probablement, tenia alguna cosa a veu- re amb el funcionament del forn de pa en aquesta fase.
Per sota del paviment, es va documentar el mur 119 que, en direcció nord-sud, s’ados- sava a les unitats 110 i 115 i dividia el passadís en dos espais rectangulars, de dimensions força reduïdes. A banda i banda d’aquest mur, el paviment 121 cobria sengles rebliments (130 i 132), coetanis entre si i també de la unitat 125 descrita més amunt. Cobria, a ban- da i banda del mur 119, un nou paviment (131), format per argila, sorra i calç, sobre el qual recolzava el mur 110. Aquest darrer paviment datava de la primera meitat del segle XVI, segons va palesar la ceràmica que contenia.
Un cop documentat, es va desmuntar el mur 110, per tal de poder prosseguir l’excava- ció de l’àmbit V3 (fig. 130). Això va permetre observar la fàbrica del parament 70 i com havia estat escapçat (194) a l’extrem de ponent, possiblement per tal de crear alguna mena de dipòsit molt similar als que conformaven l’àmbit K. Per sota de la unitat 131, es van documentar les restes de dos paviments de calç, molt mal conservats. En primer lloc, a llevant del mur 119, es va localitzar el paviment 229, conservat només a clapes, fet que permetia observar la solera on recolzava: la unitat 230, feta amb lloses de mida gran i mit- jana. Per sota, hi havia diversos blocs de pedra (254) que de ben segur havien servit per crear una cambra d’aire, sistema emprat també en bastir els dipòsits de l’àmbit K. La uni- tat 254 recolzava en part sobre la roca natural (50) i en part sobre l’estrat 256, que n’ani- vellava les escletxes, format per argila de color marró fosc. En alguns punts, sobretot a prop del mur 115, es localitzava alguna (255) clapa formada per nòduls de calç, la prime- ra estesa de calç a partir de la qual es començaria a construir el dipòsit (fig. 131).
A ponent del mur 119, l’estratigrafia era similar. El rebliment 131 era molt més potent que el seu homòleg de llevant (133), ja que el dipòsit que es va localitzar havia estat molt malmès. Només se’n conservava la cantonada nord-est i, per tant, el rebliment que l’amortitzava, la unitat 131, es localitzava fins a la cota de la solera del dipòsit en la resta de l’espai que havia ocupat. Així doncs, en haver estat escapçat, es podien observar, en el perfil del tall, els elements que conformaven el dipòsit: sota un primer paviment hidràulic (196) hi havia un llit de lloses (243), que recolzava sobre diversos blocs de pedra (244) que en confor- maven la cambra d’aire. Tot seguit, s’advertia una capa fina (245) formada per argila i nòduls de calç, molt similar a la documentada a llevant. En excavar-la es va poder observar que recolzava directament, d’una banda, sobre les restes de la muralla bastida entorn del 1300 (78) i, de l’altra, sobre la roca natural (50).
A ponent d’aquest darrer dipòsit, les cotes del sediment davallaven resseguint el pendent del turó, ja que, en aquest indret, la muralla exterior es conservava a cotes molt baixes i les pluges havien fet desaparèixer en gran mesura l’estratificació. Per sota d’una primera capa superficial, es localitzava un potent enderroc (246), corresponent, de ben segur, a la caiguda de la muralla 78, bastida cap al 1300. Tot seguit, hi havia una capa de llim i argi- la de color negrós (247) que cobria el terreny natural.
L’excavació de l’enderroc 246 va permetre definir els murs que delimitaven el recinte. S’a- dossava al mur 104 del qual, en aquest tram, només se’n conservaven tres filades. Era solidari del mur 252, que delimitava V3 a tramuntana. Tot i que no es va recuperar cerà- 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 61
L’excavació arqueològica | 61
mica dels darrers estrats esmentats, la seqüència estratigràfica era força esclaridora en aquest punt, ja que el mur 252 s’adossava a les restes del llenç bastit entorn del 1300 (78). A migdia, en canvi, i com s’ha vist en el decurs dels treballs realitzats a l’àmbit V2, el mur 115 recolzava sobre l’enderroc de 78.
Interpretació Fig. 24, 32, 34
Les dades més antigues que es tenen d’aquest àmbit corresponen a una escala (22) d’a- parença força escadussera, de planta semicircular, mig tallada en el terreny natural i mig construïda amb grans lloses de pedra, que s’adossa a la torre mestra pel costat de lle- vant de l’habitació V2. Malauradament, els treballs arqueològics no han proporcionat material suficient per perfilar-ne la cronologia, i s’ha associat al primer horitzó documen- tat al castell, cap a la segona meitat del segle XI (horitzó A), atesa la posició que ocupa en la seqüència estratigràfica.
La primera transformació considerable de l’àmbit V es relaciona amb la construcció del primer recinte emmurallat (horitzó B, cap al 1300), moment en què es va aixecar el mur 78 que delimita el conjunt a ponent i s’hi va dipositar un paviment de llim i argila, localit- zat a l’àmbit V1 (518) i a V3 (256). Es pot afirmar que aquesta disposició es va mantenir, almenys, fins cap a l’any 1500 (horitzó E). Aleshores, va canviar substancialment l’aspec- te del castell, sobretot pels vessants de migdia i ponent. Pel que fa a l’àmbit V, en bastir- se el nou tram de muralla que ampliava el perímetre defensiu (104), va restar en desús el límit que marcava el mur 78.
D’aquesta manera, ja en el decurs de la primera meitat del segle XVI (horitzó F), es va anul·lar el caràcter defensiu d’aquesta zona i es va transformar en un espai destinat a l’emmagat- zematge de primeres matèries agrícoles i a usos domèstics. Les restes del mur 78 es van tirar a terra intencionadament i sobre l’enderroc es va bastir el mur 115, per tal de subdi- vidir l’àmbit en dos espais. Com s’ha vist, en aquell moment es construí el cup de vi i es va destinar l’àmbit U a celler.
A l’àmbit V1, s’hi féu un forn de pa i, al costat seu, un recambró que, a més de pastador, hauria fet la funció de cuina. L’àmbit V2 probablement va ser destinat a espai de pas. En aquell moment tenia comunicació amb J, des del qual s’hi accedia. Aquesta estança va ser pavimentada amb un sòl d’argila i cendra molt compacte, la unitat 143, i s’hi va bas- tir un arc diafragma per a la construcció d’una nova planta. D’aquest darrer, avui només en resten els dos estreps (122 i 123). El canal 138, que travessa d’est a oest l’habitació V2, correspon a l’horitzó F, segons indiquen els materials que contenien les trinxeres de fundació i la situació que ocupa en la seqüència estratigràfica. Cal recordar que aquest canal, reblert de cendra, travessa el mur 104. El seu recorregut s’origina en una mena de fornícula oberta en el mur 62, límit oriental de l’àmbit V. L’excavació del paredat que amor- titzava la fornícula ha permès identificar-ne la funció original. Es tractava d’una xemeneia, que es ventilava a través del canal 138.
Pel que fa a l’àmbit V3, també comunicava amb V2 i W per mitjà de sengles portes ober- tes en els murs 115 i 62, respectivament. Disposava del paviment 131, format per argila i sorra compacta i és molt probable que fos destinat a alguna activitat associada a la pro- ximitat dels dipòsits K. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 62
62 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
A la segona meitat del segle XVI (horitzó G), es van adossar els murs 102 i 117 a 62. A tra- muntana, l’espai entre les parets 70 i 115 es va dividir per mitjà d’una de nova, la 119, en dos petits espais que van ser destinats a l’emmagatzematge de primeres matèries, segons palesa la construcció de dos petits dipòsits adossats al tancament de llevant de l’àmbit. Ateses les dimensions reduïdes d’aquests contenidors, és probable que fossin destinats a l’ús domèstic, i cal relacionar-los, per la seva proximitat, amb el forn de pa. També en aquesta etapa es va corregir el desplom del parament exterior del mur 104 amb la cons- trucció d’una paret atalussada, fet que es va poder establir a partir de l’estudi dels para- ments en l’àmbit F.
En el decurs del primer terç del segle XVII (horitzó I), aquest espai va començar a caure en desús. L’àmbit V es va pavimentar (120) novament, aquest cop anivellant l’abocament de cendra que havia anat generant el forn de pa, encara en ús, i que havia estat dipositat a l’àmbit V2 (125). La zona de pas entre aquesta estança i la cuina o pastador es diferen- ciava per mitjà d’un enllosat (126). A tramuntana, els dipòsits fets en el decurs de la sego- na meitat del segle XVI van ser anul·lats bastint-hi, al damunt, el mur 110, fet que va reduir considerablement l’espai útil de l’àmbit V3. D’altra banda, es va paredar la porta del mur 62, que comunicava amb l’àmbit J; es va amortitzar la xemeneia de la sala W i el seu sis- tema de ventilació (el canal 138), i es van colgar els paviments de la cuina i els estreps de l’arc diafragmàtic de l’estança V2.
L’àmbit va ser definitivament amortitzat en el decurs de la segona meitat d’aquell mateix segle, com evidencia el cobriment de tots els nivells, fins i tot de la solera del forn de pa, mitjançant els rebliments 86, 88 i 101.
13. Àmbit W
Descripció Fig. 132
L’àmbit W és un espai de planta rectangular, de 4,5 ϫ 5,5 m, envoltat per d’altres estan- ces del castell (fig. 133). A tramuntana, limita amb l’àmbit K per mitjà del mur 67. Aquest mur, en el seu extrem de llevant, fa angle amb el 69 el tancament de llevant de l’àmbit W, que el separa de la sala P. En aquest indret, el mur 69 presenta una obertura que, a través d’una escala, permet l’accés des de l’àmbit W al N, situat en un nivell inferior, per sota de P. A ponent, el mur 62 el separa de V i, amb una longitud de 10,5 m, s’adossa a la torre mestra en sentit perpendicular, separant també l’àmbit J del V. En començar els treballs, era prou evident que aquests dos darrers àmbits havien format un sol espai, tot i que actualment es troben separats per un mur de prop de 50 centímetres d’am- plada (63).
Aquest àmbit va ser objecte de desbrossament i neteja en el decurs de la campanya del 1999, quan es va extreure un rebliment d’abandó (66) que contenia material constructiu del segle XX. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 63
L’excavació arqueològica | 63
Desenvolupament dels treballs Fig. 33, 35
Sota el rebliment 66 va aparèixer un enllosat (65, fig. 133). Aquest estava format per grans peces de pedra, força desgastades i malmeses, que s’adossaven als murs 62, 63, 67 i 69. El mur 64, adossat a 62 i a 67, hi recolzava. S’hi va realitzar un petit sondeig per tal de poder datar l’enllosat 65, obert en direcció est-oest i paral·lel al mur 63, que afec- tava, alhora, part del paviment i part d’una estreta llenca de terra on les lloses havien desaparegut. Es va documentar, a més de les peces de pedra calcària del paviment, la seva corresponent preparació (507), un estrat de color marró clar i consistència força dura, format bàsicament per argila, sorra, grava i algun còdol. Aquest estrat s’adossa- va al mur 63, que separava l’àmbit W del J, i al mur 67, límit occidental d’aquesta estança. Cobria directament el terreny natural (50), retocat en alguns punts per uniformar la cota d’ús anterior.
La ceràmica que va proporcionar la preparació 507 va resultar molt il·lustrativa –fragments d’escudelles de ceràmica blanca esmaltada, de ceràmica daurada catalana i un lot signi- ficatiu de terrissa blava i groga de marcada influència renaixentista.26 Aquest material va permetre perfilar la cronologia tant de l’enllosat 65 com del mur 63. D’aquesta manera, el paviment caldria situar-lo dins l’horitzó I, datat del primer quart del segle XVII, mentre que la unitat 63, que separa tots dos àmbits, s’emmarcaria en una etapa immediatament ante- rior, de cap al 1600 (horitzó H).
Interpretació Fig. 34, 36
Tot i que no es van exhaurir les potencialitats arqueològiques de l’àmbit W, els resultats de la recerca van permetre datar almenys els horitzons cronològics més recents. D’una banda, sembla confirmar-se que aquest espai, que al segle XIV hauria funcionat com a pati distribuïdor a cel obert, es va transformar en habitatge cap a l’any 1500 o la primera mei- tat del segle XVI, coincidint amb les profundes reformes que van afectar aquest sector de la fortificació; cal recordar que en aquell moment s’amplià a ponent el recinte defensiu amb el mur 104. Se suposa que aleshores els àmbits J i W eren un sol espai, situació que no va canviar fins a l’horitzó H (cap al 1600), quan es construí la paret 63 que els separava en dues habitacions. L’enllosat que pavimenta l’àmbit W es va col·locar, segons es dedueix de la ceràmica apareguda en la seva capa de preparació, pels volts de l’any 1625. No s’ha pogut datar amb exactitud l’abandó d’aquest espai, tot i que es podria situar cap al segon terç del segle XVIII. Cal pensar que, d’acord amb els resultats de l’excavació, d’ençà del 1730 l’àmbit J va caure en desús, cosa que permet suposar que al llarg de l’etapa I tot el sector nord-oest del conjunt hauria quedat pràcticament abandonat.
26 Tres escudelles decorades amb branquillons i volutes contraposades (Telese 1991: 40-41) i un fons d’escudella amb motius cruciformes (Telese 1991: 4-5), datat entre 1600 i 1635. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 64
64 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
14. Àmbit X
Descripció Fig. 134
Amb aquesta lletra es va definir una gran part del vessant de ponent del recinte, emmar- cada pels murs 78 i 104 i limitada a tramuntana per l’àmbit V i a migdia pel mur que tan- ca la fortalesa per aquest costat.
Desenvolupament dels treballs Fig. 19, 21, 31
Després d’extreure la capa vegetal, s’hi va descobrir la unitat 100, un rebliment superfi- cial força potent que s’adossava al mur 78 i que cobria en pendent tot el vessant de ponent del castell. En excavar-lo, va quedar al descobert una part del perímetre emmurallat de la fortalesa, el mur 104, format per carreus de volum mitjà, ben treballats, units amb morter de calç i disposats en filades regulars. Paral·lel al llenç 78, generava un pas de ronda d’uns 2 metres d’amplada que, segurament, havia recorregut tot el costat de ponent del recin- te, a tocar dels àmbits F, U i V. Tanmateix, a tramuntana, a l’altura del forn de pa, aquest passadís havia estat interromput pel mur 116, adossat als dos panys de paret i descrit en tractar de l’àmbit V. La delimitació d’aquest espai va motivar un tempteig per tal de poder establir una datació per al mur 104.
Sota la unitat 100, es va trobar un segon rebliment (101) que, com s’ha vist, cobria tam- bé l’àmbit V i va ser datat, pel material que contenia, de la segona meitat del segle XVII. A continuació, va aparèixer un nou rebliment, la unitat 174, de característiques molt similars a l’anterior i adossat als murs 78 i 104. El material que va proporcionar era força escàs, tot i que un parell de fragments de ceràmica catalana daurada decorada amb pinzell pin- ta proporcionen una data de, com a màxim, l’any 1625. El següent paquet estratigràfic el formaven les unitats 175, 176 i 293 (fig. 136). La primera era un rebliment de prop de 40 centímetres de potència, format per argila i sorra, que va proporcionar material de la primera meitat del segle XVI (làm. VII.3), tot i que barrejat amb ceràmica anterior (làm. II.1i III.5). La unitat 176 era de composició similar, però de tonalitat més fosca com a conse- qüència dels carbonets que contenia. A la seva superfície, s’hi van localitzar, a més, alguns còdols i pedra de mida petita, fet que suggeria que s’hauria tractat d’un nivell d’ús. Finalment, la unitat 293 era un rebliment d’abundants blocs de pedra de mida mitjana, argi- la i sorra. Totes tres contenien el mateix material, datat de la primera meitat del segle XVI i totes tres s’adossaven al mur 116, que recolzava sobre la següent unitat estratigràfica, la 294. La runa deuria ser enretirada cap a l’àmbit V i en el seu lloc es va bastir el mur 116, per tal de tancar l’espai d’ús d’aquella estança que, llavors, també va ser completament reformada. Es va elevar el nivell del sòl, amb part de la pedra de l’enderroc barrejada amb argila i es va disposar el paviment 176.
En excavar aquests estrats, van restar al descobert dues semicolumnes solidàries del mur 104 (189 i 190, fig. 139, 140), a les quals cal afegir la documentada a l’àmbit V2 (191). Estaven formades per blocs de pedra de forma semiesfèrica, ben treballats i repicats. Aquest fet és xocant, ja que la roca impedia el pas a l’altura dels carreus repicats i, per tant, el pas s’hauria fet al nivell de la unitat 176, que potser són les restes d’una platafor- ma de fusta cremada, que hauria recolzat, a ponent, sobre l’encaix de les columnes i, a 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 65
L’excavació arqueològica | 65
llevant, sobre la banqueta del mur 78. Per tant, els primers carreus no haurien estat a la vista. No és el primer indret on s’observa aquesta tècnica constructiva amb parets no vis- tes ben treballades. Al monestir de Sant Llorenç prop Bagà,27 per exemple, les parets ben treballades baixen sempre un mínim de dues o tres filades sota la cota del paviment, fins a arribar a les banquetes de fonamentació, que comencen a aquella fondària. El paral·lel més proper, tant des del punt de vista geogràfic com temporal, cal buscar-lo, però, a l’es- glésia de Santa Maria de Rubió, l’excavació de la qual ja s’ha publicat en aquesta ma- teixa col·lecció. Allà, totes les parets de la fàbrica que han perviscut estan ben carejades fins a arribar al terreny natural ja que, com en el cas del mur 78 del castell de Boixadors, no tenen banqueta o bé aquest element està situat a prop del subsòl geològic. Totes dues semicolumnes es conservaven a un mateix nivell, l’original, si es té en compte que la de tramuntana, presentava, a uns 15 centímetres per sobre, uns carreus sortits i integrats en la fàbrica del mur 104 que, de ben segur, haurien servit per encaixar-hi la fusta esmenta- da. Per sota del rebliment 176, la roca aflorava ja pertot i en algunes zones només hi que- dava un estrat d’anivellament de ben poca potència, a jutjar per les cotes del terreny.
Pel que fa a la unitat 294, estava formada per sorra i cascall i s’adossava, a migdia, al terreny natural, les cotes del qual davallaven lleugerament en aquest indret. Tot i que molt escàs, el material proporcionat va ser datat entorn de l’any 1500 i, per tant, era coetani del mur 104. Val a dir que la muralla de ponent presentava en aquest indret un esvoranc reblert de terra que, per motius de seguretat, no va ser buidat. Tot i això, en una fotografia del fons documental del Servei, anterior a l’espoli que aquest mur va patir al segle XX (fig. 4), es veu en aquest punt una mena de poterna, potser utilitzada com a desguàs.
A ponent del mur 104, i un cop extreta la unitat 100, en alguns punts aflorava la roca i feia un pendent que s’entregava al camí que mena al castell. Abans, però, formava un petit vall omplert per diferents estrats provinents de l’esllavissament de terres de l’inte- rior del recinte fortificat. Per tal de poder identificar-ne l’estratigrafia, es va obrir una rasa de 5 ϫ 3 metres en aquest fossat. La seqüència estratigràfica que va aparèixer la forma- ven quatre rebliments consecutius, les unitats 111, 112, 113 i 114. Els resultats que van proporcionar no van ser, però, gaire aclaridors, donada l’escassetat de material que hi va aparèixer.
Per acabar, cal afegir que el mur 104 presentava, en tota la seva llargada, un folre atalus- sat, posterior al que folrava el mur perimetral de migdia. Aquesta relació va poder ser esta- blerta a partir de l’observació dels paraments en aquell indret i permet situar el mur de ponent pels volts de l’any 1625.
Interpretació Fig. 20, 22, 32
L’element més antic documentat en aquest àmbit és la unitat 78, el llenç de ponent del primer recinte emmurallat. Va ser datat de cap a l’any 1300 (horitzó B) a partir de l’exca- vació de l’àmbit U. En aquest indret els treballs van permetre veure que s’havia bastit direc- tament sobre la roca natural (fig. 134), a l’extrem del planell i just on les cotes comença- ven a davallar, motiu pel qual no s’havia conservat cap estat associat.
27 Caixal, López 1995. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 66
66 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El següent horitzó cronològic documentat a l’àmbit X és determinat per les unitats 104 i 294, corresponents al llenç de ponent de la muralla bastida cap a l’any 1500 i a un pavi- ment associat, format per sorra i pedra de mida petita. Aquest llenç formava part de les obres d’ampliació del recinte que, en aquest indret, van implicar la creació d’un pas de ronda de gairebé 2 metres d’amplada, situat entre els murs 78 i 104. Integrades en el mur esmentat, es van localitzar tres semicolumnes, les unitats 189, 190 i 192, amb una sepa- ració de 4,5 metres entre la primera i la segona, i 5,2 metres entre aquesta i la tercera. Dues encara conservaven sengles encaixos que van servir per suportar la plataforma per al trànsit a través de l’àmbit. Aquesta plataforma hauria estat de fusta, d’acord amb la gran quantitat de carbons documentats a la unitat 176.
En el decurs de la primera meitat del segle XVI, aquest pas va cedir, com evidenciava el material recuperat a les unitats 175, 176 i 293. Les cotes d’aquests estrats i el fet que els dos extrems d’aquest llenç disposessin de dues canalitzacions que el travessaven, des- tinades al desguàs, va fer pensar en el fet que potser el nivell inferior d’aquest àmbit, per sota de la plataforma de fusta, en algun moment hauria servit per a aquesta funció.
Sigui com sigui, l’àmbit X va restar definitivament amortitzat vers l’any 1625 (horitzó I), d’a- cord amb el material recuperat de la unitat 101. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 67
L’excavació arqueològica | 67
V. Datació de les unitats estratigràfiques
Horitzó A. Segle XI
1. Mur 263. Sitja 216. Mur 522. Mur
Horitzó B. c. 1300
27. Mur 225. Estrep 34. Mur 256. Rebliment 69. Mur 262. Paviment 71. Mur 264. Rebliment 72. Mur 265. Rebliment 74. Mur 106. Mur 401. Mur 451. Porta 155. Porta 159. Mur 458. Mur 460. Paviment 160. Mur 503. Mur 170. Porta 504. Paviment 182. Mur 506. Mur 202. Paviment 203. Graó 518. Paviment 526. Mur 205. Mur 531. Mur 207. Estrep 535. Rebliment 208. Estrep 537. Rebliment 217. Rebliment 541. Paviment 219. Estrep 555. Paviment 220. Rebliment 561. Rebliment 221. Paviment 563. Paviment 222. Trinxera de fundació 223. Rebliment 564. Mur 566. Paviment 224. Rebliment 567. Mur
Horitzó C. Primera meitat del segle XIV
161. Mur 459. Paviment 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 68
68 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Horitzó D. Segona meitat del segle XIV
146. Porta 456. Rebliment 157. Mur 457. Mur 165. Mur 545. Rebliment 455. Paviment
Horitzó E. c. 1500
2. Mur 191. Semicolumna 3. Mur 206. Mur 17. Rebliment 209. Paviment 18. Mur 210. Rebliment 24. Rebliment 246. Enderroc 26. Mur 259. Paviment 32. Mur 260. Rebliment 36. Mur 261. Rebliment 40. Mur 294. Rebliment 41. Mur 303. Paviment 47. Mur 305. Mur 57. Mur 306. Estrep 62. Mur 307. Estrep 67. Mur 450. Rebliment 70. Mur 452. Rebliment 78. Mur 453. Trinxera de fundació 104. Mur 454. Rebliment 145. Porta 461. Mur 146. Porta 462. Mur 147. Porta 501. Rebliment 148. Porta 502. Rebliment 149. Porta 529. Mur 151. Mur 532. Rebliment 154. Porta 544. Rebliment 189. Semicolumna 549. Rebliment 190. Semicolumna 551. Mur
Horitzó F. Primera meitat del segle XVI
83. Mur 168. Mur 84. Mur 169. Porta 87. Mur 171. Mur 89. Paviment 175. Rebliment 91. Mur 176. Rebliment 95. Mur 201. Mur 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 69
L’excavació arqueològica | 69
96. Mur 293. Rebliment 97. Mur 509. Rebliment 105. Mur 511. Trinxera de fundació 115. Mur 514. Rebliment 122. Estrep 515. Mur 123. Estrep 517. Trinxera de fundació 127. Paviment 520. Trinxera de fundació 128. Paviment 521. Rebliment 130. Paviment 523. Rebliment 131. Rebliment 524. Trinxera de fundació 132. Paviment 546. Rebliment 133. Rebliment 547. Mur 134. Paviment 548. Rebliment 138. Fossa 550. Rebliment 139. Rebliment 552. Rebliment 140. Mur 556. Fossa 141. Llar 557. Canalització 143. Rebliment 558. Rebliment 159. Mur 559. Rebliment
Horitzó G. Segona meitat del segle XVI
4. Estrep 179. Mur 19. Mur 180. Mur 20. Mur 194. Mur 21. Trinxera de fundació 196. Mur 22. Rebliment 227. Paviment 28. Mur 229. Paviment 39. Mur 230. Paviment 61. Paviment 234. Mur 73. Mur 239. Paviment 102. Mur 240. Paviment 117. Mur 243. Mur 119. Mur 244. Mur 129. Rebliment 245. Paviment 135. Trinxera de fundació 255. Mur 136. Mur 301. Mur 166. Mur 304. Mur 167. Mur 402. Mur 173. Paviment 404. Canalització 174. Rebliment 405. Mur 177. Mur 409. Fossa 178. Mur 510. Rebliment 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 70
70 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Horitzó H. c. 1600
5. Mur 133. Rebliment 6. Mur 407. Paviment 7. Mur 539. Paviment 16. Rebliment 540. Rebliment 23. Mur 542. Trinxera de fundació 37. Mur 553. Mur 38. Mur 554. Rebliment 63. Mur 565. Mur 131. Rebliment
Horitzó I. c. 1625
11. Rebliment 200. Rebliment 31. Mur 250. Paviment 53. Enderroc 257. Rebliment 65. Paviment 286. Rebliment 82. Rebliment 287. Rebliment 85. Rebliment 300. Enderroc 110. Mur 308. Mur 118. Rebliment 309. Mur 120. Paviment 310. Mur 121. Paviment 311. Mur 125. Rebliment 406. Rebliment 126. Paviment 410. Rebliment 130. Paviment 507. Rebliment 132. Paviment 512. Rebliment 162. Mur 513. Rebliment 163. Mur 519. Mur 164. Mur 534. Paviment 185. Mur 538. Rebliment
Horitzó J. Segona meitat del segle XVII
86. Rebliment 101. Rebliment 88. Rebliment 124. Mur 92. Rebliment 158. Enderroc 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 71
L’excavació arqueològica | 71
Horitzó K. c. 1730
33. Mur 60. Rebliment 35. Mur 150. Mur 49. Mur 199. Mur 52. Paviment 226. Paviment 54. Paviment 500. Rebliment 55. Paviment 527. Mur 56. Mur 533. Rebliment
Horitzó L. Segle XIX
10. Mur 103. Rebliment 12. Mur 107. Mur 48. Mur 108. Mur 51. Enderroc 184. Mur 64. Mur 197. Mur 79. Rebliment 284. Rebliment 94. Rebliment 302. Rebliment 100. Rebliment 528. Rebliment
Horitzó M. Segle XX
8. Rebliment 46. Rebliment 13. Rebliment 66. Rebliment 15. Rebliment 75. Rebliment 25. Rebliment 76. Rebliment 29. Rebliment 77. Rebliment 30. Rebliment 93. Rebliment 42. Rebliment 98. Rebliment 43. Rebliment 408. Rasa 44. Rebliment 536. Rebliment 45. Rebliment 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 72
72 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
VI. Conclusions Fig. 153
L’excavació duta a terme durant les campanyes dels anys 1999, 2000, 2002 i 2004 va afectar gairebé tots els àmbits del castell de Boixadors i va exhaurir completament la seqüència estratigràfica als àmbits B, C, I, J, U i V. Val a dir que, fins a l’any 1947,28 el cas- tell no va deixar mai de ser habitat, per la qual cosa es tracta d’un edifici que ha patit cons- tants transformacions al llarg del temps, tant en els paraments com en el subsòl. Tot i que encara resta per fer un estudi aprofundit d’alguns dels paraments més afectats per les modi- ficacions, i consolidar alguns indrets puntuals per tal de poder accedir als àmbits que es troben per sota del nivell de circulació actual, els treballs realitzats fins avui han aportat la informació necessària per poder esbrinar l’evolució històrica del monument i establir-ne les principals fases d’ocupació.
Horitzó A: segle XI Fig. 142
La informació més antiga sobre el castell de Boixadors és a les fonts escrites. El terme de Boixadors s’esmenta per primer cop l’any 1015, i el 1085 ja apareix documentat el castell. Al començament del segle X, els comtats catalans s’estenien, aproximadament, fins al Llo- bregat i Montserrat, tot prosseguint la línia fronterera pel Cardener cap a la serra d’Ares i vers el congost de Collegats. Així, les terres altes de l’Anoia eren encara zona de frontera entre la Marca Hispànica i el Califat de Còrdova, un indret exposat al perill que implicaven les con- tínues incursions sarraïnes. Al llarg de la línia fronterera s’havia bastit una sèrie de castells i torres de guaita en el marc d’un procés estretament lligat a la feudalització, que va consis- tir en l’encastellament del territori i en l’organització d’una xarxa defensiva.
El procés de feudalització i el consegüent encastellament va donar lloc a una nova orga- nització del territori, l’origen de la qual és en els termes dels castells. D’aquesta manera, el fet que el terme de Boixadors ja s’esmenti en la documentació l’any 1014 fa pensar que per aquelles dates s’hauria bastit la torre mestra. És el cas també de la torre del proper castell de Castellnou de Bages (1001),29 o de la torre de guàrdia del Fusteret, a Súria (1018- 1023), bastides en el decurs de la primera meitat del segle XI. Altres torres amb les matei- xes característiques que cobrien la vigilància de la frontera en el comtat d’Osona-Manre- sa durant el segle XI es troben al castell de Jorba, al de Clariana, al de Montfalcó el Gros, al de Castellar, al de Governa, o, com ja s’ha vist, al de Coaner i al de Fals; totes formen part d’una mateixa xarxa defensiva i es comuniquen visualment entre si.
Anteriorment, però, potser a mitjan segle X, és possible que hi hagués hagut algun altre tipus de construcció de caire defensiu en el lloc de Boixadors: potser, simplement, una senzilla torre de fusta que tindria la funció de fer senyals de fum o de foc en cas de perill.30
28 Les fonts orals informen que des de la Guerra Civil de 1936-1939 i fins a l’any 1947 al castell hi va viure la família Barcons, formada per un matrimoni amb tres fills, que en van arranjar la sala principal com a habitat- ge i es dedicaven a les feines del camp. 29 Bolòs 1986: 165. 30 Riu 1985: 27-42. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 73
L’excavació arqueològica | 73
L’estructuració d’aquesta xarxa defensiva va anar acompanyada d’una nova organització parroquial. I és que l’Església va saber adaptar-se amb facilitat al nou sistema de relacions feudovassallàtiques. Ja des dels primers moments, el bisbat de Vic va comptar amb un gran nombre de parròquies al comtat. L’església de Sant Pere de Boixadors, situada als peus del castell, en va ser una. Altres exemples propers de conjunts semblants es troben a Castellar i a Aguilar de Segarra.31
Cal situar en aquest context l’element més antic i, alhora, el més ben conservat del cas- tell de Boixadors: la torre mestra (H), exempta i de planta rodona. Tot i que l’excavació no ha proporcionat cap estrat associat a aquesta fase, l’aparell de la torre (1), constituït per blocs de pedra irregulars, de mida petita o mitjana, només desbastats, però col·locats en filades horitzontals ben definides, en corrobora la cronologia. Disposa d’un comparti- ment inferior, d’una primera planta amb una superfície útil d’uns 5 m2 i d’un compartiment superior més gran, d’uns 12 m2. Això implica una disminució del gruix del parament a mesu- ra que l’edifici adquireix alçada, solució habitual en moltes torres d’aquella època, com la de la Manresana (Prats de Rei) o la del castell de Vallferosa (Segarra), aquesta darrera de cronologia anterior. El terra del primer pis és situat a uns 4 metres del nivell exterior, fet que palesa l’existència d’un basament massís, que serviria alhora per absorbir les irregu- laritats del sòl i com a cos elevat de fonamentació. Al castell de Guimerà (Urgell), es con- serva una torre amb un basament força similar.
Durant aquesta primera fases, és ben probable que s’accedís directament a la segona plan- ta de la torre a través d’una porta situada a 7 metres d’alçada, orientada a llevant i coro- nada per un arc de mig punt construït amb dovelles i extradossat amb lloses. Mitjançant una obertura zenital s’accedeix al nivell inferior, que podria haver estat destinat a l’emma- gatzematge d’aigua o de gra.32 Aquí, hi ha una altra porta, refeta a l’estil romànic als anys setanta del segle XX, que probablement fou oberta en un moment posterior. De fet, una de les fotografies d’abans de la restauració (fig. 12) mostra un accés sense brancals ni dove- lles; per tant, els que té actualment imiten els de la porta superior i no hi ha cap garantia que fossin veritablement així.
La torre es troba al punt més alt del turó, sobre la roca natural, i era coetània d’altres estruc- tures força escadusseres que només ocupaven el pla del cim. D’aquestes estructures, però, en queden pocs vestigis: només la primera filada del tram d’un mur (216) situat uns 3 metres a migdia de la torre, en direcció nord-sud, que resta integrat en els fonaments d’un para- ment posterior (28), i una escala de planta semicircular (522, fig. 121), mig retallada en el terreny natural, mig construïda amb grans lloses de pedra, que s’adossen a la torre mes- tra pel costat de llevant de l’àmbit V. Cal tenir en compte, a més, que tal i com passa en d’altres castells datats d’aquell moment i a causa de les condicions geològiques del jaci- ment, la roca natural seria el paviment utilitzat majoritàriament aleshores. És difícil, per tant, que es pugui arribar a resseguir el traçat d’aquestes primeres estructures.
31 Parcerisas 2000: 32-42. 32 Bolòs 1988: 157-172; Fité 1986: 25-98. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 74
74 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Horitzó B: c. 1300 Fig. 143
No es disposa de dades arqueològiques sobre el castell fins a l’etapa que s’inicià cap a l’any 1300. Les fonts escrites, si bé durant el segle XII informen de l’existència dels senyors de Boixadors amb motiu de cessions de terres, testaments i contractes,33 gairebé no diuen res del castell, del seu aspecte i de les seves funcions. Se sap que la família Boixadors va tenir un paper molt destacat en l’expansió occidental de la Corona, acompanyant el com- te de Barcelona en diverses campanyes militars, cosa que va comportar rebre importants possessions al llarg del segle XIII. Cal suposar, doncs, que el castell de Boixadors tindria un paper cada cop més rellevant.
Els resultats de l’excavació palesen que, en aquesta fase, la torre va quedar envoltada per un recinte emmurallat, prou ben documentat. Partint de l’àmbit B continuava cap a tra- muntana i constituïa l’actual límit de ponent de l’àmbit M. Girava cap a ponent a l’altura de la bestorre, bastida posteriorment per protegir-ne l’angle, i prosseguia formant el límit de tramuntana de l’àmbit K. En aquest punt tornava a girar i tancava el recinte pel ves- sant de ponent, passava pel mig de l’àmbit V i delimitava l’U, on girava de nou i confor- mava el tancament de migdia dels actuals àmbits U, G, S i D. En aquest indret girava per retrobar el llenç documentat en el subsòl de l’àmbit B. D’altra banda, l’excavació a l’àm- bit P va permetre determinar que el mur que el tancava pel costat de ponent havia estat bastit en aquell moment i va palesar l’existència d’una compartimentació a l’interior del recin- te esmentat, així com d’un àmbit subterrani.
A l’àmbit B, es va evidenciar un mur (106, fig. 54 i 55) en direcció nord-sud, encintat en la seva cara exterior i format per carreus de volum mitjà i gran, molt ben escairats, que continua cap a migdia per sota d’estructures posteriors. Se n’han recuperat les restes força malmeses d’una part (564) i dels paviments que s’hi associaven: el 541, un sòl de lloses i el 555, un terra d’argila. Igualment, en aquest mateix àmbit s’han documentat els bran- cals i la polleguera de la porta (451) corresponent a aquesta etapa, i també la rampa exte- rior d’entrada (460) i els graons interiors d’accés (506), una estructura en forma de colze projectada en tres esglaons. Del mateix moment és l’arc (526, fig. 56, 57) que suporta i dóna esveltesa a la rampa exterior que mena a la porta principal. Així doncs, l’accés prin- cipal al castell es faria per una rampa enllosada amb grans peces de pedra (460) que mena- va a la porta 451 a través d’un graó, la unitat 458. Un cop a l’interior, els graons 506 per- metien salvar el desnivell d’aquesta sala i l’accés a la resta del recinte.
El mur 106 girava, fent una inflexió arrodonida, cap a ponent, segons indica la seva apa- rició a la cantonada nord-est de l’àmbit E (295), i quedava integrat en el tancament meri- dional del castell (27). De la mateixa manera es resolia la continuació cap a tramuntana, amb una altra cantonada arrodonida a l’interior de l’àmbit B’.
Aquest primer perímetre de muralla continua resseguint cap al nord en el llenç de ponent (160) de l’àmbit M, on es localitza una segona porta d’accés al recinte (170, fig. 96, 97) coronada per un arc de mig punt. Val a dir que aquesta porta té unes dimensions molt reduïdes, només per passar-hi una persona. La seva situació poc visible des de l’accés
33 Llodrà 2001: 22. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 75
L’excavació arqueològica | 75
principal, gràcies a l’angle arrodonit de la muralla, afavoreix la hipòtesi que es tracti d’una obertura secundària, a manera de poterna, per ser utilitzada en cas de perill. Com la prin- cipal, deuria anar precedida d’una rampa d’accés que aquí ha desaparegut, tot i que es conserva el sortint de la roca en què recolzava parcialment. A l’altura de l’àmbit M, la mura- lla girava cap a ponent, angle que posteriorment va ser reforçat, com s’ha vist, amb la cons- trucció d’una bestorre, que constituïa el límit de tramuntana (72) del recinte fortificat.
Al llarg dels àmbits K, V i U, es va localitzar el tram de muralla que feia de límit occidental del conjunt (78), se’n va poder confirmar la cronologia i documentar-ne el paviment asso- ciat (518), fet d’argila compacta. La disposició de la muralla en aquest sector es va man- tenir fins als primers anys del segle XVI, quan, en molts punts, va ser refeta.
Aquest primer recinte comptava amb diferents dependències interiors, la majoria de plan- ta rectangular. És el cas de la sala situada a migdia de la torre (G i U), on es va exhaurir l’estratificació arqueològica fins a arribar al terreny natural. Per aquest motiu, els resultats de la intervenció en aquest espai constitueixen el model que haurien seguit les altres estan- ces. El paviment era un sòl de terra batuda i calç (202-221) sobre una preparació (224) que mirava d’anivellar la roca. Tanmateix, en ocupar un dels vessants del turó, el terreny natural feia un desnivell considerable que es va salvar mitjançant un graó (203, fig. 119) que distribuïa la sala en dos nivells. Originalment estava dotada de planta i pis, i coberta en el primer nivell per arcs diafragma i forjats, tal com palesen els estreps trobats en l’àm- bit U (207, 208, 219 i 225).
Els àmbits N i O, a llevant del recinte, han perviscut també relativament íntegres pel fet de trobar-se en el subsòl, i informen de l’aparença del castell d’aquella època, fet de para- ments gruixuts a base de carreus de talla impecable amb els junts estrets de morter de calç. En aquest cas, la planta semisubterrània que ocupaven es va cobrir amb una volta de canó apuntada, que encara es conserva, l’excavació dels carcanyols de la qual ha pro- porcionat ceràmica de Cabrera d’Anoia que s’adiu amb la data de c. 1300 que s’ha donat al recinte castral d’aquella època.
Com en d’altres castells d’àmbit català, d’una torre de defensa aïllada i solitària es va pas- sar a un gran recinte rectangular i emmurallat que, entre d’altres dependències, hauria dis- posat d’una residència de caire senyorial. El castell, en aquells moments, tindria un triple ús: com a fortalesa militar, com a centre organitzador i administrador del terme i com a habitatge.
Horitzó C: primera meitat del segle XIV Fig. 144
Cal atribuir a aquesta fase la bestorre bastida a la cantonada nord-est del castell (fig.101, 102). L’excavació de l’enderroc que la cobria va permetre veure que es tractava senzilla- ment d’un folre (161) adossat als murs 159 i 169, que conformaven la cantonada del recin- te bastit cap a l’any 1300. En canvi, s’hi adossava el mur 163, solidari de 157 i datat de la segona meitat del segle XIV.
És possible que fos bastida per tal de reforçar el control d’aquest vessant del castell, que dóna a la serra de Castelltallat, on es troba el castell del mateix nom, de cronologia simi- 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 76
76 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
lar. Val a dir, a més, que el mur 161 amagava la junta existent entre les dues parets que conformaven el tancament nord del recinte, de manera que és possible que es pretengués reforçar l’estructura de la muralla o amagar-ne un punt feble.
Tot i la manca de material que permeti confirmar-ho, sembla que en aquell moment es va arranjar la rampa d’accés a la porta principal del castell per mitjà del paviment de calç 459. La posició estratigràfica d’aquest estrat, per sobre de l’enllosat i per sota de noves refec- cions efectuades en el decurs de la segona meitat del segle XIV, així ho indica.
Horitzó D: segona meitat del segle XIV Fig. 145
Durant aquest període, es va realitzar una ampliació del recinte pel vessant de llevant, amb la construcció del cos que abraça els àmbits B’ i M, en un nivell inferior, i P en el nivell de circulació actual. El delimiten els murs 146 a migdia, 157 a llevant i 165 a tramuntana, tots tres solidaris entre si i adossats al llenç bastit cap a l’any 1300. En la façana principal (157) d’aquesta nova sala es poden apreciar perfectament tres grans finestrals amb arcs escar- sers a l’interior, molt malmesos, però amb restes d’algun salmer amb la imposta treballa- da i lobulada (fig. 100). Per sota d’aquestes finestres, en un pis inferior, s’hi documenten tres espitlleres per a la millor defensa del recinte (fig. 93). La sala estava coberta amb una volta de canó, segons es desprèn de les fotografies conservades (fig. 98, 99), en les quals se n’aprecia l’arrencament. Per aquestes característiques formals, sembla que es tracta- va d’una gran sala noble que ocupava l’actual àmbit P.
La nova muralla (157) va deixar en un segon terme un bon tram del perímetre bastit cap al 1300 i, a l’extrem de migdia, gran part de l’enllosat 460 i de la seva reparació posterior (459), descoberts a l’àmbit B, van quedar força malmesos. És potser com a conseqüèn- cia d’aquestes obres que, poc després, es va modificar la porta principal d’accés al cas- tell (451): se’n va elevar el llindar i també el nivell del sòl, i es va disposar un nou paviment de calç i sorra (455).
Horitzó E: c. 1500 Fig. 146
Pels volts de l’any 1500, es va realitzar una reforma important. El recinte castral va ser objec- te d’una nova ampliació, sobretot cap a migdia i ponent, on la muralla del 1300 va pas- sar a un segon terme, precedida per noves defenses. Aquestes reformes van comportar importants canvis en la distribució interna i s’hi van anul·lar la majoria de les dependèn- cies medievals.
En aquell moment, es va bastir l’àmplia construcció identificada com a àmbits B, C i I, fet que va pressuposar l’obertura de l’accés al castell (145) que avui encara s’utilitza (fig. 45). La planta baixa d’aquest espai feia de distribuïdor cap a d’altres dependències del recin- te. En el llenç de tramuntana (34) hi havia dues portes: una (147) menava a l’àmbit P, i l’al- tra a una estança de la qual se’n desconeixen les dimensions, però que podria haver ocu- pat els actuals àmbits J i W, que fins llavors es feien servir com a pati. En el llenç de migdia (26), una darrera porta (148) conduïa a l’espai format pels àmbits D i E. A més, la nova 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 77
L’excavació arqueològica | 77
construcció s’adossava a la torre mestra (H), que segurament també en va veure modifi- cada la fesomia.
El parament que tanca a migdia el castell (3), folrat posteriorment amb el mur atalussat 23, es va bastir aleshores per tal d’ampliar per aquesta banda el recinte emmurallat. L’an- gle sud-est d’aquest nou recinte (E), i també l’espai situat al seu costat de ponent (F), es van reblir mitjançant una sèrie de capes successives de pedres petites, disposades de manera ordenada i sistemàtica, i barrejades amb argamassa de calç i sorra. Així, les uni- tats 14 i 27 a l’àmbit E i 544 i 549 a l’àmbit F, van servir per elevar el nivell del sòl i per ampliar la superfície del turó amb una terrassa artificial perfectament consolidada. Aquest nou espai es va articular a través de dos arcs diafragma, dels quals avui només en res- ten els estreps de tramuntana (306 i 307) i que, a més de delimitar-ne les crugies, servien per suportar una planta pis. El paviment era un sòl de lloses de pedra calcària (303). El nivell del sòl de la sala annexa (G i U), que ja s’utilitzava des del 1300, també es va ele- var amb els rebliments 210 i 261 i s’hi va disposar un paviment de terra batuda i calç (209 i 259).
A ponent, l’aspecte del castell degué canviar substancialment, ja que s’hi va construir un llenç de prop de 30 metres de llargada paral·lel a la muralla bastida cap al 1300 (78). Això va comportar la pèrdua d’ús defensiu del parament 78 i la creació d’un nou pas de ron- da (àmbits V i X, fig. 134-140), de prop de 2 metres d’amplada, que permetia recórrer lon- gitudinalment tot el recinte. A migdia era solidari del mur 3, i a tramuntana s’adossava a l’antiga muralla que, probablement refeta, continuava constituint el tancament nord del recin- te (72). Integrades en el llenç 104, es van documentar tres semicolumnes amb encaixos (189, 190 i 191) que, aprofitant la banqueta del mur 78 a llevant, haurien servit per sub- jectar alguna plataforma per circular pel pas de ronda (fig. 139).
La distribució interior del recinte també es va veure afectada per les obres. Com s’ha vist, es va crear un nou espai a migdia i, a més, els actuals àmbits G i U van restar separats de D mitjançant el mur 18. D’altra banda, a tramuntana es van bastir els murs 62 i 67 que van dividir l’espai en tres grans sales, J-W, K i V.
Cal tenir en compte que durant el darrer terç del segle XV van tenir lloc conflictes prou impor- tants, com ara la Guerra Civil de Joan II o les Guerres Remences. En aquest sentit, les fonts informen que, en esclatar la Guerra Civil Catalana, l’any 1462, Joan II va demanar als vas- salls del castell de Boixadors, mitjançant una carta, que cedissin el castell per tal de pren- dre les viles de Prats i Manresa.34 Els homes de Boixadors, que en principi eren contraris a la voluntat reial, van demanar ajuda a Prats de Rei per poder guardar bé el castell en cas d’una ofensiva; si no rebien aquell ajut, tant Boixadors com Prats de Rei serien «com- batuts e malmenats». Tot i no haver-se trobat cap altre esment sobre aquest conflicte, cal suposar que el castell s’hauria preparat per a un possible atac.
D’altra banda, el 9 d’agost de 1480, un altre fet incidí d’alguna manera sobre la fortale- sa:35 el veguer de Cervera demanà la bandera contra el castell de Boixadors; tot i que en aquest document fins i tot s’esmenta quants homes formarien part de l’host, no se sap si
34 Llodrà 2001: 47. 35 Id.: 48. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 78
78 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
finalment es va dur a terme i, si fou així, quines en foren les conseqüències. És probable, doncs, que les reformes esmentades s’hagin de situar en aquest context de conflictes: van amortitzar les runes del primer llenç de muralla i van bastir un nou perímetre emmu- rallat, per ampliar l’anterior i donar més importància al seu paper de residència senyorial.
Horitzó F: primera meitat del segle XVI Fig. 147
A mitjan segle XV, els Boixadors s’havien unit als Foixà pel matrimoni de Beatriu, germa- na de Ramon Berenguer de Boixadors, i Arnau de Foixà. Aquesta nova branca familiar va romandre al capdavant de la baronia fins a l’extinció de les senyories jurisdiccionals. És possible que a partir de llavors el castell fos residència temporal dels Foixà-Boixadors, com- partida amb el castell de Foixà. Tanmateix, mai no va deixar de ser habitat, si més no per masovers. Aquest canvi de propietat de la fortalesa acabà implicant també canvis en les seves funcions, tal com es desprèn dels resultats de l’excavació.
Durant la primera meitat del segle XVI, l’aspecte del castell va canviar substancialment. Un seguit de reformes realitzades a tramuntana i ponent del recinte van conferir a aquests vessants del castell una nova fesomia relacionada amb la transformació i emma- gatzematge de primeres matèries agrícoles. A ponent, entre la torre i el mur perimetral del 1300, es bastí un cup de vi (83, fig. 116, 117), de planta exterior quadrada i interior circular, folrat amb grans lloses de pedra (84) que també en cobrien el sòl (89). El xup es trobava a migdia i donava a l’àmbit U, on, als peus del mur 83 i per sota de la seva banqueta (201), es localitzava un forat (204) que hauria servit per a col·locar-hi algun reci- pient per recollir el vi. Per tot això, és molt probable que en aquell moment l’àmbit U fes la funció de celler.
A tramuntana del cup de vi es va bastir un forn de pa (fig. 125, 126). Adossada al cup de vi i sobre els murs 91 a migdia i 95 a tramuntana, hi ha una plataforma quadrada i de 2 metres de costat formada per lloses de pedra rectangulars (87). Sobre aquesta estruc- tura, on s’hi hauria disposat el pa per coure’l, encara s’hi conservaven les restes (90) del que n’hauria estat la volta, d’argila refractària. A migdia, es va construir un petit espai deli- mitat pel mateix forn (95) i els murs 96 a ponent i 97 a tramuntana, on una porta perme- tia l’accés a la resta de l’àmbit V. El mur 96 serviria de pastador i, al sòl, s’hi va documen- tar una llar (141), que va palesar l’ús d’aquest àmbit com a cuina. Les cendres que generava el forn de pa es van anar dipositant, al llarg del segle XVI, en l’espai situat a tra- muntana, a tocar del recambró de pastar esmentat.
D’altra banda, el tancament de ponent del recinte bastit cap al 1300 (78) va ser definitiva- ment enderrocat a l’altura de l’àmbit V, on es va crear un espai de grans dimensions divi- dit en dos àmbits (V2 i V3) pel mur 115. L’espai situat a migdia (V2) va ser articulat per un arc diafragma del qual només en resten els estreps (122 i 123). Travessant transversal- ment aquesta darrera sala, es va obrir una rasa (138) per a la construcció d’un canal cobert amb grans lloses de pedra (140), que es va trobar ple de cendres. Discorria en direcció est-oest, amb una inclinació del 30% i desembocava a l’exterior del castell després de tra- vessar-ne la muralla perimetral (104), relació que proporciona una valuosa informació de temporalitat. Aquest canal iniciava el seu recorregut en una mena de fornícula oberta en 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 79
L’excavació arqueològica | 79
el mur 62, límit oriental de l’àmbit V, que s’ha identificat com una xemeneia que es venti- lava a través del canal 138.
El perímetre de migdia del recinte (3) va requerir algunes reformes, probablement com a conseqüència de les obres realitzades pels volts de l’any 1500. En aquest sentit, és pos- sible que el mur es ressentís de la força de les terres abocades en aquell moment i que calgués refer-lo en algun tram. És el cas del mur 296, que reparava el mur 3 a l’altura de l’àmbit F. Llavors, aquest espai va ser delimitat pels murs 105 a llevant i 551 a migdia, divi- dint l’espai creat cap al 1500 en tres estances. A la cantonada sud-oest, es va bastir un petit dipòsit (552), situat a l’angle que formen els murs 3 i 104, dins de l’àmbit X.
Les fonts documentals confirmen el progressiu canvi de funció del castell de Boixadors. El 1521, es va redactar l’inventari dels castells de Boixadors i de la Llavinera,36 ambdós propietat de la mateixa branca familiar. Els espais i els objectes que s’hi descriuen fan pen- sar més aviat en una explotació agrícola on es treballava la vinya, que no pas en un edifi- ci de caire militar. Molts dels espais esmentats s’han pogut identificar amb alguns dels àmbits del recinte. Es parla de l’estable, del celler (àmbit U), del menjador o sala «quis diu lo palau» (àmbit P), de la capella de Sant Bernat, de la cuina, de la sala o menjador de dalt, de la cambra que mira sobre el corral, de la cambra de sobre l’entrada, de la rere- cambra i del pastador (V1). Encara que no s’han pogut identificar totes les estances cita- des, tot fa pensar que la descripció s’inicia a partir de la porta d’accés al castell, situada en l’àmbit B.
Horitzó G: segona meitat del segle XVI Fig. 148
Els problemes originats en ampliar el castell cap a migdia van persistir tot i la refecció del mur 3 mitjançant 296. L’estudi de les relacions entre els diferents paraments que es docu- menten en aquest tram del perímetre fortificat palesa que fou llavors quan es bastí el mur 23, amb perfil atalussat, per mirar de resoldre la feblesa dels murs 3-296.
D’aquesta manera, el llenç de migdia del recinte va restar folrat fins a l’actualitat amb aques- ta estructura, que, d’altra banda, es va bastir també al llarg de tot el perímetre de ponent i tramuntana. Tanmateix, en el decurs dels segles XIX i XX, el tram de ponent va ser objec- te d’espoli per a la construcció de les masies de l’entorn, i avui dia només en resta l’inte- rior del mur, totalment descarnat. A tramuntana, alguns testimonis encara permeten deter- minar que aquest vessant també havia estat protegit per mitjà d’un mur atalussat.
El fet de reforçar els murs de les fortaleses unificant-los és força habitual, sobretot entre mitjan segle XVI i el segle XVII. A Cardona, per exemple, diversos epígrafs confirmen que els seus baluards exteriors, de perfil atalussat, es van fer durant els darrers anys d’aquell segle. Al castell de Montesquiu, fins i tot es conserven contractes d’obres on es fa constar explí- citament l’obligació que tenia el mestre d’obres de dissimular les juntures entre les parts noves i les parts velles, de tal manera que no s’hi veiés cap diferència.37
36 Llodrà 2001: 48. 37 Espadaler 1993: 132. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 80
80 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
L’interior dels àmbits F i E també va ser objecte de reformes, probablement pel mateix motiu. En aquest indret, a més de cedir el mur de migdia (3-296), havia començat a cedir el llenç bastit cap al 1300 (27), que en conformava el tancament de tramuntana, i que encara avui presenta un sobreplom considerable. Aquest cop es va optar per bastir els murs 301 a tramuntana i 304 a migdia, sobre els quals hi recolzava una volta de canó.
Pel que fa a l’àmbit E, es va articular per mitjà d’un arc diafragma del qual avui només en resten els estreps (4, a llevant, i 14, a ponent). Val a dir que és probable que aleshores l’àm- bit E constituís encara un sol espai juntament amb D, per la qual cosa en aquest darrer hi havia un altre arc de les mateixes característiques. Les obres que s’hi van dur a terme en la següent etapa van implicar la pèrdua de gran part de les estructures anteriors.
A tramuntana, les obres van ser de caire menor, i només es van bastir dos murets de reforç (117 i 136) a l’àmbit V2. El primer s’adossava al mur 62, potser mirant d’amagar-ne algu- na patologia. El segon, del qual només en restava una filada de carreus sense treballar i disposats de forma barroera, semblava haver estat construït per subdividir l’àmbit V2 en dos espais, extrem difícil de confirmar.
Finalment, també s’ha pogut situar en aquest horitzó el baixant d’aigües de la torre, que desembocava a l’angle sud-oest de l’àmbit J. El punt de sortida de l’aigua (403) era un orifici practicat en les primeres filades de la torre, on s’havia col·locat una teula per cana- litzar l’aigua al lloc desitjat: una fossa excavada al terreny natural (409), de la qual arren- cava un segon canal (404). D’aquest darrer només se’n conservaven uns 60 centímetres, el suficient, però, per poder veure que estava format per un seguit de teules cobertes per lloses de grans dimensions. La seva trinxera, a més, permetia intuir-ne el recorregut cap a la cisterna del castell, situada en el subsòl de l’àmbit P.
Horitzó H: c. 1600 Fig. 149
Cal situar en aquest horitzó la construcció del cos que avui s’anomena àmbit D, adossat al tancament de migdia del cos principal i format pels murs 5, 6 i 7 (fig. 59-62). Tot i que actualment aquest cos està escapçat, va conservar la coberta fins a la intervenció dels anys setanta, com es pot veure a les figures 43, 58 i 132. D’altra banda, en els paraments s’observen vestigis de diverses obres realitzades, com es veurà, en els anys següents, fet que palesa que a partir d’aquell moment va ser habitat fins ben bé el segle XX. Tot indica que aquest cos, juntament amb els àmbits B i C, els paraments dels quals presenten refor- mes molt similars a les dels murs 5, 6 i 7, van ser l’habitatge dels masovers que residien al castell. La resta del recinte, on no s’hi ha documentat cap obra de caire major, proba- blement va ser destinada a l’explotació i emmagatzematge de primeres matèries, així com a usos domèstics. En aquest sentit, cal recordar que tant el forn de pa com el cup de vi encara no havien estat amortitzats i, per tant, cal suposar, malgrat la manca d’estrats asso- ciats, que es trobaven en ús.
En el mur de ponent de l’àmbit D es va obrir una petita porta (153) i tota la planta baixa es va pavimentar amb una capa homogènia de lloses i còdols (534-539). Aquestes carac- terístiques fan pensar, doncs, que s’utilitzava per a estabular-hi el bestiar. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 81
L’excavació arqueològica | 81
La construcció d’aquest cos va implicar reformes en els àmbits adjacents. És el cas de l’àmbit G, on llavors es va bastir una escala per accedir als pisos superiors. D’aquesta estructura, actualment només en resta la caixa d’escala (37 i 38), i les obres realitzades a la dècada de 1970 van implicar la destrucció de l’estratificació, per la qual cosa al voltant seu només apareix la roca natural.
Els resultats de l’excavació van permetre situar en aquest horitzó el mur 63, que separa- va l’àmbit W de l’àmbit J. Es desconeix, però, la funció que tenien aquests dos espais en el decurs d’aquesta fase i la següent. Finalment, l’estudi dels paraments del perímetre de migdia del castell palesa que aleshores va ser refeta la cantonada sud-est (297) del mur 23, bastit en el decurs de la fase anterior. Ben probablement, la construcció del cos D va malmetre el mur 23, i llavors es va refer tota la cantonada (fig. 9).
Horitzó I: c. 1625 Fig. 150
Tot i les reformes dutes a terme durant les etapes F i G, les estances que avui anome- nem àmbits E, F i U es van acabar enfonsant. Com s’ha vist, les estances de migdia del recinte s’havien vist afectades, d’ençà de la seva construcció, per la pressió de les terres acumulades a tramuntana del mur 3. A la fi, aquesta pressió va acabar ocasio- nant l’enderroc dels àmbits afectats, com palesen els enderrocs 200, a l’àmbit U, i 300, a l’àmbit F, tots dos amb una presència abundant de teula i de revoltons de calç que demostren la procedència de la coberta. D’altra banda, a partir de llavors no s’hi ha registrat cap altra fase constructiva, fet que duu a pensar que d’ençà de l’enderroc van restar abandonats. Igualment, pel material ceràmic que acompanya l’estrat d’amortit- zació del pou 552, sembla que aquesta estructura va quedar abandonada en aquell mateix període.
Segons que ha confirmat la recerca arqueològica, en aquesta època es va produir l’a- mortització del cup de vi, com palesa el material del seu rebliment, així com la de la cuina adjacent al forn de pa, tot i que aquest darrer es continuava utilitzant. La porta que comunicava l’àmbit V2 amb l’àmbit J es va paredar i es colgaren els paviments i els estreps (122 i 123) de l’arc diafragma que articulava la distribució interna de la cam- bra V2. També es va corregir, amb la construcció del mur 110, el desplom del para- ment 70, bastit cap a l’any 1500. A llevant, l’àmbit W va ser pavimentat amb grans llo- ses de pedra (65).
Llavors es va bastir la torre quadrada que es troba a llevant del castell, adossada al mur 157 (horitzó D), i delimitada pels murs 162, a tramuntana, 163, a llevant, i 164, a migdia (fig. 107). Tot i la manca de material que permeti establir-ne la datació absoluta, el perfil de la torre, amb una base atalussada, porta a situar-la en el decurs de la primera meitat del segle XVII. Se’n conserven dos dels tres nivells originals. El sostre de la tercera planta estava sostingut per tres arcades ogivals adossades als murs de tancament, com s’ob- serva en alguna de les fotografies antigues (fig. 108) i avui es pot deduir dels arrencaments que encara es conserven. El nivell inferior l’ocupa encara un dipòsit de perímetre circular d’uns 3 metres de diàmetre, coronat per una cúpula ogival. S’hi accedeix des del pis supe- rior per una obertura zenital. La localització del sobreeixidor en el decurs de l’excavació 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 82
82 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
en palesa la funció de cisterna. La coberta del tercer pis podria haver estat d’un sol ves- sant, elaborada amb teula àrab i sustentada amb bigues de fusta.38
Horitzó J: segona meitat del segle XVII
En aquest horitzó es va produir l’abandó definitiu de part del vessant de tramuntana del recinte, si més no dels àmbits V1, V2 i V3, com palesa el material dels rebliments 86, 88 i 101. Si es té en compte que el vessant de migdia del castell havia restat també abando- nat en el decurs de l’horitzó anterior, és ben probable que l’espai utilitzat en aquest moment es reduís als àmbits B, C i D i als seus voltants més immediats: els espais més allunyats es van destinar al bestiar i, potser, a l’horta.
Horitzó K: c. 1733 Fig. 151
Els àmbits B, C i D, que, com s’ha vist, constituïen el nucli habitat del recinte, van ser objec- te de reformes cap a l’any 1733, data establerta a partir del material numismàtic recupe- rat. Els resultats de l’excavació i l’estudi dels paraments en aquesta zona palesen que el nivell del sòl fou rebaixat, i va restar al descobert una gran part dels fonaments de les estruc- tures bastides entorn del 1500.
Sembla que la finalitat d’aquestes obres era la de poder donar cabuda a tres pisos en l’in- terior d’aquests espais. Els llindars de les portes van ser arrencats per tal de situar-los entre 70 i 80 centímetres més avall, i les arcades foren mutilades i allindades amb travessers de fusta per tal de rebaixar-ne l’alçada. En les portes de migdia i de tramuntana dels actuals àmbits B i C, hi resten els vestigis dels llindars originals. Tanmateix, una d’aquestes por- tes (147), oberta a l’extrem de ponent del mur 34, va ser tapiada, en no poder-se’n rebai- xar el llindar, ja que ho impedien tant els graons d’accés (40) com la roca natural, que en aquest indret aflorava. D’aquesta manera, es van extreure terres fins a arribar a estrats datats de cap al 1500 i es va eliminar, lògicament, l’estratificació corresponent als segles XVI i XVII. Llavors es van bastir dos murs (35 i 150) que tancaven la llum dels dos arcs diafragma ogivals en què recolzava la coberta de la gran sala. A més, aquest cos, que es trobava adossat a la torre de guaita, se’n va separar per mitjà del mur 35.
L’espai situat entre els àmbits B i C i la torre, anomenat àmbit I, s’utilitzava encara durant aquest segle. D’una banda, s’hi accedia per una porta des de l’àmbit C, la qual només s’ha pogut documentar a partir de fotografies (fig. 51), ja que durant la restauració dels anys setanta es va eliminar. D’altra banda, però, es va tapiar la que connectava a tramun- tana l’àmbit I amb l’àmbit J. Aquests dos fets evidencien la utilització de l’àmbit I, encara que no se n’ha pogut determinar la funció.
Pel que fa a l’interior del cos principal del castell, va restar dividit, com s’ha vist, en dos espais. Adossat al mur que tapiava l’arc de llevant (150), per la cara de ponent, es va bas-
38 Laudo 2000. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 83
L’excavació arqueològica | 83
tir una escala de pedra, formada per dotze graons, que menava al pis superior (fig. 48), on va caldre obrir una nova porta d’accés a l’àmbit P, ja que s’havia tapiat la del pis infe- rior. El desnivell existent entre aquesta nova obertura i el terra de l’àmbit P es va salvar per mitjà d’una escala formada per quatre graons en forma de ventall. Els àmbits C i D es van pavimentar amb còdols lligats amb calç i sorra. El paviment que hauria cobert l’àmbit B, davant de l’entrada principal al castell, no s’ha conservat.
La documentació escrita informa d’un seguit d’obres que es van dur a terme entre els anys 1786 i 1799.39 Es tracta de contractes d’obra referents a «dos quartos nous» i a «les por- tes de la pallissa». També s’esmenten dues-centes teules, que s’utilitzarien per refer algu- na teulada. Tot i que aquestes obres no s’han pogut comprovar arqueològicament, és pos- sible que s’hagin de situar en els àmbits B, C i D. D’altra banda, en la presa de possessió de la baronia de Boixadors per part d’un dels membres de la família Foixà l’any 1788, s’a- firma que el castell és «en part dirruhit», fet que s’ha explicat en els epígrafs anteriors i que es remunta a l’horitzó J. Pel que fa al context històric, cal fer esment de la Guerra de Suc- cessió (1702-1714). Si bé no hi ha constància de les conseqüències que aquest conflic- te va tenir sobre les estructures del castell, un diari de l’època informa que l’any 1711 les tropes borbòniques havien obligat els austriacistes a retirar-se del castell de Boixadors.40 Els pobles de Calaf i de Prats de Rei havien estat bombardejats, de manera que és ben probable que Boixadors se’n ressentís d’alguna manera.
Horitzó L: segle XIX Fig. 152
Al llarg del segle XIX, gran part del castell ja estava en desús, sobretot les bandes de ponent i migdia, tal i com palesen alguns estrats d’amortització localitzats durant l’excavació. El vessant de tramuntana, l’actual àmbit P, només s’utilitzava com a pati interior, a cel obert, i com a horta. Tan sols restava dempeus el cos que s’havia habilitat durant el primer terç del segle anterior, corresponent als actuals àmbits B, C i D que, de ben segur, van ser modi- ficats d’alguna manera, segons els interessos i les necessitats dels masovers que hi vivien.
El 1837, degué ser un d’aquells anys d’obres, segons un grafit trobat a la paret de llevant de l’interior del cos que conformen els àmbits B i C.
L’estudi dels paraments i l’observació de les fotos antigues (fig. 46, 47) evidencien canvis en l’obertura de portes i finestres i permeten reconstruir-ne la distribució. A la planta bai- xa, l’àmbit B feia les funcions d’entrada o rebedor i l’àmbit C tenia un ús polivalent i de magatzem. Al segon nivell, l’àmbit B corresponia a la cuina i menjador de l’habitatge; enca- ra avui es poden observar les restes del seu fumeral en el mur de llevant. L’àmbit C esta- va dividit en dues cambres. La part superior disposava de quatre sales, passadís i distri- buïdor. Els envans de separació d’estances estaven fets amb maçoneria de pedra d’un gruix d’entre 5 i 8 centímetres. Les estructures dels forjats eren formades per bigues de fusta i lloses de pedra. La coberta era d’un sol vessant amb un pendent aproximat del 25%. La planta baixa de l’àmbit D estava destinada al bestiar. Encara avui es poden observar
39 Llodrà 2001: 72. 40 Id.: 70. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 84
84 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
en els murs de llevant i de ponent, prop del tancament de migdia, els forats de la biga de mitja circumferència del capçat d’una menjadora.
Tanmateix, l’ús com a habitatge de la major part d’aquestes edificacions, les darreres que restaven dempeus, va obligar a construir als peus del turó un seguit de coberts destinats a tallers, magatzems i corrals. A partir d’un mur (107), paral·lel al llenç de la muralla que tancava el recinte per migdia (3), es van bastir les estructures necessàries. Es tracta de construccions fetes amb carreus de mides considerables i cobertes a un sol vessant. En les fotografies conservades (fig. 39, 40), aquestes estructures aparei- xen parcialment derruïdes, cosa que fa pensar que van ser bastides en algun moment del segle XIX. Pel que fa a les fonts documentals, Pascual Madoz41 definia aquest cas- tell com la casa del baró de Boixadors, per la qual cosa s’ha de suposar que, si bé el castell era cada cop menys visitat pels seus propietaris, aquests continuaven dispo- sant d’alguna estança privada en el cos principal del castell, on residien durant breus espais de temps.
Horitzó M: segle XX
Durant la primera meitat del segle XX el castell va ser habitat per la família Barcons. Es con- tinuava fent vida en el cos que es troba a llevant de la torre, als àmbits B, C i D, reduïts a la funció de casa de pagès. Aquestes eren les úniques estructures que quedaven dem- peus i que encara mantenien la coberta. Per les fotografies que es conserven a l’arxiu del Servei i pel record d’alguns veïns encara vius, s’ha pogut saber que la distribució interna d’aquestes estructures, grosso modo, era la mateixa que s’ha descrit per al segle XIX. De ben segur que durant aquells anys es van fer alguns petits canvis que, tanmateix, no en van afectar els trets bàsics. Es continuaven utilitzant les estructures bastides en el ves- sant de migdia del castell, on s’emmagatzemaven les eines relacionades amb l’explota- ció agropecuària dels entorns.
El pati (P) s’utilitzava com a horta i l’aigua s’extreia del brocal de la cisterna coneguda de forma convencional com a àmbit O. El colomar ja no es feia servir i la resta del castell ofe- ria un aspecte força desolador. El 1934, el castell de Boixadors apareix esmentat en el Registre de la Propietat d’Igualada com a casa rústica, amb «era de trillar con un pajar y heredad con todas sus tierras».42
Val a dir que, al principi del segle XX, es va construir una casa en la cruïlla dels camins que des de can Gironella i can Seguers porten al castell. Fou bastida per uns paletes de Calaf amb carreus extrets del castell, sobretot del llenç de muralla de ponent i de la bestorre. Fins i tot es diu que van enderrocar parts del conjunt que estaven intactes per construir- la. I és que en aquesta fase el castell es va veure molt perjudicat pel saqueig sistemàtic dels seus murs enrunats, no només per bastir aquella casa, sinó també per reparar els desperfectes d’altres masies de l’entorn.
41 Madoz 1846: 378. 42 Llodrà 2001. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 85
L’excavació arqueològica | 85
El 21 de setembre de 1971, els propietaris del castell, Josep Maria Vilalta i Dolors Ven- drell, van cedir-lo a l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera43 amb la condició que es fes càrrec de la restauració i li’n donés ús. Va ser aleshores quan l’Ajuntament va sol·licitar ajuda tèc- nica i econòmica a la Diputació de Barcelona. Sembla que, poc abans, la gent del poble de Sant Pere Sallavinera, per iniciativa pròpia, ja havia començat a consolidar alguns dels elements del castell i hi va treballar de cara a facilitar els treballs de reforma i la visita del conjunt.
Les primeres obres de restauració de Boixadors es van dur a terme entre aquell mateix any i el 1976, per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, dirigit aleshores per l’arquitecte Camil Pallàs. La intervenció va consistir en la neteja de la capa de vegetació i dels enderrocs que cobrien la totalitat del conjunt. Es va consolidar i restaurar la torre de guaita (fig. 41), refent-ne el coronament segons el mateix model d’aparell que tenia la fàbri- ca, i també la porta d’accés a la planta baixa, seguint el model de la del primer pis, que s’havia conservat intacta. Es va consolidar també alguna de les dependències del castell, per tal d’evitar-ne l’enfonsament. En aquest sentit, es van reforçar els arcs de la sala dels àmbits B i C, es va refer l’arc de la porta d’accés, enretirant les restes de les llindes del primer terç del segle XVIII i es va fer la coberta a doble vessant que es conserva actual- ment, amb bigues de formigó i tauler ceràmic. Durant aquesta restauració es van eliminar moltes construccions i afegitons postmedievals, com ara el pis superior del que avui és l’àmbit D, la coberta del qual es trobava en condicions molt precàries, així com les estruc- tures que s’havien bastit durant el segle XIX als peus del castell pel vessant de migdia.
Es va iniciar també la restauració de l’església de Sant Pere de Boixadors. Les obres, però, van quedar interrompudes i no es van reprendre fins a l’any 1981, quan el mateix Servei, i sota la direcció del seu cap actual, l’arquitecte Antoni González, se’n va tornar a fer càrrec. Llavors, es va restaurar la façana de ponent, es va consolidar el campanar de cadireta, es va acabar la restauració de la coberta de la nau i es va realitzar un drenatge perimètric per tal d’evitar les humitats. Aquesta segona fase de la intervenció va acabar el desembre de 1983.
El 1996, l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera va tornar a demanar ajuda a la Diputa- ció de Barcelona per continuar la restauració del castell. Arran d’aquesta petició, el 1999 va començar una nova intervenció, amb les campanyes d’excavació ressenyades en aquesta memòria i diverses obres de consolidació del recinte i adequació per a la visi- ta, així com la restauració del cantó de ponent; tot plegat, iniciat l’any 2000, sota la direc- ció de l’arquitecte en cap, Antoni González, i de l’arquitecte en cap de la unitat d’obres, Joan Closa.
43 L’escriptura de donació es conserva en el Registre de la Propietat d’Igualada. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 86 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 87
Estudis monogràfics 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 88 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 89
| 89
La ceràmica medieval i moderna Ainhoa Pancorbo Picó
Ceràmica grisa medieval
A banda de dos fragments informes de ceràmica ibèrica pintada recollida als nivells infe- riors del pas de ronda (290) i corresponents a un kalathos, la ceràmica més antiga tro- bada al castell de Boixadors s’adscriu al segon horitzó establert, entorn de l’any 1300. Tot i això, gairebé tots els fragments que es presenten procedeixen de rebliments datats de c. 1500, dipositats en indrets on les obres realitzades en aquell moment van alterar profundament l’estratificació anterior, com és el cas dels àmbits B, U, V i X. D’altra ban- da, totes les peces, llevat d’una, consisteixen en petits fragments d’entre els quals es descriuen tan sols les vores més significatives, que corresponen a un repertori tipolò- gic força reduït.
El tipus més nombrós i més ben representat és el de les olles d’espatlla pronunciada i vora exvasada amb encaix interior per a tapadora (làm. II i làm. III.2). L’exemplar III.2 n’és el més il·lustratiu per ser l’únic que reuneix les dues característiques esmentades, a més de decoració de dues línies paral·leles incises a la part superior de la carena. Totes pre- senten una pasta poc depurada, de color gris plom, dura, porosa i amb abundant des- greixant de gra gruixut, visible sovint en superfície. Val a dir, però, que hi ha algunes peces de tonalitats negroses. En les vores en què se n’ha pogut reconstruir el diàmetre, les mesures oscil·len entre els 11,2 i els 12,4 centímetres. Exemplars molt similars, amb característiques gairebé idèntiques, es troben a Cabrera d’Anoia,44 per la qual cosa és plausible creure que provinguin d’aquest centre productor, la difusió del qual abraça pràc- ticament tota la comarca de l’Anoia. Així doncs, existeixen paral·lels propers a Sant Jau- me Sesoliveres,45 datats del primer terç del segle XIII; a Santa Maria de Rubió,46 datats del final del segle XIII i, ja a la comarca de l’Alt Penedès, n’hi ha també al castell de Medio- na,47 datats de c. 1300, i a Santa Maria de Lavit,48 amb un terminus ante quem de mit- jan segle XIII. D’acord amb aquests paral·lels, es pot formular la hipòtesi que les peces de Boixadors haurien disposat d’una base convexa, com és el cas de les peces de Cabre- ra i de Sant Jaume Sesoliveres.
Igualment corresponen a olles les peces I.4-5, vores de perfil més recte i angulós, gai- rebé quadrangular, també amb encaix per a cobertora. Tot i que no idèntics, es tracta d’exemplars similars a la forma LN 1c de Cabrera d’Igualada,49 i també se n’han loca- litzat paral·lels a la Torre del Baró de Viladecans50 i a Santa Maria de Rubió.51
44 Leenhardt et alii 1993: 173, làm. 5.1; López Mullor 1997 i 1998. 45 López Mullor, Caixal, Fierro 1997: 115, làm. XXII.1 i XXIII.3. 46 Ibid.: 116, làm. XXIV.2-4 i XXV.1, totes, com les de Boixadors, similars a la forma LN 1b. 47 Ibid: 117, làm. XXVIII. 1-2. 48 Ibid.: 118, làm. XXX.1. 49 López Mullor, Nieto: 160, fig. 6.C. 50 López Mullor, Caixal, Fierro 1997: 114, làm. XIV.3, segle XIII. Aquesta peça, a diferència de la nostra, és de cocció oxidant. 51 Ibid.: 116, làm. XXVI.5, finals del segle XIII. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 90
90 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
L’única peça que s’ha pogut dibuixar sencera (làm. I.3) correspon a una tapadora amb nan- sa de cinta de prop de 14 centímetres de diàmetre, de pasta grisa marronosa, dura i amb desgreixant abundant de quars i mica. La vora és pràcticament vertical i el llavi triangular. Es tracta d’un tipus prou ben documentat, produït tant a Cabrera d’Anoia52 com en un altre dels centres catalans estudiats, Casa-en-Ponç,53 tot i que en aquest darrer cas, les peces presenten decoració digitada al llavi. Dins la comarca, també se’n coneixen exemplars a Sant Jaume Sesoliveres54 i Santa Maria de Rubió,55 procedents de Cabrera, i paral·lels més llunyans es troben a la granja cistercenca d’Ancosa,56 la Torre del Baró de Viladecans57 o a Sabadell.58 La peça I.2, amb la base lleugerament convexa, és molt similar a la descri- ta, tot i que no conserva la nansa.
Així doncs, és ben probable que gran part de les peces grises trobades a Boixadors procedeixin del taller de Cabrera d’Anoia, l’excavació del qual es va iniciar l’any 1974 i va prosseguir entre els anys 1987 i 1993. Aquells treballs i les darreres intervencions realit- zades en jaciments propers, han permès situar la producció d’aquest taller entre mitjan segle XII i mitjan segle XIV. Les peces del castell de Boixadors es poden datar de cap a l’any 1300.
Tanmateix, s’han documentat dues peces les característiques de les quals no s’ajusten a les produïdes a Cabrera. En primer lloc, la vora d’una olla tetralobulada (làm. I.1), datada de c. 1300, de perfil en essa i llavi afuetat, que presenta decoració de línies horitzontals incises a la carena. Es coneixen peces similars des del punt de vista tipològic a Aguilar de Segarra,59 Santa Maria de Rubió60 i Sant Marçal del Rela.61 Els dos primers exemplars pre- senten una vora trilobulada, i han estat datats del segle X. La peça de Sant Marçal del Relat, datada del segle XII, és tetralobulada com la de Boixadors, amb el llavi més arrodonit i sen- se decoració, tot i que va ser trobada juntament amb un bon nombre de peces amb deco- ració incisa. Sembla, doncs, el paral·lel més adient, atesa la datació.
D’altra banda, l’exemplar de la làm. I.6, més tardà (c. 1500), és la vora d’una gerra de pas- ta molt més ben depurada, de color gris clar, amb la boca estreta, de 8 centímetres de diàmetre, i una panxa prominent. Es tracta d’una forma habitual en els segles XIV i XV,2 amb nombrosos paral·lels a Barcelona.63
52 Forma LN 4a. López Mullor, Nieto 1979: fig. 6; Leenhardt et alii 1993: làm. 5.7; López Mullor, Caixal, Fierro, 1997: 114, làm. XX.3; López Mullor 1998: 172-173, làm. I.8. 53 Padilla 1984: 138. 54 López Mullor, Caixal, Fierro 1997: 115, làm. XXIII.4 i 5, aquesta darrera, datada de mitjan segle XIV. 55 Ibid.: 116, làm. XXVI.1, de finals del segle XIII. 56 Bolòs, Mallart 1984: 65, làm. 1.3-4, segle XIII. 57 López Mullor, Estany 1998: 68, làm. LXVI.11. 58 Roig, Roig 2002: 76, làm. 148.7, segle XIII. 59 Enrich, Enrich 1993. 60 López Mullor, Caixal, Fierro 1997: 295. 61 Bolós 1984: 114-115, SM3. 62 Beltrán de Heredia 1994:46. 63 Vid.: 108, fitxa 47; Santanach, Rosal 1996: 24, núm. 2/9102/Ar-1503. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 91
Estudis monogràfics | 91
Ceràmica decorada de verd i manganès
El material d’aquesta classe és força reduït i totes les peces s’han trobat en rebliments fora de context. Tanmateix, com que s’han establert dos horitzons cronològics al segle XIV, època de màxima esplendor d’aquest tipus ceràmic, s’ha optat per dibuixar els exemplars més ben conservats per tal de donar-los difusió.
La peça més interessant prové de la u.e. 300, datada de c. 1625 (làm. III.1, fig. 141). Es tracta d’una figureta d’ocell de prop de 8 centímetres de llarg per una amplada màxima de 3 centímetres. Els dos laterals estan decorats amb traços gruixuts en manganès a mane- ra d’ales; també s’han dibuixat en manganès dues petites circumferències, a banda i ban- da del cap, que representen els ulls. Dues prominències a la base en figuren les potes. Al pit, s’hi troba un motiu heràldic, probablement de caire decoratiu. Els buits entre els traços estan decorats amb una tonalitat verdosa. Presenta dos orificis: l’un, de prop de mig cen- tímetre de diàmetre, a la cua, que és de secció circular i es troba escapçada; l’altre, de 2 mm de diàmetre, és a la part superior del cap. Així doncs, la peça és buida a l’interior, cosa que palesa la funcionalitat de la figura com a joguina o siurell.
Un conjunt de figuretes similars van ser trobades, l’any 1981, a Avinyó,64 datades del ter- cer quart del segle XIV. Es tracta de diversos fragments, corresponents a ocells, cavalls i, en algun cas, la decoració era antropomorfa. Presentaven diversos tipus d’acabats, que anaven des de la simple argila calcària sense vidriar fins a la decoració en relleu, passant per peces cobertes amb vidriat grogós i decorades en manganès. Una de les peces, de la qual se’n fa un assaig força interessant de la tecnologia de fabricació, és morfològica- ment molt similar a la documentada a Boixadors, és el paral·lel més exacte que s’ha loca- litzat.
A més, dins aquesta producció, hi ha representats el bol hemisfèric de llavi engruixit (làm. III.5) i la servidora de llavi bisellat (làm. III.6). Quant a les decoracions, l’orla que presenta la ser- vidora, àmpliament documentada a Manresa, és d’un traç en ziga-zaga, en manganès, entre quatre cercles concèntrics, també en manganès. Els espais triangulars que resten són decorats en manganès, els superiors, i en verd, els inferiors. Es tracta d’un motiu força habitual, classificat com a tipus 7 per Barrachina.65 Pel que fa al bol, està decorat amb dos cercles concèntrics en manganès a la vora, i amb traços ondulats del mateix color que semblen convergir en el fons de la peça.
Ceràmica blava valenciana
S’ha comptabilitzat un bon nombre d’individus que pertanyen al grup de la ceràmica bla- va valenciana. La major part corresponen a escudelles (làm. IV. 2 i 4), tot i que també hi ha dues vores de plat d’ala, exvasades i amb el llavi lleugerament girat, i dos fragments corresponents a un pitxer o gerra petita (làm. IV.1). Les escudelles són de perfil hemisfè- ric, amb parets obertes i primes que presenten una lleugera carena. Pel que fa a les bases,
64 Thiriot 1986: 59-68. 65 Barrachina 1983: 100. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 92
92 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
s’han localitzat alguns fragments que permeten afirmar la presència de peus anulars amb el fons extern umbilicat. La majoria és representada per fragments informes difícils de deter- minar i el repertori decoratiu és molt reduït: motius radials i de palmetes i enreixats. Tot i que aquesta producció va envair els mercats catalans del final del segle XIV i la primera mei- tat del XV, les peces de Boixadors procedeixen de contextos de c. 1500 o de la primera meitat del segle XVI.
Els dos fragments d’escudella són els més significatius, tant per les dimensions com per la decoració. El primer (làm. IV.2) presenta una palmeta central inscrita en un quadre rat- llat i orla d’espigues, tot i que sovint aquest motiu central també és associat a l’orla de peixos o a totes dues, disposades en dues faixes a les parets interiors de la peça. Un exem- plar idèntic al de Boixadors es conserva al Museu de Ceràmica de Barcelona,66 i ha estat datat del final del segle XIV o principi del XV.
El segon exemplar (làm. IV.4) té diverses palmetes situades al voltant d’una roda. Aquest motiu es va produir a la segona meitat del segle XIV i al començament del XV,67 i s’ha tro- bat en nombrosos jaciments catalans com el Bullidor,68 la granja cistercenca d’Ancosa,69 Can Xammar,70 a Mataró, o el castell de la Santa Creu, a Calafell.71
Quant a la vora de gerra petita (làm. IV.1), menys habitual, se n’ha trobat un paral·lel al Museu Nacional de Ceràmica González Martí de València, datat dels segles XIV-XV.72 Tanmateix, el motiu d’enreixat és força habitual també en plats i escudelles, com ara els trobats al cas- tell de Llinars,73 al de Vallparadís74 o al de Callús.75
Pel que fa a les característiques tècniques, les peces presenten una pasta compacta, amb algun vacúol i desgreixant molt fi, entre el qual es distingeix la mica. La pasta pren una tona- litat beix o beix rosat. El vernís és molt més ric en estany que el de les produccions en verd i manganès i cobreix tota la peça, fins i tot el fons extern de les formes tancades. Pren un aspecte opac i dens, amb una tonalitat cremosa.
Ceràmica valenciana de reflex metàl·lic i blau
Aquesta producció és representada per cinc individus, tots trobats fora de context, dels quals dos són plats d’ala i tres, escudelles de perfil hemisfèric, dues de les quals amb ore- lletes triangulars. Val a dir que gran part de les peces d’aquesta producció han arribat molt fragmentades i, en molts casos, el daurat s’ha perdut per l’acció de l’aigua.
Pel que fa als plats, l’un és decorat amb el motiu de la sèrie de l’Ave Maria (làm. V.3) i l’al- tre amb el motiu de les flors de nou blanca o briònies (làm. V.4). El primer consisteix en la
66 Soler 1992: 67, fitxa 33. 67 Lerma 1986: 190, 194. 68 Amigó et alii 1986: 43 i 55, fig. 9.55, mitjan segle XV. 69 Bolòs 1986: 65, CD 23. 70 Cerdà 1991: 171, làm. 3.1, 2 i 4, segle XVI. 71 Santacana 1986: làm. 17.2, 18.5. 72 González Martí 1944. 73 Barrachina 1983: 128 i 130, foto 41, final del segle XIV - primera meitat del XV. 74 Moro 1994: 21 i 43, làm. XX.1, segles XIV i XV. 75 Caixal, Pancorbo 2003: 637, fig. 3.13, mitjan segle XV. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 93
Estudis monogràfics | 93
inscripció AVE MARIA GRA(TIA) PLENA en lletres gòtiques blaves disposades en les vo- res dels recipients en trams de tres lletres cadascun, acompanyada de diversos motius en reflex metàl·lic. En l’exemplar documentat, però, només s’hi pot veure part d’una A, i el reflex metàl·lic s’ha perdut completament. Exemplars similars s’han trobat al castell de Llinars del Vallès,76 a la granja cistercenca d’Ancosa77 o la Torre del Baró de Viladecans,78 tots datats del segle XV.
Quant al motiu de les flors de nou blanca està format per tiges primes i ondulades de les quals hi neixen flors i fulles de julivert, motius en blau alternats amb d’altres de daurats que, com en el cas anterior, la peça V.4 també ha perdut. Se n’han trobat exemplars similars al castell de Llinars del Vallès79 o al molí fariner de can Batlle de Vallirana.80
De les tres escudelles, dues (làm. V.1 i 2) presenten orelletes triangulars i el motiu de la rosa gòtica realitzat en blau a la paret interior de la peça, tema que Martínez Caviró va datar del tercer quart del segle XVL.81 L’única diferència entre les dues peces que es presenten és la decoració de les nanses. En el primer cas, es tracta d’una fulla esquemàtica en blau sobre fons daurat i, en el segon, de línies oblíqües daurades. De totes dues n’hi ha paral·lels de procedència valenciana, com ara una peça de can Xammar,82 per al primer exemplar, o una escudella del Museu de Ceràmica de Barcelona,83 per al segon. Tanma- teix, també se n’han trobat de malaguenys, com és el cas d’una de les peces del castell de Cubelles84 o bé una escudella procedent de l’alcassaba de Màlaga85 i considerada com a producte dels seus centres de fabricació. Per tot això no es pot descartar la possibilitat que les peces de Boixadors no siguin valencianes.
La darrera peça d’aquesta producció és un bol o escudella sense nanses (làm. IV.3) a la paret interior del qual s’hi troba, en blau, un fruit flanquejat per dues fulles horitzontals allar- gassades. No s’ha localitzat cap paral·lel exacte per aquesta peça, tot i que n’hi ha de simi- lars. D’una banda, se’n pot observar un, acompanyat dels temes de la sèrie de l’Ave Maria o de les flors i punts, al quadre de l’últim sopar del Museu Diocesà de Solsona, del primer terç del segle XV. Altres exemples es troben en una gerra dipositada al Museu de Ceràmi- ca de Barcelona,86 procedent de Manises i datada del segle XV, així com en una peça del castell de Llinars del Vallès,87 del segon quart del mateix segle. Aquestes darreres peces no conserven, igual que la de Boixadors, cap rastre de decoració en reflex metàl·lic, per la qual cosa és possible que fos un motiu realitzat únicament en blau.
76 Barrachina 1983: 143-145, foto 47, primer terç del segle XV. 77 Bolòs 1986: 55-57, CD7, primer terç del segle XV. 78 Parera 1991: 83, làm. XX.3, segles XV-XVI. 79 Barrachina 1983: 152-153, segon quart del segle XV. 80 Amigó 1991: 168, làm. 3.B1. 81 Martínez Caviró, 1983: 116 i 142. 82 Cerdà 1991: 164 i 172, làm 4.1, principis del segle XVI. 83 Beltrán de Heredia 1994: 101 i 139, fig. 34, segle XV. 84 López Mullor, Caixal, Fierro 1998: 176, làm. XII.6, c. 1500. 85 Puertas 1992: 138, làm. VI. 86 Soler 1992: 53 i 67, fitxa 34. 87 Barrachina 1983: 151, fotos 53 i 56. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 94
94 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica valenciana daurada o de reflex metàl·lic
Es presenten tres fragments d’aquesta producció, un plat i dues escudelles, amb decora- ció vegetal en dos casos i geomètrica en el tercer, tots ells trobats fora de context. Les pas- tes són rosades i la decoració presenta un to vinós. Pel que fa a la decoració vegetal, la vora d’una escudella presenta el tema de la palmeta oberta (làm. V.5), propi del segle XV.88 Es tracta d’un motiu molt estilitzat que consisteix en una palma envoltada per un traç cor- bat o una circumferència que se sol disposar en medallons, un de central i tres de laterals. Es documenta al castell de Llinars del Vallès,89 al de Callús90 o a la granja d’Ancosa.91
El segon motiu vegetal és el de les fulles d’heura (làm. XIV.5), habitual durant el tercer quart del segle XV.92 Tot i que sovint s’alternen fulles daurades i blaves, com és el cas de l’exemplar tro- bat a can Xammar;93 el del castell de Boixadors està exclusivament decorat en reflex metàl·lic.
Finalment, com a motiu geomètric hi ha les espirals (làm. XIV.4), pròpies també del segle XV, que a Boixadors s’han identificat en un fragment d’escudella. N’hi ha paral·lels al Bulli- dor94 i al castell de Cubelle.95
Ceràmica blava de Barcelona
S’han recuperat un bon nombre de fragments d’aquesta producció que tipològicament es limita a dues formes, l’escudella o bol i el plat, les quals han estat documentades amb una freqüència similar. Pel que fa a les escudelles, tenen el peu massís amb fons lleugerament umbilicat, d’entre 5,6 i 6,3 centímetres de diàmetre. Les vores, de perfil vertical i llavi arro- donit, fan prop de 13 centímetres de diàmetre. Cal dir que els dos perfils sencers de què es disposa (làm. VI.1 i VI.4) tenen alçades ben diferents, el primer de 6,5 centímetres i el segon de 4,6 centímetres.
La major part de les peces trobades a Boixadors presenten una pasta de color rosat, que pot variar del beix rosat al rosat vermellós. És una pasta porosa, amb alguns vacúols i des- greixant fi, i les partícules de mica hi són visibles en gairebé tots els casos. El vidriat estan- nífer, lluent i de bona qualitat, es distribueix uniformement només per la superfície interna de les peces. Sol ser escàs, de manera que deixa veure el to rosat de l’argila. Les peces que presentem representen la totalitat del repertori documentat.
Alàfies Motiu epigràfic d’influència àrab que desitja benestar al posseïdor de la peça. Habitual- ment van acompanyades d’una o dues circumferències concèntriques paral·leles al llavi.
88 Martínez Caviró 1982: 135, fig. 108. 89 Barrachina 1983: 155, segon quart del segle XV. 90 Caixal, Pancorbo 2003: 639, fig. 4.4, mitjan segle XV. 91 Bolòs 1986: 58, CD 10. 92 Martínez Caviró 1983: 143-144. 93 Cerdà 1991: 172, làm. 4.4. 94 Amigó et alii 1986: 44, mitjan segle XV. 95 López Mullor, Caixal, Fierro 1998: 176, làm. XI.1, c. 1500. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 95
Estudis monogràfics | 95
Es disposen soles o en grups de dos o més elements i generalment alternen amb d’altres motius. Es tracta d’un tema valencià96 imitat i molt utilitzat en les produccions barceloni- nes, que abraça, d’acord amb els paral·lels, des del final del segle XIV fins al final del XVI.97 La peça de Boixadors (làm. VI.3), amb un cercle concèntric a la vora i ziga-zagues alter- nades, es data de la primera meitat del segle XVI i n’hi ha paral·lels al carrer Petritxol de Barcelona98 o a la Torre del Baró de Viladecans.99
Palmeta Motiu central vegetal que sol estar envoltat d’una circumferència concèntrica. D’influèn- cia valenciana,100 les produccions barcelonines se situen en els segles XIV i XV. La peça que es presenta aquí (làm. VI.5) és la base d’un plat i ha estat trobada fora de context. N’hi ha paral·lels a can Xammar101 i a la granja d’Ancosa,102 en aquest darrer cas, acompa- nyada de l’orla de les alàfies.
Plantes de perfil Motiu molt esquemàtic, propi del segle XV, que representa temes vegetals (fulles i flors) de forma esquemàtica, amb predomini dels traços rectes i les línies ondulades. El repertori d’aquest tema és, però, molt variat. A Boixadors se n’han documentat tres exemplars molt diferents. El més habitual (làm. VI.2) es troba a la base d’una escudella datada de la pri- mera meitat del segle XVI, format per tiges primes i ondulades acabades en traços curts perpendiculars que representen la flor. N’hi ha paral·lels a can Xammar103 i a la Torre del Baró de Viladecans.104
Dins aquesta temàtica, es presenten dos exemplars més (làm. VI.4 i VI.6), tots dos trobats dins d’estrats de c. 1625 i amb el motiu encara més simple i esquemàtic, gairebé geomè- tric. El primer (làm. VI.4) és una escudella decorada amb una creu de doble traç com a motiu central en què, en els angles, es representen el que serien les fulles o flors de perfil, forma- des per cinc traços curts. Exemplars similars s’han trobat a les voltes de l’Hospital de la Santa Creu105 i a Sant Cristòfol de la Castanya,106 tot i que sense les fulles de perfil.
L’altra variant, corresponent a la base d’una escudella (làm. VI.6) presenta tres traços dis- posats a manera de casa o temple esquemàtic, a l’interior del qual es troba una espiral flanquejada per dos punts. No s’han trobat paral·lels exactes, tot i que a la granja d’An- cosa es van documentar exemplars similars.107
96 Martínez Caviró 1983: 111-112. 97 Amigó 1986: 43, 46, 77, fig. 54.531, mitjan segle XV; Bolòs, Mallart 1986: 61, CD15, CD17, final del segle XIV i segle XV; Telese 1992: 113, 118, fig. 57, primera meitat del segle XV; Cerdà 1991: 161, 177, làm. 8.2, 10.1- 3, segona meitat del segle XV; Parera 1998: 78, segles XV i XVI; Soler 1981: 26, fig. 3.132, segle XV. 98 Miró 2003: 302, fig. 4.6, segles XV – XVI. 99 Parera 1998: 132 i 161, làm. IV.2, fora de context. 100 Soler 1992: 66, fig. 31. 101 Cerdà 1991: 173, làm. 6.1-2, segona meitat del segle XV. 102 Bolòs 1986: 62, CD15, final del segle XIV i tot el XV. 103 Cerdà 1991: 175: làm. 8.4, segona meitat del segle XV. 104 Parera 1998: 78, làm. IV.7 i XII.2 i 4, fora de context. 105 Museu de Ceràmica de Barcelona (n. inv. 63655, 63657 i 63663), datades del segle XV. 106 Beltrán de Heredia 1991: 141, fora de context. 107 Bolòs 1986: 62, CD18, final del segle XIV i tot el XV. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 96
96 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Finalment, es descriu una escudella amb una decoració vegetal (làm. VI.1), datada de c. 1500, que també podria ser classificada dins les fulles de perfil, però en una variant molt més rica i treballada. Presenta dues tiges de traç fi entrellaçades, al capdamunt de les quals es troben dues poncelles. La corol·la és representada amb una forma ametllada i, a l’in- terior, tres traços curts assenyalen la incipient obertura dels pètals. No s’ha pogut localit- zar cap paral·lel per a aquest motiu, tot i que té semblances amb el que Parera anomena «fulles polilobulades», d’influència valenciana i datat d’entre mitjan segle XV i el final del segle XVI,108 així com amb la poncella representada a l’interior d’una escudella de Callús,109 de traços molt similars.
Ceràmica esmaltada blanca
Dins aquesta producció es presenta un conjunt de tres gots (làm. VII.1-3) de diferents mides, el primer de 8,2 x 4,2 centímetres, el segon de 6 x 4,6 centímetres i el tercer de 7 x 4,6 centímetres. Es caracteritzen per tenir un cos cilíndric, amb la vora marcada per estran- gulació i lleugerament exvasada, un peu massís diferenciat per una motllura i fons pla o lleugerament umbilicat. Les pastes són de color beix amb desgreixant visible de mica i tots estan vidriats a l’interior i al terç superior exterior de la peça. Tenen paral·lels en nombro- sos jaciments catalans, com ara al castell de Llinars del Vallès,110 a la cartoixa de Vallpa- radís,111 al Bullidor112 o a la Torre del Baró de Viladecans.113
D’altra banda, es va trobar una gerra o pitxer (làm. VII.4) amb paral·lels a la cartoixa de Vallparadís114 i al Bullidor,115 datats del segle XV. La peça de Boixadors, de c. 1500, pre- senta una panxa globular, que s’uneix en angle a un coll lleugerament cònic, acabat en una vora recta de llavi arrodonit. Es tracta d’una forma molt habitual també en produc- cions en verd i manganès i blaves valencianes, motiu pel qual sovint es compten dins d’a- questes classes de ceràmica.
Aquestes formes s’associen amb peces valencianes dels segles XIV i XV que es van difon- dre al llarg de tota la Corona d’Aragó i aviat es van fer a Catalunya: la producció es va esten- dre fins al segle XVI. Totes les peces del castell de Boixadors han estat datades de c. 1500.
Ceràmica catalana daurada o de reflex metàl·lic
S’ha documentat un conjunt ben significatiu de ceràmica catalana daurada o de reflex metàl·lic procedent de nivells datats de c. 1625. En aquesta producció, l’atuell que apa- reix amb més freqüència és l’escudella decorada amb la tècnica del pinzell pinta de triple traç, encara que també es van trobar dos plats amb la mateixa decoració (làm. XV.1, 3) i
108 Parera 1998: 78, taula VII.6, làm. XCIX.2; Mesquida, Amigues 1985: 549, làm.4.MS686, mitjan segle XV. 109 Caixal, Pancorbo 2003: 639, fig. 4.2, c. 1462. 110 Barrachina 1986: 180, foto 67, segles XIV i XV. 111 Moro 1993:45-46, làm. XXVII.1-2 i XXXIV.1-2. segles XV i XVI. 112 Amigó 1986: 22, 77, làm. 8.2, segona meitat del segle XV. 113 Parera 1998: 73, làm. XI.4, XXXV.3 i LXVIII.9, aquest darrer datat dels segles XV i XVI. 114 Moro 1993: 45, làm. XXVIII.1, segle XV. 115 Amigó 1986: 24, núm.4. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 97
Estudis monogràfics | 97
les mateixes formes fetes amb pinzell simple.
Pel que fa a la tipologia de les peces decorades mitjançant la tècnica del pinzell pinta, s’han comptabilitzat:
• Set escudelles de perfil hemisfèric, cinc de perfil troncocònic i dos plats comuns sense ala, amb el llavi lleugerament girat (làm. XV.1 i 3) i amb un diàmetre de prop de 21 cen- tímetres.
• Les escudelles de perfil hemisfèric tenen les parets obertes, la vora exvasada i, en els tres exemplars en què es conserva, el peu és massís, amb la base còncava (làm. XI.1, XII.2 i XIII.1). Pel que fa a l’acabament dels peus, en dos casos disposen d’una motllu- ra convexa (làm. XII.2 i XIII.1) i en un és escalonat de secció punxeguda (làm. XI.1). Els diàmetres de les vores oscil·len entre els 12,4 i els 44 centímetres.
• Les de perfil troncocònic (làm. XI.3, XII.3 i XIII.2, 5 i 7) tenen les parets obertes, són àpo- des i la base és lleugerament còncava. Pel que fa als diàmetres de les vores, només s’ha pogut calcular en tres casos (làm. XI.3, XII.1 i XIII.3) i oscil·la entre els 11 i els 13,8 centímetres.
Les pastes d’aquests exemplars són compactes, tot i que presenten nombrosos vacúols i el desgreixant de mica és perfectament visible a primer cop d’ull. Els vidriats són de bona qualitat i el color de la decoració és majoritàriament marró.
Quant a les decoracions d’aquestes peces, s’han classifica d’acord amb les sèries esta- blertes per Bofill (1941) i completades per Parera (1998):
Tipus floral És la variant més nombrosa al castell de Boixadors, realitzada amb traços rectes i ondu- lats disposats geomètricament de tal manera que recorden una flor amb diversos pètals. Se n’han documentat sis exemplars (làm. XI.2, XII.2 i XIII.3, 5, 6 i 7), dels quals només en un cas se’n distingeix la decoració completa (làm. XII.2), amb una creu central emmarca- da per un pentàgon. En els altres casos, s’intueixen marcs quadrangulars (làm. XI.2), cir- culars (làm. XIII.5 i 6) i un exemplar sense figura delimitativa (làm. XIII.7). La cronologia, d’a- cord amb els paral·lels localitzats,116 se situa durant el segle XVI i el primer quart del XVII. Els exemplars s’han trobat majoritàriament en contextos datats de c. 1625, llevat del de la làmina XII.2, trobat fora de context (c. 1800), i el de la làmina XIII.7, aparegut en un estrat de la segona meitat del segle XVII.
Tipus cruciforme A Boixadors aquesta variant és representada per tres exemplars (làm. XI.1, XII.3 i XIII.2), tots de composició ben diferent i datats de c. 1625. La primera peça (làm. XI.1) és una escudella de perfil sencer amb el motiu de la creu entrellaçada en ordit i trama, amb la pecu-
116 Batllori, Llubià 1974: 90, làm. 62c, de marc circular, segle XVI i començament del XVII; Cirici, 1977: 202, sen- se marc, mitjan segle XVI: Llorens 1989: 169, 177, de marc pentagonal, començament del segle XVII; Parera 1998: 87, làm. LXXVII.1 i XC.2, de marc pentagonal, i làm. LXXVIII.3, sense marc, datades de c. 1620; López Mullor, Estany, Kischmer, 2005: 201, làm. LVIII.2, sense marc, c. 1588-1600. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 98
98 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
liaritat que els traços que envolten la creu central no són rectes sinó corbats, de tal forma que semblen quatre pètals. Les altres dues peces (làm. XII.3 i XIII.2) es poden adscriure a la variant de la creu reforçada amb contorn recte amb motiu central de marc quadrangu- lar, tot i que en el primer cas el contorn és ondulat. La cronologia d’aquesta variant deco- rativa concorda amb l’anterior, ja que es data del segle XVI i començament del XVII.117 Tot i que dels dos plats trobats (làm. XV.1 i 3) només en resten fragments i que, per tant, no es disposa de la decoració completa, és possible adscriure-la a la variant del tipus crucifor- me amb la creu entrellaçada en ordit i trama.
Tipus radial Variant caracteritzada per composicions dividides en diferents sectors radials disposats al voltant d’un medalló central, datada de la transició del segle XVI al XVII.118 Només es dis- posa d’un exemplar (làm. XIII.4) corresponent a aquesta variant, el fragment d’una escu- della aparegut en un estrat de c. 1625, del qual no se n’han trobat paral·lels exactes.
Tipus cordat Es tracta d’una decoració composta per una mena de corda trenada contínua que, a mane- ra d’orla envolta un motiu central encreuat circumscrit en un medalló o marc poligonal. Els paral·lels localitzats119 la situen entre el segle XVII el primer quart del XVII, cronologia que con- corda amb els exemplars trobats a Boixadors (làm. XI.3 i XIII.1), de c. 1625.
Pel que fa a les peces decorades amb pinzell simple cal fer esment dels fragments de qua- tre escudelles de perfil troncocònic (làm. XII.1, XIV.1 i 2 i XV.2), de les quals només una pre- senta el perfil sencer, i tres plats (làm. XIV. 3, 6 i 7), dels quals dos són fragments que no permeten establir-ne la tipologia i el tercer (làm. XIV.3) és del tipus 2200 establert per Cerdà,120 amb el fons còncau. Atesos els pocs exemplars localitzats, es descriuen les peces separadament i no pas per motius decoratius.
• La primera escudella, i també l’única de la qual es disposa del perfil sencer (làm. XII.1), presenta una lletra R inscrita dins dues circumferències concèntriques, envoltada d’u- na sanefa radial dividida en quatre registres alternats, dos amb el motiu de la retícula quadrangular i dos més amb el de les fulles feses. El revers presenta cinc bandes o cir- cumferències concèntriques. N’existeixen paral·lels al Forn de Quatre Cantons,121 al carrer dels Sagristans de Barcelona122 o a la Plaça Gran de Mataró,123 que permeten situar aquesta decoració al primer terç del segle XVII. La peça que es descriu aquí va ser tro- bada a la u.e. 92, datada de la segona meitat del segle XVII. Quant al significat de la lle- tra R, se n’han publicat diverses hipòtesis, cap de concloent, com ara que es tracti de
117 Batllori 1974: 65, fig. 62D, segle XVI i començament del XVII; Amigó 1991: 167, làm. 3A1, segle XVI; Parera 1998: 87, làm. LXXVIII.2, LXXX.2-3, peces de creu reforçada amb contorn recte i làm. LXXVII.2-3, LXXVIII.1, LXXXIV.3 i XCII.1, pel que fa a peces amb creu entrellaçada en ordit i trama, totes datades de c. 1620. 118 Bofill 1941:70. 119 Batllori 1974: 90, fig. 62B, segle XVI i començament del XVII; Parera 1998, làm. LXXVII.4, c. 1620. 120 Cerdà 2001: 54. 121 Vilaseca 1964: fig. 33. 122 Llorens 1989: 152, primer terç del segle XVII. 123 Cerdà 2001: 69-70, taula XVI.055, foto 7, segona i tercera dècades del segle XVII. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 99
Estudis monogràfics | 99
la inicial del terrisser o bé del client, de la ciutat de Reus, de la paraula refector o bé de l’anagrama del cognom Ferrer.
• De la segona escudella (làm. XIV.1) només se’n va trobar la base, que presenta un meda- lló central amb una margarida de quinze pètals. Es tracta del motiu més freqüent en les escudelles del dipòsit de la Plaça Gran de Mataró,124 datades de la segona i tercera dèca- des del segle XVII. Aquest exemplar torna a procedir de la unitat 92, de la segona mei- tat del segle XVII.
• Com en el cas anterior, només es disposa de la base de l’escudella de la làm. XIV.2, on apareix el motiu de la flor de perfil, anomenada també carabassa, inscrita en dues cir- cumferències concèntriques. Es tracta d’un motiu relativament habitual, amb paral·lels a Reus,125 Barcelona126 i Viladecans,127 que la situen entre el darrer quart del segle XVI i el primer terç del XVII. La peça de Boixadors va aparèixer a l’estrat 82, datat de c. 1625.
• La següent peça (làm. XV.2) és un petit fragment de la base d’una escudella, recupe- rada al mateix estrat que l’exemplar anterior, del qual difícilment se’n pot deduir el motiu central. Tot i això, sembla de filiació reusenca, amb traços ben diferents als descrits fins ara. S’hi veuen dos pètals del que sembla una flor vista per sobre i envoltada de traços rectes molt prims que semblen correspondre a un marc quadrangular amb punts als angles. Aquest motiu es correspon al que Vilaseca anomena rosa, de quatre pètals, característic del nivell inferior del pou municipal de Reus, que es data de la transició del segle XVI al XVII.128
• Pel que fa als plats, el primer (làm. XIV.3) no té ala i presenta una decoració força ata- peïda, feta de motius vegetals simplificats i geomètrics que ocupen la totalitat de la peça, emmarcats només per una banda exterior de tanca i tres circumferències concèntriques. S’hi reconeix el motiu de la pestanya i de la fulla dentada. Hi ha peces similars a la Plaça Gran de Mataró.129 L’exemplar de Boixadors es va trobar en un context de c. 1625.
• Finalment, cal fer esment dels fragments de dos plats (làm. XIV.6-7) amb decoració geomètrica radial de quatre sectors, en el primer cas amb línies horitzontals paral·leles i aspes entrellaçades alternades amb fulles de card, i en el segon, d’enreixats alternats amb línies horitzontals i cadenetes. Tot i que els exemplars van ser trobats en contex- tos de c. 1625, la cronologia d’aquestes peces és una mica anterior, del segle XVI, amb paral·lels a la Plaça Gran de Mataró,130 a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona131 i a la Torre del Baró de Viladecans.132
124 Ibid.: 71, 208, taula XVIII.096, fotos 17, 20, segona i tercera dècades del segle XVII. 125 Santanach 1987: 26, fig. 2, darrer quart del segle XVI. 126 Llorens 1989: 152, primer terç del segle XVII. 127 Parera 1998: 88, làm. LXXXIV.4, c. 1620. 128 Vilaseca 1964: 180, fig. 81.10. 129 Cerdà 2001: 222, taula XXXII. 283, segona i tercera dècades del segle XVII. 130 Cerdà 1991: 163, làm. 11.1, segle XVI. 131 Llorens 1989: 25 i 28, segle XVI. 132 Parera 1998: 86, làm. CIV.1, fora de context. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 100
100 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica blava catalana
A Boixadors, la ceràmica blava catalana que s’ha pogut identificar és bastant pobre en variants decoratives, i els fragments, majoritàriament de mides molt reduïdes, pertanyen a plats i escudelles. Els més antics es daten del final del segle XVI i principi del XVII, i corres- ponen a peces decorades en blau i groc. Els més recents perduren fins a la segona mei- tat del mateix segle. La pasta és de tonalitat beix i ataronjada, amb desgreixant fi que en tots els casos inclou mica daurada, i en d’altres s’hi distingeix calcita o hematites.
Es presenten tres peces bicromes, dues escudelles (làm. XV.5 i 6) i un plat (làm. XV.7), de les quals només se n’han conservat les vores, decorades totes tres amb orles diferents. La pri- mera, trobada en un estrat de c. 1625, és d’una escudella de perfil troncocònic decorada amb l’orla del branquilló de volutes, que es data del primer terç del segle XVII.133 La segona, de mides similars a l’anterior i localitzada en un context de la segona meitat del segle XVII, presenta un perfil hemisfèric i l’orla de doble arc i punt cap endins, motiu que només s’ha localitzat disposat a l’inversa, i que també es troba a la làmina XV.4, però amb trets idèntics. Per tant, cal situar-lo entre el 1600 i el 1670.134 Pel que fa a la vora de plat, localitzada fora de context, és decorada amb l’orla de l’ull creuat, datada del primer terç del segle XVII.135
Quant a les peces decorades únicament en blau, hi ha dos exemplars amb l’orla de la dita- da. En primer lloc, una escudella sencera (làm. XVI.1) de perfil trococònic, àpoda, amb el fons extern lleugerament còncau i dues nanses lobulades amb el contorn pintat de blau i el centre decorat amb cinc traços oblics. El motiu central és un medalló de tres circum- ferències concèntriques que envolten una mata d’herba. Tant la forma de la peça com l’or- la tenen un ventall cronològic força ampli, encara que la segona permet precisar-lo entre el 1620 i el 1670.136 Per al motiu central, no gaire habitual, se n’ha trobat un paral·lel a la Plaça Gran de Mataró137 datat dels anys quaranta del segle XVII. L’exemplar aquí descrit ha estat trobat en un estrat de la segona meitat d’aquell mateix segle. En segon lloc, es presenta un fragment de plat, trobat fora de context, amb el llavi lleugerament girat (làm. XVI.3) i del qual no se’n conserva la base.
Finalment, hi ha una escudella amb decoració de cercles concèntrics en la paret interna, també anomenada sagnadora (làm. XVI.2), amb un motiu central cruciforme. Està dota- da de nanses lobulades, molt similars a les descrites més amunt, però amb tres traços oblics en lloc de cinc, motius típics del segon terç del segle XVII.138
Ceràmica comuna vidriada moderna
Sota aquest epígraf es recullen produccions pròpies d’un període força ampli, però que en el cas del castell de Boixadors apareixen majoritàriament en contextos del segle XVII,
133 Telese 1991: 108. 134 Ibid.: 123. 135 Ibid.: 110, fig. 26 i 27. 136 Ibid.: 131. 137 Cerdà 2001: 227, taula XXXVII.319, foto 69. 138 Telese 1991: 101. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 101
Estudis monogràfics | 101
amb l’excepció d’una peça de c. 1500 i cinc localitzades en estrats molt posteriors, del segle XIX. A continuació, es descriuen les formes més representatives i les característiques de cadascuna.
Plats d’ala
Es tracta de tres plats fondos (làm. IX.4-6) de perfil troncocònic, amb una vora que oscil·la entre els 19,2 i els 21,8 centímetres de diàmetre i base plana, documentada en el primer i en el tercer exemplar, de 5,8 i 5,2 centímetres, respectivament. La vora és ampla i incli- nada, amb una carena interior molt marcada, i el llavi és estret i una mica aixecat. Són peces amb un vidriat intern de color marró clar, totes elles trobades en estrats de c. 1625. S’han publicat peces procedents del molí d’en Ribé,139 l’ermita de Bellvitge140 o la Torre del Baró de Viladecans141 amb una cronologia molt similar.
Tapadores
Les dues peces (làm. VIII.1-2) són molt semblants, de perfil còncau i vora de visera. Tot i que en cap cas es conserva, és molt probable que disposessin d’un agafador central de botó. El primer exemplar és vidriat de color verd oliva i aparegut en un estrat de la prime- ra meitat del segle XVI, mentre que el segon és vidriat de color marró i datat de c. 1625. Es tracta d’un tipus força habitual arreu de Catalunya, amb paral·lels que el situen des del segle XV al XVII trobats, per exemple, al Bullidor,142 Bellvitge143 o Viladecans.144
Servidores
Se n’han dibuixat dues (làm. IX.7-8), de perfil troncocònic lleugerament carenat, amb la vora exvasada i el llavi bisellat, a més de bífid en el cas de la peça IX.7. La primera és vidriada de color verd oliva i datada de c. 1625, mentre que la segona és melada i data- da de la segona meitat del segle XVII. Totes dues es poden adscriure al tipus de la taula XXVI.7 de Parera que, en el cas de les peces localitzades a la Torre del Baró de Vilade- cans,145 abraça el període 1620-1700. Tanmateix, d’altres paral·lels es remunten als segles XIV i XV.146
Cassoles
Es tracta de dues peces de perfils ben diferents, totes dues aparegudes en contextos del segle XIX. La primera (làm. IX.1), de perfil troncocònic i vora exvasada amb el llavi entrant, és vidriada de color marró clar i té una boca de 32 centímetres de diàmetre. Els paral·lels
139 Rigó 1992: fig. 21. 140 López Mullor 1988: làm. XII.8, segle XVII. 141 Parera 1998: 122, làm. XXVI.2, 1620-1800. 142 Amigó 1986: 26, segona meitat del segle XV. 143 López Mullor 1988: làm. XIII.5, segle XVII. 144 Parera 1998: 114, làm. XVIII.6, XLV.23, LXXX.3-6 i XCVIII.1. 145 Ibid.: 112, làm. LV.2, XLV.1, LXVI.3 i 6 i XCVI.3. 146 Beltrán de Heredia 1994: 133, fitxa 96; Cerdà 1991: 165, làm. 14.10. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 102
102 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
que s’han trobat, a la Torre del Baró de Viladecans i a Mataró,147 s’adiuen cronològica- ment amb la peça de Boixadors.
El segon exemplar (làm. IX.2), també de color marró clar i de perfil similar, amb la vora exva- sada i el llavi recte és de menors dimensions, amb un diàmetre de boca de 18,2 centímetres. Només se n’ha trobat un paral·lel a la Torre del Baró de Viladecans, datat del mateix segle.148
Morters
S’han identificat quatre vores (làm. X.1-4) i una base (làm. X.5) que responen a aquest tipus ceràmic, de forma troncocònica invertida, de peu alt, massís i cilíndric amb la base lleuge- rament còncava. Totes les peces són vidriades de color verd oliva a l’exterior i melat a l’in- terior i datades de c. 1625, llevat de les que apareixen a la làm. X.3 i 5, procedents d’estrats de la primera meitat del segle XVI. Es diferencien, però, les de cos llis (làm. X.1, 2 i 4) de l’e- xemplar X.3, amb costelles. D’altra banda, dues de les peces (X.1 i X.3) presenten un bec abocador a l’altura de la vora. Aquest tipus ceràmic es remunta als segles XIV i XV, d’acord amb els paral·lels localitzats,149 tot i que és habitual trobar-lo en èpoques posteriors.
Olles
Les tres peces que es presenten (làm. VIII.4,5 i 8) responen a tres formes diferenciades, totes elles identificades a partir de petits fragments de vora. El primer exemplar (làm. VIII.4), vidriat de color marró fosc i aparegut en un estrat datat de c. 1625, disposa d’una vora de perfil vertical lleugerament exvasada, de molt poc gruix i amb una diferència molt mar- cada entre la boca i el cos. N’existeixen paral·lels a Mataró,150 datats del segle XVII.
El segon exemplar (làm. VIII.5), també vidriat de color marró fosc i amb una datació estra- tigràfica de la primera meitat del segle XVI, respon al clàssic perfil ovoide de vora exvasa- da i llavi arrodonit, amb paral·lels que el situen cronològicament en el segle XVII.151
Finalment, la peça VIII.8, amb el mateix tipus de vidriat que les anteriors i una datació estra- tigràfica de c. 1625, presenta una vora exvasada i obliqua. Se li atribueix una cronologia molt àmplia,152 des de la segona meitat del segle XV fins a l’actualitat.
Escalfetes
Es disposa de dues peces molt similars (làm. VIII.6-7), la primera vidriada de color marró clar i datada estratigràficament de c. 1625, i la segona amb vidriat de color verd oliva amb una datació estratigràfica del segle XIX. Es caracteritzen per un perfil carenat amb la vora
147 Parera 1998: 116, làm. XLVIII.3-4 i XLIX.1; Cerdà 1993: 21, làm. 2.55. 148 Ibid.: 116, làm. XL.2. 149 Barrachina 1983: 189-190, fotos 72 i 74, segle XIV i primera meitat del XV; Amigó 1986: 26, 30, 38, 77, làm. 11. 1154, 1157, 1172, 12.178, segona meitat del segle XV; Beltrán de Heredia 1994: 124, fitxa 77, segles XIV, XV; Caixal, Pancorbo 2003: 639, fig. 5.3,4 i 6, segona meitat segle XV. 150 Cerdà 2001: 126, 130, làm. 19.3. 151 Parera 1998: 115, làm. XXXIV.1, s/d; Cerdà 2001: 126, 128, segle XVII. 152 Cerdà 1991: 166, làm. 15.1, s/d; Beltrán de Heredia 1994: 53 i 117, fitxa 61, segles XIV i XV; Parera 1998: 115, làm. IX.2, c. 1800 i làm. XCVII.2, c. 1600. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 103
Estudis monogràfics | 103
entrada i esglaonada i, en el cas del segon exemplar, un merlet de secció oval. Tot i que sembla que a Catalunya es coneixen des del segle XVI, és més habitual trobar-les en con- textos del segle XVII i XVIII.153 Els paral·lels localitzats són tots del segle XVII.154
Gerres
Els tres exemplars que es presenten són tipològicament diferents. En primer lloc, la peça de la làmina VII.7 és una vora de gerra de coll ample i curt, de perfil uniforme, sense cap diferència entre vora i cos i amb un bec fet per pinçament. Es data estratigràficament de c. 1625 i és vidriada de color verd oliva a l’interior amb regalims a l’exterior de la peça. Es tracta d’un perfil molt habitual tant en gerres com en olles, amb paral·lels a Mataró que la situen al segle XVII.
La següent peça és la vora d’una petita gerreta de perfil probablement globular en forma d’essa, de parets primes, la vora aixecada i una nansa de cinta. Presenta un vidriat plum- bífer de color marró fosc i es data estratigràficament del segle XIX.
Finalment, l’exemplar de la làmina IX.3 es diferencia dels esmentats més amunt per la presència d’un bec abocador, a més de tenir el llavi lleugerament engruixit i línies paral·leles incises al coll. Té un vidriat de color verd i es data estratigràficament de c. 1625. Existei- xen paral·lels a Barcelona, Mataró i Sabadell que la situen entre els segles XIV i XVII.155
Llànties
Aquest recipient és representat per una única peça vidriada de color melat (làm. X.6), que es conserva sencera, amb una boca de 7 centímetres de diàmetre, una base de 5 centí- metres de diàmetre i una alçada de 2,5 centímetres. Trobada en un estrat de c. 1500, és del tipus anomenat de cassoleta oberta, de perfil cilíndric, el fons lleugerament còncau i amb un blener amb bec pinçat a la vora. Aquestes formes es daten habitualment des de la segona meitat del segle XIV fins a la segona meitat del XV.156
153 Cerdà 2001: 131-132. 154 Parera 1998: 119, làm. XVIII.2, 1660-1700; Cerdà 2001: 126 i 131, làm. 19.9, segle XVII; Roig, Roig 2002: 137, fig. 38 (1575-1625). 155 Beltrán de Heredia 1994: 56, 116, fitxa 59, segles XIV-XV; Cerdà 2001: 133, 138-139, làm. 21.4, segle XVII; Roig, Roig 2002: 138, fig. 39, 1575-1625. 156 Amigó 1986: 37, 77, làm. 17.912, 4918, segona meitat del segle XV; Parera 1998: 119, làm. LIX.10 i CIV.6, 1350-1387; Roig, Roig 2002: 128, fig. 15-17, segle XV. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 104 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 105
| 105
Les troballes monetàries Maria Clua Mercadal157
Al castell de Boixadors s’hi va trobar una petita mostra de material numismàtic. Es tracta de sis monedes recuperades de les u.e. 25 i 55.
L’estrat 25 es va documentar en l’àmbit D i era una aportació molt moderna amb una com- posició de materials que el dataven de mitjan segle XIX. Pel que fa al numerari, s’hi va iden- tificar una peça de 2 rals de Madrid a nom de Carles III i una altra de 8 maravedisos de Segòvia d’Isabel II.158 D’aquestes dues monedes, la que donaria la pauta cronològica al nivell és la d’Isabel II de 1846, tot i que es considera que els 2 rals de plata de Carles III encara estarien en el circuit a causa del seu valor elevat. La moneda que estava totalment fora de context temporal era un denari de la seca ibèrica d’Iltirta que es podria datar de mitjan segle II a.C.159 Malauradament, entre les restes i estructures del castell, o a les se- ves rodalies, no hi cap testimoni d’època antiga amb el qual poder relacionar aquesta moneda.
Pel que fa a l’estrat 55, descobert en l’àmbit C, era un paviment empedrat format per còdols i morter. El material numismàtic identificat era tot d’època moderna, concretament un ardit de Barcelona de l’arxiduc Carles i dues monedes de Felip V, 1 ral de la seca de Madrid i mig ral de seca indeterminada a causa del mal estat de conservació de la peça.160 En aquest cas, es pot observar com totes les monedes són coetànies, ja que el numerari a nom de l’arxiduc Carles fabricat a la seca de Barcelona durant la guerra de Successió (1707-1714) va tenir una llarga durada en el circuit monetari i va generar tot un seguit de reglamenta- cions i ordenances per a la seva retirada. La data del ral de Madrid (1733), és el terminus post quem per a la col·locació del paviment 55, cronologia que queda confirmada per la presència de fragments de ceràmica vidriada moderna.
Del conjunt de monedes localitzades al castell de Boixadors, cal destacar que la majoria de peces són de procedència castellana, tret del denari d’Iltirta, que està dins de l’àrea de dispersió d’aquesta seca ibèrica, i de l’ardit de l’arxiduc Carles. Tampoc es poden obli- dar els 8 maravedisos de Segòvia a nom d’Isabel II, tenint en compte que durant aquest regnat la seca de Barcelona també va encunyar numerari en coure. Boixadors és dels pocs jaciments en què s’ha identificat moneda de valor elevat, com ara els rals de plata, ja que es compta amb una peça de 2 rals, una de ral i una darrera de mig ral, fet poc freqüent en les troballes monetàries individuals.
157 Gabinet Numismàtic. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona. 158 Monedes número 2 i 3 de l’inventari del material numismàtic. 159 Moneda número 1 de l’inventari del material numismàtic. 160 Monedes número 4-6 de l’inventari del material numismàtic. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 106 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 107
Estudis monogràfics | 107
Inventari del material numismàtic
1- u.e. 25
Iltirta, denari, 100-150 aC a/ anepígrafa r/ il·legible AR; 3,13 g; 18 mm; 5 h Villaronga, 1994: p. 178, núm. 4-5 o 12-13
2- u.e. 25
Carles III, 2 rals de Madrid, 1786 a/ CAROLUS-III DEI G 1786 r/ HISPANIARUM REX AR; 5,43 g; 26 mm; 12 h Calicó et alii, 1998: núm. 1128
3- u.e. 25
Isabel II, 8 maravedisos de Segòvia, 1846 a/ ISABEL 2ª POR LA G. DE DIOS Y LA CONST. 1846 r/ REYNA DE LAS ESPAÑAS AE; 10,05 g; 28 mm; 12 h Calicó et alii, 1998: núm. 521
4- u.e. 55 (enllosat)
Arxiduc Carles, ardit de Barcelona, 1710 a/ B-C r/ 2 DI ANNO 1710 AE; 1,04 g; 17 mm; 12 h Botet i Sisó, 1908-1911: 991
5- u.e. 55 (enllosat)
Felip V, ral de Madrid, 1733 a/ PHILIPPUS V D G r/ HISPANIARUM REX 1733 AR; 2,67 g; 20 mm; 12 h Calicó et alii, 1998: núm. 1226
6- u.e. 55 (enllosat)
Felip V (?), mig ral d’il·legible, 1700-1746 a/ il·legible r/ il·legible AR; 1 g; 16 mm; - h Calicó et alii, 1998 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 108 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 109
| 109
Bibliografia
ALTISENT, A. (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1117. Vol. I, Abadia de Poblet, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
AMIGÓ, J.; BARBERÀ, J.; CORTADELLA, J. (1986). El Bullidor, jaciment medieval. Estudi de materials i documentació, Quaderns d’Estudis Santjustencs, 3, Ajuntament de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
BARRACHINA, J. (1983). «Estudi arqueològic del jaciment». El castell de Llinars del Vallès. Un casal noble a la Catalunya del segle XV. Barcelona: 69-307.
BARRIER DE LOS RÍOS, O. (1998). Estudi previ de projecte d’actuació al Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera (Anoia), Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona (inèdit).
BELTRÁN DE HEREDIA, J. (1991). «Resultados de la excavación en la iglesia de Sant Cristòfol de la Cas- tanya». Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). I. La inter- venció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. «Quaderns científics i tècnics, 3.» Servei del Patri- moni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona: 138-144.
BELTRÁN DE HEREDIA, J. (1994). «Terminologia i ús dels atuells ceràmics de cuina a la baixa Edat Mit- jana». Del Rebost a la taula, Museu d’Història de la Ciutat, Ajuntament de Barcelona. Barcelona: 46-58.
BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1992). «Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera». Cata- lunya Romànica, XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: 499-501.
BOFILL, F. DE P. (1941). «Cerámica barcelonesa de reflejo metálico». Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, I. Barcelona: 53-78.
BOLÒS, J. (1984). «Necròpolis de Sant Marçal del Relat». Catalunya Romànica XI, El Bages. Barce- lona: 113-115.
BOLÒS, J. (1986). «Algunes torres de planta circular de les valls del Llobregat i del Cardener». Set- mana d’Arqueologia Medieval, Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 157-172.
BOLÒS, J.; MALLART, L. (1984). «La ceràmica grisa de la granja cistercenca d’Ancosa». Ceràmica gri- sa i terrissa popular de la Catalunya Medieval, annex 2 d’Acta Mediaevalia Historica et Archaeolo- gica. Barcelona: 63-80.
BOLÒS, J.; MALLART, L. (1986). La granja cistercenca d’Ancosa. La Llacuna, Excavacions Arqueològi- ques a Catalunya, 7, Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
BOLÒS, J., PADILLA, I. (1986). «Algunes formes de la ceràmica grisa conservada al Museu de Man- resa». II Coloquio de cerámica medieval del Mediterráneo Occidental. Toledo, 1981: 251-262.
BOLÒS, J.; PAGÈS, M. (1986). «El castell i la baronia de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)». For- taleses, torres guaites i castells de la Catalunya Medieval, annex 3 d’Acta Mediaevalia Historica et Archaeologica. Barcelona: 113-151.
BOTET I SISÓ, J. (1908-1911). Les monedes catalanes, 3 vol. Barcelona.
BROGIOLO, G.P. (1995). «Arqueología estratigráfica y restauración». Informes de la Construcción, 46. Madrid: 31-37.
CABALLERO, L. (1995). «Método para el análisis estratigráfico de construcciones históricas o lectu- ra de paramentos». Informes de la Construcción, 46. Madrid: 37-47.
CAIXAL, A. LÓPEZ MULLOR, A. (1995). «Llibre I. Excavacions al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Guardiola de Berguedà. Campanyes (1984-1989». Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret, Quaderns Científics i Tècnics, 6, Ser- vei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona, (1995, p. 7-10, 24-76, fig. 1-99. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 110
110 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
CAIXAL, A. LÓPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. (2004). «L’excavació al Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, Anoia)». Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Bar- celona (1996-2000. La Garriga, 29 i 30 de novembre, i 1 de desembre de 2001. Generalitat de Cata- lunya, Departament de Cultura, Ajuntament de la Garriga, vol. III. Barcelona: 1026-1037.
CAIXAL, A., PANCORBO, A., LÓPEZ, A. (2004). «Excavacions recents a castells del centre del límit meri- dional de la Marca Hispànica». Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord- Occidental. Arbúcies, 5-7 de març de 2003: 141-178.
CAIXAL, A, PANCORBO, A., LÓPEZ, A., FIERRO, J. (2005). «Les fouilles des châteaux forts de Castellnou de Bages, Callús et Boixadors, à la frontière méridionale de la Marche Hispanique». Actes du XIVème Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septembre 2001. Section 14. Archéologie et his- toire du Moyen Âge. Sessions générales et posters, BAR International Series, 1355. Oxford, 63-69.
CALICÓ ET ALII. (1998). Numismática española. Monedas españolas desde Fernando e Isabel a Juan Carlos I, años 1474-1988. Barcelona.
CARANDINI, A. (1981). Storie dalla Terra. Bari.
CATALÀ, P.; BRASÓ, M. (1976). «Castell de Boixadors i esment del castell de Sallavinera». Els castells catalans, V. Barcelona: 397-408.
CERDÀ, J. (1991). «Un conjunt de ceràmica del segle XVI procedent de Can Xammar (Mataró)». Laietà- nia, 6. Mataró: 157-178.
CERDÀ, J. (1993). «Un conjunt de pisa i terrissa dels segles XVIII-XIX trobat a Mataró (El Maresme). III part». Butlletí d’Informació Ceràmica, 53. Barcelona: 18-25.
CERDÀ, J. (2001). La ceràmica catalana del segle XVII trobada a la Plaça Gran (Mataró), Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa. Barcelona.
ENRICH, J., ENRICH, J., (1993). «Tres conjunts d’habitacle alto-medieval a l’Alta Segarra (Anoia- Bages, Barcelona)», Empúries, 48-50. Barcelona: 300-310.
ESPADALER, R. (1993). El castell de Montesquiu a la darreria de l’Edat Mitjana, Col·lecció Història Local, 1, Diputació de Barcelona. Barcelona.
FITÉ, F. (1986). «Les torres de guaita de la Catalunya de Ponent. Alguns exemples de l’àrea del Mont- sec». Setmana d’Arqueologia Medieval, Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 25-98.
GONZÁLEZ, A. (1999). La restauración objetiva. (Método SCCM de restauración monumental). Memòria SPAL 1993-1998. Vol. 1, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelo- na. Barcelona.
GONZÁLEZ MARTÍ, M. (1944). Cerámica del Levante Español, siglos medievales. Loza. Barcelona.
HARRIS, E.C. (1975). «The Stratigraphic Sequence: a question of time». World Archaeology, 7. Lon- dres: 109-121.
HARRIS, E.C. (1979). Principles of Archeological Stratigraphy. Londres.
LACUESTA, Raquel (2000). Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona: CD adjunt (fitxa Sant Pere Sallavinera. Boixadors).
LAUDO, D. (2000). Castell de Boixadors. Estudi constructiu i cronològic dels elements arquitectò- nics, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit).
LEENHARDT, M.; PADILLA, J.I.; THIRIOT, J.; VILA, J.M. (1993). «Primers resultats dels treballs al taller medie- val de ceràmica grisa de Cabrera d’Anoia». Estrat, 6. Igualada: 151-177.
LLODRÀ, J.M. (2001). Estudi històric i documental del Conjunt de Boixadors, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit).
LLORENS, J. (1989). Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII. Barcelona.
LÓPEZ MULLOR, A. (1986). «Consideracions metodològiques sobre l’actuació del Servei de Cataloga- ció i Conservació de Monuments en el camp de la recerca arqueològica». Memòria 1984, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, Diputació de Barcelona. Barcelona: 19-21, 158-160. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 111
Bibliografia | 111
LÓPEZ MULLOR, A. (1988). «Excavacions a l’ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. L’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1978-1981». Identitats, 1. L’Hospitalet de Llobregat: 17-35.
LÓPEZ MULLOR, A. (1990). «Set anys d’investigació arqueològica del patrimoni arquitectònic». Memò- ria 1985-1989, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona: 13-18.
LÓPEZ MULLOR, A. (1997). «Difusió i datació de materials procedents de la terrisseria de Cabrera d’A- noia o Cabrera d’Igualada (Anoia, Barcelona)». XV Jornades d’Estudis Històrics Locals. Transferèn- cies i comerç de ceràmica a l’Europa mediterrània (segles XIV-XVII). Palma, de l’11 al 13 de desem- bre de 1996. Palma, 1997: 75-90.
LÓPEZ MULLOR, A. (1998). «Restauracions i noves troballes. Arquitectura i Arqueologia. Anoia. Cabre- ra d’Igualada. Taller i forns de ceràmica grisa del castell de Cabrera». Catalunya Romànica, XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Barcelona: 172-174.
LÓPEZ MULLOR, A. (1999). «Arqueología del patrimonio edificado». Congreso Internacional de Res- tauración «Restaurar la Memoria». Valladolid, 1999: 139-165.
LÓPEZ MULLOR, A. (2002). «Veinte años después». Arqueología de la Arquitectura, 1. Vitoria: 159-174.
LÓPEZ MULLOR, A., CAIXAL, A., FIERRO, X. (1997). «Cronologia i difusió d’un grup de ceràmiques medie- vals trobades a les comarques de Barcelona (segles VII-XIV)». Ceràmica catalana. El monument, el document. «Quaderns científics i tècnics, 9». Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona: 101-142.
LÓPEZ MULLOR, A., CAIXAL, A., FIERRO, X. (1997b). «Elementos para la difusión y cronología de la cerá- mica gris medieval en las comarcas de Barcelona». Material Culture in Medieval Europe. Papers of de Medieval Europe Brugge 1997 Conference, vol. 7. Zellik, 1997: 293-310.
LÓPEZ MULLOR, A., CAIXAL, A., FIERRO, X. (1998). «El lloc del castell de Cubelles a l’època antiga i medie- val (segles II aC – XV) segons l’arqueologia». El castell de Cubelles. Textos de recerca històrica. «Qua- derns científics i tècnics, 10». Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Bar- celona: 135-178.
LÓPEZ MULLOR, A., ESTANY, I. (1998). «La ceràmica antiga i la ceràmica medieval de cuina». Torre del Baró, Viladecans. Arqueologia, Monografies, 4, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Barcelona: 67-68.
LÓPEZ MULLOR, A.; NIETO, F.J. (1979). «Hornos de cerámica gris medieval en el castell de Cabrera d’Anoia». Informació Arqueològica, 30. Barcelona: 154-161.
MADOZ, P. (1846). Diccionario geográfico-estadístico histórico de España y sus posesiones de ultra- mar, IV. Madrid: 378.
MESQUIDA, M.; AMIGUES, F. (1987). «Hallazgo de un pozo de cerámica en el casco antiguo de Pater- na». I Congreso de Arqueología Medieval Española. Huesca, 1985. Zaragoza: 541-557.
MORO, A. (1994). El fossat nord del castell cartoixa de Vallparadís, Terrassa, Vallès Occidental, Memò- ries de les Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 5. Barcelona: 6-53.
PADILLA, J.I., VILA, J.M. (1997). «El tester 347-B de Cabrera d’Anoia. Anàlisi d’una fase de la pro- ducció d’aquest centre artesanal». Ceràmica catalana. El monument, el document. «Quaderns cien- tífics i tècnics, 9». Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona: 143-158.
PANCORBO, A., CAIXAL, A. , LÓPEZ, A. (2003). «L’excavació al castell de Boixadors (Sant Pere Salla- vinera, Anoia)». II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actes, vol. II. Barcelo- na: 735-744.
PARCERISAS, R. (2000). Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble, Centre d’Estu- dis del Bages. Manresa.
PARENTI, R. (1995). «Historia, importancia y aplicaciones del método de lectura de paramentos». Infor- mes de la Construcción, 46. Madrid: 19-30. 01-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:53 Página 112
112 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
PARERA, M. (1998). «Ceràmica medieval decorada i ceràmica moderna». Torre del Baró, Viladecans. Arqueologia, Monografies, 4, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. Bar- celona: 69-128.
PLADEVALL, A.; GRAELLS, J. (1984). «La Segarra calafina». Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 5: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona: 426-471.
PUERTAS, R. (1992). «Málaga». Mediterraneum. Cerámica medieval en España e Italia. Viterbo: 122-151.
RIGO, A.; GILI, E. (1992). «El molí d’en Ribé, un molí fariner baixmedieval (Santa Coloma de Grame- net, Barcelonès)». Memòries de les Intervencions Arqueològiques a Catalunya, Barcelona, 3. Bar- celona: 6-35.
RIU, M. (1986). «L’aportació de l’arqueologia a l’estudi de la formació i expansió del feudalisme català». Actes del Col·loqui sobre la formació i expansió del feudalisme català. Girona, 8-15 gener de 1985.
RIU, M. (1989). L’arqueologia Medieval a Catalunya. Barcelona.
ROIG, A.; ROIG, J. 2002). La vila medieval de Sabadell (segles XI-XVI). Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1988-2000), Quaderns d’Arqueologia, Museu d’Història de Sabadell. Sabadell.
SANTACANA, J. (1986). Excavació i restauració del castell de la Santa Creu (Calafell, Baix Penedès). Monografies Arqueològiques, 6, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Barcelona.
SANTANACH, J.; ROSAL, J. (1996). «Terrissa procedent de les voltes del convent del Carme de Bar- celona». Butlletí Informatiu de Ceràmica, 59. Barcelona: 22-30.
SOLER, M.P. (1992). «Valencia». Mediterraneum. Cerámica medieval en España e Italia. Viterbo: 11-90.
TELESE, A. (1991). La vaixella blava catalana de 1570 a 1670. Repertori, catalogació i proposta per la seva nomenclatura. Investigació bibliogràfica sobre la pisa hispànica. Barcelona.
TELESE, A. (1992). «Cataluña». Mediterraneum. Cerámica medieval en España e Italia. Viterbo: 91-119.
THIRIOT, J. (1986). «Figurines humaines et animalières de terre cuite du XIVe siècle des fouilles du petit Palais à Avignon». II Coloquio Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo Occi- dental. Toledo, 1981: 59-68.
TOUBERT, P. (1990). Castillos, señores y campesinos en la Italia medieval. Barcelona.
VILLARONGA, L. (1994). Corpvs nvmmvm Hispaniae ante Avgvsti aetatem. Madrid. 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 113
Inventari del material | 113
Inventari del material
U.E. 8 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 1 fragment d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 15 4 vores de plat, 1 vora de braser Vidriat marró 12 1 vora de servidora Vidriat verd 5 2 nanses de càntir, 1 vora de gerra Vidriat verd oliva 10 1 nansa de gerra, 1 base de pot Ceràmica comuna moderna Oxidada 10 6 fragments de càntir Reduïda 11 1 nansa de càntir, 1 base indeterminada Vidre Modern 4 1 vora d’ampolleta Metall Ferro 1 Altres Goma 1 1 sola de sabata
U.E. 11 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval Reduïda 4 Fragments de 2 olles Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 1 1 fragment d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat marró 5 1 vora d’olla 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 114
114 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Vidriat verd oliva 4 1 fragment d’olla Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 Reduïda 7 1 broc de càntir, 1 vora de gerra Metall Ferro 1
U.E. 13 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat melat 2 1 vora de plat Vidriat decorat 1 1 vora de servidora (melada i marró) Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 2 fragments de càntir Metall Llautó 1
U.E. 17 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica comuna moderna Reduïda 15 2 fragments d’olla (c. 1500)
U.E. 22 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 1 fragment de plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 Vidriat marró 1 Vidriat verd oliva 1 Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 Reduïda 1 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 115
Inventari del material | 115
U.E. 25 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat melat 3 1 vora d’olla, 1 fragment de plat Vidriat verd groguenc 1 1 nansa de tupí Metall Ferro 11 7 claus, 1 falç, 1 anella de bota Llauna 2 1 tap de llauna d’oli, 1 llauna de cervesa Monedes 11 1 denari ibèric (primera meitat segle II aC), 2 rals de Carles III (1786), 8 maravedisos d’Isabel II (1846) Altres Paper/plàstic 1 1 paquet de tabac «46»
U.E. 29 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 3 Fragments de 2 olles Ceràmica blava catalana Ditada 2 1 vora de plat Ceràmica esmaltada blanca 5 Ceràmica vidriada Vidriat melat 10 1 vora de gibrell, 1 vora d’olleta, 1 vora d’escudella, 1 fragment de servidora, 1 fragment de tapadora Vidriat marró 7 Vidriat verd 1 1 fragment de morter Vidriat verd oliva 2 Ceràmica comuna moderna Oxidada 29 Fragments de 3 càntirs Reduïda 6 1 broc i 1 nansa de càntir, 1 vora d’olla 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 116
116 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Vidre Modern 9 Fragments d’1 ampolla d’aigua, 1 Xibeca, 1 ampolla de cava Metall Ferro 10 3 claus, 1 clau, 1 passador de bastida Bronze 2 1 agulla i 1 botó Llauna 2 2 llaunes de conserva Altres Cuir 4 4 soles de sabata Paper/plàstic 3 3 paquets de tabac Plàstic 1 1 tap de garrafa d’aigua Fauna 4
U.E. 30 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 5 1 vora d’olla Ceràmica blava de Barcelona 9 2 vores d’escudella, fragments d’1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 7 2 vores d’escudella Ceràmica blava catalana Ditada 4 1 vora d’escudella, 1 vora de plat Indeterminada 14 2 vores de plat, fragments d’1 escudella Ceràmica catalana policroma 3 1 fragment d’escudella decorada amb blau i groc Ceràmica esmaltada blanca 2 1 vora d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 58 3 gerres, 5 plats, 3 gibrells, 1 olla, 1 tapadora, 1 servidora Vidriat marró 51 3 gerres, 2 càntirs, 1 tupí 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 117
Inventari del material | 117
Vidriat verd 9 1 gerra, 1 poal Vidriat verd oliva 19 1 càntir, 1 gerra, 1 gibrell, 1 tapadora Vidriat decorat 3 1 fragment de plat decorat amb marró i verd Ceràmica comuna moderna Oxidada 53 Fragments de 3 càntirs Reduïda 133 2 olletes, 3 càntirs, 1 gerra, 1 poal Vidre Modern 8 1 Xibeca, 1 ampolla d’aigua Porcellana Indeterminada 7 Metall Ferro 8 2 claus, 1 politja, 1 frontissa Llauna 3 1 xapa, 1 llauna de refresc, 1 passador de multicultor
U.E. 33 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat marró 1 Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 Vidre Modern 2 1 ampolla de vi
U.E. 42 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 Ceràmica catalana policroma 1 1 vora de plat decorat amb blau i groc Ceràmica vidriada Vidriat verd oliva 1 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 118
118 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica comuna moderna Reduïda 4 Fragments de 2 càntirs Fauna 9
U.E. 43 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 Fragment de plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 2 Vidriat verd oliva 5 1 vora de gerra Vidriat decorat 3 1 fragment d’escorredora Ceràmica comuna moderna Oxidada 3 Reduïda 5 1 vora de gerra
U.E. 45 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Ditada 1 1 vora de plat Indeterminada 2 1 fragment d’escudella Ceràmica esmaltada blanca 8 Ceràmica vidriada Vidriat melat 25 3 vores de gibrell, 1 nansa de gerra, 2 vores d’olleta, 2 plats Vidriat marró 16 1 vora de gibrell, fragments d’1 gerra Vidriat verd 5 1 galet de càntir Vidriat groc 5 1 broc de càntir, fragments d’1 gerra Vidriat decorat 5 Fragments d’1 escorredora amb vidriat verd i groc Ceràmica comuna moderna Oxidada 16 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 119
Inventari del material | 119
Vidre Modern 10 1 Xibeca, 1 ampolla de vi Metall Ferro 1 Llauna 2 1 tapa de llauna de conserva Altres Goma 1 1 sola de sabata
U.E. 46 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat melat 2 1 vora de gibrell Vidriat marró 1 1 base de gerreta o tupí Vidriat verd oliva 1 1 vora de tapadora de botó Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 1 fragment de càntir Vidre Modern 2 1 Xibeca Fauna 3
U.E. 48 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat melat 5 Vidriat marró 2 Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 Reduïda 2 Vidre Modern 6 1 ampolla de vi Metall Ferro 18 1 ferradura 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 120
120 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Vària Goma 4 4 soles de sabata
U.E. 51 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica esmaltada blanca 1 1 fragment d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 34 4 vores d’olla, fragments de 2 gerres, 1 vora de plat, 1 escalfeta, 1 servidora Vidriat marró 4 1 gerra, 1 olla Vidriat verd oliva 1 1 escalfeta Vidriat verd groguenc 13 1 vora amb nansa de gerra Vidriat decorat 6 1 vora de plat tallador Ceràmica comuna moderna Oxidada 20 Vidre Modern 1 Porcellana Indeterminada 1 Metall Ferro 1 Fauna 10
U.E. 52 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 2 1 fragment de plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 51 2 gerres, 3 olles, 1 gibrell, 1 servidora, 1 cassola, 1 plat Vidriat marró 12 2 gerres Vidriat verd 5 1 gerra Vidriat verd oliva 9 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 121
Inventari del material | 121
Vidriat decorat 8 1 gibrell Ceràmica comuna moderna Oxidada 32 Vidre Modern 1 1 vora d’ampolleta Metall Ferro 1 1 clau Material lític 1 1 destral Fauna 23
U.E. 53 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 1 Ceràmica blava catalana Ditada 2 1 fragment de plat Indeterminada 6 Fragments d’1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 4 1 olla, 2 plats Vidriat marró 3 1 tupí Vidriat verd oliva 12 1 càntir Ceràmica comuna moderna Oxidada 35 3 gerres, 3 càntirs, 1 canaló Reduïda 10 2 olles, 1 càntir Metall Ferro 1 Fauna 21 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 122
122 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 54 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 4 Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 3 2 orelletes trilobulades Ceràmica blava catalana Cercles concèntrics 11 3 fragments d’escudella amb motiu central cruciforme, 1 base d’escudella Policroma 1 1 vora d’escudella amb motiu de la garlanda oberta Ceràmica vidriada Vidriat melat 7 1 vora de plat tallador Vidriat marró 54 4 vores de plat tallador, 1 nansa de gerra, 1 vora bífida de plat, 1 fons d’escudella Vidriat verd 3 1 vora de gerra Vidriat verd oliva 11 1 nansa, 1 vora d’escudella Vidriat decorat 2 1 fragment vidriat marró, groc i verd Ceràmica comuna moderna Oxidada 6 Porcellana Indeterminada 1 1 vora de tassa Metall Ferro 2 1 clau Bronze 1 1 clau Vidre Modern 8 Vària Fusta 6 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 123
Inventari del material | 123
U.E. 55 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 1 Ceràmica blava catalana Cercles concèntrics 2 1 fons d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat marró 6 1 vora de plat d’ala Vidriat verd 1 Ceràmica comuna moderna Reduïda 7 Metall Monedes 3 1 1 ral de Felip V (1733), /2 ral de Felip V (1700-1746), 1 ardit de l’arxiduc Carles Fauna 1
U.E. 60 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 2 2 fragments d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 2 1 vora de gibrell Vidriat marró 1 Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 Reduïda 1 Fauna 2
U.E. 75 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 1 Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 4 1 escudella 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 124
124 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica blava catalana Indeterminada 5 1 vora d’escudella, vores de 2 plats Ceràmica vidriada Vidriat melat 16 1 vora de cassola, fragments d’1 olla, fragments d’1 gibrell Vidriat marró 5 1 vora de gibrell Vidriat verd oliva 1 Vidriat decorat 5 2 fragments d’1 plat vidriat amb verd i marró Ceràmica comuna moderna Oxidada 6 Reduïda 1 Vidre Modern 2 1 Xibeca Metall Ferro 4 1 anella, 1 clau Fauna 3
U.E. 76 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 1 Ceràmica vidriada Vidriat melat 9 1 vora de plat Vidriat marró 26 1 vora de plat, 1 vora de tupí, fragments d’1 olla, fragments d’1 càntir Vidriat verd 5 Vidriat verd oliva 17 1 vora de morter, 1 base de bací Vidriat decorat 6 1 fragment de plat marró i groc, 1 vora de gibrell groc i verd, 1 vora de servidora groga i verda Ceràmica comuna moderna Oxidada 4 Reduïda 12 Fragments d’1 càntir de Verdú Vidre Modern 2 1 Coca-Cola 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 125
Inventari del material | 125
Porcellana Indeterminada 2 Metall Llautó 1 1 obridor de llaunes Fauna 3
U.E. 77 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 1 Ceràmica blava catalana Ditada 1 1 vora de plat Indeterminada 3 Fragments d’1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 7 1 vora de cassola, 1 vora de gibrell Vidriat marró 7 1 vora de servidora, 1 broc de càntir Vidriat verd 3 Fragments de 2 càntirs Vidriat decorat 1 1 vora de plat amb vidriat marró i groc Ceràmica comuna moderna Oxidada 6 Fragments d’1 càntir Reduïda 8 Fragments d’1 gerra Vidre Duralex 2 1 got Porcellana Indeterminada 1 Metall Ferro 1 Fauna 6 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 126
126 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 79 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica esmaltada blanca 1 1 vora de plat tallador Ceràmica blava catalana Ditada 1 1 vora de plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 6 Fragments de 2 cassoles Vidriat marró 1 1 vora de cassola Vidriat verd 6 1 vora de gerra Vidriat decorat 1 Ceràmica comuna moderna Oxidada 4 Fragments d’1 gerra Reduïda 5 1 broc de càntir Vidre Modern 3 1 got Porcellana Indeterminada 1 Fauna 3
U.E. 80 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Ditada 1 1 vora de plat Indeterminada 5 1 vora d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 1 fragment de plat Vidriat marró 1 Vidriat verd oliva 2 Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 Reduïda 3 Fragments d’1 càntir 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 127
Inventari del material | 127
Vidre Modern 4 Metall Ferro 3
U.E. 81 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 2 2 vores de plat Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 1 fragment de plat Policroma 1 1 fragment de plat (blau i groc) Ceràmica vidriada Vidriat melat 5 1 fragment de plat Vidriat marró 5 1 galet de càntir, 1 fragment de gerra Vidriat verd 9 1 nansa de poal Vidriat groc 2 Vidriat verd oliva 3 1 vora de tapadora de botó Vidriat decorat 1 1 fragment de gibrell Ceràmica comuna moderna Oxidada 12 Reduïda 49 Fragments de 3 càntirs Vidre Modern 3 1 ampolla, 1 porró Metall Ferro 3 Llautó 1 Vària Plàstic 1 1 didal vermell 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 128
128 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 82 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de Barcelona Herbes de perfil 1 1 vora de servidora Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 12 3 escudelles, 1 plat Ceràmica blava catalana Indeterminada 3 Policroma 2 Fragments de 2 plats Ceràmica vidriada Vidriat melat 8 1 plat, 1 gibrell, 1 escalfeta Vidriat marró 28 1 morter, 1 cassola, 1 gerra Vidriat verd oliva 3 1 morter, 1 gibrell Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 Reduïda 26 2 olles, 1 càntir
U.E. 85 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 26 4 escudelles, 2 plats Ceràmica blava catalana Policroma 3 1 vora de plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 43 3 plats, 1 gibrell, 2 gerres, 1 càntir Vidriat marró 102 1 tapadora, 2 olles, 2 gerres, 2 cassoles Vidriat verd oliva 4 Ceràmica comuna moderna Reduïda 38 Vidre Modern 1 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 129
Inventari del material | 129
Porcellana Indeterminada 2 1 vora de plat sense decoració Fauna 20
U.E. 86 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 1 vora de plat Vidriat marró 15 Fragments d’un tupí Vidriat verd oliva 2 Ceràmica comuna moderna Reduïda 1
U.E. 88 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 4 Ceràmica blava de Barcelona Fulles de perfil 7 1 escudella, 1 plat tallador Indeterminada 5 Ceràmica esmaltada blanca 3 1 escudella Ceràmica de reflex metàl·lic Valenciana 2 1 vora d’escudella, 1 fragment de plat Pinzell pinta 52 3 escudelles, 2 plats Ceràmica blava catalana Ditada 1 1 vora de plat Policroma 3 1 vora escudella amb orla de doble arc i punt Indeterminada 7 1 escudella, 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 39 1 plat, 1 gerra 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 130
130 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Vidriat marró 55 1 cassola, 1 tupí Vidriat verd 5 1 gerra Vidriat verd groguenc 8 Ceràmica comuna moderna Oxidada 13 1 canaló Reduïda 157 2 poals, 2 olles, 1 càntir, 1 gerra Vidre Modern 5 Metall Ferro 6 1 frontissa Fauna 63
U.E. 92 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de València 3 1 plat Ceràmica blava de Barcelona 1 1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 19 6 escudelles, 2 plats Ceràmica blava catalana Ditada 2 1 vora de plat, 1 fragment d’escudella Policroma 1 1 fragment de plat Indeterminada 10 1 escudella, 2 plats Ceràmica vidriada Vidriat melat 32 1 gerra, 1 càntir, 4 plats, 2 gibrells Vidriat marró 50 1 càntir, 1 gerra Vidriat verd oliva 9 1 gerra, 1 càntir Vidriat verd groguenc 20 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 131
Inventari del material | 131
Ceràmica comuna moderna Oxidada 34 1 bací Reduïda 139 1 càntir Vidre Modern 8 1 peu de copa, 1 fragment de flascó Metall Ferro 9 1 ferradura, 1 aixada Fauna 70
U.E. 93 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 9 2 escudelles Ceràmica blava catalana Ditada 1 1 plat Policroma 1 1 plat Indeterminada 1 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 9 1 olla, 1 gibrell, 1 plat Vidriat marró 28 2 gerres, 1 gibrell, 1 olla, 1 bací Vidriat verd oliva 4 Ceràmica comuna moderna Reduïda 28 2 càntirs Vidre Fauna 19 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 132
132 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 94 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de Barcelona 6 1 plat, 1 escudella Ceràmica esmaltada blanca 5 1 plat, 1 escudella Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 45 4 escudelles, 2 plats Ceràmica blava catalana Ditada 5 1 plat Policroma 13 2 plats, 2 escudelles decorades amb blau i groc Indeterminada 30 1 escudella, 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 178 1 tapadora, 2 cassoles, 6 plats, 3 gibrells, 2 servidores, 3 gerres, 1 olla, 1 càntir Vidriat marró 67 1 olla, 1 càntir, 2 gibrells, 1 escorredora, 1 gerra, 1 plat Vidriat verd 11 1 gerra, 1 càntir, 1 poal Vidriat verd oliva 25 1 gerra, 1 olla, 1 gibrell Vidriat decorat 13 1 plat amb vidriat marró i groc Ceràmica comuna moderna Oxidada 67 2 gerres, 1 càntir Reduïda 126 3 càntirs, 1 gerra, 1 olla Vidre Modern 8 Porcellana Indeterminada 3 Metall Ferro 5 1 ferradura, 1 clau Alumini 3 1 forquilla, 1 cullera, 1 obridor de llaunes 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 133
Inventari del material | 133
Vària Material lític 1 1 destral Goma 1 1 sola de sabata Fauna 53
U.E. 98 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica medieval Reduïda 7 1 vora d’olla Ceràmica vidriada Vidriat marró 1
U.E. 99 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 1
U.E. 100 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 1 vora d’olla Ceràmica decorada en verd i manganès 2 1 escudella Ceràmica blava de València 12 3 escudelles, 2 plats Ceràmica blava de Barcelona 8 3 escudelles, 1 plat Ceràmica esmaltada blanca 6 1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 28 5 escudelles, 2 plats Ceràmica blava catalana Ditada 3 1 plat Policroma 4 1 plat, 1 escudella, decorats en blau i groc Indeterminada 12 2 escudelles, 1 plat 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 134
134 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica vidriada Vidriat melat 77 3 plats, 4 gibrells, 8 cassoles, 2 olles, 3 gerres, 1 tapadora Vidriat marró 39 2 poals, 2 gerres, 1 càntir, 1 plat Vidriat verd 16 1 poal, 1 gerra, 1 càntir, 1 braser Vidriat verd groguenc 4 Vidriat verd oliva 16 2 morters, 1 bací Vidriat groc 12 Ceràmica comuna moderna Oxidada 27 2 càntirs Reduïda 95 3 càntirs, 1 gerra, 2 olles Vidre Modern 9 Porcellana Indeterminada 21 Metall Ferro 1 Llautó 2 Fauna 37
U.E. 101 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de València 4 2 escudelles, 1 plat Ceràmica blava de Barcelona 2 1 escudella Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 120 10 plats, 7 escudelles Ceràmica blava catalana Indeterminada 6 2 escudelles, 1 plat Producció de Poblet 1 1 escudella Ceràmica blava italiana 7 1 plat 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 135
Inventari del material | 135
Ceràmica vidriada Vidriat melat 55 5 plats, 1 gibrell, 1 tapadora Vidriat marró 15 1 olla, 1 gerra Vidriat verd 42 3 gerres, 5 gibrells, 3 càntirs Vidriat verd oliva 81 2 càntirs, 3 olles, 4 gerres, 2 tupins, 1 poal Ceràmica comuna moderna Oxidada 17 Reduïda 250 7 càntirs, 4 olles, 4 gerres, 3 gibrells, 2 cassoles Vidre Modern 9 1 peu de copa Metall Ferro 13 1 frontissa, 4 claus Fauna 81
U.E. 103 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica decorada en verd i manganès 2 1 vora de plat tallador Ceràmica blava de València 4 1 escudella Ceràmica blava de València 4 1 escudella Ceràmica esmaltada blanca 5 2 escudelles Ceràmica blava catalana Policroma 2 1 plat decorat en blau i groc Ceràmica vidriada Vidriat marró 3 Vidriat verd 3 Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 Reduïda 7 1 càntir 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 136
136 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Vidre Modern 1 Metall Ferro 1
U.E. 111 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica decorada en verd i manganès 1 Ceràmica blava de València 3 Ceràmica de reflex metàl·lic Palmetes 4 1 escudella Rosa gòtica 1 1 orella d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 13 Vidriat verd 1 Vidriat verd groguenc 3 Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 Reduïda 25 1 càntir Porcellana Indeterminada 2 Vària Dau 1 D’os Fauna 4
U.E. 112 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 Fauna 4
U.E. 113 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 8 Ceràmica decorada en verd i manganès 4 1 escudella, 1 plat 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 137
Inventari del material | 137
Ceràmica blava de València 14 2 escudelles Ceràmica de reflex metàl·lic Valenciana 2 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 6 Vidriat verd 4 Ceràmica comuna moderna Reduïda 15 2 olles Porcellana Indeterminada 4 Metall Ferro 3 3 claus Vària Botó 1 D’os Fauna 7
U.E. 114 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 Vidriat verd 1 Metall Ferro 7 2 claus Bronze 1 1 tatxa Fauna 3
U.E. 115 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica comuna moderna Reduïda 2 Vària Pedra calcària 1 1 fragment d’1 roda de molí aboixardada 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 138
138 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 120 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de València 9 3 escudelles Ceràmica blava de Barcelona 6 2 plats, 1 escudella Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 111 11 escudelles, 9 plats Ceràmica vidriada Vidriat melat 82 2 olles, 3 plats, 1 gerra, 1 tupí Vidriat marró 77 3 gibrells, 3 càntirs, 5 gerres, 1 plat Vidriat verd 4 2 gerres, 1 morter, 1 tupí Vidriat verd oliva 35 1 poal, 1 càntir, 1 gibrell, 1 gerra, 1 plat, 1 tapadora Ceràmica comuna moderna Oxidada 14 2 càntirs, 1 canaló Reduïda 175 4 càntirs, 3 gerres, 1 gibrell, 1 poal Vidre Modern 7 1 flascó, 1 copa Metall Ferro 4 1 clau Fauna 23
U.E. 121 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica decorada en verd i manganès 2 2 escudelles Ceràmica blava de València 11 2 plats, 2 escudelles Ceràmica blava de Barcelona 9 2 plats, 2 escudelles Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 87 6 plats, 5 escudelles 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 139
Inventari del material | 139
Ceràmica vidriada Vidriat melat 109 6 gerres, 2 servidores, 2 tapadores, 1 plat, 1 cassola Vidriat marró 10 1 tupí Vidriat verd 54 2 gerres, 1 morter, 1 tupí Vidriat verd oliva 43 2 gerres, 1 olla, 1 tapadora, 1 gibrell Ceràmica comuna moderna Oxidada 15 2 càntirs Reduïda 93 2 càntirs, 2 poals, 1 gerra Vidre Modern 9 2 copes Metall Ferro 4 2 claus
U.E. 125 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 1 olla Ceràmica blava de València 52 6 escudelles, 4 plats Ceràmica blava de Barcelona 18 2 plats, 2 escudelles Ceràmica esmaltada blanca 1 1 pitxer Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 90 7 escudelles, 5 plats Ceràmica vidriada Vidriat melat 27 2 olles, 1 plat, 1 gibrell, 1 tapadora Vidriat marró 59 1 morter, 1 gibrell, 1 tupí, 1 olleta, 1 gerra Vidriat verd oliva 36 2 morters, 1 gibrell, 1 càntir, 1 servidora 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 140
140 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica comuna moderna Reduïda 96 3 càntirs, 1 poal Vidre Modern 15 2 flascons Metall Ferro 9 Fauna 47
U.E. 127 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de València 17 2 escudelles, 1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 15 3 plats, 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 6 Vidriat marró 4 1 tapadora Vidriat verd 3 1 gibrell Vidriat verd oliva 8 1 morter, 1 gerra Ceràmica comuna moderna Oxidada 4 Vidre Modern 2 Metall Ferro 1 Fauna 7
U.E. 128 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica decorada en verd i manganès 1 Ceràmica blava de València 1 1 fragment d’escudella Ceràmica blava de Barcelona 7 1 plat 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 141
Inventari del material | 141
Ceràmica esmaltada blanca 1 1 escudella Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 1 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat marró 6 1 plat, 1 tupí Vidriat verd oliva 5 2 vores d’olles Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 1 càntir Reduïda 16 Vidre Modern 1 Metall Ferro 1 Fauna 12
U.E. 130 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de València 6 2 plats, 2 escudelles Ceràmica blava de Barcelona 7 2 plats, 1 bol, 1 escudella amb decoració d’alàfies Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 35 6 plats, 5 escudelles Ceràmica vidriada Vidriat melat 4 1 gibrell, 1 gerra Vidriat marró 24 2 olles, 1 plat, 1 braser, 1 tupí Vidriat verd 3 Vidriat verd oliva 15 2 gerres, 1 morter, 1 olla, 1 gibrell Ceràmica comuna moderna Reduïda 15 1 càntir Vidre Modern 1 1 peu de copa 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 142
142 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Metall Ferro 2 1 anella indeterminada Fauna 1
U.E. 132 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de València 6 2 plats, 1 escudella Ceràmica blava de Barcelona 6 3 plats (1 amb decoració d’herbes de perfil) Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 16 4 plats, 1 escudella Valenciana 6 1 plat, 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 44 1 gibrell, 1 gerra Vidriat marró 119 4 gibrells, 3 gerres, 1 càntir, 1 olla, 1 servidora, 1 tapadora Vidriat verd 11 2 morters, 2 gerres Vidriat verd oliva 6 1 gibrell, 1 tapadora, 1 gerra Ceràmica comuna moderna Reduïda 12 1 càntir Vidre Modern 1 2 olles
U.E. 133 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 5 2 olles Ceràmica decorada en verd i manganès 2 1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic Valenciana 4 1 plat, 1 escudella Ceràmica blava valenciana 2 2 escudelles 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 143
Inventari del material | 143
U.E. 134 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflex metàl·lic Valenciana 3 2 escudelles, 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat verd oliva 2 1 gerra Ceràmica comuna moderna Reduïda 5 Fauna 1
U.E. 139 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica decorada en verd i manganès 5 1 plat, 1 escudella Ceràmica grisa medieval 11 3 olles Ceràmica blava de València 1 1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic Valenciana 2 1 plat, 1 escudella decorada també en blau (sèrie de les corones) Ceràmica esmaltada blanca 2 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 6 2 olles, 1 gerra Vidriat marró 4 1 gerra, 1 tupí Vidriat verd 1 Ceràmica comuna moderna Oxidada 9 2 gerres, 1 càntir Reduïda 8 2 càntirs Fauna 11 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 144
144 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 141 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 Taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica oxidada medieval 1 Ceràmica medieval bescuitada 1 Ceràmica blava valenciana 1 1 vora d’escudella Ceràmica blava de Barcelona Decoració d’aspes 2 Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 Vidriat verd 41 1 nansa estriada, vores de 2 olles, 2 brocs de càntir Ceràmica comuna moderna Oxidada 9 Vidre Indeterminat 2 Material constructiu Teules 2 Cairons 2
U.E. 143 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 65 58 fragments del taller de Cabrera d’Anoia, 2 nanses, 4 vores d’olla Ceràmica oxidada medieval 2 Ceràmica medieval bescuitada 2 Ceràmica decorada en manganès 4 1 vora de setrill, 1 escudella amb decoració heràldica Ceràmica decorada en verd i manganès 1 1 plat Ceràmica policroma califal 1 1 vora d’escudella Ceràmica esmaltada blanca 6 1 vora de plat d’ala plana, 2 vores de servidora Ceràmica vidriada Vidriat marró 7 Vidriat verd 1 1 nansa estriada, vores de 2 olles, 2 brocs de càntir 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 145
Inventari del material | 145
Ceràmica comuna moderna Oxidada 9 Metall Ferro 8 5 claus de capçal rodó Vidre Indeterminat 5 Fauna 20
U.E. 152 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 Taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica comuna moderna Reduïda 1
U.E. 158 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflexos metàl·lics Pinzell pinta 2 2 plats Ceràmica blava catalana Ditada 3 2 vores de plat, 1 fons de plat amb motiu cruciforme Ceràmica vidriada Vidriat melat 23 1 vora de bací, 1 vora de plat, 1 vora de gerra Vidriat marró 1 1 fragment de tupí Vidriat verd oliva 1 1 fragment de càntir Ceràmica comuna moderna Oxidada 9 Metall Ferro 5 5 claus de capçal rodó Material constructiu Teula 3 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 146
146 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 174 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava valenciana 1 1 vora de pitxell Ceràmica blava i daurada 6 1 escudella Ceràmica de reflexos metàl·lics Pinzell pinta 2 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 6 1 plat, 1 gibrell Vidriat verd oliva 10 1 càntir, 1 gerra Ceràmica comuna moderna Reduïda 17
U.E. 175 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 3 olletes Ceràmica esmaltada blanca 2 1 got Ceràmica vidriada Vidriat marró 4 Fauna 2
U.E. 176 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 19 3 olletes Ceràmica decorada en verd i manganès 1 1 plat Ceràmica esmaltada blanca 3 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 7 1 olla, 1 tupí Vidriat marró 7 2 olles, 1 tupí 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 147
Inventari del material | 147
Vidriat verd 2 1 vora de gerra Vidriat verd oliva 2 1 gerra, 1 gibrell Vidre Indeterminat 1 Metall Ferro 2 Fauna 3
U.E. 200 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 14 1 olla Ceràmica blava valenciana 18 3 escudelles Ceràmica blava i daurada 1 1 plat Ceràmica blava de Barcelona 23 3 escudelles, 1 plat Ceràmica esmaltada blanca 11 1 gerra, 1 plat Ceràmica de reflexos metàl·lics Pinzell pinta 40 6 escudelles, 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 33 1 olla, 1 gerra, 2 plats Vidriat marró 16 2 gerres Vidriat verd 6 1 gerra Vidriat verd oliva 30 1 olla, 1 tupí, 1 gibrell Ceràmica comuna moderna Oxidada 9 Reduïda 126 2 olles, 1 càntir, 1 gerra Metall Ferro 19 1 frontissa, 2 claus 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 148
148 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Vidre Indeterminat 13 1 copa Fauna 45
U.E. 202 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Metall Ferro 1 1 clau
U.E. 209 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 13 3 olles, 1 gibrell, 1 tapadora Ceràmica decorada en verd i manganès 1 1 plat Ceràmica blava valenciana 3 2 escudelles, 1 plat tallador Ceràmica vidriada Vidriat marró 3 Vidriat verd 1 1 gerra Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 Reduïda 53 2 olles Metall Ferro 1 1 clau Vidre Indeterminat 5 1 flascó Fauna 37 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 149
Inventari del material | 149
U.E. 210 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 10 1 olla Ceràmica comuna moderna Reduïda 47 2 olles Metall Ferro 3 Fauna 6
U.E. 211 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 Metall Ferro 1 1 frontissa
U.E. 213 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 6 Metall Ferro 3
U.E. 215 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat melat 1
U.E. 217 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 23 3 olles Vidre Indeterminat 1 Fauna 9 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 150
150 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 220 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 10 2 olles Ceràmica oxidada medieval 3 Fauna 3
U.E. 224 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 7 3 olles Ceràmica oxidada medieval 7 1 olla Metall Ferro 1 1 clau Vidre Indeterminat 1 Fauna 3
U.E. 225 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 7
U.E. 226 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 Fauna 2
U.E. 229 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Ceràmica de reflexos metàl·lics valenciana 1 1 escudella Ceràmica blava de Barcelona 4 1 plat Ceràmica esmaltada blanca 1 1 gobelet 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 151
Inventari del material | 151
Ceràmica vidriada Vidriat marró 4 Fauna 8
U.E. 232 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 1 base indeterminada Ceràmica decorada en manganès 1 1 vora d’escudella amb motiu central de raigs d’estrella Ceràmica esmaltada blanca 1 1 vora de got Ceràmica vidriada Vidriat marró 2 Ceràmica comuna moderna Reduïda 6 Metall Ferro 11 1 clau Vidre Indeterminat 1 1 peu de copa Material constructiu Teula 3 Vària Pedra calcària 1 1 fust de columneta
U.E. 246 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 1 vora d’olla Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 1 nansa Metall Ferro 1 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 152
152 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 250 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 Ceràmica de reflexos metàl·lics Pinzell pinta 1 1 vora d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat marró 5 1 tapadora Ceràmica comuna moderna Reduïda 1 1 nansa Material constructiu Teula 1 Fauna 1
U.E. 257 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 Ceràmica de reflexos metàl·lics Pinzell pinta 8 2 escudelles, 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 3 1 gerra Vidriat marró 25 1 tupí, 1 olla Ceràmica comuna moderna Reduïda 5 1 càntir Metall Ferro 3
U.E. 259 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 2 1 olla Ceràmica medieval bescuitada 2 Material constructiu Teula 1 Fauna 2 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 153
Inventari del material | 153
U.E. 260 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Fauna 4
U.E. 261 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Fauna 2
U.E. 262 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 6 1 olla Fauna 2
U.E. 264 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 8 Fauna 1
U.E. 269 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat verd oliva 1 1 base indeterminada Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 1 fragment de canal Vidre Indeterminat 1 1 fons umbilicat
U.E. 277 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 3 olles, 1 gibrell, 1 tapadora Ceràmica vidriada Vidriat verd oliva 3 1 broc 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 154
154 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 278 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat marró 4 Metall Ferro 1 1 calamàstec Fauna 3
U.E. 280 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 9 Ceràmica blava catalana Cercles concèntrics 5 1 escudella o sagnadora Ceràmica vidriada Vidriat marró 7 2 plats Vidriat verd oliva 1 Vidriat decorat 1 1 fragment de plat «de dol» Material constructiu Teula 2 Fauna 7
U.E. 281 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica vidriada Vidriat marró 2 1 vora de gibrell Vidriat verd 1 1 nansa Material constructiu Teula 2 Fauna 1 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 155
Inventari del material | 155
U.E. 283 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Ceràmica vidriada Vidriat marró 2 Ceràmica comuna moderna Reduïda 1
U.E. 284 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 Ceràmica vidriada Vidriat melat 3 2 olles, 3 plats, 1 gerra, 1 tupí Vidriat marró 31 2 plats, 1 servidora, 1 bací, 1 gerra Vidriat verd 1 Vidriat verd oliva 5 1 càntir Vidriat decorat 2 1 plat «de dol» Ceràmica comuna moderna Oxidada 3 Reduïda 8 Material constructiu Teula 2 Fauna 25
U.E. 288 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica decorada en manganès 1 1 escudella Ceràmica blava de Barcelona 4 2 plats Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 18 2 plats, 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat marró 32 2 gibrells, 1 olla, 1 gerra Vidriat verd oliva 16 1 poal, 1 gibrell 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 156
156 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica comuna moderna Reduïda 20 1 poal Vidre Modern 5 3 peus de copes Material constructiu Teula 2 Fauna 35
U.E. 289 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica decorada en manganès 1 1 fragment de pitxer Ceràmica blava valenciana 2 1 vora d’escudella Ceràmica esmaltada blanca 7 1 pitxer, 1 tupí Ceràmica vidriada Vidriat marró 12 Vidriat verd oliva 1 1 càntir Ceràmica comuna moderna Reduïda 12 Metall Ferro 1 Material constructiu Teula 5 Fauna 46
U.E. 290 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica ibèrica pintada 2 1 kalathos Ceràmica grisa medieval 25 Ceràmica decorada en verd i manganès 1 1 plat Ceràmica blava valenciana 3 1 vora de plat 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 157
Inventari del material | 157
Ceràmica esmaltada blanca 9 1 pitxer, 1 base indeterminada Ceràmica vidriada Vidriat melat 6 1 llàntia Vidriat marró 14 2 olles Vidriat verd 2 1 gerra Ceràmica comuna moderna Reduïda 8 Metall Ferro 5 3 claus Material constructiu Teula 2 Fauna 90
U.E. 294 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 6 Fauna 1
U.E. 300 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 8 1 olla Ceràmica decorada en verd i manganès 1 1 figureta Ceràmica blava valenciana 3 1 escudella Ceràmica blava i daurada valenciana 1 1 plat Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 1 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 12 1 plat, 1 olla Vidriat marró 9 Vidriat verd groguenc 1 1 gerra 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 158
158 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica comuna moderna Oxidada 3 1 càntir Reduïda 25 2 olles Fauna 37
U.E. 302 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Ceràmica blava de Barcelona 5 Ceràmica esmaltada blanca 1 Ceràmica blava catalana Indeterminada 7 1 escudella, 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 17 2 plats, 1 gibrell Vidriat marró 10 2 gerres Vidriat groc 1 Vidriat verd oliva 4 Ceràmica comuna moderna Oxidada 13 Reduïda 16 Vidre Moderna 1 Porcellana Pickman 1 1 vora de tassa Metall Ferro 1 1 frontissa Llauna 1 1 tapa d’una llauna Vària Fusta 1 1 botó Fauna 73 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 159
Inventari del material | 159
U.E. 303 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 20 16 fragments del taller de Cabrera d’Anoia, 1 vora exvasada, 1 nansa
U.E. 406 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Arc doble i punt 1 1 vora de plat Indeterminada 5 1 vora de plat, 1 vora d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 4 1 plat Vidriat marró 22 2 gerres, 1 tupí Vidriat verd 5 Ceràmica comuna moderna Reduïda 12 Metall Ferro 1 Fauna 14
U.E. 410 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 16 2 plats, 2 escudelles Ceràmica blava catalana Salsitxa doble 2 2 plats Esglaons 1 1 plat Indeterminada 4 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat melat 51 5 gibrells, 3 plats, 1 gerra, 1 escorredora Vidriat marró 12 2 olles, 1 tupí 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 160
160 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica comuna moderna Reduïda 41 2 càntirs, 1 olla, 1 gerra Vidre Modern 1 1 ampolla Metall Ferro 1 Fauna 56
U.E. 450 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 62 7 olles, 1 tapadora Ceràmica vidriada Vidriat melat 2 Vidriat marró 2 Vidriat verd 3 Vidriat verd oliva 5 1 gibrell Ceràmica comuna moderna Oxidada 3 Metall Ferro 3 1 clau Fauna 12
U.E. 452 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 93 6 olles Ceràmica oxidada medieval 3 Ceràmica esmaltada blanca 2 Ceràmica vidriada Vidriat marró 2 1 tupí Vidriat verd 4 2 gerres Metall Ferro 5 Fauna 7 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 161
Inventari del material | 161
U.E. 454 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 44 4 fragments del taller de Cabrera d’Anoia amb decoració de línies horitzontals i oblíqües, 2 nanses, 1 vora de gerra obesa, 1 tapadora Ceràmica oxidada medieval 2 1 vora Ceràmica bescuitada medieval 4 Ceràmica de reflexos metàl·lics Valenciana 2 2 vores de plat tallador Ceràmica esmaltada blanca 7 1 pitxer Ceràmica vidriada Vidriat melat 4 1 vora engruixida, 2 vores exvasades Vidriat marró 1 Vidriat verd 1 Material constructiu Teula 1 Metall Ferro 3 3 claus Fauna 98
U.E. 455 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 30 4 olles Ceràmica decorada en verd i manganès 1 1 plat Metall Ferro 2 Fauna 31
U.E. 456 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 3 olles 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 162
162 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 500 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de Barcelona 2 Ceràmica de reflexos metàl·lics Pinzell pinta 2 1 fons d’escudella amb motius cruciformes Ceràmica vidriada Vidriat melat 2 Vidriat marró 6 Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 Reduïda 6 1 càntir Metall Ferro 4 4 claus Fauna 5
U.E. 501 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 11 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica oxidada medieval 1 1 vora Ceràmica bescuitada medieval 2 Ceràmica de reflexos metàl·lics Valenciana 2 2 vores de plat tallador Ceràmica vidriada Vidriat melat 4 Vidriat marró 5 Ceràmica comuna moderna Oxidada 4 Reduïda 3 Material constructiu Teula 1 Metall Ferro 1 Fauna 17 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 163
Inventari del material | 163
U.E. 502 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 40 38 fragments del taller de Cabrera d’Anoia, 2 olles, 1 broc de càntir Ceràmica oxidada medieval 5 Ceràmica bescuitada medieval 1 1 vora bífida Ceràmica esmaltada blanca 1 Ceràmica vidriada Vidriat marró 3 Vidriat verd 1 Material constructiu Teula 5 Estuc 1 Metall Ferro 3 Fauna 37
U.E. 507 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 9 3 fragments del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica oxidada medieval 2 Ceràmica blava de Barcelona 5 1 fons de plat tallador Ceràmica esmaltada blanca 5 1 vora, 1 bec de pitxer, 1 nansa d’orelleta Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 5 1 escudella Ceràmica blava catalana Influència del Renaixement 8 3 vores d’escudella amb decoració de branquillons i volutes contraposades (blau i groc), 1 fons d’escudella amb motius cruciformes. Ceràmica vidriada Vidriat melat 4 1 vora i nansa de greixonera Vidriat marró 21 1 nansa d’olla, 1 gerra Vidriat verd 1 1 nansa d’olla 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 164
164 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica comuna moderna Oxidada 1 1 vora Metall Ferro 1 Fauna 24
U.E. 509 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 2 fragments del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica blava de Barcelona 1 Material de construcció Teula 3
U.E. 510 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Fauna 5
U.E. 512 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 2 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica blava de Barcelona 1 1 vora de plat Ceràmica blava catalana Indeterminada 1 Ceràmica vidriada Vidriat marró 5 Material de construcció Cairons 1 Vidre Modern 1
U.E. 513 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava catalana Cercles concèntrics 1 1 vora d’escudella 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 165
Inventari del material | 165
Ceràmica vidriada Vidriat marró 2 Material de construcció Teula 1 Fauna 1
U.E. 514 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 3 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia, 1 nansa Ceràmica decorada en manganès 2 2 plats Ceràmica decorada en verd i manganès 2 1 vora de plat Ceràmica blava valenciana 5 3 vores de plat del taller de Manises, 2 escudelles Ceràmica de reflex metàl·lic Valenciana 4 2 escudelles Ceràmica blava de Barcelona 1 1 plat Ceràmica esmaltada blanca 5 3 vores d’1 plat Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 Vidriat marró 8 3 olles Ceràmica comuna moderna Oxidada 2 Vidre Modern 6 Metall Ferro 4 Bronze 1 1 medalla Vària Fusta 1 Fauna 41 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 166
166 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 518 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 1 vora exvasada del taller de Cabrera d’Anoia Fauna 2
U.E. 519 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 23 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia amb decoració de línies incises Ceràmica blava de Barcelona 1 1 vora d’escudella Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 7 4 fragments d’escudella, 1 nansa d’orelleta Ceràmica vidriada Vidriat melat 4 Vidriat marró 13 1 vora de plat d’ala plana Vidriat verd 1 Vidriat verd oliva 5 Ceràmica comuna moderna Oxidada
U.E. 521 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica oxidada medieval 1 Ceràmica blava valenciana 1 1 vora amb decoració geomètrica Ceràmica blava de Barcelona 1 1 plat Ceràmica vidriada Vidriat marró 1 Vidriat verd 1 Material de construcció Teula 1 Vidre Modern 2 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 167
Inventari del material | 167
U.E. 523 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 2 2 fragments del taller de Cabrera d’Anoia
U.E. 528 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica vidriada Vidriat verd 1 Material de construcció Teules 1 Fauna 1
U.E. 532 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia Metall Ferro 2 2 claus Fauna 3
U.E. 535 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 6 Fauna 17
U.E. 536 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 1 1 escudella Ceràmica vidriada Vidriat marró 7 1 cassola, 1 plat d’ala plana Vidriat verd 1 Vidriat decorat 2 1 vora amb vidriat marró i groc, 1 fragment de gibrell decorat «de dol», 3 olles 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 168
168 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Ceràmica comuna moderna Oxidada 4 Reduïda 13 Vidre Modern 1 Metall Ferro 7 Vària Pedra calcària 1 1 fragment de fust de finestra Fauna 2
U.E. 537 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 2 2 fragments del taller de Cabrera d’Anoia Fauna 1
U.E. 538 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Ceràmica blava de Barcelona 1 1 plat Ceràmica blava catalana Cercles concèntrics 1 1 escudella Indeterminada 5 1 nansa d’orelleta triangular polilobulada Influència del Reinaixement 1 1 vora Ceràmica vidriada Vidriat marró 15 1 gerra Vidriat verd 2 Vidriat decorat 1 1 plat marró i groc Ceràmica comuna moderna Oxidada 6 Vidre Modern 1 Fauna 1 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 169
Inventari del material | 169
U.E. 540 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica blava de Barcelona 1 Ceràmica esmaltada blanca 1 Ceràmica blava catalana Ditada 2 2 plats Cercles concèntrics 6 2 escudelles Influència del Renaixement 1 1 vora d’escudella en blau i groc Ceràmica vidriada Vidriat marró 8 1 gerra, 1 plat d’ala plana Vidriat verd 3 Ceràmica comuna moderna Oxidada 8 1 poal Vidre Modern 1 Fauna 1
U.E. 544=549 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 14 4 fragments del taller de Cabrera d’Anoia, 1 vora bífida Metall Ferro 2 2 claus Bronze 1 1 aplicació Fauna 8
U.E. 545 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 8 6 fragments del taller de Cabrera d’Anoia Fauna 4 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 170
170 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
U.E. 546 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica vidriada Vidriat verd 1 Fauna 1
U.E. 548 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 2 2 vores del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica bescuitada medieval 1 Ceràmica blava valenciana 1 1 vora d’escudella del taller de Paterna Ceràmica de reflex metàl·lic Pinzell pinta 1 1 vora d’escudella Ceràmica vidriada Vidriat verd 1 Metall Ferro 1
U.E. 552 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 1 fragment del taller de Cabrera d’Anoia, 1 poal Ceràmica blava valenciana 1 1 vora d’escudella amb l’orla d’ones i peixos
U.E. 555 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 5 2 fragments del taller de Cabrera d’Anoia Material de construcció Cairons 1 Teules 1 Fauna 4 02-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:55 Página 171
Inventari del material | 171
U.E. 558 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 1 Ceràmica decorada en verd i manganès 3 Ceràmica vidriada Vidriat melat 1 1 vora de gerra Vidriat marró 2 Metall Ferro 1 Fauna 1
U.E. 559 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 1 tapadora Ceràmica vidriada Vidriat melat 3 Fauna 2
U.E. 561 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 41 31 fragments del taller de Cabrera d’Anoia, 10 fragments d’una olla tetraglobular Ceràmica oxidada medieval 5 Ceràmica bescuitada medieval 3 Metall Ferro 3 1 clau Vària Fusaiola 1 Fauna 5
U.E. 562 Tipus de material i formes Nombre de fragments
Ceràmica grisa medieval 4 3 fragments del taller de Cabrera d’Anoia Ceràmica bescuitada medieval 2 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 172 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 173
Il·lustracions 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 174 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 175
| 175
Figures (plànols i fotografies)
Figura 1. Situació del jaciment a la península Ibèrica, a Catalunya, a la província de Barcelona i a la comarca de l’Anoia. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 176
176 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 2. Vista aèria del castell de Boixadors. Foto: Paisajes Españoles, 2000. Arxiu fotogrà- fic SPAL.
Figura 3. Planta general del cas- tell amb nomenclatura dels àm- bits establerts. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 177
Il·lustracions| 177
Figura 4. Vista del vessant nord-oest del cas- tell abans d’iniciar-se les obres de restauració de 1971-76. Foto: J. Francés Estorch, 1971. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 8.735.
Figura 5. Vessant de ponent del castell. Foto: A. J. Rossich, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 6. Parament del primer pis de la bes- torre, avui desaparegut. Foto: Anònim, 1906. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 7. Vista del recinte del castell des de lle- vant. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogrà- fic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 178
178 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 8. Vessant de migdia del castell on enca- ra es pot observar l’alçada original del cos D. Foto: J. Francés Estorch, 1962. Arxiu fotogrà- fic SPAL, clixé 48.760.
Figura 9. Façana de migdia del castell en el decurs de la seva consolidació. Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 10. Vista des de llevant de la rectoria, adossada a la façana de l’església, i desmun- tada en el decurs de les obres de restauració de 1971-1976. Foto: J. Francés Estorch, 1971. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 8.635.
Figura 11. Façana de llevant de l’església de Sant Pere Sallavinera. Foto: M. Baldomà, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 179
Il·lustracions | 179
Figura 12. Torre mestra del castell abans de la restau- Figura 13. Torre mestra del castell vista des de la ració de l’obertura inferior. Foto: J. Francés Estorch, bestorre. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic 1963. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 787. SPAL.
Figura 14. Vista des de la torre mestra del vessant nord del castell abans d’iniciar-se la campanya de 1999. Foto: À. Caixal, 1999. Arxiu fotogràfic de l’S- PAL.
Figura 15. Vista des de la torre mestra del vessant nord del castell en finalitzar la campanya de l’any 2000. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 180
180 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 16. Planta general de l’edifici amb indicació de les zones excavades i de les seccions preses. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 181
Il·lustracions | 181
Figura 17. Secció nord-sud 1 pels àmbits C, D i E amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 18. Secció nord-sud 1 pels àmbits C, D i E amb representació cromàtica dels horitzons cronològics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:56 Página 182
182 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 19. Secció est-oest 2 pels àmbits E, F i X amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 20. Secció est-oest 2 pels àmbits E, F i X amb representació cromàtica dels horitzons cronològics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:57 Página 183
Il·lustracions | 183
Figura 21. Secció est-oest 3 pels àmbits D, S, G, U i X amb indicació de les unitats estratigràfiques identifi- cades.
Figura 22. Secció est-oest 4 pels àmbits D, S, G, U i X amb representació cromàtica dels horitzons cronolò- gics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:57 Página 184
184 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 23. Secció nord-sud 4 pels àmbits F, U, V i K amb indicació de les unitats estratigràfiques identifica- des.
Figura 24. Secció nord-sud 4 pels àmbits F, U, V i K amb representació cromàtica dels horitzons cronològics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:57 Página 185
Il·lustracions | 185
Figura 25. Secció est-oest 5 pels àmbits B, C i I amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 26. Secció est-oest 5 pels àmbits B, C i I amb representació cromàtica dels horitzons cronològics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:58 Página 186
186 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 27. Secció nord-sud 6 pels àmbits I i J amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 28. Secció nord-sud 6 pels àmbits I i J amb representació cromàtica dels horitzons cronològics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:58 Página 187
Il·lustracions | 187
Figura 29. Secció nord-sud 7 pels àmbits F i G amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 30. Secció nord-sud 7 pels àmbits F i G amb representació cromàtica dels horitzons cronològics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:58 Página 188
188 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 31. Secció est-oest 8 pels àmbits P, J, V i X amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 32. Secció est-oest 8 pels àmbits P, J, V i X amb representació cromàtica dels horitzons cronològics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:58 Página 189
Il·lustracions | 189
Figura 33. Secció est-oest 9 pels àmbits V, W, P, M i Q amb indicació de les unitats estratigràfiques identifi- cades.
Figura 34. Secció est-oest 9 pels àmbits V, W, P, M i Q amb representació cromàtica dels horitzons cronolò- gics. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 190
190 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 35. Secció nord-sud 10 pels àmbits J, W i K amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 36. Secció nord-sud 10 pels àmbits J, W i K amb representació cromàtica dels horitzons cronològics.
Figura 37. Secció nord- sud 11 per l’àmbit B amb indicació de les unitats estratigràfiques identifica- des i amb representació cromàtica dels horitzons cronològics establerts. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 191
Il·lustracions | 191
Figura 38. Vista des de ponent del castell, on s’ob- serva la torre mestra abans de la seva restauració i com el cos D conserva encara la seva alçada origi- nal. Foto: J. Francés Estorch, 1963. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 53.649.
Figura 39. Postal on encara es poden veure les cons- truccions annexes a la façana de migdia del castell, bastides al segle XIX. Foto: J.Vintró, 1906. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 124351.
Figura 40. Fotografia presa al principi del segle XX on encara s’observen els coberts que s’adossaven al mur 107, avui desapareguts. Foto: Anònim. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 124.351.
Figura 41. Fotografia feta en el decurs de les obres de restauració de la torre mestra del castell. Foto: J. Francés Estorch, 1971. Arxiu fotogràfic SPAL, cli- xé 9.253. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 192
192 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 42. L’àmbit P des de la bestorre, abans d’i- niciar-se la campanya de 1999. Foto: À. Caixal, 1999. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 43. Vessant de llevant del castell, on s’ob- serva el cos que allotja la sala principal. Foto: A. López Mullor, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 44. Planta dels àmbits B i C amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 45. La façana de migdia de l’àmbit B, on es troba l’entrada principal al castell. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 193
Il·lustracions | 193
Figura 46. Vista des de la torre mestra de la sala prin- cipal, on encara s’observa l’arc diafragmàtic que la dividia en dos àmbits i el mur que en tapiava la llum. Foto: J. Francés Estorch, 1971. Arxiu Fotogràfic SPAL, clixé 9.134.
Figura 47. Vista des de la torre mestra de la sala prin- Figura 48. Detall de l’escala que menava al primer pis cipal del castell, un cop ja s’havien iniciat les tasques de l’àmbit C, avui desapareguda. Foto: J. Francés de desenrunament. Foto: J. Francés Estorch, 1972. Estorch, 1972. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 62. 430. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 9.739.
Figura 49. Aspecte de la porta 147 de l’àm- bit B abans que fos destapiada en el decurs de les obres realitzades als anys setenta. Foto: J. Francés Estorch, 1972. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 9. 875. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 194
194 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 51. Detall de la façana de ponent de la sala principal, on s’observa el tapiat de l’arca- Figura 50. Detall de la porta 148, que comunica els àmbits da, que, en iniciar-se els treballs arqueològics C i D. A la part inferior s’observa com el llindar ha estat l’any 1999, es va desmuntar. Foto: J. Francés arrencat. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. Estorch, 1972. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. clixé 9.841.
Figura 52. Àmbit C, un cop finalitzada la campanya de l’any 2002. S’hi observa, a baix, part del mur 503 i la rampa esca- lonada 506. Foto: A. Baldomà, 2002. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 179722. Figura 53. Façana de ponent de la sala prin- cipal (àmbits B i C), on s’observa com els tancaments de migdia i tramuntana estan escapçats. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 195
Il·lustracions | 195
Figura 54. Àmbit B en el decurs de la cam- panya de l’any 2000. A mà esquerra s’hi observa el mur 106, part de la muralla basti- da entorn de l’any 1300. A mà dreta, la trin- xera de fundació (453) del mur 32 en procés d’excavació. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 55. Detall de la porta d’accés al castell (451), oberta al mur 106 i corresponent a l’ho- ritzó B. S’hi observa el graó 458 i part de la rampa d’accés al recinte (460). Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 56. Vista des de tramuntana del para- ment 531, solidari de l’arc 526. A la part infe- rior s’observa també el paviment de còdols 566, corresponents totes aquestes unitats a l’horitzó B. Foto: A. Baldomà, 2002. Arxiu fotogràfic de l’SPAL, clixé 17.972.
Figura 57. Detall de l’arc 526 descobert a l’àmbit B. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 196
196 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 58. Alçat est del mur 531.
Figura 59. Planta de l’àmbit D amb indicació de les unitats estratigràfiques documentades. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 197
Il·lustracions | 197
Figura 60. Vista des de ponent del cos anomenat àmbit D (horitzó H). Foto: A. Caixal, 1999. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 61. Vista des de ponent dels àmbits D i E. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL
Figura 62. Detall de la porta 153 oberta en el llenç de ponent de l’àmbit D (mur 6) i que el comunica amb el passadís S. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogrà- fic SPAL.
Figura 63. Vista des de tramuntana de l’interior de l’àmbit D, un cop finalitzada l’excavació. Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 08:59 Página 198
198 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 64. Fotografia feta des de la torre mestra en el decurs de les obres de restauració que es van dur a terme a la dècada de 1970, on encara és difícil diferenciar els diversos àmbits en què es va dividir el recinte. S’hi observen, però, els murs 28 i 39, que actualment separen els àmbits U (a la dreta) i G (a l’esquerra). Foto: J. Francés Estorch, 1976. Arxiu fotogràfic SPAL, clixé 68.013.
Figura 65. Vista des de ponent de l’àmbit E. Foto: J. Francés Estorch, 1976. Arxiu fotogràfic SPAL, cli- xé 13. 162.
Figura 66. Vista des de ponent de l’àmbit E amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 67. Vista des de ponent del mur 105, bastit durant la primera meitat del segle XVI, i que separa l’àmbit E de l’àmbit F. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:00 Página 199
Il·lustracions | 199
Figura 68. El sector nord de l’àmbit E, una vegada fina- litzada la seva excavació, que es va aturar en arribar a la u.e. 24, disposada per tal d’elevar el nivell del sòl i ampliar el recinte castral (horitzó E). Foto: A. Pancor- bo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 69. Detall de l’estructura 295, probable tram de la muralla bastida entorn de l’any 1300. Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 70. Planta de l’àmbit F amb indicació de les unitats estratigràfi- ques identificades.
Figura 71. Vista des de la torre mestra de l’àmbit F, amb indica- ció de les unitats estratigràfiques identificades. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:00 Página 200
200 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 72. L’àmbit F des de ponent, un cop finalitza- da l’excavació arqueològica. S’observa com el subsòl de l’àmbit havia estat reblert amb les unitats 544 i 548, el mateix sistema emprat a l’àmbit E per tal d’elevar el nivell del sòl i ampliar, així, el recinte castral (horit- zó E). Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 73. Límit nord de l’àmbit F on s’observa com els estreps 306 i 307 van restar integrats en el folre 301 (horitzó G). Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 75. Angle nord-est de l’àmbit F on s’observa com, per sota del mur de reforç 301, es troba el pavi- ment de lloses 303, adossat al mur 27. Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 74. Tancament de migdia del recinte en el decurs de les obres de consolidació. S’hi observa la complexitat de les estructures que delimiten l’àmbit F. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:00 Página 201
Il·lustracions | 201
Figura 76. L’estructura 553, trobada a l’angle sud- oest de l’àmbit F. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 77. Meitat de migdia de l’àmbit G abans d’i- niciar-se l’excavació arqueològica. Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 78. Sector excavat de l’àmbit G, on s’obser- va la disposició de les pedres que conformen la uni- tat 260. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 79. Angle sud-oest de l’àmbit G on s’obser- va com el mur 18 recolza sobre la unitat 260 i s’a- dossa al mur 27. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:00 Página 202
202 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 80. Meitat sud de l’àmbit G abans d’iniciar l’excavació de la unitat 262. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 81. Vista des de tramuntana de l’àmbit I. En pri- mer terme es pot veure el brancal de ponent de la por- ta adovellada que el connectava amb l’àmbit J. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 82. Vista des de la torre mestra dels àmbits J (a baix), W (al mig) i dels dipòsits K (a dalt). Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 83. Detall de l’angle sud-oest de l’àmbit J, amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:00 Página 203
Il·lustracions | 203
Figura 84. La sitja 263 documentada a l’àm- bit J, abans d’iniciar l’excavació del segon estrat que la reblia, la unitat 265. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 85. L’àmbit K des de la torre mestra. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 86. Detall de dos dels dipòsits de l’àmbit K. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 87. Dipòsit de l’extrem de llevant de l’àm- bit K, l’únic on encara es conserven vestigis de la coberta. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogrà- fic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:00 Página 204
204 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 88. Tall estratigràfic d’un dels dipòsits de l’àmbit K, amb indicació de les unitats que el conformaven. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 89. Vista des de llevant del dipòsit exca- vat de l’àmbit K, on s’observa la disposició del darrer nivell de lloses (u.e. 240). Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 90. Vista des de llevant del dipòsit exca- vat de l’àmbit K, on s’observa la disposició de les pedres 234 per sobre del paviment 239. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 91. Extrem nord de l’àmbit N. S’observa el mur 169, que el subdivideix en dos espais. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:00 Página 205
Il·lustracions | 205
Figura 92. Vista des de tramuntana de l’àmbit N, situat sota l’àmbit P. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 93. Detall d’una de les espitlleres ober- tes al mur 157. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 94. Caselles que folren els paraments de l’àmbit M, fetes amb morter de calç. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 95. Extrem de migdia de l’àmbit M, on s’observa com la mateixa inclinació de la roca, retallada, servia per pujar cap a l’actual àmbit N. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogrà- fic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:01 Página 206
206 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 96. La porta 170 (horitzó B). Foto: A. Pancor- bo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 97. La porta 170, oberta al mur 160, llenç corresponent al recinte bastit entorn de l’any 1300. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 98. Meitat de migdia de l’àmbit P. En primer ter- me s’hi observa el parament que el separa dels àmbits B i C (u.e. 34) i, a mà esquerra, en el mur 157, encara hi resten vestigis del que hauria estat la volta d’aquest àmbit. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. Figura 99. Mur 34, que separa l’àmbit P (a tramun- tana) de la sala principal (a migdia). Foto: A. Pancor- bo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:01 Página 207
Il·lustracions | 207
Figura 100. Mur 157, que tanca a llevant l’àmbit P. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 101. Bestorre (u.e. 161), situada a l’angle nord- Figura 102. Detall del mur 161 de la bestorre en el est de la fortalesa. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu punt on amagava la junta entre els murs 69, 72 i 159, fotogràfic SPAL. a l’angle nord-est del recinte castral. Foto: A. Pancor- bo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 103. L’àmbit L en el procés d’ex- cavació de l’enderroc 158. Foto: A. Pan- corbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:01 Página 208
208 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 104. L’àmbit L, un cop excavat l’enderroc 158. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 105. Sondeig realitzat a ponent de l’àmbit L. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 106. Planta de l’àmbit Q amb indicació de les unitats estra- tigràfiques identificades.
Figura 107. Façana de migdia de la torre quadrada (àmbit Q). L’es- voranc que s’hi observa, probablement realitzat en el decurs del segle XIX, permet veure l’interior de la cisterna. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:01 Página 209
Il·lustracions | 209
Figura 108. Fotografia on encara es poden observar els tres arcs diafragma que conformaven la volta del primer pis de la torre quadrada, dels quals avui només resten els arrencaments. Foto: Anònim, 1924. Arxiu fotogràfic SPAL, núm. d’entrada 68. 303.
Figura 109. L’àmbit Q des de la bestorre. Foto: A. Figura 110. Arrencament dels tres arcs diafragma Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. conservats a ponent de l’àmbit Q. Foto: A. Pancor- bo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 111. Angle nord-oest de l’àmbit Q, un cop iniciada l’excavació del rebliment 284. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:01 Página 210
210 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 112. Sector de migdia de l’àmbit Q, amb indicació de les Figura 113. Volta de la cisterna, on es pot unitats estratigràfiques identificades. Foto: A. Pancorbo, 2004. veure el brocal i el sobreeixidor. Foto: A. Arxiu fotogràfic SPAL. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 114. Planta dels àmbits G i U amb identifica- ció de les unitats estratigràfiques documentades.
Figura 115. Vista, des de la torre mestra, de l’àmbit U, un cop fina- litzada la campanya de 2000. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogrà- fic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:01 Página 211
Il·lustracions | 211
Figura 116. Cup de vi, a ponent de la torre mestra i a tocar del forn de pa. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 117. Cup de vi, amb indicació de les unitats estratigràfiques identificades. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 118. Tancament de migdia de l’àmbit U (mur 27), on s’observa un dels estreps dels dos arcs que haurien suportat el primer pis d’aquest àmbit. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 119. Tancament de ponent de l’àmbit U on s’observen les fàbriques 78 i 205. Foto: A. Pancor- bo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:02 Página 212
212 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 120. Mur de migdia (27) de l’àmbit U, en què s’observa la porta 155 tapiada pel para- ment 206. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 121. Mur 28 adossat a l’estrep 207. Es pot veure com aquesta darrera unitat, així com el mur 27, al qual s’adossa, han anat cedint cap a migdia. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 122. Planta de l’àmbit V amb identificació de Figura 123. Vista des de la torre mestra de l’àmbit V, les unitats estratigràfiques documentades. amb indicació de les unitats estratigràfiques identifi- cades. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:02 Página 213
Il·lustracions | 213
Figura 124. Àmbit V2 vist des de la torre mes- tra, un cop descoberta la canalització que el travessava. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 125. Forn de pa descobert a ponent de la torre mestra. A la dreta, encara s’observa l’arrencada de la volta. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 126. Vista des de tramuntana del forn de pa, adossat a la torre mestra i a tocar del cup de vi. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogrà- fic SPAL.
Figura 127. Vista des de ponent del recambró adjacent al forn de pa, un cop exhaurit el sedi- ment arqueològic. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:02 Página 214
214 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 128. L’àmbit V2, un cop excavat el rebli- ment 125. S’hi indiquen les unitats estratigràfi- ques identificades. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 129. L’àmbit V3 abans de desmuntar el mur 110. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 130. L’àmbit V3, un cop desmuntat el mur 110. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 131. L’àmbit V3 amb les restes dels dos dipòsits trobats a banda i banda del mur 119. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:02 Página 215
Il·lustracions | 215
Figura 132. Planta de l’àmbit W amb identifica- ció de les unitats estratigràfiques identificades.
Figura 133. L’enllosat 65, un cop finalitzada la campanya de 2002. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 134. Vista des de la torre mestra de l’àmbit X o pas Figura 135. L’extrem nord de l’àmbit X, amb el de ronda. Foto: A. Pancorbo, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. mur 116 està bastit sobre l’estrat 294. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:02 Página 216
216 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 136. Testimoni deixat a l’àmbit X en fina- litzar la campanya de l’any 2000, amb indica- ció de les unitats estratigràfiques identificades. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 137. Seqüència estratigràfica documen- tada a l’angle nord-oest del castell. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 138. Un cop excavat l’enderroc 246, es va poder veure com el mur 252 s’adossava a les restes del mur 78. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 139. Detall de dues de les tres semico- lumnes trobades a l’àmbit X i integrades al mur 104 per suportar el pas de ronda. Foto: A. Pancorbo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:02 Página 217
Il·lustracions | 217
Figura 140. Semicolumna de migdia (189) inte- grada a la fàbrica del mur 104. Foto: A. Pancor- bo, 2004. Arxiu fotogràfic SPAL.
Figura 141. Figureta de ceràmica decorada de verd i manganès trobada al rebliment 300. Foto: A. Baldomà, 2000. Arxiu fotogràfic SPAL. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:03 Página 218
218 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 142. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó A.
Figura 143. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó B. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:03 Página 219
Il·lustracions | 219
Figura 144. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó C.
Figura 145. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó D. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:04 Página 220
220 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 146. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó E.
Figura 147. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó F. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:04 Página 221
Il·lustracions | 221
Figura 148. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó G.
Figura 149. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó H. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 222
222 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 150. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó I.
Figura 151. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó K. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 223
Il·lustracions | 223
Figura 152. Planta del castell amb repre- sentació cromàtica de l’horitzó L.
Figura 153. Planta general de l’edifici amb representació cromàtica dels horitzons cronològics establerts. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 224
224 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmines
Làmina I
1. Ceràmica grisa medieval, u.e. 561, diàmetre boca 14,8 cm, gruix 0,6 cm. Vora d’olla tetralobulada. Pasta grisa fosca, compacta, amb desgreixant de quars. Datació estratigrà- fica: c. 1300.
2. Ceràmica grisa medieval, u.e. 209, diàmetre boca 16,4 cm, gruix 0,9 cm. Tapadora. Pas- ta grisa fosca, molt grollera, amb vacúols i desgreixant abundant de quars. Datació estra- tigràfica: c. 1500. Paral·lels: Cabrera d’Igualada (López, Caixal, Fierro, 1997: 136, làm. XX.3, segona meitat s. XII – segon quart s. XIV).
3. Ceràmica grisa medieval, u.e. 454, diàmetre boca 16,4 cm, gruix 1 cm. Tapadora. Pas- ta gris siena, molt grollera, amb vacúols i desgreixant abundant de quars. Datació estra- tigràfica: c. 1500.
4. Ceràmica grisa medieval, u.e. 303, diàmetre boca 15,6 cm, gruix 0,7 cm. Vora d’olla. Pasta grisa fosca de consistència dura i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: c. 1500. Paral·lels: Cabrera d’Igualada (Padilla, Vila, 1997: 156, fig. 9, finals del s. XIII – pri- mer terç del s. XIV).
5. Ceràmica grisa medieval, u.e. 143, diàmetre boca 22,4 cm, gruix 0,7 cm. Vora d’olla. Pasta grisa fosca de consistència dura i desgreixant abundant de quars. Datació estra- tigràfica: c. 1500. Paral·lels: Cabrera d’Igualada (Padilla, Vila, 1997: 156, fig. 9, finals del s. XIII – primer terç del s. XIV).
6. Ceràmica grisa medieval, u.e. 143, diàmetre boca 8 cm, gruix 0,9 cm. Vora de gerra. Pasta grisa clara, ben depurada. Datació estratigràfica: c. 1500. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 225
Il·lustracions | 225
Làmina I 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 226
226 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina II
1. Ceràmica grisa medieval, u.e. 175, diàmetre boca 14,2 cm, gruix 0,5 cm. Vora d’olla. Pasta grisa fosca, molt compacta i lleugerament vacuolada, amb desgreixant de quars abundant. Datació estratigràfica: primera meitat s. XVI. Castell de Mediona (López, Caixal, Fierro, 1997: 140, làm. XXVIII.4, s. XV).
2. Ceràmica grisa medieval, u.e. 209, diàmetre boca 15 cm, gruix 0,4 cm. Vora d’olla. Pas- ta grisa clara, compacta, amb desgreixant de quars molt abundant. Presenta un encaix per a la tapadora. Datació estratigràfica: c. 1500. Paral·lels: Sant Jaume Sesoliveres (López, Caixal, Fierro, 1997: 138, làm. XXIII.3, principis s. XIII).
3. Ceràmica grisa medieval, u.e. 452, diàmetre boca 14 cm, gruix 0,7 cm. Vora d’olla. Pas- ta grisa fosca, molt compacta i lleugerament vacuolada, amb desgreixant de quars abun- dant. Datació estratigràfica: c. 1500.
4. Ceràmica grisa medieval, u.e. 450, diàmetre boca 15,8 cm, gruix 0,8 cm. Vora d’olla. Pasta grisa clara, compacta, amb desgreixant de quars molt abundant. Presenta un encaix a la vora per a la tapadora. Datació estratigràfica: c. 1500. Paral·lels: Santa Maria de Rubió (López, Caixal, Fierro, 1997: 139, làm. XXV.1, final s. XIII).
5. Ceràmica grisa medieval, u.e. 209, diàmetre boca 17,4 cm, gruix 0,6 cm. Vora d’olla. Pasta grisa clara, compacta, amb desgreixant de quars molt abundant. Presenta un encaix per a la tapadora. Datació estratigràfica: c. 1500. Paral·lels: Santa Maria de Rubió (López, Caixal, Fierro, 1997: 138, làm. XXIV.3, final s. XIII).
6. Ceràmica grisa medieval, u.e. 450, diàmetre boca 16,4 cm, gruix 0,7 cm. Vora d’olla. Pasta grisa fosca, grollera, amb desgreixant de quars molt abundant. Presenta un encaix a la vora per a la tapadora. Datació estratigràfica: c. 1500. Castell de Mediona (López, Cai- xal, Fierro, 1997: 140, làm. XXVIII.2, c. 1300).
7. Ceràmica grisa medieval, u.e. 452, diàmetre boca 16,6 cm, gruix 0,8 cm. Vora d’olla. Pasta grisa fosca, grollera, amb desgreixant de quars molt abundant. Presenta un encaix a la vora per a la tapadora. Datació estratigràfica: c. 1500. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 227
Il·lustracions | 227
Làmina II 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 228
228 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina III
1. Ceràmica grisa medieval, u.e. 139, diàmetre boca 17 cm, gruix 0,6 cm. Vora d’olla. Pas- ta grisa clara, compacta, amb desgreixant de quars molt abundant. Datació estratigràfi- ca: primera meitat s. XVI. Paral·lels: Sant Jaume Sesoliveres, Igualada (López, Caixal, Fierro, 1997: 138, làm.XXIII.1, principis s. XIII).
2. Ceràmica grisa medieval, u.e. 450, diàmetre boca 15,4 cm, gruix 0,9 cm. Vora d’olla. Pasta grisa clara, grollera, amb desgreixant de quars molt abundant. Presenta un encaix a la vora per a la tapadora i dues línies paral·leles incises per sobre de la carena. Data- ció estratigràfica: c. 1500. Paral·lels: Castell de Mediona (López, Caixal, Fierro, 1997: 140, làm. XXVIII.1, finals del s. XIII – principis del s. XIV).
3. Ceràmica grisa medieval, u.e. 250, diàmetre boca 20,2 cm, gruix 0,6 cm. Vora d’olla. Pasta grisa clara, grollera, amb vacúols i abundant desgreixant de quars i mica visible en la superfície interior. Presenta un lleuger encaix per a una tapadora i decoració incisa a la part exterior.
4. Ceràmica decorada en verd i manganès, u.e. 300. Figureta que representa un ocell, amb un motiu heràldic al pit. Pasta de color cremós, porosa, amb desgreixant fi de mica. Pre- senta un petit orifici a la part superior del cap i un altre a la cua, fet que en palesa la fina- litat de xiulet o joguina. Datació estratigràfica: c. 1625.
5. Ceràmica decorada en verd i manganès, u.e. 175, diàmetre boca 16 cm, gruix 0,8 cm. Escudella. Pasta de color beix, ben depurada. Datació estratigràfica: c. 1500.
6. Ceràmica decorada en verd i manganès, u.e. 174, diàmetre indeterminat, gruix 1,4 cm. Vora de plat tallador o servidora. Pasta de color beix, compacta, amb desgreixant fi de quars i mica. Datació estratigràfica: c.1500. Paral·lels: Manresa (Riera, Cabestany, 1979, s. XIV). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 229
Il·lustracions | 229
Làmina III 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 230
230 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina IV
1. Ceràmica blava valenciana, u.e. 174, diàmetre boca 8,6 cm, gruix 0,5 cm. Vora de pi- txer. Presenta dues franges decorades amb enreixats a l’exterior. Pasta de color cremós, porosa, amb desgreixant fi de mica. Datació estratigràfica: segona meitat del s. XVI. Paral·lels: Plaça de Sant Roc, Sabadell (Roig, Melo, 2003: 214, fig. 6.73, principis s. XV).
2. Ceràmica blava valenciana, Paterna, u.e. 100, diàmetre boca 15,4 cm, gruix 0,6 cm. Escudella. Decoració central de palmetes inscrites en un medalló central i orla de l’espi- ga. Pasta de color cremós amb desgreixant fi de mica.
3. Ceràmica blava valenciana, Manises, u.e. 113, diàmetre boca 14,5 cm, gruix 0,9 cm. Escudella. Decoració vegetal atribuïble a la sèrie de l’Ave Maria. Pasta beix, porosa, amb desgreixant fi de quars i mica.
4. Ceràmica blava valenciana, Paterna, u.e. 232, diàmetre boca 8,7 cm, gruix 0,9 cm. Escu- della. Decoració de palmetes. Pasta beix amb desgreixant fi de mica. Datació estratigrà- fica: primera meitat s. XVI. Paral·lels: Can Xammar, Mataró (Cerdà, 1991: 171, làm. III.4, s. XVI). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 231
Il·lustracions | 231
Làmina IV 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 232
232 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina V
1. Ceràmica valenciana decorada en blau i daurat, Manises, u.e. 139, diàmetre boca 13,6 cm. gruix 1 cm. Escudella. Decoració de rosa gòtica. Presenta dues nanses d’orella triangu- lars. Pasta de color cremós, compacta, amb desgreixant fi de mica. Datació estratigràfi- ca: primera meitat del s. XVI. Paral·lels: Can Xammar, Mataró (Cerdà, 1991: 172, làm. IV.1, s. XVI), Cubelles (López, Caixal, Fierro 1998: 176, làm. XII.6, c. 1500.
2. Ceràmica valenciana decorada en blau i daurat, Manises, u.e. 88, diàmetre boca 14 cm, gruix 0,7 cm. Escudella d’orelles triangulars. Decoració de rosa gòtica en blau i nansa amb línies oblíqües daurades. Pasta beix rosat, ben depurada. Datació estratigràfica: segona meitat del s. XVII.
3. Ceràmica blava valenciana, Manises, u.e. 100, diàmetre boca 23 cm, gruix 1,2 cm. Plat d’ala. Orla de l’Ave Maria. Pasta de color rosat amb desgreixant de quars i mica. Datació estratigràfica: s. XIX. Paral·lels: Castell de Llinars del Vallès (Barrachina, 1983, fig. 47, sego- na meitat s. XV)
4. Ceràmica valenciana decorada en blau i daurat, Manises, u.e. 111, diàmetre boca 53,2 cm, gruix 0,7 cm. Plat d’ala. Decoració de la briònia o nou blanca. Pasta de color ataronjat amb desgreixant fi de quars i mica.
5. Ceràmica valenciana de reflexos metàl·lics, u.e. 113. Diàmetre indeterminat, gruix 0,8 cm. Escudella. Decoració de palmetes a l’interior de la peça i cercles concèntrica a l’exterior. Paral·lels: Castell de Llinars del Vallès (Barrachina, 1983, fig. 57 i 58, segona mei- tat s. XV). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 233
Il·lustracions | 233
Làmina V 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 234
234 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina VI
1. Ceràmica blava de Barcelona , u.e. 209, diàmetre boca 13,2 cm, diàmetre base 5,6 cm, alçada interior 5 cm, alçada exterior 6,5 cm. Escudella. Decoració amb motius vegetals que representa plantes de perfil. Pasta de color beix ataronjat, compacta, amb desgrei- xant fi de mica. Datació estratigràfica: c. 1500.
2. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 127, diàmetre base 6,3 cm. Escudella. Decoració amb motiu vegetal estilitzat que representa una planta de perfil. Pasta de color beix rosat amb desgreixant molt fi de quars i mica. Datació estratigràfica: primera meitat del s. XVI. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Parera, 1998: 134, làm. XII.4, c. 1800).
3. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 127, diàmetre boca 20,6 cm, diàmetre base 7,8 cm, alçada interior 2,5 cm, alçada exterior 3,6 cm. Plat. Decoració amb orla d’alàfies alternada amb fulles de perfil. Pasta de color rosat, compacta, amb desgreixant de mica de gra fi. Data- ció estratigràfica: primera meitat del s. XVI. Paral·lels: Can Xammar, Mataró (Cerdà ,1991: 175, làm.8.2, s. XVI), carrer Petritxol de Barcelona (Miró 2003: 302, fig. 4.6, s. XV – XVI).
4. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 130, diàmetre boca 13,6 cm, diàmetre base 6 cm, alçada interior 3,6 cm, alçada exterior 4,6 cm. Escudella. Motiu decoratiu central d’una creu formada per un doble traç i fulles de perfil als angles. A la vora, tres circumferències concèntriques. Datació estratigràfica: c. 1625.
5. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 100, diàmetre base 9,2 cm, gruix 1 cm. Servidora. Decoració amb el motiu de la clavellina amb vidriat intern rosat. Pasta rosada amb des- greixant fi de quars i mica. Datació estratigràfica: s. XIX. Paral·lels: Can Xammar, Mataró (Cerdà, 1991: 173, làm. 6.1, s. XVI).
6. Ceràmica blava de Barcelona, u.e. 132, diàmetre base 7,3 cm. Servidora. Decoració amb motiu vegetal estilitzat que representa una planta de perfil. Pasta de color rosat amb desgreixant molt fi de quars i mica. Datació estratigràfica: c. 1625. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 235
Il·lustracions | 235
Làmina VI 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 236
236 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina VII
1. Ceràmica esmaltada blanca, u.e. 176, diàmetre boca 4,2 cm, diàmetre base 4,4 cm, alçada interior 7,4 cm, alçada exterior 8,2 cm. Got. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça. Pasta de color beix, porosa, amb desgreixant fi de mica. Datació estratigràfi- ca: primera meitat del s. XVI. Paral·lels: Castell de Llinars del Vallès (Barrachina, 1983, fig. 67, segona meitat s. XV); El Bullidor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 24, núm. 2, s. XV).
2. Ceràmica esmaltada blanca, u.e. 176, diàmetre boca 4,6 cm, diàmetre base 3,6 cm, alçada interior 5 cm, alçada exterior 6 cm. Got. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça. Pasta de color beix, porosa, amb desgreixant fi de mica. Datació estratigràfica: primera meitat del s. XVI. Paral·lels: Castell de Llinars del Vallès (Barrachina, 1983, fig. 67, segona meitat s. XV); El Bullidor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 24, núm. 2, s. XV).
3. Ceràmica esmaltada blanca, u.e. 175, diàmetre boca 4,6 cm, diàmetre base 4,2 cm, alçada interior 5,9 cm, alçada exterior 7 cm. Got. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça. Pasta de color beix, porosa, amb desgreixant fi de mica. Datació estratigràfi- ca: primera meitat del s. XVI. Paral·lels: Castell de Llinars del Vallès (Barrachina, 1983, fig. 67, segona meitat s. XV); El Bullidor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 24, núm. 2, s. XV).
4. Ceràmica esmaltada blanca, u.e. 454, diàmetre boca 10,2 cm. Pitxer. Pasta de color beix, ben depurada. Vidriat a l’interior i a l’exterior. Datació estratigràfica: c. 1500. Paral·lels: El Bullidor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 24, núm. 4, s. XV).
5. Ceràmica vidriada de color marró clar, u.e. 514, diàmetre boca 11,8 cm, alçada inte- rior 10,2 cm, alçada exterior 10,9 cm. Olla de base convexa. Pasta de color rosat amb vacúols i desgreixant abundant. Datació estratigràfica: primera meitat del s. XVI.
6. Ceràmica vidriada de color marró fosc, u.e. 400, diàmetre boca 11,2 cm. Vidriat inte- rior amb regalims a l’exterior. Pasta grollera de color vermellós amb desgreixant mitjà de quars i mica. Datació estratigràfica: c. 1625.
7. Ceràmica vidriada de color verd oliva, u.e. 512, diàmetre boca 13,6 cm. Vidriat només a l’interior. Pasta de color ataronjat amb desgreixant fi de quars i mica. Datació estratigrà- fica: c. 1625. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 237
Il·lustracions | 237
Làmina VII 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 238
238 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina VIII
1. Ceràmica vidriada de color verd oliva, u.e. 132, diàmetre boca 14 cm. Tapadora de botó. Vidriat a l’interior i a l’exterior de la peça. Perfil còncau i vora de visera. Pasta de color ver- mellós amb desgreixant fi de quars i mica. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: El Bulli- dor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 27, núm. 852, s. XV); Torre del Baró, Viladecans (Pare- ra, 1998: 123, taula XXXII.3).
2. Ceràmica vidriada de color melat, u.e. 121, diàmetre boca 13 cm. Tapadora de botó. Vidriat a l’interior i a l’exterior de la peça. Perfil còncau i vora de visera. Pasta de color ver- mellós amb vacúols i desgreixant de quars i mica. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Parera, 1998: 143, làm. XLV.3, 1660-1700).
3. Ceràmica vidriada de color marró fosc, u.e. 51, diàmetre boca 11,8 cm. Gerra. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça. Presenta una circumferència concèntrica gro- ga a la part interior de la vora. Pasta de color ataronjat amb desgreixant de quars i mica. Datació estratigràfica: s. XIX.
4. Ceràmica vidriada de color marró fosc, u.e. 132, diàmetre boca 15,4 cm. Olla. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça, ennegrit pel sutge. Pasta grollera de color ver- mellós amb desgreixant de quars de gra mitjà. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Castell de Cubelles (López, Caixal, Fierro, 1998: 177, làm. XIV.3, 1673-1675).
5. Ceràmica vidriada de color marró fosc, u.e. 139, diàmetre boca 16,8 cm. Olla. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça, ennegrit pel sutge. Pasta grollera de color ata- ronjat amb desgreixant mitjà de quars i mica. Datació estratigràfica: primera meitat s. XVI. Paral·lels: El Bullidor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 25, núm. 1148, s. XV).
6. Ceràmica vidriada de color marró clar, u.e. 82, diàmetre boca 19,2 cm. Escalfeta. Vidriat a l’interior i a l’exterior de la peça. Pasta de color ataronjat amb desgreixant de quars i mica de gra mitjà. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 126, làm. 19.9, s. XVII).
7. Ceràmica vidriada de color verd oliva, u.e. 51, diàmetre boca 15, 2 cm. Escalfeta. Vidriat a l’interior de la peça. Pasta de color vermellós, compacta, amb desgreixant de quars i mica. Datació estratigràfica: s. XIX. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Parera, 1998: 136, làm. XVIII.2, c. 1800).
8. Ceràmica vidriada de color marró fosc, u.e. 132, diàmetre boca 23,6 cm. Olla. Vidriat a l’interior de la peça. Pasta de color vermellós amb desgreixant mitjà de quars. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 126, làm. 19.6, s. XVII). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 239
Il·lustracions | 239
Làmina VIII 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 240
240 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina IX
1. Ceràmica vidriada de color marró clar, u.e. 51, diàmetre boca 32 cm. Cassola. Vidriat a l’interior de la peça. Pasta de color ataronjat, molt porosa, amb desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX.
2. Ceràmica vidriada de color marró clar, u.e. 79, diàmetre boca 18,2 cm, diàmetre base 7,8 cm. Cassola. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça. Pasta de color ver- mellós amb vacúols i desgreixant de quars. Datació estratigràfica: s. XIX.
3. Ceràmica vidriada de color verd, u.e. 132, diàmetre boca 9,2 cm. Gerro. Vidriat a l’ex- terior de la peça amb regalims a l’interior. Pasta de color ataronjat, compacta, amb des- greixant fi de quars. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 133, làm. 21.4, s. XVII).
4. Ceràmica vidriada de color marró clar, u.e. 85, diàmetre boca 20 cm, diàmetre base 5,8 cm. Plat. Pasta de color vermellós amb vacúols i desgreixant de quars abundant. Data- ció estratigràfica: c. 1625.
5. Ceràmica vidriada de color melat, u.e. 400, diàmetre boca 19,2 cm. Plat d’ala. Vidriat a l’interior amb regalims a l’exterior de la peça. Pasta de color vermellós amb vacúols i des- greixant de quars abundant. Datació estratigràfica: c. 1625.
6. Ceràmica vidriada de color melat, u.e. 400, diàmetre boca 21,8 cm, diàmetre base 5,2 cm, alçada interior 3,4 cm, alçada exterior 4,2 cm. Plat d’ala. Vidriat a l’interior de la peça. Pasta de color vermellós amb desgreixant de quars abundant. Datació estratigràfi- ca: c. 1625. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Parera, 1998: 136, làm. XVIII.1, c. 1800).
7. Ceràmica vidriada de color verd oliva, u.e. 125, diàmetre boca 40,4 cm. Servidora. Vidriat a l’interior de la peça. Pasta de color vermellós amb vacúols i desgreixant de quars de gra mitjà. Datació estratigràfica: c. 1625.
8. Ceràmica vidriada de color melat, u.e. 101, diàmetre boca 36,6 cm. Servidora. Vidriat a l’interior de la peça. Pasta de color vermellós amb vacúols i desgreixant de quars i mica. Datació estratigràfica: segona meitat s. XVII. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 241
Il·lustracions | 241
Làmina IX 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 242
242 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina X
1. Ceràmica vidriada de color verd a l’exterior i groguenc a l’interior de la peça, u.e. 132, diàmetre boca 15,4 cm. Morter. Pasta de color vermellós amb vacúols i desgreixant mitjà de quars. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Pia Almoina de Barcelona (Beltrán de Heredia, 1997: 241 i 251, làm. X.1, s. XV); El Bullidor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 28, núm. 1157, s. XV).
2. Ceràmica vidriada de color verd fosc a l’exterior i grogós a l’interior de la peça, u.e. 121, diàmetre boca 14,8 cm. Morter. Pasta de color vermellós amb vacúols abundants i des- greixant de quars i mica. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Pia Almoina de Barce- lona (Beltrán de Heredia, 1997: 241 i 251, làm. X.1, s. XV); El Bullidor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 28, núm. 1157, s. XV).
3. Ceràmica vidriada de color verd oliva, u.e. 130, diàmetre boca 17,8 cm. Morter. Vidriat a l’interior i a l’exterior de la peça. Pasta de color vermellós. Presenta bec i costelles. Des- greixant de quars de gra fi i vacúols abundants. Datació estratigràfica: primera meitat del s. XVI.
4. Ceràmica vidriada de color verd oliva a l’interior i a l’exterior de la peça, u.e. 82, diàme- tre boca 16,4 cm. Morter. Pasta de color gris per acció del foc. Presenta desgreixant de quars de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625.
5. Ceràmica vidriada de color verd oliva, u.e. 127, diàmetre base 10 cm. Morter. Vidriat a l’interior i a l’exterior de la peça llevat de la base. Pasta de color rosat amb vacúols i des- greixant fi de quars i mica. Datació estratigràfica: primera meitat s. XVI.
6. Ceràmica vidriada de color melat, u.e. 290, diàmetre boca 7 cm, diàmetre base 5 cm. Llàntia. Vidriat a l’interior i regalims a l’exterior de la peça. Pasta de color rosat, compac- ta i amb desgreixant fi de quars i mica. Datació estratigràfica: c. 1500. Paral·lels: El Bulli- dor, Sant Just Desvern (Amigó, 1986: 36, núm. 912 i 4918, s. XV); Plaça de Sant Roc de Sabadell (Roig, Melo, 2003: 215, fig. 7.20-21, principis s. XV), Castell de Sant Joan de Llo- ret (Llinàs et alii, 2003: 156, fig. 125.3, s. XV). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 243
Il·lustracions | 243
Làmina X 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 244
244 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina XI
1. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 125, diàmetre boca 13 cm, diàmetre base 6 cm, alçada interior 4,7 cm, alçada exterior 6 cm. Escudella. Presenta un motiu de creu entrellaçada en ordit i trama, envoltada de traços corbats a manera de pètals. Pasta de color rosat amb desgreixant de quars i mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 209, taula XIX.165, s. XVII).
2. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 132, diàmetre boca 13 cm. Escudella. S’in- sinua un motiu central romboïdal, envoltat de traços corbats a manera de pètals. Pasta de color vermellós amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Drassanes de Barcelona (Llorens, 1989: 177.2, principis s. XVII).
3. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 121, diàmetre boca 13,8 cm. Escudella. Presenta l’orla de la cadeneta. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Parera, 1998: 151, làm. LXXVII.4, c. 1600). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 245
Il·lustracions | 245
Làmina XI 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 246
246 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina XII
1. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 92, diàmetre boca 11 cm, diàmetre base 4,4 cm, alçada interior 3,5 cm, alçada exterior 4,5 cm. Escudella. Presenta un medalló cen- tral circular ocupat per una R. La paret interna és decorada amb quatre registres sepa- rats per tres filets verticals. Dos dels registres presenten una decoració geomètrica de retí- cula quadrangular i els altres dos motius vegetals són molt simples, de fulles feses. Pasta de color rosat amb desgreixant de quars i mica de gra fi. Datació estratigràfica: segona meitat s. XVII. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 250, foto 7, s. XVII).
2. Ceràmica catalana de reflex metàl·lic, u.e. 121, diàmetre base 4 cm. Escudella. El fons intern presenta una aspa amb quatre punts intercalats als angles. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Parera, 1998: 139, làm. XXXII.5, c. 1800).
3. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 125, diàmetre base 4,5 cm. Escudella. Presenta un motiu central amb una aspa inscrita dins un rombe. La decoració de la paret interna també és feta amb motius geomètrics: línies verticals, ziga-zagues i aspes. Pasta de color vermellós amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 247
Il·lustracions | 247
Làmina XII 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:05 Página 248
248 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina XIII
1. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 125, diàmetre boca 12,4 cm, diàmetre base 6,4 cm, alçada interior 4,1 cm, alçada exterior 5,3 cm. Escudella. Motiu central de la creu entrellaçada en ordit i trama i orla de la cadeneta. Pasta de color rosat, porosa, amb desgreixant fi de mica. Datació estratigràfica: c. 1625.
2. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 125, diàmetre boca 12,2 cm, diàmetre base 6,4 cm, alçada interior 3,3 cm, alçada exterior 4,1 cm. Escudella. Presenta motius geomètrics a l’interior i bandes paral·leles a l’exterior. Pasta de color rosat amb desgrei- xant fi de mica. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Pare- ra, 1998: 151, làm. LXXX.3, c. 1600).
3. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 125, diàmetre boca 14 cm. Escudella. Decoració de tipus floral. Pasta de color beix rosat amb vacúols i desgreixant de quars i mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625.
4. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 132, diàmetre boca 12,5 cm. Vora d’es- cudella. Decoració amb motius ondulats realitzats amb pinzell pinta. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625.
5. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 92, diàmetre base 5,2 cm. Escudella. Pre- senta, en el fons intern, una creu de sis puntes envoltada per tres circumferències concèn- triques realitzada amb la tècnica del pinzell pinta de tres puntes. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica. Datació estratigràfica: segona meitat s. XVII. Paral·lels: Convent dels Àngels de Barcelona (Llorens, 1989: 169, s. XVII).
6. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 132, diàmetre base 5,6 cm. Escudella. Presenta una decoració geomètrica al centre. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625.
7. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 101, diàmetre base 4,4 cm. El fons intern presenta una aspa amb quatre punts intercalats a cada angle. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: segona meitat del s. XVII. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:06 Página 249
Il·lustracions | 249
Làmina XIII 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:06 Página 250
250 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina XIV
1. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 92, diàmetre base 4 cm. Escudella. Motiu central d’una flor o margarida de quinze pètals realitzada amb la tècnica del pinzell pinta de dues puntes. Pasta de color rosat amb algun vacúol i desgreixant de mica. Datació estra- tigràfica: segona meitat s. XVII. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 209, taula XIX.151, c. 1653).
2. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 82, diàmetre base 4,8 cm. Escudella. Pre- senta una flor encerclada per dues circumferències concèntriques. Pasta de color rosat amb partícules de mica. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 209, taula XIX.151, s. XVII).
3. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 82, diàmetre boca 16,2 cm, diàmetre base 6,6 cm, alçada interior 2 cm, alçada exterior 3 cm. Plat. Presenta el motiu de la pestanya amb bandes en ziga-zaga. Vidriat intern i extern. Pasta de color rosat amb vacúols i des- greixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Plaça Gran de Mata- ró (Cerdà, 2001: 221, taula XXXI.278, s. XVII).
4. Ceràmica valenciana de reflexos metàl·lics, u.e. 125, diàmetre indeterminat. Escudella. Decoració de la sèrie de retícules i espirals. Pasta de color beix ataronjat amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Castell de Cubelles (López, Caixal, Fierro 1998: 176, làm. XI.1, c. 1500).
5. Ceràmica valenciana de reflexos metàl·lics, Manises, u.e. 125, diàmetre indeterminat. Plat. Presenta un motiu de les fulles d’heura degenerades. Exterior decorat amb circum- ferències concèntriques. Pasta vermellosa amb desgreixant de mica. Datació estratigrà- fica: c. 1625.
6. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 132, diàmetre base 5,6 cm. Escudella. Presenta una decoració geomètrica al centre. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625.
7. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 132, diàmetre indeterminat. Plat. Deco- rada amb motiu d’enreixats simples que s’alternen amb línies paral·leles i cadenetes. Pasta de color groguenc amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:06 Página 251
Il·lustracions | 251
Làmina XIV 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:06 Página 252
252 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina XV
1. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 125, diàmetre boca 21,4 cm. Plat. Deco- rada amb motiu de creu entrellaçada en ordit i trama. Pasta de color beix, amb vacúols i desgreixant de quars de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625.
2. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 121, diàmetre base 5,6 cm. Escudella. Presenta una flor vista de front en el fons intern i circumferències concèntriques en la paret exterior. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625.
3. Ceràmica catalana de reflexos metàl·lics, u.e. 121, diàmetre boca 21 cm. Plat. Presen- ta una creu entrellaçada en ordit i trama. Paret externa decorada amb circumferències concèntriques del mateix gruix. Pasta de color rosat amb desgreixant de mica. Datació estratigràfica: c. 1625.
4. Ceràmica blava catalana, u.e. 406, diàmetre boca 21 cm, gruix 0,6 cm. Plat. Ceràmi- ca catalana decorada amb blau. Orla de doble arc i punt cap enfora. Pasta de color cre- mós amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels:
5. Ceràmica blava catalana decorada en blau i groc, u.e. 507, diàmetre indeterminat, gruix 0,4 cm. Vora d’escudella. Orla dels rams florejats. Pasta de color beix, porosa, amb des- greixant fi de mica. Datació estratigràfica: c. 1625. Paral·lels: Plaça Gran de Mataró (Cerdà, 2001: 266, foto 67, s. XVII).
6. Ceràmica catalana decorada en blau i groc, u.e. 88, diàmetre indeterminat. Escudella. Orla de doble arc i punt. Pasta de color beix grogós, amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: segona meitat s. XVII.
7. Ceràmica blava catalana decorada en blau i groc, u.e. 100, diàmetre indeterminat. Vora de plat petit. Orla de l’ull creuat. Pasta de color cremós, compacta, amb desgreixant fi de mica. Datació estratigràfica: s. XIX. Paral·lels: carrer dels Comtes de Barcelona (Telese, 1991: 147, fig. 27, 1600-1635). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:06 Página 253
Il·lustracions | 253
Làmina XV 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:06 Página 254
254 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Làmina XVI
1. Ceràmica blava catalana, u.e. 92, diàmetre boca 11 cm, diàmetre base 4 cm, alçada interior 3,9 cm, alçada exterior 4,5 cm. Escudella d’orelles. Presenta un medalló central amb unes mates d’herba inscrites dins de tres circumferències concèntriques. Orla de la ditada. Les nanses presenten una decoració de línies obliqües. Pasta de color cremós amb desgreixant de mica de gra fi. Datació estratigràfica: segona meitat s. XVII. Paral·lels: Banys àrabs de Girona (Telese, 1991: 191, 1630-1660, pel motiu central).
2. Ceràmica blava catalana, u.e. 54, diàmetre boca 10,2 cm, diàmetre base 4 cm, alça- da interior 3,3 cm, alçada exterior 3,9 cm, gruix 0,7 cm. Escudella d’orelles amb motiu cen- tral cruciforme i cercles concèntrics. Datació estratigràfica: c. 1730. Paral·lels: Torre del Baró, Viladecans (Parera, 1998: 135, XVI.2, c. 1800).
3. Ceràmica blava catalana de la ditada, u.e. 540, diàmetre boca 17,6 cm, gruix 0,7 cm. Pasta de color beix, ben depurada. Datació estratigràfica: Paral·lels: Torre del Baró, Vila- decans (Parera, 1998: 135, XVI.2, c. 1800). 03-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:06 Página 255
Il·lustracions | 255
Làmina XVI 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 256 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 257
Estudi històric documental
Joan Miquel Llodrà Nogueras 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 258
Aquest treball es va acabar de redactar el febrer de 2001.
Sigles
ACA Arxiu de la Corona d’Aragó AEV Arxiu Episcopal de Vic AECV Arxiu Episcopal de la Cúria de Vic AHPB Arxiu Històric de Protocols de Barcelona AHCI Arxiu Històric Comarcal d’Igualada ACBE Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà AFR Arxiu Familiar Ribalta AHCC Arxiu Històric Comarcal de Cervera 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 259
| 259
Antecedents i mètode de treball
El 5 de març de 1996, la senyora Maria Caparrós i Oliva, en aquells moments alcaldessa de Sant Pere Sallavinera, adreçava una carta al president de la Diputació de Barcelona per demanar-li recursos tècnics i econòmics per restaurar el complex històric del castell de Boi- xadors, amb l’objectiu de recuperar un edifici emblemàtic d’aquell territori, a més de donar un impuls a l’oferta i promoció turístiques de la zona, potenciada llavors per l’ober- tura de l’Eix Transversal.
Durant els anys setanta i principis dels vuitanta, part d’aquest conjunt arquitectònic de l’Anoia havia estat restaurat sota la direcció de Camil Pallàs, arquitecte en cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Les parts afectades per aquella intervenció foren principalment l’església, la torre i la sala dels arcs diafragmàtics del castell.
L’1 de juliol de 1999, l’SPAL va assignar la realització d’un treball de recerca i investigació històrica (documental, artística i constructiva) del castell i de l’església de Boixadors a Joan Miquel Llodrà Nogueras, en aquells moments becari d’història de l’art del mateix Servei. La direcció d’aquest treball va anar a càrrec de la senyora Raquel Lacuesta, cap de la Sec- ció Tècnica d’Investigació, Documentació i Difusió de l’SPAL, i del senyor Albert López Mullor, cap de la Unitat d’Investigació Històrica de l’SPAL. Posteriorment, es comptà amb l’ajut i assessorament del senyor David Galí, historiador de la Unitat d’Investigació Histò- rica del mateix servei. El temps d’aquella recerca va ocupar els sis mesos de la beca que li havia estat concedida, de l’1 de juliol de 1999 fins al 14 de febrer de 2000.
La primera tasca va ser portar a terme un buidat bibliogràfic per tal de cercar totes les notí- cies i referències publicades, tant pel que fa a bibliografia especialitzada com a premsa, sobre el castell i l’església de Boixadors. Les biblioteques consultades foren les del Ser- vei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca dels Museus d’Art de Catalunya, la Biblioteca de Geografia i Història de la Universitat de Bar- celona i la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya.
A l’SPAL també es buidaren els documents que es guarden en l’Arxiu Pallàs del Fons Docu- mental, com ara l’expedient d’obres de les primeres dues intervencions en el conjunt de Boixadors, i en l’Arxiu d’Expedients de Projectes i Obres els documents referents a aques- ta tercera intervenció començada l’any 1999.
Pel que fa a la part gràfica, a més de plànols, es va consultar el Fons Documental Fotogrà- fic, amb fotografies tant de principis del segle XX com d’altres fetes entre el 1999 i el 2000. Altres arxius fotogràfics consultats van ser els del Centre Excursionista de Catalunya, el de l’Arxiu Mas i el de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.
La segona part d’aquesta recerca va ser dedicada a la investigació i estudi directe de les fonts documentals. Els arxius buidats foren l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu Episcopal de la Cúria de Vic i l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Atesa la destrucció de l’arxiu parroquial de Sant Pere de Boixadors, les úniques notícies directes de l’església són, fins al moment, les visites pastorals que es conserven a l’Arxiu 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 260
260 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Episcopal i a l’Arxiu Episcopal de la Cúria de Vic, diòcesi en la qual s’inscriu l’església en qüestió. D’ambdós arxius es van buidar principalment les visites pastorals a l’església de Boixadors, del segle XIV fins al primer quart del segle XX, a més de consultar la biblioteca auxiliar. Cal agrair l’ajuda dispensada en tot moment per part de mossèn Gros, director de l’Arxiu Episcopal, i de Rafel Ginebra, historiador del mateix arxiu.
A l’Arxiu Episcopal de la Cúria de Vic, a més de les visites pastorals, es buidaren diferents expedients, entre els quals destacaren l’Expediente sobre la construcción de la nueva Igle- sia Parroquial y Casa Rectoral del pueblo de Boixadors il’Expedient sobre Costella de Bale- na. Cal agrair en aquest cas l’ajuda i deferència envers nosaltres de mossèn Cunill.
Pel que fa a la recerca de fonts directes que parlessin del castell i de la família de Boixa- dors, l’arxiu consultat va ser el de la Corona d’Aragó; es van buidar els llibres de les nota- ries de Calaf i dels Prats de Rei compresos entre els segles XIV i XX, a més de la part corres- ponent a cadastres del segle XIX i principis del XX, i els registres fiscals.
Amb totes les dades obtingudes de la recerca bibliogràfica i arxivística es va anar elabo- rant una primera síntesi històrica de l’església i del castell de Boixadors, l’objectiu darrer de la qual era complementar l’estudi arqueològic. Aquesta síntesi històrica seria la base de la que més endavant sorgiria el treball que es presenta a continuació.
A banda de la tasca d’investigació documental, es va estar en contacte amb els directors de l’excavació que ens van informar del seu desenvolupament així com amb el senyor David Laudo, arquitecte tècnic, a qui se li va encarregar l’estudi historicoconstructiu del conjunt de Boixadors, a més de l’anàlisi dels materials.
A més de la part documental escrita, amb les visites in situ i amb l’estudi de les fonts grà- fiques, es va dur a terme una anàlisi visual de tots els elements arquitectònics i artístics i dels diferents edificis que formen el conjunt de Boixadors. Aquesta anàlisi visual comple- mentaria els treballs d’història de l’art que duguérem a terme durant la beca i que foren els següents: una descripció de l’església de Boixadors en l’estat en què es troba avui en dia, a més de la recerca de paral·lels en d’altres esglésies de la mateixa comarca i de les veïnes.
En el decurs de l’excavació arqueològica i els treballs de desenrunament es varen trobar dos capitells i dues bases de columnes, dels quals es desconeix la seva primigènia ubi- cació arquitectònica, que varen ser objecte d’un estudi tant estilístic com cronològic. El seu estudi estilístic permetria una primera datació i, per tant, poder anar establint tot un seguit d’etapes constructives del castell de Boixadors, per complementar la recerca docu- mental i l’estudi arqueològic.
També es va fer un estudi i inventari d’alguns edificis catalans, tant civils com religiosos, que presenten finestres amb arcs trilobulats, ja que en el castell de Boixadors encara se’n conserven dos, així com d’aquells que presenten finestres coronelles triforades o bifora- des amb arcs trilobulats o de mig punt. La cronologia de tots aquests edificis permetria establir-ne una de similar per al castell que ens ocupa.
La beca va finir a mitjan febrer de 2000. Encara mancava, però, molta feina per fer, a fi i efecte de tenir una visió més particular de quina va ser l’evolució històrica del conjunt de Boixadors; una feina destinada sobretot al camp de la investigació documental arxivística. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 261
Estudi històric documental | 261
El 14 d’abril de 2000, ens van notificar l’encàrrec de l’elaboració de l’estudi històric de la documentació escrita medieval del castell de Boixadors. L’objectiu d’aquell encàrrec era finalitzar o, si més no, acabar de completar i detallar la recerca sobre l’evolució històrica del conjunt de Boixadors amb l’elaboració d’una síntesi històrica, una cronologia i una rela- ció bibliogràfica, a més de l’afegit d’un apèndix documental amb la transcripció correspo- nent i un apèndix gràfic.
Dins d’aquesta segona etapa, el nostre treball es va complementar amb dos estudis més centrats en el conjunt de Boixadors: l’estudi constructiu preliminar, a càrrec del senyor David Laudo, arquitecte tècnic, i l’estudi arqueològic que es publica en la primera part d’aquest llibre. Amb el senyor David Laudo es va estar en contacte per poder anar establint una successió cronològica constructiva de tot el conjunt i poder cercar-ne paral·lelismes. Amb els directors de l’excavació també es van mantenir trobades per tal de comentar com avançava la recerca arqueològica del castell.
Un dels temes que eren indispensables per conèixer l’evolució a través de la història del castell de Boixadors era la història de la família Foixà, que, des de principis del segle XV fins al primer terç del XX, n’havia estat la propietària. La notícia aportada pel senyor Santi Soler, arxiver de l’Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà, de la llavors recent adquisició per part del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya del Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, dipositat actualment en aquell arxiu, va suposar un canvi absolut en la nos- tra, fins aquell moment, poc fecunda recerca. Amb aquell llibre es tingué accés a una gran quantitat d’informació, molta d’ella fins ara desconeguda per la historiografia, del segle XIV fins a finals del XVIII, que recollia tot tipus de documents referents tant a la primera branca de la família Boixadors com a la família Foixà, la qual actualment no conserva cap mena d’arxiu patrimonial familiar.
L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona també va permetre tenir accés a la història de la família Foixà-Boixadors al llarg de bona part del segle XVIII i del segle XIX. Mitjançant la consulta dels notaris Joan Olzina i Cabanes i Francesc Just, principalment, es va tenir conei- xement de moltes notícies referents a la família Foixà, així com d’altres notaris arreu de Cata- lunya amb els quals els Foixà realitzaren bona part de la seva documentació notarial.
La consulta de l’Arxiu Històric de Girona no va aportar informació de la família Foixà, que residí en aquesta ciutat fins ben entrat el segle XIX; els seus llibres notarials no donen tota la informació desitjada. Així mateix, en aquest arxiu gironí es conserven els manuals dels notaris de Foixà, del segle XIV fins al XIX, sense que aquests donin a conèixer informació ni de la família ni del castell de Boixadors.
Un dels arxius, però, que va resultar determinant en l’aportació de notícies directes del cas- tell de Boixadors va ser l’Arxiu Històric Comarcal d’Igualada, en el qual es conserva la docu- mentació de les notaries de Calaf i dels Prats de Rei, les dues poblacions on, principal- ment, els habitants de Boixadors solien adreçar-se a l’hora de redactar un document notarial. Es van buidar la majoria de llibres notarials, ja fossin manuals com llibres de tes- taments, inventaris o capítols matrimonials, del segle XIV fins al XIX, si bé van ser especial- ment estudiats els de la notaria de Calaf del segle XVIII, segle durant el qual el conjunt de Boixadors va sofrir tot un seguit de transformacions constructives determinants. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 262
262 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
A Igualada també es va consultar el Registre de la Propietat, que va permetre tenir conei- xement dels darrers canvis de propietat del castell de Boixadors, des de finals del segle XIX fins als nostres dies. Cal dir, a més, que part de la història del castell de Boixadors i dels seus propietaris, en el pas del segle XIX al XX, es podria veure molt enriquida per un estudi a l’Arxiu del Palau de Justícia de Barcelona; en aquest s’hi troben arxivats uns plets de disputa per la propietat del castell.
Un altre arxiu buidat va ser el de la capital de la Segarra, una altra de les localitats on els habitants de Boixadors, població dins la vegueria de Cervera des del segle XV, s’adreça- ven a l’hora de fer diverses gestions notarials. La informació trobada en aquest arxiu, si bé escassa, és del tot interessant i omple una de les moltes llacunes en la història del segle XV del castell de Boixadors. La devem a la seva arxivera, la senyora Dolors Montagut, qui ens l’oferí de l’arxiu de notes manuscrites de l’historiador Agustí Duran i Sanpere.
El darrer arxiu consultat va ser l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa. Malauradament, però, no s’hi van trobar referències a la història constructiva del conjunt de Boixadors, si bé hi ha documentades notícies sobre diferents membres d’aquesta família. En estudis poste- riors caldria fer un buidat més profund de la documentació altmedieval d’aquest arxiu.
A més dels arxius públics, també va ser consultat un arxiu particular: ens referim al de la família Ribalta de la Fortesa, actualment ubicat a la vila de Tàrrega, a l’Urgell. Gràcies al senyor Antoni Ribalta i Secanell, vàrem poder tenir accés a aquest important arxiu que aple- ga tot tipus de documentació d’aquella família des del segle XVI fins al XX, i en el que varen ser trobades interessants notícies referents a l’estat constructiu del castell de Boixadors.
Un arxiu que no va poder ser consultat fou el del monestir de Poblet, en el qual s’hi tro- ben uns lligalls del castell de Foixà d’època medieval. El dia 20 de març de 2000, l’SPAL de la Diputació de Barcelona rebia una carta escrita per Lluís Solà i Segura, monjo de Poblet, adreçada al senyor Antoni González, cap del Servei, en la qual li explicava que per cau- ses alienes al monestir de Poblet el fons documental de l’Arxiu Medinaceli, amb abundant informació de la família Foixà, propietària del castell, no era accessible al públic; per tant, la petició de consulta d’aquell fons s’havia de denegar.
Els arxius fotogràfics varen ser revisats de nou. A l’Institut Amatller d’Art Hispànic es trobà una fotografia antiga del castell de Boixadors, mentre que a l’Arxiu Mas es trobaren foto- grafies del conjunt de Boixadors i de la Mare de Déu d’alabastre.
La investigació també es va centrar en la recollida del testimoni oral de persones que han tingut al llarg de la seva vida una relació amb el conjunt de Boixadors, sobretot per proxi- mitat geogràfica. Aquesta informació complementa les dades que ofereixen els documents escrits i l’arqueologia, i sovint es té coneixement d’informació que d’una altra manera res- taria desconeguda.
La gent amb la que ens vam entrevistar eren principalment habitants del poble de Boixa- dors: el senyor Joan Pujol Bacardit, constructor i antic alcalde de Sant Pere Sallavinera; el senyor Joan Bacardit i la seva esposa, del Mas Gotsems, i el matrimoni Bosch del Molí de Boixadors.1 No hem d’oblidar les notícies aportades per l’historiador Jordi Nadal i per l’alcalde Càndid Viladrich, a més de la col·laboració de l’alcaldessa de Sant Pere Sallavi- nera, la senyora Maria Caparrós, i el rector de Sant Pere Sallavinera, mossèn Amand Lus. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 263
Estudi històric documental | 263
Dins aquesta relació hi hauríem d’afegir el darrer propietari del castell de Boixadors, el se- nyor Vilalta, qui, molt amablement, va respondre a totes les preguntes i es va oferir per qualsevol altra cosa que requerís la nostra investigació. A tots ells els hem d’agrair l’aten- ció i amabilitat tinguda envers nosaltres.
Si bé aquest estudi es va centrar especialment en l’estudi de les fonts d’arxiu, es va con- tinuar amb el buidat bibliogràfic referent al castell i a l’església de Boixadors, com també a ambdues famílies, Foixà i Boixadors, a la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques auxi- liars de diferents arxius històrics com ara els de Tàrrega, Igualada, Manresa, la Bisbal d’Em- pordà i Arenys de Mar.
El resultat de tota aquesta tasca realitzada entre els mesos de març i agost de 2000, a més de l’efectuada durant el període de la beca, és el treball que tot seguit passareu a lle- gir. En aquest presentem, a més d’una breu cronologia històrica, l’estudi històric de l’es- glésia i del castell de Boixadors. Aquest estudi històric es complementa amb un apèndix gràfic, així com amb uns arbres genealògics que tenen com a objectiu fer més entenedor un tema tan essencial com és el de la successió dinàstica dels propietaris d’aquest edifi- ci. L’arbre genealògic de la família Boixadors, del segle XI al XV, i de la família Foixà-Boixa- dors, del segle XV al XXI, va ser creat a partir de la nostra recerca i complementat en part pels treballs del genealogista Armand de Fluvià.
A més, a fi i efecte de facilitar l’estudi de l’evolució constructiva del castell i de l’església al llarg del temps, es van realitzar una sèrie de quadres resum en els quals es recullen les referències documentals dels diferents espais o estances que, temps fa, es podien trobar en aquest conjunt.
Òbviament, l’estudi històric del conjunt de Boixadors no es conclou amb aquest treball. Encara hi ha molta feina a fer. Per ara, però, només em resta agrair a tots els membres de l’SPAL la seva ajuda en la realització d’aquest treball, així com l’assessorament histò- ric i paleogràfic dels historiadors Josep M. Pons i Guri (†) i Hug Palou i Miquel, de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar.
1 Pel que fa a la família Bosch del Molí de Boixadors, hem d’agrair l’aportació d’unes quantes fotografies, si bé lamenten no poder haver tingut accés a l’important arxiu particular que es conserva a la seva casa pairal. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 264 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 265
Estudi històric documental | 265
Dades geogràfiques, geològiques, ambientals i sísmiques
El municipi de Sant Pere Sallavinera, a l’extrem nord-est de la comarca de l’Anoia limitant amb el Bages, té una extensió de 21,95 km2 i s’estén pel vessant sud del turó de Boixa- dors, de 848 metres d’alçada, a la serra de Castelltallat. Aquest municipi s’estén per una plana típicament segarrenca, presidida pel poblet de la Fortesa i per una vall que s’inicia entre els antics pobles de Boixadors, la Llavinera i Puigdemàger, i que té com a fondal la riera de Sant Pere. Si bé Sant Pere Sallavinera es troba a una alçada de 588 metres, la major part del terreny és pla i presidit per turons, com el de l’Espona, el de la Fortesa i el de la Llavinera, a més del de Boixadors.
El poble de Sant Pere Sallavinera, estructurat a partir d’un carrer allargassat al final del qual hi ha l’edifici romànic remodelat de la parròquia, ha crescut al marge de la riera que li ha donat nom. Aquest municipi inclou el terme de Boixadors, el de la Llavinera i la Fortesa. El primer és format majoritàriament per una dotzena de masos amb segles d’història al seu darrere: cal Gironella, cal Seguers, Mas Gotsems, el Molí de Boixadors, les Bassetes... Del terme de la Llavinera, situat dalt d’un turó, destaca l’església de Sant Jordi i un petit aeròdrom de terra de caràcter privat. La Fortesa, d’altra banda, és una petita agrupació de cases situades dalt d’un turó, on destaca principalment la gran casa pairal de Can Ribal- ta. Davant de les cases de la part vella de la població, situades en carrers estrets, desta- quen les noves edificacions d’obra vista que formen la part més degradada urbanística- ment.
El municipi de Sant Pere Sallavinera limita al nord amb el de la Molsosa, ja dins la provín- cia de Lleida; a l’est amb Aguilar de Boixadors o de Segarra; a l’oest amb la vila de Calaf i Calonge de Segarra, i al sud amb el terme dels Prats de Rei; una sèrie de pobles que, juntament amb Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Veciana, for- men la denominada Segarra Calafina.
La Segarra Calafina, zona on es troba el conjunt de Boixadors, pertany clarament a la comarca de l’Alta Segarra, però el 1936 aquest sector geogràfic va ser inclòs a la comar- ca de l’Anoia. La demarcació comarcal de Catalunya establerta aquell any incloïa Sant Pere Sallavinera dins d’aquesta comarca.2 Pel fet que tant el relleu com el clima, la vege- tació i l’agricultura són semblants i continuació dels de la Segarra, els pobladors de Sant Pere Sallavinera, des de l’antiguitat, han cregut ser part integrant d’aquesta comarca veïna.
Pel que fa al relleu, a Sant Pere Sallavinera s’hi poden diferenciar tres parts: la primera és la compresa per les terres de la Llavinera i la Fortesa, terres planes amb les elevacions ja esmentades que duen les aigües a la ribera de l’Anoia. Una altra zona diferenciada de relleu és la serralada oriental de Castelltallat, on es troben els principals cursos d’aigües de tot
2 A l’enquesta realitzada el 1987 per la Generalitat de Catalunya a tots els municipis de Catalunya per saber si estaven d’acord amb la seva adscripció comarcal fixada durant l’etapa republicana, Sant Pere Sallavinera va manifestar que ja estava bé dins l’Anoia. Els municipis veïns de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Sant Martí de Sesgueioles, Pujalt i Veciana varen demanar, en canvi, la creació futura de l’Alta Se- garra. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 266
266 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
el terme, com són el de les Bassetes i el de la Romagosa, que porten les aigües cap a la riera de Rajadell. La darrera part són les terres planes de la ribera de Sant Pere, que tam- bé porten l’aigua cap a la riera de Rajadell.
El terme, com es pot veure, té unes quantes rieres, com les de Boixadors i Rajadell –aques- ta darrera, coneguda pels de la zona com la riera de la Fontpuda–, formades per torrents o rierals, com el de Cal Ventura o el de Romagosa. Aquesta zona és, per tant, relativament rica en aigües, amb notables fonts, alguna d’aigües minerals, malgrat la manca de pluviosi- tat. Les aigües subterrànies més superficials de l’altiplà són dures, ja que passen per terrenys calcaris, mentre que les de la vall de Sant Pere són més fluixes, ja que han estat en contac- te amb vetes de lignit abundants al subsòl. Al subsòl de la Fortesa, a més profunditat, hi ha un bon cabal que, a través d’un pou, subministra aigua corrent a tot el veïnat. Les aigües mineromedicinals, de bona qualitat, també són presents en tot el municipi: a la Fontpuda, a la font del Ferro, a la font Salada, totes elles a la serra de Boixadors.
Pel que fa a la vegetació, s’han de destacar dues zones ben diferenciades: una ben poblada d’arbres i una altra mancada del tot. A la serra de Boixadors hi destaquen grans boscs de pi blanc, juntament amb el boix, mentre que a la vall de Sant Pere el pi blanc no hi creix amb tanta facilitat i alterna amb la garriga típica mediterrània. Amb tot, però, són les pastures o terrenys erms els que ocupen més hectàrees del terme. En els plans, la res- ta de la terra és dedicada a conreus, majoritàriament de secà; el regadiu queda reduït a l’hort per al consum familiar. Aixó, no obstant, en aquestes parts també trobem zones d’al- zina, roure, om i pollancre.
El 90% de les terres de conreu són de cereal, blat, ordi, civada, amb alguns arbres a les vores dels camps: ametllers i oliveres ja en decadència. La vinya, que en temps passat havia tingut molt de pes, ara es troba del tot extingida. Darrerament han augmentat les extensions dedicades als farratges per als animals, gràcies al reg per aspersió.
Una altra part important dins l’economia del municipi és la ramaderia; d’abastar només l’autoconsum ha passat a produir per al mercat, per la qual cosa han proliferat molt les granges, avícoles en un principi, porcines després, per passar a les de conills actualment. L’espai urbà, amb tot, no ha quedat gaire alterat. Els antics ramats, d’altra banda, van desa- pareixent; actualment, els pocs que resten estan entre estabulats i lliures. Dels cavalls i les mules utilitzades a les feines del camp avui ja no en queden. Per últim, cal dir que la rique- sa en caça d’aquestes contrades és important: pel que fa a la caça major, l’espècie més preuada és el senglar, força freqüent als boscos de Boixadors.
El clima d’aquestes terres és de caràcter mediterrani, però a causa de l’escassa influèn- cia marina que té aquesta zona, la tendència al continental és remarcable. L’oscil·lació tèr- mica entre l’estiu i l’hivern és prou important: de sis graus sota zero a l’hivern es passa als quaranta de l’època estival. Una de les conseqüències de la poca influència marítima és un escàs índex pluviomètric: entre 200 i 800 mm de mitjana anual i 450 mm el terme mitjà. Aporten, però, aigua als camps les nevades que, si bé generalment en cauen dues o tres a l’any durant el gener i el febrer, gràcies al fred es mantenen força temps. Les boi- res també conserven la humitat en els camps; sense elles, les collites de cereals, l’agri- cultura bàsica, es veurien molt afectades. I és que la boira, a més del gebre, és un dels fenòmens climàtics característics d’aquestes terres. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 267
Estudi històric documental | 267
Les glaçades hivernals són molt característiques d’aquesta zona, a causa de la influència continental ja esmentada; comencen amb les primeres boires de la tardor i perduren fins a la primavera, i les collites en resulten perjudicades en més d’una ocasió.
Els vents més importants són el que bufa del nord, sec i fred, el del nord-oest, el del nord- est, la marinada, més humit i que porta pluges a la tardor i a la primavera i refresca les altes temperatures de l’estiu, i el vent d’est a oest. El turó de Boixadors, òbviament, es veu molt assotat per aquests vents.
El camí reial a l’actual comarca de l’Anoia tenia el seu centre indiscutible a la vila d’Igua- lada. Aquest camí, eix vertebrador de la comarca, va ser vertaderament important en el desenvolupament i creixement d’aquella zona i es va convertir en un corredor natural de comunicació entre el Mediterrani i l’interior peninsular. A mitjan segle XVIII, el camí reial entre Igualada i Cervera, com la majoria de camins que recorrien la comarca, era considerat lite- ralment intransitable i un dels pitjors de Catalunya.
La resta de rutes documentades a la comarca en els segles moderns poden considerar- se clarament de segon ordre; rutes de traginers, camins de mules, senders de vianants o simples carreranys de bestiar que tenien la funció de comunicar entre ells diversos indrets de la comarca o eren part de trajectes de caràcter més general. Dintre d’aquests camins de segon ordre caldria destacar l’antic camí entre Manresa i Igualada, que havia tingut la seva època d’esplendor en el temps de la Reconquesta, i que ara havia reduït la seva fun- cionalitat a les comunicacions intercomarcals. També tenia un caràcter tangencial respec- te a les terres de la comarca el camí ramader que des del Pirineu i el Berguedà desem- bocava a la vall del riu Gaià, amb un recorregut per la comarca que tocava el castell de Boixadors, Sant Pere Sallavinera, Calaf, els Prats de Rei i Pedrafita, i des d’aquí en direc- ció a Santa Coloma de Queralt.
Amb tot, el castell de Boixadors quedava lluny de les vies de comunicació més importants ni que fos en l’àmbit comarcal, a diferència, per exemple, del castell de Callús. Malgrat tot, s’ha d’esmentar la via que unia Boixadors amb els Prats de Rei sense haver de pas- sar per Calaf.
Avui en dia, pel que fa a les comunicacions, el municipi té com a via principal la carretera C-25 (Eix Transversal) de Manresa a Cervera per Calaf que passa entre els nuclis de la Lla- vinera i Sant Pere Sallavinera. La companyia d’autocars Hispano Igualadina també hi fa parada. Gràcies a l’obertura de l’Eix Transversal aquesta zona de l’Anoia és molt més acces- sible. Per aquest mateix sector passa el ferrocarril de Saragossa a Barcelona, que s’atu- ra a l’estació de Seguers, a uns tres quilòmetres del cap del municipi. Per accedir a Boi- xadors i la Fortesa o a altres indrets del municipi, cal anar per camins veïnals normalment força ben mantinguts.
Al castell de Boixadors s’hi arriba prenent la sortida 107 de l’Eix Transversal que mena a l’antiga carretera de Manresa a Calaf. En direcció a Manresa, cal agafar, a mà esquerra, un trencall que duu a la Llavinera, però sense entrar-hi, perquè just abans cal prendre cap a la dreta una pista de terra, ben senyalitzada, que mena a la masia de cal Seguers. Des d’aquí, s’inicia el camí que s’enfila fins a les portes del castell i de l’església de Sant Pere de Boixadors. Aquest camí es va arreglar i condicionar quan varen començar les visites guiades al conjunt. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 268
268 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Pel que fa a les dades sísmiques, no s’ha trobat que cap part del conjunt de Boixadors hagi sofert cap moviment d’importància que els pogués malmetre, si bé s’hauria de pen- sar en alguna conseqüència derivada del sisme de la Candelera, el 2 de febrer de 1428, terratrèmol de gran intensitat destructiva. Els castells de Savallà i Argençola, en els límits entre l’Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà, a migdia, així com la ciutat de Cervera, es van veure greument afectats per aquest sisme.
El 1762 sembla que va haver-hi un petit moviment sísmic a Castelltallat, proper a Boixa- dors, que va provocar l’esfondrament d’unes cases. El 5 de desembre de 1855, un movi- ment sísmic afectà, entre d’altres, part de la Segarra i l’Anoia. L’epicentre estaria situat a Balaguer, a la Noguera. Murs de diverses construccions van quedar afectats amb esquer- des. La sacsejada va tenir diferent intensitat: a la zona d’Igualada va ser fluixa, però a Cer- vera i els pobles de la Segarra va ser bastant pronunciada, encara que per un breu espai de temps.
El Butlletí Sismològic, editat per la Generalitat de Catalunya, no dóna informació de cap mena de moviment sísmic registrat en els darrers quinze anys per aquesta zona de Boi- xadors. El 24 d’agost de 1987, se’n registrà un de petit a la zona compresa entre Iguala- da i Sant Mateu de Bages, d’intensitat N. El 6 de gener de 1989, es recollí un moviment sísmic a la zona de Cervera d’intensitat III, mentre que a Igualada va ser el mateix dia d’in- tensitat normal. El 21 de setembre de 1990, la capital de l’Anoia en registrà un altre, aques- ta vegada d’intensitat 2,3.
Sant Pere Sallavinera pertany al partit judicial electoral i administratiu d’Igualada. El seu actual alcalde és el senyor Càndid Viladrich Mas, des del 1999; anteriorment a ell, el consistori havia estat presidit per la senyora Maria Caparrós. L’any 1991, aquest municipi tenia una població de 185 habitants, mentre que l’1 de gener de 1998 en tenia 164. Històricament, però, la població del municipi de Sant Pere ha estat molt irregular, i ha tendit a la baixa en aquest segle que hem deixat. Com es pot deduir, bona part de la població es troba dis- seminada per les masies de la zona.
L’actual terme municipal de Sant Pere Sallavinera és el resultat de la unió de tres termes ben diferenciats: el de la Fortesa, el del castell de la Llavinera i el del castell de Boixadors. Els seus orígens foren bastant diferents fins que, després de diverses vicissituds, passa- ren a formar part dels Boixadors, gran nissaga catalana que es va estendre per tots els Països Catalans. El castell de Boixadors, documentat des del 1014, és la referència histò- rica més important del terme i de la contrada, i avui en dia és considerat Bé d’Interès Cul- tural. Als peus del castell hi resta l’església de Sant Pere, la parròquia primitiva del terme de Boixadors. El castell de Boixadors i l’església de Sant Pere són, molt segurament, els edificis més significatius, des del punt de vista monumental, que hi ha a l’actual municipi de Sant Pere Sallavinera. Des de dalt del turó s’observa una magnífica panoràmica de tot l’altiplà segarrenc i de les terres del Solsonès. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 269
Estudi històric documental | 269
Cronologia històrica i constructiva del conjunt de Boixadors
Segle XI
Durant aquest segle es podria haver construït la torre mestra o torre de l’homenatge del castell de Boixadors que encara es conserva actualment; la primigènia podria haver estat de fusta. L’aparell, constituït per blocs de pedres irregulars de mides mitjanes, alguns força petits només desbastats, però en filades horitzontals ben definides, fa pensar en aques- ta cronologia. Per la mateixa raó del parament –carreus de mides diferents, amb pre- domini dels petits, ben escairats i disposats en filades horitzontals–, es considera del segle XI la construcció de la primera església de Sant Pere de Boixadors.
Per primera església s’entén el cos de la construcció actual situat més a ponent, que pre- senta un fris d’arcuacions llombardes en sèries de dues entre curtes lesenes encaixat a la part superior del mur exterior sud. A aquesta sola nau, interiorment coberta amb una volta de mig punt i reforçada per arcs torals, s’hi hauria d’afegir la presència d’un absis semicircular o carrat i molt probablement, també ornat a la manera llombarda. D’altra ban- da, cal dir que el fet que l’església aparegués com a parròquia ja des d’aquest segle, havia de comportar la residència permanent d’un rector al costat de l’església, per la qual cosa ja es podia pensar en un primitiu edifici amb la funció de residència per a aquest clergue, és a dir, una primera casa rectoral.
1014 D’aquest any és la primera notícia documental que es té del castell de Boixadors. 1015 Del 30 d’abril, és la notícia més antiga que es conserva de l’església de Sant Pere de Boixadors. El bisbe Borrell d’Osona donà al levita Guillem d’Oló el lloc de Segarra que per la banda oriental afrontava amb el coll de Corregó, que era davant de Boixadors. 1038 En una infeudació del castell de Calaf per part dels vescomtes de Cardona al bisbe Oliba i a la seu de Vic, amb data del 22 d’agost, s’esmenta com a límit «de parte orien- tis in termen de Molsosa vel Lavinera, sive de Boxados».
Segle XII
1100 El 26 de desembre, Berenguer Bonfill de Boixadors feia una sèrie de llegats a la seva neboda, entre ells uns alous amb totes les seves possessions. Apareix esmentada l’ecclesie Sancti Petri de Boxadoss, infra terminos de castro de Boxados. 1112 El 21 d’octubre feia testament Berenguer Bonfill, el qual va fer unes deixes a l’esglé- sia de Boixadors: en concret, la tercera part dels seus béns mobles. L’església de Sant Pere apareix sota l’advocació afegida de Santa Maria, un fet que es repetirà sovint pos- teriorment: «Sancti Petri et Sancte Marie de Boxados.» 1113 El 9 de gener, Guillem Guadamir, Ramon Guillem, Arnau Bernat i Pere Berenguer jura- ven, sobre l’altar de Sant Pere del castell de Boixadors (supra altare Sancti Petri de kastri Boxadossi nominati), les darreres voluntats del testament de Berenguer Bonfill, ja difunt. 1117 El 25 de maig, Pere Berenguer i la seva dona València, neboda de Berenguer Bonfill de Boixadors, redactaren testament, en presència de Ramon Guillem de Boixadors i del seu fill Ramon, segons el qual feien una deixa a favor de l’església de Sant Pere i Santa Maria de Boixadors, consistent en dos morabatins d’or: una meitat per a l’obra 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 270
270 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
de l’església i l’altra per a les misses. En el document es fa referència als clergues de l’església de Boixadors, si bé no se n’especifica el nombre: «clericis eiusdem loci». 1124 El 24 de maig, Ramon de Boixadors apareix com a senyor del castell de Boixadors. L’any 1149 tornarà a sortir esmentat com a senyor del castell.
Segle XIII
Segons la historiografia, durant el segle XIII devia començar la segona ampliació de l’es- glésia de Boixadors cap a llevant; com a conseqüència d’aquesta profunda remodelació, desapareixeria l’absis del segle XI i qui sap si la coberta de la primera nau. En aquesta nova nau s’hi afegirien, no se sap si en aquest mateix moment o posteriorment, dues capelles laterals poc desenvolupades disposades a manera de creuer. L’aparell d’aquesta part ampliada del XIII presenta carreus més voluminosos i més ben treballats disposats en fila- des horitzontals.
1202 Donació de Ramon de Boixadors al monestir de Montserrat en la qual es compromet pels tres termes que li pertanyen: Boixadors, Llavinera i Fortesa. 1279 Les Rationes Decimarum d’aquest any assignen a l’església de Boixadors una tribu- tació de 20 sous.
Segle XIV
Una part de la bibliografia i de la historiografia més recent proposa que va ser durant el segle XIV o a les darreries del segle anterior quan es degué construir la sala gòtica amb arcs diafragmes ogivals anomenada casal senyorial. Aquesta sala ha estat considerada tradicionalment com l’estança principal del castell. Per les característiques estilístiques i constructives que presenta, s’ha datat del segle XIV, i sembla que hauria pres l’espai que inicialment ocupava el pati d’armes associat al recinte defensiu del segle XIII. L’excavació arqueològica, però, sembla confirmar que seria posterior.
Una altra sala noble del castell de Boixadors podria haver estat l’espai del tot enrunat sobre el colomar i la cisterna situada al nord de l’anomenat casal senyorial, a la part nord-est del castell. En el seu mur est s’hi poden apreciar perfectament diferents finestres, algu- nes de les quals haurien estat coronelles biforades o triforades, amb arcs trevolats o de mig punt separats per un mainell, que creaven a l’interior uns buits amb festejadors; una llar de foc amb la seva xemeneia s’alçaria al centre d’aquell mur. El buit d’aquesta xeme- neia de foc posteriorment seria omplert i l’espai deixat per la llar seria reconvertit en una obertura que conduiria cap a l’anomenada torre de llevant o torre albarrana. Tot aquest saló aniria cobert o bé amb una volta de canó o bé amb un sostre pla suspès per arcs diafragmàtics.
1331 El 10 i el 14 de juliol són les dates de les primeres visites pastorals que hi ha a l’esglé- sia de Sant Pere de Boixadors, que no donen cap mena d’informació sobre l’obra de l’església. A la visita del dia 14, l’església no és denominada de Sant Pere sinó de Sant Mateu de Boixadors. 1344 D’aquest any es té notícia que la meitat del delme d’Aguilar era per al benefici de Nos- tra Senyora fundat a l’església de Sant Pere de Boixadors. Segons sembla, la funda- ció d’aquell benefici va ser una voluntat del testament de Bernat de Boixadors. El be- 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 271
Estudi històric documental | 271
neficiat de les Onze Mil Verges també percebia part del delme d’Aguilar i alguns censos. 1359 En el fogatge d’aquest any apareix a la vegueria de Cervera Sant Pere Sallavinera, pro- pietat de R. de Boixadors, amb vint-i-tres focs, i el castell de Boixadors, també de R. de Boixadors, donzell, amb divuit. 1365-1370 Segons el fogatjament que comprèn aquests anys, el castell de Boixadors és de Ber- tran de Boixadors i comprèn vint-i-quatre focs. 1383 Mort de Constança de Satallada, dona de Ramon de Boixadors. El seu sepulcre, jun- tament amb uns altres, es conservava a l’interior de l’església de Sant Pere, però l’any 1930 va desaparèixer, juntament amb d’altres. Es desconeix la seva ubicació dins l’es- glésia.
Segle XV
1419 Document en el qual apareix Aldonça, muller de l’honorable Ramon Berenguer de Boi- xadors, senyor de Boixadors. Aquesta havia fet una donació de «11000 sous barce- lonesos de tern per lo honorable son marit ab acte rebut en poder del Reverend Joan Terme, vicari de la Igla. de St. Pere de Boxados al 20 de maig proppassat». Des- coneixem si aquella donació va ser feta a l’església. 1422 El 3 de setembre d’aquell any, Ramon Berenguer de Boixadors redactava testament, en poder del rector de Boixadors, en el qual demanava ser enterrat a la parròquia de Boixadors; un any més tard, però, el seu cos hauria de ser enterrat al monestir de Mont- serrat, al costat del seu pare, Ramon de Boixadors. Entre diverses deixes s’esmenta la que fa al benefici de Sant Miquel i de les Onze Mil Verges de l’església de Boixa- dors: hi deixa sis lliures i la condició «que lo Beneficiat dega habitar en la Fortaleza del castell o vila de Boxados». La seva heretat és el castell de Boixadors, Sant Pere Salla- vinera, Sant Mateu de Bages i «els Feus o Carnalias del Castell de Aguilar, y de la vila y terme de Prats i de la Manresana». Els seus hereus han de tenir present que «qual- sevol hereu dega portar nom y armas de la casa de Boxados, altrament se face de sa herencia segons queda ordenat en lo testament de son Pare, Mº Ramon de Boixadors». 1425 La baronia de Boixadors passa a Beatriu, germana de Ramon Berenguer de Boixa- dors, i, d’aquesta manera, pel seu matrimoni amb Arnau de Foixà, s’origina la línia fami- liar dels Foixà-Boixadors. Aquesta nova branca familiar roman senyora de la baronia de Boixadors fins a la fi de la senyoria jurisdiccional. 1428 Any del terratrèmol de la Candelera, del 2 de febrer, de grans efectes destructius a bona part del Principat. Originà derrocaments a Barcelona i els castells de Savallà i Argenço- la, en els límits entre l’Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà, a migdia. Segurament, Boixadors es veuria afectat per aquest sisme, encara que no hi ha cap font documen- tal que ho indiqui. 1462 El 3 de juliol, els jurats de la vila dels Prats de Rei feien saber als diputats del General de Catalunya que els homes d’alguns castells com ara els de Segur, Calaf i Boixadors estarien del seu bàndol si rebien una carta amb la corresponent sol·licitud. Així doncs, als inicis d’aquella guerra civil el castell de Boixadors no estava ni d’una part ni de l’al- tra. Més endavant, en aquesta mateixa carta, es fa una referència als castells reials i es podia deduir que el de Boixadors no n’era. El dia 19 d’agost de 1462, els jurats dels Prats de Rei i el capità d’aquella vila adreça- ren una carta als membres de la Generalitat i al Consell de Cent de Barcelona, als quals se’ls avisà, entre d’altres coses, que prop d’aquella vila hi havia un castell fort i una 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 272
272 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
gran fortalesa anomenat Boixadors, propietat del senyor Lluís Benet de Foixà, que havia rebut oferiments d’adherir-se a la causa reialista de Joan II. Si rendien homenatge a aquest rei, les seves tropes podrien aconseguir les viles dels Prats de Rei i de Manre- sa; una vegada aquestes viles haurien estat preses, es retornaria el castell als seus. Va ser per això que els jurats i prohoms del castell de Boixadors, que en principi eren contraris a la voluntat reial, demanaren gent dels Prats de Rei per poder guardar bé el castell en cas d’una ofensiva reial; si no rebien aquell ajut, tots ells serien, tant Boixa- dors com els Prats de Rei, «combatuts e malmenats». 1465 El 28 de febrer d’aquell any hi hagué la batalla dels Prats de Rei, o de Calaf, durant la Guerra Civil de la Generalitat contra Joan II. Aquest últim va ser el guanyador de la batalla enfront del rei-conestable Pere IV. No sabem si aquesta batalla va afectar el castell. 1480 El 9, 26 i 28 d’agost d’aquest any es tenen notícies d’una host que les viles de Cer- vera, Sedó, Riber, Copons i Muntmanent preparaven contra el castell de Boixadors, amb quaranta-dos homes ben armats. En aquest document es fa referència a la resistència que presentaven els vassalls del castell, sense que per ara es tingui més coneixement de quines foren les causes i quines les conseqüències d’aquell possible atac en l’estructura del conjunt de Boixadors. 1497 En el fogatge d’aquest any apareix documentat que Boixadors i Sant Pere Sallavine- ra són de la vídua de Boixadors –sense que es pugui saber de qui es tracta–, amb un total de vint-i-tres focs. D’altra banda, apareix mossèn Guillem com a rector, segura- ment de l’església de Sant Pere.
Segle XVI
1515 En el fogatge d’aquest any apareixen els llocs de Boixadors i Sant Pere Sallavinera, propietat de mossèn Foixà. El 20 i el 29 de setembre es duen a terme els inventaris del castell de la Llavinera i de Boixadors, respectivament. En aquest darrer s’inventarien l’estable, el celler, el menjador o sala quis diu lo palau, la capella de Sant Bernat i la cuina, que sembla que estarien en un primer nivell, i la sala o menjador de dalt, la cambra que mira sobre el corral, la cambra de sobre l’entrada, la rerecambra i el pastador, que estarien en un pis superior. Sembla talment, pels objectes que s’inventarien, que el castell on residien els senyors de Foixà quan anaven per les seves terres de la Segarra era el de la Llavinera. La quan- titat de vestuari, tant del senyor com de la senyora, així porta a pensar-ho; al castell de Boixadors hi surten pocs elements que demostrin que els senyors residissin allà per cert temps. Hi ha, però, en aquest darrer castell dues sales que recordarien la presèn- cia dels senyors, «lo menjador o sala quis diu lo palau» i la capella de Sant Bernat. El motiu que la capella estigui dedicada a sant Bernat és obvi, ja que des del segle XIV es troben bastants membres de la família Boixadors amb aquest nom. A l’inventari, la capella de Sant Bernat està situada entre el menjador o «sala quis diu lo palau» i la cui- na. Podria ser que fos un petit oratori adossat a aquesta sala-palau, com encara es pot veure a moltes masies o grans cases pairals de Catalunya. El pastador era un element fonamental d’una casa de l’època. El més corrent era tro- bar-lo a la mateixa cuina, si bé a Boixadors sembla que n’està bastant separat. Una part que manca, o que no surt esmentada com a tal, és la torre, de la que no se sap l’ús que se’n devia fer. També, d’altra banda, resulten interessants els cinc cercols de 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 273
Estudi històric documental | 273
ferro del moli que s’esmenten i que, a més de parlar d’un molí del que no es tenia cap notícia, informen de l’explotació agrícola de cereals tan pròpia de la zona. Tots els objec- tes que apareixen en aquest inventari fan pensar que el castell de Boixadors, ja en el segle XVI, havia perdut l’ús militar i s’havia convertit en una explotació agrícola, on, entre d’altres productes, s’hi treballava la vinya. Gràcies a aquest inventari, també es pot saber el nom d’una persona, que habitava en el castell: Andreu Codina. Es podria pensar que aquest era el pagès o masover que en tenia cura. 1550 Un breu apostòlic del 12 d’octubre dóna notícia d’un benefici sota la invocació de sant Sebastià a l’església de Boixadors. 1553 El 29 d’octubre es fa una visita pastoral a l’església de Sant Pere de Boixadors, de la qual era rector Damià Forner. L’església en aquests moments té dos altars documen- tats: el major, dedicat a sant Pere, i un segon, dedicat a sant Sebastià. 1553 En el fogatge d’aquest any, Sant Pere Sallavinera i Boixadors tenen trenta-tres laics i un capellà. 1555 En un document del 6 d’abril apareix un possible habitant del castell de Boixadors. «[...] Ego Melsior Brenes agricultor in castro de Boixadors habitatore [...].» 1571 El 25 d’abril, Gaspar de Foixà obtingué el benefici de Nostra Senyora de l’església de Boixadors. 1575 Del 4 de juliol és la segona visita pastoral del segle a l’església de Boixadors, de la qual era rector Magí Orzinell. Apareixen, entre d’altres coses, el retaule sota la invocació de sant Pere i alguns objectes d’orfebreria necessaris per a la litúrgia. Es troba documen- tat per primera vegada en una visita pastoral el benefici sota la invocació de santa Maria, que tenia en aquest moment com a beneficiat el clergue Rafel de Foixà, prior de Foixà. Un altre benefici que ostenta l’església és el de les Onze Mil Verges, del qual també Rafel de Foixà és el beneficiat. El darrer benefici del que es parla és el que està sota invocació de sant Sebastià; Sebastià Forner n’és el seu beneficiat. La presència d’aquests beneficis faria pensar en l’existència d’un clergat a Sant Pere de Boixadors, a més del rector. Malgrat tot, però, com es veurà més endavant, la majo- ria d’aquest clergat encarregat d’aquest culte residirà fora de Boixadors. 1592 A la visita pastoral del 22 de setembre, amb el rector Bartomeu Massana, per prime- ra vegada s’esmenten els obrers com a administradors de l’església. Apareix la per- sona d’Antoni Codi, un capellà estranger que serveix el benefici de Santa Maria, el qual va rebre de mans de R. de Foixà de Girona, que segurament era Rafel de Foixà, vist anteriorment. 1599 Del 2 de desembre és la darrera visita del segle a Sant Pere de Boixadors, en la qual es torna a parlar dels beneficis de santa Maria i de sant Sebastià, encara que no s’es- menten els seus beneficiats.
Segle XVII
1604 A la visita pastoral del 29 de juliol, amb el prevere Bartomeu Massana, el visitador té coneixement que molts feligresos i parroquians d’aquesta església no hi van a sentir missa i es desplacen a d’altres esglésies més properes a les seves cases. Així doncs, s’obliga a tots els caps de casa que cada diumenge i les festes vagin a l’església de Boixadors si no volen quedar excomunicats. És el primer esment que es fa referent a la dificultat que suposa assistir a l’església per als feligresos, motiu que portarà, des- 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 274
274 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
prés d’un llarg procés, a la construcció d’una nova església al segle XX. Aquestes difi- cultats eren la situació de l’església lluny dels nuclis principals de poblament i el difícil accés fins al turó en moments de condicions meteorològiques adverses. En aquesta visita apareix esmentada la sagristia, actualment desapareguda, on es dipo- siten els objectes necessaris per al culte i que estaria situada a tocar de la capçalera de l’església. 1605 A la visita pastoral del 22 d’octubre, amb l’encara rector Bartomeu Massana, es mana als obrers de la parròquia que facin fer un vericle per a la processó del Corpus. A la visita pastoral del 26 de novembre de 1610, es té referència indirecta de l’altar del Sant Crist. 1627 A la visita pastoral del 9 de febrer, apareix esmentat per primera vegada el benefici de sant Miquel. El seu beneficiat i el de les Onze Mil Verges, ambdós sota el patronatge de la família Foixà, és el senyor ardiaca Salba, que s’hauria de suposar de la família dels Salbà, i a qui se li ordena que faci fer i pintar uns taulons per al retaule de la fun- dació del dit benefici, que es troba en mal estat. D’altra banda, es pot saber que l’al- tar de Santa Maria, que rep el benefici sota la mateixa invocació, també té els benefi- cis de sant Miquel i el de les Onze Mil Verges. El benefici de sant Sebastià es troba fundat en l’altar del mateix sant i el seu beneficiat és el rector de Vallmoll; el patronat- ge és dels senyors de Boixadors. Per primera vegada, també en aquesta visita pas- toral, s’esmenta la confraria del Roser amb els seus priors, als quals es demana que facin uns canelobres com els de l’altar de Sant Joan, un altre altar documentat. 1663 Un document del 13 d’octubre dóna a conèixer els capítols matrimonials d’Isidre Giralt, pagès del bisbat de Solsona, amb «Magina donsella filla llegitima i natural de Magí Solà pages habitant en lo castell de Boixadors bisbat de Vich y de Agnes muller sua defunts de part altra». 1668 Un testament del 3 de novembre dóna a conèixer per primera vegada el fossar de Sant Pere de Boixadors: «Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en lo fossar de la parro- chial Igla. de St. Pere de Boixadors.» Dos anys més tard, ja és esmentat com a «sementiri». Suposem que estaria situat al mateix lloc que l’últim cementiri, al davant de la façana de migdia de l’església. 1673 El 3 d’agost hi ha una concòrdia entre Tomàs de Foixà i els pobles de Boixadors, Sant Pere Sallavinera i la Fortesa sobre les reparacions i obres del castell de Boixadors i els altres de la baronia. Els habitants d’aquests termes estaven obligats a mantenir aquests castells; aquesta vegada, però, oferiren a Tomàs de Foixà la quantitat de cinc-centes lliures per ésser deslliurats d’aquella càrrega. El senyor de Boixadors acceptà aquella suma de diners, vàlida, però, durant la seva vida. 1681 A la visita pastoral de l’octubre, s’esmenta un altar dedicat a Nostra Senyora del Roser en el que s’hi troba fundat un benefici sota la invocació de Nostra Senyora, en poder del prevere Vicenç Massanet, no resident a Boixadors. També apareixen documen- tats dos altars més: el del Sant Crist i el de Sant Isidre. En aquest darrer s’hi troben fundats el benefici de les Onze Mil Verges i un de nou, el de sant Bernat, els bene- ficiats dels quals s’ignoren. En aquest moment, el benefici de sant Sebastià es tro- ba vacant. A la mateixa visita es fa un inventari dels objectes que es guarden a la sagristia. 1685 Hi ha una visita pastoral els dies 11 i 12 d’octubre en la qual apareixen els mateixos beneficis que a l’anterior. A l’altar de Santa Maria s’hi troba fundat un benefici sota la mateixa invocació, el beneficiat del qual encara és Vicenç Massanet; per aquest bene- fici es paguen al rector dues lliures. A l’altar de Sant Isidre hi ha el benefici de les Onze 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 275
Estudi històric documental | 275
Mil Verges, que obté també Vicenç Massanet. Un altre benefici al mateix altar és el de sant Miquel, del que no se sap res. El mateix succeeix amb el de sant Sebastià a l’al- tar del mateix sant. 1688 A la visita pastoral del 19 d’octubre, de les diferents provisions que fa el visitador, una va dirigida al batlle i jurats de Boixadors perquè reparin la teulada de l’església, «per lo heminent perill que te de caurer y occasionar major ruina a dita Iglesia». D’altra ban- da, també es demana la construcció d’un armari dins les parets de l’església perquè s’hi puguin dipositar els objectes d’argent, ja que ara corren perill de ser robats. Es desconeix on estaria situat. 1692 A la visita pastoral del 25 de novembre, es visiten els altars de l’església: el major, el de Sant Sebastià, el de Crist crucificat, el de Santa Maria i el de Sant Isidre. A la visi- ta pastoral del 24 d’octubre de 1693, es demanen reformes en aquests quatre altars. 1693 A la visita pastoral del 26 d’octubre, es parla dels priors de Nostra Senyora del Roser, dels priors de Sant Sebastià i dels del Sant Crist, per la qual cosa es pot suposar que hi havia dues confraries més, a més de la del Roser. Pel que fa als beneficis, el fundat en l’altar del Roser sota la invocació de Santa Maria i la tercera part dels delmes de la parròquia d’Aguilar té el patronatge de Bernat de Foixà i Boixadors, i l’obté Joan de Pinós, clergue de Barcelona. El benefici de les Onze Mil Verges es troba a l’altar de sant Isidre i l’obté Vicenç Massanet.
Segle XVIII
Segons la bibliografia, pot ser que del darrer terç d’aquest segle siguin algunes reformes de l’església, com ara la construcció d’un absis nou de planta rectangular i un campanar d’espadanya amb doble obertura de mig punt. Interiorment, sembla que es modificaren les capelles laterals, dividint les del segle XIII en dues. A sobre d’aquestes noves capelles s’observen encara les dovelles d’un arc apuntat primigeni. No s’ha trobat, però, documen- tació que faci referència a aquestes remodelacions. D’altra banda, l’arrebossat en guix de tot l’interior, que es pot veure en fotografies prèvies a la restauració de l’arquitecte Camil Pallàs, seria d’aquesta època.
Entre els segles XVII i XVIII, també segons bona part de la bibliografia, la part primitiva de la nau de l’església de Boixadors fou sobrealçada. Segurament l’església va ser fortificada durant els diferents esdeveniments bèl·lics del XVIII, si és que ja no ho havia estat abans, fet molt habitual en les esglésies d’arreu del Principat. En el cas de Boixadors, les foto- grafies anteriors a la restauració de Camil Pallàs encara permeten veure-ho. Aquesta pos- sible fortificació va consistir en un sobrealçament dels murs perimetrals de l’església; d’a- quella manera, entre l’antiga coberta i la nova teulada a dues vessants es creava un espai, a manera de corredor, que convertia aquell edifici en un petit fortí comunicat amb l’exte- rior només per petites obertures. Interiorment, tot aquest nou espai quedava comunicat per la part de l’absis amb la rectoria. Podria ser que posteriorment tot aquest espai fos aprofitat com a magatzem, graner o golfes de l’església o rectoria.
1711 L’agost i el setembre, la comarca va ser escenari de topades entre les tropes austria- cistes i les filipistes. Aquestes últimes s’havien establert en uns campaments de Calaf i els Prats de Rei, dos punts clau dins aquest estratègic territori de la Catalunya cen- tral. Després d’una sèrie d’enfrontaments, els borbònics atacaren els Prats de Rei i van bombardejar-lo la primera setmana d’octubre. El 21 d’octubre, però, varen obli- 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 276
276 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
gar els austriacistes a retirar-se del castell de Boixadors i a replegar-se a Castellar de Segarra. 1723 A la visita pastoral del 21 d’agost, Salvador Monsó, prevere de Barcelona, és docu- mentat com l’obtentor del benefici de santa Maria. D’altra banda, s’esmenten unes estances de l’església: el graner, on es guardava el blat que es lliurava a l’obra de l’es- glésia, i l’arxiu de la sagristia, en els calaixos del qual s’havien de guardar els diners que també rebia l’obra. 1734 A la visita pastoral del 5 de juny, es mana al rector que tregui les escriptures de l’ar- mari de la sagristia, ja que es troben en un lloc massa humit. Es recomana que se’n faci un de nou en una part seca i retirada de la casa, on també s’hauran de guardar els altres papers i llibres de la rectoria, desapareguda amb la intervenció de l’arquitec- te Camil Pallàs als anys setanta. 1742 Per la visita pastoral del 14 de juny es pot saber que en aquell moment la parròquia té 25 cases i 113 persones reben la comunió. A la visita pastoral del 6 de juliol de 1753, es parla de tres confraries a l’església: la del Roser, la de sant Isidre i la de sant Sebas- tià. Respecte a aquest darrer sant, el bisbe visitador troba la seva relíquia sense auten- ticar, per la qual cosa prohibeix la seva adoració públicament, excepte el dia del seu sant. 1755 La tercera provisió de la visita pastoral del 23 d’agost deia així: «Al Sacristan de dicha Parroquial Iglesia Mandamos que componga el texado de la Iglesia por estar amena- zando ruyna haciendo que construyan a pagar sus costas los que acostumbran con- tribuir a los gastos de la obra.» 1757 A la visita pastoral del 17 de juny, pel que fa a l’aspecte constructiu, no s’havia fet gai- re cas de la provisió efectuada dos anys abans, sembla que per un malentès, i el visi- tador de nou insistia: «Al Jurado Mandamos que componga o haga componer el Tera- do de la Iglesia según y conforme esta mandado por Nos en la provisión de num. 3 de la antecedente visita al Sachristan, lo que fue equivocación por ser el Jurado y no el Sachristan el que cuida de la obra de la Iglesia.» 1759 A la visita pastoral del 14 de juliol, el visitador dóna a la seva provisió un caire més ame- naçador i no dubta a cridar a la justícia si fa falta: «Respecto de que no obstante las provisiones por nos echas para que se recompusiese la teulada de la presente Parro- quial Yglesia hasta ahora no se ha complido y constandonos tener la madera y otros materiales prevenidos a este fin, mandamos se componga en el termino bien visto al Rector atendido el tiempo presente de la coxida, pero passado el termino que su [...] aparezera al Reverendo Rector, nos dara aviso para recurrir al corregidor de Cervera a fin de que los obligue a cumplir por justicia y con todo rigor lo decretado por nos en la presente Provision.» 1761 Per la visita pastoral del 23 de juny, es dedueix que les obres finalment es portaren a terme, ja que no n’hi ha cap mena de referència. 1762 Es produí un sisme a Castelltallat, proper a Boixadors, que provocà l’esfondrament d’u- nes quantes cases. Es desconeix com va afectar Boixadors. 1763 El 15 de febrer es troba documentada la referència al testament d’Agnès Malet, dona de Ramon Malet. Aquesta deixa com a marmessors els seus fills, Anton i Emanuel. Tam- bé es fa referència al testament de Ramon Malet, «abitant al castell y terme de St. Pere de Boxados», fill d’Isidre Malet i Magdalena, masovers. Ramon Malet es troba documentat en un llevador de comptes de la baronia de Boi- xadors, que per ara no es pot datar amb exactitud. En aquest, apareix una relació de 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 277
Estudi històric documental | 277
noms i cognoms habitants d’aquella baronia i que podien ocupar el lloc de batlle. En el primer lloc de la llista apareix: «La casa del Castell de Boxadós q. vuy habita Ramon Malet.» El perquè de la no aparició de Ramon Malet en el llevador pot ser per diverses raons. Els que apareixen en els capbreus són emfiteutes, és a dir, tenen una terra sota domi- ni útil per part del senyor. Per tant, pot ser que Ramon Malet i els anteriors habitants del castell de Boixadors no siguin emfiteutes del baró de Foixà, sinó que tinguin una altra mena de contracte. 1764 A la visita del juny no es té cap mena de notícia sobre l’estat de conservació de l’es- glésia. Aquest any és el primer en què apareix documentat el rector Segimon Molins. 1767 A la visita pastoral del 19 d’octubre es demana una intervenció a la sagristia: «Havem repa- rat que la Sagristia esta maltractada y que si no se arrebussa, ab lo temps arribaria a una total ruina i perço manam al Rt. R y Obrers de dita Iglesia que arrebussan dita Sagristia.» El 13 de juliol, Joan de Foixà-Boixadors i Miquela de Foixà i Balay exposen que «nova- ment han obtingut lo indult de Sa Beatitut de fer celebrar lo Sant sacrifici de la Missa en lo Oratori de sa casa ab la extencio al castell de Foxá y Lloch de Boxados, Bisbats respective de Gerona y Vich». Per tant, es podria parlar de l’existència d’un oratori, ja no una capella, al castell de Boixadors i consegüentment, d’unes estances privades dels senyors encara durant el segle XVIII que utilitzarien quan visitessin el castell. El 30 de novembre de 1733, la família Foixà ja havia rebut una butlla del papa Climent XII dirigida a Vicenç Domènec de Foixà referent a la facultat de tenir oratori i poder cele- brar i escoltar-hi missa. 1771 Una extensa provisió de la visita pastoral del 7 d’octubre parla del desig d’abandonar la vella església de Boixadors i construir-ne una de nova. El motiu és el difícil accés cap a l’església del castell i també que el nucli de població ha anat creixent molt allu- nyat d’ella. Per tant, s’ha de «[...] mudar la Iglesia Parroquial a lloch mes comodo per estar esta al extrem de la Parroquia; perque pugan en sas necessitats ab mes pun- tualitat tenir de son pastor lo consuelo y frequentar la Igla que al present per sa situa- cio y la de las casas se pot dir innaccessible en molts temps, havent de pujarhi ab gran fatiga, aixis que sels excusara aquesta, redundant en comoditat corporal, y que aten- guian aquesta importancia, resolent posar en execucio esta obra, que judicam sera gloria de Deu [...]». 1773 «Sepultura de Ramon Bosch del Molí de Boixadors i dels seus 1773.» Inscripció d’u- na làpida sepulcral al bell mig de l’església de Sant Pere de Boixadors i que segella una petita tomba a la que s’hi accedeix per uns graons. En el seu darrer testament, Ramon Bosch, pagès del Molí de Boixadors, deixava clar que «Elegesch la sepultura al meu cos fahedora en la parral. Igla de St. Pere de Boixadors, volent mon cadaver esser enterrat en lo vas que tinc jo construhit en dita Igla». 1773 El 2 de novembre es fa una visita pastoral en la qual es demana tant al rector com als obrers que mantinguin neta i lluïda l’església parroquial. 1774 Del 8 de març es conserva un document en el qual el senyor de Boixadors llogava les terres de les seves baronies a Ramon Ribalta i a Pere Joan Jordana. Aquests tenien la competència sobre «los Delmes, Censos, Masos y Heretats dels Castells de Boxa- dors, y la Llevinera». D’altra banda, aquest document és interessant perquè a les con- dicions es diu: «Item ab pacte que dits [administradors] no podran remourer los maso- vers de las heretats dels castells de Boxadors y la Llevinera, sens exprés cosentiment de dit Noble Senyor Baró.» 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 278
278 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
1775 La visita pastoral del 10 d’octubre només s’ocupa dels ornaments de l’església, de la seva neteja, del seu adobament i d’afegir imatges de Crist en els altars, tal i com manà el papa Benet XIV. 1776 Del 16 de juliol és datat un document en el qual apareix com a testimoni Man(?) Malet, «habitant en lo castell de Boixadors». Potser fa referència a Manel, fill de Ramon Malet que havia viscut al castell. Del 26 d’agost de 1776 és datat el testament de Mariano Malet, pagès del mas de les Feixes del terme de Sant Pere Sallavinera. És fill d’Isidre Malet, «pagès en lo castell de Boxados lo die de son obit habitant i de Magdalena Malet i Biosca difunts». Per tant, és germà del Ramon Malet que veiem anteriorment. Tria com a marmessors a «Pere Malet pagès en lo Molí de Boxadors habitant» i al seu fill. 1777 Data que es trobava esculpida en una llinda d’una balconada sud de la rectoria. A més, hi apareix el nom del rector «Segimon Molins»; aquest personatge, documentat com a rector de Boixadors entre els anys 1764 i 1796, degué fer importants reformes o afe- gits a la rectoria antiga, enderrocada malauradament durant la restauració de l’arqui- tecte Camil Pallàs entre els anys 1971 i 1974. 1778 La visita pastoral del 22 de juny no aporta cap mena de notícia sobre l’església de Sant Pere de Boixadors, com tampoc la del 14 de setembre de 1780. 1781 Pel que fa al castell de Boixadors, la primera notícia sobre les obres portades a terme allí són del 16 de juny d’aquest any. Aquest dia, Ramon Ribalta pagava al mestre de cases Joan Ponça 10 lliures i 2 sous per unes obres fetes en el dit castell: «Nº 6 Mes so pagat per Obras fetas al Castell de Buxados com consta de Recibo de Joan Pon- sa mestre de casas als 16 juny 1781...10ll 2s.» 1783 Amb la visita pastoral del 15 de juliol, i pel que es desprèn de totes les visites pasto- rals fins ara vistes, es palesa que la parròquia de Sant Pere es va anar empobrint amb el temps, ja fos per la manca de recursos dels seus habitants o per la pèssima admi- nistració dels seus obrers. 1785 La visita pastoral del 12 de maig no aporta cap mena de notícia referent a l’estat cons- tructiu de l’església de Boixadors. 1786 El 2 de febrer, Ramon Ribalta pagava 20 lliures, 17 sous i 10 diners al mestre de cases Ramon Figuera per unes obres fetes al castell de Boixadors: «Mes en dit Castell (de Boixadors) per obras fetas per Ramon Figuera mestre de Casas consta de Recibo als 2 Fabrer de 1786... 20ll 17s 10d.» Com passava al pagament d’obres del 1781, en aquest cas tampoc no s’especifica en què consistiren aquelles obres. 1788 El 13 d’abril, Ignasi de Foixà-Boixadors, varvassor de Boixadors, resident a la ciutat de Girona i a la de Barcelona, prenia possessió de la baronia de Boixadors. L’espai en el qual tingué lloc aquest acte va ser la «plassa major del castell de Boixadors», sen- se que es pugui veure per ara què era aquesta plaça. Pel que fa al castell, se sap, segons el document, que es troba «en part dirruhit». 1788 El 25 d’abril, Ramon Ribalta pagava 5 lliures, 2 diners i 6 sous per unes obres fetes al castell de Boixadors. En aquest cas no es detalla, ja no només en què consistiren les obres, sinó tampoc qui les va fer: «En 25 Abril de 1788, pagui per obras necessarias fetas al castell de Boxados consta de recibo nº 2...5ll 2d 6s.» 1790 A la visita pastoral del 17 de maig es demana que la llàntia del Santíssim Sacrament es posi més a prop del presbiteri. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 279
Estudi històric documental | 279
1793 Per fotografies es pot veure aquesta data inscrita en una llinda del mur oest del cos prismà- tic més a migdia del castell, annex a l’habitatge dels arcs diafragmes. Aquesta llinda for- mava part d’una finestra del pis que va ser eliminat durant la restauració de 1976. 1796 Del 15 de juliol és l’àpoca i memorial de pagament al mestre de cases Joan Claret per les obres efectuades a la casa del castell de Boixadors. Aquest reconeix a Ramon Ribal- ta, en nom del baró Ignasi de Boixadors, la quantitat de cent vuitanta-set lliures, set sous i tres diners per aquestes obres. Aquesta àpoca, com a document notarial que és, ve seguida d’una relació de tots els materials emprats en aquesta obra –cals, bigues, teules...–, així com dels jornals requerits en ella. La feina d’aquell mestre de cases, a més, va incloure l’arrebossat d’una paret i la reconstrucció del forn. L’objectiu d’aquelles obres va ser fer dues noves cambres, sense que per ara es pugui determinar quina era la seva funció i quina la seva ubicació. No resulta gens forasse- nyat pensar que tota aquesta obra que va fer Joan Claret es realitzés en el cos prismà- tic situat a la part del castell més a migdia –el de la llinda amb la data 1793– que s’ha comentat anteriorment. Pels materials emprats, com ara les bigues i les teules, es podria pensar que, més que unes obres de reforma, es va construir un nou cos annex a l’e- difici primigeni. 1796-1799 Hi ha en la llista de comptes de Ribalta tot un seguit de pagaments per obres fetes al cas- tell de Boixadors que no es poden datar, com ara el següent: «Pagui a Pere Salgá fuster per fer las portas a la pallissa del castell de Boxados, consta de recibo nº 6... 5ll 4s.». El darrer pagament per obres al castell de Boixadors que apareix en aquest llistat de comptes i que tampoc no és datat diu el següent: «Mes per obras fetas al Castell de Boxados consta de recibo nº 9... 45ll 18s 6d.» En aquest cas, s’omet qualsevol referència al tipus d‘obra, si de mestre de cases o de fuster.
Segle XIX
Durant la segona meitat del segle XIX es devia construir un mur a migdia de la torre que generaria una sèrie d’espais destinats a estables i cellers que van desaparèixer durant la primera fase de les obres de restauració, als anys setanta. Aquestes construccions són visibles en fotografies del primer quart del segle XX.
1805 La visita pastoral del 20 de maig informa que no es paga el blat necessari ni per a la il·luminació de l’església ni per al seu manteniment. Els comptes de l’obra parroquial, d’altra banda, continuen presentant una situació deplorable. 1810 Document del 29 d’octubre en el qual l’ajuntament i altres veïns i particulars del ter- me i parròquia de Boixadors i la Fortesa, juntament amb el rector d’aquella demanen que la parròquia de Sant Pere de Boixadors es traslladi a l’església de la Fortesa i entre els llocs de les Bassetes o Seguers es construeixi la filial o sufragània. 1817 Per la visita pastoral del 7 de juliol, es pot deduir que una de les dependències de la rectoria era un magatzem. També s’informa que, a més del rector, també hi ha un sagristà, que es podria suposar que viuria a la rectoria. 1817 El 29 d’octubre es convocà una junta general en el poble de la Fortesa amb la poste- rior redacció d’un document en el qual l’ajuntament, veïns i particulars del terme i parrò- quia de Boixadors i Fortesa juntament amb el seu rector demanaven que es traslla- dés aquella parròquia a un lloc més oportú i còmode. S’adreçaven al bisbe perquè concedís el permís per traslladar la parròquia a l’església de la Fortesa, lloc que es veia com el més còmode. En aquest document també es parla de la construcció i erecció 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 280
280 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
d’una església com a sufragània que podria ubicar-se propera als masos Bassetes o Seguers del Trascoll o en un altre lloc que es considerés més útil i beneficiós per als parroquians. Pel que fa a la rectoria, es deia: «Que se trasladia la rectoria de Boixa- dors al Poble de la Fortesa sufragànea de la mateixa Parròquia o que no se trasladia mes indiferent.» 1819 El 13 de març, el vicari general de la diòcesi en nom del bisbe de Vic, donava permís perquè es traslladés l’església de Boixadors a la de la Fortesa, sempre que se’n cons- truís una de nova. 1821 El 8 de juny, s’elaborà una instància en la qual s’exposava la impossibilitat d’aquell veï- nat per construir una nova filial en el lloc projectat, així com la nova casa rectoral. Es demanava, per tant, que l’església de Sant Pere de Boixadors fos la filial de moment i que els feligresos fossin obligats a donar alberg al rector fins que no es construís la nova rectoria. 1821 Un document del 20 de juny redactat pel vicari general del bisbat de Vic dóna el per- mís definitiu per traslladar l’església de Boixadors a la de la Fortesa. 1824 La visita pastoral del 29 de juliol permet deduir que l’església devia quedar afectada pels esdeveniments revolucionaris del primer quart de segle. Gran part de la decora- ció interior i de les imatges de culte van desaparèixer: mancaven, entre d’altres, unes quantes peces d’argent i la relíquia de sant Sebastià. L’edifici, però, sembla que no va patir gaire estructuralment. Es reconeix la feina ben feta del rector a l’hora de mante- nir l’església en bones condicions. 1825 Un testament del 14 d’abril dóna a conèixer que l’església de Boixadors continua essent usada pels feligresos. «Elegesch la sepultura al meu cos fahedora en lo vas de ma casa situat en lo Fossar de la parroquial iglesia del referit Boixadors [...] Tambe vull y man que sian celebrades deu missas de caritats 6 sous cada una a Nostra Senyora del Roser en la Iglesia de Boixadors ja referida.» 1829 Una carta del 5 de maig de l’alcalde del lloc de Boixadors i Fortesa, en nom de la majo- ria de veïns, demana que la parròquia de Boixadors torni de nou a l’església del cas- tell. Segons l’alcalde, no s’havia pogut construir una nova església a causa de la pobresa de la gent i de la guerra amb França. 1837 Grafit trobat en el castell de Boixadors amb aquesta data, concretament dins l’habi- tatge dels arcs diafragmes, segurament corresponent a unes obres que s’hi degue- ren dur a terme. 1846 Madoz informa que aquest castell és la casa del baró de Boixadors i que la torre està quasi destruïda. 1843 El 30 d’agost, Mariano de Foixà i de Revilla donà poders a Francesc Seguers, pagès de Boixadors, «para que en nombre del Sr. Otorgante y representando su persona, voz, acción y derecho, pueda arrendar a las personas, por los precios y con los pactos y condiciones que bien le pareciesen». 1853 Cadastre del districte municipal de Sant Pere Sallavinera, partit judicial d’Igualada. Apa- reix la heredad del Castillo, propietat del baró de Foixà. També apareix documentat Damià Sapera, colono del Castell de Boxadors. D’aquest, que no és propietari de cap terra, només es diu que té dos ases amb un valor de 50 rals. Ca. 1855 Document en el qual s’explica l’estat actual (estado actual) de l’església de Sant Pere de Boixadors. Segons aquest document, l’única solució per acabar l’estat ruïnós en què es troba l’església i rectoria és construir-ne una de nova en el lloc de les Bassetes. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 281
Estudi històric documental | 281
1855 Un document del 28 de març escrit per Josep Ribalta, dirigit al bisbe de Vic, explica que les causes per no construir la sufragània de Boixadors havien estat les guerres de la primera meitat d’aquell segle. Així doncs, el que es demana és tornar la parròquia al lloc de la Fortesa i suprimir l’església de Boixadors. La casa castillo de Boixadors es podria unir a la parròquia de la Molsosa i el Molí de Boixadors es podria unir a la parròquia de Sant Pere Sallavinera. De tots els avantatges que se’n traurien, destaca que el rector podria prescindir d’haver de tenir cavalls. El 6 de juliol, el rector de Boixadors, Salvador Erra, escriu una carta dirigida al bisbe de Vic en la que, entre d’altres coses, li diu que per servir-lo només fan falta una cria- da, un mosso i una mula, per la qual cosa es pot saber qui vivia a la casa rectoral. El 5 de desembre de 1855 es produí un sisme, l’epicentre del qual estaria situat a Bala- guer, que afectà entre d’altres, part de la Segarra i l’Anoia. Murs de diverses construc- cions van ser afectats per esquerdes. La sacsejada va tenir diferent intensitat: a la zona d’Igualada va ser fluixa, però a Cervera i els pobles de la Segarra sembla que va ser bastant pronunciada, encara que per un breu espai de temps. Desconeixem com va afectar el castell i l’església de Boixadors. 1856 La visita pastoral del 24 de maig no aporta cap informació referent a l’estat construc- tiu de l’església de Boixadors. 1862 Cadastre del municipi de Sant Pere Sallavinera. Apareix el senyor baró de Foixà pro- pietari d’una «pieza de tierra de su propiedad que cultiva de su cuenta». A més, té dues cases urbanes, una mula i dos ases. No apareix, d’altra banda, el nom de cap habi- tant del castell, i per tant no sabem si llavors era habitat. La veritat és que es desco- neix què ha passat amb totes les finques que tenia abans el baró, si se les ha venut o si són considerades conjuntament. 1863 Un testament del 13 de juliol demostra que l’església de Sant Pere de Boixadors enca- ra continua essent utilitzada: «Ordena que su cuerpo sea sepultado en el cementerio del pueblo de Boixadors.» 1866 El 26 d’abril, la senyora Dolores Serra, baronessa vídua de Foixà i propietària del cas- tell de Boixadors, ja ha rebut de Narcís de Foixà les valoracions de «las heredades y castillo con sus tierras de Boxadors, Sallavinera y la Fortesa», la del castell de Foixà i «relación de mejoras con respecto a las casas y bosque de Boixadors». El valor de tota la finca del castell de Boixadors es va fixar en 15.316 duros i catorze rals. 1868 La tercera provisió de la visita pastoral del 23 de setembre diu «Que se recomponga el banco de la Administración del Roser y se repare la puerta que hay bajo la escale- ra del coro». 1884 La visita pastoral del 2 de juny gira entorn de la construcció de l’església nova que ja fa temps que es demana. Es fa referència a les obres que s’han de portar a l’església del castell: «hanse de hacer reparaciones de cuantía para reparar la casa rectoral, el campanario de la Iglesia [es deu referir a l’espadanya], abrir una zanja en uno de sus lados para evitar la humedad, trasladar el cementerio en lugar más capaz y decente, y restaurar la Sufragánea y su cementerio que está de todo inservible». El visitador demana que es faci adonar al poble de la necessitat de construir una església nova i una nova casa rectoral. El problema, però, és com es podrà portar a terme la cons- trucció econòmicament. 1884 Una carta del 14 de juliol d’Antoni Joaquim Grases i adreçada al bisbe de Vic diu que Antoni Grau, l’administrador de l’antiga baronia de Boixadors, ha tret la costella de bale- na de l’església de Boixadors, una ofrena feta pels varvassors de Boixadors al temple segles abans. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 282
282 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
En aquesta carta, el senyor Grases diu que Guillem de Boixadors (segles XII i XIII) va ser qui va erigir la capella i un dels seus successors va fundar el benefici sota la invo- cació de les Onze Mil Verges. D’altra banda, en la mateixa església de Boixadors des- cansen «los restos de tantos héroes y aún del mismo que lo rindió». Aquestes tom- bes varen desaparèixer posteriorment. 1884 Un document del 22 de juliol, referent a la retirada de l’os o costella de balena, diu que aquesta es conservava en «el almacén o depósito de los granos que por diezmos y censos recaudaban los Sres. De Boxadors». 1888 La visita pastoral del 6 de setembre constata que no s’ha fet res del que s’havia dis- posat a la visita anterior. El problema sembla que és la manca de recursos del poble i la poca relació d’aquest amb el rector, el qual procura gastar el mínim en l’església i la casa rectoral del castell, ja que és impossible reparar-les del tot. 1892 El 20 de febrer, el rector de Boixadors redactà un document per respondre a l’interro- gatori d’una carta pastoral del bisbe Morgades del 24 de setembre de 1891. En aquest, es fa referència a l’estat de l’església parroquial: «está cuasi (según dictamen de muchos que son competentes en obras) en estado inservible por causa de estar arruinada á consecuencia de su mucha duración; inútil es hacer en ella ramiendos por- qué es muy húmeda y antigua». D’altra banda, informa que «hay casa rectoral propia, pero está en peor estado que la Iglesia Parroquial á consecuencia de las menciona- das circunstancias». Pel que fa al cementiri, també està molt malmès; la paret de l’est està caient de mica en mica a causa dels contratemps de la tardor passada. Les millo- res efectuades a la parròquia en els últims deu anys havien estat: «dos tabiques en el campanario para preservarse del frío en las ocasiones que tenemos de pulsar las cam- panas, pero los vientos ya los han derribado; se ha puesto un balconaje, dos venta- nas, una celda para el monacillo, dos puertas, una alacena, se ha blanqueado por dos o tres veces la sala y las celdas». Per tot això, el rector demana el trasllat de la parrò- quia i de la casa rectoral, per raons constructives i espirituals, ja que si estigués al mig del terme els fidels no anirien a altres parròquies. 1898 Una carta del 23 de gener signada pel rector Josep Costa, dirigida al bisbe de Vic, feia saber els punts de la parròquia que amenacen ruïna «no sabiendo cuál sería primero si la Iglesia, Campanario o Cementerio». A causa de les pluges havia caigut la paret del cementiri, d’uns trenta pams, sobre el camí comunal que passava al seu costat i per on anaven les processons mensuals i extraordinàries. Es va decidir fer una reunió de propietaris, com el bisbe va recomanar al rector, per parlar sobre les millores del cementiri i la nova església i casa rectoral. El lloc on es podrien bastir aquests edificis podria ser el de la Serreta, per ser el més proper a la majoria de les cases. El propie- tari, però, del dit terreny no volia vendre ni donar el terreny si no l’obligaven.
Segle XX
1901 El 9 d’octubre, el bisbe Torras i Bages efectuava una visita pastoral a Sant Pere de Boi- xadors que no aporta cap informació de l’estat de conservació de l’església. Ca. 1905 Postal de l’arxiu fotogràfic de l’SPAL que deixa veure tot un seguit de construccions fetes amb carreus de pedra de mides considerables existents en l’espai comprès entre l’oest de la torre i el nord de l’església. D’altra banda, pel que fa a l’entrada principal al castell, es veu en aquesta imatge com tota la part de l’arc ha estat tapiada a més de les obertures que es troben sobre aquesta porta; així estaria fins al 1963. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 283
Estudi històric documental | 283
1907 El 21 d’abril, el bisbe Torras i Bages torna a visitar Sant Pere de Boixadors; el resultat és el mateix que la visita anterior. 1908 En aquest moment hi havia dues confraries a l’església de Sant Pere de Boixadors: la del Roser i la de l’Immaculat Cor de Maria. 1913 A la visita pastoral del 23 d’abril es demanava al rector que manés fer un inventari de les imatges que es veneraven a l’església i a les capelles del voltant. 1918 La visita pastoral del 7 de novembre informava que l’església de Boixadors tenia una renda de 210,74 pessetes i que «está en buen estado únicamente que habría de repa- rarse el tejado». 1920 Registre Fiscal d’Edificis i Solars de Sant Pere Sallavinera. En el número 78 apareix el registre fiscal de la casa rectoral de la aldea de Boixadors, propietat de Francesc Illa i Ferrer, amb dos pisos i 132 m2. Amb el número 79 apareix el castell de Boixadors, el propietari del qual és Francesc de Foixà i Lasarte, domiciliat a Barcelona; té 120 m2 i un valor de 675 pessetes, amb un pis, baixos i golfes i dóna una renda de 36 pesse- tes. El propietari va obtenir aquest castell i el de la Llavinera per herència. Amb el núme- ro 85 consta el cementiri de Boixadors, propietat de l’Ajuntament de Sant Pere Salla- vinera, amb una extensió de 66 m2. Per acabar, amb el número 87, el registre fiscal de l’església parroquial de Boixadors, de 119 m2; té una renda de 44 pessetes i és pro- pietat del rector Francesc Illa i Ferrer. 1920 El 27 de juny, Pere Bosch comunicava al bisbe de Vic que desitjava construir uns nín- xols en el cementiri de Boixadors per a la seva família. 1920 Una carta del 7 de juliol de l’arxiprest de Calaf esmenta l’abstenció dels veïns de com- plir amb els seus deures religiosos a l’església parroquial de Sant Pere de Boixadors; segons els seus informes, la família Bosch és l’única que continua freqüentant aques- ta església de Boixadors. 1920 El 21 de setembre, s’autoritzà a Pere Bosch a fer uns nínxols en el cementiri de Boixadors. A canvi, però, havia de donar totes les facilitats per a l’erecció de la nova església. 1921 D’aquest any es conserven dues fotografies del castell. En elles apareixen una sèrie de construccions annexes als cossos principals del castell de les que, fins ara, no se n’havia tingut constància. Es tracta del cos annex a la base de la torre albarrana situa- da a la part nord-est del castell. Una fotografia del Fons Documental de l’SPAL, data- da de l’any 1924, permet veure que l’estat del sector nord-oest i nord-est del castell era del tot ruïnós. D’aquest any també hi ha fotografies de l’església: en una es veu la façana de ponent i en l’altra, l’entrada a l’església, a la façana sud. Aquestes dues fotografies permeten veure traces de l’accés al recinte de l’església per la part de migdia. A la part inferior de la fotografia de la façana sud es poden endevinar uns graons del que devia haver estat la rampa d’accés a l’entrada de l’església. Tot aquest recinte quedaria tancat per un gran mur de pedra atalaiat que encerclaria bona part del turó de Boixadors i en el qual s’hi hauria obert un portal adovellat que, mínimament, es pot veure a la fotografia de la faça- na de ponent. Una fotografia del març de 1963 permet veure les restes d’aquesta por- ta adovellada. Actualment, però, la bardissa i la runa fan poc visibles les restes d’aque- lla entrada, si bé fotografies aèries actuals permeten apreciar com s’hauria estructurat tota aquella part del conjunt de Boixadors. Reconstruint totes les parts ens adonem que el bloc constructiu format per l’església, la rectoria i tot aquell mur esdevenia un con- junt compacte i tancat del tot preparat per ser defensat. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 284
284 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
1930 Fins aquesta data es conservaven sepultures de diferents personatges a l’interior de l’església de Boixadors. Aquest any van desaparèixer, si bé encara se’n conserven ras- tres en el sòl. 1931 Mossèn Corbella, a la seva Guia del Bisbat de Vich, presenta la parròquia de Boixa- dors com a solitària i pobra. Parla, a més, de l’altar major que té els seus comparti- ments ocupats per bones pintures que recorden les del retaule de Castelltallat, del segle XVII. També parla de la Mare de Déu del Roser que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. 1931 El 18 de gener es va signar el contracte de construcció de la nova església de Sant Pere de Boixadors, per un valor de 45.000 pessetes. El 18 de gener de 1934 havien d’haver quedat acabades totes aquelles obres. Es donà preferència a la casa rec- toral, que hauria d’estar acabada l’octubre d’aquell any. El 19 d’agost de 1934, Joan Perelló, arxiprest de Calaf, va beneir la nova església parroquial que en honor de Sant Pere Apòstol, havia estat edificada en el pla de les Bassetes. Nicolau Penedès va ser el rector de Boixadors que va oficiar la missa. A partir d’aquest moment, l’es- glésia del castell quedava sense culte. Tot el mobiliari que s’hi trobava passà a la nova església. 1934 El propietari del castell de Boixadors des del 1891 havia estat el senyor Francesc de Foixà i Lasarte, que l’havia adquirit per decisió judicial en el plet contra els hereus de Dolores Serra, els germans Roxlo. El 22 de juliol de 1934, els germans Lasarte eren declarats hereus de Francesc de Foixà, el seu cosí germà. Aquell mateix any aquests hereus venien la finca del castell de Boixadors a Ramon Gangonells i Tudó. 1936 No se sap quines destrosses va patir l’església del castell durant els tràgics esdeve- niments de l’estiu d’aquest any. Nicolau Penedès, rector de Boixadors des de 1925, quan va esclatar la revolució el 1936 va amagar totes les coses de valor de l’església nova, fins i tot la Mare de Déu d’alabastre. Malauradament, l’arxiu parroquial i gairebé tot el mobiliari i objectes litúrgics foren destruïts. 1946 Cadastre de Sant Pere Sallavinera, en el qual apareix el Castillo de Riuxadors i Cal Trullàs com a propietat de Ramon Gangonells Tudó, veí de Sant Pere Sallavinera. En aques- ta finca hi ha una truja i una mula, per la qual cosa es pot suposar que el castell enca- ra tenia ús agrícola. Aquest mateix any, la finca del castell de Boixadors, valorada per la quantitat de 26.724 pessetes, passà a mans de Joan Giralt Riera, pagès i veí de la Molsosa, mit- jançant una permuta per un tros de terra de propietat seva a Calaf. Segons sembla, aquest va ser l’any en què les últimes persones que tenien cura de les terres de la propietat, la família Barcons, van abandonar el castell on havien viscut fins aquell moment. 1948 Cadastre de Sant Pere Sallavinera. El nou propietari de la finca del castell de Boixa- dors és Joan Giralt Riera, veí de Calaf. L’espai que ocupa el terreny és de 221 hectà- rees, 92 àrees i 28 centiàrees. Com a animal, en el castell hi ha una mula. 1949 El 22 d’abril, el castell i l’església són declarats monuments pel decret d’aquest any de protecció dels castells espanyols, expedit pel Ministeri d’Educació Nacional. 1956 L’1 de juliol, Jaume Vendrell i Roses, venedor i comprador de fusta de Cardona, jun- tament amb Rosario Riera Coromina, adquireixen de mans de Joan Giralt Riera la fin- ca del castell de Boixadors. El 4 de gener de 1963, l’antiga fortalesa passa a mans del senyor Josep Maria Vilalta, gendre del senyor Jaume Vendrell. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 285
Estudi històric documental | 285
1963 En una fotografia del 8 març ja s’aprecia a la part nord oest de la torre de l’homenat- ge un gran forat en la zona del basament. Els murs del voltant estan del tot enrunats i el sostre de l’església es veu en molt mal estat. 1968 El castell apareix inventariat en els Monuments d’Arquitectura Militar amb el número 198. La seva localització és al municipi de Sallavinera. Es tracta d’un castell datat de l’edat mitjana i amb una conservació R3, és a dir: «Sólo subsisten restos del edificio, suficientes para conocer la disposición que tuvo, por lo menos en la planta o parte de la misma.» 1969 Josep M. Gavín informa que durant aquest any ja es duen a terme obres d’interven- ció en el conjunt –pot ser que per iniciativa popular–, sense que es pugui saber de quin tipus. El castell ha arribat fins aquest moment en un estat ruïnós bastant deplorable. 1971 En una fotografia de l’11 de febrer s’aprecia una gran esquerda que travessa tot el mur oest de l’església. La part del coronament també mostra molt mal estat. 1971 El 21 de setembre es realitza l’escriptura de donació del castell de Boixadors –definit en tot moment com a «casa de labor»–, atorgat per José María Vilalta Serra i Dolores Vendrell Freixes. Està inscrita en data 11 de novembre de 1971 en el Registre de la Propietat d’Igualada en el tom 866 de l’arxiu general, llibre 13 de Sallavinera, foli 127, finca 530, inscripció 1a. El terreny cedit del castell es troba dins una àmplia finca i comprèn tres hectàrees, i està envoltat per fites que el limiten i que formen un períme- tre de 746 metres. 1971 El 30 de setembre, la família Vendrell cedia el conjunt monumental de Boixadors a l’A- juntament de Sant Pere Sallavinera, amb la condició que es fes càrrec de la restaura- ció i li donés ús. L’ajuntament, presidit llavors pel senyor Pujol Bacardit, va sol·licitar ajuda tècnica i econòmica a la Diputació de Barcelona. 1971 El 15 d’octubre es donà llum verd per començar les obres per part del Servei de Cata- logació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL. 1971-1976 Període durant el qual tingué lloc la primera intervenció en el conjunt de Boixadors per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. L’arquitecte encarregat de portar-ho a terme va ser Camil Pallàs, cap de l’esmentat Servei. La seva tasca seria l’a- rranjament i consolidació d’aquells elements que necessitaven una intervenció més ràpi- da. D’altra banda, es treballava en l’obertura i posada en condicions d’una acceptable ruta d’accés per facilitar els treballs de reforma i la visita d’aquest conjunt medieval. Després d’un primer aixecament de plànols del conjunt, la tasca a fer es va dirigir envers la consolidació i restauració de la torre de l’homenatge i d’una part de les dependèn- cies del castell, així com la restauració parcial de l’església. La restauració es va ini- ciar sense tenir un programa previ d’actuació ni de l’ús que s’havia de donar al con- junt. Quatre anys després de l’inici de les obres, el juny de 1975 es va fer un projecte per tal de convertir el castell en Hostal Sant Jordi. Les obres en el castell van consistir en la neteja de l’entorn i l’interior del recinte de les runes i la vegetació que amagaven els murs. Es va consolidar, d’altra banda, la torre de l’homenatge, tot refent-ne la part del coronament segons el mateix model d’apa- rell que tenia la fàbrica. També es va consolidar alguna dependència per evitar-ne l’en- fonsament i s’eliminaren construccions i afegits posteriors. Un cop acabada l’obra de consolidació i recuperació de la torre de l’homenatge, es passà a les dependències del castell. Sembla que es va reforçar la volta de la sala gòtica, en la qual es va reparar un arc de diafragma apuntat. A més, s’hi va posar un enllosat de pedra natural al terra, que actualment ja no es conserva. D’altra banda, també es 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 286
286 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
reforçaren les voltes de les dependències annexes, on hi havia un cup. La Constructo- ra de Calaf va ser l’encarregada de portar a terme totes aquestes obres. Pel que fa a l’església, es va enderrocar la rectoria i les diverses dependències que eren adossades al costat sud-est. Es volia donar a aquesta part del conjunt un caire més romànic.
La coberta de la nau romànica del segle XI es va rebaixar al seu nivell primitiu i s’hi va posar tela asfàltica, però va quedar pendent la col·locació de les teules. Es va refer la resta de la coberta amb teulada a dues vessants, tot recuperant els nivells que havien tingut anteriorment les capelles laterals i la capçalera. D’una teulada única amb dues vessants i ràfec de rajola i teula en gran part del perímetre, es va passar a una teula- da de diferents nivells, de tres pendents i amb ràfec de pedra. També es van restau- rar les façanes, llevat de la de ponent. A la porta d’entrada a l’església es va suprimir l’arc rebaixat per tal de reconstruir-hi l’arc romànic de mig punt. A l’interior es van repicar els arrebossats que revestien els murs, per la qual cosa va quedar la pedra vista, neta i rejuntada. L’església havia estat revestida en estuc de color clar; les voltes, tant de l’absis com de les capelles laterals, tenien policromia que simulava arestes de voltes amb llunetes. Amb estuc també es simulava una motllura a manera de cornisa que recorria tot el perímetre intern a l’alça- da de l’arrencada d’arcs i voltes. D’altra banda, es va suprimir el cor de fusta dels peus de la nau i es va col·locar un paviment nou de pedra natural. El campanar d’espada- nya no va ser retocat. La intervenció de restauració al conjunt de Boixadors, arribats a aquest punt, va que- dar aturada i no es va fer el projecte de l’hostal. Les obres de l’església van quedar interrompudes, només la torre del castell va quedar del tot enllestida. 1980 El 7 de juny, Josep Bosch, alcalde de Sant Pere Sallavinera, adreçà una carta al dele- gat provincial del Ministeri de Cultura i al president de la Comissió Provincial del Patri- moni Artístic per demanar la consolidació i restauració del castell de Boixadors. 1981 Del setembre d’aquest any és el projecte per acabar la restauració de l’església de Sant Pere de Boixadors a càrrec del senyor Antoni González i Moreno-Navarro, arquitecte en cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Bar- celona. 1982 A l’octubre començà la segona fase de restauració de l’església de Sant Pere de Boi- xadors. El mateix Servei va reprendre les obres que havien quedat interrompudes. Aquestes consistiren en la consolidació i restauració del campanar d’espadanya i de la façana de ponent, l’acabament de la coberta de la nau amb el corresponent cobri- ment de teula i la construcció d’un drenatge perimètric per evitar les humitats en l’e- dificació, a més de petites intervencions als murs. Aquesta segona fase de restaura- ció acabà el desembre de 1983. 1996 El 5 de març, la senyora Maria Caparrós i Oliva, alcaldessa de Sant Pere Sallavinera, adreçava una carta al president de la Diputació de Barcelona per sol·licitar ajut tècnic i econòmic per tal de reprendre la tasca de restauració i conservació d’aquest com- plex històric. Des que s’havia acabat la restauració dels anys vuitanta, el conjunt de Boixadors havia estat abandonat de nou. L’11 d’octubre es va fer una visita al conjunt de Boixadors per part de Raquel Lacues- ta, Pau Carbó i Josep Rovira, tècnics de l’SPAL, acompanyats de l’alcaldessa. L’es- tat del conjunt de Boixadors en aquell moment, després de les intervencions tot just comentades, era el següent: l’església i la torre de l’homenatge presentaven un bon estat de conservació. En canvi, el castell oferia un aspecte del tot diferent. Totes les 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 287
Estudi històric documental | 287
estructures murals que en restaven dempeus es trobaven en perill de col·lapse, ja que havien caigut carreus i pedres dels arcs d’accés, que estaven amuntegats i dispersos per dins i per fora del cos principal del castell. El colomar i les dependències annexes, contigües al cos principal del castell, oferien perill d’enfonsament a causa de la degra- dació dels murs i voltes. El recorregut del conjunt, a l’abast del visitant, era altament perillós: no existien escales, passos adequats ni barreres arquitectòniques que impe- dissin el pas a totes les dependències. Les solucions d’emergència proposades en aquell informe foren, en primer lloc, se- nyalitzar la visita en un panell explicatiu col·locat a l’accés al recinte, en el qual s’indi- quessin els recorreguts no perillosos mitjançant una perspectiva i una planta del con- junt. També es decidí tancar l’accés del públic a les dependències del castell que oferissin perill per als visitants (cos principal, colomar i sales annexes). Pel que fa a l’es- tructura, calia apuntalar l’arc d’accés a la dependència nord-oest del castell, desen- runar i netejar l’interior i l’entorn del castell i classificar els carreus i pedres que s’ha- vien desprès de les dependències. Finalment s’hauria de crear un recorregut al voltant d’aquestes dependències, de fàcil accés per als visitants. Amb tot, s’hauria d’enge- gar un projecte de consolidació del cos principal del castell i del colomar, per evitar el col·lapse total. Tots aquests treballs d’emergència previs a la redacció d’un projecte de restauració global i definitiu, que permetessin continuar fent la visita pública en condicions de segu- retat, requerien una inversió inicial aproximada de 5.000.000 de pessetes. El gener d’aquest any, segons un estudi de l’arquitecta Olga Barrier de los Ríos, les pluges provocaren que una part important del mur del castell que encara estava en peu es desprengués. 1998-1999 Durant aquests anys, es portaren a terme obres de tancament de seguretat, senyalit- zació i neteja inicial del recinte. A partir de llavors, els treballs que es farien serien, pri- mer de tot, un estudi i recerca arqueològica per conèixer el context real del conjunt; en segon lloc, es consolidaria el que es mantenia i, per últim, es duria a terme la recons- trucció. 1999 Inversió prevista per al castell de Boixadors corresponent als exercicis de 1997, 1998 i 1999: una quantitat total de 26.108.327 pessetes, 19 milions dels quals s’invertirien aquell 1999. 2000 Les excavacions arqueològiques de la fortalesa, dirigides pel senyor Àlvar Caixal, arqueòleg de la Unitat d’Investigació Històrica, i per la senyora Ainhoa Pancorbo, col·laboradora de l’SPAL, es varen desenvolupar del 6 de març al 12 de maig. Men- trestant, es duia a terme l’estudi històric i documental del conjunt, així com el cons- tructiu, aquest darrer a cura de l’arquitecte tècnic David Laudo. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 288 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 289
Estudi històric documental | 289
La història del conjunt monumental de Boixadors
Època prehistòrica, ibèrica i romana
No seria gens forassenyat, a causa de la seva situació geogràfica tan estratègica, pensar en un establiment prehistòric al turó de Boixadors. Hi ha nombrosos testimonis tant a l’A- noia com a la Segarra d’aquesta època, concretament del paleolític mitjà i superior. El fet que la Segarra Calafina es trobés en unes terres de pas cap a la Catalunya pirinenca i cap a la Mediterrània va afavorir que es veiés força poblada durant el neolític i l’edat del bron- ze. Hi ha hagut, entre d’altres, troballes de fragments de ceràmica i destrals de pedra d’a- questes èpoques disperses a Sallavinera i a Castellar.
Pel que fa al conjunt de Boixadors, cal dir que durant la visita al castell del dia 7 de juliol de 1999 s’informà a l’arqueòleg Àlvar Caixal de la troballa d’una destral lítica descontex- tualitzada, apareguda durant el buidat d’un mur; posteriorment, se’n va trobar una altra. Saber quina era la procedència d’aquestes pedres, anomenades pedres de llamp, és gai- rebé impossible; era un fet molt habitual que la gent del camp les recollís i les conservés per tota una sèrie de supersticions.
Tot i no haver-hi cap evidència material, es podria pensar també en la presència de res- tes arqueològiques d’altres èpoques prop del turó de Boixadors, ja siguin d’època ibèri- ca o romana. El territori de l’actual Anoia va viure una intensa ocupació humana durant aquests períodes històrics.3
És de nou l’alt valor estratègic el fet que avalaria en el turó de Boixadors l’existència d’un establiment tant ibèric com romà. Molts dels poblats ibèrics de l’Anoia i de la Segarra s’u- biquen a dalt de turons, cosa que manifesta una clara preocupació defensiva i una volun- tat de control sobre les vies de comunicació i del territori. Pel que fa al món romà, a la veï- na població dels Prats de Rei hi ha unes quantes làpides exposades actualment a l’església i la casa rectoral, testimoni de la seva important presència a la zona. Els Prats de Rei havia tingut un important assentament ibèric que es romanitzà posteriorment i adquirí la cate- goria municipal amb el nom de Sigarra. D’altra banda, la historiografia local tendeix a situar la romana Segarra a la Torre de la Manresana, concretament en el vestigi del castell medieval.4 Cal destacar també les restes romanes trobades a Rajadell amb motiu de les obres de construcció de l’Eix Transversal. Val a dir que a l’època romana la ruta que seguia el curs del riu Anoia esdevingué probablement un dels camins de penetració des de la Via Augusta vers les terres de l’interior, com a via de comunicació entre Barcino i Caesarau- gusta.5
3 Es pensa que al costat del castell, per la banda de llevant, podria haver-hi restes ibèriques. El senyor Joan Bacardit, del Mas Gotzems de Boixadors, recorda un personatge que assegurava que al costat del castell hi havia un poblat ibèric. 4 AADD: Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i l’Anoia, vol. 5, p. 331- 332. 5 TORRAS I RIBÉ, J. M.: La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamo- ra (1770-1797), Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Consell Comarcal de l’Anoia, 1993, p. 101-102. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 290
290 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Aquests primers nuclis, tant ibers com romans, constituiran posteriorment els nuclis de repoblació medieval.
Boixadors a l’època altmedieval (segles X i XI)
Les primeres referències escrites que apareixen en relació amb el castell de Boixadors són d’època altmedieval. De l’època visigoda, franca i sarraïna, el coneixement que es té d’a- questa zona és mínim. Les terres segarrenques passaren, com les de la resta de l’actual Catalunya, a mans musulmanes en una segona fase de la conquesta, entre 716 i 719.
A començament del segle X, l’espai meridional i occidental, on avui s’inclouria la comar- ca de l’Anoia, restava sota el domini musulmà, força desdibuixat en la zona fronterera. Davant del perill musulmà, l’Alta Segarra va completar el dispositiu de defensa de la fron- tera del comtat d’Ausona-Manresa, organitzat entre els segles X i XI. El castell de Boixa- dors, juntament amb el de Fals, Aguilar o Callús, formava part de la segona línia de defen- sa d’aquesta frontera.
Durant el segle X, es produí un progressiu augment del pes de l’aristocràcia en els com- tats catalans, sobretot en els de Barcelona i Urgell, les dues demarcacions més encara- des a la frontera i més abocades a l’expansió territorial. D’altra banda, aquest mateix segle significà un enfortiment del poder cordovès que bé podia atemorir els catalans. La millor manera de prosseguir una expansió territorial dels comtats catalans consistí a afavorir l’es- tabliment d’un nou poblament que ocupés les terres poc habitades que constituïen la fron- tera entre les terres cristianes i les musulmanes; això és el que passà a la comarca de l’A- noia. S’ha de parlar en tot moment d’un fenomen de repoblament, perquè el que es produí va ser un desplaçament de població de la Catalunya Vella cap aquestes terres «noves», escasses en població a causa de l’ocupació musulmana.
El creixent pes aristocràtic imposà un domini rector baronial en aquest procés expansiu. Els protagonistes en aquest moviment de repoblació no foren ni els pagesos ni els com- tes, sinó importants membres de l’aristocràcia com els vescomtes de Barcelona o ecle- siàstics prou poderosos, com el bisbe de Vic o el monestir de Sant Cugat.
Aquest fenomen de repoblament en una zona fronterera com aquella i el pes del poder baronial imposà la divisió territorial en castells termenats. Aquesta situació fronterera impo- sava la necessitat de disposar d’una xarxa defensiva i protectora per a la població en cas de perill. Malgrat una sèrie de pactes signats entre 950 i 974, en els quals es prohibia la construcció de fortificacions al llarg de la frontera o marca, sobretot a la segona meitat del X, es construïren diversos edificis de caire defensiu. Les torres cilíndriques adquireixen un paper predominant per ser la tipologia més construïda.
El 985 es produí l’expedició d’Al-Mansur contra la ciutat de Barcelona; començava llavors una etapa d’enfrontaments i la necessitat de defensar els llocs de poblament davant de les ràtzies sarraïnes. Les incursions més destacades d’Al-Mansur foren les dels anys 978, 982, 984, 985 i 999. En aquesta darrera és probable que penetrés per Calaf per arribar a Manresa i retornés pel mateix lloc, per la qual cosa es podria pensar que el primitiu con- junt de Boixadors en resultés afectat. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 291
Estudi històric documental | 291
Tota aquesta zona de repoblament continuà essent per molt de temps un espai de fron- tera. És a mitjan segle XI quan es tenen les primeres notícies directes del repoblament de les terres al voltant de Boixadors per part dels comtats catalans.
Al llarg del segle XI, tot el territori seguí cobrint-se d’edificacions defensives, al voltant de les quals anaren sorgint nous nuclis de poblament. Podria ser durant aquest segle quan es construís la torre mestra o torre de l’homenatge del castell de Boixadors que encara es conserva actualment; la primigènia podria haver estat de fusta amb la funció de fer se- nyals de fum o de foc en cas de perill. La seva situació en un turó, el difícil accés i la bona i àmplia visibilitat des de llocs llunyans convertien aquesta torre mestra en un enclavament estratègic del tot privilegiat. A Boixadors, que es pot considerar una obra unitària, l’apa- rell, constituït per blocs de pedres irregulars de mides mitjanes, alguns força petits només desbastats però en filades horitzontals ben definides, fa pensar en aquesta cronologia.6
La torre mestra en un principi tenia una funció defensiva, però cada vegada anà adquirint més el valor de símbol de la societat feudal, perdé la seva funció primigènia i fou adapta- da a altres usos. En el cas de Boixadors, en aquests primers moments, la torre podria ser- vir de refugi per als primers pobladors de la zona davant el perill de l’enemic. És poc pro- bable, però, que servís com a residència estable pel seu petit espai.
La condició essencialment militar dels castells va fer que la seva construcció fos conside- rada en els raepertoria dels Usatges de Barcelona com una regalia del príncep i que no fos lícit aixecar un castell sense la seva llicència o si més no sense el seu consentiment. Des del segle X, molts castells no sempre foren bastits amb el consentiment del comte de Barcelona.7 La primera notícia que es té del castell de Boixadors és de l’any 1014;8 de moment, no es té cap notícia referent a quins foren els seus inicis constructius i quin paper hi van tenir la casa de Barcelona o la família dels Boixadors en el seu alçament.
Els orígens de l’església de Boixadors: el segle XI
El segle XI no només suposà una extensió territorial del poder temporal, sinó també de l’e- clesiàstic; els bisbats, òbviament, s’anaren estenent per aquesta zona de repoblament. A mesura que això tenia lloc s’articulaven també les parròquies a partir d’una església, en quasi tots els casos construïda dins del clos d’un castell o fortificació, o ben a prop d’ells. És un fet que queda ben palès tant a Boixadors com a d’altres conjunts propers geogrà- ficament com, per exemple, l’església de Sant Miquel de Castellar, dins el castell de Cas- tellar, i l’església de Sant Andreu, dins el d’Aguilar.9
6 Tota la bibliografia actual tendeix a situar aquesta torre en aquest segle per motius de paraments. D’altra banda, cal apuntar que Madoz (1846) pensava que la torre de Boixadors era d’època musulmana. 7 PONS I GURI, J. M.: «Compendi sobre els drets dels castells termenats (segles XIII-XV)», dins Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Fundació Noguera, Barcelona, 1989, p. 341. 8 AADD: Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i l’Anoia, vol. 5, Enciclopè- dia Catalana, Barcelona, 1984, p. 468-470. Es desconeix d’on s’extreu aquesta notícia. 9 L’evolució tant històrica com constructiva d’ambdós llocs serà molt similar a la del conjunt de Boixadors. Vegeu PARCERISSES I COLOMER, R.: Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble. Monografies 22, Centre d’Estudis del Bages, p. 32-42. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 292
292 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El bisbat de Vic, ja des dels primers moments, té un gran nombre de parròquies; al segle XI l’església de Sant Pere de Boixadors ja consta com a tal.10 Se’n desconeix la data de fundació, a causa de la desaparició de la major part de la documentació escrita que pugui referir-s’hi, inclosa l’acta o actes de consagració. Són molts els interrogants sobre els seus orígens: si va ser construïda per iniciativa eclesiàstica o bé per algun dels senyors de Boi- xadors. Aquest la faria bastir dins la seva propietat, la consideraria com un bé propi i se’n reservaria la jurisdicció i tots els drets que comportés.
El fet que Sant Pere de Boixadors aparegui com a parròquia havia de comportar la residèn- cia permanent d’un rector al costat de l’església, per la qual cosa ja es podria pensar en un primitiu edifici amb la funció de residència per a aquest clergue, és a dir, una primera casa rectoral.
Per la mateixa raó del parament –carreus de mides diferents, amb predomini dels petits, ben escairats i disposats en filades horitzontals–, es considera del segle XI la construcció de la primera església de Boixadors, gairebé contemporània a la de la torre mestra.
Per primera església s’entén el cos de la construcció actual situat més a ponent, el qual presenta un fris d’arcuacions llombardes en sèries de dos entre curtes lesenes. A aques- ta sola nau, interiorment coberta amb una volta de mig punt i reforçada per arcs torals, s’hi hauria d’afegir la presència d’un absis semicircular o carrat i molt probablement tam- bé ornat a la manera llombarda. Aquesta capçalera, segons la historiografia, seria anul·lada posteriorment cap al final del segle XIII, si bé no es té, o no s’ha trobat, documentació que ho confirmi.
Del 30 d’abril de 1015 és la notícia més antiga que es té de l’església de Sant Pere de Boixadors. En aquesta data, el bisbe Borrell d’Osona va donar al levita Guillem d’Oló el lloc de Segarra amb els puigs de Calaf, Calafell i Ferrera i que per la banda oriental afron- tava amb el coll de Corregó, que era davant de Boixadors [qui est ante Boxoadosso].11
El segle XII
Durant el segle XII, amb el perill musulmà cada vegada més lluny, anà augmentant la població i començà a produir-se un creixement econòmic en tota aquesta zona frontere- ra que ja es pot anomenar Catalunya Nova, i en concret a la zona de Boixadors.12 Una conseqüència d’aquests fets va ser la consolidació del poder senyorial; els senyors dels castells, l’economia dels quals es basava en les rendes agràries i jurisdiccionals, anaren dominant cada vegada més els seus termes.
En el segle XII, i de manera ben definida durant el XIII, ja es troben poblacions sorgides en cruïlles de camins i que amb el temps s’han convertit en capitals de serveis on acudeix
10 AADD: Catalunya Romànica: El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, p. 335. 11 AHCV, Calaix 9. Episcopologi 2, doc.16. Document transcrit i traduït a Catalunya Romànica. El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, p. 390. 12 A partir d’aquell moment, es produí un eixamplament de l’espai agrícola; en principi, l’agricultura seria de subsistència però aviat hi hauria excedents. A l’Anoia septentrional, la importància del gra portaria, ja des del segle X, la instal·lació de molins que s’anirien estenent amb rapidesa; molins que funcionaran fins ben entrat el segle XX. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 293
Estudi històric documental | 293
una ruralia per intercanviar els seus productes, regular mesures, actuar judicialment i ela- borar les diverses actes notarials. Aquest és el cas, respecte a Boixadors, dels Prats de Segarra i Calaf.
Les tributacions de les parròquies permeten tenir coneixement de la seva riquesa; dos docu- ments de la diòcesi de Vic del segle XII informen que l’església de Sant Pere de Boixadors és de tall mitjà perquè pagava cinc diners al bisbe.13 Dins aquest segle no trobem cap altra notícia referent a aquesta església.
Els primers senyors de Boixadors
La família Boixadors –de la qual se’n desconeix la provinença–, en aquest moment de llui- ta contra el poder musulmà del Principat, jugà un paper molt destacat, i va acompanyar el comte de Barcelona en l’expansió occidental. Com a resultat d’això, després de la conquesta de Lleida, els Boixadors reberen possessions importants que successiva- ment anaren ampliant al segle XIII.14 Es convertiren, doncs, en una poderosa i acabalada família.
Al llarg del segle XII, apareixen nombroses notícies de diferents membres d’aquesta nis- saga, que informen indirectament tant de l’església com del castell de Boixadors. El 26 de desembre de 1100, Berenguer Bonfill de Boixadors, casat amb Ioztlen, confirmava a Pere Berenguer, nobilissimo militi, i a la seva muller València, neboda del primer, els pac- tes matrimonials d’ambdós haguts anteriorment. En aquest document, en el qual Beren- guer Bonfill feia una sèrie de llegats a la seva neboda, entre ells uns alous amb totes les seves possessions, apareixen esmentats l’església i el castell de Boixadors: «[...] sunt ipsa omnia iamdicta in comitatu Minorisa, in apendicione ecclesie Sancti Petri de Boxadoss, infra terminos de castro de Boxados; et afrontat de parte orientis in terminio de Agilar, et de meridie in Lavinera, et de occiduo in Molsosa, a parte vero circi in castro de Boxa- doss [...].»15
El 21 d’octubre de 1112, Berenguer Bonfill redactava testament, en el qual deixava com a marmessors a Ramon Guillem, Arnau Bernat i Pere Berenguer, la relació dels quals amb el testador per ara és desconeguda. La primera deixa que va fer Berenguer Bonfill va ser cap a l’església Sancti Petri et Sancte Marie de Boxados, a la que llegà la tercera part dels seus béns mobles. D’altra banda, a la seva muller –se suposa que Ioztlen, vista anterior- ment–, li deixava les dues terceres parts restants d’aquests béns. La darrera deixa la féu a Pere Berenguer, del mas que el testador tenia a Corregó.
D’aquest document s’ha de recalcar Pere, prior, que va ser l’escriba del testament i que bé podria ser un clergue de Boixadors, si és que Berenguer Bonfill va fer el testament al seu castell. D’altra banda, en aquest testament apareix l’església de Sant Pere sota l’ad- vocació afegida de Santa Maria, un fet que es repetirà posteriorment. Cal destacar, a més,
13 PLADEVALL I FONT, A.: «Dues llistes de parròquies del Bisbat de Vic del segle XII» a Boletín Arqueológico, p. 299. 14 AADD: Catalunya Romànica: El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, p. 326. 15 Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1177, vol. I, a cura d’Agustí Altisent. Abadia de Poblet, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1993. Document 44, p. 55-57. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 294
294 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
el fet que Berenguer Bonfill no consti com a senyor del castell de Boixadors, encara que, per aquestes deixes, s’ha de suposar que segurament ja ho seria.16
El 9 de gener de 1113, Guillem Guadamir, Ramon Guillem, Arnau Bernat i Pere Berenguer juraven, sobre l’altar de Sant Pere del castell de Boixadors [supra altare Sancti Petri de kastri Boxadossi nominati], les darreres voluntats expressades en el testament de Beren- guer Bonfill, el qual, en aquest document, ja apareix com a defuncti. En aquest document, l’església de Boixadors torna a ser esmentada sota l’advocació de Sant Pere i Santa Maria. Una de les persones que apareix citada al final és Ermengaudus Guilelmi sacer que va ser l’escrivà i que podria ser considerat també un dels clergues de l’església de Sant Pere de Boixadors.17
El 25 de maig de 1117, Pere Berenguer i la seva dona, València, esmentats anteriorment, feien testament en presència de Ramon Guillem de Boixadors i del seu fill Ramon. Si bé desitjaven ser enterrats al monestir de Sant Pere de Portella, una de les deixes testamentà- ries anà destinada a l’església de Sant Pere i Santa Maria de Boixadors. Aquesta deixa consistia en dos morabatins d’or: una meitat per a l’obra de l’església i l’altra per a les mis- ses. El document fa referència als clergues de l’església de Boixadors, si bé no se n’es- pecifica el nombre: «clericis eiusdem loci».18
Un document del 31 de desembre, d’un any que podria ser el 1108, 1109, 1137 o bé el 1138, dóna a conèixer a Ramon Guillem com a senyor de Boixadors. En aquest docu- ment, Pere Ponç, i la seva esposa i fill, cedien en feu a Pere Berenguer una sèrie de terres. A canvi es cancel·laven mútuament les queixes d’uns i altres: els cessionaris tindrien sem- pre com a senyors els cedents, a qui haurien d’ajudar contra qualsevol persona, excep- te contra Ramon Guillem i qualsevol que tingués el castell de Boixadors, que era senyor de tots ells.19
El 24 de maig de 1124, Ramon de Boixadors ja apareix com a senyor del castell de Boi- xadors.20 Aquell any, el mateix personatge intervenia en la conquesta de Lleida. L’any 1149, Ramon Berenguer IV li encomanava repoblar i defensar la zona de les Garrigues. No serà la darrera vegada que els Boixadors apareguin relacionats amb el comte de Barcelona.
De Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda es tenen nombroses notícies docu- mentals.21 En un document del 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV li donava o enco- manava el lloc de Terrers perquè hi construís una fortalesa –ut faciatis ibi fortedam– i poblés el lloc; el mateix passaria amb el lloc de Fulleda.22 Malauradament, no s’ha trobat, per ara, cap notícia similar d’aquesta època que faci referència a l’alçament d’algun tipus de cons- trucció al turó de Boixadors.
16 Ibidem, Document 52, p. 61. 17 Ibidem, Document 53, p. 61 i 62. 18 Ibidem, Document 58, p. 64 i 65. 19 Ibidem, Document 48, p. 58 i 59. 20 CATALÀ I ROCA, P.; BRASÓ, M.: «Castell de Boixadors i esment del castell de Sallavinera» dins Els castells ca- talans, vol. V, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1976, p. 398. Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1177, vol. I, Document 73. 21 Més informació sobre aquest membre de la família Boixadors es pot trobar a Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1177, vol. I, Documents 68, 123, 132, 133, 136, 137, 139, 181 i 301. 22 FONT RIUS, J.M.: Cartas de población y franquicia de Cataluña, vol. I. Barcelona, 1969, p. 157. Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1177, vol. I, Document 118, p. 111. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 295
Estudi històric documental | 295
No podem deixar d’esmentar un document del 13 de gener de 1167, en el qual Ramon de Boixadors apareixia com a testimoni en la cessió que feia Pere Ferré a Bernat de Fulle- da d’una quadra al terme de Tarrés, a condició de bastir-hi una casa i una torre de pedra i de calç que servís de fortalesa: «[...] Et per hoc totum convenit Bernardus que faciat ipsa statica: una casa de petra et de calce, in amplissima de duas braces de tou et de amplis- sima de rocha, in quale loco illi mandant facere, ad opus de ipsum castrum, et faciat sine engan; et faciat una turre de petra et de calce ad mensuram de turre de ipsa turre de for- teza in altum et in gross, et duas voltes et de Iº trono [...].»23
Si bé una part de la historiografia assenyala l’any 1182 com el de la mort de Ramon de Boixadors, senyor de Boixadors, el fet és que el 19 de maig de 1192 aquest personatge i la seva muller apareixen en un document en el qual fan donació al monestir de Poblet d’una propietat.24
A la segona meitat del segle XII, entre els anys seixanta i vuitanta, també es troba docu- mentat Berenguer de Boixadors, germà de Ramon, gairebé sempre com a testimoni en diferents tipus de protocols.25 La resta de la família es continua documentant al llarg del segle XII, però amb molt poca o cap relació amb el terme o amb la fortalesa de Boixadors. Moltes notícies corresponen a la seva activitat a les Garrigues com a repobladors del cas- tell de l’Espluga Calba i de Fulleda.26 Amb tot, s’ha de tenir present el paper dels Boixa- dors en aquest període de repoblament i lluita contra els sarraïns; aquestes gestes s’ha de suposar que farien incrementar el poder i influència de la família. Una manera de donar a conèixer el seu poder podria ser la construcció de noves dependències i estructures al castell de Boixadors.
El segle XIII
El reconeixement administratiu reial de la realitat territorial que s’ha anat formant a l’Anoia, amb el desenvolupament de petits nuclis destacats socioeconòmicament, imposa en el segle XIII, dins de la vegueria de Cervera, les sotsvegueries dels Prats de Segarra i de Copons, les quals com altres de l’Anoia, es van perllongar i consolidar fins a la fi del sis- tema vicarial. Els pobles de Sant Pere Sallavinera, Fortesa i Boixadors van formar part de la sotsvegueria dels Prats de Segarra o els Prats de Rei.27
Tot un seguit de transformacions econòmiques, amb un augment de la progressió de la rique- sa i una evolució social, provocaren la puixança i la consolidació de nous llinatges, entre els quals es trobaren els Boixadors, els Òdena, els Queralt, etc., als quals l’ocupació de noves terres havia enfortit. A l’actual Catalunya, entre els segles XI i XIII, a més de duplicar-se la pobla-
23 Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1177, vol. I, Document 301, p. 233. 24 Cartulari de Poblet, edició del Manuscrit de Tarragona, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1938. Docu- ment 142, p. 82. 25 Aquests documents es troben publicats a Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1177. Entre d’al- tres, cal destacar els documents 214, 272, 396, 453, 457 i 594. 26 ESTANY I FERRER, J.M., «Sant Pere Sallavinera», p. 468. 27 AADD: Catalunya Romànica: El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, p. 322; ESTANY I FERRER, J.M., op. cit., p. 469. Mirar, d’altra banda, SABATÉ I CURULL, F.: «L’Anoia durant l’època romànica» dins Miscellanea Aqualatensia, núm. VII, Ajuntament d’Igualada, 1995, p. 413-420. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 296
296 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
ció, hi va haver una expansió agrària i urbana i l’establiment de nous nuclis de poblament, que, de ben segur, devien tenir la seva influència en el camp constructiu.
Aquesta evolució social comportà l’enlairament de famílies que entraren a la consideració baronial a partir de l’assoliment d’una castlania. Els Boixadors no consten en cap moment com a castlans del seu castell, si bé podria ser que el seu origen fos castlà; així passà amb els Montbui a Vilanova del Camí al segle XIII o amb els Tous a la població homònima al segle XIV. D’altra banda, membres de famílies d’origen castlà assoliren llocs elevats socials o públics al costat del comte o del rei, com els Pujal al segle XII i els Castellolí al costat de Jaume I el segle XIII.
El senyoriu constituïa el conjunt definidor de l’hàbitat rural: comprenia els masos i els poblats dominats per l’habitació del senyor del castell, ja que es concep al principi com una necessitat militar. La repoblació, presidida pel poder baronial, havia aportat la vinguda d’un important nombre d’emfiteutes que conrearien les terres del senyor sota l’establiment d’un determinat cens. Des del segle XIII s’inicia, però, una nova etapa, que acabarà transfor- mant molts castells senyorials en simples explotacions agropecuàries, un cop hauran per- dut la seva funció defensiva originària.
La família Boixadors al segle XIII
Durant el segle XIII, són pocs els Boixadors que es tenen documentats. El 1202, un Ramon de Boixadors, –que o bé podria ser el documentat l’any 1192 o bé el fill de Ramon Gui- llem de Boixadors–, va fer una donació al monestir de Montserrat en la qual es compro- metia pels tres termes que li pertanyien: Boixadors, Llavinera i Fortesa. Des d’aleshores, el castell de la Fortesa sempre consta en possessió dels Boixadors.28
Un altre Boixadors documentat aquest segle és Guillem, senyor de Terrers i Fulleda, si bé desconeixem si era també senyor de Boixadors. Els Boixadors conservarien els llocs de Terrers i Fulleda fins a mitjan segle XIII, quan van passar a mans del monestir de Bonrepós.29 D’altra banda, la relació d’aquella família amb la monarquia continua: entre 1246 i 1250, apa- reix un Guillem de Boixadors dins el seguici de Jaume I a Girona i València.
Al monestir de Sant Benet de Bages es conserva, en un arcosoli apuntat del claustre, un sarcòfag de forma corrent, de coberta de dues vessants i sostingut per dos prismes amb columnetes angulars incorporades. A la cara frontal d’aquest vas funerari hi ha inscrita la següent llegenda:
«HIC IACET DOMINUS GUILLERMUS DE BOISSAD[O]S MILES QUI FECIT FIERI ISTUM TUMULUM IN QUO OMNES SUI IACERENT ET COM[M]ENDAVIT ANIMAM SUAM IHESU XPISTO DICENS MANUS TUAS DOMINE COM[M]ENDO SPIRITUM MEUM REDIMISTE ME D[OMI]NE D[EU]S VERITATIS»
28 AADD: Catalunya Romànica, El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, p. 315. La relació de Boixadors amb el mones- tir i l’església de Montserrat no s’acabarà aquí, ja que, com es veurà més endavant, hi haurà uns quants mem- bres de la família Boixadors enterrats allí. 29 FONT RIUS, J.M.: Cartas de población y franquicia de Cataluña, vol. II. Barcelona, 1969. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 297
Estudi històric documental | 297
Interrompent la inscripció hi ha, tant a la tapa com al vas, el cérvol dels Boixadors a cada banda, i sense escut, i resseguint totes les arestes, unes sanefes de motiu semblant a la tulipa d’una gran flor. Per l’estil, aquest sarcòfag es podria datar de la primera meitat del XIII, per la qual cosa podria ser el sepulcre de Guillem de Boixadors.30
Un altre dels membres d’aquesta família, Berenguer de Boixadors, germà de Guillem sen- yor de Boixadors, el 1209 era nomenat veguer reial de Vic.31
Si bé no se sap amb certesa, podria ser que de la unió de Guillem de Boixadors amb Rome- va dels Arcs nasqués Berenguer de Boixadors. Altres fonts afirmen que Guillem de Boi- xadors i la seva esposa, Romeva dels Arcs, moriren sense descendència. El 1288, Beren- guer de Boixadors constava com a senyor de Sant Mateu de Bages.32 El 1297, Berenguer de Boixadors, senyor de Boixadors i casat amb Blanca, era nomenat veguer de Cervera i Tàrrega.33 A la seva mort, abans del 1311, el castell de Sant Mateu de Bages passaria als seus descendents.
L’església de Boixadors al segle XIII
Durant el segle XIII, es formaren els deganats eclesiàstics de la diòcesi de Vic. Els Prats de Rei va ser designada com a capital del deganat de la Segarra –també conegut com a dega- nat de la Segarra i la Selva– amb trenta-dues parròquies. L’església de Sant Pere de Boi- xadors, dins d’aquest deganat, continuava tenint la categoria de tall mitjà. Les Rationes Decimarum de 1279 li assignen una tributació de 20 sous.
S’ha de pensar que seria el lloc triat per la majoria dels membres de la família Boixadors a l’hora de ser enterrats. Malauradament, no es conserven ni sarcòfags ni làpides d’aques- ta època, encara que se’n té coneixement.
Segons la historiografia, durant el segle XIII, sense que es pugui determinar en concret, devia començar la segona ampliació d’aquesta església cap a llevant. Com a conseqüència d’a- questa remodelació, desapareixeria l’absis del segle XI i qui sap si la coberta de la prime- ra nau.34 En aquesta nova nau s’hi afegirien, no se sap si en aquest mateix moment o pos- teriorment, dues capelles laterals poc desenvolupades disposades a manera de creuer. L’aparell d’aquesta part ampliada del XIII presenta carreus més voluminosos i més ben tre- ballats, disposats en filades horitzontals.
30 SITJES I MOLINS, X.: Sant Benet de Bages, 2a edició revisada, Manresa, 1975, Gràfiques Montañà, p. 60 i 65-66. 31 CARRERAS CANDI, F.: «Notes dotzentistes d’Ausona», a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Bar- celona, vol. V. Barcelona, 1909-1910, p. 445. 32 El castell de Sant Mateu de Bages, dins el comtat d’Osona-Manresa, està documentat des de l’any 983 sota domini eminent del comte de Barcelona. No se sap com, però aquest castell sortí del domini dels Car- dona per passar al dels Boixadors. Se sap que abans de 1124 es féu una concòrdia entre els Cardona i els Boixadors sense que se sàpiga de què tractava. L’església de Sant Mateu, també pertanyent al bisbat de Vic, però del deganat de Manresa, es trobava dins l’antic terme del castell. Vegeu Catalunya Romànica, el Bages, vol. XI, «Sant Mateu de Bages», p. 447 i 451. 33 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 467. 34 No s’ha trobat cap mena de referència documental que parli d’aquesta ampliació i que confirmi que va ser duta a terme en aquest segle; una anàlisi dels paraments, però, sembla indicar-ho. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 298
298 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El castell de Boixadors al segle XIII
Pel que fa a l’evolució constructiva del castell de Boixadors, hi ha un desconeixement abso- lut del seu estat en aquests moments, si bé es pot suposar que les dependències al vol- tant de la torre de defensa haurien anat desenvolupant-se; se n’haurien fet de noves, se n’haurien enderrocat d’obsoletes i s’haurien ampliat alguns espais primigenis. S’ha de supo- sar, amb tot, una activitat constructiva significativa en aquest conjunt, a causa de la posi- ció benestant de la família propietària.
En aquesta època, de la torre de defensa aïllada es passarà als grans recintes emmura- llats amb una residència senyorial al seu interior, a més d’altres edificacions gairebé sem- pre al voltant d’un pati.35 A mitjan segle XII i començaments del XIII, el nou context feudal estimulà la construcció de noves fortaleses o la remodelació de les anteriors. S’ha de pen- sar, amb tot, que entre els segles XIII i XIV s’aniria construint a l’entorn de la torre de l’ho- menatge de Boixadors un perímetre emmurallat i diverses dependències. Gràcies a la cerà- mica grisa trobada durant l’excavació arqueològica, el primer recinte emmurallat es podria datar de finals del segle XIII. Cal dir que durant les campanyes arqueològiques al castell de Boixadors de 1999 i 2000 es trobaren tot un seguit de petits murs datables, per l’aparell que presenten, de 1300.36
Els castells, en aquells moments, estaven caracteritzats per una utilització triple: com a plaça militar, com a centre organitzador i administrador del senyoriu i com a habitatge de la noblesa. Amb el desenvolupament de la vida urbana, se’n produí un cert abandó. En molts casos deixaren de considerar-se com a plaça forta o lloc de defensa, car el seu pri- mitiu objectiu s’havia perdut i, a més, el seu emplaçament, sovint dalt dels cims dels turons amb un accés dificultós, els feia poc apropiats a les necessitats dels nous temps. Molts castells roquers van deixar de ser habitats al tres-cents; això, però, no succeí al de Boi- xadors.
El segle XIV
Els inicis del segle XIV suposaren una sèrie de problemes per al Principat, com ara moments de poc abastament de cereals, males collites i diversos desastres climatològics. D’aquell segle, políticament, cal destacar la formació de la baronia o varvassoria de Boixadors.37 Els senyors de Boixadors ostentaran el càrrec de varvassors fins al segle XVIII.
Al segle XIV, Bernat de Boixadors, senyor jurisdiccional del castell de Boixadors, va esta- blir un conveni amb Joan Bosch per a la construcció de tres molins fariners que s’haurien de fer anar com a molins baronials.38
35 PUIG I CADAFALCH, J. [et al].: L’arquitectura Romànica a Catalunya, IEC, Barcelona, 1909-1918, vol. II, p. 441. 36 Entre els segles XII i XIV es desenvolupa un centre d’activitat artesanal de ceràmica a Cabrera d’Anoia, zona propera geogràficament a Boixadors, un dels més importants dins els coneguts a Catalunya. Vegeu Catalu- nya Romànica. El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, p. 387-388. 37 Varvassor originàriament era un vassall comtal, és a dir, un subvassall del rei. Dins la jerarquia feudal, el var- vassor era aquell que rebia una jurisdicció subinfeudada, coneguda amb el títol de varvassoria. 38 RIBA I GABARRÓ, J: «Els molins fariners de l’Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre», dins Miscella- nea Aqualatensia, núm. VII, Ajuntament d’Igualada, 1995, p. 345. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 299
Estudi històric documental | 299
Si bé en encetar-se aquell segle, per la Cancelleria Reial Boixadors i Sant Pere Sallavine- ra eren atribuïts a la vegueria de Manresa i Bages, de fet el seu territori seria considerat dins la vegueria de Cervera.39 Cal dir que segons un registre de l’any 1304, la vegueria de Manresa, entre d’altres, «compren boxados e castell tayat». El 1311, però, Jaume II dic- taminà sobre la inclusió de Sant Pere Sallavinera i Boixadors a la vegueria del Bages, la qual se la disputava amb la de Cervera. Dins el Llibre Verd de Manresa, apareix un docu- ment, datat el 12 de setembre d’aquest any i redactat a Barcelona, en el qual Jaume II declarava i ordenava que els llocs de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera fossin de la vegue- ria de Manresa, i, per tant, sota jurisdicció del seu veguer i no del de Cervera.40
A l’inici de l’any 1348 va aparèixer la temuda pesta negra al Mediterrani occidental, que accentuà la mortaldat. Malgrat tot, la despoblació va ser més evident a les ciutats que en el camp. No se sap la conseqüència d’aquest bacil per a la població de Boixadors.
Sant Pere de Boixadors al segle XIV
A mitjan segle XIV, pel que fa a l’àmbit eclesiàstic, es reorganitzà el deganat de la Segarra i les Selves. Els Prats de Rei, que continuà essent-ne la capital, el 1351 constava amb cin- quanta-una parròquies, entre les quals Sant Pere de Boixadors.
A l’interior de la pagesia, més centrada cap al lloc de culte que cap al castell, l’absència del senyor feia que l’església esdevingués el centre de poder. El rector durant la baixa edat mitjana va tenir una gran influència sobre els seus feligresos. Continuà exercint de notari, sobretot pel que fa a les escriptures referents al matrimoni i a la mort; ell redactava els tes- taments, heretaments i capítols matrimonials. Als pobles catalans, el rector era ben bé l’e- lement principal de la comunitat. Durant aquest segle es coneixen els noms de dos rec- tors de l’església de Boixadors: Ramon i Bernat Comte.
L’església de Boixadors continuava, al segle XIV, essent el lloc on la majoria de membres de la família homònima volien ser enterrats. Guillem de Boixadors, fill de Saurina, feia tes- tament el 7 de maig de 1331, davant el notari de Calaf, Jaume Olufa. Guillem trià com a marmessors Bernat de Boixadors, cavaller, i Ramon de Boixadors, ardiaca de Solsona. La seva dona Clarmonda, a qui deixa «[...] dot, sponsalici, joyes y robas [...]», era nomenada usufructuària. El testador, a més, «[...] Eligeix sepultura en la sua capella de Santa Maria de Boxadors [...].»41 Un altre enterrament documentat el segle XIV a l’església de Boixadors és el del cos de Constança Satallada i Sacirera, esposa de Ramon de Boixadors, morta el 1383.
Durant el segle XIV, es troben les dues primeres visites pastorals a l’església de Boixadors, datades, respectivament, els dies 10 i 14 de juliol de 1331.42 A la visita del 14 de juliol de
39 SABATÉ I CURULL, F.: El territori de la Catalunya Medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’E- dat Mitjana, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, 1997. 40 TORRAS I SERRA, M.: El Llibre Verd de Manresa, Fundació Nogueras, Barcelona, p. 89 i 90. 41 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 80. La documentació d’aquest notari no ha arribat fins a l’actualitat, per la qual cosa el testament no s’ha pogut consultar. És interessant, si el notari del segle XVIII va fer bé la transcripció, que s’empri el terme capella en lloc del d’església. 42 Les primeres visites pastorals, com es veurà a Boixadors, són pràcticament processos eclesiàstics, d’es- tructura inquisitorial, i les qüestions de moralitat, tant dels laics com del clergat, la seva principal preocupa- ció. Posteriorment, esdevenen inventaris d’un correctíssim estil notarial; obren pas cap a una visitatio rerum deixant de banda la visitatio hominum. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 300
300 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
1331, l’església, en lloc de ser denominada de Sant Pere, té l’advocació de Sant Mateu de Boixadors: «S. Mathei de Boxadors.» Serà la primera i darrera vegada que aparegui aquesta advocació. Malgrat saber que la família Boixadors era senyora de Sant Mateu de Bages, no s’ha trobat cap document que permeti explicar aquest fet, per la qual cosa es pot pensar en una equivocació.43
La visita del 10 de juliol, com la segona, parla d’aspectes referents a la gent de la parrò- quia i no es dóna cap mena d’informació de l’estat de conservació de l’església de Boi- xadors. De fet, el coneixement d’obres o reformes en aquest edifici durant el segle XIV és del tot desconegut.
Els senyors del castell varen fundar, molt segurament al mateix segle, un benefici dedicat a la Verge Maria, de molta devoció popular, i que podria ser l’explicació de per què mol- tes vegades l’església apareix documentada sota l’advocació de Santa Maria. La família Foixà, propietaris del castell a partir del segle XV, també tindran, des dels orígens del seu llinatge, molta devoció cap a la Mare de Déu.
Es tenen diverses notícies referents als beneficis de l’església de Boixadors durant tres- cents. Segons un document extret del Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, que no es pot datar «[...] Se prova que la meitat del Delme de Aguilar era del Benefici de Nostra Senyora fundat en la Parroquial Iglesia de Boxados [...].» D’altra banda, en el mateix docu- ment es recull la notícia, de moment no contrastada, de la fundació del dit benefici: «[...] Manifesta una venda que feu Arnau Negrell de Manresa als marmessors del testament de Bernat de Boxados: quals inseguint la voluntat del testador fundaren lo dit Benefici Pridie Idus de mars de 1344 [...].» Altres notícies que es tenen dels beneficis de Sant Pere de Boixadors són, per exemple, que el beneficiat de les Onze Mil Verges també percebia part del delme d’Aguilar i alguns censos.44
Sobre la família Boixadors
L’inventari del castell de Boixadors de 1323
Com ja s’ha vist, Berenguer de Boixadors, senyor de Boixadors i Sant Mateu de Bages, es va casar amb Blanca. Un dels fills d’aquest matrimoni va ser Guillem, també senyor de Boixadors, casat amb Esclarmonda i que ostentaria, com el seu pare, el càrrec de veguer de Cervera i Tàrrega. Guillem de Boixadors morí el 1323, el mateix any en què havia fet testament i adquirit la castellania i feu dels Prats de Rei del castell de la Manresana.
Guillem de Boixadors deixà al seu fill Bernat el senyoriu de Boixadors i de Sant Pere Salla- vinera; el castell de la Llavinera ja pertanyia a la família.45 No se sap, d’altra banda, què
43 AEV, Visites Pastorals, vol. 1200 B, fol. 53v. i vol. 1200 B, fol. 56v., respectivament. 44 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1466. «Causa contra Galceran de Foixà.» «[...] Noti- cias extretas de un trasllat enquadernat de un pergamí ja vell de la causa aportava Gaspar de Vilanova con- tra Galceran de Foxá ahont se veu que son proces queda unit ab altre mes antich que incluia noticias de la casa de Sant Miquel y per averiguació de algunas cosas me ha aparegut descriurer las seguents [...].» 45 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 467-469. Les primeres notícies que es tenen del castell de la Llavinera són de l’any 1015, en la donació del bisbe Borrell de Vic al levita Guillem d’Oló. Inicialment, el castell de la Lla- vinera, infeudat a la família Cervera, va ser un domini dels bisbes de Vic. A finals del segle XII, la propietat d’a- 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 301
Estudi històric documental | 301
deixà al seu altre fill, Guillem, qui també seria senyor de Boixadors, si bé resta el docu- ment que es comentarà a continuació.
El 15 de desembre de 1323, Guiomara de Boixadors va manar realitzar un inventari de la baronia de Boixadors i de les seves pertinences. Guiomara, vídua de Guillem de Boixa- dors –que fins ara no es tenia documentada–, s’hauria casat amb Guillem un cop morta Esclarmonda, esmentada anteriorment. Fruit del matrimoni entre Guillem i Guiomara va ser Guillem, del qual la seva mare n’era tutora. Aquest Guillem fill serà senyor de Boixadors i sembla que morí abans de 1340.
Com diu l’escrivent transcriptor, el document va ser pres en el castell de Boixadors i sem- bla que s’hauria fet, primer de tot, un inventari del mateix edifici «ahont se trobaren varias cosas que se omiten continuades en aquest pape». El desconeixement del redactor del document original no permet tenir accés per ara, en cas que es conservi, al document ori- ginal, la importància del qual seria cabdal per a la història del conjunt de Boixadors.
Aquest document és una relació de tots els béns mobles del castell termenat de Boixa- dors, un inventari fet per motius econòmics i elaborat segurament com a conseqüència de l’òbit de Guillem de Boixadors. Gràcies a aquest inventari, se sap que els Boixadors són els senyors del castell, no tenen a ningú per sobre, excepte el rei, que té el castell en franc alou. Qui posseeix els drets sobre el castell en aquell moment és Guiomara, vídua de Guillem. Com a castell termenat que és, té tot un seguit de masos, homes i drets. Apa- reixen altres castells sobre els quals els Boixadors hi tenen un seguit de drets: el castell de Vallmanya –en el qual fan de barons o castlans–, el castell d’Aguilar, dins del qual hi ha el Mas de Torres, el Mas d’en Vilaseca, el Mas de n’Escuder i el Mas d’en Soler sobre els que Guillem fill ostenta el domini directe. Els Boixadors també posseeixen el castell de Salla- vinera i el poble de Sant Pere Sallavinera, el castell de Calaf, el de la Molsosa, el de Sant Mateu (de Bages?), el de Torrella i el de Salt. També es fa referència a l’església de Sant Pere de Boixadors, si bé sota advocació mariana: «[...] Item dit Guillem [pare] ab acte publich consignà a una capellania que funda en la Igla. de Santa Maria de Boxados 200 sous cen- suals y annuals sobre los reddits del Castell de St. Matheu [...].»46
El 7 de setembre de 1327 es redactà un document en poder de Jaume Abril, notari de Calaf, en el que Lleonart Çacirera, castlà de Sant Mateu de Bages, feia homenatge a Gui- llem de Boixadors pel feu del castell i la senyoria de Sant Mateu de Bages.47 El Guillem en qüestió devia ser probablement el fill de Guillem de Boixadors i Esclarmonda o Guiomara, vista el 1323.
quest castell passava a Ramon de Boixadors, el qual, poc després, entenia com a propi l’espai constituït pels tres castells termenats de Boixadors, Fortesa i Llavinera. Els senyors de Boixadors adquiriren la Llavinera gros- sa de Ramon de Copons, castlà de Copons, i de Roger de Foix, castlà d’Aguilar. Vegeu ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1466: «Causa contra Galceran de Foixà.» Les fonts arxivístiques permeten fer un seguiment històric regular d’aquest castell i es pot dir que el seu desenvolupament arquitectònic a tra- vés dels anys va ser molt similar al del castell de Boixadors. Vegeu AADD: Catalunya Romànica: El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, p. 315. 46 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 99. Aquesta font documental, i tots els documents que aglutina, és una còpia del darrer terç del XVIII transcrita i traduïda al català, segurament dels documents originals conservats a l’arxiu de la família Foixà al seu castell del Baix Empordà; és per això que ha de ser estu- diada i analitzada sempre amb certes reserves. 47 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 435. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 302
302 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Anteriorment ja s’ha fet referència al testament d’un Guillem de Boixadors, datat el 7 de maig de 1331. El fet que a la seva darrera voluntat surtin esmentats els seus germans, Sibil·la, Elisabet i Bernat, ens porta a suposar que es tractaria del nét de Berenguer de Boixadors i Blanca; el problema, però, és que, contràriament al que recull la historiogra- fia, la seva mare seria Saurina i la seva dona Clarmonda, dues dades fins ara no docu- mentades.
L’almirall Bernat de Boixadors
Una de les personalitats més destacades dins la família Boixadors va ser Bernat de Boixa- dors, almirall i governador de Sardenya. Possiblement era fill de Berenguer de Boixadors i de la seva muller Blanca i, per tant, oncle patern del Guillem testador tot just comentat.
El 23 de febrer de 1326, Alfons, infant i fill primogènit del rei d’Aragó, concedia a Bernat de Boixadors, conseller i majordom seu, unes viles en el regne de Sardenya, «[...] en con- sideració dels grans mèrits en la Isla de Cerdenya que aplicá [...].»
Bernat de Boixadors, com a majordom de l’infant Alfons, l’acompanyà a la conquesta d’aquesta illa. Va actuar més d’una vegada com a ambaixador; entre d’altres gestes, va anar a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya. El 1334 formà part d’una ambaixada a Avinyó en un intent de pau amb els genovesos. Nomenat almirall i reformador, va obtenir diverses possessions a Sardenya. Fet lloctinent de procurador a Catalunya per l’infant Pere, va ser enviat com a reformador a l’illa esmentada per tal de tractar-hi la pau amb Oria el 1335. De tornada a Catalunya, obtingué la senyoria de Boixadors i la lloctinència de la procura- ció del comte d’Urgell. El 8 de juny de 1337 es revisà un procés de Bernat de Boixadors contra uns ciutadans de Sàsser.48 El seu darrer títol va ser novament el de governador i reformador de Sardenya, el 1340.49 Aquell any, el rei Pere d’Aragó l’elegí conseller perquè administrés la construcció de ciutats, viles, castells, fortaleses sardes.50 L’1 de desembre de 1340, Bernat de Boixadors apareix com a governador general de Còrsega.51
La importància d’aquest personatge la demostra el fet que el rei Pere III ordenà la seva sepultura en el convent de framenors de Lleida, al costat de la del rei Alfons.52 El poder econòmic de l’almirall Bernat de Boixadors porta a pensar, durant el temps que va ser se- nyor del castell, en tot un seguit d’obres o reformes en aquella fortalesa.
El 1343 és l’any de la mort d’un altre Bernat de Boixadors, senyor de Boixadors, i que podria ser el fill o el germà del Guillem de Boixadors que testà el 1331.53 El fet és que al no tenir
48 ACA, Cartes reials de Pere el Cerimoniós, caixa 1, document 97. 49 Ibidem, caixa 7, document 857. 50 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxà, fol. 115. Document redactat per Climent Salaverda, nota- ri de Barcelona. 51 ACA, Cartes reials de Pere el Cerimoniós, caixa 9, document 1232. 52 AADD: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 3, Barcelona, 1971; article redactat per Mercè Costa, M. Teresa Ferrer i Mallol i Armand de Fluvià, p. 672 i 674. Pel que fa a la vida d’aquest personatge, hi ha una gran quan- titat d’informació sobre determinats episodis de la seva vida a les Cartes Reials de Pere el Cerimoniós, con- sultables a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que permeten tenir coneixement de la importància que tingué al seu temps. 53 AADD: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 3, Barcelona, 1971, p. 672 i 673. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 303
Estudi històric documental | 303
descendència els seus dominis passaren a la branca de l’almirall. Bernat de Boixadors, el fill del conseller reial, seria senyor de Boixadors fins a la seva mort el 1348, en tornar de Sardenya. Casat amb Agnès d’Aguiló, tindria dos fills que apareixeran més endavant.
A mitjan segle XIV, Berenguer de Boixadors, un altre fill de l’almirall, es casà amb la filla de Pere de Timor, Francesca, qui el 1365 havia adquirit el poder del lloc de Rubió. El fill d’amb- dós va ser Bernat de Boixadors, qui més tard esdevindria senyor de Savallà. El 1380, Ber- nat va comprar al rei Pere III la jurisdicció de Rubió. Els Boixadors, comtes de Savallà i de Peralada, mantingueren el seu domini sobre Rubió fins ben entrat el segle XVIII. Aquesta branca familiar, però, no heretà mai ni la baronia ni el castell de Boixadors.
Els fogatges del segle XIV
Segons el fogatge de 1358, el senyor del castell de Boixadors era Bernat Guerau, fill de Bernat de Boixadors i Agnès Aguiló, el qual va heretar les terres de la branca primera de la nissaga: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. A més, tenia diver- sos feus a Sardenya concedits al seu pare i al seu avi.54 Aquest Boixadors participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. L’any de la seva mort fou el 1366.
El seu germà, Ramon, senyor de Boixadors fins al dia del seu òbit, cap a 1424, compra- ria al rei Pere III la jurisdicció d’aquells dominis. Els seus fills i hereus van ser Ramon Beren- guer i Berenguer de Boixadors. En morir ambdós sense successió, la senyoria de Boixa- dors passà a la seva germana Beatriu, casada amb Arnau d’Orriols i de Foixà.
En el fogatge de 1359, apareix en la vegueria de Cervera, en els focs d’església i de cavallers, «Sent P. Sa Levinera: den R. de Boxadors 23.» I en els mateixos apartats,«Cas- tell de Boxadors: den R. de Boxadors donzell 18.»55 Molt probablement, el senyor a què es fa referència és Ramon de Boixadors, germà de Bernat Guerau, fill de Bernat i d’Agnès.
En un document del 23 de desembre de 1366, apareix Constança Boixadors, muller de Ramon de Boixadors i filla de Pere de Tallada, donzell. Es parla també de l’honora- ble Ramon, senyor del castell de Boixadors, i de Bernat Galceran de Boixadors, el seu nebot, fill i hereu universal de Bernat de Boixadors, senyor de Boixadors i de Sant Mateu. Ramon havia succeït a Bernat de Galceran, son germà. Pot ser que per Galceran es vul- gui dir Guerau.56 Segons el fogatjament que comprèn els anys 1365 i 1370, el castell de Boixadors, dins de la vegueria de Cervera, és de Bertran de Boixadors i comprèn vint-i- quatre focs:57 «Los lochs següents de Richs hòmens e de Cavallers» apareix «Castell de boxadors, qui es den Bertran de boxadors XXIIII.» Potser en lloc de Bertran es voldria dir Bernat, ja que amb el primer nom no se n’ha trobat cap de documentat.
54 PONS I GURI, J. M.: «Un fogatjament desconegut de l’any 1358», dins Recull d’estudis d’història jurídica cata- lana, vol. I, Fundació Noguera, Barcelona, 1989, p. 225. 55 BOFARULL I MASCARÓ, P. DE: «Censo de Cataluña, ordenado en tiempo del rey don Pedro el Cerimonioso», a Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, tom XII, Barcelona, 1856, p. 28, 51 i 52, respectivament. 56 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 105. Document en poder de Guillem Montmany, nota- ri de Barcelona. 57 IGLÉSIES, J.: El fogaje de 1365-1370. Barcelona, 1962, p. 82. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 304
304 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Les adquisicions de 1381
El 1381, Ramon de Boixadors, germà de Bernat Guerau, comprà a Pere IV l’antic castell i la jurisdicció del lloc de Llavinera.58 També comprà la jurisdicció del terme de Sant Mateu de Bages. Francesc de Monsalvatge informa que Ramon de Boixadors, el 1381, comprà a l’infant Joan els drets sobre ambdós llocs per 700 florins.59 El mateix any, el terme del castell de Boixadors tenia divuit focs.60
El 9 de març de 1381 es va redactar un document en aquest castell en el qual apareix Ramon de Boixadors, senyor del llloc, tenint el mer i mixt imperi i qualsevol altra jurisdic- ció alta i baixa en el castell i terme d’Aguilar, per la venda que li va fer Don Joan, primogè- nit del rei Pere d’Aragó.61
Dins el Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá es conserva un document datat del 28 de març de 1381. En aquest, l’infant Joan, en nom seu i del seu pare, ven a «[...] Ramon de Boxados perpetuament ab instrument empero a carta de gracia, lo Mer y mixto impe- ri y qualsevol altre jurisdicció dels castells de Boxados y Sant Pere Çallavinera cituats en la Vegueria de Cervera, y de Sant Matheu y de Aguilar cituats en la Vegueria de Bages [...].»62
Aquest 1381, el capítol de canonges de la Seu de Manresa va comprar el castell d’Agui- lar al rei Pere III pel preu de 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquest capítol féu donació d’Aguilar al paborde de la Seu de Manresa, qui, a partir d’ara, en seria el senyor. A finals del segle XIV el castlà d’Aguilar era Guillem de Boixadors, qui sovint traspassà les seves atribucions i entrà en conflicte amb els clergues.63
Amb totes aquestes compres de jurisdiccions es pot suposar el poder, tant econòmic com social, de la família Boixadors. És molt probable que volguessin demostrar-ho material- ment en la seva residència.
Tres obres d’art del segle XIV
A més d’homes de guerra, els Boixadors degueren efectuar, com tantes altres famílies benestants del moment, el paper de comitents en el camp de les arts en més d’una oca- sió. De mitjan segle XIV és datat el retaule gòtic de l’església parroquial de Santa Maria de Rubió, conservat in situ a l’església d’aquesta població, si bé les peces del bancal es tro- ben al Museu Diocesà de Vic, i restaurat per l’SPAL entre 1994 i 1995. Aquesta obra, atri- buïda a l’escola de Ramon Destorrents, és datada posteriorment al 1380, quan la família Boixadors adquirí la jurisdicció del lloc.64 Cal dir, però, que al guardapols del retaule hi apa-
58 AADD: Enciclopedia Espasa Calpe, 1926, vol. 53, p. 175. 59 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 469 60 BOLÓS, J.: Castells de la Catalunya Central, Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, vol.5, Angle Editorial, Manresa, 1997, p. 92. 61 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1541 62 Ibidem, fol. 109. Insistim en què aquests documents s’han de prendre amb reserves, ja que és molt fàcil que les dades, a causa de problemes de traducció i transcripció, no siguin del tot correctes. 63 PARCERISSES I COLOMER, R., op. cit., p. 31. 64 LACUESTA, R.: «Retaule de l’església de Santa Maria. Rubió.» Dins GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A. Memòria SPAL 1993-1998: la restauració objectiva (Mètode SCCM de restauració monumental), Barcelona, Diputació de Barcelona, SPAL, 1999, 2 vol., p. 31-38. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 305
Estudi històric documental | 305
rexien reiteradament uns escuts amb uns cérvols que també podrien ser de la família Timor, també senyora del castell de Rubió.
En aquest retaule, entre d’altres escenes, s’hi representen moments de la vida de Maria, fet que sumat al benefici i altar sota la mateixa invocació que tenia l’església de Sant Pere de Boixadors mostra una vegada més la devoció que la nissaga en qüestió tenia cap a la Mare de Déu. A més d’aquest retaule de Rubió, és molt normal que els senyors de Boi- xadors encarreguessin altres obres de la mateixa categoria per a l’església del seu cas- tell, que en aquells moments havia de ser considerada capella i mausoleu de la família.
L’església de Sant Pere de Boixadors, a causa de les vicissituds de la història però sobre- tot dels tràgics esdeveniments de l’estiu de 1936, va veure desaparèixer la gran majoria de totes les obres artístiques que posseïa per al culte: orfebreria, pintures, retaules, etc. Tot va ser o bé consumit pel foc o bé objecte de robatori. S’ha d’exceptuar, però, l’escul- tura de la Mare de Déu, de gran valor artístic, conservada actualment al Museu Episcopal de Vic, i que, degué ser, segurament, un encàrrec de la família Boixadors.
Datada del segon terç del XIV, la Mare de Déu de Boixadors és una escultura en alabas- tre de cent deu centímetres d’alçada, que, des de finals de la Guerra Civil es troba en el museu de la capital osonenca (Catalogació MEV 10634). Si bé en cap visita pastoral apa- reixerà documentada la seva existència, se sap que aquesta figura procedia de la parrò- quia de Boixadors perquè va ser Nicolau Penedès, rector d’aquesta durant els fets revo- lucionaris de 1936, qui la va amagar per evitar-ne la destrucció o robatori. Alguns habitants de Boixadors encara recorden la imatge, la qual van tenir possibilitat de recuperar, però que varen decidir deixar en el museu osonenc, per oferir-li la màxima seguretat.
Com molt bé observaren Agustí Duran i Sanpere i Joan Ainaud de Lasarte, aquesta escultura té molts més punts de contacte amb l’art que en aquell mateix moment es feia a Barcelona o a Girona que no pas amb el de la zona d’on procedeix. És una obra plena de suggeriments italianitzants i manierismes afrancesats, molt en la línia de Nino Pisano. Duran i Sanpere, d’altra banda, creia que podria ser obra del mateix autor que la marededéu de Sallent de Sanaüja.65
El 1931, mossèn Corbella, a la seva Guia del Bisbat de Vich, parlava de la Mare de Déu del Roser, escultura en marbre de molt de mèrit; una veritable joia, segons el clergue, que ador- nava l’altar que tenia dedicat a l’església de Boixadors.66 S’ha de pensar que l’advocació d’a- questa Mare de Déu seria reconvertida posteriorment i esdevindria Mare de Déu del Roser, de tanta devoció entre els feligresos d’aquella població. Aquests oferirien a la imatge les millors presentalles, com ara una corona d’argent, tant per a la Mare com per al Nen, per la qual cosa s’haurien rebaixat les corones esculpides que ja presentaven les figures, fet molt habitual. «Las preciosas coronas de la virgen del Rosario y del Niño, que contenían diferentes piedras al pare- cer debían ser muy buenas, que con las coronas de plata formaban un bello conjunto.»67
65 BRACONS I CLAPÉS, J.: Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic i Ars Hispaniae, Escultura Gòtica, DURAN I SANPERE I AINAUD DE LASARTE J. vol. VIII, Editorial Plus Ultra, Madrid, p. 226. 66 Mossèn CORBELLA, Guia del Bisbat de Vich, 1931. 67 AECV, Boixadors 1882-1899, Expedient de la Costella de Balena (1884), Museu Episcopal: document del 12 de desembre de 1889 en el qual es fa una relació del tresor de l’església de Boixadors. Fotografies d’a- questa Mare de Déu es poden trobar a l’Arxiu Mas de Barcelona, tant de l’any 1921, les quals foren realitza- des a l’interior de l’església de Sant Pere de Boixadors, com les dels anys quaranta, en les quals la Mare de Déu ja apareix en el museu de Vic. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 306
306 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Una altra obra que s’hauria de destacar és el retaule major de Sant Pere Sallavinera, el pintor del qual va ser Lluís Borrassà. Aquest retaule va ser contractat el dijous 15 de febrer de 1392 entre el rector de Boixadors, Bernat Comte, d’una part, i el pintor, de l’altra; aquest dia, Borrassà cobrava la quantitat de setze lliures i deu sous. Segons les capitulacions, el rector de Boixadors s’havia de fer càrrec de l’obra de fusta encarregada a Pere Despuig de Barcelona.68
El 12 de març de 1393, el famós pintor cobrava cinquanta-vuit lliures pel retaule esmen- tat, la carta de pagament del qual va ser atorgada pel rector de Boixadors, Bernat Com- te. La quantitat pagada va incloure el treball del dibuix i de la pintura. Gràcies a aquest paga- ment de 1393, se sap que Comte era el marmessor i executor del darrer testament del difunt Gaspar Oliver, rector de Sant Pere Sallavinera, qui molt segur degué fer una deixa per a la realització d’aquella obra.69
Aquesta, però, no fou la darrera vegada que Lluís Borrassà treballà per aquella zona de l’Anoia i la Segarra. Ja el 6 d’agost i el 7 d’octubre de 1392, aquest pintor feia uns rebuts per al retaule de Sant Bartomeu del convent de Sant Jaume de Calaf. En les capitulacions per aquesta obra apareix com a testimoni el rector de Boixadors, Bernat Comte: «Testes discretus Bernardus Comte rector ecclesie de Boxadors.» El 21 d’abril i el 26 de novem- bre de 1393 es tornen a tenir documentats rebuts per aquest retaule. Més tard, el 1402, contractava un retaule dedicat a la Verge a l’església de Santa Maria de Copons; a Rubió, el retaule de Sant Antoni de Pàdua i Santa Margarida, i el 1419, el retaule per a la confra- ria de Sant Nicolau de Cervera.70
La sala noble del castell
Pel que fa a l’evolució constructiva del castell de Boixadors, una part de la bibliografia i historiografia més recent proposa que va ser durant el segle XIV o a les darreries de l’an- terior quan es degué construir la sala gòtica amb arcs diafragmes ogivals anomenada casal senyorial i que substituiria una d’anterior de dimensions més reduïdes.71 Amb tot, hi ha divergència d’opinions a l’entorn de la seva datació.
Aquesta sala, profundament modificada arran de les obres de restauració dirigides per l’ar- quitecte Camil Pallàs, ha estat considerada tradicionalment com l’estança principal del cas- tell. Per les característiques estilístiques i constructives que presenta s’ha datat del segle XIV, i sembla que hauria pres l’espai que inicialment ocupava el pati d’armes associat al recinte defensiu del segle XIII. Posteriorment, tot aquest àmbit, reconvertit en masia o casa de pagès, seria ocupat i habitat pels darrers habitants del castell.
68 AHPB, notari Bernat Nadal, manual de 1392, fol. 31. Les capitulacions estan publicades a GUDIOL, J.: El pintor Luis Borrassá, Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona, 1925, p. 12-13. 69 AADD: Història de l’art català, vol. II. Edicions 62. MADURELL I MARIMON, J. M: Luis Borrassá, su escuela pic- tórica y sus obras, Barcelona, 1944, Publicaciones del Colegio Notarial de Barcelona, p. 20 i 21. 70 GUDIOL, J.; ALCOLEA, S.: Pintura Gòtica Catalana, p. 75-86. 71 BOLÓS, J.: Castells de la Catalunya Central, Patrimoni Artístic de la Catalunya central, vol. 5, Angle Editorial, Manresa, 1997. Ens estem referint a l’àmbit classificat pels arqueòlegs com a recinte B i C, a la part sud-est del castell. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 307
Estudi històric documental | 307
És evident que en tots els castells hi havia una sala noble en la qual tenien lloc les princi- pals cerimònies característiques del món senyorial feudal. En el cas de Boixadors, a cau- sa de la complexitat estructural de l’edifici i les constants modificacions i reparacions que van patir els diversos àmbits, hi degué haver més d’una sala noble al llarg del temps.
Una altra sala senyorívola podria haver estat l’espai del tot enrunat sobre el colomar i la cisterna situada al nord de l’anomenat casal senyorial.72 El mur est que es conserva d’a- questa sala és un dels més complexes arquitectònicament, a causa del nombre de lectu- res i interpretacions que s’hi poden fer. En aquest mur es veuen perfectament les traces de diferents finestres, algunes de les quals haurien estat geminades amb arcs trevolats o de mig punt separats per un mainell, cosa que creà a l’interior uns buits amb festejadors a la base. D’altra banda, una llar de foc amb la seva xemeneia s’alçaria al centre d’aquell mur. El buit d’aquesta xemeneia posteriorment seria omplert i l’espai deixat per la llar seria recon- vertit en una obertura que conduiria cap a l’anomenada torre de llevant o torre albarrana. Tot aquest saló aniria cobert o bé amb una volta de canó o bé amb un sostre pla suspès per arcs diafragmàtics. Al castell de Claramunt, construït en bona part al segle XIV, es pot veure la sala principal coberta tota amb volta de canó, de perfil no gaire irregular, amb les finestres a una banda, tal com va poder ser la de Boixadors.73 Sales molt semblants es poden trobar al castell de Pontós o al de Maldà, per exemple, ambdós amb importants etapes constructives al tres-cents. L’excavació i l’estudi arqueològic, l’estudi dels paraments i el treball de l’arquitecte ajudaran a aclarir aquestes hipòtesis al voltant del castell de Boi- xadors.
Cal dir que ja al segle XIV els castells començaren a perdre el caràcter exclusivament mili- tar i introduïren variacions que recordarien la vida al palau; cada vegada anà prenent més importància la part destinada al senyor, com es veu en els inventaris. Aquesta centúria, el rei Pere III el Cerimoniós serà recordat pel paper que jugà en la construcció de muralles, fortaleses i fortificacions amb les que protegí la majoria de les poblacions del Principat.74
El segle XV
Sobre la família Boixadors
Ramon Berenguer, l’últim Boixadors
El 13 de desembre de 1383 moria Constança, dona de Ramon de Boixadors, el qual es casà seguidament amb Elisabet de Massaguer. El sepulcre de Constança de Sata- llada i Sacirera, juntament amb uns quants altres, es conservava a l’interior de l’esglé-
72 Ens estem referint a l’àmbit trapezoïdal situat a la part nord-est del castell i adossat a la part nord de l’an- tic habitatge, denominat pels arqueòlegs com a recinte P. Actualment només es poden veure els seus murs sud i est. Vegeu l’estudi realitzat per David LAUDO CORTINA, Castell de Boixadors. Estudi constructiu i cronolò- gic dels elements arquitectònics: en el plànol 7.1.2 hi ha una reconstrucció hipotètica de com podia haver estat aquell saló. SPAL (treball inèdit). 73 AADD: Els castells catalans, vol. V, p. 320, vol. II, p. 492 i vol. VIb, p. 1.037, respectivament. 74 VERDÉS, P.: «Els processos d’emmurallament», dins L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. III, Barcelona, 2003. p. 130-137. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 308
308 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
sia de Sant Pere de Boixadors.75 Actualment, com tots els altres que hi degué haver, ja no s’hi troba.
Del matrimoni entre Ramon de Boixadors i la seva primera muller, Constança, nasqué Ramon Berenguer. El dia 22 de maig de 1402 es redactaren els capítols matrimonials d’Al- donça de Talamanca, filla de Bernat de Talamanca, i Ramon Berenguer de Boixadors. La quantitat del dot va ser de 30.000 sous.76
En un document del 23 de febrer de 1413 apareix Isabel de Boixadors –o Elisabet de Mas- saguer–, segona muller i vídua de Ramon de Boixadors, per la qual cosa en aquesta data Ramon Berenguer ja constaria com a senyor del castell de Boixadors.77
Del 5 de gener de 1419, Aldonça de Talamanca havia fet una donació de «11000 sous barcelonesos de tern per lo honorable son marit ab acte rebut en poder del Reverend Joan Terme, vicari de la Igla. de St. Pere de Boxados al 20 de maig proppassat».78 La pre- sència dels clergues de Sant Pere de Boixadors a la redacció dels documents de la famí- lia no fa res més que confirmar que aquesta nissaga residia habitualment al castell i con- fiava al seu rector l’elaboració dels seus protocols notarials.
L’any 1422, el domini dels Boixadors s’amplià territorialment quan Guillem d’Oluja vengué a Ramon Berenguer de Boixadors el lloc de la Fortesa.79 El 3 de setembre d’aquell any, aquest personatge redactava el seu testament, el qual restava en poder del rector de l’es- glésia del castell, notari de la parròquia. Entre d’altres coses, «[...] mana esser disposat en la Parroquia de l’esglèsia del castell, ahont los marmessors voldran, pero dins un any volgue que los seus ossos sian aportats al Monestir de Sta. Maria de Montserrat en la sepul- tura ahont quede enterrat son Pare, Ramon de Boixados [...]».
Entre diverses deixes s’esmenta la que fa al benefici de Sant Miquel i de les Onze Mil Ver- ges de l’església en qüestió: hi deixa sis lliures i la condició «que lo Beneficiat dega habi- tar en la Fortaleza del castell o vila de Boxados». És la primera vegada que el castell apa- reix qualificat com a fortalesa; es desconeix, però, si el document original emprava aquest terme o bé si es tracta d’una llicència del notari transcriptor i traductor.
En el testament també s’enumeren les seves heretats: el castell de Boixadors, Sant Pere Sallavinera, Sant Mateu de Bages i «els Feus o Carnalias del Castell de Aguilar, y de la vila y terme de Prats i de la Manresana». Pel que fa a l’aspecte de la seva successió, Ramon Berenguer, que trià la seva dona Aldonça com a marmessora, deixava com a hereus a Ber-
75 Segons informació del Museu Arxiu de Vic, no consultada directament, en una pedra de la grada de l’altar, avui desapareguda, s’hi veia una inscripció que així ho confirmava. D’altra banda, cal destacar que fins al segle XVIII, en el fossar de l’església parroquial de Sant Pere Sallavinera es veia un relleu amb un cavaller amb arma- dura amb la data de 1312 i la inscripció següent: Hic jacet Jacobus de Villa Dastep huc evectus Badalona (ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 798). 76 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 802. Document redactat per Ramon Tomàs, notari dels Prats de Rei. 77 Ibidem, fol. 321. 78 Ibidem, fol. 107. Document redactat pel notari Joan Nadal de Barcelona. 79 Els orígens de la Fortesa són molt més foscos. És probable que en un principi el seu terme estigués dins el terme del castell de Boixadors, si bé després, per raons jurisdiccionals, se n’independitzà i arribà a formar un territori termenat propi, amb una torre per a la seva defensa. Posteriorment, aquesta torre es transformà en castell i donà nom al terme. Al segle XIII, aquest castell constava com a senyoria de l’abat de Sant Vicenç de Cardona. ESTANY I FERRER, J.M., op. cit., p. 467 i 468. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 309
Estudi històric documental | 309
nat Guillem de Foixà, el seu nebot, i al germà d’aquest, Berenguer, a qui hauria de subs- tituir. Ambdós eren fills de Beatriu de Boixadors, germana del testador casada amb Arnau de Foixà. També s’esmenta un tal Alemany del que no es té cap notícia de parentiu; ara bé, es pensa que podria ser el membre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, que es veurà més endavant.
Els hereus de Ramon de Boixadors havien de tenir present que «[...] ab vincla, pacte y con- dicio qualsevol hereu dega portar nom y armas de la casa de Boxados, altrament se face de sa herencia segons queda ordenat en lo testament de son Pare, Mº Ramon de Boixa- dors [...]». Aquesta és una clàusula que se seguirà en el decurs del temps, ja que a les tombes de la família Foixà, així com a altres llocs, a més de les armes pròpies s’hi veuran esculpides les armes de Boixadors, i a la documentació escrita els descendents mai dei- xaran aquell cognom.80
Inici de la branca familiar dels Foixà-Boixadors
Del 10 de març de 1426 és datat un document en poder de Jaume Gener, prevere i vica- ri, notari públic de la parròquia de Boixadors, substituït pel reverend Pere Sabater [Çaba- te], rector i notari públic de la mateixa parròquia, en el qual encara apareix Ramon Beren- guer de Boixadors com a senyor del castell que ens ocupa.81 És la darrera notícia que es té, per ara, d’aquest personatge, ja que poc temps després moriria. En no tenir descendèn- cia, la baronia de Boixadors passà a la seva germana Beatriu i, d’aquesta manera, pel seu matrimoni amb Arnau Orriols de Foixà, senyor i varvassor de Foixà, i senyor de l’Armen- tera, s’originà la línia familiar dels Foixà-Boixadors, senyora de la dita baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. La baronia de Boixadors es mantingué sempre dins de la matei- xa família i passà només a d’altres branques quan l’hereu corresponent morí sense des- cendència.
No se sap què portà a la unió de la família Foixà amb la de Boixadors. Del que sí es té notí- cia és que ambdues famílies ja es coneixien abans de què s’unissin. Un document del 6 d’oc- tubre de 1401 demostra la relació entre Bernat Alemany de Foixà i Ramon de Boixadors.82
Com quedava establert en el testament de Ramon Berenguer del 1422, el successor havia de ser el seu nebot, Bernat Guillem de Boixadors, fill de Beatriu i Arnau de Foixà. Amb tot, Berenguer, un altre dels fills d’aquest matrimoni, també apareixerà documentat com a sen- yor de Boixadors. Com era habitual a l’època, l’hereu havia de prendre possessió dels seus béns i dels seus càrrecs, drets i obligacions. Si bé no s’ha trobat constància de la presa de possessió dels termes de Boixadors i Sant Pere Sallavinera, entre d’altres, de l’1 de juny de 1430 data un document en el qual els homes i la major part dels habitants del castell i terme de Sant Mateu de Bages reconeixien Bernat Guillem de Boixadors, àlies Foixà, com el seu senyor, tal com, anteriorment, havien fet amb el seu oncle.83
80 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 805-807. En aquest testament es fa referència a Miquel Oller, prevere i vicari de la parròquia de Boixadors, qui va donar notícia d’aquest testament, i que, per tant, s’hauria de situar en el segle XVIII. 81 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 498. 82 Ibidem, fol. 2077. 83 Ibidem, fol. 107. Document redactat pel notari Joan Valentí i Falcó de Cervera. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 310
310 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
La residència dels Foixà-Boixadors
Fins a mitjan segle XV, es creu que la família Boixadors residiria habitualment en el castell objecte d’aquest estudi. Al segon quart de segle, quan aquesta nissaga s’uní a la família dels Foixà, hi deuria haver un cert «abandonament» d’aquell edifici segarrenc.
Des del segle XIII, els Foixà residien en el castell del mateix nom, al Baix Empordà, centre de les seves terres i propietats, des d’on dirigien i administraven totes les seves rendes. Encara que també residissin o passessin llargues temporades a Barcelona o a Girona, un fet que demostra l’estreta unió de la família amb el seu castell és el lloc d’enterrament triat sempre pels seus membres: la capella de Santa Maria.
Si bé la nova branca familiar dels Foixà-Boixadors continuà residint en aquestes terres giro- nines, s’ha de pensar que en diverses ocasions deurien residir al castell de Boixadors, espe- cialment per motius econòmics: el cobrament dels delmes i censos, el jurament o la pre- sa de possessió baronial, l’establiment de beneficis, etc.
Aquest «canvi» de residència dels senyors, sens dubte, tingué conseqüències per al cas- tell de Boixadors, pel que fa a l’aspecte arquitectònic, i també per a l’església de Sant Pere. Si bé deixà de ser el panteó o la capella familiar, els Foixà-Boixadors no oblidarien mai les seves obligacions caritatives i litúrgiques envers aquesta.
Els primers senyors de Foixà-Boixadors
Del 19 de març de 1432 és datat el testament d’Arnau d’Orriols i de Foixà, senyor del cas- tell de Albons, casat amb Beatriu de Boixadors. Arnau deixava algunes coses a Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, el qual apareix com a senyor del castell de Foixà i de l’Ar- mentera, no com a senyor de Boixadors. També s’esmenta F. Alemany, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, i Berenguer de Foixà, dos dels sis fills que el testador tingué amb Bea- triu, llavors ja difunta. El testador «Elegí sepultura en la Capella del Castell de Foxá, en lo tumul de sos parents devant lo Altar del Sant Esperit.»84
El testament d’Aldonça, vídua de Ramon Berenguer de Boixadors, és datat del 14 de març de 1483. Mana ser enterrada a Montserrat, amb el seu marit.85
Bernat Guillem de Foixà-Boixadors, senyor del castell de Boixadors, es casà amb Joana Maria de Cruïlles, filla de Galceran de Cruïlles. En un document del 5 de març de 1439, Berenguer de Foixà-Boixadors, germà de Bernat Guillem, apareix qualificat com a senyor de Boixadors.86
Sense que per ara es pugui precisar molt més, indirectament es té notícia que Berenguer de Foixà féu donació a Alemany de Foixà dels castells de Foixà i de Boixadors.87 Per Ale-
84 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxà, fol. 3. Es troba la còpia d’un altre testament de la matei- xa data en el foli 4036. Document redactat per Joan Pons, notari de Corçà. 85 Ibidem, fol. 808. Document redactat pel notari de Manresa Pere Clerch. 86 Ibidem, fol. 123. Document redactat pel notari de Barcelona Joan Ferrer. 87 Ibidem, fol. 1466, «Causa contra Galceran de Foixà». Tot plegat és un cúmul de notícies que encara hau- rien de ser contrastades. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 311
Estudi històric documental | 311
many de Foixà potser s’hauria d’entendre el fill de Bernat Guillem, nebot de Berenguer, que va ser frare i va morir el 1476.
Fill de Bernat Guillem i de Joana Maria va ser Lluís Benet de Foixà-Boixadors i Cruïlles. Les primeres dades que es tenen d’aquest és que va ser l’hereu de la seva mare en el seu darrer testament, fet pel notari de Girona Bernat Ferran. D’altra banda, en un document datat de l’11 de setembre de 1445, Lluís Benet fa constar haver-se emancipat del seu pare, Bernat Guillem de Foixà, el 23 de febrer de 1436.88
El 5 de març de 1453, Lluís Benet de Foixà, senyor de Foixà, ja apareix com a senyor de Boixadors succeint els béns de l’honorable Ramon Berenguer de Boixadors. En aquest document, es fa referència a un testament de Ramon Berenguer en poder del reverend Pere Pasqual, rector de Sant Pere de Boixadors –notari públic per autoritat del bisbe de Vic– datat el 5 de gener de 1429.89
Bernat Guillem de Foixà-Boixadors, el 22 de novembre de 1459, va fer testament, del que no se’n sap res.90 Com es diu en el Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, Bernat Gui- llem va ser «lo primer Foxá que fou senyor de Boxadós com hereu universal del ultim dels Boxadós que fou Ramon Berenguer de Boxados».91
La seva tomba es trobava, fins a mitjan segle XX, a la capella del castell baixempordanenc juntament amb la del seu fill Alemany. Així se’n féu la descripció ben entrat el XVIII: «[...] Se troba tambe dins la Capella del dit Castell una sepultura collocada en alt sobre la qual se veuen dos figuras gravadas de relleu, la una de edat madura, y la altra de jovenil, sobre dos lleons, tot de pedra ben treballada, ahont se conté la seguent inscripció: En aquesta tomba reposan los osos del senyor Mossen Bernat Guillem de Foxá, vervessor, e de son fill F. Alamany de Foxá, cavaller del Orde militar de Sant Joan de Jerusalem, morí lo dit Ber- nat Guillem a 25 de novembre del any 1459, e lo dit son fill apres en lo mes de mars del any 1476 [...] Estos dos cavallers en dita sepultura tenen fixats cadaun las armas de sa familia, y de la materna. Bernat Guillem aporta al cap las armas propias de Foxá, y als peus se veuen las de Boxados. Son fill F. Alamany aporta al cap lo mateix escut de armas de sa familia de Foxá, pero als peus lo escut de Cruïlles [...].»92
El 1480, Lluís Benet de Foixà es casava amb Margarida de Santmiquel i el 7 de setembre de 1481 redactava testament. En aquest, instituïa «hereu seu universal a Alemany son fill, del castell de Boxadós, son terme y territori ab sas pertinencias ab certas condicions que a coneguda de Amichs dega contribuir al Sr. de Foxá. A dit Alemany li substitueix Joan de Foixà altre fill seu».93 Si Alemany de Foixà-Boixadors i Santmiquel moria sense fills en edat
88 Ibidem, fol. 1749. 89 Ibidem, fol. 126. Document redactat per Tomàs Bussa, notari dels Prats de Rei. No se sap quan va morir exactament Ramon Berenguer de Boixadors, únicament que va ser després de 1425, per la qual cosa, si aques- ta data és certa s’hauria d’establir una nova datació postquam per a la mort del darrer Boixadors; cal recor- dar que el juny de 1430, Bernat Guillem ja consta com a senyor de Boixadors.90 Ibidem, fol. 13. 91 Ibidem, fol. 1472. 92 Ibidem, fol. 797. Actualment aquests sepulcres es troben a l’església de Nostra Senyora de l’Esperança cons- truïda dins del complex de La Gavina, a S’Agaró, el 1940. 93 ACBE, En el Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, es troben dues referències al testament de Lluís Benet de Foixà, en el foli 15 i en el 178. Testament redactat pel reverend Joan Ballester, prevere i sagristà de l’es- glésia de Sant Joan de Foixà. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 312
312 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
de testar, el succeiria el seu altre fill, Joan. El primer tingué un fill, Pau Galceran de Foixà d’Ivorra, i el darrer, casat amb Damieta de Cruïlles, tingué a Bernat Alemany.
Sobre la mort de Lluís Benet de Foixà hi ha diferents dates. Segons un document, aquest senyor de Boixadors moria el 1484.94 Contràriament, es conserva una notícia de l’1 de febrer de 1487 en la qual encara apareix Lluís Benet, senyor del castell de Foixà i de Boixadors.95
En el fogatge de 1497 es recull a l’apartat «Col·lecta dels Fochs de Cervera» que «Boxa- dós e Sanct Pere Çalavinera és de la viuda Boxadós». Pel que fa al recompte dels militars de la vegueria de Cervera, surt esmentada la senyora de Boixadors –que és desconegu- da– amb només un militar. Boixadors i Sant Pere Sallavinera tenen un total de 23 focs. De la relació d’homes que apareixen en aquest fogatge cal destacar la figura de mossèn Gui- llem com a rector. Pel que fa a la vídua o senyora de Boixadors, es desconeix de qui es pot tractar, encara que bé podria ser Margarida de Santmiquel.96
Els Paguera, senyors de Boixadors
El segle XV presenta una sèrie de problemes pel que fa a l’aspecte dinàstic. No només hi ha dificultat per saber quins membres de la família Foixà foren els senyors del castell Boi- xadors i com es transmeté aquest títol, sinó que també queda desfigurat el paper que jugà la família Paguera pel que fa a la propietat del castell en qüestió.
Si bé fins ara queda del tot clar que foren els Foixà, per raons dinàstiques i testamentà- ries, els senyors del castell de Boixadors, al darrer quart del segle XV i principis del XVI –moment d’esplendor i vitalitat a la zona de la Segarra Calafina a causa de l’augment de la producció cerealista– apareixerà documentada la família Paguera com a propietària del castell.
La primera referència en la qual apareixen els Paguera com a senyors del castell de Boixadors és del 18 de març de 1486: «Pere de Paguera com a Marit de Isabel de Pague- ra y de Foxa, feu y concedí investidura a Jaume Puigpons de Solsona del Feu de Aguilar que possehia dit Paguera com a Señor de Boxados, per cosa dotal llegat a Pere de Vile- lla per Catharina filla de Pere de Montcunill; per conveni entre los Predecessors de este y los predecessors del quondam Bernat de Boxados, Señors de Boxados y Castlans de Agui- lar, qual investituda se feu segons los usatges de Cathalunya.»97 Com es veurà seguida- ment, però, els Paguera estaven emparentats amb els Foixà.
El 22 d’abril de 1500, feia testament Margarida de Foixà, vídua de Lluís Benet de Foixà- Boixadors. El seu fill, Joan de Foixà –qui testà el 1507–, n’era instituït hereu universal. A aquest el substituiria Alemany de Foixà, que alhora seria substituït per Aldonça de Foixà, filla de Margarida i Lluís Benet, casada amb Miquel de Vilanova. A Aldonça la substituiria Berenguer de Foixà.98 En aquest testament no consta en cap moment el senyoriu de Boi- xadors.
94 Ibidem, fol. 1466, «Causa contra Galceran de Foixà». 95 Ibidem, fol. 129. 96 IGLÉSIES, J.: El fogatge de 1497, vol. I, p. 52 i 58, i vol. II, p. 200, respectivament. 97 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 120. 98 Ibidem, fol. 48 i 2099. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 313
Estudi històric documental | 313
Del 15 de maig de 1505 data un document en el qual apareix el magnífic Alemany de Foixà, nebot d’Elisabet de Paguera, àlies Foixà; aquesta «lo constitueix procurador pera gover- nar y administrar en los Vassalls de dita Baronia [la de Boixadors] la justicia corresponent».99 Gràcies a aquesta notícia, es podria pensar que Elisabet de Paguera seria la germana de Lluís Benet de Foixà. D’Elisabet de Foixà, esmentada anteriorment, consta que es va casar amb Joan de Salcedo; potser, posteriorment, s’hauria casat amb Pere de Paguera i, per tant, n’hauria agafat el cognom.
Una notícia no datada del Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá diu que «lo Sr. Garau de Altariba en las perturbacions de Cathalunya se hauria apropiat de Boxados, pero Dª Elisabet de Paguera y de Foxá li sabe pledejar y guanyar per sentª. Y lo executa».100 Més informació d’aquest fet, de moment, és del tot desconeguda.
El 18 de juny de 1511 es va redactar el testament de Martí Joan de Foixà, qui degué morir vers el 1513, i que havia estat designat com a hereu en el testament d’Elisabet de Pague- ra i de Foixà, la seva germana. Martí Joan, en el seu testament, deixava el castell i terme de Boixadors a Alemany de Foixà-Boixadors, nebot seu; li ordenava a més, que es casés amb Eleonora de Foixà, filla de Berenguer de Foixà de Massanet. Si Alemany moria, el suc- cessor seria Berenguer de Foixà i Massanet, també nebot del testador.101
Com es diu en el Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, «[...] se prova tambe que Mar- tí Joan de Foxá, canonge de Barcelona y Sr. de Boxadós y despues lo mateix Alemany de Foxá reberen homenatge de la gent de Boxados y St. Pere Çallavinera [...]».102 Per aquest motiu, es pot confirmar que després d’Elisabet de Paguera, el senyor del castell de Boi- xadors va ser Martí Joan de Foixà, seguit del seu nebot Alemany.
En el fogatge de 1515 apareix «Boxadors y St Pere Çalavinera de mossen Foixa»; segu- rament es fa referència a Alemany de Foixà-Boixadors de Santmiquel, ja que Martí Joan hauria mort vers el 1513. En aquest fogatge es veu, a més, molta gent, com Salvador Bra- nes, els Morros, els Gotsems... pagesos que, amb el temps, esdevindran els propietaris dels grans masos de la zona. En aquesta llista de gent apareix un vicari, que potser habi- tava la rectoria de Boixadors, però de qui no se’ns en diu el nom.
Del 14 d’agost de 1538 data un document trobat a l’Arxiu Històric de la Bisbal d’Empordà i que diu el següent: «En la Real Audiencia de Cathalunya se promulgá sentencia sobre varis plets que successivament esdevingueren sobre la Baronia de Boxadós, entre Eliza- bet de Paguera y de Foxá y Berenguer de Foxá.»103 Aquest darrer devia ser Berenguer de Foixà i Massanet, vist anteriorment parlant del testament de Martí Joan de Foixà. Pel que fa als plets, no se’n té cap més referència.
Una altra notícia, datada del 18 d’octubre de 1596, aporta més informació de la família Paguera com a senyora del castell de Boixadors però continua generant dubtes en aquest
99 Ibidem, fol. 121. Document redactat pel notari Jaume Comajuncosa, de Calaf. 100 Ibidem, fol. 1475. 101 Ibidem, fol. 1466. «Causa contra Galceran de Foixà.» Testament redactat per Joan Vilana, notari de Bar- celona. No es tenen moltes notícies d’aquest Martí Joan de Foixà; en un document apareix com a canonge de Barcelona (ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1473). 102 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1473. 103 Ibidem, fol. 81. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 314
314 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
capítol: «En una calculació dels interessos de una causa aportava Elizabet de Paguera y de Boxados contra Alamany de Foxá en qual plet successivament feren part Gaspar de Vilanova y de Foxá y diferent altres de hon se coneixen las filiacions de algunas personas de la casa de Foxá.»104 Val a dir que Gaspar de Vilanova era nét d’Aldonça de Foixà-Boi- xadors, filla de Lluís Benet de Foixà-Boixadors, casada amb Miquel de Vilanova.
Conflictes bèl·lics al segle XV
El 1428 va ser l’any del terratrèmol de la Candelera, del 2 de febrer, de grans efectes des- tructius en bona part del Principat. Originà derrocaments a Barcelona i als castells de Savallà i Argençola, en els límits entre l’Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà, a migdia, així com a la ciutat de Cervera. De tots els sismes que degueren afectar la zona de Boixadors, aquest de 1428 va ser l’únic amb la intensitat suficient com per produir desperfectes estructurals tant al castell com a l’església; malgrat tot, no s’ha trobat documentació que en parli.105
Durant el segle XV esclatà, a més, la Guerra Civil catalana. Pel que fa al paper dels sen- yors de Boixadors durant aquest conflicte, se sap que Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles va ser rebel al rei Joan II i que els seus béns foren donats al seu cunyat Juan de Salcedo, casat amb la seva germana Elisabet, o Isabel, de Foixà. Aquesta va donar aquests béns al castlà d’Amposta, però el rei li retornà el feu que comprenia també el cas- tell de Boixadors.106 Cal destacar també la informació que hem ofert anteriorment i que deia que Guerau d’Altarriba s’havia apropiat de Boixadors durant «las perturbacions de Cathalunya», però que Elisabet de Paguera va saber recuperar-lo.107 Desconeixem, però, si per perturbacions s’haurien d’entendre els conflictes d’aquesta Guerra Civil.
Malgrat tot, però, resten un seguit de documents que ofereixen informació de la situació del castell de Boixadors en aquests moments de la Guerra Civil. On primer s’esmenta el castell és en una carta que adreçaven els jurats de la vila dels Prats de Rei als diputats del General de Catalunya, el 3 de juliol de 1462, i en la qual s’informava d’una sèrie de fets ocorreguts al castell de Rubió i es demanaven instruccions sobre què fer amb aquest. Els jurats d’aquella vila, llavors de la Segarra, aprofitaven l’avinentesa i «avisants vostres reverències com los homens de alguns castells de aquestes parts axi com Segur Calaf Boxados e altres signifiquien que si ells havien letra de vosaltres que ells guardarien les forces en nom del General e prestarien sagraments e homenatges e altres seguretats per vostres reverencies ordonadores».108
Així doncs, es pot veure com, als inicis d’aquell conflicte, el castell de Boixadors se’n man- tenia al marge. Més endavant, en aquesta mateixa carta es feia una referència als castells reials i es podria deduir que el de Boixadors no n’era: «Es ver que en aquestes parts tres
104 Ibidem, fol. 79. 105 FONTSERÈ, E.; IGLÉSIES, J.: Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Bar- celona, p. 163-189. 106 COSTA, M., TOMÀS, M.: «Foixà», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1974, vol. VII, p. 552-554. 107 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1475. 108 BOFARULL Y DE SARTORIO, M.: Colección de documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Ara- gón, tomo XXI, Barcelona, 1864, p. 305. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 315
Estudi històric documental | 315
legues a la redor no ha pus viles lochs ni castells reyals sino aquesta [Prats de Rei] ab lo castell de la Manresana lo qual tenim guardat.»
Uns quants dies més tard, el 8 de juliol del mateix any, els diputats del General de Cata- lunya enviaven una carta als jurats dels Prat de Rei en resposta de la primera tot just comen- tada.»109
El dia 19 d’agost de 1462, els jurats dels Prats de Rei i Franci Maries, capità d’aquella vila, adreçaren una carta als membres de la Generalitat i al Consell de Cent de Barcelona, als quals se’ls avisà, entre d’altres coses, que «a mitge legua de aquesta vila [els Prats de Rei] ha un castell fort e gran fortalesa que ha nom Boxadors lo qual es del honorable En Luis Benet de Foxa». Una tercera persona que s’esmenta en aquest document és Joan Ayme- rich. Aquest personatge va visitar el castell de Boixadors i va parlar amb els vassalls que s’hi estaven i el defensaven, els quals, un cop assabentats del que Aymerich els proposà, varen escriure una carta als jurats amichs de la vila dels Prats. En aquesta lletra, els homes de Boixadors explicaven als de la població veïna quines eren les intencions de Joan Aymerich i un tal Antoni Torres, castlà. Ambdós havien presentat una carta del rei –cal supo- sar que Joan II– en la qual es demanava que els homes de Boixadors rendissin homenat- ge a Aymerich en nom d’aquest monarca i al mateix temps li donessin la fortalesa de Boi- xadors. D’aquesta manera, amb aquest castell les tropes del rei podrien aconseguir les viles dels Prats i de Manresa; una vegada aquestes poblacions haurien estat preses, es retornaria el castell als seus.
Va ser per això que els jurats i prohoms del castell de Boixadors, que en principi eren con- traris a la voluntat reial, demanaven, amb aquella carta, gent als Prats de Rei per poder guardar bé el castell en cas d’una ofensiva; si no rebien aquell ajut, tots ells serien, tant Boixadors com els Prats de Rei, combatuts e malmenats.110
Aquests documents deixen entreveure la importància que suposà el castell de Boixadors en algunes de les estratègies militars del moment i permeten imaginar-lo del tot actiu durant aquest segle XV, amb les funcions típiques militars d’una fortalesa qualsevol. És per això que es podrien suposar obres en el conjunt anteriors i posteriors a aquests conflictes bèl·lics; cal dir que l’excavació arqueològica ha posat al descobert ceràmica blava del segle XV. D’altra banda, es pot veure que els encarregats de defensar el castell eren la mateixa gent del poble, com era molt normal arreu del Principat. És curiós, també, el fet que en cap moment s’esmenti l’opinió o les ordres del senyor del castell.111
El 28 de febrer de 1465 hi va haver la batalla dels Prats de Rei o de Calaf durant la Gue- rra Civil de la Generalitat contra Joan II. L’exèrcit d’aquest darrer, comandat per l’infant Ferran i el comte de Prades, va ser el guanyador de la lluita enfront del rei-conestable
109 Ibidem, p. 337. 110 BOFARULL Y DE SARTORIO, M.: Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de don Juan II, tom X, Barce- lona, 1862, p. 39-42. 111 En temps d’aquesta Guerra Civil, el castell de Calaf, no d’acord amb la política joanista, estigué al costat de la Generalitat. El 24 de novembre de 1462, Igualada va rendir-se al rei Joan II, però el 1463 tornà a adhe- rir-se a la causa de la Generalitat. El 1463, els castells de Segur, de Copons i de Veciana varen retre obedièn- cia al rei Joan II; el mateix passaria al castell de Jorba. No consta que el castell de Boixadors tingués la matei- xa sort que els castells de Claramunt i d’Òdena, que serien enderrocats. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 316
316 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Pere IV el qual anà a protegir-se dins la vila dels Prats de Rei. El 1472 va acabar la guerra amb el triomf del rei sobre la Generalitat de Catalunya. Joan II morí el 1479 i el succeí el seu fill Ferran II.
D’altra banda, entre 1462 i 1472 i 1483 i 1486 es produiren petites guerres civils a Cata- lunya, conegudes com les guerres dels remences, les quals tingueren una forta incidèn- cia a Calaf i els Prats de Rei. Així doncs, es podria pensar que també es feren sentir per Boixadors. Es desconeix si l’episodi que s’explica a continuació té a veure amb aquests conflictes dels remences.
El 9 d’agost de 1480, el veguer de Cervera demanava la bandera contra el castell de Boi- xadors, els vassalls del qual presentaven força resistència. El problema amb què es va tro- bar el consell de Cervera era el nombre de gent que hauria d’anar a aquella host. Primer s’hi varen destinar cinquanta homes ben armats. El 26 d’agost es triaren quaranta homes: la vila de Cervera en donaria trenta-dos; les viles de Sedó i Riber, tres; Copons, també tres homes i Muntmanent, dos homes. El 28 d’agost, el problema va ser que hi havia dificul- tats per poder pagar el sou de tota aquella gent.112 Malauradament no es troba cap mena de referència posterior a aquell fet, ni com es desenvolupà ni com acabà.
La sentència de Ferran II, de 21 d’abril de 1486, va respectar els drets dels castells ter- menats i va alliberar els vassalls de l’obligació de participar en les obres quan el castell fos enderrocat o inhabitable o quan no fos possible refugiar-s’hi en cas de necessitat. Gaire- bé tots els castells anaren caient i ben pocs es mantingueren en ús en època moderna; els barons deixarien de residir en els seus territoris.113
Manca de visites pastorals al llarg del segle xv
Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, durant el segle XV no es troba registrada cap visita pas- toral a l’església de Sant Pere de Boixadors. Ni a Santa Maria de la Molsosa, ni a Sant Miquel de Castelltallat, ni a Calonge de Segarra, ni a Sant Pere Sallavinera, ni a Aguilar, les parròquies més properes a Boixadors, hi ha documentades visites pastorals durant el segle XV. Pel que es recull a l’Arxiu Episcopal de Vic, totes aquestes esglésies passaren de les visites del segle XIV a les del XVI directament. Cal destacar, però, que el 1425 i el 1447 es realitzaren visites pastorals a Calaf, els Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, la Manre- sana i Castellar, veïnes totes de Boixadors.
Es desconeix quins motius hi ha per què no s’efectués cap visita durant el segle XV, a part dels conflictes bèl·lics tot just comentats. Cal dir, però, que no sempre ens han perviscut totes les visites pastorals i que, per tant, podria ser que si durant aquell segle n’hi hague- ren, hagin desaparegut. No per aquesta manca de visites s’hauria de pensar en la no existència de culte ni feligresos en aquestes parròquies. Malgrat tot, es tenen documen- tats cinc clergues a Boixadors durant aquella centúria: Joan Terme, Jaume Gener, Pere Çabate, Pere Pasqual i mossèn Guillem, fet que permet deduir que el culte en aquella esglé- sia no quedà interromput.
112 AHCI, Llibre de Consells de l’any 1480, fol. 38v-45v. Vegeu APÈNDIX DOCUMENTAL NÚM. 13. 113 PONS I GURI, J. M.: op. cit., 1989, p. 344 i 351. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 317
Estudi històric documental | 317
El segle XVI
L’inventari del castell de Boixadors de 1521
Alemany, fill de Lluís Benet, com a hereu de Martí Joan de Foixà-Boixadors, va ser el següent senyor del castell de Boixadors. Segons sembla, l’any 1521 moria, a l’edat de 74 anys i 9 mesos.114 També varen morir Aldonça d’Ivorra, la seva dona, i el seu fill Pau Galceran. Com dóna a conèixer el Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, tots tres morien aquell any, en l’espai de quatre o cinc dies, de mal de contagi, en el mateix castell de Boixadors. En el moment que es feia aquest registre, però, es deixava clar que qualsevol podia habitar-lo sense por de contagi, «esta pues ben batut de Ayres frescos, de sol, neu y tots vents».115
Molt segurament a causa de la defunció d’Alemany i de l’entrada d’un nou senyor, els dies 20 i 29 de setembre de 1521 es realitzaren els inventaris del castell de la Llavinera i del de Boixadors.116 El personatge que els encarregà va ser Galceran Escales, procurador i sogre de Bernat Alemany de Foixà, varvassor, resident a la vegueria de Cervera i Girona, senyor del castell i del terme de Boixadors.117 Aquest personatge era fill de Joan de Foixà-Boixadors i de Damieta de Cruïlles, i nebot de l’Alemany de Foixà difunt.118 S’havia casat amb Cate- rina d’Escales, de la vila de Celrà. Berenguer de Foixà i Massanet, vist en el testament de Martí Joan de Foixà, mitjançant un document del 10 de setembre de 1523 en poder d’An- toni Anglès, notari de Barcelona, li faria donació dels seus drets, entre els quals es troba- va la senyoria de Boixadors.119
Aquestes són les parts de les quals parla aquest inventari: l’estable, el celler, el menjador o sala quis diu lo palau, la capella de Sant Bernat i la cuina, que sembla que estarien en un primer nivell o planta baixa, i la sala o menjador de dalt, la cambra que mira sobre el corral, la cambra de sobre l’entrada, la rerecambra i el pastador, que estarien en un pis superior, o planta noble, destinat, com es veu pels mobles trobats, a les dependències privades dels senyors. D’altra banda, cal dir que no s’inventaria l’entrada del castell, a diferència del de la Llavinera.
Sorprèn, en aquest nivell superior, el pastador, que hauria de situar-se en l’inferior com la majoria de les parts destinades a serveis. El pastador, en el cas de Boixadors molt ben proveït, era un element fonamental en una casa de l’època i el més corrent era trobar-lo a la mateixa cuina. En aquest cas, però, sembla que està bastant separat d’aquesta estança, la qual, recordem-ho, ja tenia una pastera. També sorprèn, cal dir-ho, que en el pis inferior hi hagi la capella de Sant Bernat i la sala, les quals, per lògica, haurien de tro- bar-se en el de dalt.
114 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol.1466 115 Ibidem, fol. 1479. 116 Arxiu Municipal de Calaf. Not. Inventaris. Document trobat per l’historiador Jordi Nadal i lliurat a l’SPAL mit- jançant l’alcalde de Sant Pere Sallavinera. Aquest inventari es trobava en poder d’Antoni Bosc, notari de la ciutat de Barcelona. 117 El 10 de maig de 1526 es redactava el testament de Galceran d’Escales, ciutadà de Girona, en el qual trià com a marmessor el magnífic Bernat de Foixà, «son gendre», i a la Caterina, la seva filla, la trià com a hereva universal, segons ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 2014. 118 Pel que fa a episodis rellevants de la seva vida, se sap que va litigar amb el comte d’Empúries perquè el lloctinent general de Catalunya havia embargat la jurisdicció de Foixà el 1529. 119 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1466: «Causa contra Galceran de Foixà.» 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 318
318 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
En el castell de Boixadors es veuen pocs elements que demostrin que els senyors resi- dissin allà per un determinat espai de temps. Hi ha, però, dues sales que recordarien la presència, encara que pretèrita, dels propietaris, «lo menjador o sala quis diu lo palau» i la capella de Sant Bernat. No es pot concretar, per ara, on estaven ubicades aquestes dues cambres; el que sí queda clar és que el castell encara conservava les parts d’un antic palau senyorial. Amb tot, s’ha de suposar l’existència d’unes dependències habitades tot l’any per uns masovers i que no surten recollides en aquest inventari.
La capella de Sant Bernat, dins l’inventari situada entre el menjador o sala quis diu lo palau i la cuina, sembla que no seria un edifici exempt o a part. Es podria tractar d’un petit ora- tori adossat a aquesta sala-palau, com encara es pot veure a moltes masies o cases cata- lanes. El que està clar és que el seu ús litúrgic era vigent, pel que mostren els objectes que s’hi troben. El motiu que la capella estigui dedicada a sant Bernat és bastant obvi, ja que, com s’ha anat veient, des del segle XIV es troben bastants membres de la família Boixadors amb aquest nom. Malgrat tot, no es pot oblidar tampoc la presència de Ber- nats a la nissaga dels Foixà, per la qual cosa dir qui la va fundar pot resultar arriscat.
Una part que manca, o que no surt esmentada com a tal, és la torre mestra. No se sap quina utilitat devien tenir els dos espais que tenia –contràriament, a l’inventari de Cube- lles la torre sembla que seria utilitzada com a cambra. També, d’altra banda, resulten inte- ressants els cinc cercols de ferro del moli que s’inventarien en el pastador i que a més de parlar-nos d’un molí del que no es té cap altra notícia, ens informen de l’explotació agrí- cola de cereals tan pròpia de la zona.
S’ha de suposar, doncs, que, malgrat l’existència de cambres d’ús privat dels senyors, el castell de Boixadors amb el temps hauria anat adaptant les seves dependències a les necessitats d’un mas rural. Alguns objectes inventariats ens fan pensar en el castell de Boi- xadors, ja en el segle XVI, com una explotació agrícola, on es treballava la vinya. Podria ser que amb aquest castell passés com amb el de Cubelles, per esmentar un exemple: durant la Guerra Civil del segle xv algunes velles fortaleses foren encara utilitzades per algun dels dos bàndols en alguns episodis militars; a partir d’aquell moment, varen perdre defi- nitivament aquesta funció.120 Aviat aquests castells perderen les funcions defensives i de combat i les funcions habituals del centre senyorial d’un terme, com era la residència del senyor.
D’altra banda, comparar l’inventari del castell de Boixadors amb el de la Llavinera ens fa indicar que el castell on residien els senyors de Foixà quan anaven per les seves terres de la Segarra era el darrer. La quantitat de vestuari, tant del senyor com de la senyora, allí inventariat així porta a suposar-ho.
Gràcies a l’inventari de 1521 es té coneixement d’una persona que habitava en el castell de Boixadors: Andreu Codina, «qui sta en dit castell de Boixadors». Es podria pensar que aquest era el pagès o masover que tenia cura del castell i que, per tant, hi viuria. No es fa referència a si hi viu sol o amb la seva família.
120 CASTELLANO I TRESSERRA, A: «Història del castell de Cubelles. Les relacions entre els senyors i la vila», p. 97, dins Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. El castell de Cubelles, núm. 10, Barcelona, 1998. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 319
Estudi històric documental | 319
Un document, datat del 6 d’abril de 1555, esmenta un altre possible habitant del cas- tell: Melcior Brenes, «agricultor in Castro de Boixadors habitatore».121 Podria ser que per habitant del castell s’entengués habitant del terme. El que sí és segur és que la família Brenes o Branes habitava en aquell terme i molts dels seus membres surten a basta- ment documentats als llibres notarials de Calaf d’aquell segle. El 3 de març de 1556 es redactà un document en el qual apareix «Salvator Branes cultor castri de Boixadors prin- cipalis».122
Galceran de Foixà, senyor de Boixadors
El 28 d’abril de 1543, Bernat Alemany de Foixà encara constava com a senyor dels cas- tells de Foixà i de Boixadors.123 El 30 de gener de 1551 redactava el seu darrer testament, en el qual apareixia com a varvassor d’ambdues baronies.124 D’altra banda, del 4 de febrer de 1551 consta un altre testament, en poder de Joan Vilar, notari de Barcelona, en el qual deixava com a hereu a Galceran de Foixà, el seu fill.125
En els capítols matrimonials de Galceran de Foixà-Boixadors i Violant de Xetmar, filla de Ramon, senyor del castell de Medinyà, redactats el 10 d’abril de 1551, el fill de Bernat Ale- many ja consta com a varvassor i senyor de Foixà i Boixadors.126
Mitjançant un document datat del 10 de setembre de 1553, Galceran de Foixà, senyor jurisdiccional de la baronia de Boixadors, establia al pagès, llaurador i moliner Joan Bosch.127 Aquest darrer adquiria del primer la propietat d’un molí fariner. Les condicions foren les de moldre de franc per al senyor del castell i per als seus familiars, a més de pagar un cens anual de 9 lliures barceloneses.128
El 29 de juny de 1563, Caterina de Foixà i Escales, vídua de Bernat Alemany, antic var- vassor de Foixà i de Boixadors, feia testament, en el qual apareixen Gaspar i Rafel de Foixà, fills d’ambdós.129 El primer va ser veguer de Girona, mentre que Rafel, en un document de Foixà, apareix esmentat com a clergue i prior de la capella de Santa Maria del castell empordanès.130
Galceran de Foixà-Boixadors i d’Escales va fer testament el 7 d’abril de 1589. Una de les clàusules deia així: «Elegeix sa sepultura en la capella del Castell de Foxá, que ell havia fet trabellar y posat en ella les armes de las familias de Foxá, Boxadós y de Xatmar, ahont queda sepultada dita sa muller.»131
121 AHCI, notaria de Calaf, Pere Besturs, manual de 1555 a 1556, fol. 22v. 122 AHCI, notaria de Calaf, Pere Besturs, manual de 1556 a 1557, fol. 11. 123 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 3024. 124 Ibidem, fol. 16. 125 Ibidem, fol. 1507-1532. 126 Ibidem, fol. 3037. 127 Ibidem, fol. 1498. Document redactat pel notari Pere Besturs, de la baronia de Boixadors. 128 RIBA I GABARRÓ J., op. cit., 1995, p. 345. Establiment redactat per Joan Baró, notari dels Prats de Rei. 129 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 2060. Testament redactat per Miquel Jeroni Capmany, notari de Girona. 130 Ibidem, fol. 1503. 131 Ibidem, fol. 21. Document redactat pel notari de Foixà, Sebastià Guardies. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 320
320 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El 1595 encara apareix Galceran de Foixà com a senyor jurisdiccional de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera.132 Aquest any, Pere de Salbà i de Foixà –que hauria de ser Sever– feia testament, en el qual deixava com a marmessor el seu sogre, Galceran de Foixà, i com a hereu el seu fill, Galceran. Violant de Xetmar feia testament el 13 de març de 1597.133
A començaments del segle XVII, Boixadors i la Llavinera estaven dins la vegueria de Cer- vera. L’any 1600, el jesuïta Pere Gil situà Boixadors dins els límits de la Segarra. En el seu Libre primer de la història Catalana, assigna a la Segarra llocs com Boixadors, els Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, Veciana, Rubió, Jorba, Argençola i Copons.134
El 1601 moria Galceran de Foixà-Boixadors, que fou enterrat a la capella del castell de Foixà.135 Una part de la historiografia informa que aquest personatge va continuar amb el litigi per recuperar Boixadors amb Gaspar de Vilanova, el seu cosí, i ho acon- seguí.136
Sant Pere de Boixadors: beneficis i visites pastorals al segle XVI
L’església de Sant Pere de Boixadors va tenir, com tantes altres, tot un seguit de benefi- cis eclesiàstics que es van trobant documentats al llarg del temps. El benefici de Sant Sebastià, que apareixerà posteriorment a les visites pastorals, surt esmentat per pri- mera vegada en un document del 12 d’octubre de 1550: «Als 12 de 8bre de 1550. En la Curia de Roma baix lo Pontificat de Bonifaci VIII. En Butlla Gracia Apostolica del Benefici sots invocacio de Sant Sebastia fundat en la Parroquia de Sant Pere del Castell de Boxa- dos, Bisbat de Vich, vacant per mort de Joan de Robert en la Curia Romana dels del Abril passat.»137
La primera visita pastoral que es té del segle XVI a la parròquia de Sant Pere de Boixadors és l’efectuada el 29 d’octubre de 1553.138 Aquesta visita no aporta informació referent a aspectes constructius. Només s’esmenta Damià Forner com a rector i dos altars dins l’es- glésia: el major, dedicat a sant Pere, i un altre, a sant Sebastià, en el qual, s’ha de supo- sar, hi hauria fundat el benefici tot just esmentat.
En el fogatge de 1553, a l’apartat «Col·lecta de Cervera», apareixen plegats els termes de Sant Pere Sallavinera i Boixadors amb un total de trenta-tres laics i un capellà, de qui no se’n diu el nom.139
132 TORRAS I RIBÉ, J.M.; La comarca de l’Anoia al segle XVIII, p. 127. 133 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 24. 134 ESTANY I FERRER, J.M., op. cit., p. 465. 135 Així va ser vista la seva sepultura a mitjan segle XVIII: «En mig del paviment de la capella del Castell de Foxá sobra una sepultura ahont se veu lo escut de armes de Foxá, Boxadós y de Xatmar se llegiex la inscripció del tenor seguent + Sepultura del Sr. Galceran de Foxá, Vervessor de Foxá y de Boxados, e dels seus e de la Sra. Violant de Foxá y Xatmar Muller sua lo qual per la Anima sua, e dels seus ha instituhit una missa de la Passio de JesuChrist, celebradores lo Divendres de quiscuna Setmana, per los capellans de la present capella, e un anniversari con ella morira.» Vegeu ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxà, fol. 798. 136 COSTA, M., TOMÀS, M.: «Foixà», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1974, vol. VII, p. 552-554. 137 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 681. 138 AEV, Visites Pastorals, vol. 1203 C, fol. 238v. Anys abans, el 1534, s’havien visitat les parròquies dels Prats de Rei, Calaf i Sant Martí Sesgueioles; l’església de Boixadors, però, no constà dins aquell recorregut de vi- sites. 139 IGLÉSIES, J.: El fogatge de 1553, p. 55 i 237 del vol. I. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 321
Estudi històric documental | 321
El 25 d’abril de 1571, Gaspar de Foixà obtenia el benefici de Nostra Senyora de l’esglé- sia de Boixadors; la col·lació va ser feta el mateix dia.140 S’ha de pensar que es tractaria de Gaspar de Foixà i Escales, veguer de Girona, esmentat anteriorment, fill de Bernat Ale- many i Caterina d’Escales.
El 4 de juliol de 1575 va tenir lloc la segona visita pastoral d’aquell segle a l’església de Boixadors.141 El rector en aquell moment era Magí [Orzinell, Orpinell o Orginell]. Apareixen, entre d’altres coses, el retaule sota la invocació de sant Pere i alguns objectes litúrgics d’or- febreria. Una de les bacines que tenia l’església en aquells moments era per a les ànimes del Purgatori.
En aquesta visita apareix documentat el benefici sota la invocació de santa Maria que en aquest moment tenia com a beneficiat el clergue Rafel de Foixà, molt segurament Rafel de Foixà i Escales, prior de la capella del castell de Foixà. Un altre benefici que ostentava l’església era el de les Onze Mil Verges, del qual també Rafel de Foixà també n’era el bene- ficiat.142 L’altre benefici a l’església de Boixadors era el que estava sota invocació de sant Sebastià; Sebastià Forner n’era el beneficiat.143
La presència d’aquests beneficis fa suposar l’existència d’un clergat a Sant Pere de Boi- xadors, a més del rector. De fet, una clàusula del testament de Ramon Berenguer dema- nava que el beneficiat de sant Miquel i les Onze Mil Verges havia de residir al castell o al poble de Boixadors. Malgrat tot, però, gairebé sempre, la majoria del clergat encarregat d’aquest culte residí fora del terme de Boixadors.
El 22 de setembre de 1592, amb el rector Bartomeu Massana, hi va haver una altra visi- ta pastoral a Sant Pere de Boixadors en la qual, per primera vegada, apareixen els obrers com a administradors de l’església. S’esmenta, a més, Antoni Codi, un capellà estranger, del que no se sap el lloc de procedència, que serveix el benefici de santa Maria. Va rebre aquest benefici de R. de Foixà de Girona, molt segurament Rafel de Foixà.144
La darrera visita del segle a Sant Pere de Boixadors va ser la del 2 de desembre de 1599. De nou, es torna a parlar dels beneficis de santa Maria i de sant Sebastià, encara que no se n’esmenten els beneficiats. A més d’ordenar la realització d’un confessionari, es fa referència a les processons: «Item per quant es en gran detriment de la iglesia parroquial que las professons ques fan en los dies de lledanies nos fassan en la iglesia parroquial sino lo un die ques puga fer en la iglesia de la Fortesa y asso en pena de excomunicatio per lo rector.»145
140 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1466. La col·lació va ser feta aquest mateix dia. 141 AEV, Visites Pastorals, vol. 1207 B, fol. 340v. 142 El 13 de març de 1576 aquest Foixà apareix documentat com a beneficiat del benefici primer de santa Maria del castell de Foixà (ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 2073). D’altra banda, el 24 de desem- bre de 1584 encara constava com a prior de la capella del castell de Foixà (Ibidem, fol. 1696). 143 Ibidem, fol. 1589. 144 AEV, Visites Pastorals, vol. 1209 D, fol. 51v. 145 AEV, Visites Pastorals, vol. 1210 E, fol. 237v. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 322
322 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El segle XVII
Els senyors de Boixadors
Jerònima, Galceran i Paula de Foixà-Boixadors, senyors de Boixadors
De la unió entre Galceran de Foixà-Boixadors i Violant de Xetmar nasqué Jerònima, futu- ra varvassora de Foixà i de Boixadors. Jerònima es casà el 1590 amb Sever de Salbà i Vallseca, senyor de la Torre de la Pebralba. Els capítols matrimonials d’aquests dos nobles varen ser fets el 12 de febrer de 1590. Una clàusula deia així: «Pactaren y convingueren: Que Don Galceran de Foxá, pare de dita Dª Geronima, per contemplació de dit matrimo- ni celebrador fa donació universal de las Baronias de Foxá y de Boxadós de totas las Juris- diccions, Delmes y altres qualsevols Drets de sa heretat y béns.»146
De nou, hi hagueren problemes de successió per aconseguir la propietat de diferents béns. El Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá informa d’una concòrdia entre Gaspar de Vila- nova –que ja havia aparegut en un document del 18 d’octubre de 1596–, Galceran de Foixà, Sever de Salbà i Jerònima de Foixà, efectuada el 20 de desembre de 1599.147
El problema gira entorn dels béns que foren d’Alemany de Foixà i de Boixadors, fill de Lluís Benet, mort el 1521. El fill d’Alemany, Pau Galceran, va morir també de contagi i sense edat per poder testar; a causa d’això, els seus béns passaren a Aldonça de Vilanova, germana d’Alemany, segons sentència del 4 d’agost de 1508. Va ser llavors quan Bernat Alemany de Foixà, nebot d’Alemany, va al·legar que tota l’herència de Lluís Benet, el seu avi, li toca- va a ell com a fill de Joan de Foixà-Boixadors. El 5 de juny de 1596, però, va ser declarat que l’hereu de tots aquests béns seria Gaspar de Vilanova, donzell de Perpinyà i hereu d’Ar- nau de Vilanova. Finalment, aquest cedia a Galceran de Foixà, a Sever i Jerònima de Foixà el feu del castell i el terme de la Llavinera, la quadra de Vilanova i tots els seus béns i per- tinences. Els Foixà li donaren a canvi 4.500 lliures.148
El 1605 hi ha documentat un matrimoni entre Joan Montserrat i Coloma Tronos. La mare d’aquesta última, Joana, és registrada com «vuy vinent del castell y terme de Boxa- dors».149 El fet que s’especifiqui, a més del terme de Boixadors que Joana ve del castell ens portaria a suposar-la com a habitant d’aquest edifici.
Del 6 de gener de 1617 data un document en el qual «[...] Dª Geronima de Foxá y de Boxa- dós, y son fill D. Galceran de Foxá firmaren acte de indempnitat a favor de la Universitat y particulars personas de la baronia de Boxadós, per y un censal dita Baronia havia cre- at a favor del Dr. en medicina Jaume Cerra de Calaff de la quantitat de 200 lliures de pro- pietat, y pensió de 10 lliures annuals a cuio fi dels Srs. consignaren 10 lliures sobre lo dret de Quistia y altres coses [...].»150 Aquest document serveix per confirmar que en aquests moments la baronia de Boixadors estava en mans de Jerònima i del seu fill.
146 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 27. Capítols redactats pel notari de Girona Joan Miquel Savarrés. 147 Ibidem, fol. 177-181. 148 Ibidem, fol. 177. Les notícies entorn d’aquest tema són molt contradictòries. 149 ACA, Districte d’Igualada, Calaf, n. 963, capítols matrimonials de notari anònim, 1605. Sense foliar. 150 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 82. Document redactat pel notari Vicenç Torres, de Calaf. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 323
Estudi històric documental | 323
Jerònima de Foixà feia testament el 30 de setembre de 1619.151 L’hereu era Galceran de Foixà-Boixadors i Salbà, el seu fill, qui, en un document del 30 de març de 1622, ja cons- tava com a senyor del castell que ens ocupa: «prengué pocessió del castell de Boxados de la Llavinera de pertinencias de dita Baronia, y alta Jurisdicció civil y criminal y per ins- pectionem oculorum de totas las terras y honors de dit castell y lloch de Sant Pere».152 Dos anys més tard, el 17 de febrer de 1624, es redactaren els capítols matrimonials de Galceran amb Mència de Xetmar, filla de Rafel de Xetmar, donzell resident a Perpinyà, que lliurà al seu gendre 6.000 lliures de dot.153
El 1626 s’efectuà un cens general de Catalunya amb motiu de les Corts que s’havien de realitzar a Barcelona aquell mateix any. En aquest cens apareix el poble de Boixadors amb un total de 20 cases i 112 persones de població: 53 homes, 31 dones i 28 nens.154
Mitjançant un document del 27 de novembre de 1627 es té notícia que els dos molins de Boixadors, que treballava Joan Bosch, eren tinguts en domini directe per Galceran de Foixà, senyor de les terres on aquests es trobaven, un fet habitual en el règim feudal.155 El mateix dia es va poder reduir l’antic censal de 9 lliures que Bosch, com a moliner, havia de pagar al seu senyor, a 3 lliures; també hi hagué la concessió de l’explotació dels altres dos molins amb el pagament d’un cens anual de quatre perdius.
El 13 d’abril de 1632, Miquel Gotzems, de la família que habità i donà nom al Mas Got- zems, encara avui en funcionament, consta documentat com a batlle de Boixadors i de la Fortesa.156 El 1641, constaria com a batlle del lloc, Pere Gironella, també d’un mas molt important de la zona, molt proper al castell.
Galceran de Foixà i de Boixadors, senyor de les baronies de Foixà i de Boixadors, redac- tava testament el 2 d’octubre de 1637.157 Pel que fa al seu lloc d’enterrament, també ell va seguir la tradició familiar: «Elegeix sa sepultura en lo Castell de Foixà ahont quedan sepul- tats los seus antepassats, manant que en qualsevol part ahont esdevinga morir, sols sia dins lo Principat de Cathalunya, comtats de Rosselló y Sardanya, vol sie portat lo seu cos a dita sepultura.» Francesc, se suposa que fill seu, era designat com l’hereu universal, si bé no constarà mai com a senyor de Boixadors.
Si bé hi ha notícies que Galceran va morir el 8 de desembre de 1639,158 datada del 27 de juny de 1643 es troba una concòrdia entre ell i Paula, la seva germana, mitjançant la qual aquesta esdevenia senyora de Boixadors:
«[...] Dn. Galceran de Foxá concorda donar y cedir a D. Paula de Foxá sa Germana, Mon- ja de Junqueres, tota la Baronia de Boxados y sas pertinencias, ab tots los fruits reddits y Emoluments; per a pagar de ells y satisfer varios censals, pensions vensudas y altres
151 Ibidem, fol. 25. En el foli 2030 del mateix llibre es diu que el testament va ser fet el mes de desembre. El testament va ser redactat pel notari Joan Riurans. 152 Ibidem, fol. 2007. Document redactat per Antich Servant, notari de Barcelona. 153 Ibidem, fol. 1989. Capítols redactats per Antich Servant, notari de Barcelona. 154 PLADEVALL I FONT, A.: «Un cens general de Catalunya de 1626 fins ara desconegut» dins Ausa, Patronato de Estudios Ausonenses, Vic, 1973, p. 13. 155 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1458. 156 Ibidem, fol. 238. 157 Ibidem, fol. 17. Document redactat per Nicolau Mir, notari de Foixà. 158 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 227. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 324
324 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
deudas a que estava obligada la dita Baronia; a cuio fi la dita Sra. D.ª Paula accepta y firmá dita donacio ab expres consentiment y firma de la Sra. Sub-Priora de dit Monastir Dª Anna de Copons: y Decret del Sr. Veguer [...].»159
Malgrat aquesta concòrdia de l’any 1643, s’hauria de pensar que Paula de Foixà-Boixa- dors ja exercia de senyora de Boixadors des de 1641. Del 21 de setembre d’aquell any es conserva un document en el qual es recull una acusació contra el batlle de Calaf per- què «recuzava entregar a Dª Paula de Foxá y de Boxadós un home encarcerat per un homi- cidi que hauria comes en dita Baronia de Boxadós».160
Tomàs de Foixà, senyor de Boixadors
Si bé, com s’ha vist, Galceran de Foixà va vendre les seves propietats de Boixadors a la seva germana Paula, aquesta apareixerà poques vegades com a senyora de Boixadors. Galceran i Mència de Xetmar tingueren dos fills: Tomàs, batejat el 25 de desembre de 1636 i que seria l’hereu, i Bernat, batejat el 18 d’agost de 1639.
Durant aquest període, apareixen documentats habitants dels castells de la baronia de Boi- xadors. Entre 1655 i 1656, trobem Jaume Vendrell, pagès que habitava el castell de la Lla- vinera.161 Anys més tard, uns capítols matrimonials donen a conèixer uns nous habitants del castell de Boixadors. El 13 d’octubre de 1663 es redactaven les fermances del casa- ment entre l’Isidre Giralt, pagès del lloc de Van del bisbat de Solsona, amb Magina, «filla llegitima i natural de Magí Solà pages habitant en lo castell de Boixadors bisbat de Vich y de Agnes muller sua defunts de part altra».162
La primera notícia referent a Tomàs de Foixà-Boixadors de Salbà i Xetmar com a senyor del castell de Boixadors parla d’uns capbreus. El Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá permet tenir coneixement de dos capbreus elaborats durant el segle XVII, malauradament, però, cap d’ells ha estat localitzat: «Als 18 de Agost de 1664. En poder de Sagimon Ven- tallol, notari de Prats del Rey. Es copia de una capbrevació que acaba als 13 de 8bre del mateix any sobre los termes de Boxadós y la Fortesa feta a favor de D. Thomas de Foxá y de Boxadós y seus successos [...] Altra capbrevació feta al mateix D. Thomas de Foxá del mateix any 1664 que termina als 15 de Xbre de 1665 de la Baronia de Boixadós, Fortesa, Llavinera y Sant Pere de ça llavinera.»163
Els habitants del terme d’un castell eren obligats a fer homenatge i jurament de fidelitat al seu baró o senyor. En l’aspecte militar, durant la baixa edat mitjana, els homes d’un ter- me jurisdiccional quedaven obligats a prendre part en les obres que s’efectuessin en els castells dels respectius termes. Aquest deure afectava només les obres foranes o essen- cials per a la defensa, però no les interiors o de simple residència. Per tant, només es diri-
159 Ibidem, fol. 731. Document redactat per Antich Servant, notari de Barcelona. 160 Ibidem, fol. 81. Document redactat pel notari de Calaf, Miquel Sala, no documentat a l’Arxiu Comarcal d’I- gualada. 161 ACA, Calaf, n. 967, manual comú de Pere Vidal, 1655-1656, fol. 18v. 162 AHCI, notaria de Calaf, notari J. Torres, capítols matrimonials de 1634 a 1668, fol. 43-45. Aquests capí- tols informen del testament de Magí Solà en poder de Gabriel Grau, rector de la Molsosa, fet el 6 de maig de 1643. 163 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 79. Aquest notari Ventallol no es té documentat a l’Ar- xiu Comarcal d’Igualada. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 325
Estudi històric documental | 325
gia a les muralles o murs, a les torres exteriors d’aquells, als tambors i baluards, als mata- cans, a l’ampit i a la resta d’aparat exterior, com valls, fossanes i palissades; també s’hi comprenien les construccions avançades com barbacanes, forces, bastides i altres simi- lars. L’opinió més general és que la torre mestra no s’incloïa en les obres, però sí la cis- terna, ja que aquesta era una part indiscutible en cas de setge. En l’execució de les obres, el baró havia de proporcionar el mestre o director, mentre que els homes del terme, a més de la feina, havien de tenir cura del transport dels materials.164
En relació amb aquest aspecte de la vida baixmedieval, encara en ús en època moderna, es conserva un document datat del 3 d’agost de 1673 que parla dels deures que tenien els habitants de Boixadors envers els castells del voltant:
«Concordia de Dn. Thomas de Foxa, ab lo Poble de Boxados, St. Pere y Forteza sobre los reparos dels castells de Boxados y sa Baronia.
Als 3 de Agost de 1673, en poder de [...] notari de Gerona. Don Thomas de Foxá y Boxa- dos, Señor de Foxá, y dels castells y Llochs de Boxados, Ça Fortesa y St. Pere Çallavi- nera y las particulars Personas de dits Pobles estaven obligats a mantenir dits castells per una decent obligacio de dit Sr. com han acostumat en los antecedents señors: perço ofe- riren dits Pobles donar a dit Sr. Dn. Thomas de Foxá y de Boxados la quantitat de 500 lliures barceloneses, mediant les quals quedassen exonerat de fer ditas obras y reparacio de dits Castells; y Dn. Thomas acceptá dita partida ab la condicio que dita exoneracio tin- gues sa força durant tant solament la vida natural del dit Señor Dn. Thomas de Foxá y de Boxados.»165
L’1 de setembre de 1679, Tomàs, senyor de Foixà i de Boixadors, va fer testament, en el qual declarava que volia ser enterrat en el castell baixempordanenc i deixava Bernat de Boixadors, el seu germà, com a hereu universal; el substituiria Marianna, germana d’ambdós.166
Un document en el que intervenen, d’una part, Bernat de Foixà-Boixadors i, de l’altra, els vassalls de la baronia de Boixadors, datat el 24 de novembre de 1683, detalla més la rela- ció i els deures dels habitants de la localitat anoienca envers el seu senyor. Cada casa d’a- questa baronia havia de pagar una càrrega de verema al senyor, Bernat de Foixà, però, es decidí que en lloc de verema es paguessin 10 sous cada any el dia de Nostra Senyo- ra d’Agost.167 Anys més tard, el 8 de febrer de 1748, es redactaria un document en el qual Vicenç Domènec de Foixà de nou demanaria que els seus vassalls de Boixadors li pagues- sin una càrrega de verema en lloc de diners.168
De Bernat de Foixà-Boixadors són poques les notícies que se’n tenen. A finals del segle XVII, se sap que feia fer obres de fusteria i de mestre de cases al Mas Prats situat en el ter- me de Sala, a la baronia de Foixà.169
164 PONS GURI, J. M.: op. cit., 1989, p. 343-344. 165 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 503. 166 Ibidem, fol. 39. Testament redactat per Bernat Bilosa, notari de Foixà. 167 Ibidem, fol. 790-791. Document redactat per Hermenegild Vidal, notari de Calaf. 168 Ibidem, fol. 791. Document redactat per Domingo Ballester, notari de Calaf. 169 Ibidem, fol. 253-255. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 326
326 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
L’església de Boixadors
Sant Pere de Boixadors a la primera meitat del segle XVII
Durant aquest segle, les úniques notícies directes que es tenen de l’església de Boixadors continuen essent les informacions que ofereixen les visites pastorals. A l’efectuada el 29 de juliol de 1604, encara amb Bartomeu Massana com a rector, el visitador havia tingut coneixement que molts feligresos del lloc no anaven a la seva parròquia a sentir missa, sinó que es desplaçaven a altres esglésies més properes a ells. És per això que a partir d’aquell moment aquests, per no incórrer en pena d’excomunió, eren obligats cada diu- menge i dies de festa a anar a l’església de Sant Pere.
Aquesta primera visita del XVII és el primer esment que es fa, si bé indirectament, de la difi- cultat que suposa assistir a l’església de dalt el castell per als parroquians, motiu que por- tarà a la construcció d’un nou edifici al segle XX. Les dificultats que suposava anar a mis- sa seran molt més detallades en visites pastorals i documents posteriors.
Encara que no es dubta de les raons espirituals que exposa el visitador, el que està clar és que sense la presència de feligresos les bacines de la parròquia es veien del tot bui- des. Com a conseqüència, l’obra parroquial, formada pels jurats de la universitat de Boi- xadors, tenia menys recursos per poder mantenir l’edifici.
En aquesta visita també apareix esmentada, per primera vegada, la sagristia de l’esglé- sia, on es dipositaven els objectes necessaris per al culte: «[...] Item provehi y mana a dits Jurats que dins tres mesos a pena de 5 lliures se fasen y adoben la sagristia conforme fonch provehit en la ultima visita fassen uns calaxos en ella per tenir los ornaments com- pren un mirall, dos amits, un cinyell, un missal nou romà, fassen un pany y clau a cada porta de la sagristia, un cobertor de guademacil per les fonts [...].» Per últim, es feren pro- visions per a l’església de la Fortesa, ja que era l’església sufragània.170
A la visita pastoral del 22 d’octubre de 1605, es manà que els obrers de la parròquia de Boi- xadors fessin fer un vericle per a la processó del Corpus. El rector al 1605 sembla que és Bart- holomeo Madrona, si bé s’hauria de pensar en una mala transcripció de Bartomeu Massana.171
A la visita del 26 de novembre de 1610, s’informa de l’escultura d’un Crist, per la qual cosa es pot suposar que ja hi ha l’altar del Sant Crist que es veurà esmentat posteriorment.172 En aquesta visita, un dels temes que preocupà va ser el dels diners que es devien a les diverses bacines de l’església.
El 7 de setembre de 1611, Rafel de Foixà, a qui s’ha vist anteriorment com a obtentor de beneficis a Sant Pere de Boixadors, feia testament, en el qual triava sepultura en la cape- lla del priorat de Foixà. Rafel deixava com a hereva universal a Jerònima, neboda seva, propietària del castell d’Aguilar, a la parròquia de Celrà.173
170 AEV, Visites Pastorals, vol. 1211 C, fol. 45. 171 Ibidem, vol. 1211 D, fol. 49. 172 Ibidem, vol. 1211H, fol. 89v. 173 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 38. Document en poder del notari Nicolau Rupiana, de Foixà. Anys abans, el 2 de desembre del 1600, tot visitant la parròquia de Sant Joan de Foixà, el bisbe de Giro- na va revisar la capella de Santa Maria del castell de Foixà. En ella hi trobà Rafel de Foixà, clergue, que tenia dos beneficis servits per dues persones diferents (ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1694). 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 327
Estudi històric documental | 327
A la visita pastoral del 9 de febrer de 1627, amb el rector Gaspar Casadevall, apareix per primera vegada el benefici de sant Miquel. El beneficiat d’aquest i del de les Onze Mil Ver- ges era el senyor ardiaca Salba, patronatge dels senyors de Boixadors. Aquest Salba s’ha de suposar que seria de la família dels Salbà, emparentada des de 1590 amb la Foixà- Boixadors: «Item provehi y mana al beneficiat de las onze milia verges y St. Miquel qui vuy es lo Sr. Ardiacha Salba que attes lo retaula de la fundació de dit benefici sta molt pobre y molt indecent conexentse molt poch las figuras y aquexas molt arroinades que dins dos messos fassa fer uns taulons y pintar en ells los dits Sts. sots pena de deu lliures.»
Aquesta visita permet saber que l’altar de Santa Maria, que rebia el benefici sota la matei- xa advocació, també tenia els beneficis de sant Miquel i el de les Onze Mil Verges. El bene- fici de sant Sebastià, d’altra banda, es trobava fundat en l’altar del mateix sant i el seu be- neficiat era el rector de Vallmoll; el patronatge era dels senyors de Boixadors. També, en aquesta visita pastoral, s’esmenta per primera vegada la confraria del Roser amb els seus priors. A aquests se’ls demanava que fessin uns canelobres com els d’un altre altar que fins ara no es tenia documentat, el de Sant Joan.174
Del 24 d’octubre de 1641 és datada la col·lació del benefici de Santa Maria i de les Onze Mil Verges feta al reverend Vicenç Massanet com a procurador de Bernat, varvassor de Foixà i de Boixadors. El dia 25 del mateix mes i any, aquest clergue prengué posses- sió del dit benefici.175 Cal dir que la família Massanet ja apareix emparentada amb els Foixà des de principis del segle XVI. Aquest prevere podria ser, per tant, un parent dels senyors del castell.
Durant aquest segle es tenen referències al lloc on s’enterraven els parroquians de Boi- xadors. El 3 de novembre del 1668, Jerònima Sacristà, del mas de l’Espona del terme i parròquia de Sant Pere de Boixadors, redactava el seu testament, en el que es pot llegir: «Elegesch la sepultura al cos meu fahedor en lo fossar de la parrochial Igla. de St. Pere de Boixadors.»176 És la primera vegada que s’utilitza el terme fossar, en lloc de cementiri, a Sant Pere de Boixadors. Al contrari passarà en el testament de Jaume Sagristà, pagès del mateix mas, qui tria com a marmessor del seu testament Antoni Collell, prevere i rec- tor de la parròquia de Boixadors el 5 de juliol de 1670. «Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en lo sementiri de la parrochial Igla. de Sant Pere de Boixadors.»177
Les visites pastorals de 1681, 1685, 1688, 1692 i 1693
De la parròquia de Sant Pere de Boixadors es conserven documentades cinc visites pas- torals realitzades durant el darrer quart del segle XVII. La primera va ser feta l’octubre de 1681. Si bé a la darrera visita de 1627 es donava a conèixer la confraria de la Mare de Déu del Roser, en la de 1681 se sap que també hi havia un altar sota la mateixa advoca- ció en el que s’hi trobava fundat el benefici de Nostra Senyora. El seu beneficiat era el pre- vere Vicenç Massanet, resident i beneficiat a la Seu de Barcelona, ja esmentat l’any 1641.
174 AEV, Visites Pastorals, vol. 1216, fol. 119. 175 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1702. 176 AHCI, notaria de Calaf, notari Hermenegild Vidal, testaments de 1665 a 1708, fol. 269. 177 Ibidem, fol. 62. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 328
328 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Apareix documentat un altre altar del que ja s’ha parlat anteriorment: el del Sant Crist. A més d’aquest, se’n troba un de nou: el de Sant Isidre, patró de la pagesia i amb molta devoció a Sant Pere de Boixadors –de fet, actualment el dia de Sant Isidre continua essent celebrat al municipi de Sant Pere Sallavinera. En aquest darrer altar, es trobaven fundats el benefici de les Onze Mil Verges i el de sant Bernat; aquest darrer és la primera vegada que apareix documentat. D’altra banda, en aquest moment, el benefici de sant Sebastià es troba vacant.178
L’any 1685 es troba documentada una altra visita pastoral que es va allargar dos dies, l’11 i el 12 d’octubre. Efectuada pel bisbe de Vic, l’arenyenc Antoni Pasqual i Lleu, aquesta visita és una de les més completes i detallades que mai es farà a la parròquia de Boixa- dors i ofereix una gran quantitat d’informació. El poble de Boixadors aquest any tenia una feligresia de nou famílies. La seva parròquia, juntament amb la de la Fortesa, valia 250 lliures.179
Pel que fa a beneficis, se sap que a l’altar de Santa Maria n’hi havia fundat un sota la matei- xa advocació, el beneficiat del qual continuava essent Vicenç Massanet; la presentació del benefici l’havia fet Tomàs de Foixà, senyor de Boixadors. Per aquest benefici es paguen al rector dues lliures, i té un terró de delme en el terme d’Aguilar. D’altra banda, a l’altar de Sant Isidre hi havia el benefici de les Onze Mil Verges que també obtenia Vicenç Mas- sanet. Un altre benefici al mateix altar era el de sant Miquel: en el moment de la visita no se sabia ni qui el tenia, ni qui l’havia fundat, ni quina renda posseïa. El mateix succeïa amb el de sant Sebastià a l’altar sota la mateixa advocació. El darrer altar que s’esmenta era el del Sant Crist, encara que no es recolliren els beneficis que hi podia haver fundats.
Els pagaments dels pagesos a l’església eren amb quartans de blat: es lliuraven al sagristà i aquest s’encarregava de la llàntia del Santíssim Sagrament. Aquest blat s’ha de supo- sar que es devia guardar en alguna estança annexa a l’església que, per ara, no apareix documentada. A part de tot això, hi ha moltes més provisions en aquesta visita del 1685 que tracten des dels temes econòmics als més transcendents i espirituals.180
El rector de Boixadors, al llarg del segle XVII, continuaria fent de notari i elaborant documents que omplirien a bastament els calaixos de l’arxiu parroquial. El 4 de setembre de 1686, Joan Bosch, pagès del Molí de Boixadors, redactava testament amb el rector de la seva parrò- quia; malauradament, en el document no es fa cap mena de referència al lloc de la seva sepultura, si ja era dins de l’església de Sant Pere o bé en el fossar o cementiri.181
El Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá dóna altres notícies referents als beneficis de l’església de Boixadors. Un document del 30 de setembre de 1688 diu que el reverend Francesc Estevanell va fer col·lació del benefici de santa Maria i de les Onze Mil Verges
178 AEV, Visites Pastorals, vol. 1220 A, fol. 15. No es pot saber el dia exacte d’aquesta visita; el que resulta estrany és que poc després, el mateix any, el bisbe Pasqual en faci una de nova. A la mateixa visita pastoral es va fer un inventari dels objectes que es guardaven a la sagristia. 179 PLADEVALL I FONT, A.: «El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688» dins Ausa, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic, 1976, p. 15. 180 AEV, Visites Pastorals, vol. 1221, fol. 147v. En aquest visita s’esmenta la capella rural de Sant Martí de les Basses. En aquells moments prenia cura d’ella Geroni Abadal, resident a Calaf i hereu de la casa de les Basses. 181 ACA, Districte d’Igualada, Notaria de Calaf, manual 975, sense foliar. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 329
Estudi històric documental | 329
fundat a la parròquia de Boixadors, a causa de la mort de Vicenç Massanet el mes de gener anterior. D’altra banda, el noble Joan de Pinós i de Rocabertí també va rebre un benefici mitjançant la presentació de Bernat de Foixà amb acte de 3 de febrer passat.182 Val a dir que aquest personatge va estar casat amb Agnès de Pinós, per la qual cosa es podria pensar en una relació de parentesc amb Joan de Pinós. Agnès feia testament el 26 d’oc- tubre de 1700.183
El 19 d’octubre de 1688 hi hagué una altra visita pastoral a la parròquia de Sant Pere de Boixadors. De les diferents provisions del visitador, una feia referència a l’estat construc- tiu de l’església de Boixadors: «[...] Item provehim y manam al Batlle y Jurats de Boxados fasen adobar la teulada de la Iglesia per lo heminent perill que te de caurer y occasionar major ruina a dita Iglesia dins lo termini de un mes comptador en avant del dia de la publi- cacio del present en pena de 6 lliures pagadores de bens propris y en subsidi de exco- municació [...].» D’altra banda, també es demanava la construcció d’un armari dins les parets de l’església perquè s’hi poguessin dipositar els objectes d’argent, ja que en aquells moments corrien perill de ser robats.184
Durant la visita pastoral del 25 de novembre de 1692, es revisaren els altars de l’església: el major, el de Sant Sebastià, el de Crist crucificat, el de Santa Maria i el de Sant Isidre, sense que se’n faci cap observació d’importància.185 Un any més tard, però, a la visita del 24 d’octubre de 1693, amb el rector Antoni Cullell, es demanaven reformes en els altars esmentats.186
A la visita pastoral del 26 d’octubre de 1693, el bisbe Antoni Pasqual va esmentar, a més dels priors de Nostra Senyora del Roser, els priors de Sant Sebastià i els del Sant Crist, per la qual cosa es pot suposar que hi havia dues altres confraries a l’església de Boixa- dors, a més de la del Roser. Pel que fa als beneficis, el fundat sota la invocació de santa Maria, i que encara rebia la tercera part dels delmes de la parròquia d’Aguilar, era del patro- natge de Bernat de Foixà-Boixadors, i l’obtenia Joan de Pinós, clergue de Barcelona.187 Pel que fa al benefici de les Onze Mil Verges de l’altar de Sant Isidre, s’informa que l’ob- tenia Vicenç Massanet, com ja se sabia.188
El segle XVIII
La Guerra de Successió (1702-1714)
Políticament, el segle XVIII començà amb la Guerra de Successió (1702-1714). Entre l’a- gost i el setembre de 1711, l’actual comarca de l’Anoia fou escenari de topades entre les tropes austriacistes i les filipistes, encara que, dos anys abans, per la mateixa zona, ja hi
182 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1703. Document en poder de Ramon Vila, notari de Girona. 183 Ibidem, fol. 37. 184 AEV, Visites Pastorals, vol. 1220 D, fol. 9v. 185 Ibidem, vol. 1220 E, fol. 56v. 186 Ibidem, vol. 1220 E, fol. 119. 187 El document del 30 de setembre de 1688 s’hauria de posar en relació amb aquesta notícia. 188 AEV, Visites Pastorals, vol. 1222, fol. 788v. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 330
330 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
havia hagut algunes accions bèl·liques i moviments de tropes. Aquell 1711 s’establiren tro- pes d’ambdós bàndols en uns campaments de Calaf i els Prats de Rei, dos punts clau dins aquest estratègic territori de la Catalunya central.
Les tropes austriacistes arribaren als Prats de Rei el 17 de setembre de 1711, però sen- se cap mena d’artilleria; els borbònics, en canvi, anaven molt ben armats i equipats. El 18 de setembre, els partidaris de l’arxiduc decidiren ocupar els Prats de Rei amb cinc-cents soldats. Del 25 al 30 de setembre d’aquell any, els uns i els altres cavaren trinxeres al vol- tant de l’esmentada població.
Finalment, després de tots aquests preàmbuls, els borbònics atacaren els Prats de Rei i van bombardejar-lo la primera setmana d’octubre. El 10 d’octubre estaven disposats a assaltar aquella població, però finalment no ho varen fer. El 21 d’octubre, però, varen obli- gar els austriacistes a retirar-se del castell de Boixadors i aquests hagueren de replegar- se a Castellar de Segarra, segons informació extreta d’un diari de l’època d’un militar del bàndol borbònic.
D’aquesta època es conserva un plànol de la zona on es representa Boixadors dibuixat com un castell o fortalesa de planta quadrangular amb una torre a cada cantonada: Plan de Prats del Rey ses attaques.189
Es desconeixen quines foren les conseqüències arquitectòniques d’aquests enfronta- ments, pel que fa al castell de Boixadors. Si bé reconvertit en una explotació agrícola, el seu emplaçament el convertia encara en un punt del tot estratègic. De fet, es desconeix si la família Foixà-Boixadors en aquest moment era de tendència antifilipista.190
Acabada la Guerra de Successió, a Catalunya s’imposà el Decret de Nova Planta, vigent a partir de 1716 i que implantà un nou sistema d’impostos anomenat cadastre, un impost global i directe; malauradament, no se’n conserva cap de Boixadors. El règim borbònic reforçà el sentit centralista de la monarquia absoluta en detriment de les jurisdiccions baro- nials, les quals subsistirien precàriament fins al segle XX.191 D’altra banda, poc després d’aquesta guerra, el camp català viuria una època d’expansió. En aquesta zona de la Segarra Calafina, per exemple, la superfície cultivada va créixer prenent terrenys al bosc, amb el resultat de l’enriquiment de molts pagesos. La natalitat es beneficià d’aquest «benestar» i en conseqüència va ser considerablement alta.
Els senyors de Boixadors
Vicenç de Foixà-Boixadors, senyor de Boixadors
Els germans Tomàs i Bernat de Foixà-Boixadors moriren sense descendència, per la qual cosa la senyoria de Boixadors anà a mans del besnét d’Agnès de Salbà, casada amb
189 RIBA I GABARRÓ, J., «Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i Els Prats de Rei», dins Miscellanea Aqua- latense, núm. VIII, Ajuntament d’Igualada, 1997, p. 192 i 197. 190 En el castell de Rubió es té documentada l’actuació de l’antifilipista Joan Antoni de Boixadors-Pacs i de Pinós. Aquesta actuació produí que Rubió, com altres pertinences seves, fos objecte de segrest per la Coro- na en triomfar el rei Felip. 191 PONS I GURI, J. M., op. cit., 1989, p. 351. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 331
Estudi històric documental | 331
Ramon VIII de Xetmar, senyor de Medinyà i Cervià. Aquest besnét, Vicenç de Xetmar i Copons, el 14 de novembre de 1703 era nomenat capità de cavalleria.192 Vicenç era fill de Ramon de Xetmar i Meca i de Francisca de Copons, i havia estat batejat a la Seu de Giro- na el 15 de maig de 1683.193
El 16 d’abril de 1718 era enterrat Ramon de Xetmar i Meca.194 El dia 7 d’aquell mes havia fet testament, en el qual triava, entre d’altres, a Bernat de Foixà-Boixadors com a mar- messor.195 El 1719, aquest Foixà apareixia com a senyor jurisdiccional del terme de Boi- xadors, de Sant Pere Sallavinera i de la Fortesa.196
Al primer quart del segle XVIII, Sant Pere Sallavinera, Sant Pere de Boixadors i la Fortesa, llocs de Barons, apareixen dins la sotsvegueria dels Prats de Rei amb un total de 26 cases.197 El 1716, dins el vegueriu de Prats de Rey, apareixen St. Pere de Boxadors y For- tosa.198 El 1717 consten a Sant Pere de Boixadors 25 veïns i el 1718 té 20 cases.199 Més tard, Boixadors consta amb 20 cases i 73 habitants, i es troba dins del corregiment de Cervera, com a resultat del decret de Nova Planta.200 Finalment, dins aquesta mateixa esta- dística, el 1719 Boixadors es troba descrit de la següent manera: «Es lugar, las Jurisdic. son de Dn. Bernardo de Foixà, tiene 20 casas separadas, con 73 habits. Su situación es llana, linda a levante con Castelltallat y Aguilar, del Corrego. de Manresa, y St. Pera Salla- vinera, a mediodía con el mesmo, y con Calaf, a Poniente con el mesmo, y a Tram. Con Molsosa.»201 Així doncs, s’observa que la població, si bé escassa, es mantenia regular, sen- se alts i baixos considerables, fruit de l’estabilitat política i social del moment.
El 16 de maig de 1725, el notari de Girona, Francesc Dedeu, redactava el testament de Bernat Foixà-Boixadors, en el qual apareixia com a senyor del castell de Foixà i de Boixa- dors.202 Trencant amb la tradició familiar secular, preferia ser enterrat a l’altar de Nostra Se- nyora dels Desemparats de l’església de Sant Feliu de Girona, al costat de la seva dona.
Bernat de Foixà instituïa com a hereva universal la seva germana Marianna de Masdove- lles i Foixà, casada amb Miquel de Masdovelles, però si aquesta moria, la substituiria Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons. Marianna havia fet testament el 8 de desembre de 1720, gràcies al qual sabem que desitjava ésser enterrada a l’església de Vilafranca del Penedès, en el vas de la família del seu marit.203 Es desconeix quan va morir i en quina situació, però
192 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 723. 193 Ibidem, fol. 220. El 26 de desembre de 1677, els notaris de Barcelona Josep Guell i Bonaventura Torres havien signat els capítols matrimonials entre Ramon de Xetmar i Meca, fill de Ramon de Xetmar i Foixà amb Maria Xetmar i Meca, i Francesca de Copons (ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxà, fol. 1854). 194 Ibidem, fol. 219 195 Ibidem, fol. 1851. Document en poder del notari Francesc Dedeu de Girona. El mateix notari redactaria el testament de la seva muller, Francesca de Xetmar i de Copons, el 27 de febrer de 1726 (ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1853). 196 TORRAS I RIBÉ, J. M.; op. cit., p. 127 i 229. 197 IGLÉSIES, J.: Estadístiques de Població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII, vol. I, p. 70. 198 Ibidem, vol. I, p. 439. 199 Ibidem, vol. III, p. 1211. 200 Ibidem, vol.II, p. 905. El corregiment de Cervera comprenia la vegueria del mateix nom, la d’Agramunt i la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb el corregidor i un alcalde major amb residència a Cervera, cap de corre- giment, i un altre alcalde major a Agramunt. 201 IGLÉSIES, J.: Estadístiques de Població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII, p. 928, vol II. 202 Ibidem, fol. 33. 203 Ibidem, fol. 35. Document en poder del notari barceloní Anton Navarro. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 332
332 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
el fet és que, com havia deixat establert el testament de Bernat de Foixà, el successor de les dues baronies va ser Vicenç Domènec, qui tot seguit prendria els cognoms Foixà-Boi- xadors i de Masdovelles, deixant en darrer lloc els de Xetmar i Copons.
El 3 de setembre de 1726, aquest personatge, prenia possessió de la baronia de Boixa- dors i de les seves pertinences. Ho feia «per medi de son procurador R. Joan Dols, prev. y Rector de St. Pere Çallavinera, Bisbat de Vich».204 Un any més tard, es casava amb Jose- fa de Copons, filla de Joan Copons de la Manresana i Josepa de Boixadors. Els capítols matrimonials es redactaren el 8 de setembre del mateix any.205 El 8 de maig de 1742, Jose- fa feia testament.206
Dos capbreus i un llevador de comptes de la baronia de Boixadors
L’octubre i el novembre de 1728 es varen fer uns capbreus de la baronia de Boixadors, que encara es conserven, en els quals no apareix esmentat el castell de Boixadors ni els seus habitants.207 En aquests capbreus s’esmenten els deures dels habitants de la baro- nia de Boixadors respecte al seu baró. Aquest apareix com a senyor directe i alodial de tots els llocs i termes d’aquella baronia, amb tota la jurisdicció civil i criminal. Els seus vas- salls, d’altra banda, li han de donar homenatge i altres servituds.
Mitjançant un document del 17 d’agost de 1733, Vicenc Domènec de Foixà-Boixadors ordenava procurador seu a Josep Torres i Serra, pagès de la Llavinera. Aquest s’havia d’en- carregar, en nom del seu senyor, dels «domos, mansos, terras, honores, possessiones, census», entre d’altres poders que li donà.208
Posterior a aquests capbreus, segurament de mitjan segle XVIII, hauria de ser datat el «Lle- vador de las rendas reb lo Senyor de la Baronia de Boxados en dita Baronia» que es tro- ba transcrit en el Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá. Aquest recull es va fer molt segurament durant l’època en la qual Vicenç Domènec era senyor de Boixadors.209
Després d’un índex, en el qual apareixen tots els caps de casa de la baronia amb una llis- ta del que pagaven al seu senyor, es troba l’apartat referent a la potestat del baró de triar els batlles de les seves terres: «Serie dels noms y apellidos de las Personas que en el dia existeixen en la Baronia de Boxadós, y significades las que poden regir la Vara de Batlle per sa idoneïtat qual van signes ab creu entera: a fi que lo Sr. puga acertar elegir Ministre circumstanciat com se deu.»
A continuació s’enumeraven dotze caps de casa amb una creu si, com diu l’encapçala- ment, eren idonis per a aquell càrrec. Presidia aquella relació «La casa del Castell de Boxa- dós q. vuy habita Ramon Malet», senyalat amb una creu. El seguien el rector de Boixa- dors, Antoni Bosch, i els caps de casa dels masos principals de la rodalia.
204 Ibidem, fol. 56. Acta en poder del notari de Calaf Jacint Ballester, no documentat a l’Arxiu Comarcal d’I- gualada. 205 AHPB, notaris Josep Ignasi Vidal i Bonaventura Olzina. 206 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 50. 207 ACA, Districte d’Igualada, Notaria de Calaf, manual 975. «Nota dels que capbrevaren a la baronia de Boxa- dors en 1728.» 208 AHPB, notari Bonaventura Olzina, manual de 1732-1733, vol. 13, fol. 258v. 209 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 897-929. En aquest es recullen, a més del de Boixa- dors, els termes de la Fortesa, Sant Pere Sallavinera i Sallavinera. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 333
Estudi històric documental | 333
Així doncs, gràcies a aquest llevador se sap el nom d’un nou habitant del castell de Boi- xadors, Ramon Malet, del que se’n parlarà més endavant. El que és estrany és per què aquest personatge, i els habitants del castell en general, no apareixen ni en aquest lleva- dor de comptes, juntament amb els altres pagesos del terme de Boixadors, ni en els cap- breus del 1728. Aquest fet pot tenir una explicació: els que sortien registrats en els cap- breus eren emfiteutes, és a dir, tenien una terra sota domini útil per part del senyor. Per tant, podria ser que Ramon Malet i els anteriors habitants del castell de Boixadors no haguessin estat emfiteutes del baró de Foixà; podrien ser considerats només com a masovers, tal com eren definits en el document, abans vist, de 8 de març de 1774.
A part de l’emfiteusi, els contractes agraris més corrents a Catalunya eren la masoveria, la parceria, la rabassa morta i l’arrendament en metàl·lic. El tret essencial de la masove- ria, contracte molt estès per Catalunya, és la cessió a un pagès d’una casa al camp per- què l’habiti amb la seva família i en conreï les terres. El masover decideix i dirigeix el con- reu, amb la condició de lliurar-ne al propietari una part predeterminada pel pacte o pel costum. Ara bé, el contracte de parceria, el més estès a Catalunya, era el netament pre- dominant al Bages, al Vallès, al Penedès i a l’Anoia. La parceria consistia en la cessió tem- poral de terres mitjançant el pagament al propietari d’una part alíquota de les collites.
Joan Francesc de Foixà, senyor de Boixadors
El 12 de juliol de 1758 es redactaren els capítols matrimonials de Joan Francesc de Foixà Xetmar i Copons de la Manresana, fill de Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors i de Jose- fa de Copons de la Manresana, amb Miquela de Balay de Marignac i de Blondel. La pare- lla es casà quatre dies més tard, el 16 de juliol de 1758, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.210
En aquests extensos capítols, Vicenç Domènec concedia al seu fill primogènit i als seus «[...] tots y qualsevols castells, baronias, llochs, termes, jurisdiccions, señorias, casas, here- tats, terras, delmes, censos, censals, crèdits millora y generalment tots y qualsevols altres béns, aixís mobles com immobles, drets y accions universals, que dit Sr. donador te y pos- seheix [...]».211
El 5 d’agost de 1762, el mateix personatge redactava testament, en el qual, a més d’es- tablir el seu fill Joan Francesc com a hereu, deixava dit que volia ser enterrat al castell de Foixà.212 D’altra banda, aquell any sembla que hi va haver un petit moviment sísmic a Cas- telltallat, proper a Boixadors, que va provocar l’esfondrament d’unes cases.213
El 2 d’agost de 1764, Joan Francesc de Foixà-Boixadors, mitjançant el seu procurador Josep Calcat, notari causídic de Barcelona, «prengue actual y corporal pocessio de la Baro-
210 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 226. Miquela de Balay era filla de Francesc de Balay de Marignac i Maria de Blondel. 211 AHPB, notari Joan Olzina i Cabanas, manual de 1757 a 1758, fol. 357-364. La primera referència, però, va ser trobada a l’ACBE, dins el Llibre major del Arxiu de la Casa Foxá, fol. 56 212 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 52. Testament en poder del notari de Barcelona Joan Olzina i Cabanas. 213 FONTSERÈ, E.; IGLÉSIES, J.: Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Bar- celona. p. 296. Hi ha uns quants dubtes sobre la veracitat d’aquell sisme. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 334
334 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
nia de Boxados, y son Jurisdiccions Civil y Criminal, Mer y mixto Imperi & succeida com a fill y hereu universal del Quondam son Pare Dn. Vicente Domingo de Foxá y de Boxa- dos olim Xatmar y de Copons. Consecutivament y lo context de dit acte lo mateix Porcu- rador prengue la pocessio del poble y terme de la Llavina».214 Estranyament, aquest docu- ment fa referència al pare del nou baró com a quondam, quan consta en una altra font que va morir el 25 de juliol de 1769.215
El baró de Boixadors no només tenia poder per nomenar els batlles de les seves terres, sinó que també podia nomenar els seus notaris. Joan Francesc de Foixà, el 21 de novem- bre de 1772, establia a Agustí Novau, escrivent de la vila de Calaf, la notaria i escriptura pública de Boixadors, de Sant Pere Sallavinera, de la Llavinera i de la Fortesa.216
El 13 de març de 1773, Domènec Ballester, notari públic de Calaf, lliurava al magnífic Ramon Ribalta, batlle dels llocs i termes de Boixadors i la Fortesa, i a Miquel Grau, batlle dels llocs i termes de Sant Pere Sallavinera i Sallavinera, pertanyents a la baronia de Boixadors, una relació individual dels registres, processos i altres escriptures, per ordre de Joan Francesc de Foixà. El mateix es lliurà a Josep Novau, notari de la vila de Calaf i de la baronia de Boi- xadors.217
A partir del segle XVIII, el senyor de Boixadors delegarà cada vegada més el control de les seves terres i possessions de l’Anoia en els seus procuradors i administradors. El senyor deixarà de visitar personalment el castell, excepte en comptats esdeveniments, i hi efec- tuarà estades que, amb el temps, esdevindran més i més breus. A causa d’això, s’ha de suposar que la part residencial del castell de Boixadors aniria degradant-se pel seu poc ús i seria emprada per a altres finalitats.
El 24 de desembre de 1774, el rector Segimon Molins firmà una àpoca de 23 lliures i 5 sous per la caritat de 75 misses cantades totes per l’ànima de Vicenç Domènec de Foixà- Boixadors.218 El mateix dia, firmava una àpoca de 15 lliures a favor de Joan Francesc de Foixà, habitant de Girona, per 50 misses per la seva difunta esposa Miquela de Foixà i Balay, morta el 4 d’abril de 1773 a l’edat de 35 anys,219 i enterrada a la capella del castell de Foixà.220 Havia fet testament pocs dies abans, el 19 de març de 1773.221
L’oratori de la residència dels Foixà
El 30 de novembre de 1733, Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors rebia una butlla del papa Climent XII referent a la facultat de tenir oratori a la seva residència i poder
214 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1461. Document redactat per Domènec Ballester, notari de Calaf. 215 Ibidem, fol. 226. 216 Ibidem, fol. 1480. Document en poder de Josep Valls i Geli, notari de Foixà. El buidat de tots els protocols notarials de la nissaga Novau resulta imprescindible per a l’estudi de la zona de Boixadors durant bona part del segle XVIII. 217 Ibidem, fol. 1459. 218 Ibidem, fol. 1459v. Document en poder del notari Josep Novau, notari de Calaf i de la baronia de Boixa- dors. 219 Ibidem, fol. 1533. Document en poder del notari Josep Novau, notari de Calaf i de la baronia de Boixa- dors, manual de 1774, fol. 187v. 220 Ibidem, fol. 1533. 221 Ibidem, fol. 2031. Testament en poder del notari gironí Narcís Palahí. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 335
Estudi històric documental | 335
celebrar i escoltar-hi missa.222 Malauradament, no s’especifica de quina residència es tracta.
Barcelona era la ciutat on habitualment residia aquest senyor de Boixadors, segons es desprèn de les fonts documentals d’arxiu, a diferència de la majoria dels seus avantpas- sats que o bé residien a Foixà o bé a Girona.223 Residir la major part de l’any a Barcelona, però, no volia dir que es descuidessin les altres residències que la família tenia escampa- des arreu del Principat. Els diversos administradors dels Foixà s’encarregaven de portar a terme les obres necessàries, ja fossin de reparació com d’ampliació, en aquells habitat- ges, tal com es veurà aquest mateix segle al castell de Boixadors.224
En un document datat del 13 de juliol de 1771, Joan Francesc de Foixà-Boixadors i Miquela de Foixà i Balay exposaven que «novament han obtingut lo indult de Sa Beatitut de fer celebrar lo Sant sacrifici de la Missa en lo Oratori de sa casa ab la extencio al cas- tell de Foxá y Lloch de Boxados, Bisbats respective de Gerona y Vich».225 Tres dies més tard, el 16 de juliol de 1771, apareix un altre document que informa novament que la famí- lia ha obtingut «lo indult de fer celebrar lo sacrifici en lo oratori de sa casa del Castell de Foxá, Bisbat de Gerona, y Castell de Boxados, Bisbat de Vich».226
Aquestes notícies de 1733 i de 1771 farien suposar que el castell de Boixadors conser- vava encara en aquesta època tot un seguit de sales destinades a la residència dels se- nyors entre les quals es trobaria un petit oratori, potser també sota l’advocació de sant Bernat com a l’inventari de 1521. Allí, el capellà de la família o altres clergues celebrarien determinades cerimònies familiars, com feia tota la noblesa catalana de l’època. Es des- coneix, però, de quin tipus d’oratori es tractaria: o bé una capelleta o bé un petit recep- tacle buidat en el mur d’una estança.
Ignasi de Foixà, senyor de Boixadors
El 28 de juny de 1781, davant de Josep Valls i Geli, notari de la cúria de Foixà, varen ser redactats els capítols matrimonials entre Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay, fill de Joan Francesc de Foixà amb Miquela de Balay, i Maria Francesca d’Andreu i Vilaplana. En un dels capítols matrimonials es feia la donació de Boixadors a Ignasi per part del seu pare.227 Ignasi de Foixà rebia, doncs, les següents finques patrimoni de la casa de Foixà:
«Item la Vervessoria de Boxados composta del castell y llochs de Boxados, dels llochs de la Forteza, la Llavinera, y Sant Pere ça Llavinera, ab tots sos dependents, y agregats, y ab tota la jurisdicció civil y criminal, mer y mixto Imperi, ab tots sos drets preheminencies y
222 Ibidem, fol. 62 223 La residència dels Foixà a Barcelona era en un casal del carrer de Santa Anna, cantonada amb el carrer de Bertrellans. DURÁN I SANPERE, A.: «La formació d’una gran ciutat» dins Barcelona i la seva història, Curial, Documents de Cultura, vol. I, Barcelona, 1972, p. 525-530. 224 Entre 1729 i 1747 es té documentat que Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors va fer obres de fusteria i de mestre de cases al Mas Prats. ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxà, fol. 814-816. 225 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 725. 226 Ibidem, fol. 727. 227 Ibidem, hi ha una còpia d’aquests capítols, fol. 2028-2048. Redactats per Josep Valls i Geli, notari de Rupià, regint la notaria de Foixà. El casament va tenir lloc el 3 de juliol de 1781, fol. 2049. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 336
336 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
prerogatives, alous, censos y altres bens y Drets de dita vervessoria de Boxados del bis- bat de Vich y corregiment de Cervera.
»Item la heretat de Boxados, ab sa casa y terras.
»Item. Altra heretat de dita vervessoria de Boxados dita la Llavinera ab sa casa y terras.
»Item los Delmas de Boxados, Forteza, la Llavinera y Sant Pere de Llavinera.»
El 13 d’abril de 1788, Josep Novau, escrivà de la cúria de Boixadors, va redactar en el castell de Boixadors la presa de possessió d’aquella baronia per part d’Ignasi de Foixà, resident a Girona i Barcelona. L’acte va tenir lloc «en la plassa major del castell de Boixa- dors», sense que de moment es pugui saber amb exactitud quin espai era en concret, de tot el conjunt format per l’església i el castell. Pel que fa a aquest darrer, tres paraules ser- veixen per indicar l’estat en què es trobava en aquells moments: «en part dirruhit».
Mitjançant aquell ritual, tota la gent de Boixadors reconeixia Ignasi de Foixà com el senyor alodial, campal i directe d’aquella baronia i de tots els seus termes «ab tota Jurisdicció civil y criminal mer y mixt Imperi li paguen los Delmes, censos, joyas, quistias y demes drets dominicals [...] y en la forma acostumada prometenet-li ser bons y lleals vassalls prestant lo solit jurament, sagrament y homenatge». D’altra banda, aquell noble els prometia admi- nistrar-los justícia, mantenir-los en pau i respectar els privilegis i els usos, tant escrits com no, tal com havien fet els seus predecessors.
Després d’aquells juraments, el nou baró de Boixadors entrà dins el castell, i tancant i obrint- ne les portes com a símbol de la presa de poder. Després, una vegada fora, prengué her- bes i terra dels voltants i les tirà de nou, com a senyal de presa de possessió de totes les terres de la baronia. Tot seguit, es dirigí cap a l’església de Sant Pere, on, després d’una oració davant l’altar major i d’adorar la Santa Creu, va fer un jurament de fidelitat cap als seus vassalls sobre els llibres dels Evangelis. Fora del temple, prengué poder de la juris- dicció criminal tot embeinant i desembeinant una espasa. El següent pas dins aquell acte va ser el nomenament dels batlles, com encara corresponia als barons.228
Per acabar, i abans de fer els juraments corresponents, els batlles, regidors i altres habi- tants de Boixadors presentaren a Agustí Novau una porció de diversos cereals, vi i diners «en regoneixensa de sas obligacions y vassallatge y dels delmes, censos, quistias, y demes drets que acostumen fer y prestar al dit Noble Sr.». El mateix dia, un ritual molt sem- blant es faria a Sant Pere Sallavinera.229
Mitjançant un document del 2 de juny de 1788, Ignasi de Foixà i de Boixadors, varvassor de Boixadors, nomenava Francesc Argullol i Perelló, dels Prats de Rei, doctor en drets, «para que en nombre de dicho Noble Sr. Otorgante, y representando su propia persona accion y derecho pueda exercer, regir y administrar toda la Jurisdiccion Civil y Criminal alta, baja, mero y mixto imperio, en todos los lugares, y terminos de la Baronia de Boxadors
228 Cal dir que el 19 de maig de 1761 es proclamà el Reial Decret en el qual Sa Majestat prohibia a la Reial Audiència de Catalunya «entervenir en la aprobación del nombramiento de bayles y demás oficios de las baro- nias de dicho Principado de Cathaluña». Com podem veure, però, aquella decisió no va ser gaire respecta- da (ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 57). 229 Document lliurat a l’SPAL pel senyor Jordi Nadal, historiador, mitjançant l’alcalde de Sant Pere Sallavine- ra. L’original es conserva a l’AHCI, notari Josep Novau de Calaf, manual 126, fol. 104 a 108. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 337
Estudi històric documental | 337
del Corregimiento de Cervera pertenecientes al Señorio de dicho Noble Señor [...] Otrosí para que pueda firmar qualesquier instrumentos de ventas enagenaciones y traspasos de cualquier propiedades que se tengan en dominio directo o mediano de dicho Noble Sr.».230
Tres famílies de Boixadors
La família Bosch del Molí de Boixadors
El Molí de Boixadors, una gran pairalia actualment en el terme de Sant Pere Sallavinera, ha estat, des del segle XIII, habitada per la família Bosch. La casa pairal dels Bosch és un edifici de grans dimensions que presenta diverses etapes constructives, principalment dutes a terme entre els segles XVIII i XIX. Encara hi resta, al costat de la capella particular, un molí d’oli amb tots els aparells i utensilis necessaris.231
A la casa del Molí de Boixadors també es té notícia d’una teuleria, les terres emprades en la qual es treien de la mateixa finca. Tanmateix, hi havia uns forns en els que es feia guix. Ambdós productes eren venuts per la comarca i bé podria ser que fossin emprats més d’una vegada per a les obres del castell de Boixadors.
El 16 de gener de 1739, Vicenç Domènec de Foixà, populat a Barcelona i senyor del cas- tell i de la baronia de Boixadors, establia a Ramon Bosch, pagès i moliner, la facultat de construir una casa i molins fariners en el terme de Boixadors i prendre les aigües que dis- corrien d’un altre molí per fer moure el nou que Bosch tenia en el mateix terme.232
El 23 de març de 1754, Rafel Bosch del Molí de Boixadors, típic pagès enriquit durant el segle XVIII, fill de Josep Bosch, pagès, i Serafina Bosch i Ribalta, redactava el seu primer testament davant del notari de Cervera, Valentí Surís. En aquest deia: «Elegesch la sepul- tura a mon cos fahedora en la Igla. Parral. del referit terme de Boxados y en lo puesto de ella en ques trobara per mi construhit.» Entre d’altres deixes n’hi ha una de 10 sous per a cada una de les confraries d’aquella església.233
En el seu darrer testament, però, la següent és l’única referència que es fa al lloc triat d’en- terrament: «Elegesch la sepultura al meu cos fahedora en la parral. Igla de St. Pere de Boi- xadors, volent mon cadaver esser enterrat en lo vas que tinc jo construhit en dita Igla.»234 No hi ha cap mena d’esment a la família Foixà ni a cap privilegi que aquesta hagués ator- gat a la família del Molí, per la qual cosa es desconeix la raó per la qual els Bosch tenien dret a enterrar-se dins l’església de Boixadors.
Al bell mig d’aquest edifici encara s’hi troba la làpida sepulcral de la família Bosch del Molí de Boixadors amb la inscripció següent: «Sepultura de Ramon Bosch del Molí de Boixa-
230 AHCI, notaria de Calaf, notari Josep Novau, manual de 1788, fol. 154. 231 Segons es va poder constatar a la visita in situ realitzada l’11 d’abril de 2000. 232 AHPB, notari Joan Olzina i Malet, octavum manualem, anys 1738-1739, fol. 88v. ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1497. Els molins de Boixadors varen funcionar fins a principis del segle XX, fins que a Calaf es va muntar una farinera amb tècniques més modernes. 233 AHCC, notari Valentí Surís, llibre de testaments, 1752–1761, fol. 77-80. Vegeu: ACA, Districte d’Igualada, Calaf, m. 970, fol. 19. 234 AHCI, notaria de Calaf, notari Josep Novau, testaments de 1745 a 1780, fol. 116. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 338
338 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
dors i dels seus 1773.» Aquesta làpida segellava una petita tomba d’un parell de metres d’ample i un metre i mig de fons a la que s’hi accedia per uns graons.235
El senyor Josep Bosch, actual propietari del Molí de Boixadors, assegura l’existència d’un paper en el seu arxiu particular en el qual es llegia el favor que Ramon Bosch havia fet al baró per rebre aquell privilegi.236 Cal destacar, d’altra banda, un document del 7 de novem- bre de 1918 que parlava de Pere Bosch, propietari del Molí de Boixadors, i del privilegi que tenia la seva família per poder enterrar-se al costat de la capella del mas.237 Podria ser que els privilegis que tenien a l’església del castell fossin transferits a partir de 1884 a la petita església del Molí.
La família Ribalta de la Fortesa
Una de les famílies més importants de la baronia de Boixadors va ser, ja des del segle XVII, la família Ribalta de la Fortesa, població en la qual encara hi tenen la casa pairal.
De la unió matrimonial de Ramon Ribalta amb Caterina Torres naixeria Ramon, el seu quart fill, amb el qual començava la setena generació d’aquesta nissaga. Aquest personatge serà una peça clau en la genealogia Ribalta i en una etapa determinada de la història del cas- tell de Boixadors. Es tracta, sens dubte, d’un prohom típic del segle XVIII, que anotava en un diari cadascun dels esdeveniments referents a la seva família, així com als seus afers professionals.238
Ramon Ribalta va ser durant molts anys l’administrador de les propietats del baró de Foixà a la baronia de Boixadors. Del 8 de març de 1774 es conserva un document en el qual el senyor de Boixadors llogava les terres de les seves baronies a Ramon Ribalta i a Pere Joan Jordana, els quals, d’aquesta manera, esdevenien administradors. Aquests tenien la com- petència sobre «los Delmes, Censos, Masos y Heretats dels Castells de Boxadors, y la Llevinera». D’altra banda, aquest document presenta la següent condició: «Item ab pac- te que dits [administradors] no podran remourer los masovers de las heretats dels cas- tells de Boxadors y la Llevinera, sens exprés cosentiment de dit Noble Senyor Baró.»239
Els Malet, habitants del castell de Boixadors
En el llevador de comptes abans comentat apareixia Ramon Malet, personatge del que per ara se’n tenen molt poques dades. Sense que es pugui datar amb exactitud, de cap a la meitat del segle XVIII es conserva un document on es fa referència al testament d’a- quest personatge, segons el qual era «abitant al castell y terme de St. Pere de Boxados», estava casat amb Agnès, a qui havia triat com a marmessora, i era fill d’Isidre Malet i de Magdalena.
235 Fotografia de la làpida: Arxiu Fotogràfic de l’SPAL, Sant Pere Sallavinera, Castell de Boixadors. 6 de juliol de 1998. Fitxa: 188.497, clixé: 159.509. 236 L’hereu Bosch sempre s’ha encarregat de portar al dia un diari personal en el qual ha pres nota de tot allò que succeïa tant a la seva família com a les seves propietats. Aquests diaris es guarden a l’arxiu particular familiar dipositat al llarg dels segles a la masia i no s’han pogut consultar. 237 AECV, Boixadors, 1900-1936. El problema és que no es diu de quina capella es tracta, si de l’església del castell o bé de la capella familiar de la Sagrada Família. 238 Generacions Ribalta de la Fortesa i la seva història, Tàrrega, Antoni Figueras, 1983, p. 38-40. 239 AHCI, notaria de Calaf, Josep Novau, manual de 1774, fol. 76v. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 339
Estudi històric documental | 339
Un fill de Ramon i Agnès era Manuel, i un germà del testador, Pere Malet. Agnès Malet i Figuera, dona de Ramon Malet, redactava el seu testament on deixava com a marmes- sors els seus fills, Anton i Emanuel. En aquestes darreres voluntats, datades del 15 de febrer de 1763, no apareix Ramon Malet, a qui s’hauria de suposar difunt, per la qual cosa es podria pensar que el llevador de comptes de Boixadors hauria estat fet abans de 1763.240
El 16 de juliol de 1776 apareix documentat com a testimoni en una venda en Man(?) Malet habitant en lo castell de Boixadors.241 Potser es fa referència a en Manel o Emanuel, fill de Ramon Malet i d’Agnès, que també viuria al castell.
Poc temps després, el 26 d’agost de 1776 feia fer testament Mariano Malet, pagès del mas de les Feixes, del terme de Sant Pere Sallavinera. Mariano, que trià com a marmes- sors Pere Malet, «pagès en lo Molí de Boxadors habitant», i el seu fill, era fill d’Isidre Malet, «pagès en lo castell de Boxados lo die de son obit habitant i de Magdalena Malet i Bios- ca difunts». Amb aquesta informació es pot saber, a més que Mariano és germà de Ramon Malet, comentat anteriorment, i que els seus pares també havien viscut al castell de Boixadors. Així doncs, ja es pot parlar de dues generacions de Malets masovers de l’antiga fortalesa, tres, de fet, si el Malet tot just esmentat era fill de Ramon.242
Per ara no s’ha trobat cap més document que parli dels Malet com a masovers del cas- tell. Malgrat tot, posteriorment, aquest cognom apareixerà sovint a la documentació nota- rial de Calaf de la segona meitat del segle XVIII, referent a la zona de Boixadors, però en cap cas en relació al seu castell. El 1782 apareix un Malet com a pagès del terme de Sant Pere Sallavinera;243 el 1786 es troba Jaume Malet com a pagès del terme de Boixadors, si bé no hi ha cap referència que visqui al castell de Boixadors.244 Dos anys més tard, es redactaven els capítols matrimonials de Ramon Malet i Caterina Molins, neboda de Segi- mon Molins, rector de Boixadors; en cap moment es diu que aquest Malet ni els seus pares visquin al castell de Boixadors.245 El 1843, apareix Jaume Malet, pagès de Boixadors, el qual esmenta Ventura Malet com el seu pare.246
ISIDRE MALET = MAGDALENA MALET Habitant en el castell I BIOSCA de Boixadors.
MARIANO MALET PERE MALET RAMÒN MALET = AGNES MALET Pagès del mas de les Pagès que habità en el Habitant en el castell i I FIGUERA Feixes, del terme de molí de Boixadors. terme de Boixadors. Testà el 15 de febrer Sant Pere Sallavinera. de 1763. Testà el 26/8/1776.
ANTON MALET EMANUEL MALET Habitant en el castell de Boixadors, segons un document del 1776.
Els Malet, habitants del castell de Boixadors
240 ACA, Districte d’Igualada, Calaf, manual 970, full solt entre els fol. 32 i 33. Notari Josep Novau. 241 AHCI, notaria de Calaf, notari Josep Novau, manual de 1775 a 1776, fol. 105. 242 ACA, Districte d’Igualada, Calaf, manual 970, fol. 83. 243 AHCI, notaria de Calaf, notari Josep Novau, manual de 1781 a 1782, fol. 177v. 244 Ibidem, n. 124, fol. 162. 245 Ibidem, n. 126, fol. 4v. 246 Ibidem, notari Josep Ventura i Miró, manual de 1842 a 1843, fol. 140, any 1840. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 340
340 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
L’església de Boixadors
Sant Pere de Boixadors al segle XVIII
Segons la bibliografia, pot ser que del darrer terç d’aquest segle siguin algunes de les refor- mes de l’església: la construcció d’un absis nou de planta rectangular i la d’un campanar d’espadanya amb doble obertura de mig punt. Interiorment, sembla que es modificaren les capelles laterals dividint les del segle XIII en dues. A sobre d’aquestes noves capelles s’observa encara l’arc apuntat primigeni, ja que se’n conserven les dovelles. No s’ha tro- bat, però, documentació que faci referència a aquestes remodelacions, si bé l’estudi dels paraments així sembla indicar-les. D’altra banda, sembla que l’arrebossat en guix de tot l’interior, que es pot veure en fotografies prèvies a la restauració de l’arquitecte Camil Pallàs, seria d’aquesta època.
Entre els segles XVII i XVIII, també segons bona part de la bibliografia, la part primitiva de la nau de l’església de Boixadors seria sobrealçada. Segurament l’edifici va ser fortificat durant els diferents esdeveniments bèl·lics del XVIII, si és que ja no ho havia estat abans. Aquest és un fet molt habitual en les esglésies d’arreu del Principat247; en el cas de Boixadors, les fotografies anteriors a la restauració de Camil Pallàs encara permeten veure-ho. Aquesta possible fortificació va consistir en un alçament dels murs perimetrals de l’església. D’a- quella manera, entre l’antiga coberta i la nova teulada a dues vessants es creava un espai, a manera de corredor, que convertia l’edifici en un petit fortí comunicat amb l’exterior només per petites obertures.248 Interiorment, tot aquest nou espai quedava comunicat per la part de l’absis amb la rectoria. Podria ser que posteriorment tot aquest espai fos aprofitat com a magatzem, graner o golfes de l’església o rectoria.249 La gent de cal Gotsems recorden que el graner, a la que s’hauria de considerar darrera etapa de l’església, estava a sobre de la seva volta.
El 21 d’agost de 1723, amb el rector Marià Portell, es va fer una visita pastoral a l’esglé- sia de Boixadors, la primera documentada del segle XVIII. En aquells moments, Salvador Monsó, prevere resident a Barcelona, era l’obtentor del benefici de santa Maria: pagava vint lliures al rector, quan de fet n’havia de pagar vint-i-quatre.
En aquesta visita pastoral apareixen documentades unes estances de l’església. D’una banda, el graner: allí s’hi guardava el blat que es lliurava a l’obra de l’església i del que es manava que no es quedés ni en mans dels obrers ni dels priors de les confraries. Aquest blat segurament devia formar part del delme i la primícia de les collites que els pagesos havien de pagar a la parròquia. D’altra banda, s’esmenta l’estança ocupada per l’arxiu de la sagristia, en els calaixos del qual s’havien de guardar els diners que també rebia l’obra dels pagesos per diversos conceptes.250
A la visita pastoral del 5 de juny de 1734 es va parlar d’un problema que afectava greu- ment l’església: la humitat. Es va manar a l’encara rector Marià Portell que tragués les escrip-
247 L’església de Sant Pere de l’Ars, propera a Boixadors, és un bon exemple d’església fortificada. 248 Una fotografia del març de 1962, entre d’altres, permet veure l’alçament que, en un moment determinat, havia sofert la coberta de l’església. Fons Documental de l’SPAL, Arxiu SCCM, clixé núm. 124.358. 249 La restauració de Camil Pallàs no respectaria aquestes obres de sobrealçament. 250 AEV, Visites Pastorals, vol. 1224, fol. 259. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 341
Estudi històric documental | 341
tures de l’armari de la sagristia, ja que es trobava en un lloc massa humit, i es va recoma- nar que se’n fes un de nou en una part seca i retirada de la casa on també s’hi haurien de guardar els altres papers i llibres de la rectoria.251 Aquesta no seria la darrera vegada que es fes referència a la humitat que patia aquest edifici
El 23 de juliol de 1735, Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors presentà al doctor en drets Miquel Torra, canonge de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, al benefici simple sota invocació de santa Maria i de les Onze Mil Verges fundat a l’església de Boixadors, vacant per mort del reverend Salvador Monsó, el seu últim obtentor. El bisbe de Vic li féu col·lació el 10 d’octubre de 1735 i se li donà possessió el 17 de novembre de 1735.252 Cal dir que aquest senyor de Boixadors posseïa altres beneficis: un sota la invocació de sant Julià, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i un altre sota la invocació del Sant Sepul- cre, a l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat.
La visita pastoral del 14 de juny de 1742, si bé no aporta cap notícia de tema construc- tiu, permet saber que en aquell moment la parròquia tenia vint-i-cinc cases i que cent-tret- ze persones rebien la comunió.253
A la visita pastoral del 6 de juliol de 1753, la parròquia de Boixadors tenia quinze cases, cinquanta persones de comunió, deu de confessió i dinou que s’havien confirmat. Hi havia fundades, a més, tres confraries: la del Roser, la de sant Isidre i la de sant Sebastià. Res- pecte a aquest darrer sant, el bisbe visitador trobà la seva relíquia sense autenticar, per la qual cosa va prohibir la seva adoració públicament, exceptuant el dia de la seva festi- vitat.254
Dos anys més tard, el 23 d’agost de 1755, es tornava a visitar pastoralment l’església de Boixadors. La tercera provisió d’aquella visita aporta informació sobre l’estat constructiu de l’edifici en aquells moments: «Al Sacristan de dicha Parroquial Iglesia Mandamos que componga el texado de la Iglesia por estar amenazando ruyna haciendo que construyan a pagar sus costas los que acostumbran contribuir a los gastos de la obra.» Cal destacar que s’esmenti la figura del sagristà; així es pot pensar en dues persones documenta- des vivint a la rectoria, o tres, si se suma la majordona que se suposa que devia servir al rector.255
A la visita pastoral del 17 de juny de 1757, el visitador tornà a permetre l’adoració públi- ca de la relíquia de sant Sebastià els mateixos dies i de la mateixa manera que es feia anti- gament, a causa de la gran fe i devoció dels fidels de Boixadors cap aquella relíquia. Pel que fa a l’aspecte constructiu, sembla que no s’havia fet gaire cas de la provisió efectua- da dos anys abans, i el visitador tornava a insistir: «Al Jurado Mandamos que componga o haga componer el Terado de la Iglesia según y conforme esta mandado por Nos en la provisión de num. 3 de la antecedente visita al Sachristan, lo que fue equivocación por ser el Jurado y no el Sachristan el que cuida de la obra de la Iglesia.»256
251 Ibidem, vol. 1225, fol. 133v. 252 ACBE, Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá, fol. 1926. El document original es troba a l’AHPB, notari Joan Olzina i Cabanes, manual de 1735 a 1736, fol. 23 al 25. 253 AEV, Visites Pastorals, vol. 1223 A, fol. 340.254 Ibidem, vol. 1227, fol. 27. 255 Ibidem, vol. 1228, fol. 115. 256 Ibidem, vol. 1229, fol. 37v. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 342
342 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Van passar dos anys i les reformes del sostre de l’església no s’havien portat a terme. És per això que una de les provisions de la visita del 14 de juliol de 1759 pren un caire més amenaçador i no dubta a cridar a la justícia si fa falta: «Respecto de que no obstante las provisiones por nos echas para que se recompusiese la teulada de la presente Parroquial Yglesia hasta ahora no se ha complido y constandonos tener la madera y otros materia- les prevenidos a este fin, mandamos se componga en el termino bien visto al Rector aten- dido el tiempo presente de la coxida, pero passado el termino que su [...] aparezera al Reve- rendo Rector, nos dara aviso para recurrir al corregidor de Cervera a fin de que los obligue a cumplir por justicia y con todo rigor lo decretado por nos en la presente Provision.»257
Sembla que les obres que necessitava l’església de Sant Pere de Boixadors finalment es dugueren a terme, ja que a la visita pastoral del 23 de juny de 1761 no se’n fa cap refe- rència.258
Del juny de 1764 data una altra visita, en la qual no s’esmenta l’estat constructiu de l’es- glésia. D’altra banda, aquest any és el primer en què apareix documentat Segimon Molins, rector que durant la seva llarga estada a Boixadors sembla que portà a terme tot un seguit d’obres de considerable importància, sobretot a la rectoria.259
Si bé semblava que els problemes constructius d’aquest edifici ja s’havien reparat, a la visita del 19 d’octubre de 1767 una provisió demanava una intervenció a la sagristia: «Havem reparat que la Sagristia esta maltractada y que si no se arrebussa, ab lo temps arribaria a una total ruina i perço manam al Rt. R y Obrers de dita Iglesia que arrebussan dita Sagristia.»260 Una de les causes que segurament havien deixat la sagristia en aquell estat podia haver estat, juntament amb altres factors, la humitat de la que es parlava ante- riorment. S’ha de tenir en compte la ubicació de l’església de Boixadors i les construc- cions annexes, enclavades a la vessant del turó i, per tant, afectada, entre d’altres, per les aigües pluvials, sobretot a la façana de tramuntana.
El 7 d’octubre de 1771 s’efectuava una altra visita pastoral a Boixadors, en la qual es par- lava del desig d’abandonar aquell vell temple i construir-ne un de nou. Els motius que havien portat a aquesta decisió eren: el difícil accés cap a l’església del castell i el fet que el nucli de població hagués anat creixent molt allunyat d’aquesta. Aquesta provisió de 1771 serà cabdal en els esdeveniments posteriors referents al trasllat de la parroquial de Sant Pere i apareixerà constantment esmentada:
«[...] Finalment manam al Rvnt. Rector Obrers y demes convinga observian las antecedents y exortam en Jesu Christ al Actual Rector la perseverancia del Lluhiment de sas Iglesias y del zel de sas Ovellas com fins vuy ho ha practicat y que exortia a sos Parroquians ser no sols convenient sino necessari per la assistencia espiritual mudar la Iglesia Parroquial a lloch mes commodo per estar esta al extrem de la Parroquia; perque pugan en sas neces- sitats ab mes puntualitat tenir de son pastor lo consuelo y frequentar la Igla que al present per sa situacio y la de las casas se pot dir innaccessible en molts temps, havent de pujar-
257 Ibidem, vol. 1231, fol. 41. 258 Ibidem, vol. 1231, fol. 219v. 259 Ibidem, vol. 1232, fol. 42. 260 Ibidem, vol. 1233, fol. 6. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 343
Estudi històric documental | 343
hi ab gran fatiga, aixis que sels excusara aquesta, redundant en comoditat corporal, y que atenguian aquesta importancia, resolent posar en execucio esta obra, que judicam sera gloria de Deu, sens excusarse ab la escasses del temps, perque si ho posan en practica veuran com las dificultats que sels proposan no son tant arduas com judican a demes que Deu Nostre Senyor beneeix y ab especialitat ajuda als que procuran sa major Gloria y lo be espiritual de sas animas y manam al mateix rector que en la festa de precepte prop vinent publiquia segons estil la present visita, fent fe de sa publicació. Dat en acte de Visi- ta en St. Pere de Boxadors als 7 de Octubre de 1771 [...].»261
A la visita pastoral del 2 de novembre de 1773 es demanava tant al rector, Segimon Molins, com als obrers que mantinguessin neta i lluïda l’església parroquial.262 La del 10 d’octu- bre de 1775 s’ocupà només dels ornaments de l’església, en concret de la seva neteja i del seu adobament; a més, tal com manava el papa Benet XIV, demanava que s’afegis- sin imatges de Crist en els altars.263
El 22 de juny de 1778, el bisbe de Vic visitava Sant Pere de Boixadors sense fer cap pro- visió que aporti informació interessant per a aquesta història.264 Dos anys més tard, la visi- ta pastoral del 14 de setembre de 1780 es va centrar principalment en l’ensenyament i el coneixement de la doctrina cristiana, del catecisme i del rosari.265 Les visites pastorals del 12 de maig de 1785, del 17 de maig de 1790 i del 13 d’octubre de 1796 no tractaran temes referents a l’estat constructiu de l’església de Boixadors.266
Pel que es desprèn de totes les visites pastorals del XVIII vistes fins ara, la parròquia de Sant Pere de Boixadors es va anar empobrint amb el temps, ja sigui per la manca de recur- sos dels seus parroquians com per la, de vegades, pèssima administració dels seus obrers, que no feien tot el que havien de fer, tal com consta a la visita pastoral del 15 de juliol de 1783.267
Sobre la rectoria de Boixadors
Un dels fets que més s’ha de lamentar de la restauració duta a terme a l’església de Boi- xadors entre els anys 1971 i 1974 és l’enderrocament i total desaparició de la rectoria. Aquest edifici havia anat creixent encastat al voltant de la capçalera del temple, formant amb el temps un cos arquitectònic de dimensions molt considerables, adaptat perfecta- ment als desnivells del terreny. Són molt escasses les dades que es tenen d’aquesta rec- toria: l’arxiu parroquial, principal font documental per al seu coneixement, va ser cremat durant els tràgics esdeveniments que precediren la Guerra Civil (1936-1939).
261 Ibidem, fol. 235. L’11 de febrer de 1818, el rector de Boixadors, Magí Salvador, feia la transcripció d’aques- ta visita pastoral de 1771 del bisbe Sarmentero (AECV, Boixadors, Nova Església Parroquial, 1829 a 1941). També es pot trobar aquest document a l’AEV: Demarcacions parroquials. Variacions dels anys 1854-1867. Arxiprestat de Calaf. 262 AEV, Visites Pastorals, fol. 355v. 263 Ibidem, vol. 1234 A, fol. 23v.264 Ibidem, fol. 181. 265 Ibidem, fol. 349v. 266 Ibidem, vol. 1236, fol. 35v. i fol. 216v., respectivament, i vol. 1238, fol. 17v. Consta una visita del 16 d’oc- tubre de 1796 (Vol. 1237, fol. 67.) que no aporta cap mena d’informació interessant. 267 Ibidem, vol. 1235, fol. 16v. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 344
344 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Com ja s’ha anat veient, les referències que es fan de la rectoria a les visites pastorals són ben poques, a causa de que qui s’ocupava d’ella era el rector personalment i no l’obra parroquial. El que més s’esmenta per part del visitador eclesiàstic és l’arxiu i la sagristia, ja que allí s’hi guardaven els llibres i els objectes litúrgics de l’església. A més, el rector de Boixadors, amb els seus poders de notari o de ohidor de fet, guardava a la sagristia la docu- mentació protocol·lària notarial de tota la zona.268 Cal suposar que aquestes dues estan- ces quedaven englobades dins el mateix cos arquitectònic de la rectoria.
Si bé seguir l’evolució constructiva de la rectoria és una feina gairebé virtual, les fotogra- fies conservades a l’arxiu de l’SPAL permeten distingir-ne diferents etapes. A la llinda d’u- na balconada de la façana sud de la rectoria s’hi podia llegir amb certa dificultat la data esculpida de 1777 a més del nom de Segimon Molins, prevere documentat com a rector de Sant Pere de Boixadors entre els anys 1764 i 1802. Si bé no se sap a què fa referèn- cia aquesta data, s’hauria de pensar en obres, reformes o afegits tant a la rectoria antiga com a l’església durant aquest any o anteriors.269
D’altra banda, fotografies dels murs exteriors de l’absis de l’església, una vegada s’havia enderrocat la rectoria, permeten veure un complex joc de fases constructives: rastres d’an- tics forjats, alçament de sostres, obertures i tapiats de portes, etc.
Obres al castell de Boixadors al darrer quart del segle XVIII
És un fet del tot habitual l’existència d’importants arxius familiars patrimonials a moltes de les masies escampades arreu del territori català. De la zona de Boixadors se’n conser- ven actualment dos de gran rellevància documental i històrica: l’arxiu de la família Bosch del Molí de Boixadors i l’arxiu de la família Ribalta. Si bé no ha estat possible la consul- ta del primer, pel que fa al de la família Ribalta, dipositat avui en dia a la vila de Tàrrega, es va poder fer un primer buidat general que aportà força informació referent al castell de Boixadors.270
D’entre la gran quantitat de documents que el formen se’n va trobar un titulat «Comptes entre los Nobles Sors. Dn. Joan y Dn. Ignasi de Foxá y de Buxados, y jo Ramon Ribalta Pages de la Fortesa desde 1 Maig de 1777 fins a 1 Maig de 1786. Acredito jo Ramon Ribal- ta contra dits Nobles Sors». Es tracta d’una relació de comptes en la qual Ramon Ri- balta, administrador dels béns dels senyors de Boixadors, anotava totes les despeses, fos- sin del tipus que fossin, i els diners cobrats de la gent subjecta a la baronia, així com els diners resultants dels productes que oferien aquelles terres, com ara carbó i fusta. Aquest document dóna a conèixer tot un seguit d’obres fetes tant al castell de Boixadors com al de la Llavinera al darrer terç del segle XVIII.271
268 En un document del 29 de juny del 1795 es fa referència al testament de Joan Miquel i Cererol, pagès, «que feu y otorgà en poder del Reverend Segimon Molins, prevere i rector de Sant Pere de Boixadors» (ACI, notaria de Calaf, notari Agustí Novau, manual de 1794 a 1795, fol. 76). 269 Fons Documental SPAL, Arxiu SCCM, clixé 8.636. En aquesta fotografia es pot veure tota la façana de l’es- glésia amb la llinda emplaçada dalt d’un balcó. 270 El dia 19 de maig de 2000 es va visitar el senyor Antoni Ribalta, a la vila de Tàrrega, descendent de la famí- lia Ribalta de la Fortesa, qui molt amablement ens va deixar veure l’interessant i abundant arxiu familiar que, cal dir-ho, s’hauria de continuar buidant en posteriors recerques sobre el conjunt de Boixadors. 271 AFR, Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1777-1786, fol. 1. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 345
Estudi històric documental | 345
Les primeres notícies que consten referents a obres pertanyen a aquest darrer castell. El 16 de desembre de 1779 es va fer un rebut a Isidre Vila, fuster, per uns treballs fets allí. El 14 de novembre de 1780 torna a constar un rebut per obres fetes al mateix castell: en aquest cas és del mestre de cases Tomàs Basomba.272
Pel que fa al castell de Boixadors, la primera notícia de les reformes dutes a terme allí és del 16 de juny de 1781. Aquest dia, Ramon Ribalta pagava al mestre de cases Joan Ponça 10 lliures i 2 sous per la seva feina en la fortalesa.
«Nº 6 Mes so pagat per Obras fetas al Castell de Buxados com consta de Recibo de Joan Ponsa mestre de casas als 16 juny 1781...10ll 2s.»273
Aquesta obra no degué ser molt gran, pels diners que es pagaren. El 1782, el jornal de mestre de cases en aquella zona era de 10 sous, i el de manobre de 7 sous i 6 diners. Si aquestes quantitats se’ls hi afegeix el preu dels materials emprats, es pot suposar que es degué tractar d’una petita reforma.274
El 6 de novembre de 1784, Ramon Ribalta satisfeia una quantitat de diners al masover del castell de la Llavinera per unes obres d’adobament de la teulada. Amb aquests diners pagava setanta-cinc teules, el port d’aquestes i el jornal del mestre de cases.275 El 2 de febrer de 1786, el mateix administrador pagava 20 lliures, 17 sous i 10 diners al mestre de cases Ramon Figuera per unes obres fetes aquesta vegada al castell de Boixadors:
«Mes en dit Castell [de Boixadors] per obras fetas per Ramon Figuera mestre de Casas consta de Recibo als 2 Fabrer de 1786...20ll 17s 10d.»276
Com passava al pagament del 1781, en aquest cas tampoc s’especifica en què consis- tiren els treballs, ni on es feren. El que està clar és que ara la quantitat de diners pagada és sensiblement superior.
En el cens del comte de Floridablanca, efectuat el 1787, apareix el Pueblo de Boixadors y la Fordesa, de la parròquia de Boixadors, dins del corregiment de Cervera, amb un total de 68 persones, entre les quals hi havia un mossèn, 12 pagesos i 9 jornalers.277 El poble de Sant Pere Sallavinera, però, té 115 habitants, menys que el 1719.278
El 25 d’abril de 1788, Ramon Ribalta pagava 5 lliures, 2 diners i 6 sous per unes obres fetes al castell de Boixadors; en aquest cas no es detalla ni en què consistiren ni tampoc qui les va fer:
«En 25 Abril de 1788, pagui per obras necessarias fetas al castell de Boxados consta de recibo nº 2... 5ll 2d 6s.»279
272 Ibidem, fol. 1. 273 Ibidem, fol. 1. 274 Informació extreta dels pagaments d’obres trobats aquest any en els llibres de la notaria de Calaf, a l’Ar- xiu Històric Comarcal d’Igualada. 275 AFR, Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1777-1786, fol. 1. 276 Ibidem, fol. 1. A la relació de comptes 1781-1802, fol. 3, s’esmentarà aquest pagament. El mestre de cases Ramon Figuera no s’ha trobat documentat en els fons notarials de Calaf. 277 IGLÉSIES, J.: El cens del Comte de Floridablanca, 1787, (Part de Catalunya), vol. II, p. 270. 278 TORRAS I RIBÉ, J.M., op. cit., 1993, p. 229. 279 AFR, Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1781-1802, fol. 3. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 346
346 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El pagament, sovint, es realitzava temps després d’haver acabat les obres; qui sap si aques- tes es feren preveient la visita del senyor al castell per a la presa de possessió de la baro- nia de 1788. Per la quantitat de diners invertida, però, no es degué tractar d’una obra con- siderable.
Aquest pagament tot just comentat apareix en una altra relació de comptes també redac- tada per Ramon Ribalta, i que també va ser trobada a l’arxiu familiar dels Ribalta de la For- tesa.280 Aquesta llista, d’extensió i de forma molt més elaborada que l’anterior, anava de 1776 a 1786 i recollia una gran i variada quantitat d’informació de l’administració de la baro- nia de Boixadors, de la qual Ramon Ribalta n’era responsable; s’hi anotava el que es per- cebia dels delmes, de les masies o de les collites, a més de les despeses que es tenien. Aquí s’inclouen les despeses de les diverses obres fetes tant en el castell de Boixadors com en el de la Llavinera.
El novembre de 1791, Ramon Ribalta va pagar 10 lliures, 16 sous i 10 diners per treballs efectuats al castell de la Llavinera. N’afectaren d’alguna manera la teulada, ja que es varen emprar dues-centes teules.281
Els pagaments d’obres documentats fins al moment són la prova definitiva i evident de l’activitat constructiva a la que es va veure sotmès el castell de Boixadors a finals del segle XVIII. Saber, però, en quines parts de l’edifici es dugueren a terme ja és més difícil. De nou és una fotografia de l’arxiu fotogràfic de l’SPAL, feta abans de la restauració dels anys setan- ta, la que permet veure incisa en una llinda de finestra la data 1793. La llinda en qüestió es trobava al mur oest del cos prismàtic situat més a migdia del castell, annex a l’habitat- ge dels arcs diafragmàtics i que tanca l’espai definit pels arqueòlegs com a recinte D.282 Aquesta finestra formava part del pis que va ser eliminat el 1976; la ubicació actual de la llinda és desconeguda. Gràcies, doncs, a la inscripció d’aquesta pedra es pot saber com a mínim una de les parts del castell modificades per les obres d’aquells anys.
Com es pot veure, la informació que permeten extreure aquests registres d’obres de Ribal- ta és poc detallada. Resten, però, les àpoques i debitoris conservats en els llibres nota- rials. Val a dir que durant els anys vuitanta del segle XVIII apareixen en els llibres notarials de Calaf molts pagaments per obres arquitectòniques realitzades per tota aquella zona; una febre constructiva que segueix la pauta predominant a tot Catalunya durant la matei- xa època. Pel que fa al castell de Boixadors, per ara, només s’ha trobat una àpoca en els llibres notarials. El 15 de juliol de 1796 Ramon Ribalta pagava 187 lliures, 7 sous i 3 diners, al mestre de cases Joan Claret, de la Fortesa, per les obres efectuades a la casa del cas- tell de Boixadors.283 L’àpoca, com a document notarial que és, va seguida d’una relació de tots els materials emprats en l’obra –calç, bigues, teules...–, així com dels jornals requerits. La feina del mestre de cases, a més, va incloure l’arrebossat d’una paret, i haver refet el forn.
280 Aquest estat de comptes és titulat «Liquidació General de tots comptes tinguts entre el Noble Sr. Dn. Igna- si de Foxá, y Ramon Ribalta Pages de la Fortesa des del Juliol de 1781 fins vuy 7 Juliol de 1802 a saber» 281 AFR, Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1781-1802, fol. 3. 282 Fons Documental de l’SPAL, Arxiu SCCM, clixé núm. 158.286. 283 AHCI, notaria de Calaf, notari Agustí Novau, manual de 1795 a 1796, fol. 113. Vegeu APÈNDIX DOCUMENTAL NÚM. 20. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 347
Estudi històric documental | 347
Aquest pagament també consta en la relació de comptes dels anys 1781 al 1802 de Ramon Ribalta. Si bé ni s’esmenta el mestre de cases ni la data de pagament, la quantitat de l’im- port és la que identifica l’àpoca comentada:
«Consta de Apoca nº 3 haver pagat per fer los dos quartos nous al Castell de Boxados... 187ll 7s 3d.»284
Així doncs, el motiu d’aquelles obres va ser fer dues noves cambres, sense que per ara es pugui determinar quina era la seva funció i la seva ubicació. Es podria pensar que tota l’obra feta per Joan Claret es realitzés en el cos prismàtic del castell situat més a migdia –el de la llinda amb la data 1793– que s’ha comentat anteriorment. Pels materials emprats, com ara les bigues i les teules, s’ha de suposar que més que unes obres de reforma es va construir de bell nou un nou cos annex a l’edifici primigeni.
A més del mestre de cases Joan Claret, en aquest pagament de 1796 consta el fuster Cel- doni Sunyer, encarregat de fer les finestres. Pel que fa a aquest fuster, a la relació de comp- tes de Ribalta entre 1781 i 1802, i dins l’apartat «Cobros de Lluismes desde 1781 a 1801», hi ha la següent anotació: «De Saldoni Sunyer fuster de la Fortesa...... 22 ll i 8 s.»285
Cal comentar també la provinença de Joan Claret i Celdoni Sunyer; ambdós del poble de la Fortesa, com Ramon Ribalta, el que els havia contractat. D’altra banda, cal dir que Joan Claret ja havia treballat o treballaria per a Ramon Ribalta. Si bé no se sap la data, aquest acabalat pagès va fer obres a casa seva i el mestre de cases designat va ser Claret, a qui pagà 335 lliures.286
Es recullen en aquesta relació de comptes de Ribalta altres pagaments per obres fetes al castell de Boixadors que no es poden datar, com ara el següent:
«Pagui a Pere Salgá fuster per fer las portas a la pallissa del castell de Boxados, consta de recibo nº 6...5ll 4s.»287
Un aspecte per comentar és que per primera vegada s’esmenta la pallissa del castell, si bé per ara no se’n pot aclarir la ubicació exacta. Un altre punt per comentar és que Pere Salgà també apareix documentat en la llista del cobrament dels lluïsmes: «De Pere Sal- gá fuster de Boxadós per lo mateix fi y preu (es refereix al siti de la casa)...... 11 ll 2 s 3 d.»288
Per detallar més la feina feta per Salgà, val a dir que l’any 1783 es tenen documentats uns pagaments d’obres de mestre de cases i de fuster en unes pallisses de la propietat de Pau Morros, de Calaf. El fuster, Josep Gibergas, cobrà per les portes de les dues pallis- ses, incloses les mans, els ports, llatas de barramenta, golfos, panys i claus, un total de 14 lliures i 2 sous. El jornal de fuster aquell any era de 10 sous.289
284 AFR, dins Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1781-1802, fol. 3. 285 Ibidem, fol. 2. El lluïsme és el dret que calia pagar al senyor del domini directe quan s’alienaven les terres o possessions que d’ell es tenien a cens. 286 Generacions Ribalta a La Fortesa i la seva història, p. 38. 287 AFR, Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1781-1802, fol. 3. 288 Ibidem, fol. 2. 289 AHCI, notari Josep Novau, notaria de Calaf, manual de 1782 a 1783, fol. 163v 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 348
348 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
En el darrer pagament per obres al castell de Boixadors que apareix en aquesta relació de comptes, i que tampoc és datat, s’omet qualsevol referència al tipus d’obra, si de mes- tre de cases o de fuster:
«Mes per obras fetas al Castell de Boxados consta de recibo nº 9...... 45ll 18s 6d.»290
Si bé aquests pagaments comentats no estan datats, se sap únicament que varen ser efec- tuats entre 1781 i 1802. Si l’anotació de cada entrada segueix una ordenació cronològi- ca, es podria dir que l’obra del fuster Salgà i les darreres obres al castell, de rebut núme- ro 9, varen ser fetes entre 1796 i 1799. Així doncs, va ser un final de segle ben mogut, pel que fa a obres. D’altra banda, Ignasi de Foixà, senyor de Boixadors, havia fet reformes a la casa de Foixà des de 1786 fins 1790, segons l’àpoca signada pel mestre d’obres el 1791.291
Ja s’ha parlat anteriorment de la producció de les terres del castell de Boixadors. El cas- tell era una propietat que donava els seus fruits en diferents espècies: «Del 1798 al 1799 se feren en la Solana del Castell de Boxados 5400 pilas que tret lo treball de ferlas queda liquit 1 ll 2 s 6 d per cen y valen...... 60ll 15 s.» Una altra anotació diu el següent: «Des del any 1794 a 1800, inclusive se trague de la fusta se aprofita de las boigas del castell de Boxados, tret los gastos de obrarla...... 111 ll 4 s 3 d.»292
Amb la primera anotació o entrada es té documentada una part més del castell: la sola- na, a més de la botiga que es va trobar esmentada en un document de l’arxiu de Vic. La solana tornarà a esmentar-se en una anotació de Ramon Ribalta: «En 1801 valgué la cals se feu en la solana de Boxados liquit per mi...... 34 ll 12 s 6 d.»293 Per solana potser s’hau- ria d’entendre l’era del castell on, segons explica la família Bacardit, la gent del poble se solia reunir després d’escoltar missa i on la quitxalla jugava.
El segle XIX
Inventari del castell de la Llavinera
Una altra font documental d’interès són, com ja s’ha vist, els inventaris. Malauradament, fins ara, del castell de Boixadors no se n’han trobat de posteriors que permetin veure l’evolució constructiva d’aquest. En canvi, però, no succeeix el mateix amb el de la Lla- vinera.
En un document del 23 d’abril de 1801 redactat en el lloc de la Llavinera apareix docu- mentada Catarina Rahich, vídua de Ramon Rahich, pagès i colono del castell de la Llavi- nera, el testament del qual va ser fet el 5 de juliol de 1800. En aquest document, el cas- tell és descrit de la següent manera: «Casa sita en lo lloc de la Llavinera, propria del Senyor Don Ignasi de Foixà, Baró de Boixadors, que com a colono, lo difunt [en Ramon Rahich] cultivava.»
290 AFR, Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1781-1802, fol. 4. 291 AHPB, notari Francesc Just, protocol de 1866, vol. II, fol. 688. 292 AFR, Carpeta n. 14, Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1781-1802, fol. 1. 293 Ibidem, fol. 1. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 349
Estudi històric documental | 349
A continuació, es fa una descripció inventariada de l’interior de la casa. Aquestes són les dependències que es descriuen: estable, celler, corral del bestiar, pastador, botiga, cuina, cambra on morí el difunt, botiga immediata a la sala, cambra dels mossos, cambra imme- diat a rebost i cort. És, doncs, l’inventari propi d’una casa de pagès i podria ser perfecta- ment extrapolable al castell de Boixadors. En darrer lloc, es fa referència al que el pagès havia de pagar al senyor de Foixà a canvi de cultivar les seves terres: «dehuen correspon- drer per la part dominical, la sisena de tots fruits, sembrada per enter per compte del difunt de blat, ordi, espelta cup [¿] y pedrerol, y no saben en quantes quarteras».294
Comparant aquest inventari de 1801 amb el de 1521, sembla com si s’ometessin algu- nes parts de l’edifici: per exemple, la sala que es troba al costat de la botiga. Només es faria inventari dels béns del pagès que es trobarien a la part que només ell habitava, men- tre que les estances dels senyors, si n’hi havia, no estarien inventariades.
Manel Ribalta de la Fortesa
Un dels personatges destacats a principis del segle XIX a la zona de Boixadors va ser Manel Ribalta. Fill de Ramon Ribalta, va néixer el 12 de novembre de 1780 i va ser batejat a l’es- glésia de Sant Pere de Boixadors, segons deixà escrit el seu pare.
El 22 de desembre de 1810, en plena guerra napoleònica, el senyor Ramon de Foixà i Andreu, administrador de tots els béns de la seva mare Francisca de Foixà i Andreu, usu- fructuària dels béns del seu marit difunt, Ignasi de Foixà, constituí en escriptura pública a Manel Ribalta apoderat seu, amb plens poders per administrar tots els béns que els Foixà tenien a Catalunya.295
Manel Ribalta continuaria amb els arrendaments de la baronia de Boixadors del seu pare fins a extingir-se el termini fixat pels arrendadors. Durant els diversos conflictes bèl·lics del seu temps, Manel Ribalta no va abandonar els arrendaments d’aquella baronia, en la qual es mantingué, pregat insistentment pels senyors de Foixà, realitzant obres al seu castell que de moment no s’han trobat documentades.296
A partir de la seva mort, el 12 d’octubre de 1841, es desconeix la relació que continua- ren tenint els Ribalta amb la família Foixà. Si bé no es pot assegurar que l’hereu, Josep Ribalta, continués amb l’administració de les terres de Boixadors, es conserva un docu- ment, datat del 23 de desembre de 1846, en el que hi apareix com a mitjancer en la ven- da d’una finca i casa de Mariano de Foixà, llavors senyor de Boixadors, en el lloc i terme de Sant Pere Sallavinera.297 Aquest Ribalta, nascut el novembre de 1814, val a dir que tam- bé va ser un personatge rellevant en el Boixadors del segle XIX.298
294 AHCI, notaria de Calaf, notaris Agustí i Marià Novau, inventaris de 1750 a 1827, fol. 107. 295 Generacions Ribalta a La Fortesa i la seva història, p. 46. Manel Ribalta va ser un personatge important: familiar del Sant Ofici, batlle de Boixadors i Fortesa, comissionat i apoderat de la Fortesa davant l’intendent del Govern, recaptador d’almoines de Boixadors i la Fortesa i senador per la província de Lleida, amb nome- nament de la reina Isabel II el 1840. 296 Ibidem, p. 45-52. 297 AHPB, notari Francesc Just, protocols dels anys 1845-1846, vol. 3, fol. 270v. Aquesta venda la va protocol·litzar Ventura Miró, notari de Calaf, el dia 30 de setembre del 1846. 298 Generacions Ribalta a La Fortesa i la seva història, p. 59-64. En cap lloc es parla de la relació del Josep Ribalta amb la família Foixà. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 350
350 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El castell de Boixadors a l’època de la desamortització
El segle XIX havia començat, com l’anterior, amb tot un seguit de conflictes bèl·lics. No se sap com va afectar el castell de Boixadors la guerra napoleònica (1808-1814), encara que hi ha constància documental del pas de l’exèrcit francès per terres properes. El 5 de novem- bre de 1810 i el 30 de març de 1811, els francesos passaren per Castellar; anaven des de la Segarra fins a Manresa pel Camí Ral. Pau Ferrer, batlle de Castellar, va escriure una relació de tots els danys i saqueigs que havien fet les tropes franceses, com ara els roba- toris que patí la casa del castell de Castellar, on «pillaron la ropa y alhajas de la casa del colono Joan Atzet por valor de 50 l». Les esglésies i capelles de la zona tampoc po- gueren escapar a les accions de l’exèrcit enemic.299 No resultaria gens forasse- nyat pensar en uns mateixos fets al castell de Boixadors.
Existien a l’actual municipi de Sant Pere Sallavinera, fins al 1810, dues poblacions amb segell propi i comú: Boixadors i la Fortesa, que tenien per escut una torre flanquejada amb la B a l’esquerra i la F a la dreta. Posteriorment, quan es fusionaren els dos municipis amb el de Sant Pere de la Llavinera, s’anomenà el municipi Sant Pere Sallavinera.300
Entre els anys 1834 i 1835, es va produir la desamortització de Mendizábal. Es desconeix com degué afectar el conjunt de Boixadors. D’altra banda, entre 1833 i 1840 es va pro- duir la primera guerra carlina o Guerra dels Set Anys. Aquest conflicte bèl·lic va ser pitjor per aquesta zona, ja que si a la guerra napoleònica només era la Junta Superior la que exigia impostos, ara eren tots dos bàndols els que ho feien. Era normal la requisa d’arma- ment i dels fruits del camp, sobretot per les incursions carlistes que entraven per la serra de Prades i de Boixadors.301
El castell objecte d’aquest estudi, cada vegada menys freqüentat pels seus propietaris, continuava essent habitat pels seus masovers, per la qual cosa s’hi hauria de suposar la realització d’obres, més aviat puntuals, que, per ara, no han restat documentades. El 1837 degué ser un d’aquests anys d’obres, segons un grafit trobat a la paret de llevant de l’in- terior, la sala dels arcs diafragmes, pròpiament la zona habitada del castell, amb aquesta data.302 Per ara, no es pot dir quin tipus de reforma es dugué a terme en el castell aquell any, si bé es podria pensar en un simple arrebossat de les parets. Durant aquesta època, Manuel Ribalta continuava portant els comptes de la baronia.
Malgrat que el castell en general ja es devia trobar en bona part derruït, encara hi devia haver en peu algunes estances en les quals hi podrien residir els senyors, si bé durant breus espais de temps. Pascual Madoz, al seu diccionari dels pobles i les províncies d’Espanya, definia aquest castell com la casa del baró de Boixadors.303 Pel que fa a la torre de l’ho- menatge, se sap que en aquells moments estava quasi destruïda.
299 PARCERISSES I COLOMER, R., op. cit., p. 143. 300 ESTANY I FERRER, J.M., op. cit., p. 468. 301 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 470. 302 Fons documental de l’SPAL. Diapositiva 70.373. 303 El diccionari de Pascual Madoz va ser publicat el 1845. Les dades que oferia eren de pocs anys abans i eren, moltes d’elles, aportades pels seus col·laboradors. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 351
Estudi històric documental | 351
L’any 1841, acabada la Guerra dels Set Anys, l’ajuntament de Sant Pere Sallavinera era nomenat constitucional, segons una carta del general Domingo Aristazábal dirigida a l’al- calde de Boixadors i la Fortesa, Rafel Bosch.304
Durant la segona meitat del segle XIX es devia construir un mur a migdia de la torre, que generaria una sèrie d’espais destinats a estables i cellers que van desaparèixer durant la primera fase de les obres de restauració, als anys setanta.305 Aquestes construccions són visibles en fotografies del primer quart del segle XX.
Senyors i propietaris del castell de Boixadors
L’abolició del règim senyorial o baronial
A la primera meitat del segle XIX el mapa politicoadministratiu de Catalunya era, encara, eminentment «feudal». El cens de 1797 constatava l’existència de set-centes quaranta- dues jurisdiccions a mans de senyors laics, entre els quals es trobarien els senyors de Boi- xadors. Així doncs, queda ben palesa la importància del règim senyorial a Catalunya i la significació de la noblesa com a perceptora d’uns drets jurisdiccionals i d’unes rendes agrà- ries basades en el domini eminent de les terres sotmeses a la seva jurisdicció.
El 6 d’agost de 1811 les Corts de Cadis emeteren el Decret Llei número 86, que declara- va incorporades a la nación les senyories jurisdiccionals o baronials i manà que els seus territoris quedessin sotmesos a la legislació general de l’Estat espanyol. Va ser desenvo- lupat posteriorment per la Llei de 3 de maig de 1823; ambdós serien restablerts per Decret de les Corts de 20 de gener de 1837.
El Decret de 1811 incorporava a la nació tots els senyorius jurisdiccionals, tot abolint els estatuts de vassall i vassallatge. Tots els contractes establerts entre senyors i vassalls es consideraven a partir d’aleshores com a contractes de particular a particular i s’abolien tots els privilegis exclusius, privatius i prohibitius que tinguessin el mateix origen de sen- yoriu: els de caça, pesca, forns, molins, aprofitament de les aigües i muntanyes, entre d’al- tres. A partir d’aquell moment, doncs, ningú no podia considerar-se senyor de vassalls, exercir jurisdicció, nomenar jutges ni usar dels privilegis i drets que ell mateix regulava. Les baronies van ser definitivament enterrades per llei de 3 de maig de 1823.306
El 1821 entrà en vigència la Constitució de Cadis. Es desconeix exactament quan els barons de Boixadors varen perdre els seus privilegis, però el fet és que un document de 1867 ens dóna a conèixer que els barons de Foixà encara cobraven els delmes de les terres de Boixadors. D’altra banda, una publicació de 1898 sobre el bisbat de Vic, quan parla del baró de Boixadors el qualifica com a «en otros tiempos señor del pueblo», per la qual cosa s’ha de pensar que en aquell moment els Foixà-Boixadors haurien perdut els privilegis del passat.307
304 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 470. 305 Vegeu la primera part d’aquest llibre. 306 PONS I GURI, J. M., op. cit., 1989, p. 351. 307 GUIU CASADESSÚS, J.: Guía descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayu- das, Vic, 1898. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 352
352 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Narcís de Foixà-Boixadors, senyor de Boixadors
Narcís de Foixà-Boixadors i d’Andreu, fill d’Ignasi de Foixà-Boixadors i Maria Francesca d’Andreu, va néixer el 1782. Els seus germans foren Ramon, brigadier dels exèrcits nacio- nals, Ignasi i Marianna.308
En els documents, Narcís de Foixà-Boixadors apareix i signa, gairebé sempre, com a baró de Foixà i de Boixadors. Com el seu pare, habitualment també residia a la ciutat de Bar- celona, a la casa del carrer de Santa Anna. Amb tot, continuava passant llargues tempo- rades a Girona i a Foixà, des d’on, mitjançant advocats, procuradors i administradors, podia controlar millor les seves rendes. El 1803, Narcís de Foixà es va casar amb Clara de Revi- lla; d’aquesta unió nasqué Mariano de Foixà-Boixadors i Revilla. La seva segona esposa seria Maria Francesca de Miquel, amb qui es casà el 1815 i de la qual va tenir Narcís de Foixà i Miquel.
Es pot dir que amb Narcís de Foixà-Boixadors i d’Andreu comença la davallada econò- mica de la família. Els anys vint del segle que tot just es tracta varen ser difícils per a ell i per a la seva prole.309
L’1 de desembre de 1832, Maria Francesca d’Andreu i Vilaplana, la seva mare, feia tes- tament davant del notari públic de Girona, Lluís Sala. El 10 de març de 1843 ho faria ell mateix.310 Encapçalaven aquest document totes les distincions que havia rebut al llarg de la seva vida: «gentilhombre de cámara de S.M., teniente coronel de Húsares retirado, con- decorado con varias cruces de distinción, miembro de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y de la Sociedad de Amigos del País de Gerona». Seguint la tradició familiar, el testador desitjava que el seu cadàver fos enterrat en el panteó del cementiri del castell de Foixà.311 Narcís de Foixà-Boixadors moriria poc després: el 4 d’agost de 1843, a la ciutat francesa de Perpinyà.
Mariano de Foixà i Revilla, senyor de Boixadors
Narcís de Foixà-Boixadors, com tot just s’ha dit, s’havia casat el 1803 amb Clara de Revi- lla, unió de la qual nasqué Mariano de Foixà.312 No se sap exactament on va néixer el que hauria de ser el nou baró de Foixà i Boixadors, però en més d’un document apareix com a natural de Saragossa.313 De fet, consten com a possessions seves terres de la vila de Montsó i, a més, val a dir que va ser Caballero Maestrante de la Real de Zaragoza.314 Cal dir que la família Foixà, mitjançant diversos enllaços matrimonials, s’havia anat castella- nitzant amb el pas del temps, com havia passat amb molta noblesa catalana. Mariano
308 Aquesta darrera moria el 1869. Va fer el testament amb el notari de Barcelona Magí Soler i Gelada el 7 de juny de 1868, protocol·litzat el 4 de setembre de l’any següent. 309 Així ho demostra un document que es troba a l’AHPB, notari Francesc Just, protocol de l’any 1869, fol. 493. Malgrat tot, la família havia continuat amb el seu nivell de vida; com tocava a qualsevol de la mateixa classe d’aquella època, tenia, per exemple, un capellà d’honor que alhora feia de mestre dels fills. 310 El seu testament es troba a l’AHPB, notari Joan Oller, manual de 1843, fol. 56. 311 AHPB, notari Joan Oller, manual de 1842 a 1844, vol. 16, fol. 56. 312 Els capítols matrimonials varen ser fets a Lleida pel notari Ignasi Turull el 7 de juny de 1803. 313 AHPB, notari Francesc Just, protocols dels anys 1852 i 1853, fol. 227. 314 Ibidem, protocol de l’any 1863, fol. 411. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 353
Estudi històric documental | 353
de Foixà, en alguns documents, afegirà a la seva signatura habitual els cognoms Carrillo i Mayoral.
Mariano de Foixà-Boixadors també es casà dues vegades. La primera, el 1830, amb Ramo- na de Vilallonga i Marimón;315 la segona, amb Dolores Serra i Santos. Aquesta darrera sem- bla que havia estat casada anteriorment; fills d’aquest primer matrimoni foren Fèlix i Ale- jandro Roxlo i Serra, que més endavant esdevindrien copropietaris del castell de Boixadors.316
Ha restat escrita en els llibres notarials la presa de possessió dels béns patrimonials que Mariano de Foixà-Boixadors féu després de la mort del seu pare; un ritual que el referma- va com a senyor de totes les propietats de la família, com s’havia vist al segle XVIII, si bé sense tanta pompa i cerimònia. S’ha conservat la presa de possessió a la casa del carrer de Santa Anna de Barcelona i a d’altres llocs; malauradament, però, no s’ha trobat la corres- ponent a la casa de l’antic castell de Boixadors.317
El 16 d’agost de 1843, Mariano de Foixà i Revilla, baró de Foixà i de Boixadors, donava poders a Antoni Grases i Arbó perquè fos el seu procurador.318 D’altra banda, el 30 d’a- gost de 1843 donava poders a Francesc Seguers, pagès del poble i de la baronia de Boi- xadors, «para que en nombre del Sr. Otorgante y representando su persona, voz, acción y derecho, pueda arrendar a las personas, por los precios y con los pactos y condiciones que bien le pareciesen» les finques dels Foixà per aquella zona de l’Anoia.319 En un docu- ment del 15 de juliol de 1847, Mariano de Foixà i Revilla donava poders a Antonio Grau, advocat de Calaf, perquè fos procurador i administrador de les seves possessions.320
Mentrestant, entre 1846 i 1849, es produïa la segona guerra carlina, altrament anomena- da Guerra dels Matiners, sense que de moment se sàpiga si tingué repercussions en el conjunt de Boixadors.
Els cadastres de 1853 i de 1862
Una altra font documental destacable per les dades que aporta són els cadastres. Pel que fa al conjunt de Boixadors, el primer cadastre que es conserva és el de 1853. En ell es fa una relació de totes les finques del districte municipal de Sant Pere Sallavinera, partit judi- cial d’Igualada, dintre del qual ja s’incloïa l’antic poble de Boixadors.321
Amb el número 34 apareix el propietari, el senyor baró de Foixà, al qual li consten 18 fin- ques rústiques i 2 d’urbanes. Dins de les primeres es troba la heredad del Castillo, pro-
315 Els capítols matrimonials de Mariano de Foixà i Ramona Vilallonga foren redactats el 15 d’abril de 1830 amb Joan Plana i Salvador Clos i Gualba, notaris de Barcelona. 316 Els fills de la senyora baronessa, vídua de Boixadors, residien uns a Catalunya, uns altres a Aragó, un altre a Castella i el cinquè a l’Argentina. (AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal). 317 AHPB, notari Joan Oller, manual de 1843, fol. 52v.-54. 318 Ibidem, manual de 1842 a 1844, vol. 16, fol. 67v. 319 Ibidem, vol. 16, fol. 79v. 320 AHPB, notari Francesc Just, protocols dels anys 1847-1848, vol. 5, fol. 156v. 321 ACA, Hacienda, Inventario de Contribución Territorial. Barcelona y pueblos de la provincia. Sant Pere Salla- vinera, Amillarament del 1853, TER 1545. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 354
354 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
pietat que li dóna principalment rendes del cultiu de cereals, del bosc i de la vinya, la prin- cipal activitat de totes aquestes terres i dels termes de Sant Pere Sallavinera.322
Dins el mateix cadastre, amb el número 83, apareix Damià Sapera, colono del Castell de Boxadors. D’aquest, que no és propietari de cap terra, només es diu que té dos ases amb un valor de 50 rals.
Entre els anys 1860 i 1890, hi va haver una notable davallada de la producció cerealista que va fer disminuir la població en tota aquesta zona segarrenca. Aquest recés va reper- cutir en l’aspecte demogràfic, ja que es produí l’abandonament de les zones rurals. El 1860, el poble de Boixadors tenia una feligresia de divuit famílies.
El segon cadastre que es té del municipi de Sant Pere Sallavinera és el de 1862. Amb el número 29, apareix el senyor baró de Foixà, propietari d’una «pieza de tierra de su pro- piedad que cultiva de su cuenta», la qual li donava els fruits del cultiu dels cereals, vinya i bosc, i que s’ha de suposar que seria el castell de Boixadors. A més, tenia dues cases urbanes i una mula i dos ases.
Aquest cadastre, però, suposa dues incògnites. Primerament, no se sap què havia pas- sat amb totes les finques que tenia abans el baró: si se les havia venut, si eren conside- rades conjuntament o si s’havien vist afectades per l’abolició de les senyories jurisdiccio- nals. En segon lloc, no apareix el nom de cap habitant del castell de Boixadors, si bé no s’ha de pensar que el castell estaria deshabitat.323
El nou propietari del castell de Boixadors
El 7 de juliol de 1863, Mariano de Foixà i la seva dona, Dolores Serra i Santos, constituïen com a administradors i procuradors seus a Antoni Joaquim i a Narcís Grases i Padró. Amb- dós serien, sempre durant aquella època, els principals administradors de la família, mal- grat haver-ne d’altres arreu del Principat. El matrimoni Foixà els dóna poder «para que en las casas y edificios que poseen y poseyesen, hagan las obras y reparos que fuesen úti- les y precios ajustándolas con operarios inteligentes pagando su importe o prometiendo su pago con hipoteca».324
Mariano de Foixà-Boixadors moria el 23 de setembre de 1863. Sense seguir la tradició familiar, va ser enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona. Havia fet testament aquell mateix any, segons el qual l’hereu d’ambdues baronies havia de ser el seu germanastre Narcís de Foixà i de Miquel, fruit de la unió de Narcís de Foixà amb Maria Francisca de Miquel. Amb tot, però, hi hauria d’haver una partició de béns entre la vídua de Mariano, Dolores Serra, que era nomenada hereva universal, i del germanastre esmentat.325
322 Si bé en aquest cadastre no apareix el nom del baró de Foixà, hem de suposar que es tractaria de Maria- no de Foixà-Boixadors i Revilla. 323 ACA, Sant Pere Sallavinera, Amillarament de 1862, TER 1546. En aquest cas tampoc apareix el nom del baró de Foixà però, com en el cas anterior, hem de pensar en la persona de Mariano de Foixà-Boixadors i Revilla. 324 AHPB, notari Francesc Just, protocol de l’any 1863, fol. 427. 325 AHPB, notari Jaume Burguerol, protocol de l’any 1863, fol. 532. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 355
Estudi històric documental | 355
El 30 de setembre de 1863, es declarava a Antoni Grau, advocat i notari de Calaf, perquè pogués «administrar, regir y gobernar los bienes raíces rústicos y urbanos de propiedad del señor poderdante haciendo en ellos las reparaciones útiles y necesarias previo aviso que deberá dar».326
El 8 de gener de 1866, Narcís de Foixà i de Miquel adreçava una carta a la seva cunyada en la qual li demanava i requeria que complís amb el que ell havia pactat amb el seu marit.327 Efectivament, el 9 de juliol de 1863, Mariano de Foixà i el seu germà Narcís havien signat un document de compromís per la liquidació i partició dels béns que quedava ratificat en el testament del difunt.328
El 26 de gener de 1866, Narcís de Foixà i Dolores Serra quedaren d’acord amb la divisió. A la vídua li pertocà el següent: «la heredad y castillo de Boxadors con todos sus hono- res, derechos y pertinencias, incluso las casas de Boxadors y San Pedro Sallavinera con todas sus tierras, campos, viñas y bosques asi sitas en Boxadors, como en la Llavinera, San Pedro Sallavinera y la Fortesa, incluso la pieza de Sardanyola y todos los derechos de cualquiera clase especialmente censos, dominios y cualesquiera otros de dicho cas- tillo». També li va correspondre «la mitad de los diezmos de Boxadors o lo que el Gobier- no entregue por indemnización de los mismos».329 Així doncs, Dolores Serra, baronessa vídua de Foixà i Boixadors, i els seus successors passaven a ser els nous propietaris del castell de Boixadors.
Mitjançant un document del 25 d’abril de 1866, Narcís de Foixà presentava una sèrie de valoracions de finques. A més de la de la casa del carrer de Santa Anna de Barcelona i la del castell de Foixà, també va presentar la de l’heretat de Sant Pere Sallavinera i la de la finca i del castell de Boixadors.330 El 26 d’abril de 1866, Dolores Serra afirmava que havia rebut d’ell les valoracions de «las heredades y castillo con sus tierras de Boxadors, Salla- vinera y la Fortesa», la del castell de Foixà i la «relación de mejoras con respecto a las casas y bosque de Boixadors».331 Amb aquesta darrera notícia es podria pensar que s’havien portat a terme unes obres al castell de Boixadors.
El preu fixat de les possessions de Boixadors va ser el següent: «Se ha fijado el valor de la heredad del castillo de Boixadors, tierra de San Pedro Sallavinera, inclusa la pieza dicha Sardanyoles en 15.316 duros 14 reales.» D’altra banda, les terres i les cases de Foixà, amb el castell inclòs, van ser valorades per 41.281 duros.332
El 17 de maig de 1866, Isabel II, reina d’Espanya, concedia el títol de comte a Narcís de Foixà i Miquel Andreu de Boixadors i de Blondel-Drohuot, noble de Catalunya i capità d’in- fanteria, baró de Foixà i Boixadors. Aquest, poc temps després, el 9 de juny de 1866, moria. Fou sepultat en el panteó de la família, al castell de Foixà.333
326 AHPB, notari Francesc Just, protocol de l’any 1863, fol. 741. 327 Ibidem, protocol de l’any 1866, fol. 27. 328 Ibidem, protocol de l’any 1863, fol. 411. 329 Ibidem, protocol del 1866, 1r vol., fol. 59, 2n vol., fol. 689. 330 Ibidem, 1r vol., fol. 353. 331 Ibidem, 1r vol., fol. 357. 332 Ibidem, 2n vol., fol. 688. 333 Altres fonts diuen que va morir el 28 de novembre del mateix any. Va fer testament el 19 d’abril de 1866 amb el notari Francesc Just. N’hauria fet un altre anteriorment, el 19 d’abril de 1865. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 356
356 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
El 1841, Narcís de Foixà i Miquel s’havia casat amb Maria del Carme de Bassols; fruits d’aquella unió van ser Enric, nat el 1842, Narcís, Francesc d’Assís i Francesca Leocàdia. Enric de Foixà i Bassols, el 1866, es casava amb María de las Nieves Rodríguez de Are- llano, tercera marquesa d’Armendáriz, resident a Madrid.334 Tres anys abans, el 30 de setembre de 1863, el seu pare el reconeixia perquè prengués possessió de totes les seves propietats.335 Malgrat ser baró de Foixà i Boixadors, no seria propietari del castell de Boi- xadors, si bé participaria de les seves rendes.336
El 2 de juliol de 1867, Maria del Carme de Bassols de Foixà, en qualitat d’hereva dels béns i drets del seu marit, Narcís de Foixà, feia redactar un document sobre la percepció de les seves rendes i que dóna a conèixer que la família Foixà encara participava dels seus pri- vilegis com a barons de Boixadors: «correspondiéndole el derecho a la percepción de varios diezmos como partícipe lego de los pueblos de Boxadors, La Fortesa, La Llavinera y San Pedro Sallavinera del Partido de Igualada».337
En un altre document, en aquest cas del 27 de febrer de 1867, Maria del Carme de Bas- sols, fent referència al testament del seu marit del 19 d’abril de 1865, dóna a conèixer un dels seus drets: «el derecho a la indemnización de la renta que han producido los que reci- bió su casa en los pueblos de la Baronía de Boixadors y La Fortesa, La Llavinera y San Pedro Sallavinera».338
Els anys setanta del segle XIX varen ser anys durs per a l’economia de la família Foixà, tal com dóna a conèixer un document del 20 de març de 1873: «desgraciadamente ha habi- do algunos años ha, y hay en el día gravísimas y repetidas enfermedades que han cau- sado gastos extraordinarios». A causa d’això, Enric de Foixà s’hauria de vendre unes quan- tes de les seves propietats i demanar alguns préstecs: un d’ells, de 30.000 pessetes.339
Sobre la costella de balena
Una costella, o bé os, de balena i tota la correspondència generada entorn de la seva retira- da de l’església de Boixadors i la posterior col·locació en el Museu de Vic donarà a conèixer moltes notícies referents tant al conjunt arquitectònic en estudi com als seus propietaris.
El 14 de juliol de 1884, Antoni Joaquim Grases, apoderat de Dolores Serra, baronessa de Foixà i Boixadors, escrivia una carta al bisbe de Vic en la qual li informava que Antoni Grau, l’administrador de l’antiga baronia de Boixadors, havia extret l’ofrena, és a dir, la costella de balena, feta molt temps enrere pels varvassors de Boixadors al temple.340
334 Capítols matrimonials del 10 de maig de 1866, redactats pel notari Francesc Just de Barcelona, fol. 387. 335 AHPB, notari Francesc Just, protocol de 1863, fol. 469. 336 Com passa amb altres membres de la família, se saben poques coses de la vida de l’Enric de Foixà. Del maig de 1869 fins al 1873, ell, juntament amb la seva mare, apareix com a veí del poble del castell de Foixà. Posteriorment, passarien a residir a Barcelona, a la casa del carrer de Santa Anna. L’Enric de Foixà, segon comte de Foixà, seria governador civil de Ciudad Real i Còrdova. 337 AHPB, notari Francesc Just, protocol de l’any 1867, fol. 519. 338 Ibidem, protocol de l’any 1871, fol. 61. 339 Ibidem, protocol de l’any 1873, fol. 99. 340 AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal. Antoni Grau era un advocat, notari i ric propietari de Calaf, al qual el difunt pare del senyor Grases li havia demanat ja feia quaranta anys que administrés la baronia de Boixadors. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 357
Estudi històric documental | 357
Tot seguit, el redactor de la carta passava a relatar una petita història de la família Boixa- dors de la que es poden extreure una sèrie de punts que, de ser certs, aclaririen alguns buits documentals. Per començar, s’esmenta a Guillem de Boixadors com el responsa- ble de l’erecció de la capella de Santa Maria i s’afirma que ell mateix, o un dels seus suc- cessors, va fundar el benefici sota la invocació de les Onze Mil Verges. Tenint en compte que es tenen documentats tres membres Boixadors amb aquest nom, s’hauria de situar la construcció d’aquella capella o església entre el primer quart del segle XIII i la primera meitat del XIV.
Entre d’altres gestes d’aquesta nissaga, s’explica com va anar a parar la costella de bale- na a l’església de Boixadors. Segons sembla, l’almirall Bernat de Boixadors, en record de les seves aventures i expedicions marítimes, va voler presentar a la Verge del castell un trofeu. Així, va fer portar a dalt del turó un gran os de cetaci, com a exvot.
De l’església de Boixadors, gràcies a aquest document, es pot saber que hi descansen «los restos de tantos héroes y aún del mismo que lo rindió», referint-se segurament als mem- bres de la família senyora del castell, o també potser a d’altres, que en aquells moments encara es podien veure a l’interior de l’edifici. Aquests sepulcres, un d’ells el de Constança, es conservaren fins al 1930. Posteriorment, sense que es recordi com, van desaparèixer, si bé encara se’n conserven rastres en el sòl.
El 20 de juliol de 1884, Antoni Joaquim Grases escrivia una carta en la qual explicava que el 1863, el llavors baró de Boixadors, Mariano de Foixà, quan va anar a prendre posses- sió de la baronia va veure la costella de balena dins de l’església de Sant Pere però que «el anterior párroco retiró dicha ofrenda del sitio que se hallaba y la depositó, con consen- timiento de D. Antoni Grau en un local adjunto llamado La Botiga que era el granero o lugar donde siempre se habían colocado los granos procedentes de los censos y diezmos que dichos SS. percibían en la baronia hasta su extinción».341
D’aquesta part de la rectoria anomenada botiga se’n torna a parlar en una nova carta d’An- toni Joaquim Grases, datada del 22 de juliol de 1884, sobre el mateix tema de la retirada de l’os de balena. Aquesta, segons l’administrador, es conservava en «el almacén o depó- sito de los granos que por diezmos y censos recaudaban los Sres. De Boxadors».
El 20 d’agost de 1884, Grases escrivia una carta dirigida a Josep Morgades, bisbe de Vic, en la qual li informava que havia parlat personalment amb els germans Roxlo, fills i hereus de Dolores Serra i Santos de Foixà, sobre el dret a disposar de la costella o os de balena per traslladar-la al museu vigatà i que finalment hi havien accedit.342 En aquesta carta s’es- menten per primera vegada els germans Roxlo, que ja serien propietaris del castell de Boi- xadors i dels seus béns. A canvi de la costella, el bisbe hauria de lliurar una quantitat de diners a l’obra parroquial de Boixadors que permetria tirar endavant la construcció de la nova església.
341 AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal. 342 Ibidem. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 358
358 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
L’església de Boixadors
Sobre el trasllat de l’església parroquial de Boixadors
La visita pastoral del 20 de maig de 1805 informava que no es pagava el blat necessari ni per a la il·luminació de l’església ni per al seu manteniment. Continuant amb la tònica gene- ral, ja vista en anteriors visites, els comptes de l’obra parroquial continuaven estant en una situació poc favorable.343
La següent visita pastoral, després de la de 1805, va ser el 7 de juliol de 1817. El fet que aparegui un obrer encarregat de treure i ficar tot el blat que rep l’església ens porta a pen- sar que una de les seves dependències o la rectoria faria de magatzem; podria ser que aquest magatzem estigués a les golfes de l’edifici, com es veu en altres esglésies. Tam- bé s’informa que allí, a més del rector, hi ha un sagristà.344
En aquestes visites pastorals, però, ni es parla de l’estat constructiu de l’església, ni es percep el descontent de la gent del lloc sobre la ubicació de la seva parròquia, ni es fa cap mena de referència al seu trasllat. I és que, veient l’estat al qual s’havia arribat, la pobla- ció de Boixadors havia començat a demanar solucions.
El 29 d’octubre de 1817, amb el batlle Josep Fontanella, es convocà una junta general en el poble de la Fortesa i es redactà un document en nom de l’ajuntament, veïns i particulars del terme i parròquia de Boixadors i la Fortesa, juntament amb el seu rector, en el qual es tracta- va de l’església parroquial i dels inconvenients i dificultats que aquesta suposava per als seus feligresos, en tots els sentits. Primer de tot, el problema de la seva ubicació, a l’extrem de la parròquia i molt allunyada de les cases. En segon lloc, l’accés: resultava molt difícil per a la gent d’avançada edat i per a les dones en estat pujar-hi quan feia mal temps. Aquests pro- blemes provocaven que els feligresos deixessin d’assistir a missa, a més que el rector, pels mateixos motius, de vegades no pugués administrar els sagraments, especialment a la nit.
En aquest document es prenia com a referència la visita pastoral del 7 d’octubre de 1771, en la qual ja s’havia demanat que, per les mateixes raons, es traslladés aquella parroquial a un lloc més idoni i còmode. Ara, gairebé cinquanta anys més tard, es creia del tot neces- sari adreçar-se al bisbe perquè concedís el corresponent permís per traslladar la parro- quial de Boixadors a l’església sufragània de la Fortesa, lloc considerat com el més còmo- de. En el mateix document també es va parlar de la construcció de la sufragània de la mateixa parroquial en una zona propera als llocs i masos de les Bassetes o Seguers del Trascoll o en l’indret que es considerés més útil i beneficiós per als parroquians.345
De la rectoria, l’estat de la qual hem de pensar que també seria deplorable, val a dir que l’únic esment que se’n fa és el que resta recollit al costat de les signatures i que degué escriure el rector: «Que se trasladia la rectoria de Boixadors al Poble de la Fortesa sufragà- nea de la mateixa Parròquia o que no se trasladia mes indiferent.»346
343 AEV, Visites Pastorals, vol. 1238, fol. 203v. 344 AEV, Visites Pastorals, vol. 1239 A, fol. 43. 345 Les persones que varen establir aquests dos punts foren, entre d’altres, Magí Salvador, rector de Boixa- dors i Narcís de Foixà, baró de Boixadors. 346 AECV, Boixadors, Nova Església Parroquial, 1829 a 1941. Aquest document és una còpia corregida que quedà en poder del mateix notari, Marià Novau, de Calaf i que la signà de nou el 20 de juny de 1829. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 359
Estudi històric documental | 359
La petició de la gent de Boixadors va ser escoltada i el 13 de març de 1819, Josep Sala, vicari general de la diòcesi osonenca, en nom del bisbe, donava permís perquè es portés a terme el trasllat de la parròquia de Sant Pere de Boixadors a l’església de la Fortesa. Hi havia, però, una sèrie de condicions que s’havien de complir: en primer lloc, s’havia de tenir clar on es construiria la sufragània, amb una relació de totes les despeses que s’hau- rien de fer, i, en segon lloc, s’havia de tenir en compte que la casa del rector que s’edifi- qués devia ser capaz y decente al costat de l’església de la Fortesa.347
Malgrat tot, les coses no anirien tan ràpidament com s’esperava. Es té coneixement indi- recte d’una instància que l’ajuntament constitucional dels llocs i termes de Boixadors i la Fortesa elaborà el 8 de juny de 1821 en la qual es demanava, per una banda, que es fes urgentment el trasllat de la parroquial i, per l’altra, es manifestava la impossibilitat d’aquell veïnat per construir la filial i la nova casa rectoral. Es sol·licitava que, de moment, Sant Pere de Boixadors fos la filial i que els feligresos fossin obligats a donar alberg al rector fins que no s’aixequés la nova rectoria.
Aquella sol·licitud va ser acceptada pel bisbat i el 20 de juny de 1821 el vicari general de la diòcesi donava el permís definitiu per traslladar la parroquial de Boixadors, amb tots els seus ornaments i relíquies, a l’església de la Fortesa. D’altra banda, vista la demanda del 8 de juny de 1821, es proposava que, de moment, l’església del castell actués de filial. D’altra banda, s’obligava els feligresos que donessin acollida al rector fins que la rectoria nova no hagués estat construïda a la Fortesa.348
El 1822 va ser l’any de l’aixecament dels reialistes. La visita pastoral del 29 de juliol de 1824 permet deduir que l’església de Sant Pere de Boixadors devia quedar afectada per aquells esdeveniments revolucionaris. Gran part de la decoració interior i de les imatges de culte van desaparèixer: mancaven, entre d’altres coses, unes quantes peces d’argent i la relí- quia de sant Sebastià. Estructuralment, però, sembla que l’edifici no patí destrosses de consideració. D’altra banda, en aquella visita es reconeixia la feina feta pel rector a l’hora de mantenir l’església en bones condicions.349
Es desconeix, però, a quin edifici s’està referint aquesta visita pastoral, encara que tot fa suposar que seria l’església del castell. De fet, malgrat la disposició tot just vista del 20 de juny de 1821, aquesta església continuava amb les seves funcions de culte, talment com quan era la parroquial. Encara que constés com a sufragània, continuaria essent consi- derada pels seus veïns com a parroquial, fet que queda palès en els documents escrits.350
El 5 de maig de 1829, Pere Bosch del Molí de Boixadors, alcalde del lloc de Boixadors i la Fortesa, escrivia una carta en la qual, en nom de la majoria de veïns, demanava que la parròquia de Boixadors tornés al seu antic emplaçament al costat del castell i que s’anul·lés la decisió del vicari general del 20 de juny de 1821. Segons l’alcalde, no es va poder com-
347 Ibidem. 348 AECV, Boixadors, Nova església parroquial, 1829 a 1941. En aquest text és on es parla de la instància del 8 de juny de 1821 tot just comentada. 349 AEV, Visites Pastorals, vol. 1239 C, fol. 99v. 350 El 1825, per exemple, Joan Torra i Molins, pagès de Sant Pere de Boixadors, feia testament, en el qual deixava clar el següent: «Elegesch la sepultura al meu cos fahedora en lo vas de ma casa situat en lo Fossar de la parroquial iglesia del referit Boixadors» (AHCI, notaria de Calaf, notari Marià Novau, testaments de 1750 a 1827, fol. 147). 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 360
360 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
plir amb el que deia la visita pastoral de 1771, és a dir, construir una nova església, a cau- sa de la pobresa de la gent i de la guerra amb França, en la qual els exèrcits enemics «aso- laron nuestros campos y quemaron nuestras casas».
L’alcalde afirmava que el lloc on es trobava en aquell moment l’església plantejava més problemes que on es trobava anteriorment. Aquest document ens confirma que s’ha- via continuat dient missa al temple de Boixadors –«la mayor parte tiene que oir la misa en el Templo de Boixadors si quiere evitar inconvenientes maiores»– i, fins i tot, que la casa rectoral continuava essent habitada pel rector.351 Sense que s’hagi trobat cap docu- ment que ho confirmés oficialment, la parroquial de Boixadors tornà de nou a l’esglé- sia del turó.
L’església de Boixadors a mitjan segle XIX
Des de mitjan segle XVIII, el bisbat de Vic havia aplegat el deganat dels Prats de Rei en el qual, entre d’altres, hi havia les parròquies de Boixadors, Calaf i Sant Pere Sallavinera. El 1857, la vila dels Prats de Rei deixava de ser capital del deganat; a partir d’aquell moment es crearen els arxiprestats i la capitalitat religiosa de la contrada passà a Calaf.
Es conserva un document en el qual s’explica l’estat actual de l’església de Sant Pere de Boixadors en el moment de la seva redacció. No se sap exactament de quan està datat, si bé el rector que la signa és Salvador Erra, per la qual cosa es podria pensar que gira- ria, com a mínim, a l’entorn de 1855 i de 1856, els anys durant els quals, per ara, es té documentat aquest clergue. Com ja s’ha vist, la parroquial de Boixadors havia retornat a l’església del castell. Ara, molts anys després, es tornaven a esmentar els problemes que presentava aquesta església i que, des de finals del segle XVIII, s’havien anat repetint. Amb tot, en aquest document del rector de Boixadors s’exposava una possible solució: fer l’es- glésia i la rectoria en el lloc de les Bassetes, que estaria al mig de la parròquia, «pero esto ya en otro tiempo se probo y se siguio de ello un pleito y por fin no hicieron nada y que- do como a hora se encuentra».352
El 28 de març de 1855, Josep Ribalta de la Fortesa escrivia una carta dirigida al bisbe de Vic en la qual, de nou, es tractava la difícil situació de l’església de Sant Pere de Boixa- dors i els seus edificis annexos: «Esta fatalidad que tanto tiempo ha lamenta aquel vecin- dario, es de creer que sea debida al influjo en otro tiempo del Sr. de aquel termino pres- cindiendo de la conveniencia general, puesto que el construir la Iglesia y la casa rectoral al lado de la casa castillo, antiguamente habitacion del Sr. Baron de Foxa, siendo como es no puede tener otro objeto que la conveniencia particular.» Amb aquestes paraules es podria pensar que el baró ja no residia en el castell ni per un curt període de temps, pot- ser per l’estat ruïnós en què es trobava.
En aquesta carta es feia referència a l’episodi del 29 d’octubre de 1817, dia en el qual el rector Magí Salvador i més gent demanaren al bisbe que es traslladés l’església matriu a la filial del poble de la Fortesa, tot prometent edificar a l’entremig d’aquest poble i el de
351 AECV, Boixadors, Nova Església Parroquial, 1829 a 1941. Document molt extens que aporta molta infor- mació. 352 Ibidem. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 361
Estudi històric documental | 361
Boixadors la nova filial, malgrat haver-hi uns quants veïns gens d’acord amb aquella deci- sió. Aquesta filial no es va poder construir a causa de la guerra de 1822, les conseqüèn- cies de la qual es van deixar sentir fins al 1840. El difunt rector Tomàs Casanoves només va poder viure a l’església de la Fortesa disset dies i va haver de tornar a l’església del turó.
Així doncs, el que es demanava en aquella carta de 1855 era tornar de nou la parroquial de Sant Pere de Boixadors al lloc de la Fortesa i suprimir la primera. De resultes d’això, hi hauria cases que haurien de canviar de parròquia. La casa castillo de Boixadors es podria unir a la parròquia de la Molsosa i el Molí de Boixadors a la de Sant Pere Sallavinera, fet que podria doldre molt a la gent d’aquell mas, ja que els seus avantpassats s’enterraven a l’església del castell des del segle XIV.
Josep Ribalta, per finalitzar, afirmava que serien molts els avantatges que en resultarien de treure un sacerdot d’un desert com era Boixadors, a més que seria millor per a la gent, ja que no hauria de caminar tant i no seria víctima de les males passades del temps. D’al- tra banda, el rector «podria prescindir de tener caballeria que ahora le es indispensable, convirtiendo ademas tan util reforma, una parroquia mala y que solo pueden servir pres- biteros jovenes y robustos».353 Amb aquesta informació es fa referència a les cavallerisses que tindria la rectoria de Boixadors.
El 5 de desembre de 1855, un moviment sísmic afectà, entre d’altres, part de la Segarra i l’Anoia. L’epicentre estaria situat a la capital de la Noguera, Balaguer, on murs de diver- ses construccions van ser afectats per esquerdes. La sacsejada va tenir diferent intensi- tat; a la zona d’Igualada va ser fluixa però a Cervera i els pobles de la Segarra sembla que va ser bastant pronunciada, encara que per un breu espai de temps.354
La visita pastoral del 24 de maig de 1856 a l’església de Sant Pere de Boixadors no va fer cap mena de referència a la situació de l’església i a la problemàtica sobre el seu trasllat. Només es proveí sobre els ornaments que es tenien a la sagristia i la pobresa que mos- traven, per exigir que se’n fessin de nous.355
Onze anys després de les darreres notícies, la problemàtica sobre la construcció d’una nova església parroquial continuava endavant, tot produint una gran quantitat de corres- pondència. El 15 d’octubre de 1866, Rafael Bosch, tinent d’alcalde del terme i parròquia de Boixadors, en nom i representació dels seus veïns, escrivia una carta sobre el tema del «arreglo de las parroquias» i sobre un document que tenia l’arxiprest de Calaf i que expo- sava el projecte de construir una església en el pla de les Bassetes. Si això no succeïa, el poble de la Fortesa hauria d’agregar-se a Calaf i el restant de la parròquia de Boixadors hauria d’anar a la Molsosa.
353 AEV, Demarcacions parroquials. Variacions dels anys 1854-1867. Arxiprestat de Calaf. Aquesta carta res- ponia al fet que en aquells moments el bisbe de Vic estava portant a terme una ordenació de les parròquies del seu bisbat com millor poguessin anar als seus fidels. El rector de Sant Pere de Boixadors, el 6 de juliol de 1855 dirigia una carta al bisbe de Vic, Antoni Palau, en la qual li demanava que no li tragués l’extensió del seu terme, ni cap de les seves cases. Sant Pere de Boixadors era un curato de primer asenso i quan es cobra- ven els fruits es recollien unes cent-vint quarteres de blat, més o menys. Per servir-lo, només feien falta una criada, un mosso i una mula. 354 FONTSERÈ, E.; IGLÉSIES, J.: Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Bar- celona, p. 389-392. 355 AEV, Visites Pastorals, vol. 1242 D, fol. 55v. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 362
362 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Com bé deia Bosch, els veïns no s’oposaven a la construcció d’una església al pla de les Bassetes, sinó que s’oposaven a ser agregats a la Molsosa, molt distant de la majoria de cases del terme. Sens dubte, aquest fet, conseqüència de la supressió de la parròquia de Boixadors, seria molt greu per a les famílies afectades –s’ha de pensar que no es podien deixar les masies mai soles. Una de les persones que signà aquest document va ser Fran- cisco Vilarrubia, el paper del qual en aquesta història seria clau posteriorment.356
El 27 de febrer de 1867, Josep Vergés, rector de Boixadors, elaborava un informe de la seva parròquia. Segons una disposició del senyor bisbe, els feligresos del lloc «deben cons- truir la Iglesia parroquial y casa decente para el parroco en el punto de las Bacetas, que es el mas centrico y de mas comodidad para los feligreses».357
Aquella decisió del bisbe havia tingut lloc el 8 de gener de 1867. Aquell dia, el prelat oso- senc havia elaborat un decret relatiu a les instàncies presentades i raons al·legades per- què l’església parroquial de Boixadors es traslladés al lloc de les Bassetes, el punt més cèntric de la parròquia. El bisbe posava com a condició que en el termini de dos anys, a partir d’aquella data, s’hauria d’haver construït una església i casa decent per al rector. Mentrestant, aquest continuaria a la rectoria de Boixadors. Si la provisió no es duia a ter- me, la parròquia passaria de nou a l’església de la Fortesa.358
El 6 de març de 1867, el rector Josep Vergés i els propietaris de Boixadors, entre ells Fran- cisco Vilarrubia, dirigien una carta al bisbe de Vic en la qual li demanaven que es triés com a arquitecte per a la nova església de Boixadors a Carles Gauran, veí de Barcelona. Hau- ria d’aixecar plànols, elaborar un pressupost: tot el que fes falta per poder reclamar al govern de Sa Majestat, o a qui correspongués, els fons necessaris per a aquell objecte.359 La cons- trucció de la nova església, però, encara trigaria.
El 23 de setembre de 1868, el bisbe Jordà realitzà una visita pastoral a Sant Pere de Boi- xadors. La tercera provisió deia així: «Que se recomponga el banco de la Administración del Roser y se repare la puerta que hay bajo la escalera del coro.»360
La rectoria i l’església de Boixadors al darrer quart del segle XIX
Entre el 1872 i el 1876, es va produir la tercera guerra carlina, sense que se sàpiga com podria haver afectat el conjunt de Boixadors.361 El 1880 es va construir un molí d’oli al Molí de Boixadors que va moldre les olives de tot el veïnat fins al 1940, any en què s’arrenca- ren les plantacions d’oliveres.362 Quatre anys més tard, el 1884, Rafel Bosch construiria al costat d’aquell molí la capella particular de la Sagrada Família.
356 AEV, Demarcacions parroquials. Variacions dels anys 1854-1867. Arxiprestat de Calaf. 357 Ibidem. Aquest document, d’altra banda, és interessant perquè en ell es fa una descripció dels límits de la parròquia. 358 Es té coneixement d’aquesta notícia gràcies a la següent carta del 6 de març de 1867. 359 AECV, 1867, Expediente sobre la construcción de Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del Pueblo de Boixa- dors. 360 AECV, Visites Pastorals, Visita Iª de l’I·lustríssim Sr. Jordà, 1866, p. 337. 361 A més d’interessants fotografies antigues, un dels objectes que conserven a la casa del Molí de Boixadors és el segell de l’església de Boixadors, en el qual apareix Sant Pere amb les claus. 362 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 470. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 363
Estudi històric documental | 363
Es conserva una carta del 4 d’octubre de 1882 sobre el rector de Boixadors i la seva malal- tia, gràcies a la qual se sap que, a més d’ell, a la rectoria hi vivien el vicari, la minyona i un escolà.363
Si bé no se sap ni quin era l’estat de l’església de Sant Pere ni si se n’estava construint una altra, del 4 de març de 1883 es conserva un document escrit pel rector de Boixadors, Antoni Serra, en el qual es dóna a conèixer una relació de les obres que seria necessari portar a terme a la seva rectoria. L’esment de les fustes per la teulada faria referència al mal estat d’aquesta part de l’edifici.364
La visita pastoral del 2 de juny de 1884, exposava una relació de totes les obres que cal- dria fer a l’antiga: «hanse de hacer reparaciones de cuantía para reparar la casa rectoral, el campanario de la Iglesia, abrir una zanja en uno de sus lados para evitar la humedad, trasladar el cementerio en lugar más capaz y decente, y restaurar la Sufraganea y su cemen- terio que está de todo inservible». Amb tot, s’arribava a la conclusió que sortia molt més a compte erigir-ne una de nova. Era per això que es demanava al rector que fes veure als feligresos la necessitat de construir una església de bell nou en un punt més cèntric. D’aquesta manera tothom hi tindria accés i es deixaria de gastar diners en reparacions inútils.
El problema, però, que es presentava era el del finançament: es podrien treure diners de tot el que era de l’església en el lloc que es trobava llavors. El propietari del Molí de Boi- xadors, malgrat la despesa que li havia significat la construcció de la seva capella familiar, també ajudaria econòmicament a l’alçament d’un nou temple, i el bisbat també hi parti- ciparia con alguna limosna.365
La mala gestió del rector Antoni Serra
La visita pastoral del 6 de setembre de 1888 informava que el rector de Boixadors gastava molt poc en la conservació de l’antiga església i casa rectoral, vista la impossibilitat de repa- rar ambdues, tal i com faria falta. Així doncs, el nou temple parroquial continuava sense cons- truir-se, malgrat la visita pastoral de quatre anys abans, amb la consegüent degradació de la del castell, a causa de la manca de diners per fer-hi les obres necessàries. Però, a més de la informació referent a l’estat constructiu de l’església de Boixadors, el visitador donava a conèixer la desavinença entre el rector i el seu poble, fet que esdevenia un obstacle.366
Ramon Bosch, Josep Seguers, Jaume Giralt, Josep Vilella, Jaume Bacardit i Josep Ribal- ta escrivien el 6 de desembre de 1889 una carta al bisbe de Vic en la qual tots ells, pro- pietaris i habitants del poble de Boixadors i la Fortesa, i en representació de tots els altres feligresos d’aquella parròquia, respectuosament exposaven el que havia succeït al tresor de la seva esglèsia. Algunes de les peces que el formaven, «bastante antiguas y muy bue- nas», es trobaven a faltar i d’altres havien estat substituïdes per peces de menys valor.367
363 AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal. 364 Ibidem. 365 AECV, Visites Pastorals del bisbe Morgades i Gili, del 16 de maig de 1883 al 26 de novembre de 1886, p. 94. 366 Ibidem, p. 91. 367 AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 364
364 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Després d’una relació dels objectes substituïts per altres de metall més dolent,368 es demanava al bisbe que intervingués en aquell afer; que esbrinés on havia anat a parar tot aquell tresor i que s’ordenés al rector la recuperació de tot el que fos possible. Un altre tema que s’exposava al prelat era el pèssim estat de comptes de l’obra de l’església: «Ade- mas deben existir en la parroquia fuertes sumas para la obra de la Iglesia y nada se sa- be de ellas, y que tambien para la tranquilidad de esta feligresia, se desearía se entera- se V. S. I. sobre el particular. Gracia que se prometen conseguir de la rectitud y celo de V. S. I.»369
La reacció del rector Antoni Serra no es va fer esperar i el 25 de desembre de 1889 adreça- va al cap de la diòcesi una carta en la qual li exposava que era veritat que, com es deia a la carta anterior, havia venut dos objectes: «globo y zafatas». Pel que fa a les altres pe- ces d’orfebreria del tresor de Sant Pere de Boixadors, cap s’havia venut, només s’havien reformat.370
En aquesta carta, el rector donava a conèixer, qui sap si amb mala intenció, un fet que s’ignorava referent a la família del Molí de Boixadors i la seva capella particular: «En efec- to, antes de principiar la edificación del Templo de la Sagrada Familia, me preguntó su due- ño, si habría probabilidad de ser aprobada aquella Iglesia por parroquial y le respondí que sin duda lo sería.» Si això arribava a passar, Bosch, del Molí de Boixadors, donaria terrenys perquè es pogués construir la rectoria al costat d’aquella nova església de la Sagrada Famí- lia. Aquesta informació aclariria molts aspectes d’aquesta història del trasllat de la parrò- quia de Boixadors i tots els conflictes d’interessos que va generar i les oposicions d’uns quants veïns, entre els quals el mateix Bosch.371
No se sap si a causa d’aquest seguit de problemes i de malentesos, Antoni Serra deixà de ser el rector de Sant Pere de Boixadors. El fet és que el 31 d’octubre de 1890 trobem un nou rector, Pere Pregonas, el qual comunicava al bisbe de Vic que, a causa del seu mal estat de salut, marxaria d’aquella església, segons li havia indicat el metge de Calaf.372
Durant aquell mateix any, es realitzaren a la Fortesa, on hi havia la segona secció de l’exèr- cit, unes maniobres militars amb 8.300 homes, 2.000 animals i 28 canons, per provar les
368 Aquests objectes eren un globus d’argent, una creu processional gran d’argent antiga, una veracreu d’ar- gent sobredaurat, una rica custòdia d’argent sobredaurat, les corones amb pedreria de la Mare de Déu del Roser i del Nen i les bacines de les diverses administracions. També es trobava a faltar un quadre de l’altar de Sant Isidre i la costella de balena, «[...] si bien que esta antes de llevarsela fue comunicado al pueblo, potes- tando que el Sr. Obispo de Vich en su compensacion entregaria una una cantidad de dinero, para la cons- truccion de la nueva Iglesia y casa Rectoral [...]». 369 El 24 de gener de 1890, el rector Antoni Serra apareix com a obtentor del benefici familiar de Sant Jaume Apòstol i Sant Ramon Nonat fundat a Sant Martí de Sesgueioles. Com ell mateix diu, va emprar 2.100 pes- setes del fons del culte i de l’obra de Boixadors per cobrir les despeses de la defensa fetes en els litigis a favor d’aquell benefici (AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Epis- copal). 370 AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal. 371 Es desconeix si el que revelà Antoni Serra és cert. Ara bé, una visita a la capella de la Sagrada Família no fa res més que sorprendre, pensant que aquell edifici, amb les dimensions que presenta (cambril, sagristia i cor), fos projectat només com a capella particular. 372 AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal. Del 29 d’oc- tubre de 1890 consta un document on s’esmenta Pere Pregonas com a rector de Boixadors. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 365
Estudi històric documental | 365
noves formes d’un exèrcit modern. El poble, oposat a allò, va veure com s’eixugaven els seus graners i cups per haver de mantenir les tropes.373
L’estat de l’església de Boixadors els darrers anys del segle XIX
Del 20 de febrer de 1892 es conserva un document en el qual el rector de Boixadors, Domingo Matarrodona, responia a l’interrogatori d’una carta pastoral del bisbe Morgades del 24 de setembre de 1891. Gràcies a aquest document, es pot conèixer l’estat de l’es- glésia parroquial de Sant Pere en aquell moment: «está cuasi (según dictamen de muchos que son competentes en obras) en estado inservible por causa de estar arruinada á con- secuencia de su mucha duración; inútil es hacer en ella ramiendos porqué es muy húme- da y antigua». També informava de la rectoria, «pero está en peor estado que la Iglesia Parroquial á consecuencia de las mencionadas circunstancias». Pel que fa al cementiri, també estava molt malmès; la paret de l’est anava caient de mica en mica a causa dels contratemps atmosfèrics de la tardor passada.
Una altra informació que el clergue aportava de la seva parròquia era que, sorprenentment, no hi havia en ella cap benefici eclesiàstic, ni rendes ni obligacions. Tampoc hi havia cap persona ni corporació que tingués especial privilegi dintre de l’església. Només s’esmen- ta la confraria del Roser i Ramon Bosch del Molí de Boixadors, la persona més acabala- da del terme i l’únic que satisfeia la quota de dos sous anuals.
A continuació, el rector enumerava les millores efectuades a la parròquia en els últims deu anys: «dos tabiques en el campanario para preservarse del frio en las ocasiones que tene- mos de pulsar las campanas, pero los vientos ya los han derribado; se ha puesto un bal- conaje, dos ventanas, una celda para el monacillo, dos puertas, una alacena, se ha blan- queado por dos o tres veces la sala y las celdas».
Amb tot, el rector Matarrodona demanava el trasllat de la parròquia i de la casa rectoral del turó de Boixadors per raons constructives i per raons espirituals, ja que si estigués al mig del terme els fidels no anirien a altres parròquies.374 No s’ha d’oblidar tampoc la part material: sense feligresos, les bacines no s’omplien.
Un altre rector de Boixadors, Josep Costa, adreçava el 6 d’abril de 1895 una carta al pre- vere Josep Marcer, per fer referència al pressupost aproximat de les obres necessàries a la rectoria de Boixadors i del mestre de cases. La quantitat que faria falta per a aquestes obres, 376 rals, no seria suficient per reparar tots els desperfectes de l’edifici, només els més urgents. L’esment que es fa de cent teules porta a pensar que part de les reformes serien per al sostre de l’església que, com ja indicaven les visites pastorals, continuaria en mal estat.375
373 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 470. 374 AECV, Inventari. Relació any 1892, Sant Pere de Boixadors. En aquells moments, a Boixadors hi havia vint cases i cent vint-i-dos habitants i a la Fortesa, onze cases i cinc habitants. Vegeu APÈNDIX DOCUMENTAL NÚM. 28. 375 AECV, Boixadors, 1882-1899, Expedient sobre Costella de Balena, 1884, Museu Episcopal. Vegeu APÈN- DIX DOCUMENTAL NÚM. 29. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 366
366 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Gràcies a la deixa testamentària de Francesc Vilarrubia, ric propietari de Boixadors que ja ha aparegut anteriorment, la construcció de la nova església parroquial es podria tirar enda- vant, abans d’haver passat, però, per tot un seguit d’obstacles.376
La família del Molí de Boixadors jugà un paper clau en la història de la nova església de Boixadors. Ramon Bosch, marmessor del testament de Francesc Vilarrubia, el 12 de març de 1897 escrivia una carta adreçada a un prevere de Vic en la qual exposava que ell es disposava a ajudar en tot el que fes falta a la construcció de l’església nova, per exemple, en el trasllat dels objectes: «Este traslado podria hacerse en caso de que el Sr. del Casti- llo [del que no es dóna més informació] no quisiese apropiarselo por su convencional valor; no obstante me parece que a buen seguro lo apreciará desde el momento que se per- suada que empieza la nueva para derribarle la antigua.» Més endavant, a la mateixa car- ta, es diu que la situació del nou temple parroquial encara estava per decidir i, segons sem- bla, Bosch, contrari a la construcció a les Bassetes, oferiria un lloc per a la seva construcció.377
Un mes més tard, el 12 d’abril de 1897, Ramon Bosch escrivia al bisbe de Vic, el qual ha- via respost la carta del 12 de març, tot just comentada, amb dos inconvenients: no hi hau- ria prou diners per acabar l’obra de l’església i de la casa rectoral, i faltaria encara decidir el lloc on alçar aquest edifici. Segons Bosch, aquests dos punts no eren inconvenients sinó dificultats, ja que no pretenien acabar l’obra sinó només començar-la, arribar a cobrir amb sostre la casa i l’església i arreglar els departaments necessaris en un pis. S’esperaria a la seva conclusió fins que es presentessin millors condicions.378
El 10 d’agost de 1897, Josep Costa, prevere ecònom de Sant Pere de Boixadors, escri- via una carta adreçada al bisbe de Vic en la que informava de la situació de l’església del castell:
«[...] En la Iglesia y casa desde tiempo inmemorial no se ha hecho obra de consideracion alguna, solamente blanquear algunas veces el interior de la casa; la Iglesia es en general tan húmeda especialmente la Sacristia que á pesar de haberse hecho una gran zanja por la parte exterior nada detiene la humedad, siendo por consiguiente inservible para guar- dar ornamento sagrado alguno tanto en invierno como en verano. El tejado por dos veces á causa de los vientos nos hemos visto obligados á renovarlo con el espacio de dos años como ya lo venian haciendo todos los años mis dignos antecesores. En el campanario hay unas columnitas que sostienen una cubierta para la lluvia todo hecho a propósito para un tabique por el esguardo del frío y de los vientos en ocasion que se pulsan las campanas, pero los vientos por dos veces han derribado dicho tabique y nunca mas se ha hecho, pero las columnitas estan apoyadas sobre el punto de la bóveda mas delicada de la Igle- sia, de manera que hay una abertura en la pared exterior de arriba á bajo que pasarian en cierto lugar dos o tres dedos juntos; no me entretendré en citar ciertas particularidades
376 Tenim molt poques dades biogràfiques d’aquest personatge; una de les coses que desconeixem, per exem- ple, és la data de la seva mort, encara que l’hauríem de situar entre 1867 i 1897. 377 AECV, Boixadors, Expediente sobre la construcción de la Nueva Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del pue- blo de Boixadors. Un fet que cal destacar del tot just llegit és que sembla que el senyor del castell encara tin- dria una sèrie de drets sobre l’església i sobre els seus béns; un fet del que, per ara, no es pot dir més. 378 AECV, Boixadors, Expediente sobre la construcción de la Nueva Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del pue- blo de Boixadors. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 367
Estudi històric documental | 367
de la Casa sino solamente que por muchos años se creia inhabitable, pero haciendose ciertos remiendos de necesidad se ha ido considerando fuera de proximo peligro. El cementerio único que hay de buen seguro estaria suprimido si se hubiese creido posible de remediar, la pared de abajo que es de unos treinta palmos de alta está para caer sobre el camino común que pasa junto a ella. Por fin es una necesidad que data ya de tiempo, pues refiriendose á disposiciones anteriores se lamentó el M. Ilmo. Dr. D. Pablo de Jesus de Corcuera, Obispo de Vich, á los diez y nueve dias de Mayo de mil ochocientos veinte y nueve al pasar de Sta. Visita en esta con un articulo del decreto que dice: “No habien- dose dado providencia alguna para edificar la Iglesia Parroquial en el punto céntrico de la Parroquia como el mas a proposito para la mayor comodidad de los fieles y segun que en la Concordia hecha tanto tiempo ha habian convenido los mismos. Nos reservamos proveer lo conveniente sobre este particular”. Nuevamente tambien fué notado por el S. Ex. Ilma. pasando de Sta. Visita en esta, segun decreto de cinco de junio de mil ocho- cientos ochenta y cuatro. De consiguiente urge á mas no poder la nueva construcción de la Iglesia y casa Parroquial.[...]»
A continuació, es parlava de seu trasllat i de la seva nova ubicació. Els dos llocs triats eren el de les Bassetes, que havia estat triat pel bisbe el 1868, i el de la Serreta: «Respecto a ventajas: en el primer punto señalado por el Diocesano, la cal y la obra necesario seria sobre media hora de distancia del edificio y además nadie se ha ofrecido para entregar tierra, ni agua, ni intereses, en cambio en el segundo punto llamado por La Serreta la cal y la obra no seria mas distante de un cuarto de hora y además el dueño del Molino D. Ramon Bosch ofrece campo para huerto y agua para el regadio mientras abunde para todos.»379
Del 23 de gener de 1898 es conserva una carta signada per Josep Costa dirigida al bis- be de Vic, a qui se li havia enviat un informe on s’exposaven els punts de la parròquia de Boixadors que amenaçaven runa: l’església, el campanar i el cementiri.
«[...] por razon de esta lluvia ha caido la paret del Cementerio de algunos trenta palmos sobre el camino comunal que pasa junto a ella y sirve para todas las procesiones men- suales y extraordinarias con graves peligros aunque se limpie el camino por algunas pie- dras, pedazos de paret, tierra y huesos de cadaveres que estan a punto de caer; tampo- co parece posible arreglarse debidamente, podría hacerse una cosa solamente interina porque es un tierra-llano por parte del Cementerio hasta el ultimo palmo de la paret, de manera que he cesado de pasar por allí en procesión tambien por otro inconveniente que es por el otro lado del mismo camino y lugar concluye otra paret de algunos veinte pal- mos que si otra cosa no a lo menos con un susto que tubieren podria caer abajo.
»No pudiendo hacer gastos superfluos en la parroquial antigua y se suprime el cemente- rio que casi no puede menos, á no remediarse, y además otro día si sucede cosa seme- jante en otra parte, no sé a que tendremos que llegar [...].»
Era per aquest motiu que el rector Costa havia fet una reunió de propietaris, com el bis- be li havia recomanat, per parlar de les millores del cementiri, així com de la nova esglé- sia i casa rectoral. El lloc on construir-la s’havia pensat que podria ser el de la Serreta, per
379 AECV, Boixadors, Expediente sobre la construcción de la Nueva Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del pue- blo de Boixadors. Vegeu APÈNDIX DOCUMENTAL NÚM. 31. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 368
368 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
ser el més proper a la majoria de les cases, amb el problema que el propietari del dit terreny, però, no volia vendre ni donar el terreny com no l’obliguessin. D’altra banda, cap dels pro- pietaris es volia comprometre a portar els materials ni a aquest lloc ni a cap altre, a excep- ció de l’amo del Molí de Boixadors, que era definit com el més poderós.380
Finalment, sembla que es va arribar a un acord pel que feia a les obres del cementiri, i el 14 de febrer de 1898, Josep Costa informava al bisbe que avisaria els feligresos de les millores que s’havien de fer a la paret del cementiri. En aquesta carta es parlava una vega- da més de la manca d’unió entre els propietaris de Boixadors. La família Bosch seria una de les oposicions més dures amb les que s’hauria de lluitar, ja que no volien que l’esglé- sia es construís on finalment es va fer.381
El segle XX
El castell de Boixadors a principis de segle XX
Ja que no hi ha fonts documentals escrites que parlin del castell de Boixadors durant els primers anys del segle xx, s’ha de recórrer a les fonts gràfiques perquè ens informin de quina era la seva situació en aquell moment.
Una postal de l’arxiu fotogràfic de l’SPAL, datada a l’entorn de 1905, deixa veure tot un seguit de construccions fetes amb carreus de pedra de mides considerables i recolzades sobre els antics murs atalussats del castell, existents en l’espai comprès entre la vessant oest als peus de la torre de l’homenatge i el nord de l’església.382 Aquesta fotografia s’ha de comentar juntament amb la datada l’any 1906, l’autor de la qual va ser Lluís-Marià Vidal, i que va ser trobada a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.383
Durant aquesta època, el castell encara era habitat com a masia o casa de pagès; aques- tes construccions que apareixen a les fotografies podrien ser dependències per al bes- tiar. De fet, el senyor Bacardit del Mas Gotsems ens recordava que aquella part del cas- tell, durant el temps que ell el freqüentà –els anys vint i trenta del segle XX–, havia estat el corral. En una fotografia de l’any 1921, conservada a l’Institut Amatller d’Art Hispànic, s’ob- serva com han variat algunes d’aquestes estructures. A les fotografies de 1962 ja no n’hi ha rastre de cap.384
D’altra banda, a la postal de 1905, pel que fa a l’entrada principal al castell, es veu com tota la part de l’arc adovellat havia estat tapiada, així com les obertures que es trobaven sobre aquesta porta. El 1963, aquesta part de l’edifici encara es trobava en aquest estat, tal com deixen veure les fotografies. La primera campanya d’intervenció en el castell de Boixadors se centraria en aquesta entrada; el 1972 es començaren a desmuntar totes aquestes obres que havien tapat les obertures amb l’objectiu de tornar la magnificència
380 Ibidem. 381 Ibidem. 382 Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic, clixé núm. 124.351. Clixé original de Juli Vintró. 383 Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ref. clixé B-10.001. Autor: Lluís-Marià Vidal, any 1906. Núm. de fitxa: 197.882. 384 1921: Institut Ametller, clixé 10.001. 1962: figura 8 de la primera part d’aquest llibre. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 369
Estudi històric documental | 369
al conjunt. L’octubre de 1975, aquestes reformes ja estaven acabades i el conjunt va que- dar en l’estat en el que es trobava l’any 2000.
És interessant veure, a més, en aquestes fotografies, l’habitatge dels arcs diafragmes, que havia esdevingut la masia del castell, amb la seva coberta de teula àrab a una vessant que creava un bloc prismàtic voluminós i compacte. Cossos constructius similars els tro- bem a diversos edificis d’arreu del Principat com, per exemple, el castell de Fonolleres, a la Segarra, o la Torre de la Vila, al Solsonès, o la torre dels Moros, a l’Alt Urgell.385
El juny de 1906, el Centre Excursionista de Catalunya organitzà una sortida per tota la zona al voltant de Calaf; un dels llocs que es visità és el castell de Boixadors si bé no se’n deixà constància escrita.386 Podria ser, però, que durant aquesta visita es fessin unes quantes fotografies del conjunt. A més de la tot just esmentada, a l’Arxiu Fotogràfic d’aquesta enti- tat es conserven dues fotografies més de l’any 1906, l’autor d’una de les quals també va ser Lluís-Marià Vidal, i en les quals es veu el castell de Boixadors des de lluny i des de dues posicions diferents. Si bé l’estat que presenta el castell és del tot desolador, encara s’a- precien dempeus molts dels murs perimetrals de la fortalesa, coberts tots ells per molta bardissa.387
El que s’ha de destacar d’aquest seguit de fotografies dels primers anys del segle XX és l’aspecte extern de pairalia que presentava el castell, el qual, a part de la torre de l’home- natge i alguns murs, havia perdut la majoria d’elements que l’haurien identificat estructu- ralment com a fortalesa.
L’església de Boixadors
Sobre la construcció de la nova església de Boixadors
El 9 d’octubre de 1901, el bisbe Torras i Bages efectuava una visita pastoral a Sant Pere de Boixadors, que no aporta cap mena d’informació referent a l’estat constructiu de l’es- glésia.388
La Guia Parroquial del Bisbat de Vich, publicada el 1906, parlava d’aquesta església com a parròquia rural de primera classe, dins l’arxiprestat de Calaf, del terme de Sallavinera i del partit d’Igualada, amb un total de cent setanta feligresos.
El 21 d’abril de 1907, el mateix bisbe tornava a visitar Sant Pere de Boixadors, però, de nou, sense cap notícia que fes referència a qualsevol dels temes fins ara tractats: la cons- trucció de la nova església, el trasllat, la rectoria, el cementiri, etc.389
El 1908, la parròquia de Boixadors ja pertanyia a l’ajuntament de Sant Pere Sallavinera. Hi havia vint-i-set famílies i el mateix nombre de cases de camp, la distància de la més
385 Els castells catalans, p. 606, vol. VIa, p. 107, vol. VIa i p. 1.254, vol. VIb, respectivament. 386 Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XVI, any 1906, p. 221. 387 Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ref. clixé B-10.000. Autor: Lluís-Marià Vidal, any 1906. Núm. de fitxa: 197.883, ref. clixé A-6190. Autor: desconegut, any 1906. Núm. de fitxa: 197.884. 388 AECV, Visites Pastorals de Torras i Bages. 389 Ibidem. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 370
370 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
llunyana era d’hora i mitja. Dels dos cents cinquanta habitants que tenia, d’obligats a comu- nió n’hi havia cent vint, i tots complien. D’altra banda, al poble hi havia dues confraries, la del Roser i la de l’Immaculat Cor de Maria, però mancava una escola de nens.390
Les estadístiques dels anys 1909 i 1910, amb el rector Francesc Illa, tampoc aporten infor- mació pel que fa a l’estat constructiu de l’església.391 El mateix succeeix amb la visita pas- toral del 23 d’abril de 1913, en la qual es demanava al seu rector que fes un inventari de les imatges que s’hi veneraven.392
A l’Arxiu Episcopal de la Cúria de Vic, dins l’Expedient sobre la construcció de la nova esglé- sia parroquial, es conserva un document mecanografiat, no datat, i titulat ALBACEAZGO DE VILARRUBIAS, en el qual es dóna a conèixer tot un seguit d’informació que, fins aquest moment, s’havia hagut d’anar deduint de la correspondència conservada a l’Arxiu Epis- copal de la Cúria de Vic.
Tot ell gira a l’entorn de la darrera voluntat de Francesc Vilarrubia i Rodríguez, propietari benestant de Boixadors que ja havia aparegut esmentat anteriorment. Aquest havia dis- posat en el seu testament que dues cinquenes parts dels béns que li corresponien en l’herència del seu cosí, Manuel Mateu, fossin invertides de la següent manera: una cin- quena part, en el trasllat de la parròquia de Boixadors des del castell, on de moment es trobava, fins a la part baixa, lloc triat pel Diocesà el 1868, prop del Mas Gotsems, les Bas- setes; l’altra cinquena part havia de sufragar les despeses de l’aixecament d’un edifici al costat de la parròquia, per a allotjament de les germanes terciàries del Carme, les quals podrien donar ensenyament als nens del poble. El que sobrés d’aquella cinquena part es podria donar com a almoina per a les monges.
En el moment en què es redactà aquest document, la situació a Boixadors era la següent: dels marmessors nomenats per Vilarrubia només hi havia Josep Soler viu, i eren datius Vidal, Bosch del Molí de Boixadors i Junyent. Les germanes terciàries no havien acceptat la fun- dació i el capital de 56.800 pessetes per a la construcció de l’església, casa parroquial, col·legi-habitacle per a les germanes i renda per a la subsistència d’aquestes es conside- rava insuficient. Per acabar-ho d’adobar, hi havia diversitat d’opinions entre els marmes- sors i els habitants sobre on havia d’anar situada la nova església, si a la Serreta o a les Bassetes.
De fet, que el poble de Boixadors pogués disposar d’unes escoles per a la instrucció i edu- cació dels seus fills es considerava una necessitat més gran que la del trasllat de la parro- quial. Alguna gent de Boixadors va creure necessari construir l’església, rectoria i escoles en el lloc conegut com la Serreta. Els avantatges de la construcció en aquest lloc serien l’economia de la compra del terreny, disposar d’aigua i pedra en el lloc de construcció i la utilització del forn de calç de franc.
D’altra banda, la gran majoria de veïns de Boixadors, exceptuant Bosch del Molí de Boi- xadors i Josep Soler, marmessors del testament de Vilarrubia, volien que el lloc triat fos el de les Bassetes: per ser l’assenyalat el 1868 i en aquells moments pel bisbe Torras i Bages.
390 AECV, Estadística de 1908. 391 AECV, Estadística 1909-1910. 392 AECV, Visites Pastorals. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 371
Estudi històric documental | 371
Aquell lloc, com bé deien el rector de Boixadors, els rectors veïns i l’arxiprest de Calaf, era el que millor responia a les necessitats de la parròquia.393
El 8 d’agost de 1914, una carta del rector Francesc Illa permet tenir notícia que s’havien començat unes primeres obres constructives del que havia de ser la nova església de Boi- xadors, si bé no s’especifica a quin lloc: només s’aplegava pedra i sorra i es preparaven dipòsits per a l’aigua necessària per als treballs. De moment, hi havia pocs operaris, no se sap per quin motiu: si per manca de materials o per causa de la família Bosch que con- tinuava posant pals a les rodes.394 El motiu de l’oposició dels marmessors Bosch i Soler era el fet que l’església no es bastís en el lloc on ells desitjaven.
A principis de 1915, els marmessors Soler i Bosch encara continuaven bloquejant el pro- jecte de construcció de la nova església, i proposaven l’alçament d’un nou plànol de la nova per tal d’estalviar diners, menystenint els dissenyats per l’arquitecte diocesà Josep M. Pericas.395 Ambdós marmessors volien demanar autorització perquè es prescindís dels seus serveis i s’encarreguessin els treballs a un altre arquitecte que s’havia ofert a fer església i escoles per 45.000 pessetes. Les 15.000 pessetes sobrants es podrien desti- nar al sosteniment de les escoles i al manteniment d’un o una professora.
Haurien de passar tres anys perquè els problemes entre els marmessors de Vilarrubia se solucionessin. El 4 de gener de 1918, la comissió del terme de Sallavinera i Boixadors i de la parròquia de Boixadors va tractar sobre la construcció de la nova església amb el bis- be. Aquest va creure que s’havia de respectar la decisió presa el 1868 sobre el lloc on cons- truir l’església, és a dir, les Bassetes. Val a dir que el prelat tenia assignada, pel dret, l’exe- cució d’aquests llegats. Les germanes Carmelites havien renunciat al que proposava el testament de Vilarrubia i, per tant, es decidí que els diners que els hi anaven destinats es guardessin per a l’església. La població desitjava la construcció en aquell lloc, el terreny ja feia anys que es trobava compromès i els plànols ja eren alçats i aprovats. D’altra banda, els materials ja estaven recollits i les obres ja havien començat. Així doncs, amb tot acla- rit, en nom de tot el veïnat es demanava al bisbe que beneís els treballs.396
La visita pastoral del 7 de novembre de 1918 permet saber que l’església de Sant Pere de Boixadors en aquell moment tenia una renda de 210,74 pessetes. D’altra banda, la valo- ració que es feia de l’estat constructiu general de l’església era la següent: «está en buen estado únicamente que habria de repararse el tejado».397
La família Bosch del Molí de Boixadors va aportar dues fotografies d’aquesta època. La primera és una processó del dia de Corpus dels anys 1916-1917 –segons una inscripció a llapis feta darrere–, on es veu la gent vestida de diumenge que va fins a l’era als peus
393 AECV, Boixadors, Expediente sobre la construcción de la nueva Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del pue- blo de Boixadors. Aquest document s’ha de situar entre 1899, any en què Torras i Bages va ser nomenat bis- be de Vic, i 1914. Vegeu APÈNDIX DOCUMENTAL NÚM. 34. 394 AECV, Boixadors, Expediente sobre la construcción de la nueva Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del pue- blo de Boixadors. Vegeu APÈNDIX DOCUMENTAL NÚM. 33. 395 Ibidem. Aquest personatge va ser arquitecte diocesà de Vic des de 1913 i de Barcelona des de 1922. Vegeu RÀFOLS, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, vol. II, p. 327. 396 Aquesta informació es té gràcies a una carta signada per Vicenta Vilarrubias el 28 de gener de 1918 i adreça- da al bisbe de Vic. AECV, Boixadors, Expediente sobre la construcción de la nueva Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del pueblo de Boixadors. 397 AECV, Visites Pastorals. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 372
372 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
de l’església. Segons encara ens recorden alguns habitants, en aquesta era es desenvo- lupava bona part de la vida social de la gent de Boixadors. Se solia anar a missa al matí i després es jugava a l’era del castell. Per sant Isidre, patró dels pagesos, es feia festa gros- sa. La festa major solia ser per Sant Pere, però com que era època de segar finalment es va passar la festa al setembre.398
Una altra fotografia diu el següent: Boixadors, 1917. Nens y Nenes que celebraren la Pri- mera Comunió. Hi apareixen els nens ben vestits, a més del rector i del vicari que llavors vivien a l’església. La fotografia està feta a fora del baluard de la rectoria. Segurament un dels que hi apareix és el rector Francesc Illa, que va ser-ho fins al 1922. Pel que fa a la rectoria, els senyors Bacardit encara en recorden l’entrada: un baluard cobert a través del qual s’accedia pròpiament a la rectoria.399
La família Bosch i l’església de Boixadors
La capella de la Sagrada Família, com ja s’ha dit anteriorment, va ser construïda el 1884 per Rafel Bosch, del Molí de Boixadors. En principi, l’ús de la capella era del tot particu- lar, si bé s’hi celebraven oficis als quals hi assistia la gent de la contrada. A la Sagrada Famí- lia, pel que ens diu la documentació, la família Bosch també gaudiria d’uns quants privi- legis, s’hauria de suposar que els mateixos que havia tingut a l’església del castell.400
Amb tot, malgrat tenir aquesta capella, els Bosch continuaren enterrant-se a l’església del castell fins que definitivament aquesta deixà de ser usada pel poble. Segons diu la llegen- da inscrita en una làpida del cementiri de la capella de la Sagrada Família, de 1392 a 1793, la família va ser enterrada en el cementiri del castell i, de 1793 a 1884, varen ser enterrats dins el vas funerari emplaçat al bell mig de l’església de Boixadors, qui sap si després d’a- conseguir un privilegi per part de la família del castell o, simplement, per haver pagat una suma de diners a l’obra de l’església. A partir de 1884, s’ha de suposar que es tornarien a enterrar al cementiri de Sant Pere de Boixadors fins al 1934, any en què es traslladarien les despulles dels seus familiars al costat de la seva capella particular.401
El 27 de juny de 1920, Pere Bosch, propietari del Molí de Boixadors, comunicava al bis- be de Vic que desitjava construir uns nínxols per a la seva família en el cementiri de Boi- xadors, en el qual hi tenia, com altres propietaris, terrenys de la seva propietat.402 L’arxi- prest de Calaf, el 7 de juliol, adreçava una carta al bisbat en la qual esmentava l’abstenció
398 Segons testimoni de Joan Bacardit, de cal Gotsems. 399 Aquesta fotografia mostra aquesta part de l’església en un estat deplorable. 400 AECV, Boixadors, 1900-1936. El 25 d’octubre de 1922, Pere Bosch, del Molí de Boixadors, feia un escrit en el qual informava que ja feia tres anys que li havien retirat els privilegis que tenia a la seva església particu- lar de la Sagrada Família per malentesos referents al trasllat de la parròquia de Boixadors. El rector de Boixa- dors, Francesc Illa, el 4 de novembre de 1922 demanava que no es tornessin els privilegis fins que no se solu- cionés el trasllat de l’església. 401 La inscripció de la làpida del cementiri familiar de la capella de la Sagrada Família diu així: «Despulles de la família Bosch de la casa pairal del Molí enterrades al cementiri del castell de Boixadors 1392-1793 i en la seva tomba de l’església del dit castell 1793-1884 i traslladades aquí el 1934.» Dues fotografies d’aquesta làpida es poden veure al Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic: Sant Pere Sallavinera, Castell de Boixadors, fetes per David Galí l’11 d’abril de 2000. 402 AECV, Boixadors, 1900-1936. El motiu per aquella obra era que Bosch tenia una filla malalta i temia que morís. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 373
Estudi històric documental | 373
dels veïns de complir amb els seus deures religiosos a l’església parroquial de Sant Pere de Boixadors. Segons els seus informes, la família Bosch era l’única que continuava fre- qüentant-la per la qual cosa se’ls hi podia deixar fer aquells nínxols. Efectivament, el 21 de setembre de 1920, mitjançant un document signat a Vic, s’autoritzava a Pere Bosch obrir uns nínxols en el cementiri de Boixadors. A canvi, però, havia de donar totes les faci- litats per a l’alçament de la nova església.403
El Registre Fiscal d’Edificis i Solars de 1920
És molt poca la informació directa que es té del castell de Boixadors durant el primer quart del segle XX. S’ha d’esperar al 1920, any en què es va portar a terme el Registre Fiscal d’Edificis i Solars de Sant Pere Sallavinera, per saber-ne alguna cosa. De la mateixa manera, s’obtenen dades d’altres edificis relacionats d’una manera o altre amb aquesta vella fortalesa.
En primer lloc, registrat amb el número 50, apareix el castell de la Llavinera, propietat, per herència, de Francesc de Foixà i Lasarte, domiciliat a Barcelona. Amb una superfície de 110 m2, aquell castell tenia un valor de 1.012 pessetes i 50 cèntims. Pel que fa a la distri- bució interna, hi consta un pis, uns baixos i unes golfes.
Seguidament trobem la capella de la Fortesa, amb el número 75, propietat de Francesc Illa, rector de Boixadors, que resideix a Sallavinera. Aquesta capella tenia un espai de 99 m2 i un valor de 300 pessetes. Amb el número 78, apareix el registre fiscal de la casa recto- ral de la aldea de Boixadors, també propietat del rector Illa, amb 132 m2 i un valor de 1.000 pessetes. Aquesta rectoria «Linda por frente o mediodía y poniente con casa de Francis- co de Foixà» i té dos pisos. Aquesta casa de Francisco de Foixà és, òbviament, el castell de Boixadors, el qual apareix en el registre amb el número 79, i que, com el castell de la Llavinera, el propietari va obtenir per herència. El castell té 120 m2 –menys que la recto- ria– i un valor de 675 pessetes –menys que el castell de la Llavinera. Pel que fa a la dis- tribució interna, el castell de Boixadors consta d’un pis, uns baixos i unes golfes i dóna una renda de 36 pessetes.
Amb el número 85, consta el cementiri de Boixadors, propietat de l’ajuntament de Sant Pere Sallavinera, amb una extensió de 66 m2 i 300 pessetes de valor. Per acabar, amb el número 87, el Registre Fiscal recull l’església parroquial de Boixadors, de 119 m2. Té una renda de 44 pessetes i és propietat del rector d’aquella parròquia, Francesc Illa.404
Francesc de Foixà i Lasarte, propietari del castell de Boixadors
El 1910, moria Enric de Foixà-Boixadors, segon comte de Foixà. En el testament que havia redactat anys abans, el 1866, demanava ser enterrat al panteó del castell de Foixà. Del seu matrimoni amb Nieves Rodríguez nasqué Narcís, el qual esdevindria el tercer comte de Foixà. Narcís de Foixà i Rodríguez de Arellano, el 1905, es casava amb María de las Candelas Torroba. Fill d’ambdós va ser Agustín de Foxá y Torroba, nascut el 1906 i mort
403 Ibidem. 404 ACA, Sant Pere Sallavinera, Registre Fiscal d’Edificis i Solars, 1920, INV-1-11920. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 374
374 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
el 1959. Aquest, quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz, a més de diplomàtic seria un escriptor molt influent durant la dictadura franquista –es diu que va ser un dels crea- dors de l’himne Cara al sol. Va ser ell qui va decidir modificar el cognom familiar Foixà i castellanitzar-lo del tot per Foxá. Posteriorment, seria succeït per la seva filla, Nieves de Foxá y Larrañaga, cinquena comtessa de Foixà i sisena marquesa d’Armendáriz. Fins al 2001 el títol de comte de Foixà estava en mans de Blanca de Foxá y Larrañaga, filla d’A- gustín de Foxá i María Luisa, resident entre Aracena (Huelva) i Marbella.
Es desconeixen moltes coses d’aquestes tres generacions Foixà; el que se sap segur, però, és que cap d’ells no va ser mai propietari del castell de Boixadors. Com s’ha vist en el Re- gistre Fiscal d’Edificis i Solars de 1920, el propietari del castell era Francesc de Foixà i Lasarte, el qual va ser també propietari del castell de Foixà a cavall entre el segle XIX i el segle XX.
Francesc de Foixà i Lasarte era propietari del castell de Boixadors, i de tota la seva finca, perquè li havia estat adjudicat el 29 de maig de 1891, prèvia celebració d’una subhasta, en les diligències de compliment de sentència del judici declaratiu de major quantia per ell seguit contra els hereus de Dolores Serra i Santos davant del Jutjat de Primera Instàn- cia del districte de l’Hospital de Barcelona.405 Aquests hereus s’ha de suposar que serien els germans Roxlo, esmentats anteriorment.
Francesc de Foixà, del que se’n tenen molt poques dades biogràfiques, va restaurar en part el castell de Foixà, sobretot la capella. A la memòria dels més grans del poble de Foixà, era don Paco, i la seva dona doña Matilde. Els condes, tal com eren coneguts, vivien la major part de l’any a Barcelona, i s’estaven a Foixà els mesos més càlids, d’abril a octu- bre. La mort de Francesc de Foixà, sense descendència, va obrir una etapa de decaïment pel castell baixempordanès. Els seus hereus varen vendre la finca abans de la Guerra Civil.406
Les fotografies de l’Arxiu Mas
Enmig de tots els conflictes originats a causa del projecte per a la construcció d’una nova parroquial, el 1921, el fotògraf Adolf Mas realitzava tot un seguit de fotografies del castell i de l’església de Boixadors.407
Les dues fotografies del castell mostren una sèrie de construccions annexes als cossos principals del castell de les que, fins ara, no se n’havia tingut constància. Es tracta del cos annex a la base de la torre albarrana del que ja se n’ha parlat anteriorment. En una d’a-
405 Registre de la Propietat d’Igualada, Tom 817, llibre 12, finca 444, inscripció núm. 444, fol. 127. Els hereus de Dolores Serra hem de pensar que serien els germans Roxlo. 406 Un dels compradors va ser el pintor Josep M. Mascort, destacat pintor paisatgista de la primera meitat del segle XX. De Mascort va passar a Josep Ensesa i Gubert, propietari de La Gavina a S’Agaró; la contribució d’aquest a l’edifici va ser l’espoliació de mobles, documents i les dues tombes de l’església. Després de la Guerra Civil (1936-1939), posseí el castell per uns quants anys Agustí de Foxà, quart comte de Foixà. Aquest no posseïa prou rendes com per tirar endavant aquella propietat, per la qual cosa la seva filla, María de las Nieves, vendria a principis dels anys setanta el castell al Banco Urquijo. Antoni Bonamusa, decorador, i la seva dona, Irene Mir, són els darrers i actuals propietaris del castell de Foixà (Cròniques de Castells i Casals, Baix Empordà, n. 1, Caixa de Girona/El Punt, i AADD: Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol. 4, p. 335-340). 407 Arxiu Mas: les dues fotografies del castell estan catalogades amb els clixés 37.380 i 37.381, ambdós de la sèrie C. Les dues fotografies de l’església tenen els clixés 37.378 i 37.379. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 375
Estudi històric documental | 375
questes fotografies, a més de la informació constructiva que aporta, es capta perfecta- ment el castell-masia en plena activitat.408
Sembla que Mas no fotografià la part de darrere del castell, des de la zona de tramunta- na, per la qual cosa no es pot saber quin estat presentarien allí les construccions encara existents. Ara bé, una fotografia del Fons Documental de l’SPAL, datada de l’any 1924, permet veure que l’estat del castell en aquell sector era del tot ruïnós.409
Pel que fa a les fotografies de l’església, en una es veu la façana de ponent i en l’altra l’en- trada a l’església, a la façana sud.410 Aquestes dues fotografies mostren l’accés al recinte de l’església per la part de migdia. A la part inferior de la fotografia de la façana sud, es poden endevinar uns graons del que devia haver estat la rampa d’accés a l’entrada de l’edifici parro- quial. Tot aquest recinte quedaria tancat per un gran mur de pedra atalussat que encercla- ria bona part del turó de Boixadors i en el qual s’hi hauria obert un portal adovellat que míni- mament es pot veure a la fotografia de la façana de ponent. Una instantània del març de 1963 permet veure les restes d’aquesta porta adovellada.411 Actualment, però, la bardissa i la runa fan poc visibles el que queda d’aquella entrada, si bé fotografies aèries permeten apreciar com s’hauria estructurat tota aquella part del conjunt de Boixadors. Reconstruint totes les parts, es pot suposar que el bloc constructiu format per l’església, la rectoria i tot aquell mur esdevenia un conjunt compacte i tancat del tot preparat per ser defensat.
Per pujar al castell no hi havia el camí actual: hi havia petits i estrets camins que ara s’han perdut, del tot menjats per la vegetació. De cal Gotsems al castell hi havia una mitja hora a peu, tal com recorda el senyor Joan Bacardit. Aquella rampa d’accés, que s’aprecia a la fotografia, conduïa directament al camí que unia el poble o les masies de Boixadors amb la seva església i que avui en dia ha quasi desaparegut a causa de l’absència d’ús. Recu- perar-lo de nou seria una part més en l’intent de donar vida al conjunt de Boixadors.
A l’Arxiu Mas es conserven set fotografies de la Mare de Déu de Boixadors, cinc de les quals, també de l’Adolf Mas i datades de 1921, degueren ser realitzades molt segurament a l’interior de l’església de Sant Pere de Boixadors el mateix dia que es feren les fotogra- fies del castell. En aquestes imatges, la marededéu està emplaçada sobre un banc de fus- ta i té com a fons una paret blanca enlluïda que ben bé podria ser l’església del castell. Les dues fotografies restants són datades de 1947, però en aquest cas la Mare de Déu ja es troba emplaçada en el Museu Diocesà de Vic.412
La nova església de Sant Pere de Boixadors
Una vegada solucionats tots els problemes, el 18 de gener de 1931 es protocol·litzà el con- tracte de construcció de la nova església parroquial de Sant Pere de Boixadors. Els tes-
408 Hi apareixen un carro, una caseta pel gos i una pila de llenya tallada. 409 Fons Documental de l’SPAL 42/49, Arxiu SCCM, clixé núm. 13.137. 410 Arxiu Mas, clixés 37.378-79. 411 Fons Documental SPAL, Arxiu Fotogràfic, clixé núm. 779. Una fotografia publicada a Els Castells Catalans, p. 399, ens permet veure encara restes d’aquest mur i d’aquella zona d’entrada al recinte de l’església. 412 Arxiu Mas: les cinc fotografies datades del 1921 tenen els clixés 37.382, 37.383, 37.384, 37.385 i 37.386. Les dues datades de 1947 tenen el clixé 16.535 i 16.536 i són de l’arxiu Gudiol. La informació que primera- ment va ser escrita darrere d’elles, del tot correcta, va ser substituïda posteriorment quan la Mare de Déu va ser dipositada al Museu Diocesà de Vic. Vegeu APÈNDIX GRÀFIC NÚM. 8 i 9. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 376
376 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
timonis foren, per una part, Pere Farràs, arxiprest de Calaf; Nicolau Panadès, rector de Boi- xadors, i Rafel Vidal; de l’altra part, Francesc Pujol i Prat, mestre de cases, veí del poble de Sallavinera on es realitzà aquest document. En aquest contracte s’estipularen un total d’onze punts per seguir; el 18 de gener de 1934 havien d’haver quedat enllestides totes aquestes obres. Val a dir que es donà preferència a la casa rectoral, que hauria d’estar acabada l’octubre d’aquell mateix any. El preu de tota l’obra seria de 45.000 pessetes paga- des en cinc terminis.413
Sembla que tot es va complir segons el previst i, el 19 d’agost de 1934, l’arxiprest de Calaf, delegat del bisbe de Vic, Joan Perelló, va beneir segons el ritual romà la nova església parro- quial en honor de Sant Pere Apòstol que, finalment, havia estat edificada en el pla de les Bassetes. Nicolau Penedès i Mas, el darrer rector de l’església del castell, va ser qui va oficiar la missa.414
Mossèn Nicolau era des de 1925 rector de Sant Pere de Boixadors i va ser el primer rec- tor de la nova església de Boixadors. El matrimoni Bacardit el recorda perfectament: per- sona d’hàbits molt austers, «només menjava patates». En esclatar la revolució, el 1936, va amagar totes les coses de valor de l’església, fins i tot la imatge de la marededéu, que avui es conserva al Museu Episcopal de Vic. En aquells moments, ja s’havia fet el traspàs de l’església del castell a la de les Bassetes; tots els altars i el mobiliari havia estat trans- ferit a baix. Quan el rector va saber que el podrien matar, va fugir cap al bosc. Per por que fos trobat pels rojos, va ser amagat a cal Gotsems durant nou mesos; després va passar a Tous amb la seva família una temporada, però va voler tornar a Boixadors. Un escamot de guerrillers, però, finalment el va trobar i el va matar a la Fortesa, en una feixa molt pro- pera al poble.415
De la seva època com a rector de l’església del castell, els Bacardit de cal Gotsems recor- den que feien de majordones dues nebodes el mateix clergue: Rosita i Carmeta, la famí- lia de les quals actualment es troba a Sabadell i Vilanova del Camí.
El resultat dels desastrosos esdeveniments de 1936 va ser la crema de l’arxiu parroquial, així com del mobiliari litúrgic i dels altars de la nova església de Boixadors, traslladats dos anys abans des del castell.416 Un objecte del mobiliari litúrgic desaparegut va ser el retau- le major. El 1931, mossèn Corbella, a la seva Guia del Bisbat de Vich, on presentava la parrò- quia de Boixadors com a solitària i pobra, parlava sobre aquest altar major: els seus com- partiments eren ocupats per bones pintures que li recordaven les del retaule de Castelltallat, datades del segle XVII.417 El senyor Joan Bacardit recorda de l’antiga església els altars dau- rats i el major, tot ell d’escultura. També recorda que a dins de l’església del castell hi havia una trona de fusta a la part de l’evangeli i uns bancs de caixa on s’hi posaven les atxes.
L’església del castell no degué veure’s molt afectada per aquells fets revolucionaris de 1936, ja que ni s’hi realitzava culte de manera regular, ni hi havia objectes susceptibles de ser
413 AECV, Boixadors, Expediente sobre la construcción de la nueva Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del pue- blo de Boixadors. Francisco Pujol i el seu pare, Joan Pujol, pare i avi respectivament del senyor Joan Pujol Bacardit, foren els contractistes de la nova església de Boixadors, tal com ell mateix ens recordà. 414 Ibidem. Amb això s’ha de rectificar la bibliografia que afirmava que la nova església era del segle XIX. 415 Segons testimoni del matrimoni Bacardit, de cal Gotsems. 416 Segons la informació que donava el rector de Sant Pere Sallavinera el 23 de març de 2000. 417 Mossèn CORBELLA, Guia del Bisbat de Vich, 1931. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 377
Estudi històric documental | 377
cremats. Després de la Guerra Civil, es va fer la pica beneitera que actualment es troba dins aquest edifici, amb una mà esculpida a la seva base. El seu artífex va ser Josep Gar- cia, segons recorda el senyor Bacardit, la família del qual, del Mas Gotsems, va ser qui la va pagar.418
Actualment, l’església nova de Boixadors encara s’utilitza per al culte algunes vegades a l’any. Segons explicà el senyor Joan Pujol Bacardit, la rectoria és llogada per unes mon- ges d’Igualada.419
Sobre la propietat del castell de Boixadors
Francesc de Foixà i Lasarte, propietari del castell i finca de Boixadors, va morir sense haver deixat una disposició vàlida de la seva darrera voluntat. Per aquest motiu es declarà un judici en el Jutjat de Primera Instància número 13 de Barcelona. Aquest judici va ser apro- vat mitjançant un acte del 22 de juliol de 1934 en el qual es declarà hereus seus a José María de Lasarte Pessino, casat i enginyer; María de Lasarte Pessino, sense professió espe- cial; Erasmo de Lasarte i de Janer, solter i pintor, i Manuel de Lasarte Aran, propietari. Tots ells, majors d’edat i veïns de Barcelona, eren cosins germans del difunt.
El 24 de setembre de 1934, els quatre cosins ja constaven com a propietaris a parts iguals del castell i la finca de Boixadors. En la inscripció del Registre de la Propietat d’Igualada, el castell de Boixadors és descrit de la següent manera: «Rústica: Una casa de labranza y era de trillar con un pajar y heredad con todas sus tierras denominada Castillo de Boxa- dors, distrito municipal de San Pedro Salavinera [...] tiene asignada una riqueza liquido impo- nible de dos mil docientas setenta pesetas.»420
La propietat del conjunt de Boixadors, aviat i després de cinc-cents anys, deixaria de tenir relació amb la família Foixà. Al cadastre de Sant Pere Sallavinera de 1946, apareix el Cas- tillo de Riuxadors i Cal Trullàs com a propietat de Ramon Gangonells Tudó, casat, pagès i veí de Sant Pere Sallavinera. El castell, segons el cadastre, en aquells moments era una finca composta de «Cereal secano de 3ª, Alto frondosas y monte bajo». Pel que fa als ani- mals, hi constaven una truja i una mula.421
Els quatre propietaris de la finca de Boixadors, hereus de Francesc de Foixà i Lasarte, l’ha- vien venut a aquest nou propietari l’any 1934 pel preu de dotze mil pessetes. Les escrip- tures de compravenda varen ser atorgades a Manresa el 28 de juny d’aquell any.422 Ramon Gangonells fou el propietari del castell de Boixadors durant dotze anys.
418 Una fotografia d’aquesta pica ens la mostra GAVÍN, J. M.: Inventari de les esglésies de Catalunya, vol. 16, p. 192. 419 Són poques les dades històriques de les que es disposa sobre aquesta església; una d’elles és que l’1 de novembre de 1942 hi quedava canònicament erigida la confraria del Santíssim Sagrament. 420 Registre de la Propietat d’Igualada, Tom 817, llibre 12, finca 444, inscripció núm. 444, fol. 127. 421 ACA, Sant Pere Sallavinera, Amillarament de 1946, TER 1547, fol. 27. Les terres del castell limitaven al nord amb les propietats de Pere Bosch i Badia, de Jaume Vilaseca i altres. Al sud amb les terres de Josep Giro- nella, en aquells moments Estruch, i la vídua Bosch. A l’est limitava també amb Pere Bosch Badia i la vídua Bosch i a l’oest, amb Josep Muntané i de nou Pere Bosch. 422 Registre de la Propietat d’Igualada, Tom 817, llibre 12, fol.127v, finca 444, inscripció 2a. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 378
378 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Els Barcons, darrers habitants del castell de Boixadors
Gràcies al testimoni oral de la família Bacardit del Mas Gotsems es té coneixement de l’úl- tima família que va viure a la casa del castell de Boixadors: la família Barcons. Formava aquella família el cap de casa, Valentí, casat amb Isabel, a més de tres fills fruit d’aquest matrimoni: un xicot, Josefina i Delfina. Els Barcons, quan n’era temps, es dedicaven a collir bolets i feien un bon sou. A part d’això es dedicaven a les feines del camp i en els esta- bles del castell hi tenien un parell de matxos per a aquestes feines, però el record que es té és que vivien molt pobrament. Després d’estar al castell sembla que van anar a viure a Castellfollit del Boix.
La part del castell habitada per aquesta família va ser el cos arquitectònic dels arcs dia- fragmes que, si bé parcialment, encara es conserva en peus avui en dia malgrat la des- trucció soferta durant els anys setanta. Es tracta de l’habitatge que ocupen els recintes B, C i D designats per l’equip d’arqueòlegs, situat a l’est de la torre de l’homenatge. Foto- grafies dels anys 1971 i 1972 permeten veure i entendre quina era la distribució interna d’aquest castell-masia.423
El record de Joan Bacardit, que hi havia anat moltes vegades, ajuda a l’hora de veure com es distribuïa l’espai dins de la casa. Al nivell de terra hi havia una mena de distribuïdor amb l’estable; una escala portava al pis de dalt on hi havia les dependències de la família: unes habitacions i la cuina amb el foc a terra i l’aigüera, el menjador, etc... Són les estances que es poden veure en les darreres fotografies del conjunt, abans de la restauració de Camil Pallàs.424
Una anàlisi d’aquest edifici, òbviament, permet veure que en temps passats les seves estan- ces haurien estat utilitzades pels senyors del castell. No se sap, però, quan passaria a ser habitada pels masovers. La part del pati de llevant, el recinte P, que en el seu moment podria haver estat el saló del castell, en aquells moments era ja del tot enrunada i només empra- da com a petit hort. També s’usava allí la cisterna d’aigua que encara es conserva. El colo- mar, sobre el qual el senyor Gurri i Serra explicava que era tant per als coloms missatgers com per als coloms que es donaven al senyor quan hi anava, ja no es feia servir. La cis- terna que queda a sota de la torre albarrana, o torre de llevant, es feia servir per tenir-hi bestiar, segurament oví, i a la seva façana sud s’hi va alçar una construcció annexa de la qual actualment només se’n conserven els caps de biga. Aquest espai situat a sota de la torre albarrana, amb anterioritat havia estat o bé una cisterna o un dipòsit de gra, malgrat la veu del poble que deia que havia estat la presó del castell. Pel que fa a la torre de l’ho- menatge, sembla que les dependències d’aquesta no es feien servir de cap manera, ni per trastos vells.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), i després d’aquesta, els Barcons varen viure al castell. L’edifici, constructivament, sembla que no es va veure afectat per aquest conflicte bèl·lic. Va ser habitat per la família Barcons fins al 1946 o 1947; a partir de llavors seria abandonat.425
423 Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic, clixés núm. 9.134, 9.738 i 9.739. 424 En l’estudi realitzat per David Laudo Cortina, Castell de Boixadors. Estudi constructiu i cronològic dels ele- ments arquitectònics, es poden veure unes seccions del que hauria estat la distribució interna d’aquest edi- fici a la seva darrera etapa. Plànols 2.3.1, 2.2.1, 2.2.2 i 2.2.3. 425 L’any 1947 és el que recull BRASÓ i VAQUÉS, Revista San Jorge, p. 32-46. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 379
Estudi històric documental | 379
Segons el Decret de protecció dels castells espanyols, expedit pel Ministeri d’Educació Nacional, de 22 d’abril de 1949, i publicat al BOE del 5 de maig de 1949, el castell i l’es- glésia de Boixadors eren declarats monuments.
Joan Giralt, el nou propietari del castell de Boixadors
Al cadastre de Sant Pere Sallavinera del 1948 ja no consta Ramon Gangonells com a pro- pietari del castell de Boixadors. El nou propietari era ara Joan Giralt Riera, veí de Calaf i conegut com el de Can Salanova: el castillo de Boixadors és una finca composta de «Cere- al S. De 2ª, Alto frondosas, monte bajo y Erial». El terreny que ocupava l’espai era de 221 hectàrees, 92 àrees i 28 centiàrees. Pel que fa a animals, en aquest moment només hi havia una mula.426
L’any 1946, la finca d’aquest castell, valorada per la quantitat de 26.724 pessetes, havia passat a mans de Joan Giralt, pagès i veí de la Molsosa, mitjançant una permuta per un tros de terra edificable a Calaf que aquest posseïa i que a partir d’aquell moment va ser de Ramon Gangonells.427
Giralt, amb necessitat de diners, aviat hipotecaria aquella finca a favor de Ramon Torné Serra i la seva esposa Maria Fitó i Marimon, veïns de Calaf, per un préstec que aquests li feren de 40.000 pessetes, segons consta a la inscripció del 10 de setembre de 1948.428 Dos anys més tard, el 1950, el propietari tornava a hipotecar el castell al mateix matrimo- ni per un préstec de 25.000 pessetes, segons consta a la inscripció del 30 d’octubre del 1950.429
La situació econòmica de Giralt no devia ser gaire favorable, ja que segons la inscripció del 26 de maig de 1951, tornava a hipotecar la finca, aquesta vegada a favor de Josep Mestres Ferré, veí de Barcelona, en garantia d’un préstec que aquest li havia fet de 60.000 pessetes.430
La inscripció del 29 de maig de 1953 donava a conèixer la cancel·lació de les dues pri- meres hipoteques que havia fet Giralt sobre la seva finca del castell de Boixadors. El matri- moni Torné va confessar haver rebut d’ell les 65.000 pessetes que li havien deixat.431
Gràcies a la inscripció del 3 de juny de 1954, se sap que Cecília Torra i Calvet reclamava a Joan Giralt la quantitat de 25.196,95 pessetes, per la qual cosa es feia una anotació pre- ventiva d’embargament de la finca del castell de Boixadors a favor de la demandant. Aques- ta anotació quedava cancel·lada poc temps després, segons una inscripció del 26 d’oc- tubre del mateix any.432
426 ACA, Sant Pere Sallavinera, Amillarament de 1948, TER 1548, fol. 28 i fol. 117. Aquesta finca limitava al nord amb les terres de Josep Muntaner, de Jaume Vilaseca i de Rafel Bosch. Al sud limitava amb les de Josep Torrescasana, Josep Gironella i M. Bosch; a l’est,amb Rafel Bosch, Josep Gironella i M. Bosch, i a l’oest, amb Josep Muntaner i Josep Gironella. 427 Registre de la Propietat d’Igualada, tom 817, llibre 12, fol.128, finca 444, inscripció 3a. 428 Ibidem, inscripció 4a. 429 Ibidem, inscripció 5a, fol.129, finca 444. 430 Ibidem, tom 886, llibre 13, inscripció 6a, fol.197, finca 444. 431 Ibidem, inscripció 7a. 432 Ibidem, fol.197 i 198, finca 444, lletres A i B. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 380
380 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
La casa de sota el castell
Joan Giralt, va ser el responsable de la tala del bosc del castell; tenia pretès dedicar-se al conreu del bestiar però no li va anar gens bé la cosa. Ell mateix va fer construir la casa de sota el castell cap als anys cinquanta.433 Les dues famílies següents que varen treballar les terres del castell de Boixadors varen viure en aquella nova casa, construïda per uns paletes de Calaf, en bona part amb carreus extrets del castell. No només s’aprofitaren els materials de les parts enderrocades, sinó que, fins i tot, es van tirar parts del castell que encara estaven en peu.434
La primera família que va viure als peus del castell va ser la família de Lluís Vinyals, El Pes- tanya. De la família següent, i que hi va viure menys temps que els Vinyals, no se’n sap el nom però sí que després van anar a viure a Ponts. Segons el senyor Pujol Bacardit, l’úl- tima família que va viure al castell va anar a viure a Aguilar i després a Castellfollit de Riu- bregós.435
La casa de sota el castell es va conservar fins a principis dels anys setanta; llavors, en ser abandonada, va començar a enrunar-se. Una fotografia del febrer de 1971 permet en- cara veure-la en bon estat, amb les seves dependències annexes, com ara el paller i l’estable.436
Els nous propietaris del castell
Joan Giralt va ser propietari del castell de Boixadors fins a l’any 1955. Segons la inscrip- ció del 17 de març de 1955, venia, a carta de gràcia, aquella finca al senyor Ramon Bosch i Morros, pagès de Sant Mateu de Bages, pel preu de 160.000 pessetes. D’aquesta quan- titat, 60.000 pessetes havien de ser pagades a Josep Mestres Ferré, per la qual cosa la hipoteca que s’havia fet anys abans quedava cancel·lada.437
Durant els anys cinquanta del segle XX, l’emigració va ser un clar factor de despoblament a la zona al voltant de Boixadors. Aquest fet podria haver estat molt més accentuat si molts emigrants no haguessin buscat lloc de treball a la veïna vila de Calaf i conservessin així el lloc de residència de sempre.438 L’1 de juliol de 1956, Ramon Bosch tornara a vendre a Giralt la finca de Boixadors pel mateix preu que l’havia adquirida l’any anterior.439
El mateix dia Giralt venia a Roser Riera i Coromines, amb el permís del seu marit, Joan Sitges Carbonell, propietaris i veïns de Barcelona, i a Jaume Vendrell Roses, industrial, vene- dor i comprador de fusta, i veí de Cardona, la finca del castell de Boixadors per la quan- titat de 160.000 pessetes.440
433 Segons testimoni oral de Joan Bacardit, de cal Gotsems. 434 Aquest fenomen del reaprofitament de materials és molt normal; a una zona propera a Boixadors, per exem- ple, es té documentat l’aprofitament de les pedres dels murs del castell d’Aguilar de Segarra per reedificar l’església i la rectoria nova cap al 1830. Vegeu PARCERISSES I COLOMER, R., op. cit., p. 472. 435 Segons testimoni de Joan Bacardit, de cal Gotsems. 436 Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic, clixé núm. 9.131. 437 Registre de la Propietat d’Igualada, tom 886, llibre 13, fol. 198, finca 444, inscripció 8a i 9a. 438 ESTANY I FERRER, J. M., op. cit., p. 466. 439 Registre de la Propietat d’Igualada, tom 886, llibre 13, finca 444, inscripció 10a. 440 Ibidem, inscripció 11a. S’ha d’agrair, arribats a aquest punt, la col·laboració del senyor Josep Vilalta, gen- dre de Jaume Vendrell i darrer propietari del castell de Boixadors. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 381
Estudi històric documental | 381
Segons la inscripció del 17 d’agost de 1963, se sap que la senyora Roser Coromines venia a Josep Maria Vilalta Serra, comerciant, i a la seva, dona Dolors Vendrell Freixes, ambdós veïns de Cardona, la seva meitat de la finca del castell de Boixadors per la quantitat de 90.000 pessetes.441 L’altra meitat continuava estant en mans de Jaume Vendrell, però, tam- bé el 17 d’agost de 1963, aquell propietari vendria una quarta part de la meitat de la fin- ca de Boixadors, que ell posseïa, a Josep Maria Vilalta per 35.000 pessetes; una altra quar- ta part la donava a la seva filla, la senyora Dolors Vendrell.442 Ben aviat, però, el matrimoni Vilalta-Vendrell esdevindrien propietaris de tota la finca de Boixadors.
El conjunt de Boixadors després del seu abandonament
Segons el Decret de 22 d’abril de 1949, expedit pel Ministerio de Educación Nacional i publicat al BOE de 5 de maig de 1949, «Todos los castillos de España, cualquiera que sea su estado de ruina, quedan bajo protección del Estado, que impedirá toda intervención que altere su carácter o pueda provocar su derrumbamiento».
El 1968, la Dirección General de Bellas Artes de Madrid va editar un Inventario resumido dels Monumentos de arquitectura militar, on s’incloïen no només castells en el sentit històric i jurídic del mot sinó també torres de defensa, edificis residencials o religiosos for- tificats, etc. El castell de Boixadors hi apareixia amb el número 198, dins la província de Barcelona, i descrit com un castell de l’edat mitjana i amb una conservació R3, és a dir: «Sólo subsisten restos del edificio, suficientes para conocer la disposición que tuvo, por lo menos en la planta o parte de la misma.»443 Podem imaginar, doncs, l’estat construc- tiu que ja devia presentar en aquests moments: degradat, enrunat i menjat per la bar- dissa.
Arreu de Catalunya, els anys seixanta i setanta varen significar una renovació de l’interès pels edificis emblemàtics i monumentals. A Boixadors es va començar una tasca de nete- ja per tal d’evitar la degradació progressiva del conjunt format pel castell i l’església. Va néixer entre la gent de la zona una voluntat de recuperar de l’oblit i la destrucció aquell conjunt arquitectònic amb tot el seu valor històric, simbòlic i monumental. El 1969, Josep M. Gavín informava que ja en aquest any es portaren a terme obres d’intervenció en el con- junt de Boixadors –pot ser que per iniciativa popular–.444
Des que la parroquial va baixar al pla de les Bassetes i el castell-masia va ser deshabitat, tot el conjunt de Boixadors es va veure afectat pel pas del temps i per l’abandonament. Les fotografies que es tenen d’aquesta època són un testimoni evident de la situació en què es trobava. El 1963, per exemple, ja s’apreciava a la part nord-oest de la torre mes- tra un gran forat a la zona del basament; d’altra banda, els murs del seu voltant estaven del tot enrunats i el sostre de l’església i de la rectoria es veia en molt mal estat. A princi- pis del 1971, d’altra banda, s’apreciava una gran esquerda que travessava tot el mur de
441 Ibidem, fol. 13 i 14, finca 444, inscripció 12a. 442 Ibidem, fol. 14, finca 444, inscripció 13a. Segons el testimoni oral del senyor Vilalta, qui conserva tota la documentació notarial, aquella venda i donació va tenir lloc el 4 de gener de 1963. 443 Inventario de Protección del Patrimonio Cultural Europeo¸España 2, Monumentos de arquitectura militar, Inventario resumido, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección General de Bellas Artes, 1968, p. 47. 444 GAVÍN, J.M.: Inventari de les esglésies de Catalunya. Anoia-Conca de Barberà, vol. 16, p. 192. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 382
382 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
ponent de l’església, amb tot el seu coronament en molt mal estat.445 Pel que fa l’interior del temple, en els murs es podia veure un bon assortiment de grafits, testimoni de visi- tants poc respectuosos que hi tenien lliure accés.446
Donació i primera restauració del conjunt de Boixadors, 1971-1976
L’escriptura de donació del castell de Boixadors al poble de Sant Pere Sallavinera, ator- gada per Josep Maria Vilalta Serra i Dolors Vendrell Freixes, propietaris de tota aquella fin- ca, a la notaria de Fèlix Belloch Julbe, va ser redactada el 21 de setembre de 1971.447 El terreny cedit del castell es troba dins una àmplia finca de 121 hectàrees i 92 àrees, pro- pietat encara actualment del senyor Vilalta. La part corresponent al castell és de tres hectà- rees i està envoltat per fites que el limiten i que formen un perímetre de 746 metres.448 Val a dir que, a la documentació existent, el castell és definit en tot moment com a casa de labor.
El senyor Vilalta era de l’Associació d’Amics dels Castells a Cardona, entitat que actual- ment ja no existeix, que en aquells moments demanava que el cèlebre castell del Bages passés de mans de l’Exèrcit espanyol al poble. A causa d’això, el propietari de Boixadors, com ell mateix ens explicà, va decidir fer donació del seu castell al poble de Sant Pere Salla- vinera. D’aquesta manera en podria gaudir tothom.
Així doncs, el 30 de setembre de 1971, els propietaris cedien oficialment aquell conjunt monumental a l’ajuntament de Sant Pere Sallavinera amb la condició que aquest es fes càrrec de la restauració i li’n donés ús. Va ser llavors quan aquest ajuntament, presidit pel senyor Joan Pujol Bacardit, va sol·licitar ajuda tècnica i econòmica a la Diputació de Bar- celona per tirar-ne endavant el projecte de recuperació.449
El 30 de setembre de 1971, l’arquitecte Camil Pallàs va fer la primera visita al conjunt de Boixadors, tal com ens recorda el senyor Pujol. Dues setmanes més tard, el 15 d’octu- bre de 1971, es donava llum verda per començar les obres de restauració per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL.450
Com s’ha dit anteriorment, abans que hi intervingués la Diputació de Barcelona, sembla que el poble de Sant Pere Sallavinera ja s’havia posat a la feina pel que fa a la recupera- ció del conjunt de Boixadors. La seva tasca hauria estat l’arranjament i consolidació d’a- quells elements que necessitaven una més ràpida intervenció. D’altra banda, es treballà
445 Fons Document de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic, clixé núm. 8.630. 446 En un principi, amb l’alcalde Pujol Bacardit, la clau d’entrada a l’església estava en mans de la família de cal Seguers, els quals la podien deixar a qui la demanés, sempre que el coneguessin. Un cop, però, va entrar el següent alcalde això ja no es va respectar i l’església va començar a sofrir atacs vandàlics. 447 Arxiu d’Expedients de Projectes i Obres, FDSPAL, Sant Pere Sallavinera. Està inscrita en data 11 de novem- bre de 1971 en el Registre de la Propietat d’Igualada en el tom 866 de l’arxiu general, llibre 13 de Sallavine- ra, foli 127, finca 530, inscripció 1a. 448 Segons testimoni oral del senyor Vilalta, el qual conserva una fotografia aèria amb la col·locació de les fites. En el document notarial hi ha inscrites les distàncies en metres que separen cada una de les fites. 449 Pujol Bacardit va ser alcalde de Sant Pere Sallavinera del 29 d’octubre de 1969 fins al 3 d’abril de 1979. 450 Fons Documental de l’SPAL, Expedient de l’església i castell de Boixadors, Sant Pere Sallavinera 223. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 383
Estudi històric documental | 383
en l’obertura i posada en condicions d’una acceptable ruta d’accés per facilitar-ne els tre- balls de reforma i la visita.451
La primera intervenció per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments en el conjunt de Boixadors va abastar el període comprès entre els anys 1971 i 1976. L’ar- quitecte encarregat de portar-la a terme va ser Camil Pallàs, en aquells moments cap de l’esmentat servei. El senyor Pujol tingué un destacat paper en aquesta intervenció, com a alcalde i com a constructor. La Constructora de Calaf, propietat seva, va ser l’encarre- gada de portar a terme totes aquestes obres.452
El tipus d’actuació que va portar a terme el Servei en aquesta primera fase va ser el següent: primer de tot, aixecament de plànols, consolidació i restauració de la torre de l’homenat- ge i d’una part de les dependències del castell, així com la restauració parcial de l’esglé- sia. Cal dir que aquella intervenció es va iniciar sense tenir un programa previ d’actuació ni de l’ús que s’havia de donar al conjunt; no hi ha constància de cap estudi previ ni ar- queològic ni històric. Quatre anys després de l’inici de les obres, el juny de 1975 es faria un projecte per tal de convertir el castell en l’Hostal Sant Jordi.453
Les obres en el castell van consistir en la neteja de l’entorn i l’interior del recinte de les runes i la vegetació que amagaven els murs.454 Es va consolidar, d’altra banda, la torre de l’ho- menatge, tot refent-ne la part del coronament segons el mateix model d’aparell que tenia la fàbrica. També es va consolidar alguna dependència del castell per tal d’evitar-ne l’en- fonsament, i es van eliminar construccions i afegits posteriors.
Un cop acabada l’obra de consolidació i recuperació de la torre de l’homenatge, es passà a les dependències del castell. L’habitatge dels arcs diafragmàtics va ser un dels centres d’atenció: es reforçà i construí una nova coberta per a aquell espai en el qual es va repa- rar un arc de diafragma apuntat que, segons deixen veure les fotografies, es refé més apun- tat del que en realitat havia estat. A més, es va posar un enllosat de pedra natural al terra d’aquella sala, que actualment ja no es conserva. També es varen reforçar les voltes de les dependències annexes al colomar, on hi havia un cup.
Pel que fa a l’església, la intenció de Pallàs era tornar a l’edifici l’aspecte que devia tenir en l’època romànica, negant així la seva evolució posterior i, per tant, eliminant tots els cos- sos i parts afegides al llarg del temps. Amb aquesta intervenció, es pretenia que l’edifici adquirís una unitat més gran de dimensions i un resultat plàstic més harmoniós.
La coberta de la nau romànica del segle XI es va rebaixar al seu nivell primitiu i s’hi va posar tela asfàltica. Va quedar pendent, però, la col·locació de les teules. Es va refer la resta de la coberta amb teulada a dues vessants, tot recuperant els nivells que havien tingut ante-
451 Segons es desprèn de l’article publicat a La Vanguardia el 4 de novembre de 1971, «El pueblo de Sant Pere Sallavinera emprende la restauración del castillo de Boixadors», de Francesc Gurri i Serra. 452 El senyor Joan Pujol conserva uns diaris de treball en els quals, dia a dia, hi anotava tota la informació refe- rent a les seves activitats. Pel que fa a la intervenció dels anys setanta en el conjunt de Boixadors, disposa de tot tipus de dades. 453 Mancaria saber de qui va ser la idea de convertir aquell edifici en un hostal i qui en va fer el projecte. 454 Una fotografia, sense datar però anterior a la intervenció de Pallàs, permet veure quin era l’estat en què la bardissa havia deixat una part de les construccions del castell (Fons Documental de l’SPAL, Arxiu SCCM, cli- xé núm. 9.123). D’altra banda, fotografies de 1998 mostren com, vint anys més tard, la vegetació havia tor- nat a envair tot el conjunt. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 384
384 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
riorment les capelles laterals i la capçalera. D’una teulada única amb dues vessants i ràfec de rajola i teula en gran part del perímetre, es va passar a una teulada de diferents nivells, de tres pendents i amb ràfec de pedra. Si bé també es van restaurar les façanes de l’es- glésia, llevat de la de ponent, el campanar d’espadanya no va ser gens retocat en aques- ta primera intervenció.
De la porta d’entrada a l’església es va suprimir l’arc rebaixat per tal de reconstruir-hi l’arc romànic de mig punt. A l’interior es van repicar els arrebossats que revestien els murs, amb la qual cosa va quedar la pedra vista, neta i rejuntada.455 Fotografies del mes de març de l’any 1963 permeten veure que els murs de l’església eren arrebossats de color clar i les voltes, tant de l’absis com de les capelles laterals, presentaven una policromia que simu- lava arestes de voltes amb llunetes.456 Amb estuc també se simulava una motllura a mane- ra de cornisa que recorria tot el perímetre intern a l’alçada de l’arrencada d’arcs i voltes. A les capelles es podien veure bases d’altar que també van ser destruïdes. D’altra ban- da, es va suprimir el cor de fusta dels peus de la nau i es va col·locar un paviment nou de pedra natural. Sota del cor, al costat de l’evangeli, hi havia una cantonada apetxinada que també va ser destruïda.457
S’ha de lamentar d’aquesta primera intervenció en el conjunt de Boixadors l’enderroca- ment de la rectoria i les diverses dependències que eren adossades al costat sud-est de l’església.458 Segons el senyor Pujol, la rectoria es va tirar a terra perquè estava del tot enru- nada i no hi havia res a fer. En l’expedient de les dues intervencions, hi ha uns plànols, que, juntament amb les fotografies, permeten tenir coneixement de les plantes i, en part, la distribució interna d’aquestes construccions contigües.459
Finalment, la intervenció de restauració al castell va quedar aturada i no es va fer el pro- jecte de l’hostal. D’altra banda, les obres de l’església quedarien interrompudes. Només la torre mestra va quedar del tot enllestida.460
Durant els seus anys com a alcalde, el senyor Pujol va col·laborar molt sovint amb l’arqui- tecte Pallàs. Pel que fa a la reconstrucció del conjunt de Boixadors recorda que va fer el capalçat de Marsella a l’arc d’entrada del cos principal del castell; abans de la interven- ció hi havia un arc de mig punt però molt mal fet i mig derruït. Pel que fa a l’obertura del primer pis de la torre mestra, aquest constructor informa que, quan es van fer les prime- res intervencions al castell, el forat ja era fet, el que van fer ells va ser acabar de polir-lo. Pel que fa a l’església recorda que van buidar les tombes que estaven properes a l’altar major, i de les quals no se sap res, ja que no tenien làpides que les identifiquessin, i van
455 Fotografies del febrer de l’any 1978 permeten ja veure l’interior de l’església sense el seu arrebossat. Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic. Vegi’s, per exemple, el clixé núm. 15.509. 456 Mireu, respectivament, Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic, clixés núm. 786 i 789. 457 Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic, clixé núm. 784. Fotografia del març de 1963 que permet veure aquest cor de fusta. 458 Fotografies dels anys 1975 i 1978 ja deixen veure el mur exterior de l’absis de l’església sense les cons- truccions que durant tants d’anys el taparen. Fons Documental de l’SPAL, Arxiu Fotogràfic. Vegi’s, per exem- ple, els clixés núm. 12.844, 12.846 i 15.513. 459 Fons Documental de l’SPAL, Expedient de l’església i castell de Boixadors, Sant Pere Sallavinera 223. 460 La informació sobre la primera intervenció de l’SCCM de la Diputació de Barcelona en el conjunt de Boi- xadors ha estat extreta de LACUESTA, R.: El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputa- ció de Barcelona. Tesi Doctoral, 1998, p. 832-839. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 385
Estudi històric documental | 385
deixar els ossos a la cripta dels Bosch; malauradament, totes aquestes despulles van ser saquejades i van desaparèixer.
Segona etapa de la restauració del conjunt de Boixadors (1981-1983)
El 7 de juny de 1980, el senyor Josep Bosch, en aquells moments alcalde de Sant Pere Sallavinera, adreçà una carta al delegat provincial del Ministeri de Cultura i al president de la Comissió Provincial del Patrimoni Artístic per demanar ajuda en la consolidació i restau- ració del castell de Boixadors; una vegada complert l’objectiu, ells veurien què era el més idoni de fer en aquell conjunt monumental.461
Del setembre de 1981 és datat el projecte per acabar la restauració de l’església de Sant Pere de Boixadors a càrrec del senyor Antoni González i Moreno-Navarro, arquitecte del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.462 Aquest havia rebut una carta, datada el 23 d’octubre de 1981, en la qual el senyor Jordi Bonet i Armengol, director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, li donava el vistiplau per a la restauració de l’església en qüestió.
L’octubre de 1982, començà la segona fase de restauració d’aquest edifici, en la qual el mateix Servei de Catalogació i Conservació de Monuments reprendria les obres que havien quedat interrompudes amb l’objectiu d’acabar la restauració iniciada anys enrere. Aquestes obres consistiren en la consolidació i restauració del campanar d’espadanya i de la façana de ponent; l’acabament de la coberta de la nau amb el corresponent cobri- ment de teula i la construcció d’un drenatge perimètric per evitar les humitats en l’edifica- ció, a més de petites intervencions als murs.
El director de l’obra va ser el senyor Pau Carbó, arquitecte, amb la col·laboració del se- nyor Santiago Rius, aparellador. El contractista triat va ser de nou l’Empresa Constructo- ra de Calaf, SA. Aquella segona fase de restauració acabà el desembre de 1983. El con- junt de Boixadors, malgrat aquestes intervencions, restaria de nou «abandonat» durant quinze anys més.
Segons la segona disposició addicional de la nova Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patri- moni Històric Espanyol de 1985, el conjunt de Boixadors, juntament amb tots els castells sotmesos als Decrets del 22 d’abril de 1949, 571/1963 i 499/1973, era declarat Bé d’In- terès Cultural. En el Catàleg Monumental de la Generalitat de Catalunya de 1990, el cas- tell apareix amb la catalogació R-I-51-5671.463
461 Document que ens deixà veure el senyor Joan Pujol Bacardit. 462 Memòria 1981-1982: Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1983, p. 115, i GONZÁLEZ A., LACUESTA R.: Memòria 1983: 1380- 1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1984, p. 205. 463 Catàleg de Monuments i Conjunts històrico-artístics de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelo- na, 1990, p. 411. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 386
386 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
L’estat del conjunt de Boixadors el 1996
El 5 de març de 1996, la senyora Maria Caparrós i Oliva, alcaldessa de Sant Pere Salla- vinera, s’adreçava al president de la Diputació de Barcelona per sol·licitar ajut tècnic i econò- mic per tal de reprendre la tasca de restauració i conservació del complex històric de Boi- xadors.464
Mesos més tard, l’11 d’octubre de 1996, tècnics de l’SPAL; el senyor Pau Carbó, cap de la Secció Tècnica de Projectes i Obres; el senyor Josep Rovira, arquitecte, i la senyora Raquel Lacuesta, cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Documentació i Difusió, acom- panyats de l’alcaldessa, visitaven aquell conjunt monumental per elaborar un informe que seguidament passem a resumir.
L’estat del conjunt de Boixadors el 1996, després de les intervencions tot just comenta- des, era el següent: l’església i la torre de l’homenatge es trobaven en bon estat de con- servació; en canvi, el castell oferia un aspecte del tot diferent. Totes les estructures murals que restaven dempeus es trobaven en perill de col·lapse, ja que havien caigut carreus i pedres dels arcs d’accés, que estaven amuntegats i dispersos per dins i per fora del cos principal de l’edifici. El colomar i les dependències annexes, contigües al cos principal del castell, oferien perill d’enfonsament a causa de la degradació dels murs i voltes. El reco- rregut del conjunt, que estava a l’abast del visitant, era altament perillós, ja que no exis- tien escales, passos adequats ni barreres arquitectòniques que n’impedissin el pas a totes les dependències.
Les solucions d’emergència proposades en aquell informe foren, en primer lloc, senyalit- zar la visita en un panell explicatiu col·locat a l’accés al recinte, on s’informés el visitant del lloc on es trobava i s’indiquessin els recorreguts no perillosos mitjançant una perspec- tiva i una planta del conjunt. També es decidí tancar l’accés del públic a les dependències del castell que oferissin perill (cos principal, colomar i sales annexes, ara sense sostre).
En l’àmbit estructural calia apuntalar l’arc d’accés a l’estança nord-oest del castell, desen- runar i netejar l’interior i l’entorn de l’edifici i classificar-ne els carreus i pedres despresos de les dependències. Finalment, s’hauria de crear un recorregut pel conjunt i engegar un projecte de consolidació del cos principal del castell i del colomar, per evitar el col·lapse total.
Tots aquests treballs d’emergència previs a la redacció d’un projecte de restauració glo- bal i definitiu, que permetessin continuar fent la visita pública en condicions de seguretat, requerien una inversió inicial aproximada de 5.000.000 de pessetes.465
464 Arxiu d’Expedients de Projectes i Obres, FDSPAL: Sant Pere Sallavinera. Tal com ens informà el senyor Vilal- ta, el 19 de novembre de 1996 hi hagué una reunió entre l’alcaldessa de Sant Pere Sallavinera i ell mateix, antic propietari del castell, el qual li mostrà la seva disconformitat davant la manca de restauració i atenció a la que es veia sotmès el castell de Boixadors. Davant d’aquella situació, si no s’hi feia res, el propietari dema- naria de nou el castell. 465 Arxiu d’Expedients de Projectes i Obres, FDSPAL: Sant Pere Sallavinera. Castell de Boixadors i església del castell. 234. LACUESTA R. i CARBÓ P.: «Conjunt Monumental del Castell de Boixadors, Sant Pere Sallavine- ra», 26 de novembre de 1996. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 387
Estudi històric documental | 387
El conjunt de Boixadors i l’SPAL (1997-2000)
A partir de 1997, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, tot seguint el seu mètode SCCM de restauració monumental, encarregà tot un seguit d’es- tudis sobre el conjunt de Boixadors previs a les intervencions que s’hi haguessin de rea- litzar.
Un dels primers estudis previs va ser l’encarregat a l’arquitecta Olga Barrier de los Ríos sobre l’explotació científica, cultural i turística del castell de Boixadors de Sant Pere Salla- vinera. En aquest treball, l’autora feia una proposta de diferents usos, ja fossin culturals com hotelers, per al conjunt de Boixadors i la seva viabilitat. Segons Barrier, durant el mes de gener de 1997, a causa de les pluges, una part important de mur del castell que enca- ra estava en peu es va desprendre.466
L’aixecament de plànols amb l’estat actual del conjunt de Boixadors era una de les tasques indispensables a l’hora de projectar-hi una intervenció. El desembre de 1998, l’SPAL adjudicà aquells treballs a l’empresa CadQuatre SA, per un pressupost de 1.769.000 pessetes.467
Els treballs de tancament de seguretat, senyalització i neteja inicial del recinte van ser adju- dicats a l’empresa Joan Closa Serra per un pressupost de 4.989.327 pessetes.468 A cavall entre 1998 i 1999, ja s’havien portat a terme aquestes obres. Amb tot, però, sovint res fa aturar les accions vandàliques, i aquell 1999 tant l’interior de l’església de Boixadors com la base de la torre de l’homenatge es veurien afectats per una sèrie de grafits.
El 22 de febrer de 1999, l’arquitecte Antoni González, cap de l’SPAL, envià un fax a la sen- yora Maria Caparrós adjuntant el full de la partida pressupostària d’aquell servei de la Dipu- tació de Barcelona i en el qual constava la quantitat destinada el 1999 per restaurar el cas- tell de Boixadors: la inversió prevista era de 19.000.000 de pessetes.469 Un dia després, el 23 de febrer de 1999, s’informava l’alcaldessa de Sant Pere Sallavinera de la inversió de l’SPAL en el castell de Boixadors, corresponent als exercicis del 1997, 1998 i 1999, un total de 26.108.327 pessetes. El pressupost per a l’any 1997 havia estat de 350.000 pessetes, amb el qual s’havia finançat un estudi previ a la redacció del projecte. El 1998, els treballs al recinte suposaren una quantitat total de 4.989.327 pessetes, a més d’un 1.769.000 pessetes que costà l’aixecament planimètric. El 1999, com ja s’ha dit, la quan- titat pressupostada per a aquell conjunt monumental era de 19.000.000 de pessetes per treballs diversos.470
Seguint el mètode SCCM de restauració monumental de l’SPAL, a l’hora d’intervenir en un conjunt, s’havia dendegar una recerca arqueològica per conèixer el context real d’a- quell monument al llarg del temps.
466 Arxiu d’Expedients de Projectes i Obres, Fons Documental de l’SPAL: Sant Pere Sallavinera. Castell de Boi- xadors i església del castell. BARRIER DE LOS RÍOS O., «EPP sobre l’explotació científica, cultural i turística del castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera», maig de 1997. 467 La Veu de l’Anoia, 29 de gener de 1999. 468 Ibidem. 469 Regió 7, 25 de febrer de 1999. 470 Arxiu d’Expedients de Projectes i Obres, Fons documental de l’SPAL: Sant Pere Sallavinera. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 388
388 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Mitjançant una resolució del 14 de juliol de 1999, la Direcció General del Patrimoni Cultu- ral autoritzava les excavacions arqueològiques al castell de Boixadors, del 14 al 30 de juliol i de l’1 de setembre al 17 de desembre de 1999, sota la direcció del senyor Àlvar Caixal i Mata, arqueòleg de la Unitat d’Investigació Històrica de l’SPAL. D’acord amb l’article 7.2 del Decret 231/91, els objectes obtinguts en la intervenció haurien de ser lliurats al Museu Comarcal de l’Anoia, com efectivament es va fer.
Una de les tasques previstes en la campanya arqueològica de l’any 1999 era la neteja exhaustiva tant de l’àrea interior com dels vessants exteriors del castell. Així mateix, s’ha- via d’alliberar el jaciment de la vegetació que el cobria i desenrunar tots els espais del con- junt. Amb això es pretenia tenir el màxim d’informació possible de les darreres etapes d’o- cupació del castell i del seu posterior procés d’abandonament.
Els blocs de pedra recuperats del desenrunament van ser catalogats, un per un, asse- nyalant-ne la procedència. Finalment, es va assolir en totes les estances el nivell del darrer paviment que es va utilitzar. La recerca arqueològica efectuada durant 1999 va permetre recuperar en el sector de llevant de la torre un forn de pa, la cambra del pastador i un cup de vi, estudiats en la primera part d’aquest llibre. Aquests dos àmbits es relacionen amb la cuina del castell.
L’1 de juliol de 1999 s’encarregava a Joan Miquel Llodrà, becari de l’SPAL, un estudi de l’evolució històrica del conjunt de Boixadors, així com també un estudi historicoartístic, fei- na que desenvoluparia al llarg dels sis mesos que suposava aquella beca.
El setembre del mateix any, l’SPAL encarregava al senyor David Laudo Cortina, arquitec- te tècnic, l’elaboració de l’estudi historicoconstructiu i anàlisi de materials del castell de Boixadors.471 Amb aquest treball es pretenia tenir una visió de les diferents etapes cons- tructives per les que havia passat tot el conjunt, tant el castell com l’església. El resultat fou el treball «Castell de Boixadors. Estudi constructiu i cronològic dels elements arquitectò- nics», en el qual, entre d’altres aspectes, es presenten una sèrie d’hipòtesis constructives de com haurien estat algunes parts del castell en temps pretèrits.
El 14 de febrer de 2000, el Servei demanava autorització per dur a terme noves excava- cions arqueològiques al conjunt de Boixadors. El 28 de febrer de 2000, el director gene- ral del Patrimoni Cultural, donava permís perquè es portessin a terme.
Aquests treballs arqueològics, realitzats del 6 de març al 12 de maig, serien dirigits pel se- nyor Àlvar Caixal, i la senyora Ainhoa Pancorbo, col·laboradora del servei. El resultat d’a- questes excavacions, juntament amb les de l’any anterior, va ser posar al descobert gran part del primitiu perímetre emmurallat, datat a l’entorn de 1300, el regruixament del recin- te fortificat entorn de 1500, així com part de la seva compartimentació interior durant aques- tes dues fases.
El 18 d’abril de 2000, Antoni González enviava a l’alcalde de Sant Pere Sallavinera les tar- getes que el Servei havia preparat per anunciar les visites a les obres del castell que l’a- juntament organitzaria el primer diumenge de cada mes (a partir de juny) i que serien guia- des per Montserrat Noguera, regidora de Cultura de la corporació municipal. Aquestes
471 Arxiu d’Expedients de Projectes i Obres, Fons documental de l’SPAL: Sant Pere Sallavinera. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 389
Estudi històric documental | 389
visites serien realitzades, durant la primavera i la tardor de 2000, per l’arqueòloga Ainhoa Pancorbo. Més endavant la substituiria un membre de Cal Gironella.
L’abril de 2000, es notificava a Joan Miquel Llodrà l’encàrrec, com a col·laborador de l’SPAL, de l’elaboració de l’estudi històric de la documentació escrita medieval del castell de Boixadors. La seva tasca seria acabar de documentar històricament el conjunt de Boi- xadors, tot completant el treball començat durant la seva beca.
El dia 7 de maig de 2000, a dos quarts d’onze del matí, hi hagué una trobada de tota la gent de Boixadors i Sant Pere Sallavinera a dalt de tot del castell. Hi havia moltes de les famílies del lloc, a més de l’alcalde de Sant Pere Sallavinera, l’antiga alcaldessa Maria Capa- rrós i la llavors regidora de Cultura del municipi. Per part de la Diputació de Barcelona, assis- tiren a l’acte la senyora Raquel Lacuesta, el senyor Albert López i l’arqueòloga col·labo- radora Ainhoa Pancorbo. L’objectiu d’aquella trobada era donar a conèixer als habitants de la zona la feina que s’estava duent a terme amb aquell conjunt monumental.
L’octubre i el novembre de 2000 continuarien les excavacions al castell de Boixadors per part de l’arqueòloga Ainhoa Pancorbo, esgotant l’estratigrafia en punts concrets del recin- te, per tal de poder establir una seqüència cronològica completa. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 390 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 391
Estudi històric documental | 391
Conclusions
L’anàlisi de paraments porta a suposar que seria al segle XI quan es bastiria la torre mes- tra del castell de Boixadors. Aquesta torre de defensa substituiria una construcció més antiga, de fusta o pedra, al voltant de la qual s’anirien construint tot un seguit de dependèn- cies annexes. D’aquesta mateixa època es podria datar la construcció de la prime- ra església de Sant Pere, formada per una sola nau amb absis i coberta per una volta de canó o per un sostre de fusta. La decoració externa seria a base d’arcuacions llombar- des; Sant Pere de Boixadors s’inscriu en el mateix model d’esglésies rurals d’aquella zona segarrenca.
Durant el segle XII es generà nombrosa documentació entorn dels Boixadors, nissaga que jugaria un paper destacat en el repoblament de determinades zones de la Marca i que dóna notícies indirectes de l’església i el castell. En aquest segle ja apareix documentada l’es- glésia de Sant Pere com a lloc triat per aquesta família a l’hora de ser enterrada. D’altra banda, l’existència d’un clergat faria pensar en un primer edifici amb les funcions de casa rectoral.
Els segles XIII i XIV, el poder i influència dels Boixadors, que havien anat en augment, ens portaria a pensar en un moment important, constructivament parlant, per a aquest con- junt arquitectònic. Segons la historiografia, durant el segle XIII, devia començar la segona ampliació de l’església de Boixadors cap a llevant; com a conseqüència d’aquesta pro- funda remodelació desapareixeria l’absis, i qui sap si també la coberta, del segle XI. En aquesta nova nau s’hi afegirien, no se sap si en aquest mateix moment o posteriorment, dues capelles laterals poc desenvolupades disposades a manera de creuer. L’aparell d’a- questa part ampliada, ens faria pensar en aquesta cronologia.
Constructivament, però, hi ha un desconeixement absolut a l’entorn de l’estat del castell en aquest període, si bé cal suposar que les dependències al voltant de la torre de defen- sa haurien anat desenvolupant-se; se n’haurien fet de noves, se n’haurien enderrocat d’ob- soletes i s’haurien ampliat alguns espais primigenis. A la seva funció defensiva primigènia, se n’hi hauria d’afegir una altra: la residencial.
Del segle XIV, les notícies que es tenen pel que fa a l’església de Sant Pere fan referència només als seus beneficis. Pel que fa al castell, durant aquest segle les seves estances resi- dencials anirien creixent tal com una família com la de Boixadors requeria. S’ha datat d’a- questa època la construcció de la sala dels arcs diafragmàtics, si bé l’estudi arqueològic porta a pensar que seria posterior. Del segle XIV es podria datar el saló de llevant, a la part nord-est del castell, enrunat posteriorment i convertit en pati. L’estudi d’uns arcs trilobu- lats i el que resta d’unes finestres coronelles biforades o triforades en els seus murs fa pen- sar en obres o bé durant aquest segle o a principis del següent.
Fins al segle XV, la família Boixadors residiria habitualment en aquest castell, i s’enterraria, malgrat algunes excepcions, a l’església de Sant Pere, en la qual hi fundarien tot un seguit de beneficis. A partir del primer quart del segle XV, a causa de la unió dels Boixadors amb la família baixempordanesa dels Foixà, aquell castell segarrenc es veuria relegat a un segon lloc; els nous senyors viurien principalment al castell de Foixà, a Girona o a Barcelona, i 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 392
392 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
farien estades més o menys breus i irregulars en el castell de Boixadors. Aquest fet, en principi, influiria constructivament en tot aquest conjunt monumental.
El relatiu allunyament dels Foixà-Boixadors, juntament amb els efectes de la Guerra Civil catalana i les Guerres Remences, faria que el castell de Boixadors, amb la pèrdua de la seva funció militar i defensiva, esdevingués una explotació agrícola, malgrat ser encara residència de la família propietària i conservar estances privades per al seu ús privat. Pel que fa a l’església de Sant Pere, la manca de visites pastorals i de qualsevol altre tipus de documentació crea un desconeixement del seu estat constructiu.
Del segle XVI cal destacar l’inventari del castell de 1521, en què unes quantes estances com la sala quis diu lo palau i la capella particular de Sant Bernat, a més d’uns quants dormitoris, evoquen la presència dels senyors. Amb tot, ja es detecta que el castell va per- dent el seu caràcter residencial i pren més les tasques d’una casa de pagès. A partir d’a- quest segle es comencen a trobar documentats alguns dels seus habitants. Les visites pastorals, d’altra banda, aporten ben poca informació de l’església i la rectoria de Sant Pere, a part dels seus beneficis.
El segle XVII es comencen a denunciar els problemes que presenta l’església parroquial i que portaran a la construcció d’una de nova al segle XX. Sant Pere de Boixadors es tro- ba ubicat en un punt difícil, incòmode i lluny de la població; assistir a missa és un gran esforç. D’altra banda, l’edifici presenta problemes d’humitat i estructurals, com ara la teu- lada, que fan que contínuament s’hi hagin de fer obres. Una parròquia empobrida com la de Boixadors no es pot permetre aquestes despeses constants.
Pel que fa al castell, durant el segle XVII, a més del nom d’uns quants dels seus inquilins, només se sap que els habitants de Boixadors tenien l’obligació de mantenir-lo en bon estat. La seva situació constructiva continuaria essent com la del segle anterior: unes estances per als senyors i d’altres per als masovers, que tindrien cura tant de l’edifici com de la pro- ducció de les seves terres. La part residencial del castell, però, s’aniria degradant, segura- ment a causa de les poques atencions dels seus propietaris, si bé s’anirien afegint al con- junt altres dependències del tot necessàries per al seu funcionament com a casa de pagès.
Amb tot, la degradació del castell aniria en augment, fins al punt que al segle XVIII estava en bona part enrunat; s’ha de pensar, però, que les parts habitades pels masovers con- tinuarien dempeus. El senyor de Boixadors deixava el control de les seves terres i pos- sessions a procuradors i administradors i visitaria el castell cada vegada menys; les seves estades es reduirien fins al punt que la residència senyorial o bé es degradaria o seria empra- da per a altres finalitats. Ens consta, però, l’existència d’un oratori familiar al castell durant aquest segle.
Es desconeix de quina manera els esdeveniments bèl·lics del primer quart de segle degue- ren afectar el conjunt de Boixadors, si bé aquella va ser una zona amb molt moviment de tropes. El darrer terç d’aquest segle hi ha documentades tot un seguit d’obres efectua- des en diverses parts del castell, per part de mestres de cases i fusters: destaquen com a més rellevants les obres de 1796, durant les quals es construirien dues cambres noves, la ubicació de les quals, per ara, és desconeguda. El cos arquitectònic dels arcs diafragmà- tics sofrirà, al llarg d’aquest segle, un nombre considerable d’alteracions internes causa- des per les diferents compartimentacions del seu espai. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 393
Estudi històric documental | 393
Pel que fa a l’església, el seu estat anà empitjorant amb el temps i aviat es demanaria el seu trasllat cap a una nova església en un emplaçament més còmode i pràctic per a tothom. Amb tot, durant aquest segle la historiografia parla de la construcció d’una nova capçalera, de la divisió en dues de les capelles laterals i d’un alçament de la coberta, que podria respondre a una fortificació. A la rectoria també s’hauria de pensar en impor- tants obres durant el segle XVIII; la casa rectoral esdevindria al llarg d’aquesta centúria un edifici de grans proporcions, el qual hauria anat creixent annex a la capçalera de l’es- glésia.
Del segle XIX no es tenen notícies documentals d’obres al castell, malgrat un grafit de 1837 trobat a l’habitatge dels arcs diafragmes i que, com a mínim, ens faria referència a un arre- bossat dels murs. De la meitat d’aquest segle sembla que seria la construcció d’uns quants murs a la part de migdia del castell; es crearien uns espais destinats als cellers o estables de la casa de pagès.
Davant de les poques notícies referents al castell, es troba molta documentació referent a obres a l’església i a la rectoria. La situació de la parroquial de Sant Pere de Boixadors al segle XIX és complexa; per petició dels feligresos seria traslladada en més d’una ocasió a l’església de la Fortesa, que esdevingué sufragània fins que no se’n construís una de nova. Els motius per aquest canvi d’ubicació eren els mateixos que, ja des del segle XVII, es portaven denunciant. Els esdeveniments socials i polítics del segle impediren la realit- zació de la construcció tant d’una església com d’una rectoria.
El segle XX serà el de màxima degradació del castell de Boixadors, el qual continuaria amb les funcions d’explotació agrícola fins al seu abandonament, a les darreries dels anys qua- ranta. La família Foixà en seria propietària fins al primer quart de segle; posteriorment, l’an- tiga fortalesa passaria a mans particulars, servint de pedrera, de tant en quan, per a altres construccions de la zona.
Pel que fa a l’església, finalment, l’any 1934, després de disputes i conflictes entre alguns habitants de Boixadors, es consagrarà el nou edifici parroquial de Sant Pere de Boixadors construït al pla de les Bassetes. A causa d’això, l’antiga església del castell deixà de ser utilitzada per al culte i la rectoria fou abandonada, per la qual cosa s’accentuà el seu enru- nament.
Els anys setanta del segle XX significaren la recuperació d’aquest conjunt monumental. La donació, l’any 1971, del castell de Boixadors a l’ajuntament de Sant Pere Sallavinera tin- gué com a conseqüència la primera intervenció en el conjunt. L’arquitecte Camil Pallàs, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelo- na, actual SPAL, seria l’encarregat de dirigir aquella restauració entre els anys 1971 i 1976. Es portaren a terme obres al castell, com ara la consolidació de la base i el coronament de la torre de l’homenatge i l’església. D’ambdós edificis s’eliminaren construccions i afe- gits posteriors. A l’església, la coberta de la nau romànica es va rebaixar al seu nivell pri- mitiu; la resta de la coberta, amb teulada a dues vessants, tot recuperant els nivells que havien tingut anteriorment les capelles laterals i la capçalera. De la porta d’entrada a l’es- glésia es va suprimir l’arc rebaixat i s’hi va reconstruir un arc de mig punt. A l’interior es van repicar els arrebossats que revestien els murs, amb la qual cosa va quedar la pedra vista, neta i rejuntada. Es va suprimir el cor de fusta dels peus de la nau i es va col·locar 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 394
394 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
un paviment nou de pedra natural. Cal lamentar, però, l’enderrocament de tot l’edifici de la rectoria.
La segona intervenció en el conjunt de Boixadors es duria a terme entre 1981 i 1983, a partir del projecte de l’arquitecte Antoni González, cap de l’SPAL. El Servei de Cataloga- ció i Conservació de Monuments reprendria les obres que havien quedat interrompudes anys enrere, com ara la consolidació i restauració del campanar d’espadanya i de la faça- na de ponent, l’acabament de la coberta de la nau amb el corresponent cobriment de teu- la i la construcció d’un drenatge perimètric per evitar les humitats en la edificació, a més de petites intervencions als murs.
A partir d’aquell moment, el castell i l’església de Boixadors tornarien a quedar abando- nats fins al 1996. Aquell any, l’ajuntament de Sant Pere Sallavinera demanava a l’SPAL de la Diputació de Barcelona una nova intervenció en aquell conjunt monumental, per tal de recuperar-lo i poder, d’aquesta manera, donar un impuls a l’oferta i promoció turísti- ques de la zona.
El 1996, davant el bon estat de la torre de l’homenatge i l’església, es va comprovar que el castell presentava un aspecte desolador, menjat per la bardissa i amb perill d’enrunar- se. Després de tot un seguit d’obres imprescindibles, com ara el tancament i la senyalit- zació de l’espai en perill de col·lapse, començarien les excavacions arqueològiques a la part del castell que, acompanyades de tot un seguit d’estudis de caire divers, tindrien com a objectiu reconstruir l’evolució històrica i constructiva d’aquest conjunt monumental. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 395
Estudi històric documental | 395
Quadre resum dels espais del conjunt de Boixadors a través de la documentació
ESPAI DATA DE REFERÈNCIA OBSERVACIONS Estable Inventari del castell de 1521 A l’estable van ser trobats instruments per a les feines del camp, així com basts per a mules. Celler Inventari del castell de 1521 Hi van ser trobats productes derivats del porc i utensilis per a la verema i per guardar el vi. Menjador o sala Inventari del castell de 1521 Aquest espai és qualificat com «lo palau», pel que es pot pensar que hauria estat una de les cambres més nobles del castell. Capella de Sant Bernat Inventari del castell de 1521 Aquesta capella encara s’utilitzava per al culte, com així ho corrobora la presència d’objectes litúrgics i la referència al prevere que hi deia missa. Cuina Inventari del castell de 1521 Cal remarcar la presència d’una pastera. Sala o menjador de dalt Inventari del castell de 1521 S’hi trobaren mobles, a més d’un ventall que ens podria fer pensar en l’existència una llar de foc. Cambra que mira sobre el corral Inventari del castell de 1521 Destaca el nombre de caixes i cofres que s’hi trobaren, a més d’un llit, per la qual cosa s’ha de qualificar com a dormitori. Cambra de sobre l’entrada Inventari del castell de 1521 En aquest cas també s’hauria de pensar en un dormitori. Recambra Inventari del castell de 1521 S’hi trobaren uns quants mobles i també un llit. Podria tractar-se d’un dormitori petit annex a l’anterior. Pastador Inventari del castell de 1521 Sorprèn la seva situació a l’inventari, del tot allunyat de la cuina. En aquest espai s’hi trobaren molts i variats objectes. Sagristia Visita pastoral del 29 de juliol És la primera vegada que s’esmenta de 1604 la sagristia de l’església, on es dipositaven els objectes necessaris per al culte. A més que s’hi facin uns calaixos, es demana que es «fassen un pany y clau a cada porta». Teulada de l’església Visita pastoral del 19 En aquest moment la teulada tenia d’octubre de 1688 risc de caure i causar més runa a l’església. Graner de l’església Visita pastoral del 21 d’agost Allí s’hi guardava el blat que rebia de 1723 l’obra de l’església. Arxiu de la sagristia Visita pastoral del 21 d’agost En aquest espai hi havia una sèrie de 1723 de calaixos on, entre d’altres coses, s’hi guardaven els diners de l’obra parroquial. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 396
396 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Sagristia Visita pastoral del 5 de juny Es fa referència a la humitat de 1734 d’aquella part de l’església. Teulada de l’església Visita pastoral del 23 d’agost Al sagristà se li demanava que de 1755 reparés la teulada de l’església, ja que amenaçava ruïna. Teulada de l’església Visita pastoral del 17 de juny La teulada de l’església encara de 1757 estava en males condicions. Teulada de l’església Visita pastoral del 14 de juliol Les obres a la teulada de l’església de 1759 encara no s’havien dut a terme, malgrat disposar ja de la fusta. Sagristia Visita pastoral del 19 d’octubre Es demana que s’arrebossi la de 1767 sagristia, ja que està en una situació que amenaça ruïna. Oratori del castell Document datat del 13 de juliol Es podria tractar de l’antiga capella de 1771 de Sant Bernat. Castell de Boixadors Estat de comptes de Ramon Es pagava al mestre de cases Joan (espai indefinit) Ribalta, 16 de juny de 1781 Ponça 10 lliures i 2 sous per unes obres fetes en el dit castell. Castell de Boixadors Estat de comptes de Ramon Es pagaven 20 lliures, 17 sous i (espai indefinit) Ribalta, 2 de febrer de 1786 10 diners al mestre de cases Ramon Figuera per unes obres fetes al castell de Boixadors. Plaça major del castell Document del 13 d’abril Espai on es portà a terme la presa del 1788 de possessió del baró. S’hauria de pensar en un lloc ample, espaiós i pla, capaç d’acollir la gent dels voltants en diades determinades. Tomba o cripta de l’església Inscripció de la làpida en el Emprada per la família Bosch del cementiri particular de la capella Molí de Boixadors de 1793 fins familiar de la Sagrada Família. al 1884. Pallissa del castell Estat de comptes de Ramon Es paguen 5 lliures i 4 sous a un Ribalta, darrer quart del fuster per les portes de la pallissa segle XVIII del castell. Castell de Boixadors Estat de comptes de Ramon Es paguen per obres fetes al (espai indefinit) Ribalta, darrer quart del castell de Boixadors la quantitat segle XVIII de 45 lliures, 18 sous i 6 diners. Dues cambres a la casa Estat de comptes de Ramon Per les obres efectuades a la casa del castell de Boixadors Ribalta, 15 de juliol de 1796 del castell de Boixadors, es pagava la quantitat de 187 lliures, 7 sous i 3 diners. Forn Estat de comptes de Ramon El pagament anterior incloïa haver Ribalta, 15 de juliol de 1796 refet el forn. Solana del castell Entre els darrers anys del XVIII Entre d’altres coses, en aquesta i el 1801 solana també s’hi feia cal. Magatzem de la rectoria Visita pastoral del 7 de juliol Podria ben bé ser que aquest de 1817 magatzem estigués a les golfes de l’església, així com es veu en altres esglésies. Casa del castell o habitatge Grafit amb la data 1837 Arrebossat de la paret de llevant de dels arcs diafragmes l’interior d’aquesta sala, pròpiament la part habitada del castell. Cavallerisses Carta del 28 de març de 1855 No s’esmenta directament aquest espai, sinó la necessitat que té sempre el rector d’un cavall o mula per desplaçar-se. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 397
Estudi històric documental | 397
Cor de l’església Visita pastoral del 23 de Es mana reparar la porta que hi ha setembre de 1868 sota la porta del cor. Es desconeix on conduïa aquesta porta de sota el cor, si bé es pot suposar que seria la d’accés a aquest. Botiga Segona meitat del segle XIX Aquest espai seria el graner o lloc on sempre s’havia col·locat el gra dels censos i delmes. Casa rectoral Visita pastoral del 2 de juny S’havia de fer obres a la casa. de 1884 Campanar de l’església Visita pastoral del 2 de juny S’havia de fer obres al campanar. de 1884 Botiga Carta del 20 de juliol de 1884 Era un espai al costat de l’església, el lloc on sempre s’havien emmagatzemat els grans procedents dels delmes i censos que els senyors rebien fins a l’extinció de la baronia. Botiga Carta del 22 de juliol de 1884 La mateixa referència al seu ús que anteriorment. Paret del cementiri Document del 20 de febrer La paret de l’est estava caient de de 1892 mica en mica a causa dels contratemps atmosfèrics de la tardor passada. Campanar de l’església Document del 20 de febrer Referència a unes obres: «dos de 1892 tabiques en el campanario para preservarse del frio en las ocasiones que tenemos de pulsar las campanas, pero los vientos ya los han derribado». Parts de la rectoria (balcó, Document del 20 de febrer «[...] se ha puesto un balconaje, dos finestres, cambra d’escolà, de 1892 ventanas, una celda para el dues portes, rebost, sala monacillo, dos puertas, una alacena, i cambres) se ha blanqueado por dos o tres veces la sala y las celdas [...].» Sagristia Carta del 10 d’agost de 1897 Es recalca la humitat de l’església i de la sagristia en concret, «á pesar de haberse hecho una gran zanja por la parte exterior nada detiene la humedad». Teulada Carta del 10 d’agost de 1897 La teulada, a causa dels vents, ha hagut de ser reparada en l’espai de dos anys. Sembla que cada any s’havia de reparar. Campanar Carta del 10 d’agost de 1897 «[...] En el campanario hay unas columnitas que sostienen una cubierta para la lluvia todo hecho a propósito para un tabique por el esguardo del frío y de los vientos en ocasion que se pulsan las campanas, pero los vientos por dos veces han derribado dicho tabique y nunca mas se ha hecho [...].» 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 398
398 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Volta de l’església Carta del 10 d’agost de 1897 «[...] las columnitas estan apoyadas sobre el punto de la bóveda mas delicada de la Iglesia, de manera que hay una abertura en la pared exterior de arriba á bajo que pasarian en cierto lugar dos o tres dedos juntos [...].» Paret del cementiri Carta del 10 d’agost de 1897 «la pared de abajo que es de unos treinta palmos de alta está para caer sobre el camino común que pasa junto a ella». Paret del cementiri Carta del 23 de gener de 1898 La paret del cementiri finalment va caure sobre el camí veïnal que passava pel seu costat. Pis, baixos i golfes del castell Registre Fiscal de 1920 El castell té 120 m2. de Boixadors Església de Boixadors Registre Fiscal de 1920 L’església parroquial de Boixadors, de 119 m2. Rectoria Registre Fiscal de 1920 Té dos pisos. Nínxols de l’església Document del 27 de juny Es demana construir-ne uns de nous. de 1920 Era del castell per trillar el blat 1934, Inscripció del Registre «Rústica: Una casa de labranza y de la Propietat d’Igualada era de trillar con un pajar y heredad con todas sus tierras denominada Castillo de Boxadors.» Paller del castell 1934, Inscripció del Registre «Rústica: Una casa de labranza y de la Propietat d’Igualada era de trillar con un pajar y heredad con todas sus tierras denominada Castillo de Boxadors.» 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 399
Estudi històric documental | 399
Rectorologi de Sant Pere de Boixadors
Raimundus 1331 Bernat Comte 1392-1393 Joan Terme 1419 Jaume Gener, vicari, i Pere Çabate, rector 1426 Pere Pasqual 1429 Mossèn Guillem 1497 Damià Forner 1553 Magí Orzinell 1575 Bartomeu Massana 1592-1605 Gaspar Casadevall 1627 Josep Farrer 1653-1655 Antoni Cullell 1670-1693 Marià Portell 1723-1742 Esteve Arnalich 1753 Francisco Mussarra 1755-1764 Segimon Molins 1764-1802 Josep Codina 1805 Magí Salvador i Josep Cudas (Ecònom) 1817-1818 Tomàs Casanoves (el 1855 ja era mort) 1824 Salvador Erra 1855-1856 Josep Vergés 1867-1868 Antoni Serra i Surinyà (Ecònom i rector) 1883-1890 Pere Pregonas 1890 Domingo Matarrodona 1892-1893 Josep Costa 1897-1898 Francesc Illa i Ferrer 1909-1922 Nicolau Penedès 1925-1934
Rectors de la nova església de Boixadors: Nicolau Penedès 1934-1938 Jacint Costa 1942-1944 Estanislao Relats 1948 Marià Castells 1959 Amand Lus i Bonet 1981-2000 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 400 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 401
Estudi històric documental | 401
Arbre genealògic de les famílies Boixadors i Foixà-Boixadors
BERENGUER BONFILL = IOZTLEN DE BOIXADORS Va testar el 21/X/1112 i va morir abans del ? 9/I/1113.
BERENGUER RAMON GUILLEM RAMON = ERMESSENDA DE BOIXADORS DE BOIXADORS DE BOIXADORS Documentat entre els El 1117 ja consta com El 1149 ja consta com anys seixanta i a senyor de a senyor de vuitanta del s. XII. No Boixadors. Va Boixadors. consta com a senyor intervenir a la de Boixadors. conquesta de Lleida. RAMON DE BOIXADORS
BERENGUER GUILLEM = ROMEVA DE BOIXADORS DE BOIXADORS DELS ARCS El 1209 és nomenat Senyor de Terrers i veguer reial de Vic. Fulleda. († d. 1327). Senyor de Boixadors (?).
BERNAT BERENGUER = BLANCA DE BOIXADORS DE BOIXADORS Senyor de Sant Mateu de Bages i senyor de Boixadors. Veguer de Cervera i de Tàrrega.
GUILLEM = ESCLARMONDA BERNAT DE BOIXADORS = SAURINA DE BOIXADORS Senyor de Boixadors. L’Almirall. Senyor de Senyor de Sant Mateu Boixadors († 1340). de Bages († 1323).
BERNAT GUILLEM SIBIL·LA DE BOIXADORS DE BOIXADORS Senyor de Boixadors. Senyor de Boixadors. Va testar el 1331. ? ⏐ BERNAT DE BOIXADORS Senyor de Boixadors.
= BERENGUER = FRANCESCA BERNAT AGNÈS D’AGUILÓ DE BOIXADORS DE TIMOR DE BOIXADORS O AGUILAR Senyor de Savallà. Amb aquest matrimoni s’origina la línia Senyor de Boixadors familiar dels comtes de Savallà i Peralada. Seran senyors fins al 1348. de Rubió fins ben entrat el segle XVIII.
CONSTANÇA DE = RAMON BERNAT GUERAU SATALLADA DE BOIXADORS DE BOIXADORS ELISABET DE Senyor de Boixadors Senyor de Boixadors MASSAGUER fins al 1424. i de Sant Mateu de Bages († ca. 1366).
RAMON 1402 ALDONÇA BERENGUER DE BEATRIU DE BERENGUER DE = DE TALAMANCA BOIXADORS BOIXADORS BOIXADORS Filla de Bernat de Senyor de Salivella. Pel seu matrimoni Senyor de Boixadors. Talamanca. amb Arnau de Foixà († d. 1425). Va testar s’origina la branca el 3/IX/1422. dels Foixà-Boixadors. 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 402
402 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
BEATRIU DE BOIXADORS = ARNAU DE FOIXÀ O D’ORRIOLS Varvassor de Foixà i Boixadors. Testà el 1432. Senyor de l’Armentera i del castell d’Albons. ALEMANDA SACIRERA =
MARIA JOANA = BERNAT GUILLEM BERENGUER DE DE CRUÏLLES DE FOIXÀ- FOIXÀ-BOIXADORS Filla de Galceran de BOIXADORS Documentat com a Cruïlles. Varvassor de Foixà i senyor de Boixadors Boixadors. Senyor de des de 1439. Boixadors des de 1430. Testà el 22/XI/1459 († 1459).
FRA ALEMANY LLUIS BENET DE 1480 MARGARIDA DE ELISABET JUAN MARTI JOAN († 1476) Làpida a la capella FOIXÀ-BOIXADORS = SANTMIQUEL DE FOIXÀ DE SALCEDO DE FOIXÀ del castell de Foixà. Des de 1453 consta Filla i hereva de Joan 1486 = PERE Canonge de Barcelona De l’orde de Sant Joan de com a senyor de de Santmiquel. DE PAGUERA i senyor de Boixadors. Jerusalem. Probablement Boixadors. Testà el Testà el 22/IV/1500. Senyor de Boixadors. Testà el 8/VI/1511. va ser senyor de 7/IX/1481 i morí el Boixadors. 1484 o 1487.
= JOAN DE FOIXÀ- = DAMIETA ALEMANY DE ALDONÇA DE FOIXÀ MIQUEL DE BOIXADORS DE CRUÏLLES FOIXÀ-BOIXADORS SANTMIQUEL VILANOVA Senyor de Boixadors. Senyor de Boixadors. Testà el 1507. Casat amb Aldonça d’Ivorra. Moriren el 1521, de contagi.
BERNAT ALEMANY DE = CATERINA PAU GALCERAN DE Nét: GASPAR (donzell de Perpinyà FOIXÀ-BOIXADORS D’ESCALES FOIXÀ D’IVORRA DE VILANOVA i hereu d’Arnau de Vilanova) Varvassor de Foixà i Filla de Galceran Mort el 1521 de Boixadors, resident a la d’Escales. Testà el contagi. vegueria de Cervera i 29/6/1563. Girona. Senyor de Boixadors des de 1521. Testà el 30/I/1551.
GASPAR DE FOIXÀ RAFEL DE FOIXÀ GALCERAN DE 1551 VIOLANT DE I ESCALES I ESCALES FOIXÀ-BOIXADORS = XETMAR Veguer de Girona, Clergue, prior de la Varvassor de Foixà i Filla de Ramon, senyor beneficiat de Sant capella del castell de senyor de Boixadors del castell de Medinyà. Pere de Boixadors. Foixà. Beneficiat des de 1551. Testà el Testà el 13/III/1597. de Sant Pere de 1589 però el 1595 Boixadors. Testà el encara era viu. 7/IX/1611.
JERÒNIMA DE 1590 SEVER DE SALBÀ FOIXÀ-BOIXADORS = I VALLSECA Varvassora de Foixà Senyor de la Torre de la i de Boixadors. Pedralba. Testà el 1595. Senyora de Boixadors. Testà el 30/IX/1619.
AGNÈS DE SALBÀ GALCERAN DE 1624 MENCIA DE XETMAR PAULA DE FOIXÀ = RAMON VIII FOIXÀ-BOIXADORS = Filla de Rafel de I BOIXADORS DE XETMAR Senyor de Boixadors Xetmar, donzell Monja de Jonqueres, Senyor de Medinyà des de 1622. Testà el resident a Perpinyà. el 1643 consta com a i Cervià. 2/X/1637. senyora de Boixadors.
RAMON XETMAR TOMÀS DE FOIXÀ-BOIXADORS BERNAT DE FOIXÀ-BOIXADORS MARIANNA I FOIXÀ Neix el 1636. El 1664 ja consta Varvassor de Foixà i Boixadors. DE MASDOVELLES = com a senyor de Boixadors. Resident a Girona, és senyor de I FOIXÀ MARIA Testà l’1/IX/1679. Boixadors des de 1683. Es casà Testà el 8/XII/1720. DE XETMAR I MECA amb Agnès de Pinós. Testà el 1725 encara com a senyor de Boixadors.
RAMON DE XETMAR = FRANCESCA DE XETMAR I COPONS I MECA 04-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:09 Página 403
Estudi històric documental | 403
RAMON DE XETMAR = FRANCESCA DE XETMAR I COPONS I MECA Filla de Ramon de Copons i Ignàsia de Copons i Grimar. Testà el 27/II/1726.
RAMON DE XETMAR VICENÇ DOMÈNEC 1727 JOSEFA DE COPONS I COPONS DE FOIXÀ- = Filla de Joan de BOIXADORS Copons de la (1683-1769) Capità de Manresana i Josepa cavalleria. Des de de Boixadors. Testà el 1726 és senyor de 8/V/1742. Boixadors. Testà el 5/VIII/1762.
JOAN FRANCESC DE 1758 MIQUELA DE BALAY FOIXÀ-BOIXADORS = DE MARIGNAC Senyor de Boixadors Morí el 4 d’abril de des de 1758. 1773. Resident a Girona (1732-1800).
IGNASI DE FOIXÀ- 1781 MARIA FRANCESCA BOIXADORS = D’ANDREU Senyor i varvassor de Testà l’1/XII/1832. Boixadors des de Usufructuària dels 1788. béns del seu marit ja difunt.
MARIANNA DE NARCÍS DE FOIXÀ 1803 CLARA DE REVILLA RAMON DE FOIXÀ IGNASI DE FOIXÀ FOIXÀ I D’ANDREU I D’ANDREU = I D’ANDREU Testà el 7/VI/1868. († (1782-1843) 1815 MARIA Brigadier dels exèrcits 1869). Baró de Boixadors. = FRANCESCA DE nacionals. Tinent coronel. Testà MIQUEL Administrador dels el 10/III/1843. béns de la seva mare.
MARIÀ DE FOIXÀ- NARCÍS DE FOIXÀ 1841 MARIA DEL CARME DOLORES DE FOIXÀ BOIXADORS I REVILLA I DE MIQUEL = BASSOLS I MIQUEL Baró de Foixà i de Varvassor de Foixà i FRANCISCO Boixadors († 1863). senyor de Boixadors. DE LAS INFANTAS Comte de Foixà des = RAMONA DE de 1866 († 1866). VILALLONGA I MARIMON = DOLORES SERRA ENRIC DE FOIXÀ 1866 NIEVES RODRÍGUEZ NARCÍS, FRANCESC, I SANTOS DE FOIXÀ I BASSOLS = DE ARELLANO LEOCÀDIA († 1884) (1842-1910). Baró de Serà marquesa Baronessa de Foixà i de Foixà i de Boixadors d’Armendáriz. Boixadors. Propietària del des de 1863. 2n castell de Boixadors. comte de Foixà.
FELIX ROXLO ALEJANDRO ROXLO NARCÍS DE FOIXÀ 1905 M.ª DE LAS Y SERRA Y SERRA (1867-1949) = CANDELAS Copropietari del castell Copropietari del 3r comte de Foixà. TORROBA de Boixadors des de castell de Boixadors 1884. des de 1884.
FRANCESC DE = MATILDE AGUSTIN DE FOIXÀ = MARÍA LUISA FOIXÀ I LASARTE I TORROBA LARRAÑAGA Propietari del castell (1906-1959) de Boixadors del 4rt comte de Foixà. 29/V/1891 a 1934.
NEUS DE FOIXÀ BLANCA DE FOIXÀ LARRAÑAGA LARRAÑAGA 5a comtessa de Foixà 6a comtessa de Foixà. († 2000). 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 404 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 405
Estudi estilístic
Joan Miquel Llodrà Nogueras 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 406 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 407
| 407
Anàlisi arquitectònica i tipològica de l’església de Sant Pere de Boixadors
Descripció
L’església de Sant Pere de Boixadors, al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), es tro- ba situada dalt del turó del mateix nom, just al costat del castell. Si bé aquesta església mostra una dependència respecte d’aquell, no es troba ni circumscrita dintre de les seves muralles, ni adossada als seus murs; és ,doncs, un edifici del tot independent. Ubicada a l’angle sud-est del conjunt, l’antiga església de Boixadors és construïda sobre el terreny rocós i emplaçada a la vessant del turó sobre un desnivell de terra força destacable, si bé no molt pronunciat.
Exterior
A més de les diverses transformacions que ha sofert durant quasi mil anys d’història, l’es- glésia de Sant Pere de Boixadors va ser severament restaurada en els anys setanta del segle XX, per la qual cosa la seva estructura exterior es veié molt modificada. L’edifici no està orientat seguint l’eix llevant-ponent. Amb tot, per facilitar-ne la descripció, ens referi- rem a cadascuna de les seves parts utilitzant l’orientació est-oest.1
Formen aquest antic temple parroquial un conjunt de tres volums arquitectònics que, de ponent a llevant, són: el primer cos, i més antic, corresponent a la meitat oest del temple; el segon cos, i més destacat, fruit d’una ampliació posterior, equivalent a la meitat est amb els cossos prismàtics que generen les capelles laterals, i adossat a aquest, el cos de la capçalera, de planta quadrangular. Cal dir que, si bé artificial, es crea un joc de volums molt suggestiu i, encara que a l’exterior sembla un espai relativament complex, a l’interior se’n crea un molt més unitari.
El cos de la meitat oest, un bloc rectangular amb una coberta de teula àrab a dues aigües, és construït amb carreus de pedra disposats en filades horitzontals. Remata el seu extrem, al damunt del capcer de la façana de ponent, una espadanya o campanar de cadi- reta força voluminós, tant en alçada com en amplària.
Un segon cos és el format per la meitat est, l’eix longitudinal del qual presenta una petita desviació cap el nord respecte el de la nau de la meitat oest. Aquest fet, però, no és gai- re apreciable ni des de l’exterior ni des de l’interior. El cos de la meitat est sobresurt tant en amplària com en alçària respecte el de la meitat oest, tot just descrit. El formen tres cossos: el central, i més alt, equivalent a la nau central, amb una coberta de dues ves- sants, i els laterals, i més baixos, equivalents a les capelles, amb la coberta a una vessant. Aquests cossos laterals sobresurten en amplària de la línia de mur creada pel cos de la meitat oest.
1 Així doncs, la façana sud-est serà la de migdia, la façana sud-oest la de ponent, la nord-oest la de tramun- tana i la nord-est la façana de llevant. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 408
408 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Un tercer cos és el constituït per la capçalera, a llevant de la meitat est tot just descrita. Tant en alçada com en amplària és el cos més petit de tot l’edifici i el cobreix també una teulada a dues aigües. L’aparell que el forma, també a base de carreus de pedra, és molt regular i molt ben tallat. La disposició d’aquest parament és, com a la resta de l’edifici, en filades horitzontals. D’altra banda, el carener de la coberta principal de tota l’església corre paral·lel a les façanes sud i nord.
Façana de migdia
Dins l’austeritat ornamental que presenta tot l’exterior de l’església de Sant Pere, és a la façana de migdia on s’observa més varietat de motius arquitectònics i decoratius. Queda dividida principalment en dues parts: la pertanyent al cos de la meitat oest i la de l’amplia- ció posterior, corresponent a la meitat est, juntament amb la capçalera.
Pel que fa a la primera part, l’aparell que presenta és a base de carreus de mides dife- rents i irregulars, encara que predominen els petits. Es troben regularment escairats i dis- posats en filades horitzontals amb diversitat d’alçada. Hi ha algunes zones del mur en les quals encara es veu la junta dels carreus encintada. A la part superior del mur, més pro- pera al ràfec, l’aparell és molt més regular, amb uns carreus millor tallats i de proporcions més homogènies.
Quasi al centre de tot el mur d’aquesta meitat oest, s’obre una finestra arcada de doble esqueixada, ja que el gruix del mur ho permet, vorejada per un arc de mig punt adovellat. D’altra banda, la porta d’accés a l’església és emplaçada a la façana sud, en l’extrem en el qual s’ajunta amb la nau de la meitat est. Aquesta porta és composta per un arc de mig punt desdoblat en dues filades de llosetes que emmarquen una filera de puntes de dia- mant vorejant el mateix arc. Dos graons, que la precedeixen, condueixen del nivell del terra exterior al paviment interior de l’església. En aquesta entrada s’obre una porta a dos batents, feta de fusta, amb uns treballs de forja molt característics: consisteixen en sis cintes, tres a cada batent, amb els extrems acabats en rínxols o volutes.
Sobre el portal d’entrada destaca un fris amb tres parells d’arcuacions cegues en sèries de dos, recolzades sobre mènsules de forma piramidal invertida i separades per unes cur- tes lesenes, a la manera llombarda; aquest fris queda tallat pel massís mur de la meitat est. Es produeix un tall brusc en aquest mur que fa que no hi hagi comunicació entre la vessant de la teulada del cos de la meitat oest i la del cos inferior de la meitat est, corres- ponent a les capelles laterals.
El parament d’aquesta meitat de llevant mostra un aparell de carreus més voluminosos i més ben treballats: la seva disposició, però, segueix essent en filades horitzontals. S’ob- serven, amb tot, diferències entre els carreus del mur de les capelles laterals i els del cos superior que amaga la volta de canó apuntada de la nau central. Aquests darrers, de dimen- sions més grosses, formen un aparell en general més igualitari que l’inferior. A l’extrem infe- rior est d’aquest cos superior es troba una obertura quadrangular quadrifoliada realitza- da amb pedra, a manera de traceria gòtica, i que possiblement era un antic espiell quan la rectoria estava encara dempeus. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 409
Estudi estilístic | 409
El mur del cos corresponent a les capelles laterals presenta en el seu centre l’obertura d’u- na altra finestra en forma d’espitllera, l’arc de l’extrem superior de la qual és tallat en un únic carreu. A més d’aquesta finestreta, es veuen encara en aquest mur diferents forats o caps de bigues corresponents a restes del forjat dels diferents nivells de l’antiga recto- ria, avui desapareguda, que havia estat edificada a l’angle nord-est de l’edifici. La part cen- tral de l’aresta est d’aquesta façana està aixamfranada de forma tosca.
Pel que fa al mur de migjorn de la capçalera, la línia de façana del qual retrocedeix pro- nunciadament respecte a la de la resta de cossos de l’església, el tipus de parament emprat és el mateix vist al cos superior de la meitat est. Aquest bloc no presenta cap mena d’o- bertura.
Façana de tramuntana
A la façana de tramuntana s’aprecia perfectament el desnivell del terreny en què se situa l’església, tant en sentit est-oest com en el nord-sud. A la part de la capçalera, l’església s’insereix en un desnivell de quasi dos metres i mig de profunditat. La part inferior del mur comprès entre les capelles laterals i l’absis queda tapada per la pendent del terreny, si bé hi ha excavada una petita rasa o fossat que evita que el terra del desnivell entri en con- tacte amb els murs de l’església. Aquest espai de separació, que s’extén al llarg de tot aquest mur de la façana nord, és cobert per un enllosat de pedra que servei com a dre- natge de les aigües pluvials.
En aquesta façana, de nou es tornen a veure els carreus de les dues parts treballats de diferent manera. El cos de la meitat oest presenta uns carreus de dimensions més peti- tes, disposats en filades horitzontals. La part més propera al ràfec presenta, com a la faça- na de migdia, uns carreus més grans i més ben treballats.
En aquest bloc de l’església es veu perfectament una antiga porta tapiada amb pedra, l’es- tructura de la qual és més senzilla que l’entrada principal de la façana de migdia. És com- posta per un arc de mig punt, adovellat i rebaixat respecte a la línia de mur i amb una fila- da de petites lloses que voregen l’extradós talment com una arquivolta. Els brancals presenten una alternància esglaonada entre carreus quadrangulars i rectangulars super- posats els uns sobre els altres. El nivell del llindar de la porta queda actualment elevat res- pecte al terra exterior de l’edifici.
Pel que fa als murs del cos est, avançats respecte de la línia de la façana, s’ha de dife- renciar de nou entre l’aparell del parament corresponent a les capelles laterals i el corres- ponent al cos que amaga la volta de canó apuntada, diferències que ja s’han vist ante- riorment. És en aquest darrer mur on es poden veure les dovelles superiors d’un arc rebaixat i tapat per la coberta del cos inferior.
En el mur de les capelles laterals queden rastres de forjat disposats en dues fileres paral·leles i superposades. No hi ha, a part d’això i la porta tapiada, cap més obertura en aquest mur. D’altra banda, s’observa com les cantonades o les arestes d’aquesta amplia- ció corresponent al cos est presenten uns carreus de grans dimensions. En aquesta faça- na nord, la part baixa de la cantonada de llevant del cos inferior corresponent a les cape- lles apareix aixamfranada, amb unes quantes pedres cantoneres bordament desbastades. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 410
410 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Façana de llevant
La façana de llevant és formada pels murs est de la capçalera, de les capelles laterals i del cos superior corresponent a la nau central. Els carreus de la part de la capçalera des- taquen per la seva mida, inferior en certa manera als de les naus laterals. En aquestes, alternen carreus grans juntament amb d’altres de més petits, com també succeeix al cos superior corresponent a la nau central. Malgrat tot, les arestes de tots aquests cossos tenen pedres cantoneres de dimensions considerables ben escairades. A les arestes sud i nord dels murs dels cossos laterals, però, apareixen els dos aixamfranats descrits anteriorment.
Els murs de llevant corresponents a les capelles laterals són coberts per una teulada de pendent perpendicular a la de la façana de migdia, amb tremujals als extrems i tremujals entrants en la intersecció amb la coberta de la capçalera. Aquesta, a dues vessants, pre- senta el carener perpendicular a la façana de llevant, com tota la coberta de l’església. L’ú- nica obertura en el mur d’aquesta façana es troba en la capçalera: es tracta d’una petita finestra rectangular amb esplandit.
Façana de ponent
A la façana de ponent s’observa força la diversitat de paraments. Com a la de migdia i a la de tramuntana, hi ha petits carreus de mides irregulars disposats en filades horitzon- tals; entre aquests carreus, en algunes parts, s’observa encara un encintat a les seves jun- tes. A la part central del mur, però, hi ha un canvi en el parament: els carreus esdevenen gairebé lloses a causa de la seva poca amplària. S’aprecien en aquest mur, a causa d’un canvi d’aparell, les línies de l’antiga coberta de l’església, també a dues aigües. La base de l’espadanya està formada per carreus de dimensions més notables si bé amb una dis- posició més irregular.
L’espadanya o campanar de cadireta, amb quasi set metres d’altura, és l’element que més destaca de la façana de ponent. Presenta dues obertures arcades i una coberta a dues aigües amb lloses de pedra. S’aprecien en el seu parament, tant est com oest, sobre els arcs de les obertures uns altres arcs adovellats que els emmarquen. La base d’aquesta espadanya presenta uns murs laterals a manera de contraforts, encara que la seva fun- ció no sigui aquesta, a una vessant cadascun i coberts per lloses de pedra. Amb aquest campanar es trenca, en part, l’horitzontalitat que domina tot l’edifici.
Al bell mig d’aquesta façana, s’obre una estreta finestra arcada amb esplandit, emmarcada per un arc cec adovellat de mig punt rebaixat lleugerament en el mur. També s’observen en l’extrem inferior dret d’aquest mur rastres de forjat. A part, a la base de la façana s’aprecia perfectament la configuració del terreny sobre el qual està situada l’església: un fort pendent cap a migjorn. D’altra banda, cal indicar que en el mur de ponent del cos superior de la mei- tat est, corresponent a la coberta de la nau central, hi ha, en el seu extrem sud, una ober- tura en forma d’espitllera però totalment rectangular que dóna a aquesta nau principal.
Interior
L’església de Boixadors és d’una sola nau, si bé a la meitat est se li adjunten quatre cape- lles laterals, dues a banda i banda disposades a manera de creuer, encara que poc sobre- 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 411
Estudi estilístic | 411
sortit, i una capçalera. En alçat hi ha una divisió més clara entre aquestes dues parts, a causa de la volta de canó de la meitat oest i l’apuntada de la meitat est, exceptuant la de l’absis.
En planta es pot veure que l’eix longitudinal est-oest de l’església no és del tot rectilini; a partir de l’inici del cos de la meitat est es produeix un petit desplaçament d’aquest cap el nord. Remata l’edifici a llevant una capçalera carrada, el cos de la qual sobresurt de la res- ta de la planta. Tot i ser una obra posterior a la del cos de la meitat est, segueix el mateix eix que aquesta.
El paviment de la nau principal de l’església es troba elevat respecte el nivell del terra exte- rior de l’edifici. A dins, però, la capçalera està més elevada respecte el paviment de la nau central, amb dos graons que salven aquest desnivell. El paviment de les capelles laterals també és superior respecte a la nau central; aquí, però, un únic graó salva aquest des- nivell.
Els murs de la nau de la meitat oest destaquen per la seva amplària: més d’un metre de gruix que permet l’obertura de finestres de doble esqueixada. Els murs nord i sud del cos est només són de mig metre, si bé els perpendiculars que enllacen amb la nau de la mei- tat oest i amb l’absis presenten de nou més d’un metre d’amplària. D’altra banda, la nau central de la meitat est és lleugerament més estreta que la de la meitat oest.
Actualment, el paviment de tota la nau és cobert per unes toves, excepte a les capelles laterals de la part de l’epístola on hi ha rajoles. En aquest paviment, només es conserva una lauda sepulcral al bell mig de l’església, entre els dos arcs torals, i envoltada per unes lloses de pedra rectangulars de mides diverses. Si bé es troba foradada, en queda intac- ta una inscripció que permet la identificació del seu propietari: «SEPULCRE DE RAMON BOSCH DEL MOLÍ DE BOIXADORS I DELS SEUS. 1753». Aquesta làpida tapa i alhora condueix, mitjançant sis graons, a una mena de cripta voltada que devia contenir les des- pulles dels membres de la família Bosch.
D’altra banda, en el paviment romanen sense enrajolar els espais equivalents a dos sepul- cres que no es conserven actualment. Un d’ells és situat molt proper a la capella de la ban- da est de la part de l’evangeli. L’altre es troba davant de la capella oest de la part de l’e- pístola i al costat de l’entrada.
La nau de la meitat oest està coberta per una volta de canó o de mig punt reforçada per tres arcs torals que recolzen en pilars adossats al mur i que divideixen aquesta nau en tres trams. S’observa com aquesta volta, de quasi set metres d’alçada, ha cedit per la qual cosa presenta un perfil no del tot regular sinó més aviat rebaixat. La meitat del primer arc toral és adossada al mur de la façana de ponent. El segon arc toral es troba a més de qua- tre metres d’aquest primer i col·locat no del tot paral·lelament respecte d’aquest: aquest arc, juntament amb la volta, ha cedit, així doncs presenta també un perfil bastant irregu- lar. El tercer arc toral es troba a la zona de transició, entre la primera nau i la de la meitat est, i no arriba fins al paviment com els dos anteriors sinó que s’insereix a la part alta del mur. Aquest, a diferència dels dos anteriors, és format per carreus de pedra molt ben tallats i escairats: les dovelles que formen aquest arc toral són monolítiques, a diferència de les dels altres, les quals són formades per diferents carreus. El tram de volta entre el segon arc toral i el tercer és més baix. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 412
412 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Interiorment, els murs no estan arrebossats ni estucats, per la qual cosa es pot veure per- fectament el tipus d’aparell emprat; un aparell que canvia considerablement en els dos cos- sos principals talment com succeeix a l’exterior. Actualment, la junta dels carreus, tant de l’interior com de l’exterior de l’església, ha estat omplerta per un morter nou.
En el tram format per l’arc toral adossat al mur de ponent i l’arc toral següent, a la nau del cos antic, trobem diverses obertures en el mur: dues finestres i la porta tapiada. La pri- mera finestra està oberta en el mur de migjorn, mentre que la segona es troba al mur de ponent. En aquest primer tram de l’església hi ha restes en el mur de l’epístola de juntes de carreus encintades.
Al mur de tramuntana apareix una altra porta, si bé ara resta inservible, ja que està tapia- da. Els carreus que tapien aquesta porta no estan gens escairats ni tallats per la part que dóna a l’interior de l’església, per la qual cosa trenquen amb la resta de parament, tot llis. Aquest portal, que també suposava un buidament de tot el gruix del mur, és ara ocupat per una pica de forma paral·lelepipèdica de pedra picada adossada a la part inferior, per la qual cosa només podem veure una de les seves cares llargues: una pica baptismal, molt segurament, que encara té restes de cancells però que no conserva cap mena de deco- ració, almenys visible.
Aquest buidat del mur és emmarcat internament per un alt arc adovellat que deixa entre- veure l’arc exterior de la porta, del tot tapiat. L’arc intern té un bloc monolític de pedra a manera de llinda i la zona que es crea, equivalent a una mena de timpà, és tapiada amb blocs de pedra irregulars.
D’altra banda, el portal d’accés de la part de migdia també produeix un buidament del mur fins a un nivell més alt que el corresponent a l’arc d’entrada exterior: aquest espai del mur buidat és cobert per una petita volta de canó perpendicular a la de la nau central. Just per sobre de l’arc d’entrada, a la part interna de l’església, una bloc monolític de pedra fa de llinda sota la qual es tanquen els dos batents de la porta.
El cos de la meitat est, d’altra banda, és cobert per una volta de canó lleugerament apun- tada sense el reforç d’arcs torals. L’alçada d’aquesta nau és molt més gran que la del cos oest: gairebé dos metres més. L’espai entre les dues voltes és salvat per un mur en el qual s’obre una finestra.
Pel que fa a les capelles laterals, la profunditat de les quals equival a la meitat de l’amplà- ria de la nau central, són cobertes per una volta de canó en sentit perpendicular a la vol- ta de la nau central. Sobre aquestes naus descansa el pes de la volta de canó apuntada. L’absis de l’església també és cobert per una volta de mig punt si bé lleugerament rebai- xada: l’alçada de l’espai format per l’absis és considerablement inferior no ja a la nau del cos est sinó també a la de l’oest.
Sobre els arcs de les capelles laterals, s’aprecien les dovelles del que en principi seria un arc de descàrrega: un arc que a la part de l’evangeli es veu notablement apuntat, mentre que a la de l’epístola és rebaixat i amb les dovelles d’arrencada recolzades en dues dels arcs de les capelles. A la part del carcanyol format per l’arc de descàrrega del costat de l’epístola, a la part de llevant s’hi troba una altra obertura; en aquest cas és totalment qua- drangular i en el seu interior hi ha una mena de traceria calada en pedra que forma una 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 413
Estudi estilístic | 413
mena de flor quadrifoliada, comentada anteriorment. D’altra banda, a l’arrencada de la vol- ta de la nau del cos est hi ha restes de forjat.
En el paviment de la capella de l’evangeli més propera a la capçalera, resta a la cantona- da roca viva, així com a l’espai de confluència dels murs de ponent i de migdia, als peus de l’església. La capçalera presenta en el seu mur de llevant una obertura: quadrangular i amb un esplandit molt accentuat. Aquesta obertura comunica amb l’exterior mitjançant una finestra rectangular de petites dimensions.
Els dos arcs i el salmer de les capelles de la part de l’epístola estan lleugerament més avançats respecte de la línia del pilar que els suporta. Aquest pilar que separa les cape- lles de l’epístola presenta a mitja alçada a la banda de ponent, en la part que s’hauria d’u- nir al mur de la façana de migdia, un tall esbiaixat per permetre l’entrada de llum, ja que la seva situació coincideix amb una finestra d’esqueixada simple abans descrita.
No hi ha restes escultòriques en tot l’edifici a nivell arquitectònic: ni dovelles, llindes, mèn- sules ni capitells. Malgrat tot, hi ha una peça esculpida en l’àmbit decoratiu. Es troba ados- sada en el mur de l’epístola, a la dreta de la porta d’entrada; es tracta d’una pica benei- tera de forma hexagonal amb una ma esculpida a la seva part inferior.
Paral·lelismes estilístics i tipològics de l’església de Sant Pere de Boixadors
En l’estudi de l’església de Sant Pere de Boixadors resulta fonamental conèixer la resta d’edificis religiosos construïts en el mateix període cronològic, tant a la mateixa àrea geogràfica com a la resta del Principat. Comparar l’edifici que ens ocupa amb d’altres de coetanis permet explicar-ne i datar-ne determinats aspectes constructius i artístics.
A la comarca de l’Anoia, properes a l’església de Boixadors, es troben les esglésies romà- niques de Sant Ponç de Prades de la Molsosa (s. XI-XII), Santa Maria de la Molsosa (prin- cipis del s. XII)2, Santa Tecla de Socarrats (principis del s. XII), Santa Eulàlia de Quadrells (s. XII), Sant Pere de l’Arç (mitjan s. XII) i Sant Pere Sallavinera (s. XII).
Molts d’aquests edificis es troben ja documentats al segle XII, si bé la majoria foren con- sagrats al llarg del segle XI. Bona part d’aquestes edificacions se solien trobar dins dels termes dels castells –com ara els de La Molsosa, Calonge o Castelltallat-, i aviat adquiri- ren la condició de parròquia; alguns, però, restaren o bé com a sufraganis, com Sant Ponç de Prades, o bé com a simple capella. Sant Ponç de Prades, Santa Maria de la Molsosa, Sant Eulàlia dels Quadrells i Sant Pere de l’Arç, per la seva part, depengueren de la canò- nica de Sant Vicenç de Cardona, mentre que Sant Pere Sallavinera va dependre del monestir de Sant Benet de Bages.
En termes generals, aquestes esglésies responen a una tipologia molt estesa en l’àmbit de l’arquitectura romànica rural i són d’una gran solidesa. Totes aquestes construccions
2 Santa Maria de la Molsosa, com l’església que ocupa aquest estudi, també va ser abandonada al construir- se una altra església al pla. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 414
414 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
tenen en comú, a més de la senzillesa dels paraments i de la simplicitat de les seves estruc- tures, el fet de ser formades per una sola nau. Encara que conserven bona part de l’es- tructura primitiva, la gran majoria d’aquestes esglésies han estat modificades en el trans- curs del temps amb cossos arquitectònics secundaris, com ara capelles, sagristies o campanars que s’adossaren a l’edifici primitiu. A aquestes transformacions s’hi hauria de sumar en alguns casos les restauracions, més o menys encertades, i que tant poden haver suposat afegits com desaparicions de diversos elements.
Amb tot, aquests edificis formen volums molt compactes, amb poques obertures, que poden ser petites i de doble o simple esqueixada. Exteriorment, els seus murs presenten molt poca decoració; o arcuacions llombardes o petites cornises. Les portes solen ser les que presenten més motius ornamentals. L’aparell és format per carreus, força volumino- sos, que apareixen sempre disposats en filades horitzontals; poden ser més o menys des- bastats, depenent del cas. Interiorment, els espais solen estar coberts amb una volta de canó, de vegades lleugerament apuntada, i capçats per un absis semicircular. Les naus que s’hi afegeixen posteriorment destaquen també per la seva simplicitat estructural i deco- rativa.
De la producció arquitectònica altmedieval conservada a tota la comarca de l’Anoia, Sant Pere de Boixadors, juntament amb d’altres edificis com Sant Jaume de Queralt, Sant Miquel de Vilaclara, Sant Pere de l’Arç, Sant Pere d’Ardesa, Sant Miquel d’Òdena, Sant Pere de l’Erm, o Sant Pere Desvim, és un exemple de la generalització de les formes llombardes en l’arquitectura del seu temps.3
Pel que fa a la comarca del Solsonès, a la zona més propera a Sant Pere de Boixadors, es troben les esglésies romàniques de Sant Pere i Sant Feliu de Cuiner (s. XI), Sant Pelai de l’Oliva (s. XI), Sant Pere de Vallmanya (s. XI), Sant Miquel de Vallmanya (s. XI), Mare de Déu de l’Avellana (s. XI-XII), Sant Vicenç de Pinós (s. XI-XII) i Sant Martí de Pinós (s. XI-XII).
Aquestes esglésies es trobaven principalment dins els antics termes dels castells de Pinós, de Matadeporros o de Vallmanya, tal com s’ha vist amb les anteriors. No sempre varen tenir una funció parroquial; gairebé totes són capelles rurals. Algunes, com Sant Pere i Sant Feliu de Cuiner, depengueren d’altres centres com la canònica de Sant Vicenç de Cardona o la canònica de Solsona.
Les primeres notícies referents a aquestes esglésies solsonenques solen ser de la prime- ra o la segona meitat del segle XI. Continuen essent, com les de l’Anoia, esglésies de plan- ta senzilla, amb una sola nau, capçada a llevant per un absis que pot ser semicircular o rectangular, com en el cas de Cuiner. Presenten, d’altra banda, finestres molt petites d’u- na o doble esqueixada i l’entrada al seu interior sol ser per la part de migjorn, com és el cas de Boixadors. La coberta d’aquestes esglésies sol ser a dues vessants. Les voltes que cobreixen aquestes naus poden ser o bé de canó o bé apuntades, amb arcs torals que les sostenen.
Pel que fa a la decoració externa, l’església de Sant Miquel de Vallmanya té l’absis amb una sèrie d’arcuacions llombardes entre lesenes que arrenquen d’un sòcol molt alt, tal com
3 ADELL, J. A. 1992. «L’Art romànic a l’Anoia. L’arquitectura religiosa». Catalunya Romànica, Vol. XIX: El Penedès, l’Anoia. Barcelona: 360-361. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 415
Estudi estilístic | 415
es pot veure a Boixadors; d’altra banda, destaca per la seva raresa Sant Pelai de l’Oliva per les seves cares exteriors esculpides.
Aquestes esglésies, com les ja comentades a l’Anoia, també han estat modificades i amplia- des; algunes parts, com per exemple la capçalera, són les més alterades pel pas del temps. D’algunes, com Sant Pere de Vallmanya o la Mare de Déu de l’Avellana, en roman ben poca cosa de la fàbrica romànica, mentre que de Sant Martí de Pinós només en resten runes.
Ens trobem, en tot moment, davant d’edificis rurals que són bons exemples de les for- mes populars de l’arquitectura del segle XI, que segueixen de ben a prop els models llom- bards del primer romànic.
Dins la comarca del Bages, les esglésies romàniques més properes a Sant Pere de Boi- xadors, són Sant Martí de Bertrans (segona meitat del s. XI), Santa Eugènia de Governa (s. XII), Santa Maria de la Maçana o del Grauet (s. XI) i Santa Maria de les Coromines. Aques- tes construccions també estaven dins els antics termes dels castells, com ara el de Seguers i Castelltallat. D’algunes se’n té molt poca documentació, possiblement perquè no degueren passar de capelles rurals. Han estat molt modificades i, fins i tot, reconstruï- des. Si bé de Santa Eugènia de Governa encara en conservem les runes, de Santa Maria de les Coromines no n’ha quedat res.
Pel que se suposa i pel que es pot observar són, com les vistes anteriorment, esglésies d’una sola nau amb un absis semicircular. Interiorment, la volta de canó és apuntada i l’ab- sis és cobert amb una volta de quart d’esfera. Algunes esglésies apareixen documenta- des molt tard, d’altres van ser construïdes al segle XII, si bé continuen amb la tradició cons- tructiva de l’arquitectura llombarda. Els murs exteriors no tenen cap mena d’ornamentació; cal dir, però, que a Santa Maria de la Maçana hi havia arcuacions llombardes.
La part de la Segarra més propera a Sant Pere de Boixadors posseeix les següents esglé- sies romàniques: Sant Salvador de l’Aguda (s. XII), Sant Cugat d’Ivorra (consagrada a mit- jan s. XII), Sant Jaume de Portell (s. XII), Sant Pere de Mejanell (s. XII), Sant Jordi d’Alta-Riba (s. XI), Santa Maria de Gàver (s. XI), Santa Maria del Castell de Santa Maria (s. XII), Santa Maria de Freixenet (s. XI-XII), Sant Antolí (s. XI), Sant Jaume de Pallerols (s. XI-XII) i Santa Maria de Montfar (s. XII).
A la Segarra, zona geogràficament i històrica molt relacionada amb Boixadors, la majoria de primeres manifestacions d’arquitectura religiosa altmedieval conservades corresponen a edificis construïts segons les fórmules llombardes, que en aquell moment ja eren hegemò- niques en el conjunt dels comtats catalans. Molts d’aquests edificis es poden datar de cap al segle XII.
En una part de les obres del segle XI que es conserven, els elements característics de l’es- til es manifesten en la tipologia i en detalls constructius com el característic extradossat dels arcs, amb una rosca de lloses planes, tal com es pot veure a les dues portes de Boi- xadors. Quant a la planta, es veuen diferents tipus; moltes, si bé d’una sola nau, presen- ten més varietat de modalitats constructives i espacials. A causa de la zona fronterera en què es troben, també aquestes són esglésies relacionades amb castells.
En aquesta zona segarrenca al voltant de Boixadors es veuen edificis molt senzills, d’una sola nau, coberts amb volta de canó simple o de perfil apuntat, sense arcs torals. Els 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 416
416 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
encapçala un absis semicircular, gairebé sempre cobert amb volta de quart d’esfera. Els murs, que solen ser bastant gruixuts, presenten poques obertures i no gaire ornamen- tació.
Es poden trobar també tipologies més complexes, com les dues naus bessones de l’es- glésia de Santa Maria de Gàver (Estaràs), -edifici que ha patit moltes remodelacions al llarg de la història-, i la capçalera triabsidal de Santa Maria de Freixenet; aquesta darrera és l’es- glésia més complexa de tot el conjunt. Moltes, en el seu parament, presenten el típic carreuó segarrenc, com per exemple Sant Antolí o Santa Maria de Montfar.
Però més enllà de les semblances amb les esglésies del seu entorn geogràfic més pro- per, l’església de Sant Pere de Boixadors presenta, en determinats aspectes, similituts amb alguns edificis religiosos situats a diferents indrets de la geografia catalana. Pel que fa a l’alçat i a la planta, s’ha de posar en relació l’església que ocupa el nostre estudi amb la de Sant Esteve de Castellar Vell, a Castellar del Vallès (Vallès Occidental).4 L’edifici, antiga parròquia d’aquest municipi vallesenc, s’emplaça a l’ample cim d’un turó, envoltat per pro- fundes barrancades.
La primera referència documental que es té d’aquesta església és del 1037. Va tenir mol- ta relació amb el monestir de Sant Llorenç del Munt i amb el de Sant Cugat del Vallès, els quals es disputaren més d’una vegada la seva possessió. La història de la fi dels seus dies és similar a la de Sant Pere de Boixadors. El creixement del nucli de població s’havia anat produint lluny de la parròquia i a finals del segle XVIII es considerà recomanable traslladar la parroquial. Així doncs, es bastí un altre temple en un nou indret. En perdre el caire parro- quial, l’antic edifici es va anar degradant fins arribar a l’estat ruïnós en què es troba actual- ment, malgrat les diverses campanyes de consolidació i restauració.
Sant Esteve de Castellar Vell és un edifici amb planta en forma de creu, formada per una nau rectangular complexa i tres absis; els dos laterals tenen l’eix comú, que a la vegada és per- pendicular a l’eix de la nau. L’església està orientada de ponent a llevant i és dividida en dos trams molt diferenciats tant en estructura com en tipologia, a més de pel tipus d’aparell, pel tipus de volta que els cobreix i pel tipus de finestres. El tram situat a ponent, com a Boixa- dors, és cobert per una volta de canó seguit que ve reforçada per dos arcs torals els quals han estat refets últimament. El tram de llevant, d’altra banda, és cobert per una volta de canó apuntada que, com a l’església de Sant Pere, és més alta que la volta de canó anterior.
A l’església de Castellar també es produeix una desviació de l’eix de la nau antiga respec- te de l’ampliació posterior, com molt bé es constata a la planta. Sembla que el motiu d’a- quest canvi seria l’adaptació dels fonaments a la configuració del terreny; el mateix podria haver passat a Sant Pere de Boixadors.
L’absis central, d’altra banda, és de planta rectangular i es pot entendre com una prolon- gació de la nau, si bé amb una alçada i amplada més reduïda. Els dos absis laterals tam- bé són coberts amb una volta apuntada amb l’eix perpendicular a la nau central. Aquests absis s’obren a la nau central mitjançant uns arcs de mig punt.
4 VALL, R.; MASAGUÉ, J. M. 1991. «Sant Esteve de Castellar Vell. Història de l’edifici i de la comunitat de pero- nes que l’habitaren. Arquitectura d’un edifici religiós». Catalunya Romànica, Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: 97-98. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 417
Estudi estilístic | 417
A diferència de Sant Pere de Boixadors, l’església de Castellar Vell té un alt campanar cons- truït a la façana de migdia, segurament en època barroca. D’altra banda, comparada amb la de Boixadors, aquesta església presenta moltes més obertures en el mur: de doble esqueixada i arc semicircular de mig punt s’obren als murs de ponent, de llevant, de mig- dia i de tramuntana. L’entrada s’obre al mur de migdia de la nau de ponent.
Pel que fa a l’aparell emprat es poden diferenciar dues zones molt clares que coincidei- xen amb els dos sectors amb què s’ha dividit la nau. A la zona del sector de ponent, l’a- parell és fet amb pedra de riu poc treballada i disposada en filades horitzontals més o menys uniformes. A l’altre sector, la pedra està més treballada, per la qual cosa el parament del mur és més pla i també està disposada en filades horitzontals.
L’anàlisi de Sant Esteve de Castellar Vell dóna quatre moments constructius. Del primer moment serien la nau de ponent i el cos que fa de transició amb l’ampliació posterior, el qual seria la capçalera trapezoidal d’un edifici preromànic amb coberta de fusta. Sobre aquest es devia construir, durant el segle XI, la volta de canó amb els arcs torals i un absis de planta semicircular. A cavall dels segles XII i XIII es devia construir la nau de llevant amb el creuer i la capçalera i, segurament, la base del campanar.
El 1996, l’ajuntament de Castellar Vell va emprendre una campanya arqueològica en aquella església. Entre d’altres coses, es van localitzar els fonaments de la capçalera romà- nica del segle XI, davant mateix del creuer de l’actual edifici. Un fet similar podria succeir a Sant Pere de Boixadors.
Geogràficament més propera a l’església del castell de Boixadors es troba la de Santa Maria del Castell de Santa Maria, a la comarca de la Segarra, esmentada des del segle XI a la llista del bisbat de Vic.
Pel que fa a les fases constructives, també té molta semblança amb l’església de l’Anoia i la del Vallès Occidental. Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals que, per les seves característiques, sembla que va ser cons- truït al segle XII. L’absis d’aquesta primera nau va desaparèixer quan es va allargar la nau a llevant, amb la construcció d’una altra coberta amb una volta de canó, en aquest cas apuntada. L’eix d’aquesta nova nau no coincideix amb l’antiga, tal com s’ha vist amb els dos casos anteriors de Boixadors i Castellar. L’aparell és fet de carreus irregulars dispo- sats ordenadament. Exteriorment, mostra una manca de decoració, ja sigui d’arcuacions llombardes com de qualsevol altre tipus de motiu.5
Pel que fa a l’aspecte del canvi del sentit de l’eix longitudinal de l’església, trobem altres exemples, si bé no presenten tants punts de connexió amb Boixadors com ho fa l’esglé- sia de Castellar del Vallès. A la comarca del Bages es troba una església que també pre- senta aquest canvi en el sentit de l’eix: Santa Maria de Matadars (o del Marquet), a Mura.6 La planta deixa ben palès aquest lleuger desviament de l’eix però, al contrari dels edificis
5 SOLÉ, B. 1992. «Santa Maria del Castell de Santa Maria. Arquitectura d’un edifici religiós». Catalunya Romà- nica, Vol. XXIV. El Segrià. Les Garrigues. El Pla d’Urgell. La Segarra. L’Urgell. Barcelona: 454. 6 JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. 1992. «Santa Maria de Matadars (o del Marquet). Arquitectura d’un edifici religiós». Catalunya Romànica, Vol. XI. El Bages. Barcelona: 328-329. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 418
418 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
anteriors, en aquest cas ens trobem amb una evolució històrica diferent: una capçalera pre-romànica a la que posteriorment s’hi va afegir un nau romànica.
En època preromànica es troben molts edificis amb una desviació del seu eix. Aquesta desviació, però, a diferència de Boixadors es troba majoritàriament entre la capçalera i la nau principal. Per exemple Sant Romà dels Vilars (s. X, Escaldes d’Engordany, Andorra), Sant Martí de Baussitges (mitjan s. X, Espolla, Alt Empordà), Sant Julià de Boada (s. X-XI, Palau-sator, Baix Empordà), Sant Feliu de Savassona (s. XI-XIII, Tavèrnoles, Osona) o San- ta Margarida del Cairat (s. X, Esparreguera, Baix Llobregat).
En referència a altres detalls, ja no purament constructius sinó més aviat decoratius, hi ha altres edificis que es poden posar en relació amb Sant Pere de Boixadors: és el cas, per exemple de Sant Pere Desvim, a la comarca de l’Anoia, probablement bastit cap a mitjan segle XI.7 Es tracta d’un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular flanquejat per dues absidioles. Els paraments externs són ornamentats amb un fris d’ar- cuacions cegues en sèries de dues entre lesenes a l’absis i als murs laterals; seguint aques- ta ornamentació llombada, s’hi troben les arcuacions dividides ara en dos grups de tres entre lesenes molt curtes, com es pot veure al mur de migdia de l’església de Boixadors.
Quant a les lesenes, també es troba un paral·lel amb Sant Pere de Boixadors a l’església parroquial de Sant Miquel d’Orpí, també a la comarca de l’Anoia.8 Aquesta parroquial, docu- mentada des del segle XI, en un principi va ser la capella del castell. L’estructura de l’edi- fici és molt senzilla, seguint la tipologia predominat al romànic de l’Anoia: una sola nau cober- ta amb volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals i un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. Aquest està decorat per un seguit d’arcuacions llombardes en sèries de dues entre lesenes molt curtes, com a l’església de Boixadors. Sant Pere de l’Arç, a la mateixa comarca, presenta unes lesenes molt curtes a la zona de la capçalera, tal com podria haver estat el primer absis de Boixadors.
Conclusions
L’església de Sant Pere de Boixadors s’insereix en el corrent de l’arquitectura meridional d’època romànica, i presenta unes tipologies que, si bé mesclades, es poden veure a tota l’arquitectura romànica catalana compresa entre els segles XI i XIII, i més concretament amb totes les construccions que envolten aquella zona fronterera de la Marca, tant en la plan- ta com en l’alçat i en la decoració. Amb tot, aquesta església es pot relacionar perfecta- ment amb les construccions religioses dels castells de la resta de Catalunya.
Els moments que, constructivament, agafaria Sant Pere de Boixadors serien el primer romà- nic, pel que fa al primer cos, i el segon romànic, pel que fa a l’ampliació posterior, si bé aquesta distinció estilística no resulta gens vàlida avui en dia.
7 JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. 1992. «Sant Pere Desvim (o del Vim o Sant Puvim). Arquitectura d’un edifici reli- giós». Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l’Anoia. Barcelona: 524-525. 8 JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. 1992. «Sant Miquel d’Orpí. Arquitectura d’un edifici religiós». Catalunya Romàni- ca, Vol. XIX, El Penedès i l’Anoia. Barcelona: 452. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 419
Estudi estilístic | 419
L’antiga parròquia de Boixadors, potser en un primer moment, va ser coberta per un sos- tre de fusta amb encavallades; es tractaria d’un edifici preromànic per la qual cosa es podria pensar en una capçalera carrada, tal com encara es pot veure en nombrosos edificis d’a- questa època. Posteriorment, seria coberta amb una volta de canó sustentada per arcs faixons: a causa d’aquest canvi de coberta, segurament els murs laterals s’haurien d’en- gruixir. Quant a l’absis d’aquest primer edifici, com s’observa a totes les esglésies del vol- tant, podia ser de perfil semicircular, cobert amb una volta de quart d’esfera i decorat amb arcuacions llombardes entre lesenes, tal com encara resten en el mur de migjorn.
Aquesta església s’insereix dins una arquitectura que es pot qualificar com a rural o popu- lar, molt típica de tota aquella zona del país: de volums clars i senzills, austera i compac- ta. Una arquitectura fora dels centres de poder del moment, però del tot útil a les neces- sitats del lloc i del moment on es construïa. En els seus murs es mostren la tècnica i les formes de les respectives èpoques en que es bastí. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 420 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 421
Estudi estilístic | 421
Elements petris decoratius trobats en l’excavació arqueològica del castell de Boixadors
Durant els treballs d’extracció dels nivells superficials d’enderroc, immediatament anteriors a l’excavació del castell, es van trobar quatre peces pètries l’ubicació original de les quals dins el conjunt arquitectònic és desconeguda. El fet que presentin les superfícies esculpi- des permet veure que aquests fragments corresponen a una imposta, un capitell i dues bases de semicolumnes.9
Imposta amb decoració de tipus geomètric esculpida a tres de les seves quatre cares
La pedra amb la qual va ser esculpida aquesta imposta és sorrenca, com la majoria de carreus del conjunt de Boixadors; un tipus de pedra que permet un fàcil treball. A la part superior d’aquesta peça pètria encara hi ha restes de morter de calç.
La decoració que apareix en el que s’ha de suposar que seria la cara principal de la impos- ta és a base de dos motius florals de sis i quatre pètals, respectivament, de forma lanceo- lada o fusiforme inscrits dins d’un doble cercle.10 Els dos cercles en què s’inscriuen les flors són de la mateixa mida, si bé el de la dreta sembla més el·líptic, per tal d’adaptar-se millor a l’irregular superfície que li quedava. Pel que fa a la flor de l’esquerra, es veu que, si bé es volen representar sis pètals només n’hi ha esculpits clarament dos; els restants quatre només tenen esculpida la seva meitat. O bé la part que manca ha estat erosionada o destruïda, o bé no va ser esculpida. També s’observa que, encara que els pètals pretenen tenir forma fusiforme, els seus extrems queden menjats pels cercles interiors (fig. 1).
Aquest tipus de decoració apareix esculpida a molts llocs: capitells, impostes, llindes, mèn- sules, piques baptismals, ossaris, sarcòfags, làpides sepulcrals, esteles discoïdals funerà- ries, etc. En aquests darrers casos, s’atribueix a aquest motiu escultòric tota una simbo- logia de caràcter funerari-espiritual, si bé en l’exemple de Boixadors s’ha de suposar que el tema hauria estat emprat simplement per la seva vessant decorativa.
Aquest repertori ornamental va ser molt utilitzat en obres que abasten una cronologia des del segle VI fins als segles XIII i XIV, és a dir, de l’antiguitat tardana fins a època tardogòtica. Segons la factura que presentin, aquests motius es poden datar d’èpoques més o menys tardanes. En el cas de la peça trobada de Boixadors, és un xic arriscat donar-li una cro- nologia. El caràcter popular i l’amplitud cronològica amb què es va representar aquest tema en fa difícil la datació. L’excavació arqueològica haurà de donar algun referent més per datar aquesta imposta, si bé es podria situar en un període comprès entre els segles XIII i el XIV.
És interessant observar que a la comarca del Solsonès, molt propera a la zona del castell de Boixadors, és on més es troba aquest motiu decoratiu; Sant Climent de Castelltort, San-
9 Les fotografies que es mostraran a continuació són de Joan Miquel Llodrà, si bé se’n conserven còpies al Fons Documental de l’SPAL. 10 Aquests motius decoratius, en lloc de flors, de vegades són interpretats com estrelles amb les seves pun- tes. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 422
422 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
ta Eulàlia de Timoneda, Sant Julià de Canalda, Sant Just i Sant Pastor de Valldar, Santa Maria del Vilaró, etc.
A la mateixa cara principal de l’imposta, sobre aquestes flors, s’hi desplega una sanefa amb una decoració de dent de serra o ziga-zaga que, si bé ha estat executada mitjançant la tècnica de la incisió i buidat de superfície, recordaria la talla bisellada. Aquesta senefa continua a la següent cara de la imposta, a la part inferior de la qual, però, enlloc dels motius florals, s’hi dibuixa una altra sanefa en forma d’espina de peix amb els talls corbats.
Aquest motiu de l’espina de peix es repeteix a la cara interior de la imposta, però en for- mat reduït i duplicat, per la qual cosa s’origina una mena de ziga-zaga que ocupa tota la superfície. El motiu de la ziga-zaga també apareix dins l’escultura romànica catalana molt freqüentment i en llocs molt diversos (fig. 2).
En general, i malgrat el desgast, aquesta imposta presenta un bon estat de conservació, si bé les cares laterals mostren una superfície més trencada. Malgrat tot, però, li faria fal- ta una neteja i una restauració, a causa de la fragilitat de la pedra sorrenca amb què està esculpida. (Eliminar) En conjunt, el treball escultòric revela una tècnica pobra i primitiva. El relleu és predominantment pla; el recurs tècnic és senzill, un simple rebaixat de la super- fície per incisió. Aquesta tosquedat d’execució sol ser més pròpia d’àmbits populars; s’hi palesa la mà d’un artífex molt limitat, un artista local coneixedor de les tècniques tradicio- nals del treball en pedra, més la mà d’un picapedrer que no pas d’un escultor.
Desconeixem la ubicació primera d’aquesta imposta dins del castell de Boixadors. O bé va ser l’imposta de l’arc d’una finestra o bé ho va ser per una porta. Cal dir, però, que les impostes de les finestres que ens resten a les obertures del mur de llevant del castell de Boixadors no presenten cap mena de decoració esculpida.
Capitell de forma troncopiramidal, també en pedra sorrenca, amb decoració de tipus vegetal
Els angles del tambor d’aquest capitell apareixen decorats per unes senzilles fulles en for- ma de punta de llança molt ample, que ocupa tota l’alçada de la peça, i que a la part alta es decanta cap endavant. Podria tractar-se de grans fulles d’acant molt esquematitzades. En l’espai que queda entre cada fulla, no hi ha cap mena de decoració esculpida. El reta- llament de les arestes, d’altra banda, dóna a tota la peça una forma més cònica (fig. 3).
El treball escultòric és mínim; no hi ha cap tipus de preocupació per la representació minu- ciosa dels elements vegetals. Les fulles, dibuixades per una doble incisió, són completa- ment llises i en manca el nervi longitudinal i els folíols. De nou, com a la imposta tot just comentada, s’ha tornat a utilitzar la tècnica del buidat de la superfície per incisió.
Un altre aspecte que dóna simplicitat a aquest capitell és la mancança d’astràgal i àbac o cimaci. Podria ser que aquestes dues peces es trobessin esculpides separadament; l’à- bac independentment i l’astràgal formant part del fust de la columna.
Aquest tipus de capitell i la decoració que hi apareix esculpida té molts precedents durant el romànic. Es podria datar perfectament entre els segles XII i XIII. A Catalunya se’n troben molts exemples durant l’època romànica i la del Cister. Hi haurà, en tots els casos, mol- 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 423
Estudi estilístic | 423
tes variants, no només pel que fa a la tècnica escultòrica emprada sinó també pel que fa als motius decoratius, més o menys rics depenent dels casos.
Dintre de la senzillesa del capitell trobat al castell de Boixadors, trobem paral·lels, per exem- ple, en un capitell de la cripta de l’església de Sant Andreu d’Oristà (Osona), o un altre del convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan (Terra Alta), i en el d’una finestra gemina- da de Sant Vicenç de Malla (Osona); tots ells datats entre els segles XII i XIII.
Es desconeix la ubicació primera d’aquest capitell dins del castell de Boixadors, si bé no resulta gens forassenyat pensar que es tractés del capitell del mainell d’alguna finestra gemi- nada, potser de les situades en el mur de llevant del castell, en el qual hauria estat la sala noble principal. Possiblement, es podria posar en relació amb aquest capitell la meitat d’un fust de columna trobat al castell que formaria part, juntament amb un altre, del mainell d’al- guna d’aquestes finestres geminades.
Mitja basa de columna de pedra sorrenca. Podria ser que enlloc de basa es tractés d’una mena de capitell
Sobre un petit plint s’hi desenvolupa un prominent i desproporcionat tor que, malgrat tenir forma semicircular, a les parts coincidents amb els angles del plint té com una mena de protuberàncies que en altres exemples esdevindrien les típiques boles (fig. 4).
Mitja basa de columna de pedra sorrenca
Aquesta basa presenta un decoració a base de les motllures típiques de columna; el plint format per dues motllures, la superior de les quals és convexa i de perfil corbat, i el tor amb un perfil de quart de circumferència. Sobre el tor s’alça directament la columna. Aques- ta basa mostra unes proporcions i treball més acurat que les trobades a l’excavació de sant Vicenç de Malla (fig. 5).
Aquestes dues bases, malgrat tenir una decoració molt senzilla, presenten un tipus de tre- ball molt més acurat i segur que els vistos a la imposta i capitell anteriors. Amb tot, però, no es pot pensar en l’obra d’un escultor, sinó més aviat d’un picapedrer, si bé en aques- ta època la diferència entre ambdós era molt poca.
Es va trobar en el castell una part de fust de columna tallat per la meitat que podria corres- pondre perfectament a aquestes bases. Si bé es veu clarament que aquestes bases ana- ven adossades a un mur, se’n desconeix, com a les peces anteriors, la seva ubicació dins el castell. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 424 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 425
Estudi estilístic | 425
A la recerca d’un arxiu perdut
Així com per a l’estudi històric i documental del castell de Cubelles va resultar fonamen- tal poder consultar l’arxiu del marquès d’Alfarràs, per a l’estudi del castell de Boixadors hauria resultat clau tenir accés a l’arxiu patrimonial dels Foixà, família que el segle XV va esdevenir senyora de dit castell, a causa del matrimoni de Beatriu de Boixadors amb Arnau Orriols de Foixà, i del qual en seria propietària fins a les darreries del segle XIX. Malaurada- ment, però, una part d’aquest arxiu ha desaparegut materialment i una altra s’ha disper- sat geogràficament per diverses raons.
En iniciar-se la Guerra Civil, l’Arxiu Històric de Barcelona va prendre la decisió de defen- sar el patrimoni documental amb un ampli equip de voluntaris; es creava el conegut Ser- vei de Protecció dels Arxius Històrics de Catalunya. Calia utilitzar altres edificis en els quals dipositar el nombrós material recopilat; entre d’altres, es va fer ús del convent de l’Espe- rança de la ciutat de Barcelona, que ja havia estat molt saquejat i malmès, però.11 A part dels arxius parroquials i monàstics, en aquest edifici també tingueren acollida els arxius patrimonials de les famílies barcelonines i catalanes més importants; Maldà, Fiveller, Sent- menat, Dalmases etc. Entre tots aquests arxius, també s’hi trobava el de la família Foixà, amb trenta-dos metres lineals de documentació.
Les bombes i altres amenaces de la guerra van fer traslladar tots aquests fons documen- tals a d’altres llocs més segurs. Aquesta evacuació va tenir lloc la segona meitat del mes d’octubre de 1938 en direcció a diferents emplaçaments de Barcelona i a d’altres llocs de Catalunya. Els arxius patrimonials foren aplegats a Vic, Girona, la Torre de Claramunt, Estaràs i Hostalric. A aquesta darrera població, s’hi trobava entre els arxius de Fontcober- ta, la baronessa de Maldà i el duc de Medinaceli, el de la família Foixà.
Acabada la guerra, el Servicio de Recuperación emprengué la tasca de distribució dels fons documentals a llurs procedències respectives, encara que no se sap exactament què passà amb el dels Foixà. Segons sembla, del castell Hostalric, on s’hauria guardat, l’ar- xiu dels Foixà hauria anat cap a Madrid i d’allà, hauria estat aplegat dins la col·lecció de la Casa Ducal de Medinaceli a Sevilla, a la Casa Pilatos. De la capital andalusa, el proper arxiu seria el de Toledo. Efectivament, és en aquesta ciutat on el fons documental dels Foixà es troba actualment; a la Seción Nobleza del Archivo Histórico Nacional a l’Hospi- tal de Tavera.
Avui en dia, però, gràcies a un conveni efectuat per la Generalitat de Catalunya, l’arxiu dels Medinaceli es troba microfilmat al reial monestir de Santa Maria de Poblet. En concret hi ha 27 lligalls que abasten de l’any 1285 fins el 1632 i que fan referència al castell i el lloc de Foixà. És molt probable que dins d’aquest aplec documental hi hagi alguna part dedi- cada al castell de Boixadors o que, si més no, hi faci referència.12
11 DURAN I SANPERE, A.: «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939» Bar- celona i la seva història, Documents de cultura, Ed. Curial, Barcelona, 1975. Vol. III, «L’art i la cultura», pàgs. 622-639. 12 Tota aquesta informació es pot trobar a la Guía del Archivo Condal de Ampurias, de Antonio Sánchez Gon- zález, el qual fa una relacio de tot el que es pot trobar dins aquest arxiu que es trobava a la Casa de Pilatos de la família Medinaceli. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 426
426 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Amb tot, s’ha de suposar que, per diversos motius, l’arxiu dels Foixà s’hauria dispersat abans d’ingressar al fons Medinaceli, per la qual cosa el que ara es troba a Poblet seria només una part de l’aplegat durant la Guerra Civil. Ho demostra el fet que el juny del 1999, el Departament de Cultura, exercint el seu dret de tempteig en subhastes, va adquirir, entre d’altres documents històrics, el «Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxà i Boxadós de Gerona, en la qual són refundidas las de Çalbà, Vallseca y Escarit de Barcelona, Escales de Celrà i Sant Miquel de Corsà i altres». D’on procedia aquest llibre major és una pregun- ta de la qual, per ara, no se’n sap la resposta.
Els arxius patrimonials esdevenen cada vegada més una font d’estudi històric molt impor- tant. El Baix Empordà, com tota la Catalunya Vella, és una comarca rica en aquest tipus d’arxius, els quals, cada vegada més, comencen a ser més utilitzats per a l’anàlisi histò- rica. Un dels documents més valuosos que solen contenir són els llibres mestres. En aquests es recull la documentació més important d’un patrimoni a llarg de la seva existèn- cia: des d’actes relacionats amb la família (capítols matrimonials, testaments, àpoques de dot, inventaris dels béns...) fins a títols de propietat (compres de terres i altres béns immo- bles, permutes, donacions, capbreus...) i documentació relacionada amb el crèdit i l’en- deutament (censals, debitoris...). Són els fons generats i reunits per una família com a resul- tat de la formació i administració d’un patrimoni, generalment de base agrària, transmès de generació a generació en el si del llinatge familiar.13
El llibre mestre de la família Foixà i Boixadors ha estat una de les fonts vertebradores de la recerca historicodocumental del conjunt de Boixadors. El Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá conté 1.151 folis, 1.068 dels quals són escrits; el seu contingut és estructurat en 2.027 descripcions numerades per l’autor fins a la que li pertoca el 1.827, la immensa majo- ria de les quals corresponen a documents notarials de l’arxiu dels Foixà. Aquesta nume- ració feia referència al número que el document original tenia dins aquell arxiu. D’entre els diferents tipus de documents que s’hi troben, hi ha llevadors de rendes o còpies àmplies de capbreus de les baronies d’aquesta nissaga.
L’àmbit cronològic dels documents descrits va del segle XI al XVIII, tot i que la majoria són del XIII en endavant i el més tardà és de l’any 1781. També s’hi poden trobar referències a documents d’altres famílies del Principat que per matrimoni emparentaren amb la casa de Foixà, arbres genealògics i un armorial amb 157 escuts d’armes dels llinatges nobilia- ris entroncats amb aquesta família. Cal dir que els darrers escuts només estan dibuixats o esbossats per la qual cosa, juntament amb d’altres fets, es pot pensar que el llibre no va ser acabat.
Els autors d’aquests llibres mestres solien ser lletrats o bé eclesiàstics, que mantenien algu- na relació amb la família; administradors o persones remunerades per catalogar la totali- tat del fons conservat. Es desconeix qui va ser l’autor del Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá; no hi figura cap mena d’introducció o presentació que ho indiqui. Les pàgines són degudes a una mateixa mà i escrites en català, llevat d’algunes transcripcions de docu-
13 Sobre aquests llibres mestres i la seva importància en els estudis històrics ens remetem a una font escrita: BOSCH, M.; GIFRE, P.: «Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per a l’estudi de les estratègies patri- monials», dins Estudis d’Història Agrària, n.12, maig 1998, Eumo Editorial, Vic, p. 155-187. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 427
Estudi estilístic | 427
ments en llatí, castellà o francès, en una molt bona i llegidora lletra de ben entrat el segle XVIII. Es pensa que podria haver estat Josep Valls i Geli, notari de Rupià, en l’època en la qual regí la notaria del castell i baronia de Foixà.14
La troballa d’aquest llibre major ha estat determinant a l’hora de perfilar diferents temes sobre la història del conjunt de Boixadors. Primer de tot, l’aspecte genealògic, ja que, mit- jançant capítols matrimonials i testaments s’ha pogut anar establint l’evolució al llarg del temps tant de la família Boixadors com la Foixà. En segon lloc, gràcies a aquest llibre major s’ha tingut accés a documents de la primera branca de Boixadors, els primers senyors del castell, que d’altra manera haurien restat del tot desconeguts. Els Foixà incorporaren al seu arxiu bona part de la documentació de la família Boixadors, però, malauradament, restarà sense conèixer tota la documentació que aquesta família segarrenca va fer a la seva cúria, que estava en poder del rector de Sant Pere de Boixadors que actuava com a nota- ri. Aquesta documentació, segurament conservada a l’arxiu de la rectoria d’aquella esglé- sia, seria destruïda del tot durant els esdeveniments revolucionaris de l’any 1936. Òbvia- ment, amb la destrucció d’aquest arxiu no només desaparegueren els documents referents al castell de Boixadors sinó també els relatius a la parròquia, els quals no només ens infor- marien de l’església sinó també de la rectoria.
Però, on havia estat tot l’Arxiu Foixà anteriorment a aquests tràgics esdeveniments per al patrimoni català? En les fonts documentals trobades a l’Arxiu de Protocols de Barcelona en tenim algunes referències.
La primera referència que és té, per ara, de l’arxiu patrimonial de la família Foixà és de l’a- gost del 1843 quan, en motiu de la mort del comte Narcís de Foixà, s’efectuà un inven- tari dels béns de la casa del carrer de Santa Anna de Barcelona. Dins d’aquest inventari es diu que en una part d’aquesta residència hi ha «papeles donde se hallan los titulos, escri- turas y demás papeles y documentos pertenecientes a las fincas y patrimonio de casa Foxá».15
El 20 de desembre d’aquell mateix any, es continuà amb l’inventari. Gràcies a aquest, es pot saber que en un dels cofres de la casa del carrer Santa Anna hi ha «trece armarios en forma de arquillos y dentro de ellos varios papeles antiguos consistentes en escrituras, tras- lados y pergaminos pertenecientes todos a los bienes y patrimonio de casa Foxá y Andreu».16 Recordem que la família Foixà havia emparentat amb la família Andreu el 1781 mitjançant el casament d’Ignasi de Foixà-Boixadors amb Maria Francesca d’Andreu i Vilaplana, per la qual cosa es pot suposar que l’arxiu familiar amb cada casament aniria augmentant.
Anys més tard, en un inventari fet el 26 de gener del 1867, també de la casa del carrer de Santa Anna de Barcelona, es farà una descripció més detallada de tot el que hi havia lla- vors l’arxiu de la família. Deia el següent:
14 Per més informació llegiu: Ramon Planes i Albets, Arxius. Butlletí del Servei d’Arxius. Núm. 23, Tardor de 1999. 15 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), notari Joan Oller, protocol dels anys 1842 a 1844, vol. 16, fol. 73v. 16 AHPB, notari Joan Oller, protocol dels anys 1842 a 1844, vol. 16, fol. 93. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 428
428 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
«Un armario escritorio grande llamado alcantarano y diez y nueve de pequeños de unos tres palmos y medio en cuatro de los quales se hallan custodiados la mayor parte de los títulos y otros papeles que pertenecen al patrimonio y antecesores de casa Andreu unida ahora a la de Foixá (...)
Un armario o simples estantes de madera común con papeles antiguos y modernos de la casa de Foixá, manuales y volúmenes manuscriots u obras literarias.
Un mapa de la provincia de Gerona nuevo y otro viejo de España.
Un árbol genealógico de la familia de Balay pintado en lienzo grande pero muy deteriora- do y otro más grande y otro muy reducido de la familia Foixá.
Un árbol genealógico de los Condes y Reyes soberanos de Barcelona y una tabla de fac- símiles de sus firmas.(...)»17
Com es pot veure, es tractava d’un arxiu bastant important on hi tenien una cabuda espe- cial tots els documents referents a la part de Girona on la família tenia més lligams tant familiars i econòmics, ja que eren les terres més riques i productives.
Una altra referència a aquest arxiu la tenim en un document del 3 de juliol del 1868 en el qual es fa referéncia a les obres realitzades per la família Foixà a la casa del Carrer de San- ta Anna de Barcelona. Entre d’altres coses s’esmenta «la construción de una pared de ladrillo de tres cuartos de palmo de espesor, construida desde su cimiento lo que permi- tió aprovechar los espacios sobrantes para dar lugar al copioso archivo de la casa de Foi- xá».18 La descripció no dóna a conèixer ni quin tipus de document ni quins fons familiars formaven aquest arxiu.
Es pot suposar que l’Arxiu Foixà protegit durant la Guerra Civil, del qual en parlava Duran i Sanpere, provindria de la casa que la família tenia a Barcelona. La pregunta que ens for- mulem ara és si la família Foixà conservava tota la seva documentació patrimonial a la casa de Barcelona o si bé la tenia repartida a d’altres residències.
El senyor Santi Soler, de l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà, ens va infor- mar que en el castell de Foixà fa uns vint o trenta anys hi havia un important arxiu. Quan va entrar-hi un dels seus propietaris, Antoni Bonamusa, es va trobar amb un panorama desolador ple de runa, destrucció i espoli. El seu nebot, l’arquitecte Enric Bonamusa, lamentà la flagrant desaparició d’un important arxiu documental que l’historiador Homs i Badia havia pogut consultar l’any 1970, tot i que ja llavors presentava un aspecte lamen- table, escampat pel sol d’una habitació.19 Es creu que part d’aquest arxiu, entre el qual es trobaria el Llibre major, podria haver estat venut a un anticuari o a un drapaire.
Ara bé, es desconeix si aquest arxiu va estar sempre a Foixà o si bé va ser portat allí des- prés de la guerra civil; difícilment, els vint-i-set lligalls que es conserven a l’arxiu del Duc de Medinacelli poden abarcar els trenta-dos metres lineals dels que parlava Duran i San- pere. La veritat és que no seria gens forassenyat pensar en aquest arxiu del castell de Foixà
17 AHPB, notari Francesc Just, protocol de l’any 1867, 1ª part, fol. 102. 18 AHPB, notari Francesc Just, protocol de l’any 1868, 2ª part, n. 3551, n. 156, f. 442 19 ACBE, Castells i Casals/Baix Empordà, revista publicada localment i que dedica un número als cartells de la comarca sense afany científic, sinó del tot divulgatiu. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 429
Estudi estilístic | 429
independentment del del carrer de Santa Anna de Barcelona. L’existència de la notaria de la cúria de Foixà, ja hauria aplegat de per si molta informació al llarg del segles com per formar aquell arxiu, a més d’haver anat reunint els fons documentals de les famílies del Baix Empordà que emparentaren amb els Foixà.
Actualment, segons la comtessa de Foxá, Blanca de Foxá y Larrañaga, la família no con- serva cap mena d’arxiu històric particular ni sap on pot estar el desaparegut. Amb tot, s’haurà d’esperar la troballa de nous documents en el descurs del temps, ja sigui fortuï- ta o a consciència, tant en els arxius públics com en els privats. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 430 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 431
Estudi estilístic | 431
Bibliografia, recull de premsa i fons documentals notarials
Bibliografia
AADD: Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia, vol. 5, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 468-470. AADD: Gran Geografia Comarcal de Catalunya: L’Empordà, vol. 4, Enciclopèdia Catalana, Barce- lona, p. 335-340. AADD: Monumentos de Arquitectura Militar. Inventario Resumido. Ministerio de Educación y Cien- cia, Dirección General de Bellas Artes, Comisaría General del Patrimonio Artístico Nacional, Madrid, 1968. AADD: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 3, Barcelona, 1971; article redactat per Mercè Costa, M. Teresa Ferrer i Mallol i Armand de Fluvià, p. 672 i 673. AADD: Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-artístics de Catalunya. Generalitat de Catalun- ya, Departament de Cultura, Barcelona, 1990. AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Generalitat de Catalunya, Depar- tament de Cultura, Barcelona, 1997 AADD: Arqueologia Medieval a l’Anoia. ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arque- ologia Medieval. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1998. AADD: Catalunya Romànica. El Penedès i l’Anoia, vol. XIX, Barcelona: Gran Enciclopèdia Catala- na, 1992. AADD: «Sant Pere Sallavinera.» Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enci- clopèdia Catalana, 1992, vol. V, p. 468-470. AADD: Art de Catalunya. Escultura Antiga i Medieval: Vol. 6, Barcelona, 1997. Dirigida per Xavier Barral i Altet.
ALTISENT, A.: Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Anys 960-1177, vol. I, Abadia de Poblet, Depar- tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1993.
ALÒS, R. DE.: Inventaris dels castells catalans (extret de la revista d’Estudis Universitaris Catalans), Barcelona, 1910.
BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A.: «Sant Pere Sallavinera. Castell de Boixadors. Sant Pere del Castell de Boixadors.» Catalunya Romànica, XIX. El Penedès i l’Anoia. Barcelona, 1992, p. 499- 502.
BOFARULL Y DE SARTORIO, M.: Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de don Juan II, tom X, Barcelona, 1862.
BOFARULL Y DE SARTORIO, M.: Colección de documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Aragón. Tomo XXI, Barcelona, 1864, p. 305.
BOLÓS, J.: Castells de la Catalunya Central, Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, vol. 5, Angle Editorial, Manresa, 1997, p. 92.
BONET GARÍ, L.: Les Masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona, Montblanc-Martí, CEC, 1983.
BOSCH, M. I GIFRÉ, P.: «Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per a l’estudi de les estratè- gies patrimonials», p. 155-187, dins Estudis d’Història Agrària, n. 12, maig 1998, Eumo Editorial, Vic.
BRACONS I CLAPÉS, J.: Catàleg de l’escultura gòtica del museu episcopal de Vic. Publicacions del Patronat d’Estudis Ausonencs. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 432
432 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
BRASÓ I VAQUÉS, M.: «Templos y castillos en la comarca de la Anoia», a Revista San Jorge, n. 73, juliol-desembre de 1969, p. 32-46.
BURON, V.: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions, Barcelona, 1980, p. 77.
BURON, V.: Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús, Barcelona, 1989, p. 48.
CARRASCO, MARIA ANTÒNIA; LACUESTA, RAQUEL: Inventari d’elements arquitectònics o artístics conser- vats in situ o trobats fora del lloc original durant les obres de restauració de l’església de Sant Vicenç de Malla (1982-1986). Barcelona, SPAL, 1994.
CARRERAS CANDI, F.: Geografia general de Catalunya, Barcelona, 1908-1918.
CASTELLANO I TRESSERRA, A: «Història del castell de Cubelles. Les relacions entre els senyors i la vila», p. 97, dins Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. El castell de Cubelles, n. 10, Barcelona, 1998.
CATALÀ I ROCA, P.; BRASÓ, M.: «Castell de Boixadors i esment del castell de Sallavinera» dins Els cas- tells catalans, vol. V, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1957-1979. Anoia-Bages-Penedès, 1976, p. 397-408.
CORBELLA Mn., R.: «Guia del Bisbat de Vich. Notes inèdites per una guia del bisbat de Vich, escri- tes pel canonge Mn. Ramon Corbella» dins Gazeta de Vich, any XXVIII, n. 3.822 (3 gener 1931) i següents, p. 42.
COSTA, M. M.; TOMÀS, M.: «Foixà», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1974, vol. VII, p. 552-554.
DURAN I SANPERE, A.: «La formació d’una gran ciutat», dins Barcelona i la seva història, Curial, Docu- ments de Cultura, vol. I, Barcelona, 1972.
DURAN I SANPERE, A.: «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939.» Barcelona i la seva història, Curial, Documents de Cultura, Barcelona, 1975. Vol. III, L’art i la cultu- ra, p. 622-639.
DURAN I SANPERE, A.; AINAUD DE LASARTE, J.: Escultura Gòtica, Ars Hispaniae, Editorial Plus Ultra, Madrid, p. 226.
DURAN I SANPERE, A.: Llibre de Cervera, F. Camps Calmet, Tàrrega, 1972.
ESTANY I FERRER, J.M.: «Sant Pere Sallavinera», dins Història de l’Anoia, vol. II, p. 463-473.
FONT RIUS, J.M.: Cartas de población y franquicia de Catalunya, CSIC, Madrid-Barcelona, 1969.
FONTSERÈ, E.; IGLÉSIES, J.: Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906, Fundació Vives Casajuana, Barcelona, 1971.
FUGUET SANS, J.: «Els castells templers de Gardeny i Miravet i el seu paper innovador en la poliorgè- tica i l’arquitectura catalanes del segle XII», dins Acta Historica et Archeologica Mediaevalia, n. 13, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1992, p. 353.
GAVÍN, J.M.: Inventari d’esglésies de Catalunya, 1984, vol. 16, p. 192.
GONZÁLEZ I MORENO-NAVARRO, A.; LACUESTA, R.: Església de Boixadors, dins Memòria 1983, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1984, p. 205.
GUDIOL, J.: El pintor Luis Borrassá, Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona, 1925, p. 12-13.
GUDIOL, J.; ALCOLEA, S.: Pintura gòtica catalana, Barcelona, 1986.
GUIU CASADESSÚS, J.: Guía descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayudas, Vic, 1898, p. 246.
IGLÉSIES, J.: El fogatge de 1497. Estudi i Transcripció. 2 volums. Fundació Salvador Vives i Casajoa- na, Barcelona, 1991. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 433
Estudi estilístic | 433
IGLÉSIES, J.: El cens del Comte de Floridablanca. 1787 (Part de Catalunya). 2 volums. Barcelona, 1969.
IGLÉSIES, J.: Estadístiques de Població de Catalunya. El primer Vicenni del segle XVIII. 3 volums. Fun- dació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1974.
IGLÉSIES, J.: El fogatge de 1553. Estudi i Transcripció I. Ed. Rafel Dalmau, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1979.
JARDÍ, M.: «L’Anoia; el marc geogràfic», Catalunya Romànica XIX. El Penedès i l’Anoia. Barcelona, 1992, p. 300-302.
JUNYENT, E.: Itinerario Histórico de las parroquias del Obispado de Vich, Separata del publicat a «Hoja Parroquial» en 1945-1952, Impremta Anglada, Vic, p. 336.
JUNYENT I SUBIRÀ, E.: «Lista de las parroquias del obispado de Vich según la visita pastoral del obis- po Galceran Sacosta (1330-1339)», p. 378, dins Miscelánea Filológica dedicada a Mons. A. Grie- ra, CSIC, Barcelona, 1955.
LACUESTA, R.: El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelo- na. Metodologia, criteris i obra. 1915-1981. Tesi doctoral, 1998, 3 volums.
LACUESTA, R.: «Retaule de l’església de Santa Maria. Rubió», dins GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A. Memòria SPAL 1993-1998: la restauració objectiva (Mètode SCCM de restauració monumental), Barcelona, Diputació de Barcelona, SPAL, 1999, 2 vol, p. 31-38.
LACUESTA, RAQUEL; CARRASCO, MARIA ANTÒNIA: Inventari d’elements de pedra trobats a les excava- cions i durant les obres de restauració de l’església de Sant Quirze de Pedret, Cercs (Berguedà). Barcelona, SPAL, juliol 1994.
LACUESTA, RAQUEL; CARRASCO, MARIA ANTÒNIA; CASTELLANO, ANNA: Anàlisi d’una estela funerària o fron- tal de sarcòfag trobat a l’església de Sant Vicenç de Malla. Barcelona, SPAL, 1994.
LACUESTA, RAQUEL; CARRASCO, MARIA ANTÒNIA: Inventari d’elements arquitectònics i artístics de l’es- glésia de Sant Jaume Sesoliveres, Igualada (Anoia). Barcelona, SPAL, febrer de 1995.
MADOZ, P.: Diccionario geográfico-estadístico histórico de España y sus posesiones de ultramar, Tomo IV, Madrid, 1846, p. 378.
MADURELL I MARIMON, J. M: Luis Borrassá, su escuela pictórica y sus obras, Barcelona, 1944, Publi- caciones del Colegio Notarial de Barcelona, p. 20 i 21.
MARTORELL, J.: Castells i viles fortificades de Catalunya, novembre de 1932, Butlletí del Club Excur- sionista de Gràcia, n. 96, any IX.
PARCERISSES I COLOMER, R: Memòria d’Aguilar de Segarra. Recull de la vida d’un poble, Monogra- fies 22, Centre d’Estudis del Bages.
PLADEVALL I FONT, A.: «Dues llistes de parròquies del Bisbat de Vic del segle XII», a Boletín Arqueo- lógico (Tarragona 1971-1972), p. 299.
PLADEVALL I FONT, A.: «Un cens general de Catalunya de 1626 fins ara desconegut», dins Ausa, Patro- nato de Estudios Ausonenses, Vic, 1973, p. 13.
PLADEVALL I FONT, A.: «El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688», dins Ausa, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic, 1976, p. 15.
PONS GURI, J.M.: «Un fogatjament desconegut de l’any 1358», dins Recull d’estudis d’història jurí- dica catalana, vol. I, Fundació Noguera, Barcelona, 1989, p. 225.
PONS GURI, J. M.: «Compendi sobre els drets dels castells termenats (segles XIII-XV)», dins Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Fundació Noguera, vol. III, Barcelona, 1989.
PUIG I CADAFALCH, J. [et al].: L’arquitectura Romànica a Catalunya, IEC, Barcelona, 1909-1918, I-III vol. Vol. II, p. 421 i 441.
RÀFOLS, J.: Diccionario bibliográfico de artistas de Cataluña, vol II. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 434
434 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
RIBA I GABARRÓ, J: «Els molins fariners de l’Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre», dins Miscellanea Aqualatensia, núm. VII, Ajuntament d’Igualada, 1995.
RIBA I GABARRÓ, J: «Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei», dins Miscellanea Aqualatensia, núm. VIII, Ajuntament d’Igualada, 1997.
RIBALTA, J: Generacions Ribalta a la Fortesa i la seva història, Tàrrega, Antoni Figueras, 1983.
SABATÉ I CURULL, F.: «El marc històric», Catalunya Romànica XIX. El Penedès i l’Anoia, Barcelona, 1992, p. 303-353.
SABATÉ I CURULL, F.: «L’Anoia durant l’època romànica» dins Miscellanea Aqualatensia, núm. VII, Ajun- tament d’Igualada, 1995.
SABATÉ I CURULL, F.: El territori de la Catalunya Medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’Edat Mitjana, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, 1997.
SANFELIU, J.: Guia Parroquial del Bisbat de Vich, Manresa, 1906 (Museu Arxiu de Vic), p. 55 i 64.
SARTHOU CARRERAS, C.: Castillos de España, Valencia, 1932, p. 114.
SITJES I MOLINS, X.: San Benet de Bages, 2a edició revisada, Manresa, 1975.
SOLÀ I MORETA, F. El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa, 1955. Editat pel Centre Excursio- nista de la Comarca del Bages, p. 103-107.
TORRAS I RIBÉ, J. M.: La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora (1770-1797), Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Consell Comarcal de l’Anoia, 1993.
TORRAS I SERRA, M.; El Llibre Verd de Manresa, Fundació Nogueras, Barcelona, 1996, p. 89 i 90.
VERDÉS, P.: «Els processos d’emmurallament», dins L’Art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. III, Bar- celona, 2003.
Recull de premsa
LA VANGUARDIA, «El pueblo de Sant Pere de Boixadors emprende la restauración del castillo de Boi- xadors», article de Francesc Gurri i Serra, 4 de novembre de 1971.
EL CORREO CATALÁN, «El Molí de Boixadors, la casa donde guardan la boina y la pistola del general Tristany», dins Cases Pairals X, Depressió Central, Anoia, 31 d’agost de 1975.
REGIÓ 7, «El castell de Boixadors, una sensació múltiple i contradictòria».
REGIÓ 7, «El castell de Boixadors, a l’espera de la restauració promesa», 9 de maig de 1987.
LA VEU DE L’ANOIA, «Sant Pere Sallavinera recuperarà el castell de Boixadors per a tot l’Anoia», 29 de gener de 1999.
REGIÓ 7, «La Diputació treballa en la restauració del castell de Boixadors, a Sant Pere», 25 de febrer de 1999.
LA VEU DE L’ANOIA, «La Diputació explica el projecte de rehabilitació del castell de Boixadors», 4 de juny de 1999.
Fons documentals notarials
Arxiu Històric Comarcal d’Igualada
Notaria de Calaf
Anònim, 1508-1539, núm. 48 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 435
Estudi estilístic | 435
Notari Pere Agramunt, capbreu tercer de 1400 a 1401, capbreu quart de 1401 a 1402, manual de 1403. Notari Bernat de Mas, 1407, núm. 40. Notari Guillem Andrea, 1420-1421, núm. 41. Notari Ramon Gener, 1421-1422, núm. 42. Notari Salvador Punyera, 1427-1432, núm. 43. Notari Joan de Serrallonga, 1470-1475, núm. 44. Notari Vidal i altres, 1501-1703, núm. 63. Notari Josep Novau, manual de 1745 a 1746. Notari Pere Jaume Vidal, 1548-1569, núm. 50. Notari Pere Besturs, 1551-1557, núm. 45, 46, 47. Notari Jaume Agramunt, 1603-1604, núm. 49. Notari Pere Vidal, núm. 54 i 55. Notari Josep Novau, manual de 1746 a 1748. Notari J. Torres, 1634-1668, núm. 51. Notari Hermenegild Vidal, núm. 62, 64, 65 i 66. Notari Josep Novau, núm. 91, 92, 93, 115, 119, 120, 121, 122, 123, 124, 125, 126 (manuals de 1745 a 1788). Inventaris núm. 120, testaments núm.130. Notaris Josep Novau i Agustí Novau, manuals de 1791 a 1793, núm. 134 i 135. Notari Agustí Novau, núm.136, 137, 138, 139 (manuals de 1793 a 1797). Notaris Josep, Agustí i Marià Novau, inventaris de 1750 a 1827, núm. 178. Notari Marià Novau, testaments de 1818 a 1827. Notari Josep Ventura i Miró, manual de 1842 a 1843, núm. 179. Notari Hermenegild Vidal, testaments de 1665 a 1708, núm. 62, manuals de 1657 a 1662, núm. 64, 65, 66. Notari Antoni Grau, núm. 196, 197 (anys 1863-1864).
Notaria dels Prats de Rei
Notari Miquel Pedrol, inventaris, testaments i encants, núm. 4. Notari Agustí Alegret, testaments, inventaris i encants, núm. 4 (de 1746 a 1761).
Arxiu de la Corona d’Aragó
Districte d’Igualada: Calaf i els Prats de Rei
958 – Manual comú, Simó, 1371 959 – Manual comú, Simó, 1372-1373 960 – Manual comú, Simó, 1376 961 – Manual comú, Pedro Jaime Vidal, 1527 962 – Capítols matrimonials, anònim, 1540 963 – Capítols matrimonials, anònim,1605 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 436
436 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
964 – Actes del Consell, anònim,1623 965 – Manual comú, Pere Vidal, 1627 966 – Manual comú, Pere Vidal, 1653-1654 967 – Manual comú, Pere Vidal, 1655-1656 968 – Processos de la Cúria de la Baylia de Calaf, Hermenegildo Vidal, 1661 969 – Manual comú, Hermenegild Vidal, 1677 970 – Testaments, Josep Novau, 1745 971 – Capbreu de l’abadia de Cardona, Josep Novau, 1754 972 – Capbreu dels Castells de Segarra de Montserrat, Josep Novau,1756 973 – Capbreu de Pallarques, Agustí Novau,1780 974 – Cartes, Agustí Novau, 1806-1808 975 – Capbreu de Castellfollit pel clergue de Medinaceli, Valls, 1818-1834
Hacienda, Inventario de Contribución Territorial. Barcelona y pueblos de la provincia
Sant Pere Sallavinera, Cadastre de 1853, TER 1545 Sant Pere Sallavinera, Cadastre de 1862, TER 1546 Sant Pere Sallavinera, Cadastre de 1946, TER 1547 Sant Pere Sallavinera, Cadastre de 1948, TER 1548, Sant Pere Sallavinera, Registre Fiscal d’Edi- ficis i Solars, 1920, INV-1-11920
Arxiu de Protocols de Barcelona Notari Bonaventura Olzina, manual de 1732-1733, vol.13. Notari Joan Oller, protocol núm. 21, núm. 5.845, vol. 22, vol. 16, núm. 5.861. Notari Joan Olzina i Malet, llibre d’inventaris núm.1, de 1735 a 1751, manual vol.1, manual núm. 5, 6, 8, 9, 10, 1r llibre de testaments, 1r llibre de capítols matrimonials. Notari Joan Olzina i Cabanas, testaments núm. 7 (1768-1769), manual (1735-1736), manual (1757-1758), llibre de testaments, inventaris i encants (1762-1764). Notari Francesc Just, protocols (1840-1842) vol. 1 núm. 3.527, (1843-1844) vol. 2 núm. 3.528, (1845-1846) vol. 3 núm. 3.529, (1847-1848) núm. 3.530 vol. 5, (1849-1850) núm. 3.531 vol. 6, (1851) núm. 3.532, (1852-1853) núm. 3.533, (1854) núm. 3.534, (1855) núm. 3.535, (1856) núm. 3.536, (1857) núm. 3.537, (1863) núm. 3.543, (1864) vol. 18 núm. 3.544, (1865) vol. 19 núm. 3.545, (1866) núm. 3.546 1er vol., (1866) núm. 3.547, 2on vol., (1867) 1a part núm. 3.548, (1867) 2a part núm. 3.549, (1868) 1a part núm. 3.550, (1868) 2a part núm. 3.551, (1869) vol. 26 núm. 3.552, (1870) 1a part núm. 3.553 vol. 27, (1870) 2a part, (1871) 1a part núm. 3.555, (1871) 2a part núm. 3.556, (1872) núm. 3.557, (1873) núm. 3.558, (1874) núm. 3.559, (1875) núm. 3.560, (1876), (1877), (1878) núm. 3.563, (1879) Notari Jaume Burguerol, vol. 16, núm. 3.542, any 1862, protocol de l’any 1863, núm. 677. Notari Jaume Alegret, protocol de l’any 1890, vol. 1r.
Arxiu Històric Comarcal de Cervera Corregiment de Cervera (subdelegació de policia) – comunicats d’esdeveniments i moviments de tropes constitucionals (1823) – Carpeta 29. 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 437
Estudi estilístic | 437
Corregiment de Cervera (subdelegació de policia) – comunicats dels fets més destacats (1825-1827) – carpeta 30. Llibre de Consells de l’any 1480. Notari Valentí Surís, llibres de testaments, 1752-1761. Josep de Montaner i Nuix, inventaris, 1710-1733. Josep Armengol i Puig, testaments i inventaris, 1728-1745.
Arxiu Històric Comarcal de Manresa Registre de la Vegueria de Manresa, V-17, 1350-1355 Registre de la Vegueria de Manresa, V-18, 1355-1363 Inventaris, Tr. 482 Inventaris, Tr. 483
Arxiu particular de la família Ribalta Carpeta n. 3 – Doc. 32, Manuel Ribalta i el trasllat de la parròquia de Boixadors a la Fortesa. Carpeta n. 8 – Doc. 3, 1798. Renovació per quatre anys mes de l’arrendament que Ramon Ribal- ta tenia fet de totes les rendes que cobra el senyor de Boixadors. Carpeta n. 14 – Arrendament de la Baronia de Boixadors. Comptes 1777-1786. Carpeta n.15 – Arrendament de la Baronia de Boixadors per quatre anys, juny de 1816 a ultim de maig de 1820. Carpeta n. 38 – Llibreta de Delmes de la Baronia de Boixadors i la Fortesa. St. Pere Sallavinera. Carpetes n. 43 i 44 – Rebuts de pagament.
Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà «Llibre major del Arxiu de la Casa de Foxá i Boxadós de Gerona, en la qual són refundidas las de Çalbà, Vallseca y Escarit de Barcelona, Escales de Celrà i Sant Miquel de Corsà i altres.»
Arxiu Episcopal de Vic Visites pastorals Demarcacions parroquials. Variacions dels anys 1854-1867. Arxiprestat de Calaf
Arxiu Episcopal de la Cúria de Vic Visites pastorals Boixadors, 1900-1936 Boixadors, 1882-1899, Expedient de la Costella de Balena (1884), Museu Episcopal Boixadors, Nova Església Parroquial, 1829 a 1941 1867, Expediente sobre la construcción de Iglesia Parroquial y Casa Rectoral del Pueblo de Boixadors Inventari. Relació any 1892, Sant Pere de Boixadors Estadística del 1908 Estadística 1909-1910 05-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 438
438 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Arxiu Pallàs. Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Planta a escala 1:50 «Castillo de Boixadors. Proyecto d’Hostal sant Jordi. Planta General» Tres plànols del projecte a escala 1:50, zona de la sala noble del castell
«Proyecto de Hostal Sant Jordi en el Castillo de Boixadors.»
«Plano secciones escala 1:50», juny de 1975 «Emplazamiento 1:100», juny de 1975 «Castillo de Boixadors.» Escala 1:50 (alçats) «Castillo de Boixadors.» Escala 1:50 (seccions) «Castillo de Boixadors.» Escala 1:50 (”) «Castillo de Boixadors.» Emplaçament a escala 1:100 «Planta Baja» 1:100 (juny de 1975) «Planta General» 1:50 (juny de 1975) «Planta piso» 1:100 (juny de 1975) «Fachadas» 1:50 (juny de 1975) «Fachada noreste» 1:50 (juny de 1975) «Secciones» 1:50 (juny de 1975)
«Proyecto de Hostal St. Jordi de Boixadors en Sant Pere Sallavinera. Junio de 1975»
Emplaçament a escala 1:200 Emplaçament a escala 1:100
«Projecte d’acabament de la restauració de l’església romànica del castell de Boixadors» [Antoni González, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, agost de 1981]
Situació 1:50, agost 1981 Planta a 1:50 Seccions a 1:50 Façanes a 1:50 06-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 439
Il·lustracions 06-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 440 06-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 441
| 441
Figures
Figura 1. Imposta trobada a les capes superficials d’enderroc del castell de Boixadors. Foto J. M. Llodrà, setem- bre de 1999, Arxiu SPAL. 06-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 442
442 | Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera
Figura 2. Cara interior de l’imposta trobada a les capes superficials d’enderroc del castell de Boixadors. Foto J. M. Llodrà, setembre de 1999, Arxiu SPAL.
Figura 3. Capitell trobat a les capes superficials d’enderroc del castell de Boixadors. Foto J. M. Llodrà, setem- bre de 1999, Arxiu SPAL. 06-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 443
Il·lustracions | 443
Figura 4. Mitja basa de columna trobada a les capes superficials d’enderroc del castell de Boixadors. Foto J. M. Llodrà, setembre de 1999, Arxiu SPAL.
Figura 5. Mitja basa de columna trobada a les capes superficials d’enderroc del castell de Boixadors. Foto J. M. Llodrà, setembre de 1999, Arxiu SPAL. 06-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:10 Página 444 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 445
Annex Poemes locals 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 446
446 |
Història o llegenda de la cabra d’or del castell de Boixadors Josep Vilaseca i Colell
D’històries de reis, cristians i moros moltes se n’han escrit. Històries d’amor en temps de guerra, creuades en nom de la creu, que era l’espasa. Dones aparedades per haver estimat l’enemic, que en contra d’ells alçava l’espasa. Amor, dones, reis i canalla, la història n’està plena. En temps de pau, inquisició i guerra, com la quina us començo a escriure, a explicar des d’ara. Una mica de llegenda, l’altre fruit de la meva imaginació. El castell de Boixadors és el protagonista en qüestió. Era en temps de la moreria, quan els moros eren els amos del castell. Per ells va ésser una època d’esplendor. Or, joies, plata i més or, i maragdes treballades en forma d’animals. Entre elles, una cabra d’or, però lo bo, poc va durar per aquells homes «sarrians». Arribaren les creuades i cercaren el castell i després d’uns quants assalts van entrar dins les muralles. Res hi trobaren els creuats, ni joies, ni moros, ni diamants. Segons la llegenda diu que s’havien escapat per una mina secreta que dóna al molí de Boixadors, gran casa pairal catalana. Distància aproximada al castell, 2 km. Segons la història i la meva imaginació, el rei moro, en veure’s acorralat, donà ordre d’endur-se totes les riqueses. 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 447
Poemes locals | 447
Però la cabra pesava massa i no la podien arrossegar. Llavors el rei dels moros donà ordre que fos enterrada al lloc més dissimulat i tenebrós del castell. I així ho feren tres guerrers, que quan tornaren de complir ordres van ésser decapitats. Bona manera de guardar els secrets. Al cap de pocs dies, amb una escaramussa que hi va haver entre Cal Jaumet i les planes de Cal Prat, entre moros i creuats, es va conquerir un pergamí, on hi estaven relacionats tots els tresors dels sarraïns, trets del castell, menys la cabra d’or. A partir de llavors, els conqueridors van començar unes excavacions, buscant dita cabra. Però res de res. El secret de la cabra d’or encara avui perdura. Però girant la ment enrere, la meva ploma va escrivint, per descobrir el lloc on hi ha la cabra i també per explicar que buscadors de tresors, aventurers i gent de tota calanya, han anat furgant les entranyes d’aquella muntanya. Com també, i això ja és més recent, una colla de bandolers, capitanejats per Casulleras i Marimon, aterraven amb les seves incursions les comarques de Rubió i Massana, i totes aquelles cases de pagès i d’aquelles comarques. Envejosos com eren del diner, i assabentats de la història de la cabra, van decidir anar a buscar la cabra. Trobar-la, impossible! 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 448
448 | Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera
Ja que ells el diner el guanyaven amb el trabuc, no amb el pic i la pala. Aviat se’n van cansar i tornaren cap a les terres de Rubió a fer de les seves. En aquell temps per als bandolers era molt fàcil traslladar-se d’un lloc a l’altre, ja que els pins alts i els grossos roures els feien de cobertura. Però no, Casulleras i Marimón no van tenir cobertura, quan es van enfrontar amb els mossos i els sometents. Van caure l’un al costat de l’altre, ja que estaven juramentats. Després van ésser esquarterats i els seus cossos penjats pels camins i llocs de pas del terme de Rubió, per advertir que amb la gent d’aquell terme no s’hi jugava, però de la cabra, ni rastre. Per molt que fou buscada per gent de tota classe, que segons la història, fins i tot el famós maqui, el Massana, havia esgarrapat a la muntanya del castell. Si l’hagués trobada, probablement n’hauria fet alguna de les seves, com aquella de matar el ruc d’aquell pobre home, donant-li diners perquè anés a comprar una mula, que la venia un pagès acaudalat, i així ho va fer. Darrere seu, el Massana, atracà aquell pagès prenent-li els diners de la mula. Ell havia fet una obra de caritat sense costar-li ni cinc. Aquest no morí a mans de la justícia ni de la dictadura, 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 449
Poemes locals | 449
morí tranquil·lament a les terres de França. D’on també vingueren gent sense cabells, altres amb barba, a esgarrapar les entranyes del castell, però res de res, la cabra continuava saltant de pedra en pedra, de roca en roca. A tots els esquivava a cops de banya, aquella cabra tan desitjada, per bandolers, mercenaris i gent estranya. El qui escriu aquestes lletres i anava a caçar coloms al colomar que hi havia a l’església abans no restaurés la primera pedra. El que sí us ben asseguro que mai vaig buscar la cabra. Sí que vaig beure aigua de la bassa del moro i buscar rovellons i llenegues i collir espàrrecs a les feixes del castell, avui talment abandonades. Probablement tan sols hi pastura la cabra tan desitjada. No vol dir que aquelles feixes no els hi aniria malament una llaurada, i així naixeria herba tendra per alimentar la cabra. Oh, cabra d’or tan buscada i desitjada, mai trobada. Els avis expliquen rondalles. Els poetes fan rodolins i sàtires. Els capellans feien sermons, mentre el castell, alt i altiu, dins de ses entranyes guarda el secret de la cabra. El que sí que és veritat que, a l’altra banda del castell, hi ha una casa anomenada Cal Lluc, on un dels seus descendents, 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 450
450 | Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera
potser l’últim, no ho sé pas, anomenat Quim de Cal Lluc, en el moment d’escriure aquestes lletres és a la residència de Torà. Va ésser un dels últims pastors d’aquelles obagues i serralades, abans que els primers pins i roures fossin rostits per les flamarades. Bon temps deurien ésser aquells que de les fonts brollava l’aigua neta i clara, que alimentava el rierol i els ocells s’hi banyaven, i anaven a omplir el càntir als bosquerols. Sobretot a la font Puda, aigua pudenta, però segons la història medicinal, fent que moltes famílies de la comarca en guardessin una ampolleta per allò del si de cas. I també hi feien parada algun que altre buscador de la cabra. Els uns per calmar la set abans d’enfilar la muntanya, altres en tornar desenganyats i cansats de fer anar la picola i la pala. I feien parada mentre pensaven això de la cabra és una enredada més grossa, que no la perdona Sant Jaume, que és una ermita que hi ha al turó de l’altra banda, lloc de peregrinatge i penitències, havent-hi dins del recinte, tota classe de membres del cos humà, fets de plàstic i donades per penitents, creients i gent de bona fe. El dia de Sant Jaume s’hi ha un bon aplec. També alguns demanen 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 451
Poemes locals | 451
que els il·lumini per trobar la cabra. I així i tot res de res. La cabra es nega a sortir. Això sí, de gent a buscar-la, bastant. Desenganys, un darrere l’altre. I un dia de Setmana Santa hi comparegué una expedició. Havien arribat a l’estació de Seguers i enfilaren camí amunt, carregats de material i aparells moderns per localitzar la cabra. I mira que mira, i pita que pita, cava que cava, però res de la cabra. A l’altra banda de la muntanya es va sentir una esquella, després una altra. Era el Quim i el seu ramat que ja estava acostumat a veure gent cavar i remoure pedres del castell, i arrencar garrics i argelagues, ensorrar parets i explicar animalades de rucs, de bous i cabres. Ah sí, ah sí! Si aquells moros de la història sabessin la quina van armar en no endur-se la cabra, les suors i la tinta que s’haurien estalviat els pintors i els poetes i camises amarades de suor, de gent de tota classe i religió. S’haurien estalviat d’ésser rentades, no amb rentadores, no, roba estovada a garrotades i rentada sobre les lloses de les cingleres que hi ha al repeu de la muntanya, fent d’estenedor els garrics i els romanins de la solana. Per lleixiu, la cendra del foc, 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 452
452 | Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera
encès amb avarícia per trobar la cabra. El Quim amb el seu ramat anava a pasturar les ovelles per l’obaga i la solana. Aquí un clot, allà un altre. Tots per aconseguir la ditxosa cabra. El Quim s’assenta sobre una pedra, d’aquelles calisses que hi ha a les solanes. El ramat estès de banda a banda. Que bonic que és i era, veure pasturar el ramat i gent que anaven picant buscant la cabra. Es va sentir un crit dalt la torre del castell. Era l’àliga que, del colomar de l’església, havia clavat urpada a una coloma blanca. Pobra bestiola, l’àliga no buscava la cabra, sí l’aliment diari. Aquesta vegada no va ésser un conill ni perdiu, sí una innocent coloma que va deixar d’alimentar la niuada. L’àliga, reina del cel, de solana i obaga, urpada sobre urpada, anava esquarterant la coloma blanca. Vés a saber si allà on queien les plomes hi havia enterrada la cabra, ningú ho sap, ningú ho sabrà. El Quim, tranquil, mira el vol de l’àliga. Cada cop, vola més enlaire. Ella potser sí que sap des de tan enlaire on hi ha enterrada la cabra. A la solana gent que cava. Al Quim li està parint una cabra de bessonada. Es fa vespre, silenci, a l’obaga i a la solana. Ningú pica, ningú cava. 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 453
Poemes locals | 453
El Quim ha tancat el ramat, ha recollit els cabrits que havia parit la cabra. Els senglars corren de nit, vés a saber si són dels quins han esborrat el rastre de la cabra. Nova gent puja al castell a mirar la restauració. Ningú els parla de la cabra. Vés a saber si la cabra és a sota aquella mà que durant tants anys aguanta la pica gòtica, romana o cristiana, o musulmana. Això ho han de descobrir els quins remouen pedres d’èpoques passades. El Quim té el ramat tancat, sol es troba amb la llar de foc. Amb un tupici fa les sopes, un tall de carn a la brasa. Al corral, una cabra dóna de mamar als dos cabrits parits a la solana, mentre d’altres busquen la cabra. I així continua la història que potser ja és massa llarga i no sé com acabar-la. Potser fent una torrada, recordant els pastors de la Cerdanya, que seguien la carrerada a buscar pastura nova. Passaven per Boixadors a veiam si trobaven la cabra. Res de res, entretant un rossinyol cantava a dalt d’una teulada ensorrada, que no era de Boixadors. Això m’ho va explicar un de Guadalajara, que també havia vingut a buscar la cabra. Entretant, el que sí és cert, que ningú pot dir que ha trobat la cabra d’or amb banyes de plata. I si algú ho ha fet, que guardi el secret 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 454
454 | Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera
i que gaudeixi de tal riquesa. Entretant, el Quim es mira aquests que, amb aparells nous, han arribat aquests dies de Setmana Santa a esgarrapar la muntanya. Què?! Ja heu trobat la cabra? Res de res! Digueren un a l’altre. El Quim tenia el bestiar estès altra vegada. Es tragué una ampolla del morral i amb un crit i un xiulet va fer que se li acostés la cabra blanca. Va omplir l’ampolla de llet i la va oferir als quins buscaven la cabra i els digué, ja que no trobeu el que busqueu tasteu la llet de la meva cabra, que potser us donarà força a trobar la d’or i plata. Aquí acabo aquesta llegenda o història i l’acompanyo amb la meva sardana, que és el primer que vaig escriure sense pensar amb la cabra. 07-CASTELL-BOIXADORS-.qxp 4/9/08 09:11 Página 455
Poemes locals | 455
El castell de Boixadors Josep Vilaseca i Colell
El castell de Boixadors és el castell més hermós, ell s’alça com un gegant, tota la serra i baguada com un sereno vigilant, com metge cuida un malalt, com mare cuida els seus fills. Ell que ha viscut tantes guerres, ell que tantes promeses d’amor ha sentint, jo li dedico aquesta sardana, la més bonica del voltant, i li canto amb alegria, li canto amb il·lusió, perquè al peu de ses muralles vaig conèixer el meu amor. I el dia que jo mori, uns altres la cantaran amb la mateixa alegria i la mateixa il·lusió que un dia cantava jo.