Century Barcelona

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Century Barcelona Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth- Century Barcelona Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Florence, July 2015. European University Institute Department of History and Civilization Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona. Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Examining Board Prof. Luca Molà, (EUI, Supervisor). Prof. Regina Grafe, (EUI, Second Reader). Dr. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals -CSIC, External Supervisor). Prof. Bartolomé Yun-Casalilla (EUI, Universidad Pablo de Olavide, Seville). Prof. James Amelang (Universidad Autónoma de Madrid). © Carolina Obradors Suazo, 2015. No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Carolina Obradors Suazo Thesis Supervisor: Professor Luca Molà Abstract. This thesis explores the norms, practices, and experiences that conditioned urban belonging in Late Medieval Barcelona. A combination of institutional, legal, intellectual and cultural analysis, the dissertation investigates how citizenship evolved and functioned on the Barcelonese stage. To this end, the thesis is structured into two parts. Part 1 includes four chapters, within which I establish the legal and institutional background of the Barcelonese citizen. Citizenship as a fiscal and individual privilege is contextualised within the negotiations that shaped the limits and prerogatives of monarchical and municipal power from the thirteenth to the late fourteenth centuries. This analysis brings out the dialogical nature of citizenship. I study how the evolution of citizenship came to include the whole citizenry of Barcelona as a major actor in the constant definition and perception of the rights and duties of the citizen. In an attempt to mirror the considerable literature on Italian jurists, the last chapter of part 1 contrasts the legal intricacies of Barcelonese citizenship with the thought developed by major contemporary Catalan jurists. From the analyses conducted in these first chapters, I argue that reputation was the basis of citizenship in fifteenth-century Barcelona. Thus, the three chapters that constitute part 2 are devoted to a cultural analysis of citizenship and unravel the social mechanisms that determined the creation of citizen reputation. The making of the citizen is therefore placed at the core of Barcelonese daily life in an attempt to elaborate on the social imagination and experience of citizenship in the Catalan city. Throughout the whole dissertation, Barcelona and the Barcelonese remain at the core of the analysis. The richness of the material conserved for this city allows me to employ micro- analytical lenses in the study of the citizenry and its citizens, exploring, in the words of Pietro Costa, the ‘exasperation of differences’ that characterised the experience of medieval citizenship. Nonetheless, Barcelona also emerges in this study as a methodological reference point that can help to reframe medieval citizenship in broader terms, shedding new light on the meaning of civic life in the Late Medieval Mediterranean. I II A mis abuelos y abuelas. Casimiro y Susana. Manuel y Manuela. III IV TABLE OF CONTENTS VOLUME I ACKNOWLEDGEMENTS……………………………………………………………………………….VII LIST OF ABBREVIATIONS………………………………………………………………………........XI LIST OF TABLES AND FIGURES……………………………………………………………………… XI INTRODUCTION……………………………………………………………………………………………………….1 Late Medieval Citizenship and Fifteenth-Century Barcelona: A historiographical account………………………………………………………………………………………………………………………..1 Sources and Methodology…………………………………………………………..................................15 Structure of the Thesis……………………………………………………………………………………………….24 PART I LATE MEDIEVAL BARCELONA AND THE DEFINITION OF THE CITIZEN. AN INSTITUTIONAL AND THEORETICAL BACKGROUND. Chapter I: Features of Urban Society in the Crown of Aragon (TheThirteenth to Fifteenth Centuries). The Model of Barcelona…………………………………………………………31 Building a Political Interaction. The Urban Political System of the Crown of Aragon…..32 On the Features of Urban Institutional Organisation: An Approach to the Role and Dynamics of the Council of the Hundred (1249 –Fifteenth Century)…………………………..35 Living in the Cities under the Rule of the King of Aragon: Considering Barcelona’s main Social and Economic Features (fourteenth-fifteenth centuries)………………………………….45 Chapter II: The Progressive Articulation of a Citizenship Law between the Monarchy and the Council of the Hundred (1249-1385)…………………………………………………………..55 Introduction……………………………………………………………………………………………………………….55 Citizenship under the Control of the Crown: Emergence……………………………………………57 Towards a Municipal Citizenship………………………………………………………………………………..63 New Royal Interventions…………………………………………………………………………………………… 67 The Crown and the City in the Projection of Citizenship: Retracing the Reception of Barcelonese Citizenship in the ‘Viles de Carreratge’…………………………………………………..72 Conclusions………………………………………………………………………………………………………………..79 Chapter III: From Citizenship to Citizenry. Citizenship as a Prerogative of the City and its Citizens (1385-1457)…………………………………………………………………………………………..83 Introduction: On the First Evidences of a New Documentary Tradition………………………83 ‘Admetre en Ciutadanatge’: The Informacions de la Ciutadania (1375-1457)…………….88 The Citizen in Fifteenth-Century Barcelona: Rights, Duties and Ambiguities………………94 ‘Expel·lir/Gitar de Ciutadanatge’: Citizenship and Institutional Exclusion………………… 134 ‘Sortir de Ciutadanatge’: Rejecting Citizenship……………………………………………………….. 141 Conclusions………………………………………………………………………………………………………………145 V Chapter IV: From Legal Practice to Legal Theory. Thinking the Citizen in Late Medieval Catalonia………………………………………………………………………………………………………………147 Introduction…………………………………………………………………………………………………………….147 Medieval Citizenship within the Tradition of Legal Thought: The Mirror of the Italian Jurists: Bartolus de Sassoferrato (1313-1357) and Baldus degli Ubaldi (1327- 1400)……………………………………………………………………………………………………………………….153 Other Contexts, Other Concerns: Gradating Citizenship in Late Medieval Catalonia..164 Some Final Thoughts: Jurists’ Reflections between Political Thought and Social Practices………………………………………………………………………………………………………………….186 PART II BECOMING A CITIZEN: INTEGRATION EXPERIENCES IN FIFTEENTH-CENTURY BARCELONA Chapter V: Foreign Citizens in Late Medieval Barcelona………………….......................195 Introduction: Foreigners, Strangers and Foreign Citizens…………………………………………195 Barcelona and Its Foreigners: Precedents (twelfth-fourteenth centuries)………………..201 Foreigners in the Informacions de la Ciutadania: Description of the Main Profiles…..206 Foreign Citizens Practising Citizenship……………………………………………………………………..218 Conclusions……………………………………………………………………………………………………………..246 Chapter VI: On the Spaces of the Citizenry. Forms, Mechanisms, and Influence of Solidarity Networks………………………………………………………………………………………………253 Introduction: Completing the Social Experience of Medieval Citizenship…………………253 For the Sake of Friendship: On the Nature and Role of Protectors in the Definition of Citizenship……………………………………………………………………………………………………………….257 Families and Kinsmen in the Making of the Citizen………………………………………………….263 Negotiating Citizenship within Professional Solidarities…………………………………………..285 The Citizen in the Streets: Neighbourliness, Belonging and Citizenship……………………302 Conclusions……………………………………………………………………………………………………………..321 Chapter VII: At the Margins of the Citizenry? Women, Converts, the Poor and Citizenship……………………………………………………………………………………………………………325 Introduction: On Marginal Lenses…………………………………………………………………………….325 Gender and Citizenship in Fifteenth-Century Barcelona…………………………………………..328 Jews and Converts as Citizens…………………………………………………………………………………..341 The Poor within the Citizenry……………………………………………………………………………………361 Conclusions………………………………………………………………………………………………………………366 CONCLUSIONS………………………………………………………………………………………………………369 Defining the Citizen, Becoming a Citizen: Barcelonese Citizenship in light of Institutional, Legal, Intellectual and Cultural Analysis………………………………………………370 An Exercise of Asymmetrical Comparison………………………………………………………………..376 Moving Forward………………………………………………………………………………………………………380 VI ACKNOWLEDGEMENTS My first words of gratitude should go to my supervisor, Professor Luca Molà. I thank him for his constant support of my work, his advice and his endless availability. His help and his encouragements have continually fuelled my motivation and invigorated my self-confidence as a researcher. Barcelonese citizens of the Late Middle Ages entered my life well before the EUI. In July 2008, Dr. Roser Salicrú i Lluch first proposed to me to undertake a doctoral research along these lines. I want to thank her warmly, not only for the initial idea of this dissertation but also for her dedication in pushing me towards research. While I am the author of this PhD, she was the mother of this project and it is my pleasure and honour to ‘close’ this research with her among the members of the evaluating committee. This research has benefited considerably
Recommended publications
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • ORDRE DE SORTIDA - PROGRAMA CURT Competició: CAMPIONAT DE BARCELONA CADET - a FEMENI Data: 08/05/2021 Lloc: CALDES D' ESTRAC Núm
    ORDRE DE SORTIDA - PROGRAMA CURT Competició: CAMPIONAT DE BARCELONA CADET - A FEMENI Data: 08/05/2021 Lloc: CALDES D' ESTRAC Núm. participants: 22 Grup Participant Club Territorial 1 1 JOANA SAMPER BUENDIA CALDES D'ESTRAC, CPA BARCELONA 2 1 IVET URBANO NAVARRO PARETS, CP BARCELONA 3 1 MARIA NARANJO BACH MOLINS DE REI, CLUB PATINATGE ARTÍSTIC BARCELONA 4 1 NATALIA BERTRAN CORRETGER MOLLET, CLUB PATINATGE ARTISTIC BARCELONA 5 1 JANA CAPDEVILA FARRÉ LLORIANA, CP BARCELONA 6 1 ANNETTE FERRIZ SANDVOLD CUBELLES, CLUB DE PATINATGE ARTISTIC BARCELONA 7 2 DANIELA SÁNCHEZ EXPÓSITO PALAU, CLUB PATINATGE ARTISTIC BARCELONA 8 2 LAURA SOLE CORTES PARETS, CP BARCELONA 9 2 MIREIA SÁNCHEZ GARCÍA RIPOLLET, CPA BARCELONA 10 2 BET CUNILL VACAS LLORIANA, CP BARCELONA 11 2 IRENE ALCALDE PEREZ RIPOLLET, CPA BARCELONA 12 2 MARIA ESCALANTE OSUNA PARETS, CP BARCELONA 13 3 ONA TORRES MARTORELL CALDES D'ESTRAC, CPA BARCELONA 14 3 CAROLINA POTTIEZ GUTIERREZ ARENYS DE MUNT, CLUB PATINATGE ARTÍSTIC BARCELONA 15 3 MARIA REIXACH ALVAREZ LLORIANA, CP BARCELONA 16 3 PAULA ROMÁN MARTÍ RIPOLLET, CPA BARCELONA 17 3 AFRICA VALIENTE CARMONA RIPOLLET, CPA BARCELONA 18 4 IVET ASHURST NOHALES PARETS, CP BARCELONA 19 4 LAURA GÓMEZ FUNES PALAU, CLUB PATINATGE ARTISTIC BARCELONA 20 4 MERITXELL PINA MONSONIS BIGUES I RIELLS, CPA BARCELONA 21 4 CARME TIBURCIO FUENTES POLINYA, CP - Artístic BARCELONA 22 4 MARINA ZALAYA ORTIZ RIPOLLET, CPA BARCELONA Pàg. 1 / 1 ORDRE DE SORTIDA - PROGRAMA CURT Competició: CAMPIONAT DE BARCELONA CADET - A MASCULI Data: 08/05/2021 Lloc: CALDES D' ESTRAC Núm. participants: 5 Grup Participant Club Territorial 1 1 DAVID CEREZO VERDEJO CPA CARDONA BARCELONA 2 1 MATIAS SCHELOTTO LEVANAVICIUS HORTA-artístic-, UE BARCELONA 3 1 LLUC JANE VILA CPA CARDONA BARCELONA 4 1 FERRAN CLAVERO GENICIO SANT QUIRZE, CLUB PATINATGE BARCELONA 5 1 ORIOL PONCE COLOMER TERRASSA, CLUB NATACIO BARCELONA Pàg.
    [Show full text]
  • GUIA DE RUTES BICICLETA I BTT Peda P P De L’EY
    GUIA DE RUTES BICICLETA i BTT Peda p P de l’Ey www.plaestany.cat/turisme | #plaestanyturisme | Descobreix els paratges més idíl·lics a cop de pedal! El Pla de l’Estany és un dels entorns naturals més privilegiats i diversos del país. La seva singularitat està lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat. L’Estany de Banyoles constitueix un fenomen excepcional a Catalunya, ja que es tracta d’un estany d’origen càrstic (alimentat per les aigües Crespià subterrànies provinents de la conca del Fluvià) i tectònic, Esponellà al peu de la gran falla entre la plana empordanesa i les Serinyà muntanyes de la Garrotxa. Sant Miquel de Els esports i el Pla de l’Estany sempre han estat molt Campmajor Fontcoberta lligats. El marc incomparable de la comarca ofereix un Vilademuls Porqueres Banyoles munt de possibilitats, des de les competicions de més alt nivell que es disputen a l’Estany de Banyoles a la pràctica Cornellà de BTT. Aquesta guia recull les 12 rutes BTT que hi ha del Terri senyalitzades a la comarca i que us faran gaudir de més Camós de 250 quilòmetres de pistes. Inclou rutes de tots els nivells: des de les verdes, les més fàcils, com la Volta pel Palol de Pla de Martís, ns a les negres, les més difícils, com la ruta Revardit de Briolf a Guixeres. Edita: Consell Comarcal del Pla de l’Estany · Disseny i Maquetació: wwwcreativecorneragency.com Fotografia: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Harold Abellan.
    [Show full text]
  • Plana Del Garraf
    Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Unitat de paisatge 7. Plana del Garraf Plana del Garraf Comarca Garraf. Superfície 5.519 ha Municipis Els municipis inclosos parcialment o total dins de la unitat són Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges. Figura 7.1: Vista característica de la plana del Garraf, amb els conreus convivint amb els nuclis urbans, limitats al fons pel massís. Trets distintius Principals valors en el paisatge - Plana costanera sobre substrat calcari, amb llims i còdols provinents de l’erosió dels relleus prominents - Els trams de costa de penya-segats entre les poblacions de Vilanova i Sitges. dels voltants. Manté un pendent suau i força uniforme vers el mar, excepte per la presència d’una alineació de turons que aïlla Sitges de la resta i que arriba al mar als penya-segats dels Colls. - Els diversos masos singulars amb el seu entorn immediat de vinyes i claps de pineda. - Gràcies al pendent, el mar és el referent visual de tota la unitat de paisatge, ja que és visible des de - Nucli antic de la Geltrú, que conserva les seves traces medievals originals, i nucli antic de Sitges. pràcticament qualsevol punt. - L’eixample de Vilanova de finals del XIX, de notable interès, en el qual destaquen l’equilibrada plaça de la - El paisatge rural tradicional ha estat marcat per les extenses hortes a la vora dels nuclis, especialment a Vila i la magnífica Rambla. Vilanova, que aprofitaven l’aqüífer costaner. El mosaic es completa amb petits claps de pineda que ocupen els terrenys improductius.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat Al Penedès
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT AL PENEDÈS ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció ............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat al Penedès ........ 17 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 19 4. L’associacionisme al Penedès. Breu recorregut històric ............ 21 5. L’actual context demogràfic actual al Penedès ................... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre al Penedès .............. 33 6.1. Xifres principals ......................................
    [Show full text]
  • L'observatori De Pujalt, 10 Anys Recollint Dades El Centre Universitari
    Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.000 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 597 - 13 de febrer de 2014 El centre universitari L’Observatori de Pujalt, 10 A Igualada, Fira va prenent forma anys recollint dades Reial de Pere III el Cerimoniós Pàg. 19 Presentacions literàries: de Rafel Nadal, Gaspar Hernández i Jordi Enrich Hoja Pàg. 18, 20 i 22 El XIIIè Torneig Casteller portarà 1.700 castellers a Igualada Pàg. 28 Festa disco anys 60-80 al Foment de a futura Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI) que s’està construint al questa setmana s’han complert deu anys des que a l’Observatori de Piera LPla de la Massa, va segons el calendari previst i de cara al proper curs APujalt es van començar a prendre dades de forma oficial i continu- Pàg. 18 escolar ja entrarà en funcionament. L’edifici ha rebut la certificació Classe ada; inicialment seria el seu fundador Ernest Guille qui va començar els A de màxima eficiència energètica i és que en la seva construcció s’està registres, i ara té continuïtat gràcies a l’actual director Albert Borràs que tenint molt en compte tots els sistemes d’aprofitament energètic que ha convertit l’Observatori en un espai de referència on hi tenen cabuda L’olímpica Laura exigeix la normativa; des de l’orientació de la façana, als aïllaments o la nombroses activitats relacionades amb els fenòmens meteorològics i Orgué competeix instal·lació d’una caldera de biomassa. Pàg. 5 astronòmics. Pàg. 10 avui als 10 km. estil clàssic Toni Bou trenca rècords al Avui 13 de febrer, Pàg.
    [Show full text]
  • C-32 Castelldefels - El Vendrell
    2021 Setembre Septiembre / Septiembre Peajes/Peatges 2021 C-32 Castelldefels - El Vendrell Localidad / Localitat Vilafranca Salida / Sortida del Penedés Peaje troncal / Peatge troncal Autopista de peaje estatal / Autopista de peatge estatal AP-7 C-32 Autopista de peaje autonómica / C-32 Autopista de peatge autonòmica 53 Otras carreteras / Altres carreteres 52 Área de Servicio / Àrea de Servei Viladecans AP-2 N-340 Sant Pere Gavá de Ribes 50 Túneles 48 La Bisbal N Vallcarca 41 46 del Penedés 42 44 C-32 26 Castelldefels 16 21 28 30 31 Garraf Cubelles El Vendrell Túneles 10 Sitges 2 13 GARRAF Vilanova 3 6 Calafell i la Geltrú Cunit Cubelles Sant Pere Calafell / Gavà / C-31 Sitges / Sitges Nord / Vilanova i la Vilanova El Vendrell Barcelona Calçades Castelldefels Sant Pere de Sud / Cubelles / Segur de Segur / El Vendrell O. Calçades AS Gavà Port Ginesta Les Botigues C-31 Barce- Sitges Centre Geltrú N. / Oest / S. / CATEGORÍA I C-32 laterals / AS Sud Ribes Est Vilanova Est / Cunit Calafell El Vendrell / Coma-ruga CATEGORÍAS DE VEHÍCULOS / CATEGORIES DE VEHICLES laterals / Garraf lona Vilafranca L’Arboç Sant Salvador Sitges O. Est A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B A B CATEGORÍA I Barcelona C-32 0,00 * 0,00 0,00 0,00 * 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 * 4,37 4,37 5,29 4,77 5,29 5,02 5,29 5,20 5,29 5,29 Gavà / Calçades laterals 0,00 * 0,00 0,00 0,00 * 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 3,31 * 4,37 4,37 5,29 4,77 5,29 5,02 5,29 5,20 5,29 5,29 Motocicletas con o sin sidecar / Motocicletes amb o sense sidecar.
    [Show full text]
  • El Projecte De Tren De La Costa Brava
    El projecte de tren de la Costa Brava Ricard Riol Jurado PTP Contingut 1. L’entorn 2. Què aporten els sistemes ferroviaris? 3. La proposta 4. Referències de línies similars 5. Antecedents de tren modern a la Costa Brava 6. Característiques de la proposta 2 1. La Costa Brava, un buit a la xarxa ferroviària Font. Trenscat Font. RENFE 3 1. Una zona susceptible de generar demanda suficient Territori més poblat i allunyat del ferrocarril a Catalunya Municipi Població Sant Feliu de Guíxols 22.097 Santa Cristina d'Aro 5.287 Llagostera 8.647 Cassà de la Selva 10.410 Riudellots de la Selva 2.071 Fornells de la Selva 2.670 Girona 103.369 Celrà 5.561 Flaçà 1.130 Corçà 1.268 Bisbal d'Empordà, la 11.159 Palafrugell 23.244 Palamós 18.135 Platja d'Aro 11.030 4 1. Una zona susceptible de generar demanda suficient Territori de gran dinamisme econòmic, amb teixit industrial i gran pes del sector serveis i turístic. Font: Registre mercantil 5 1. La Costa Brava, un buit a la xarxa ferroviària Antecedents: els carrilets Girona-Sant Feliu, Olot-Girona i “Tren Pinxo” Locomotora n. 4, model A6 al costat del moll de càrrega de carbó. Al darrere, apareix la Torre de les Eres. Font: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols Girona – Sant Feliu de Guíxols. Font. Vías Verdes Girona – Palamós. Font. Pedres de Girona 6 1. La Costa Brava, un buit a la xarxa ferroviària Tancaments de xarxa ▪ Tancaments de tots els Carrilets: ▪ Girona - Olot: 54,8 km (1956) ▪ Girona - St Feliu G: 39,1 km (1969) ▪ Girona - Banyoles: 16,1 km (1956) ▪ Sarrià– Palamós: 47,8 km (1956) ▪ Tancaments en democràcia: ▪ Ripoll – St.
    [Show full text]
  • Catalonia 1400 the International Gothic Style
    Lluís Borrassà: the Vocation of Saint Peter, a panel from the Retable of Saint Peter in Terrassa Catalonia 1400 The International Gothic Style Organised by: Museu Nacional d'Art de Catalunya. From 29 March to 15 July 2012 (Temporary Exhibitions Room 1) Curator: Rafael Cornudella (head of the MNAC's Department of Gothic Art), with the collaboration of Guadaira Macías and Cèsar Favà Catalonia 1400. The International Gothic Style looks at one of the most creative cycles in the history of Catalan art, which coincided with the period in western art known as the 'International Gothic Style'. This period, which began at the end of the 14th century and went on until the mid-15th century, gave us artists who played a central role in the history of European art, as in the case of Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan and Bernat Martorell. During the course of the 14th century a process of dialogue and synthesis took place between the two great poles of modernity in art: on one hand Paris, the north of France and the old Netherlands, and on the other central Italy, mainly Tuscany. Around 1400 this process crystallised in a new aesthetic code which, despite having been formulated first and foremost in a French and 'Franco- Flemish' ambit, was also fed by other international contributions and immediately spread across Europe. The artistic dynamism of the Franco- Flemish area, along with the policies of patronage and prestige of the French ruling House of Valois, explain the success of a cultural model that was to captivate many other European princes and lords.
    [Show full text]
  • Ackelsberg L
    • • I I Free Women of Spain Anarchism and the Struggle for the Emancipation of Women I Martha A. Ackelsberg l I f I I .. AK PRESS Oakland I West Virginia I Edinburgh • Ackelsberg. Martha A. Free Women of Spain: Anarchism and the Struggle for the Emancipation of Women Lihrary of Congress Control Numher 2003113040 ISBN 1-902593-96-0 Published hy AK Press. Reprinted hy Pcrmi"inn of the Indiana University Press Copyright 1991 and 2005 by Martha A. Ackelsherg All rights reserved Printed in Canada AK Press 674-A 23rd Street Oakland, CA 94612-1163 USA (510) 208-1700 www.akpress.org [email protected] AK Press U.K. PO Box 12766 Edinburgh. EH8 9YE Scotland (0131) 555-5165 www.akuk.com [email protected] The addresses above would be delighted to provide you with the latest complete AK catalog, featur­ ing several thousand books, pamphlets, zines, audio products, videos. and stylish apparel published and distributed bv AK Press. A1tern�tiv�l�! Uil;:1t r\llr "-""'l:-,:,i!'?� f2":' �!:::: :::::;:;.p!.::.;: ..::.:.:..-..!vo' :uh.. ,.",i. IIt;W� and updates, events and secure ordering. Cover design and layout by Nicole Pajor A las compafieras de M ujeres Libres, en solidaridad La lucha continua Puiio ell alto mujeres de Iberia Fists upraised, women of Iheria hacia horiz,ontes prePiados de luz toward horizons pregnant with light por rutas ardientes, on paths afire los pies en fa tierra feet on the ground La frente en La azul. face to the blue sky Atirmondo promesas de vida Affimling the promise of life desafiamos La tradicion we defy tradition modelemos la arcilla caliente we moLd the warm clay de un mundo que nace del doLor.
    [Show full text]
  • Coalition Politics in Catalan Local Governments, 1979-2011
    Coalition Politics in Catalan Local Governments, 1979-2011 Santi Martínez Farrero ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB.
    [Show full text]
  • Stock Exchange Announcement No
    Company announcement from Vestas Wind Systems A/S Randers, 27 December 2007 Company announcement No. 47/2007 Page 1 of 1 Vestas receives order for 36 wind turbines for Spain Vestas has received an order for a total of 36 wind turbines for the Pujalt and the Turo del Magre projects in Catalonia in Spain. The order comprises 26 units of the V90-2.0 MW wind turbine and 10 units of the V90-1.8 MW wind turbine. The order includes supply, installation, commissioning, as well as a five-year service and maintenance agreement. The Pujalt wind power plant will be located in Pujalt (Barcelona), and the Turo del Magre wind power plant will be located between San Guim de Freixenet (Lerida) and Montmaneu (Barcelona). At the customer’s request, details about the project ownership cannot be disclosed at this time. The two wind power plants, with a total capacity of 70 MW, will be the first wind power plants to be established by Vestas in Catalonia. The region has a total installed capacity of 225 MW, and a target of 1,000 MW installed by 2010. “We are very pleased with the strong commitment to wind in Spain. As of July 2007, Spain has a total installed wind capacity of 12,800 MW, and a target of 25,155 MW installed by 2010, 35,000 MW by 2020 and 44,000 MW by 2030, including 8,000 MW installed offshore,” says Juan Araluce, President of Vestas Mediterranean A/S, and continues: “The two projects in Catalonia will provide enough electricity to power more than 36,000 households in Spain and save the environment from approximately 97 tons of CO2 per year.” Delivery of the wind turbines is scheduled to start in December 2008 for the Pujalt project and in June 2009 for the Turo del Magre project.
    [Show full text]