Plana Del Garraf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Unitat de paisatge 7. Plana del Garraf Plana del Garraf Comarca Garraf. Superfície 5.519 ha Municipis Els municipis inclosos parcialment o total dins de la unitat són Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges. Figura 7.1: Vista característica de la plana del Garraf, amb els conreus convivint amb els nuclis urbans, limitats al fons pel massís. Trets distintius Principals valors en el paisatge - Plana costanera sobre substrat calcari, amb llims i còdols provinents de l’erosió dels relleus prominents - Els trams de costa de penya-segats entre les poblacions de Vilanova i Sitges. dels voltants. Manté un pendent suau i força uniforme vers el mar, excepte per la presència d’una alineació de turons que aïlla Sitges de la resta i que arriba al mar als penya-segats dels Colls. - Els diversos masos singulars amb el seu entorn immediat de vinyes i claps de pineda. - Gràcies al pendent, el mar és el referent visual de tota la unitat de paisatge, ja que és visible des de - Nucli antic de la Geltrú, que conserva les seves traces medievals originals, i nucli antic de Sitges. pràcticament qualsevol punt. - L’eixample de Vilanova de finals del XIX, de notable interès, en el qual destaquen l’equilibrada plaça de la - El paisatge rural tradicional ha estat marcat per les extenses hortes a la vora dels nuclis, especialment a Vila i la magnífica Rambla. Vilanova, que aprofitaven l’aqüífer costaner. El mosaic es completa amb petits claps de pineda que ocupen els terrenys improductius. - Assentament de Puigmoltó, que manté força la relació tradicional nucli-camps. - El paisatge pren (o prenia) una especial qualitat en les proximitats dels edificis aïllats enmig de vinyes i - La urbanització Terramar de Sitges es pot considerar el paisatge urbà més interessant de la unitat. camps, i en especial a diversos temples com el Vinyet, o les ermites de Sant Joan i Gràcia, així com a diversos masos. - Els abundants i diversos exemples de construcció amb pedra seca, entre els quals destaquen els murs o marges de conreu, les barraques i els amuntegaments circulars, amb elevat valor cultural, ecològic i - Ocupació residencial intensiva, esdevinguda al llarg d’un període prolongat, fet que ha permès una sedimentació paisatgístic. dels teixits que la caracteritzen. En són exemples Terramar a Sitges o la urbanització noucentista entorn a l’ermita de St. Cristòfol. - La localització atípica del nucli de Sitges, lleugerament enlairat sobre mateix del mar, va atraure l’atenció dels artistes ja al s. XIX, essent el paisatge del seu casc antic una veritable icona del paisatge mediterrani. 113 Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Unitat de paisatge 7. Plana del Garraf Figura 7.2: Una mostra de la cada vegada més escassa presència de conreus, al nord de la unitat de la Plana del Garraf. Figura 7.4: Mostra de l’abundant patrimoni arquitectònic que van deixar els indianos a ciutats Figura 7.3: Els assentaments urbans lleugerament alçats, per tenir bones vistes, han permès salvaguardar una bona part dels sòls agrícoles. com Sitges o Vilanova i la Geltrú. 114 Figura 7.5: Mapa de la unitat de paisatge del Garraf en el seu context territorial. Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Unitat de paisatge 7. Plana del Garraf Elements que constitueixen el paisatge Evolució històrica del paisatge La situació d’aquest àmbit a migjorn de la serralada Litoral fa que estigui Aquest territori ha estat habitat i transformat des de ben antic, amb la molt resguardat dels vents del component nord, tramuntana i mestral. peculiaritat que bona part dels emplaçaments es troben a ran de cos- Aquesta és la principal diferència respecte d’altres àmbits costaners ta. Així, s’han localitzat restes del neolític mitjà prop de mas de calcaris, molt freqüents a la costa mediterrània. Aquesta orientació sud, l’Esquerrer (entre Vilanova i Cubelles) o diversos jaciments ibers (com d’altra banda, és la causa que les precipitacions siguin escasses, fet el del Puig de Sant Cristòfol i el de Darró, a Vilanova, i el de la Mota de que ha tingut, històricament, gran influència en el desenvolupament Sant Pere, a Cubelles), que eren feudataris o secundaris en relació del paisatge. amb els assentaments més importants situats en els punts elevats de l’interior. Cal dir que bona part dels jaciments litorals es localitzen al La plana del Garraf és una plana costanera originada per l’enfonsament costat dels aiguamolls que antigament solcaven tota la línia costanera relatiu respecte a les alineacions principals del massís de Garraf i el de forma més o menys contínua, documentats des de l’edat mitjana, rebliment amb llims i còdols provinents de l’erosió dels relleus que s’aprofitaven per a la caça i la pesca. Es té constància d’uns primers prominents dels voltants, que en determinats indrets s’estructuren en intents de dessecació mitjançant fustes i terres ja en període iber, que terrasses i glacis. El substrat rocós de tota la plana és bàsicament seguirien durant el període romà. calcari, per bé que els afloraments són escassos i majoritàriament estan a la perifèria de la unitat. Tanmateix els estanys d’aigües somes i els prats associats van perviure Figura 7.6: Bosquets residuals de pi s’intercalen amb els camps de conreu a les parts més força conservats fins el s. XVIII, moment a partir del qual s’inicia la La roca mare calcària aflora a diversos punts de la costa, especialment ondulades de la unitat. privatització dels espais comunals i s’intensifiquen els treball de als Colls, així com puntualment els gresos que li serveixen de base, a drenatge i rebliment, per bé que perviuen molts petits aiguamolls ben mitiva, la qual ha passat a ésser dominada pels conreus, sobretot de la platja de Ribes Roges (Vilanova). Per contra, cap a l’interior, bé fins a mitjans del s. XX i en alguns casos fins fa uns decennis. cereal, vinya i garrofer (Ceratonia siliqua) i, més recentment, pels l’aflorament de les calcàries formant cingleres marca, amb claredat, el creixements urbans i infraestructures. límit de la unitat. Aquestes cingleres són menys freqüents i més baixes El paisatge agrícola ha estat marcat tradicionalment pel predomini de que les dels massissos més meridionals, en tant que aquells són més les vinyes, les quals estan documentades des de l’edat mitjana i Actualment trobem alguns bosquets residuals de pi, així com de joves i estan més fracturats. adquireixen gran prestigi per la malvasia, documentada ja de finals del garrofers (Ceratonia siliqua) naturalitzats o «escapats» dels antics s. XVI, que s’exportava en vaixell també des de temps molt reculats. conreus, pràcticament desapareguts, i algunes alzines (Quercus ilex). Les platges són de sorra daurada i mot fina i constitueixen un dels Pel que fa a l’agricultura, molt malmesa, hi domina el cereal, que es principals trets i recursos del paisatge de la unitat. Pel que fa als fons A finals del s. XVIII Papiol relata en relació amb el terme de Vilanova: pot considerar un conreu expectant davant la intensa demanda de sòl marins, són majoritàriament sorrencs i de cascall, i descendeixen molt «[...] algunos mayores bosques había cuando el pueblo no tenía los per al creixement residencial i logisticoindustrial. suaument perquè la plataforma costanera és, en aquest punt, aumentos del día, pero al paso que ha ido creciendo, se aumentó la especialment àmplia, fet que facilita la implantació d’importants agricultura, y fue preciso asolarlos» i afegeix, en una delatadora El principals nuclis de població són Vilanova i la Geltrú (amb 65.890 extensions d’alguers o prats de Posidonia oceanica, d’elevat valor descripció: «[s]i alguna pequeña porción se encuentra que tenga tie- habitants el 2009), Sant Pere de Ribes (28.353 hab.), Sitges (27.668 ecològic i pesquer. La utilització dels rastells d’arrossegament és una rra, se arrancan a viva costa las rocas y a fuerza de pólvora, para hab.) i Cubelles (13.711 hab.). En aquests municipis també hi ha important amenaça per a aquests hàbitats. plantarlo de viñas, en tanto que puede decirse, no verse pueblo que diverses urbanitzacions. con tanto trabajo se halle reducido a tan fructífero y hermoso plantío La xarxa hidrogràfica no té cursos de cabal considerable. El conjunt de como éste» (PAPIOL, 1790 [ed.1990]:43;55). Previsiblement les La infraestructura viària més important és l’autopista C-32, o corredor torrents i rieres, sol formar els seus recorreguts excavant les terrasses desamortitzacions successives van afavorir la intensificació del conreu del Mediterrani, que permet la connexió fluïda amb la capital barcelonina sedimentàries amb acumulacions d’argila. i la transformació de boscos i matollars en vinya, la qual es beneficiava i cap al sud. Per altra banda la C-31 connecta els municipis per la molt de la seva proximitat al mar i esdevenia un conreu molt rendible. plana del Garraf i la C-15 i C-15B permeten la connexió amb l’interior La vegetació potencial de la unitat seria la màquia de garric i margalló (les urbanitzacions i fins a Vilafranca del Penedès). D’altra banda, la (Querco-lentiscetum) típica dels àmbits calcaris costaners meridionals, Però cal tenir molt present que el paisatge de vinyes distava molt de xarxa ferroviària està formada per la línia d’ample ibèric que segueix la amb presència de margalló (Chamaerops humilis), garric (Quercus ser uniforme. Així, es recull en un text de finals de segle: «Xarel·lo línia de la costa. coccifera), llentiscle (Pistacia lentiscus), aladern (Phillyrea angustifolia) prefereix los terrenos suaus i un xic gredosos» «la garnatxa los terre- i arítjol (Smilax aspera), entre d’altres, així com la pineda de pi blanc nos protegis dels vents del nord».