7.6 Propostes Del Pla Per Als Àmbits

7.6 PROPOSTES DEL PLA PER ALS ÀMBITS

En aquest capítol s'exposen de forma succinta, tant la situació i la funció relativa de cada un dels àmbits en el context territorial de les Comarques Centrals, com els trets bàsics de les propostes d’ordenació que contenen, el conjunt de les quals està representat en els plànols d’ordenació a escales 1/50.000 i 1/150.000 i exposat en els capítols 6.6: “Espais oberts: Síntesi de les propostes i recomanacions”, 7.3: “Avaluació de les necessitats de sòl per a activitat econòmica i d’habitatge en l’escenari 2026” i 8.5: “Propostes dels sistemes de mobilitat”.

Les dades estadístiques recollides en aquest capítol corresponen a les dels censos indicats en cada cas o a la població de l’any 2006 quan així es fa constar. L’índex d’envelliment i els llocs de treball corresponen a l’any 2001.

Les referències a Plans estratègics en vigència, corresponen al web de la Diputació de Barcelona “Programa d’estratègies locals: Distribució dels processos estratègics per pactes territorials...”

En cas de contradicció, o dubte d’interpretació, entre les estratègies atribuïdes als assentaments o àrees especialitzades en els quadres de característiques dels àmbits i les representades en els plànols d’ordenació a escala 1/50.000 – sèrie O.5 a O.9 - prevaldran aquestes darreres.

El sistema d’ assentaments 7-32

7.6.1 Àmbit de la Conca d’Òdena

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 218 km2 i compren el sector central de la comarca constituït per una gran fossa ovalada, amb una cota mínima de l’ordre de 345 m, on es situa la ciutat d’Igualada, envoltada per elevacions que oscil·len entre els 620 de la Tossa de Montbui i els 450 del Castell de Claramunt. Al sud-est del sistema, l’orografia és força més accidentada, amb les serres de Collbàs i la serra d’Orpinell i el congost de la Torre Claramunt i Capellades per on transcorre el riu Anoia. Pel nord, el teló de fons el constitueix la Serra de Rubió.

En conjunt, el 29% de la superfície de l’àmbit és planer, el 30% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 28% té un pendent superior al 20%.

El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit de la Conca d’Òdena, més extens que el definit en termes geogràfics, comprèn l’àrea d’Igualada – amb Jorba, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí – i el continu format pels assentaments residencials i industrials de Capellades, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. Uns elements que queden en una posició més excèntrica, Castellolí, a llevant i Carme i Orpí, al sud, acaben de constituir el sistema.

En total hi ha 60 assentaments amb una superfície de 2.002 ha classificades, de les quals 299 són d’ús industrial.

La població a l’any 2006 és de 74.580 habitants, quantitat que representava el 68% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat disminuint des de 1981, ja que aquell any, amb 60.248 i el 2001, amb 66.040, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 77% i el 71%,

El sistema d’ assentaments 7-33

respectivament. La pèrdua de pes relatiu s’explica pel gran creixement demogràfic de l’àmbit de Masquefa/Piera.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,46% i ha pujat fins al 1,13% durant el període 91/06. Dels onze municipis de l’àmbit, quatre tenen menys de 1.000 habitants, dels quals dos menys de 500. Quatre han perdut població entre 1960 i 2001. Tots, però, n’han guanyat durant el quinquenni 2001/2006.

L’índex d’envelliment és del 16,63%, el segon més baix de l’àmbit de les Comarques Centrals.

Hi ha 28.882 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, la indústria, en representa el 46,17%, i el segon, els serveis, el 38,09%.

L’àmbit, on també hi destaca l’aeròdrom d’Òdena- Igualada, acull una cruïlla de comunicacions de gran importància: autovia A-2, eix diagonal C-37, carretera C-15 (itinerari Manresa / Igualada / Vilafranca / Vilanova ) i el final de línia dels FGC.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

70000

60000 50000 40000

30000 20000

10000 0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic expressa essencialment l’existència de dos períodes en l’evolució demogràfica de l’àmbit: 1960 / 1981 i 1981 / 2001.

L’evolució del parc total d’habitatges reflecteix sobretot la variació del nivell mitjà d’ocupació, que ha passat en 40 anys de 3,76 a 2,87, més que la formació d’un parc significatiu de segona residència.

En el cens del 2001 els habitatges principals representen el 70% del total, percentatge superior al comarcal, que és del 62%.

El sistema d’ assentaments 7-34

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

)

Ha ( SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha i/o residencial) històric (teixit % HTG PRINCIPALS NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 Superfície ESTRATÈGIA Capellades 2,9 5383 2107 0,94 0,67 1873 24 88 3,0 Capellades 78,94 5031 5021 4881 5383 68 la Font de la Reina 0,42 Sector Can Manel - Can Violant 4,57 Carme 11 752 231 0,83 0,66 382 12 60 2,9 Carme 32,49 666 677 663 725 22 Sector Cal Moner 4,50 Castellolí 25 460 105 0,51 0,74 188 5 77 3,0 Castellolí 28,74 435 424 430 452 16 Ca l'Alzina 1,84 els Pinyeters 8,78 Can Parera 23,09 Igualada 8,2 36817 19352 1,26 0,69 18462 29 64 2,8 Igualada 640,98 31855 32512 33049 36817 57 Jorba 31,0 714 253 1,02 0,71 321 7 67 2,8 Jorba 22,51 318 336 358 387 17 Sant Genís 1,29 195 225 247 327 / Sector escola - Can Blasi (continu urbà amb Igualada) 7,65 Sector Ca la Minga 0,76 Sector Cal Saboner 1,10 Sant Genís - Sector Est 0,72 Pla de Sant Genís 10,35 Sector indústria jardí 5,73 Sector SUNP Ctra N-II 3,04 Òdena 52 3100 1622 1,30 0,68 1173 7 76 3,0 Òdena 66,50 1267 1302 1277 1358 20 Sant Pere (el Pla d'Òdena) 74,81 870 932 951 1172 16 l'Espelt 10,51 139 149 192 266 25 el Raval d'Aguilera 1,59 59 55 57 66 / les Casetes d'en Mussons 1,52 59 71 64 68 / el Bosc Gran 2,35 7 8 11 17 7 les Gavarreres 59,23 Orpí 15 190 90 1,36 0,71 85 16 60 2,8 Can Bou 3,09 76 74 65 74 24 les Escodines 2,36 19 17 12 12 5 la Pobla de 19 2112 1349 1,56 0,71 943 7 69 2,8 la Pobla de Claramunt 47,21 1635 1496 1527 1763 34 Claramunt els Vivencs 0,85 Sant Andreu - Ca l'Almiralló 1,27 la Rata 1,24 0 40 39 52 42 Sector Can Solà 4,57 les Garrigues 51,54 0 32 74 128 2 el Xaró 27,32 0 111 146 162 6 la Torre del Tio Nelo 4,70 la Torre del Tio Nelo – Equipaments i parc urbà 7,70 4,26 Cal Guillot 1,94 Sector Emtex, S:A. 1,05 els Plans d'Arau 82,11 Sector Unión Ind Papelera – Can Guarro 12,09 Sta Margarida 28 9715 1036 0,25 0,64 3895 45 78 3,0 Santa Margarida de Montbui 14,83 9176 8991 8921 9586 118 de Montbui Sant Maure 66,56 la Mallola 6,04 132 51 67 71 12 Sector Granja del Fum 27,31 el Coll del Guix - - 46 44 32 la Torre de 15 3298 741 0,61 0,68 1048 3 78 3,1 la Torre de Claramunt 69,48 980 1099 1258 1459 21 Claramunt Vilanova d'Espoia - la Serra 12,57 182 159 188 172 15 la Torre Baixa 8,96 74 109 65 77 9 les Pinedes de l'Ermengol 160,17 76 339 615 1101 7 Camaró 9,68 - - - 39 4 Ca l'Anton - Pla de la Torre 26,69 188 239 304 336 13 el Xaró 18,61 30 66 89 114 6 Can Oliver 0,54 CONCA D'ÒDENA (I) Berneda S.A. (la Serra) 1,04

El sistema d’ assentaments 7-35

)

La proposta del Pla per a l’àmbit

Igualada i la seva àrea urbana extensa constitueix dins l’àmbit de les Comarques Centrals, al costat de les àrees de Manresa i Vic, un dels nodes fonamentals que han de garantir que el desenvolupament econòmic de Catalunya durant els propers quinquennis, amb els creixements demogràfics que hi aniran associats, es produeixi reforçant la vertebració del país, afavorint la cohesió social i evitant la segregació espacial a les àrees urbanes, en un entorn on es mantingui la diversitat del territori, protegint-ne els espais naturals i preservant el paisatge.

Les propostes del Pla per a la Conca d’Òdena tenen per objectiu organitzar les variables territorials de l’àmbit – espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat - a fi de dirigir els processos de canvi d’escala de l’àrea urbana que comportaran les transformacions demogràfiques i econòmiques en curs. D’aquesta manera es vol assegurar la utilització racional del territori i el medi ambient, assolint un desenvolupament urbanístic sostenible d’acord amb el que determina la legislació urbanística vigent a Catalunya.

Això comporta:

1. La definició i l’estructuració del sistema d’espais oberts, que s’integra en la proposta general del Pla pel conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya. (plànol d’ordenació 04)

2. Per a l’horitzó 2026, i segons els escenaris establerts a nivell català:

- l’avaluació de les necessitats de l’àmbit pel que fa els llocs de treball, de sostre per instal·lacions industrials i de sòl per a polígons, amb la finalitat d’assolir la major autocontenció en relació a la població ocupada resident prevista i minorar així la mobilitat obligada (punt 7.3 1 de la Memòria).

- l’avaluació de les necessitats de l’àmbit pel que fa els nous habitatges i les noves àrees d0activitat econòmica (punts 7.3.2 i 7.3.3 de la Memòria).

El sistema d’ assentaments 7-36

3. La consideració del potencial de desenvolupament econòmic que es pot generar al voltant de l’aeròdrom Òdena - Igualada.

4. La inclusió del projecte del tren transversal de Catalunya. La posada en funcionament d’aquesta infraestructura suposarà la incorporació de la Conca d’Òdena en la nova lògica territorial del país quan, d’una banda, els grans fluxos de mobilitat est oest tinguin un corredor de pas alternatiu o complementari a l’històric corredor del prelitoral, i d’altra banda, quedi relligat directament per ferrocarril el sistema de ciutats no costaneres, de Lleida a Girona. En aquest esquema la Conca d’Òdena ha de jugar el paper de ròtula territorial –amb el ramal cap al port de Barcelona– circumstància que no fa més que augmentar la seva capacitat potencial d’atracció d’activitat econòmica.

5. L’assignació de les estratègies de desenvolupament per cada un dels nuclis per tal d’establir unes referències per al planejament urbanístic supramunicipal, coherents amb l’objectiu general de planificar el canvi d’escala de l’àrea urbana com a conjunt.

6. La delimitació de l’àmbit com a subjecte a la formulació i tramitació d’un Pla director urbanístic, complint d’altra banda un mandat del Parlament de Catalunya, per conduir adequadament les transformacions que s’apunten en els escenaris econòmics i demogràfics durant els propers quinquennis. La finalitat d’aquest Pla és establir, a l’escala adequada i amb les condicions establertes al punt 2 de l’article 3.22 de les Normes d’ordenació territorial, una ordenació urbanística global del territori i programar les polítiques de sòl i d’habitatge que han de permetre la concertació de les actuacions necessàries d’abast supramunicipal, entre les quals el desplegament de les previsions de sòl per a la implantació de polígons d’activitat econòmica. En el moment de l’aprovació definitiva d’aquest Pla territorial, el Pla director urbanístic està en procés de tramitació i les seves determinacions són coherents amb les que aquest pla estableix per a l’àmbit de la Conca d’Òdena.

7. La previsió de les prolongacions de la línia de FGC fins a la futura estació de passatgers del tren transversal, a la zona del nou Hospital comarcal, i fins a Sant Maure, al municipi de Santa Margarida de Montbui.

8. Una proposta de racionalització de la xarxa d’infraestructures de mobilitat viària, prioritzant la continuïtat de l’itinerari de l’eix diagonal a través de l’autovia A-2, de forma que la futura Ronda sud d’Igualada assumeixi essencialment la funció de via estructurant suburbana.

9. La necessitat d’establir un ens gestor capaç de coordinar les transformacions que s’han de produir al llarg del riu Anoia al seu pas pel centre de l’aglomeració, des de Jorba fins a Capellades: àrees de rehabilitació urbana, creació de nous teixits residencials i industrials, intervencions sobre el sector de les adoberies, parc fluvial o la delimitació de les àrees inundables. Aquest ens hauria d’incorporar tots els municipis concernits.

El Pla territorial no incorpora propostes gràfiques que es refereixin a planejaments de rang inferior – com és el Pla director urbanístic–, sotmesos a procediments administratius específics que poden donar lloc a ajustos o modificacions puntuals i que, per motius d’eficiència administrativa, no seria operatiu vincular a la tramitació del planejament territorial, molt més rígida per la seva pròpia naturalesa.

L’existència d’un Pla estratègic d’Igualada i Conca d’Òdena, que té per objectiu central precisament fer que aquest territori actuï com a “una centralitat econòmica, social i cultural de la Catalunya interior”, hauria de facilitar la gestió de les propostes del Pla territorial i del Pla director urbanístic en la mesura que pretenen facilitar la transformació de l’àrea urbana extensa d’Igualada en una polaritat significativa en els escenaris per a l’any 2026.

El sistema d’ assentaments 7-37

7.6.2 Àmbit del sistema urbà dels Hostalets de Pierola - Piera - Masquefa

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 173 km2 i comprèn els municipis del sector sud-oriental de la comarca - el Bruc, Cabrera d’Igualada, Hostalets de Pierola, Masquefa, Piera i Vallbona d’Anoia- en contacte amb el Bages, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.

El sector més septentrional del sistema és de relleu accidentat pels vessants de la Serralada Pre- litoral, assolint pics de 1000 a 1200 m d’altitud al massís de Montserrat, dins del terme del Bruc. El sector central i sud s’estén ja dins de la depressió del Penedès que pertany al Sistema Mediterrani. En conjunt, el 22% del territori és planer, el 30% té un pendent entre el 10 i el 20% i el 48% té un pendent superior al 20%.

El sistema urbà que es desenvolupa en aquest àmbit ve molt caracteritzat per les urbanitzacions per habitatges de segona residència implantades a partir dels anys 60, que paulatinament s’han anat transformant en habitatges principals.

El sistema d’ assentaments 7-38

En total hi ha 49 assentaments, amb una superfície de 1.975 ha classificades, de les quals 110 són d’ús industrial.

La població a l’any 2006 és de 26.393 habitants, quantitat que representa el 24,2% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat augmentant des de 1981, ja que aquell any, amb 9.698 i el 2001, amb 19.921, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 12,4% i el 21,3%, respectivament.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 3,66% i ha pujat fins al 5,64% durant el període 91/06. Tots els municipis de l’àmbit, superen els 1000 habitants i cap ha perdut població entre 1960 i 2006.

L’índex d’envelliment és del 15,83%, el més baix de l’àmbit de les Comarques Centrals.

Hi ha 5.902 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis, en representa el 38,03%, i el segon, la indústria, el 37,05%.

Creua l’àmbit la línia de ferrocarril d’Igualada a Barcelona per Martorell des de finals del segle XIX. Amb estacions a Vallbona, Piera i Masquefa fa clarament funcions de metro regional.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

20000 18000 16000 14000 12000 10000 8000 6000 4000 2000 0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic expressa, al costat de la formació d’un parc d’habitatges secundaris a partir dels anys setanta, conseqüència de la implantació de les urbanitzacions, l’augment de la població durant tot el període 1960 / 2001 i, especialment a partir de l’any 1991, el fenomen recent de la sedentarització de la població. Tot i això, l’any 2001 els habitatges principals representen només el 54% del total, percentatge inferior al comarcal que és del 62%.

El sistema d’ assentaments 7-39

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població i TEIXIT(*) / TIPUS ASSENTAMENT altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA el Bruc 41 1655 444 0,80 0,67 718 5 64 2,7 el Bruc 31,94 635 671 893 1054 33 el Bruc Residencial 30,07 41 61 128 167 6 el Bruc de Dalt 1,76 Mas Grau 6,45 Montserrat Parc 65,44 35 95 168 370 6 sector Can Castellet - Spandex 9,47 sector Bòbila Esteve - Bòbila Elies 2,80 sector Bòbila Vallès 1,71 Cabrera 17 1059 103 0,39 0,56 613 2 41 2,6 Canaletes 23,71 58 63 69 108 5 d’Igualada Can Gallego 0,86 10 10 11 9 10 Can Feixes - el Carrer de Can Feixes 1,63 5 6 4 8 5 el Castell de Cabrera - Castell dels Bocs 40,83 el Castell de Cabrera - Pla de les Oliveres 71,11 21 64 206309 4 Can Formiga - Can Ros 112,41 113 193 363 618 5 Ca la Fou 2,53 els Hostalets 34 2003 376 0,55 0,68 1114 5 49 2,7 els Hostalets de Pierola 106,84 786 904 1045 1385 13 de Pierola la Serra Alta 61,18 31 73 184 289 5 els Boscos de Can Martí 40,28 4 6 11 30 1 Mas d'en Pi 24,76

Masquefa 17 7414 1392 0,56 0,64 3475 10 57 2,8 Masquefa – la Beguda Alta 144,08 2090 2262 3544 4671 35 Can Parellada 88,39 288 568 912 1378 16 Can Valls 10,18 26 44 69 101 10 el Masset - Can Quiseró 109,65 128 376 675 1060 10 Can Bonastre 17,37 Piera 57,0 12951 2496 0,58 0,65 8603 10 40 2,9 Piera 173,70 4391 4704 5589 6426 37 la Fortesa 1,47 62 74 65 66 45 el Carrer de la Nata 0,14 Sant Jaume Sesoliveres 4,99 236 245 239 254 51 Can Cairot 1,56 34 33 31 28 18 el Badorc 7,85 84 245 267 275 36 Can Creixell 0,92 12 9 6 9 10 Can Bou 19,37 52 67 113 171 9 Can Bonastre 89,34 211 372 647 890 10 la Grua 3,59 4 14 30 50 14 Can Mas 61,47 130 335 499 709 12 Can Claramunt 133,01 122 340 662 1078 8 Can Mata - el Castell de la Ventosa 85,11 99 169 313 500 6 Vallbonica 7,03 15 30 39 73 10 la Venta - Can Mussarro 42,50 40 110 215 306 7 Ca n'Aguilera-Can Martí de l'Estela - el Bosc de l'Aguila 90,58 305 406 560 843 9 Can Canals de Masbover 141,76 206 421 773 1268 9 el Portell 12,65 Sector Ctra de Piera - Cal Romeu 17,84 Sector Ctra de Sant Sadurní 13,67 Vallbona 6,5 1311 397 0,85 464 11 78 2,9 Vallbona d'Anoia 29,63 1040 1037 1027 1311 44 d'Anoia Urbanització Vallbonica 12,30 Sector Riera Seca 8,27 Zona industrial el Carol 9,86 Fibres Plàstiques, S.A: 1,45 ELS HOSTALETS DE PIEROLA - PIERA - MASQUEFA MASQUEFA - PIERA - PIEROLA DE ELS HOSTALETS

El sistema d’ assentaments 7-40

Superfície especialitzada industrial 109,73 TOTAL els HOSTALETS de PIEROLA - PIERA - MASQUEFA TOTAL superfície assentaments 1.975,49

La proposta del Pla per a l’àmbit

Aquest territori es troba en una situació de frontissa entre la Conca d’Òdena i el Baix Llobregat. Presenta una realitat urbana complexa en la seva part central, en els termes municipals dels Hostalets de Pierola, Masquefa, Piera i Vallbona d’Anoia, vertebrada per les carreteres B-224 i BV- 2241 i la línia de FGG. Aquí hi ha 18 urbanitzacions de baixa densitat que ocupen 1008 ha de sòl, pràcticament totes separades les unes de les altres, en front de 460 ha de sòl ocupades pels teixits històrics i les seves extensions.

El municipi de Cabrera d’Igualada participa de la mateixa problemàtica general, fins i tot de forma més exagerada - 224 ha d’urbanitzacions i 26 ha de teixit històric - encara que la seva connexió amb els territoris adjacents es realitza fonamentalment a través de la C-15, i les seves implantacions no presenten continuïtat amb els teixits de l’àrea central. El municipi del Bruc està més clarament vertebrat per l’autovia A-2, i la seva relació amb els altres municipis de l’àmbit és baixa, tot i que amb problemes comuns: 104 ha d’urbanitzacions i 32 ha de teixit històric.

Durant els darrers anys s’ha accelerat el creixement demogràfic i això ha incrementat el desequilibri entre els llocs de treball localitzats sobre el territori i la població ocupada resident, fins al punt que aquestes variables presenten una relació de 0,59, la més baixa de l’àmbit de les Comarques Centrals. Aquests són processos que previsiblement continuaran, degut a la pressió demogràfica del Baix Llobregat i a l’existència del parc potencial d’habitatges a les urbanitzacions.

Les propostes del Pla tenen per objectiu potenciar l’estructuració urbana del conjunt, en termes essencialment qualitatius, mitjançant:

- la creació d’equipaments col·lectius i d’espais públics de relació dins les urbanitzacions i entre elles i els nuclis històrics,

- la programació de sòl destinat a polígons industrials o parcs d’activitat econòmica d’abast i gestió supramunicipals, amb la finalitat de reduir la desproporció entre els llocs de treball oferts i la

El sistema d’ assentaments 7-41

població ocupada resident, que continuaria augmentant, i disminuir en conseqüència la mobilitat obligada per motius laborals. (punts 7.3.2 i 7.3.3 de la Memòria)

- el reforçament del servei ferroviari de FGC, incidint en la seva conversió en metro regional, augmentant si cal el nombre d’estacions, alguna de les quals, d’altra banda, podria d’adquirir importància com a aglutinador d’un centre d’activitats econòmiques. També caldria analitzar les mesures d’integració del traçat en determinats teixits urbans.

- la programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, amb especial èmfasi en la producció d’habitatge assequible, seguint les mesures establertes per la legislació vigent (punt 7.3.1 de la Memòria)

- la integració d’aquestes intervencions en el sistema dels espais oberts de l’àmbit, amb especial consideració dels sòls de valor agrícola que ara n’ocupen la part més planera.

La formalització d’aquestes propostes fa necessària la delimitació de l’àmbit integrat pels municipis dels Hostalets de Pierola, Masquefa i Piera com a subjecte a la formulació i tramitació d’un Pla director urbanístic, amb el contingut que fixa l’article 56 del text refós de la Llei d’urbanisme.

En qualsevol cas, els plans d’urbanisme d’aquests municipis hauran de tenir en compte l’existència al municipi dels Hostalets de Pierola –finques de Can Mata i Can Vila- d’un nivell del Miocè superior molt ric en restes paleontològiques situat a unes cotes entre 5 i 15 metres de fondària.

El sistema d’ assentaments 7-42

7.6.3 Àmbit del sistema urbà de Calaf

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 101 km2 i comprèn el sector nord-oriental de la comarca constituït per bona part de l’altiplà segarrenc, plataforma calcària d’uns 700 m d’altitud que separa les conques de l’Ebre i el Llobregat que comparteixen el Bages, la Segarra i l’Anoia. Més del 70 % d’aquest territori té una pendent inferior al 20 % i només un 11% presenta pendents superiors al 30 %.

El sistema abasta els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, els Prats de Rei i Sant Pere Sallavinera.

En total hi ha 13 assentaments, amb una superfície de 335 ha classificades, de les quals 74 són d’ús industrial.

La població a l’any 2006 era de 4.260 habitants, quantitat que representava el 4% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat disminuint des de 1981, ja que aquell any, amb 4.232 i el 2001, amb 3855, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 5,41% i el 4,12%, respectivament. La pèrdua continuada de pes relatiu tot i la recuperació recent s’explica pel gran creixement demogràfic global de la comarca.

Dels quatre municipis de l’àmbit, només Calaf té més de 1.000 habitants, i dos, menys de 500. Tots - tret la vila de Prats de Rei, pràcticament estancada- han guanyat població entre 1996 i 2006.

L’índex d’envelliment és del 21,87%.

El sistema d’ assentaments 7-43

Els llocs de treball localitzats són 1.675, dels quals el primer sector en ocupació, la indústria, en representa el 39,82%, i el segon, els serveis, el 36,36%.

L’àmbit on també hi destaca l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera, està creuat per l’eix transversal C- 25, la carretera C-1412 i el ferrocarril de RENFE.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

4500 4000 3500 3000 2500 2000 1500

1000

500 0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic expressa l’estabilitat de la població i la variació del nivell mitjà d’ocupació, que ha passat del 3,94 al 2,85 en 40 anys i la formació d’un parc d’habitatges secundaris. L’any 2001 els habitatges principals representen el 59% del total, percentatge inferior al comarcal, que és del 62%.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric i teixit residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Calaf 9,2 3352 1372 1,00 0,68 1758 17 60 2,8 Calaf 217,87 3204 3148 2975 3352 16 sector dipòsit d'aigua 0,51 sector depuradora 1,31 camiciottoli 2,81 Calonge de 37,0 205 87 1,23 0,67 144 40 3,4 Calonge de Segarra - 84 68 64 63 Segarra Aleny - 23 29 43 46 (sense planeja- Dusfort - 25 19 22 26 ment aprovat) Mirambell - 30 27 28 29 Sant Pere de l'Arç - 12 17 13 16 el Soler - 13 25 27 25 els Prats de 32,6 532 178 0,75 0,69 279 17 71 2,7 els Prats de Rei 16,77 518 505 491 485 29 Rei Cal Magí 0,05 sector serradora - Cal Barcons 4,88 1,78 la Manresana - 29 38 34 35 Sant Pere 21,9 171 38 0,64 0,71 93 2 49 3,2 Sant Pere Sallavinera 2,90 79 71 62 70 24 Sallavinera la Llavinera 1,23 39 35 26 30 24 la Fortesa 0,73 18 15 16 21 29 Sector camp d'aviació 47,74 Zona industrial la Fortesa 64,37 CALAF

El sistema d’ assentaments 7-44

La proposta del Pla per a l’àmbit

Les propostes del pla van encaminades a potenciar les possibilitats que ofereix l’àmbit, tant per la bona accessibilitat - a partir de les carreteres C 25 i C 1412 i el ferrocarril de RENFE Manresa/Lleida, que s’ha de veure potenciat amb el projecte d’eix ferroviari transversal i l’existència de l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera, del qual es planteja el seu condicionament -, com per la disponibilitat de sòl planer, amb el potencial de creació d’activitat econòmica que comporten aquests factors.

En la mesura que l’aptitud del territori facilita la implantació d’àrees d’activitat econòmica, com ho posen de relleu les previsions del recent POUM de Calaf, sobre un territori amb un feble pes demogràfic, es considera necessària la programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, amb especial èmfasi en les mesures d’estímul de l’habitatge assequible, que ajudin a la consecució d’equilibri entre llocs de treball oferts i població ocupada resident, amb la finalitat de minorar la mobilitat obligada (punt 7.3 1 de la Memòria). La delimitació de l’àmbit correspon al de la cooperació municipal necessària per tal d’assolir aquests objectius de concertació, que podrien arribar a comportar la formulació i tramitació d’un Pla director urbanístic de tots els municipis que l’integren.

Les estratègies de desenvolupament proposades pels diferents nuclis són proporcionades amb les seves aptituds i potencials i orienten la forma com s’han d’assignar els creixements en coherència amb els criteris generals del planejament territorial.

Cal recordar que la població dels Prats de Rei està situada sobre un jaciment d’època romana incoat Bé cultural d’interès cultural-zona arqueològica.

El sistema d’ assentaments 7-45

7.6.4 Àmbit dels municipis de Ponent de l’Anoia

El sistema d’ assentaments 7-46

Descripció de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 370 km2 i comprèn el sector occidental de la comarca. Els municipis situats més al nord - Castellfollit de Riubregós, Pujalt i Sant Martí Sesgueioles – formen part de l’altiplà segarrenc; Argençola, Copons, Montmaneu, Rubió, Santa Martí de Tous i Veciana és localitzen plenament a la conca del riu Anoia; Bellprat, la Llacuna i Santa Maria de Miralles és situen majoritàriament a la Serralada Prelitoral. En conjunt, el 24% de la superfície de l’àmbit és planer, el 30% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 36% té un pendent superior al 20%.

En total hi han 30 assentaments, amb una superfície conjunta de 276 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable, de les quals 64 amb ús industrial.

La població a l’any 2006 era de 3.965 habitants, quantitat que representava el 3,6% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat disminuint des de 1981, ja que aquell any, amb 4.023 i el 2001 amb 3.713, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 5,14% i el 3,97%, respectivament.

Dels dotze municipis de l’àmbit, només Sant Martí de Tous supera els 1.000 habitants, llindar que havia perdut l’any 1986. Deu municipis en tenen menys de 500. Tots, llevat de Sant Martí de Tous, han perdut població entre 1960 i 2006.

La taxa d’envelliment, significativa, és del 24,32%.

Hi ha 1.045 llocs de treball localitzats dels quals el primer sector en ocupació, els serveis en representa el 27,18%, i el segon, la indústria, el 26,79%. L’agricultura és significativa, amb el 24,5% dels llocs de treball.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic expressa l’estabilització de la població a partir dels anys noranta i la variació del nivell mitjà d’ocupació, que ha passat del 4,02 al 2,81 en 40 anys, i la formació d’un parc d’habitatges secundaris. L’any 2001 els habitatges principals representen el 54% del total, per sota la proporció comarcal del 62%.

El sistema d’ assentaments 7-47

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Argençola 47,3 209 43 0,49 0,70 64 95 3,1 Argençola - 44 43 57 67 (sense planeja- Carbasí - 32 33 32 28 ment aprovat) Clariana - 37 26 34 41 Contrast - 39 35 18 18 Porquerisses i Albarells - 38 26 39 42 Bellprat 31,1 99 26 0,53 0,86 59 49 3,1 Bellprat - 89 87 90 99 (sense planejament aprovat) Castellfollit de 26,3 201 51 0,52 0,72 123 31 59 3,1 Castellfollit de Riubregós 3,95 250 238 222 201 51 Riubregós Santa Maria del Priorat 0,75 Copons 21,9 289 66 0,52 0,73 215 13 55 2,4 Copons 16,16 262 265 278 289 18 la Roquera 0,18 0 Sant Pere de Comalats 0,59 0 la Llacuna 52,4 860 240 0,64 0,69 808 11 39 2,6 la Llacuna 56,55 748 765 745 768 14 Rofes 14,76 32 63 68 74 5 Torrebrusqueta 0,60 12 14 23 18 30 Montmaneu 13,6 201 146 1,83 0,71 114 53 3,0 Montmaneu 18,17 123 130 120 145

la Panadella 15,38 113 87 58 56 Sector Industrial PPU-01 24,49 Pujalt 31,6 203 50 0,59 0,71 116 52 3,1 Pujalt 5,29 88 89 101 98 l'Astor 2,48 35 31 23 47 Conill 3,73 53 48 47 42 la Guàrdia Pilosa 3,23 0 1 9 11 Vilamajor 1,67 Zona industrial 11,14 Rubió 38,8 146 25 0,48 0,76 86 51 41 3,5 Rubió 1,67 46 51 45 52 31 el Pla de Rubió - 59 61 55 57 Sant Martí de 39,0 1101 189 0,43 0,69 496 13 72 2,8 Sant Martí de Tous 36,97 837 830 857 943 26 Tous PP Carretera d'Igualada 9,02 l'Aubereda i Massip - 13 19 27 35 Sant Martí Sesgueioles 3,8 361 75 0,48 0,72 211 16 57 2,9 Sant Martí Sesgueioles 12,97 363 371 353 361 28 Santa Maria de 25,3 128 72 1,47 0,77 43 6 95 2,4 Santa Maria de Miralles 1,88 108 96 98 128 18 Miralles 5,13 Veciana 39,0 167 62 0,83 0,78 93 1 53 3,2 Veciana 2,34 20 24 25 25 2 Santa Maria del Camí 2,87 24 24 30 32 2 Montfalcó el Gros 1,60 23 27 20 25 3 Sant Pere del Vim 1,80 54 45 50 51 4 Segur 1,72 42 53 32 34 1 Pla dels Fiterols 15,25 la Serradora 4,01 Superfície nuclis històrics 191,18 Superfície especialitzada residencial 5,13 Superfície especialitzada equipaments 0,75 Superfície especial comercial / altres terciaris 15,38 Superfície especialitzada industrial 64,01 TOTAL PONENT TOTAL superfície DE L’ANOIA assentaments 276,45 MUNICIPIS DE PONENT DE MUNICIPISPONENT L’ANOIA DE

El sistema d’ assentaments 7-48

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’objectiu del Pla és la preservació de les estructures urbanes del territori i facilitar la recuperació demogràfica, que si bé no sembla haver-se iniciat clarament, si que hi ha indicis d’haver arribat al seu llindar inferior, frenant-se un procés de declivi de més de 40 anys.

A la vista de les característiques demogràfiques, econòmiques i ambientals del territori, i de les seves possibilitats en els sectors primari i turístic, el Pla opta per proposar la formulació d’un pla estratègic que defineixi els punts forts i febles per a tots els municipis i faciliti el desenvolupament de projectes de dinamització econòmica.

En coherència, els plans d’urbanisme municipals hauran d’adoptar les estratègies de desenvolupament proposades pels diferents nuclis i incorporar en les seves determinacions les Recomanacions específiques per protegir i potenciar els petits nuclis, del punt 7.4.3 de la Memòria.

El sistema d’ assentaments 7-49