Mapa de patrimoni cultural
La Torre de Claramunt
OPC
Novembre 2013
SUMARI 1. Introducció
1.1. Presentació i crèdits 1.2. Agraïments
2. Metodologia
2.1. Metodologia de treball 2.2. Fonts consultades i Bibliografia 2.3. Explicació de la fitxa 2.4. Criteris generals d’intervenció i selecció
3 . Diagnòstic
3.1. Marc geogràfic i el medi físic 3.2. Comunicacions 3.3. La població i l’economia 3.4. Síntesi històrica 3.5. Dades toponímiques 3.6. Mapa general del terme 3.7. Descripció de l’estat legal de protecció 3.8. Equipaments patrimonials del terme 3.9. Anàlisi global del patrimoni del terme.
4. Llistats d’elements fitxats i no fitxats
4.1. Elements fitxats 4.2. Elements no fitxats
5. Bibliografia
1
1. Introducció
1.1. Presentació i crèdits
La realització del MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL del municipi de La Torre de Claramunt és fruit de la iniciativa dels Serveis Tècnics municipals de La Torre de Claramunt, i ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC). L’objectiu és conèixer i valorar la riquesa cultural i natural del municipi, permetent l’establiment de mesures per a la seva protecció, conservació i difusió, així com la planificació de la seva rendibilització social.
L’Oficina de Patrimoni Cultural va creure adequat encomanar l’execució material del Mapa de Patrimoni Cultural la Sra. Raquel Valdenebro Manrique, llicenciada en Geografia i Història i especialista en patrimoni i documentació.
1.2. Agraïments
En aquest apartat cal fer esment de la bona acollida que ha tingut el projecte per part de la població del municipi de La Torre de Claramunt, i de la important col·laboració prestada per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament. Altres institucions que han col·laborat directament i de bon grat en l’elaboració del Mapa han estat el Museu del Molí Paperer de Capellades, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Des de l’Ajuntament de La Torre de Claramunt es va poder comptar amb l’ajuda del Sr. Jaume Riba, alcalde de la Torre de Claramunt, de la Sra. Ana Madrid, regidora de cultura, i del Secretari de la Corporació, el Sr. Lluís Colau, que des del primer moment van posar tots els recursos necessaris a disposició del Mapa de Patrimoni, facilitant tot el possible la seva realització. Altres persones que des de l’Ajuntament han estat sempre disponibles han estat la Begonya Mediavila i la Fabiana Spik
A més de les persones vinculades a l’Ajuntament, molts habitants de La Torre de Claramunt s’han implicat de manera entusiasta, i s’ha pogut comptar amb una llista de voluntaris disposats a col·laborar en el treball de camp. La llista inicial, aviat es va anar ampliant amb veïns de diferents àrees del municipi. Tots ells han mostrat una voluntat inestimable durant la realització del Mapa de Patrimoni Cultural.
Tot i que són molts els implicats, cal agrair especialment la col·laboració a les següents persones:
-----
Geert van Heijningen i Jacqueline Brakel, de la Torre Nova Mossèn Frederic Sílvia Busquets, de Cal Manou Montserrat Rius, de Cal Manou, vídua de Josep Mª Busquets Josefina Soler, de Cal Muntades
2
----------------
Manel Gómez, de les Pinedes de l’Armengol Josep Terrida, de Vilanova d’Espoia Dolors Ballo, de la Torre de Claramunt Sra. Enriqueta, de la Torre de Claramunt Emili de Febrer, de la Torre de Claramunt Josep M. Bas, de la Torre de Claramunt Xavier Bargalló, de Cal Pascual Jordi Grau i Ramon Artigas, coordinadors de wikipedra Ton Lloret,del Museu de Capellades Rosa Junyent, del Museu Comarcal i de la Pell d’Igualada Domingo Pasqual, de Vilanova d’Espoia Isidre Calaf, de Vilanova d’Espoia Sr. Mendarozqueta, director general de Virtisú, SL Domènec Galtès, de Cal Vilaseca Kristof Peters, de Cal Gramunt Jordi Vila, de la granja de Cal Vila
2. Metodologia
2.1. Metodologia de treball
Els primers contactes entre les parts implicades en la realització del Mapa (tècnics, Ajuntament i Diputació) es van produir a finals del mes de juliol del 2013.
A primers d’agost va tenir lloc el treball de buidatge bibliogràfic dels estudis publicats sobre el terme, així com la presa de contacte amb diversos informants.
El treball de camp va ser iniciat a mitjans d’agost del 2013 i es va fer de forma sistemàtica durant el mes de setembre en col·laboració amb els informants i voluntaris. De manera paral·lela, a mida que el treball de camp s’anava fent, es duia a terme el bolcat de la informació a la base de dades.
A primers d’octubre ja es comptava amb la base definitiva de dades, que va ser consensuada pels serveis tècnics de l’Ajuntament i l’OPC.
Finalment, el mes d’octubre del 2013 ha tingut lloc la correcció de les dades i la redacció de la memòria que acompanya al mapa, donant per finalitzat aquest.
La realització del Mapa de Patrimoni Cultural s’ha estès al llarg de tres mesos i mig, durant els quals s’han dut a terme diferents treballs. Aquests poden ser dividits en diferents fases, que passem a detallar a continuació:
FASE DE DOCUMENTACIÓ PRÈVIA 1.Reunió i presa de contacte amb els tècnics de l’Ajuntament
3
2.Elaboració de les primeres llistes d’informants 3.Buidatge bibliogràfic i documental dels estudis publicats sobre el terme
4.Consulta de Fonts: arxius, Àrea de Cultura i Recerca (cartes arqueològiques i fitxes de patrimoni, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació etc..)
5.Obtenció de la planimetria corresponent del municipi i estudi i adaptació de la mateixa per poder situar els elements
6. Creació del primer llistat d’elements susceptibles de ser fitxats 6.Abocament de tota la informació extreta a les fitxes de la base de dades
TREBALL DE CAMP 8. Inici dels primers contactes amb informadors locals 9. Inici del treball de camp: localització sobre el terreny del elements 10. Contrastació de les dades obtingudes i correcció del primer llistat de fitxes 11. Elaboració del llistat definitiu de fitxes i redacció
12. Correcció de les fitxes
REDACCIÓ I MEMÒRIA 13. Redacció definitiva de les fitxes i organització de fotografies 14. Elaboració de la memòria
2.2.Fonts consultades i Bibliografia
Tot i no poder referir-nos a cap monografia de síntesi de la història de la vila, s’ha pogut fer una primera aproximació gràcies a alguns articles publicats sobre el municipi.
L’obra de referència ha estat la de (RIBA GABARRÓ, 1998) “La Torre de Claramunt” inclòs dins de l’obra Història de l’Anoia, vol.I, que ha estat utilitzat com a article de consulta general durant tota l’elaboració del Mapa.
D’altra banda, per tal de concretar en aspectes relacionats amb l’origen medieval del nucli de La Torre de Claramunt ha esdevingut de consulta ineludible l’apartat corresponent a La Pobla de Claramunt (castell de la qual depengué La Torre de Claramunt) dins l’obra Els Castells Catalans (CATALÀ, 1976).
4
Han estat de gran utilitat a l’hora de tractar informacions de caire geogràfic general (paisatge, xarxes de camins antics, etc.) i toponímic: el volum VI de la Gran Geografia
Comarcal de Catalunya (RIBA: 1992); L’Atles d’Història de Catalunya (HURTADO; MESTRE; MISERACHS: 1995); l’obra Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya (BOLÓS: 2004); l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines (1996) i el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll (1957).
També ha estat buidada la bibliografia localitzada al Fons d’Història Local elaborat per
- la Diputació de Barcelona
- i
- la Universitat Autònoma de Barcelona:
http://sct.uab.cat/sibhilla/en/content/fons-dhistòria-local-de-catalunya-0
En el camp del patrimoni arquitectònic s’ha pres com a punt de partida l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) corresponent a La Torre de Claramunt, consultable des de l’aplicatiu EGIPCI del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Algunes monografies generals sobre l’evolució històrica i arquitectònica de la masia catalana, que s’han tingut presents a l’hora de contextualitzar les masies o cases de pagès del Mapa del Patrimoni, han estat: BORBONET: 1996; BORBONET et alii: 2006; GIBERT: 1985; GONZÁLEZ et alii: 2005; TO, MONER, NOGUER: 1998; FERRER, MUTGÉ, RIU: 2001; VILA: 1980.
Pel que fa a les esglésies del terme, la informació s’ha complementat amb la consulta dels diferents articles monogràfics inclosos al volum XIX de la Catalunya Romànica, (JUNYENT, MAZCUÑAN, 1992).
La informació sobre el patrimoni arqueològic i els jaciments del municipi s’ha obtingut a partir de la Carta Arqueològica (CC.AA), consultada també a partir de l’aplicatiu EGIPCI del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Una monografia fonamental a l’hora de tenir present el volum i la quantitat de patrimoni en pedra seca ha estat l’inventari de barraques de vinya publicat per ENRICH, F.
MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l’Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de
Claramunt. La Torre de Claramunt. Aquesta obra ha permès localitzar moltes de les barraques del terme i poder incloure-les dins del Mapa de Patrimoni.
A més de la monografia esmentada s’ha procedit a la consulta de diverses pàgines web sobre la tipologia i característiques d’aquestes construccions. Destaca la web creada pel Consorci Observatori del Paisatge, que inclou un projecte d’inventari de barraques de pedra seca de Catalunya, amb una Aplicació SIG interactiva 2.0. anomenada Wikipedra:
http://wikipedra.catpaisatge.net/.
que permet introduir, visualitzar i consultar informació sobre aquestes construccions.
El feedbak amb aquesta entitat ha estat constant al llarg de tota la realització del Mapa, i algunes de les barraques que eren desconegudes fins ara pel Consorci i que han estat descobertes durant la realització del Mapa, han estat incorporades a l’inventari Wikipedra.
5
El patrimoni industrial ha estat treballat a partir de la consulta de l’Inventari del
Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) al Museu del Molí Paperer de Capellades.
Pel que fa al patrimoni documental, els arxius inclosos dins la xarxa d’arxius de la
- Generalitat han estat consultats
- a
- través l’aplicatiu d’arxius en línia
http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/.
Altres arxius de caràcter eclesiàstic consultats han estat l’Arxiu Diocesà de Barcelona i l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Igualment s’han tingut en compte els arxius nacionals com l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) i l’Arxiu de la Memòria Històrica (AHM).
De caràcter més local també s’han volgut tenir presents els arxius pertanyents a entitats locals, centres excursionistes, com és el cas del Centre Excursionista Catalunya (CEC) que compta amb un important arxiu fotogràfic dedicat a l’estudi de la Masia Catalana.
En referència a tots aquells béns inventariats que estan relacionats amb el patrimoni immaterial, la cultura popular, tradicional i, en definitiva de caire etnològic, ha estat
consultat l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), en el qual no s’ha
trobat cap referència al municipi de La Torre de Claramunt. També ha estat consultada l’obra AMADES, J. (1952) Costumari Català. Vol I-V. Editorial Salvat. Barcelona.
Tot i així, diverses llegendes es trobi bona part de la tradició remeiera local es pot trobar
a l’obra dirigida per BARTROLÍ, (1989): La tradició remeiera a l’Anoia. Infusions,
ungüents, creences i tabús. Aquestes informacions s’han complementat amb la consulta, tant d’obres generals com El Costumari de Joan Amades (1952)
Pels goigs ha estat imprescindible acudir al llibre de referència de BISBAL; MIRET;
MONCUNILL(2001): Els goigs a la comarca de l’Anoia.
Respecte al patrimoni natural del municipi, han esdevingut de consulta obligada les següents pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya:
Per la consulta d’espais PEIN
http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/pein/5_PEIN_Annexos.pdf
Per la consulta d’arbres monumentals de Catalunya:
http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.1eb639065e10cdb0e6789a 10b0c0e1a0/?vgnextoid=cf0a7a547050e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextc hannel=cf0a7a547050e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Per la consulta del patrimoni geològic:
http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.64be942b6641a1214e9cac3 bb0c0e1a0/?vgnextoid=118c1a22693d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextch annel=118c1a22693d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Per la consulta d’espais Xarxa 2000
Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits:
http//mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/aprovacio_xarxa_natura _2000 .jsp?
6
Altres fonts i bases de dades d’institucions consultades han estat:
Inventari de rellotges de sol, societat catalana de gnomònica
Portal de Archivos Españoles PARES
Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN). Arxius en línia.
http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
http://www.abev.net/arxiu.html
Fons gràfic del Centre Excursionista Catalunya. Estudi de la masia catalana.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afceccf/searchterm/Torre%20de%20Claramunt/ field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
S’ha consultat també el “Registro de BIC” del Ministeri de Cultura, a fi d’esbrinar si hi havia conjunts declarats com a BCIN
http://www.mcu.es/patrimonio/index.html
Sobre legislació referent al patrimoni cultural, i per temes relacionats amb la seva protecció, tant de caire estatal com autonòmic, s’ha consultat el recull editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 1995 i la web del Ministeri de Cultura
http://www.mcu.es/patrimonio/index.html.
Per als apartats de la memòria que reflecteixen la realitat econòmica i social del municipi, hem emprat estadístiques extretes de les pàgines web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Inventari dels espais de protecció especials II. Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva setembre 2008. Annex. Generalitat de Catalunya.
http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Departament/Plans/Plans%20territorials /Territorials%20parcials/Aprovats/ptp%20de%20les%20Comarques%20Centrals/ Documentacio%20i%20planols/AD_6b_Espais_Oberts_Annex.pdf
Per a una informació més detallada de les fonts utilitzades, s’adjunta una relació bibliogràfica general al final de la present memòria.
Respecte a la planimetria, inicialment es va treballar sobre plànols del terme en paper obtinguts de l’ICC escala 1:5000. Aquests plànols van permetre organitzar el treball de camp i obtenir informació detallada del terreny.
7
La situació detallada i la localització UTM dels elements inclosos al Mapa es va fer mitjançant el sistema d’Informació Territorial Municipal SITMUN. Les coordenades han estat preses amb el sistema de referència ETRS89.
2.3. Explicació de la fitxa
Per la realització el Mapa de Patrimoni Cultural, s’ha utilitzat el programa en MS ACCES 2003, amb una base de dades que duu incorporades un model de fitxes, que permeten ordenar i classificar la informació obtinguda.
Els camps de la fitxa són molts i no es procedeix a comentar-los tots, però cal oferir alguns aclariments sobre alguns i els criteris que s’han triat en el cas d’aquest inventari:
Número de fitxa. De l’1 en endavant. Malgrat que des del principi s’ha intentat ordenar les fitxes per blocs temàtics (zones d’interès natural, fons documentals, festes etc..), aquest ordre és molt difícil de mantenir, ja que s’obren i s’eliminen fitxes constantment a mida que avança l’inventari, per tant el número de fitxa és totalment aleatori.
Codi. És el número de dos dígits que relaciona l’àmbit amb la tipologia d’elements. Es tracta d’una llista tancada que ja ve predeterminada.
Àmbit. Defineix la tipologia d’elements. Apareix automàticament d’acord amb el codi entrat, i és també una llista tancada.
Denominació. És el nom del bé fitxat. S’ha respectat sempre que ha estat possible el nom tradicional i popular, conservant la denominació amb el que la població local l’anomena. Només en alguns casos els noms respecten la nomenclatura donada per altres organismes (CCAA, l'IPA), malgrat no fossin els més coneguts per la gent. En el cas de que el bé tingués diversos noms, s’han volgut posar tots els noms.
Lloc / adreça. En el cas d’aquest mapa, per situat els bens el terme s’ha pogut subdividit en diverses àrees geogràfiques. La majoria d’elles es troben relacionades amb els diversos nuclis de població existents al terme municipal, i la resta es relacionen amb accidents o característiques geogràfiques reconegudes. En total s’han determinat 15 àrees geogràfiques o llocs. A les àrees urbanes s’ha pogut donar l’adreça.
Són els següents:
- Àrees urbanes
- Urbanització Pinedes de l’Armengol
La Serra Vilanova d’Espoia La Torre Alta La Torre Baixa Urbanització Ca l’Anton Urbanització El Xaró Urbanització El Pla de la Torre
- Àrees rurals
- Muntanya de Cal Vilaseca
Pla de Cal Vilaseca Pla de les Sitges Pla de la Garsa
8
Collet del Morei Coll de Frígols Riera de Carme
A aquestes àrees s’ha d’afegir el general de Torre de Claramunt, que ha estat aplicat a un element que recorre tot el terme. Es tracta de la carrerada de La Torre de Claramunt (fitxa 255)
Titularitat. Bé predeterminat entre pública i privada. Ref. Cadastral/Propietari i Adreça. S’indica la referència cadastral de l’element immoble. En cas d’elements amb més d’un propietaris s’esmenta únicament "diversos". En cas de patrimoni immaterial es deixa en blanc. En cas de patrimoni moble o documental ens mans de particulars, s’indica el nom i adreça del propietari, que en aquest cas són Fundacions o Entitats Públiques.
Tipologia. Apareix automàticament segons el codi entrat Ús actual. S’utilitza una tipologia general predeterminada generada amb un desplegable Descripció. Descripció de l’element fitxat: Característiques arquitectòniques, festes, costums, goigs, contingut de les sèries documentals etc.
Observacions. En aquest camp s’esmenten els aspectes complementaris de la descripció. Estat de conservació. Només hi ha tres opcions que ja venen predeterminades (bo, regular o dolent).
Notes de Conservació: S’indica la patologia principal, restauracions i anys d’aquestes, etc.
Any. Sempre que s’ha pogut identificar l’any s’ha especificat. Autor. Sempre que s’ha pogut identificar l’autor de l’obra s’ha indicat.
Estil, època. En aquest camp s’ha utilitzat els llistat d’estils artístics i d’èpoques històriques predeterminats.
Segle. En aquest camp s’han intentat sempre oferir una datació el més acurada possible, encabint el bé entre la cronologia més precisa. En el cas de restes en època prehistòrica es deixa en blanc i en el temps geològic s’inclou l’era i període.
Emplaçament. S’explica bàsicament i de forma molt resumida, donada la limitació del camp, la forma d’arribar-hi o la descripció física del lloc. A partir de dades topogràfiques, cardinals, distàncies, etc.
Fitxes associades. La relació entre les diferents fitxes s’han intentat ampliar al màxim, intentant que apareguin totes aquelles fitxes que poc o molt guarden algun tipus de relació, ja sigui històrics, geogràfica o de context.
9
Història. La informació històrica prèvia, serveix per documentar el bé fitxat. En alguns casos aquesta informació històrica és força detallada i precisa, com és el cas d’alguns elements patrimonials ja documentats en publicacions precedents.
En d’altres ocasions no ha pogut ser així. En aquests casos, s’ha optat per establir una evolució històrica a partir de l’estudi de l’evolució arquitectònica de l’immoble o element, i s’ha procurat comptar amb la informació oral moltes vegades procedent dels propietaris.
Bibliografia. Es concreten les referències bibliogràfiques que poden aportar notícies sobre el bé fitxat. En alguns casos es pot oferir la referència concreta quan existeix, i en d’altres s’ha optat una referència de caire general, en aquests casos, s’ha inclòs la seva referència web.
Fotografies. En tots els casos s’ha intentat obtenir les tres fotografies de referència de totes les fitxes per intentar tenir una visió el més ampla possible del bé fitxat. Malgrat tot, en algun cas el qual l’element es pot apreciar a un sol cop d’ull, amb una o dues ja s’ha considerat suficient.
- 2.4.
- Criteris generals d’intervenció i selecció
Els criteris generals de selecció es van anar perfilant durant el treball de camp, tot i que d’entrada partíem d’uns llistats previs elaborats durant la fase de documentació, consensuats en reunions amb el tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC) i els serveis tècnics de l'Ajuntament.
