Catàleg Provisional Dels Poblats Ibèrics Del Principat De Catalunya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
UNIVERSITAT DE BARCELONA INSTITUT D'ARQUEOLOGIA I PREHISTÒRIA Catàleg Provisior1al dels Poblats Ibèrics del Principat de Catalunya BARCELONA, 1982 .. ARQUITECTURA I URBANISME IBERICS A CATALUNYA I - CATÀLEG PROVISIONAL DELS POBLATS DE L'ÈPOCA IBÈRICA AL PRINCIPAT Joan Maluquer de Mo·tes i Nicolau, Elisabet Huntingford i Antigas Ricard MartJÍn i Tobias, Ramon Pallarès i Comas Anna Maria Rauret i Dalmau, Maria del Vilar Vila i Bota INSTITUT D'ARQUEOLOGIA I PREHJSTóRIA NACREM, 2, Publicacions eventuals, n. 0 33. Barcelona, 1982. Dipòsit Legal: B. 20.692 -82 Tallers Gràfics A. Núñez - París, 208 - Barcelona PRESENTACIÓ En el marc de la recerca universitària, un equip de l'Institut d'Arqueo logia i Prehistòria ha iniciat un projecte d'·estudi complert sobre l'Arqui tectura i l'urbanisme ibèrics a Catalunya. La Universitat de Barcelona del curs de i980-1981 ençà, el recolza. Aquest projecte vol aplegar tota la do cumentació possible sobre dits aspectes de la civilització ibèrica catalana i es realitza en tres direccions paraHeles. Primer, l'establiment del catàleg dels poblats i llocs d'habitació coneguts o simplement ,esmentats en la bibliografia arqueològica o el coneixement personal i directe dels investigadors que es formaren a redós de l'Institut als que agraïm de tot cor la seva coHaboració. Segonament, la redacció del fitxer exhaustiu dels jaciments ibèrics cata lans amb la descripció i crítica de les dades bàsiques per tal d'obtenir llur classificació objectiva més correcta, amb l"afany d'establir les verdaderes Fonts arqueològiques per la història primitiva de les terres catalanes. D'una manera paraHela es procura l'aixecament de plànols, seccions, dibuixos de paraments i fotografies que justifiquin l'estudi de conjunt de l'arquitectura i l'urbanisme que constitueix l'objectiu específic del projecte. L'aplec d 'aquesta documentació és una tasca llarga i feixuga però que hem cregut del tot necessària. P.er una banda l'anàlisi de tota la bibliografia arqueològica existent ens ha procurat grans sorpreses. Al intentar-ne una rígida valoració hem pogut comprovar la gran vaguetat que domina i ob servar que hi ha molt poca relació entre la riquesa bibliogràfica i l'autèntic coneixement dels poblats que s'hi esmenten, i això és un fet particularment gr·eu. Quan hem intentat reunir unes dades mínimes de situació, altimetria, etcètera, moltes vegades hem fracassat. La pobresa de dades és desesperant i en una gran majoria dels casos hem hagut de partir de zero. Aquest fet, ben negatiu, no es pot atribuir senzillament a que siguin molt pocs ds poblats que han estat objecte d'excavacions o prospeccions amples, que no arriben ni de lluny al io 3 del.s que normalment s'esmenten. Més aviat cal atribuir-ho a que la sola troballa superficial d'uns padellassos que semblen ibèrics ha servit per anunciar el descobriment d'un poblat del què no s'ha donat altra referència. En aquest aspecte podríem dir que, malgrat el gran número de jaciments citats, el veritable coneixement que en tenim 5 és inferior a molts altres períodes prehistòrics, com el dels dòlmens, per exemple. La primera tasca ha comportat la r·ealització d'una llista que fa un any ja sumava 624 poblats i que a hores d'ara arriba a 816, repartits per totes les comarques catalanes. Creiem que aquesta llista serà interessant com element d'orientació per properes recerques. El necessari coneixement del patrimoni arqueològic català ha de comportar en el seu moment la formació d'un inventari general de jaciments arqueològics. Una relació nodrida però sense pretensions, corresponent a un període concret, permetrà, si més no, avaluar la intesitat de coneixement de les diverses comarques i pot orientar les ex ploracions futures cap a les zones més desconegudes. El present catàleg provisional ·es concreta als poblats de l'època ibèrica en el sentit més ample, prescindint de les terminologies prehistòriques sem pre subjectives. S'hi inclouen els poblats del segle -vm fins el començament de l'Imperi romà amb August. Són els vuit segles decissius de l'evolució del poblament de Catalunya, què fem començar simbòlicament amb el desco briment històric dels pobles íbers pels fenicis, grecs i etruscs en un moment incert deL segle -vm. Aquests vuit segles es desgranen en quatre èpoques. La primera, que anomenarem Protoibèrica de l'any -800 (?) fins l'any -654, data que ac ceptem per la fundació de la ciutat d'Eivissa, motora del comerç fenici a les costes catalanes. Là segona època o Paleoibèrica, de l'any -654 fins a la crisi de l'equilibri polític i econòmic de l'àmbit de la mediterrània d 'occident, iniciada amb la batalla d'Alalia de l'any -535. En aquesta segona època hi trobem dues fases. Una primera de contactes amb preferència fenicis fins l'any -600, mo ment de la fundació de la ciutat grega de Massalia i al poc temps d'Empo rion, i una segona fase de l'any -600 al -535 de començament de la influèn cia grega i concretament focea. La tercera època o ibèrica clàssica comprèn de la batalla d'Alalia fins l'arribada dels romans l'any -218. També ·en aquesta tercera època hi veiem dues fases. Una caracteritzada per la dinàmica creadora de la cultura ibè rica que àmb total consciència i llibertat creà una de les civilitzacions més compleX:es i originals de l'Antiguitat, fins els voltants de l'any -400, i una , altra de manteniment, més estàtica, que aviat perd la seva capacitat creadora i es manté passiva enfront de les pressions culturals exòtiques gregues i púniques. Amb l'arribada dels romans l'any -218 comença la quarta i darrera època iberoromana amb r àpida reculada de la cultura ibèrica i servilisme pels nous mestres. En el present catàleg provisional adoptem el nom ibèric utilitzat pels ·antics ·escriptors gr·ecs al referir-se a la població de les terres catalanes, sense cap intent d'efectuar-ne una ·estricta vàloració ètnica. Tampoc encara no es possible establir la durada de cada poblat i és per això que convé tenir 6 present que es tracta d'un inventari provisional. És, per tant, un catàleg obert que no té la pretensió d'ésser exhaustiu, ·en el què és ben possible que algun poblat hi estigui duplicat per la varietat de fonts d'informació. Com que l'actual coneixement d'ells ·es molt desigual, també és possible que alguns noms hagin d 'ésser diminats o reclassificats com a necròpolis per exemple. Sí que és segur que a !'estendre les exploracions a comarques defi citàries el número de poblats creixerà ·en relació als actuals. Avui en presen tem una llista de 816. La gran majoria d'ells corresponen a visites eventuals d'estudiosos i ·excursionistes entusiastes no sempre capacitats per ~~r-ne un judici definitiu, però amb prou interès per demostrar la riquesa i densitat de poblament de Catalunya a l'època ibèrica. És també .aquesta llista el nos tre homenatge a tants estudiosos que amb La noble passió per la nostra terra han contribu'it decisivament al descobriment, interès i potenciació de l'ar queologia catalana. Hem ordenat la llista dels poblats per poder facilita~ millor la seva ubi cació per comarques i municipis. Hem donat a cada poblat una signatura composta per tres ·elements que corresponen a la divisió territorial de Cata lunya de la Generalitat de 1932 que creiem vigent i vàlida fins que l'actual Parlament de Catalunya aprovi una nova ordenació. D'aquests tres elements, el primer correspon a la regió, amb un número seguit d'una lletra que fa referència a les diferents comarques dintre de cada regió. El segon és el número general que correspon .a la llista de comarques, i el tercer fa rde rència al municipi ordenat en principi alfabèticament. No hem volgut fixar un número general a cada poblat perquè ho creiem prematur i poc pràctic a l'hora d'ubicar els poblats sobre plànols generals. És també molt difícil fer una numeració cronològica per l'ordre de descobri ment de cada poblat. Hem preferit començar la numeració a cada comarca i únicament quan l'exploració de tot Catalunya hagi atès un nivell satisfac tori, podrà pensar-se en establir una ordenació general. Ara mateix veiem que els municipis actuals no són els mateixos i que cada dia es presenten agrupaments o divisions que compliquen les coses. Caldrà esperar, per tant, també l'ordenació municipal del territori que pugui considerar-se definitiva. Per facilitar la utilització d'aquest catàleg, hi hem r·eprodu'it la divisió t·errito rial de Catalunya aprnvada el 27 d'agost i publicada el 23 de desembre de 1936. Plànols i gràfiques permetmn ràpidament fer-se càrrec de l'estat de co neixement actual. D'entrada es podrà o bservar la desigualtat de coneixença a les diverses regions i comarques. Dues regions, la primera i la vuitena, amb 206 i 201 poblats, respectivament, obtenen el 49,87 % del total dels poblats llistats. Altres dues regions, la segona amb 118 poblats i la tercera amb 117, acaparen el 28,79 '3· També van aparellades les regions quarta y setena amb un conjunt de 114 poblats o •sigui amb el 13,97%. El 7,37,'3 darrer corres pon a les regions cinquena, sisena i novena, amb percentatges molt més bai xos exceptuada la comarca d'Osona que per si sola té el 2,57 %- A les co- 7 marques del Ripollès, Pallars Sobirà i La Vall d'Aran no hi hem pogut - documentar cap poblat segur de l'època que estudiem i les referències, de moment, no han pogut ser contrastades. A l'inventari de poblats ordenats per ·regions i comarques apareixen qua tre columnes.