Deliverable X
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Mapa De Patrimoni Cultural La Torre De Claramunt
Mapa de patrimoni cultural La Torre de Claramunt OPC Novembre 2013 SUMARI 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits 1.2. Agraïments 2. Metodologia 2.1. Metodologia de treball 2.2. Fonts consultades i Bibliografia 2.3. Explicació de la fitxa 2.4. Criteris generals d’intervenció i selecció 3 . Diagnòstic 3.1. Marc geogràfic i el medi físic 3.2. Comunicacions 3.3. La població i l’economia 3.4. Síntesi històrica 3.5. Dades toponímiques 3.6. Mapa general del terme 3.7. Descripció de l’estat legal de protecció 3.8. Equipaments patrimonials del terme 3.9. Anàlisi global del patrimoni del terme. 4. Llistats d’elements fitxats i no fitxats 4.1. Elements fitxats 4.2. Elements no fitxats 5. Bibliografia 1 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits La realització del MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL del municipi de La Torre de Claramunt és fruit de la iniciativa dels Serveis Tècnics municipals de La Torre de Claramunt, i ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC). L’objectiu és conèixer i valorar la riquesa cultural i natural del municipi, permetent l’establiment de mesures per a la seva protecció, conservació i difusió, així com la planificació de la seva rendibilització social. L’Oficina de Patrimoni Cultural va creure adequat encomanar l’execució material del Mapa de Patrimoni Cultural la Sra. Raquel Valdenebro Manrique, llicenciada en Geografia i Història i especialista en patrimoni i documentació. 1.2. Agraïments En aquest apartat cal fer esment de la bona acollida que ha tingut el projecte per part de la població del municipi de La Torre de Claramunt, i de la important col·laboració prestada per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament. -
Press Dossier
PRESS DOSSIER C.R.D.O. NAVARRA Rua Romana s/n. 31390 OLITE (Navarra) Spain. Tel.: +34 948 741812 Fax: +34 948 741776 www.navarrawine.com 1. NAVARRA: YOUR STYLE OF WINE 75th anniversary Later on, in the nineties, a group of enthusiastic, 2008 marks the 75th Anniversary of the Navarra demanding growers and bodega owners came on the Denomination of Origin; providing a wonderful scene, who were ready to make drastic changes, opportunity to look to the future and build on the lessons through resea rch aimed at achieving wines of quality. learnt from the region’s rich historical past. These visionaries brought fresh ideas and revolutionary This anniversary also reasserts the value of Navarran wine-making concepts to the region, whilst setting wines as contemporary, 21st century products , wines themselves up as the worthy successors of the best of which are identified with a renew ed brand image the area's wine-making traditions. An unrelenting conveying all the dynamism and modernity of this move ment that has now led to the incorporation of new important wine-making area. wineries who are working on projects looking into terroir The diversity of climates and landscapes and producing original wines. A key characteristic of the D.O. Navarra area is the extraordinary diversity of its climate and landscape Commitment to quality which spread acro ss more than 100 kilometres lying Within this context of ongoing development and between the area around Pamplona in the north and the dynamism, the Denomination of Origin has taken y et Ebro river plain to the south. -
Paleotaxodonta Y Pteriomorphia
3 - YACIMIENTOS Han sido reconocidos y estudiados un total de 351 yacimientos que contienen Paleotaxodonta y Pteriomorphia, repartidos en 77 municipios. Todos ellos han sido representados en los esquemas geográficos y estratigráficos que se indican en las descripciones. La situación de los yacimientos se hace en relación a la distancia y orientación respecto a la cabeza del municipio. Se ha optado por no señalar coordenadas de situación con vistas a la protección de los mismos de las exploraciones intempestivas. En los yacimientos más extensos y con mejores afloramientos se han practicado columnas estratigráficas. Los signos convencionales de dichas columnas aparecen a continuación de la fig. 6. Dentro de cada columna se han diferenciado las unidades litoestratigráficas a las que son atribuidas las diversas unidades empleadas por el autor de esta tesis y que se justifican, sobre todo, en los caracteres litológicos. También se ha creído interesante señalar el color, carácter muy útil en campo y en la parte descriptiva. La escala gráfica de 1 cm representa 1 m, mientras no se indique lo contrario. A continuación, se representan separadamente y mediante signos convencionales: la litología; las estructuras sedimentarias que contienen y forma de los estratos; el contenido paleontológico,. También, la situación en la columna, mediante un asterisco, de las diversas especies de Paleotaxodonta y Pteriomorphia que se han encontrado, agrupadas por muestra; en la parte descriptiva se dan algunas indicaciones tafonómicas. En la parte descriptiva de cada columna estratigráfica, la numeración de las unidades es particular de este trabajo para cada uno de los yacimientos o apartados; por tanto no se ha de relacionar con las de los restantes yacimientos. -
MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques. -
AGUILÓ – BELLPRAT Mapa, Ruta
SANTA COLOMA DE QUERALT – AGUILÓ – BELLPRAT Arribats a la carena, davant la masia dels Plans de Ferran, podem visitar un sepulcre megalític a peu de carretera i, prenent una desviació a Mapa, ruta groga l’esquerra, l’església romànica de Sant Pere de la Goda (segle XII). El recorregut transcorre pels pobles de Santa Coloma de Qureralt i Aguiló Nota: Una altra possibilitat de la ruta llarga (per fer en BTT o 4x4) és a la Conca de Barberà, i Bellprat a la comarca de l’Anoia. Aquesta ruta prendre el camí que baixa a l’esquerra (al peu mateix de la Creu de també es pot fer a peu, en BTT o en cotxe tot terreny. Barràs), planeja per la carena entre boscos i camps i després davalla en fort pendent fins la masia de Cal Tomàs, molt propera al pantà de Tous. Ruta curta: a peu o en bicicleta Des d’aquí es pot anar a Bellprat per la pista forestal o continuar fins a trobar la C-241 de retorn a Santa Coloma. Durada aproximada: 3h ( a peu) Distància: 15 km Des del carrer de les Flors de Santa Coloma de Queralt s’agafa el camí vell d’ Aguiló . Abans d’arribar al poble, cal seguir una pista forestal asfaltada que porta a la Creu de Barràs i, en un bell recorregut entre boscos, fins al poble de Bellprat a la comarca de l’Anoia. Oficina Municipal de Turisme A l’entrada del poble hem de prendre la carretera a mà dreta. A 500 m, Pati del Castell s/n davant una masia, trobem a la dreta una pista forestal i un camí (a l’esquerra) que indistintament ens porten al Coll Blanc. -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Pdf (Boe-A-2020-5354
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 150 Miércoles 27 de mayo de 2020 Sec. III. Pág. 34961 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO 5354 Resolución de 19 de mayo de 2020, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula informe de impacto ambiental del proyecto «Plan para la mejora de la seguridad de las comunicaciones del desdoblamiento del gasoducto Valencia-Alicante: Tramo pos. 15.13 (E.C.Paterna)-pos. 15.20 (E.C.Montesa). Provincia de Valencia». Antecedentes de hecho Con fecha 4 de noviembre de 2019 tuvo entrada en esta Dirección General escrito de la Subdirección General de Hidrocarburos en el que se solicitaba la evaluación ambiental simplificada del «Plan para la Mejora de la Seguridad de las Comunicaciones del Desdoblamiento del Gasoducto Valencia-Alicante: Tramo Pos.15.13 (E.C. Paterna)–Pos. 15.20 (E.C. Montesa). Provincia de Valencia», promovido por la empresa Enagás Transporte, S.A.U. La Dirección General de Política Energética y Minas, a través de la Subdirección General de Hidrocarburos, actúa en este procedimiento como órgano sustantivo, a efectos de lo previsto en la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. El objeto del proyecto es la construcción de las instalaciones necesarias para el tendido de una red de fibra óptica paralela al Desdoblamiento del Gasoducto Valencia- Alicante como elemento auxiliar de este al objeto de dotar de mayor seguridad al mismo. El ámbito de esta actuación abarca un tramo de 74.993 m de conducción anexa al desdoblamiento del gasoducto entre la Posición 15.13 (Estación de Compresión de Paterna) y la Posición 15.20 (Estación de Compresión de Montesa). -
Mirant Endavant 21
23 de setembre de 2010 MIRANT ENDAVANT 21 Dades tècniques TIC Anoia organitza un taller per a Fira de Setembre conèixer les 7 eines bàsiques que han Dates: 23 al 26 de setembre. Amb el suport: Cambra de Horari: De 10 del matí a 9 del Comerç de Barcelona - Delegació revolucionat les comunicacions vespre. a l’Anoia, Consell Comarcal de emà divendres, a partir de les Ubicació: Recinte Carner (Dr. l’Anoia, Endesa. D19.30h, TIC Anoia organitza el Pujadas 83 - M. Muntaner 100). Entitats col.laboradores: Unió taller de divulgació “7 x 7 Eines TIC Preu entrada: Gratuïta. Empresarial de l’Anoia, Unió de que ens han canviat la vida”, que Estands: 292 (Comercials 174, Botiguers i Comerciants d’Iguala- farà un intensiu repàs de 7 tecno- Fira Pell 16, Entitats 12, Artesania da, Col.legi d’agents Comercials, logies TIC que han revolucionat 90). Jove Cambra d’Igualada. les comunicacions en els darrers Expositors totals: 259. Amb la col.laboració de: Des- anys. La jornada es farà dins dels Procedència expositors: Igua- sota, El Cangur, Flors i plantes Ro- actes de la 57a edició de la Fira lada 53%, Comarca 4%, Fora de la set, Galeria 22, Hormipresa, Hotel de Setembre i la inscripció, que província de Barcelona 25%. Amèrica, Magatzems Faro, Òscar és gratuïta, es pot fer al telèfon Superfície neta: 7.500 m2. Pastisser, Pastisseria Fidel Serra, 938052292 o al correu electrònic Superfície total: 18.000 m2 Pastisseria Garriga, Pastisseria [email protected]. (14.000 m2 coberts i 4.000 m2 ex- Gourmandise, Pastisseria Jordi, En aquest taller, 7 professio- teriors). -
CCS Tríptic Rutessegarra
Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant -
3 ANEXO (Relación De Municipios De La Provincia De Navarra Agrupados
ANEXO (Relación de municipios de la provincia de Navarra agrupados por áreas geográficas) Área geográfica de Gipuzkoa Municipios en los que el cambio de frecuencias comenzó el 18 de septiembre de 2019 y finaliza el 11 de febrero de 2020 Arano Leitza Igantzi Areso Lesaka Etxalar Bera Área geográfica de Rioja Este Municipios en los que el cambio de frecuencias comienza el 18 de septiembre de 2019 y finaliza el 11 de febrero de 2020 Ablitas Cintruénigo Murchante Arguedas Corella Ribaforada Barillas Cortes Tudela Buñuel Fitero Tulebras Cabanillas Fontellas Valtierra Cascante Fustiñana Castejón Monteagudo Área geográfica de Navarra Municipios en los que el cambio de frecuencias comienza el 17 de febrero de 2020 Abáigar Andosilla Arcos (Los) Abárzuza/Abartzuza Ansoáin/Antsoain Arellano Abaurregaina/Abaurrea Alta Anue Aria Abaurrepea/Abaurrea Baja Añorbe Aribe Aberin Aoiz/Agoitz Armañanzas Adiós Araitz Arróniz Aguilar de Codés Aranarache/Aranaratxe Arruazu Aibar/Oibar Arantza Artajona Altsasu/Alsasua Aranguren Artazu Allín/Allin Arakil Atez/Atetz Allo Aras Ayegui/Aiegi Améscoa Baja Arbizu Azagra Ancín/Antzin Arce/Artzi Azuelo 3 Bakaiku Espronceda Larraun Barásoain Estella-Lizarra Lazagurría Barbarin Esteribar Leache/Leatxe Bargota Etayo Legarda Basaburua Eulate Legaria Baztan Ezcabarte Leoz/Leotz Beire Ezkurra Lerga Belascoáin Ezprogui Lerín Berbinzana Falces Lezaun Bertizarana Funes Liédena Betelu Galar Lizoáin-Arriasgoiti Biurrun-Olcoz Gallipienzo/Galipentzu Lodosa Auritz/Burguete Gallués/Galoze Lónguida/Longida Burgui/Burgi Garaioa Lumbier -
Century Barcelona
Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth- Century Barcelona Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Florence, July 2015. European University Institute Department of History and Civilization Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona. Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Examining Board Prof. Luca Molà, (EUI, Supervisor). Prof. Regina Grafe, (EUI, Second Reader). Dr. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals -CSIC, External Supervisor). Prof. Bartolomé Yun-Casalilla (EUI, Universidad Pablo de Olavide, Seville). Prof. James Amelang (Universidad Autónoma de Madrid). © Carolina Obradors Suazo, 2015. No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Carolina Obradors Suazo Thesis Supervisor: Professor Luca Molà Abstract. This thesis explores the norms, practices, and experiences that conditioned urban belonging in Late Medieval Barcelona. A combination of institutional, legal, intellectual and cultural analysis, the dissertation investigates how citizenship evolved and functioned on the Barcelonese stage. To this end, the thesis is structured into two parts. Part 1 includes four chapters, within which I establish the legal and institutional background of the Barcelonese citizen. Citizenship as a fiscal and individual privilege is contextualised within the negotiations that shaped the limits and prerogatives of monarchical and municipal power from the thirteenth to the late fourteenth centuries. -
Navarra, Comunidad Foral De
DIRECCIÓN GENERAL DE ARQUITECTURA, VIVIENDA Y SUELO Navarra, Comunidad Foral de CÓDIGO POBLACIÓN TIPO FIGURA AÑO PUBLIC. PROVINCIA INE MUNICIPIO 2018 PLANEAMIENTO APROBACIÓN Navarra 31001 Abáigar 87 Normas Subsidiarias 1997 Navarra 31002 Abárzuza/Abartzuza 550 Plan General 1999 Navarra 31003 Abaurregaina/Abaurrea Alta 121 Plan General 2016 Navarra 31004 Abaurrepea/Abaurrea Baja 33 Plan General 2016 Navarra 31005 Aberin 356 Plan General 2003 Navarra 31006 Ablitas 2.483 Plan General 2015 Navarra 31007 Adiós 156 Plan General 2019 Navarra 31008 Aguilar de Codés 72 Plan General 2010 Navarra 31009 Aibar/Oibar 791 Plan General 2009 Navarra 31011 Allín/Allin 850 Plan General 2015 Navarra 31012 Allo 983 Plan General 2002 Navarra 31010 Altsasu/Alsasua 7.407 Plan General 2003 Navarra 31013 Améscoa Baja 730 Plan General 2003 Navarra 31014 Ancín/Antzin 340 Normas Subsidiarias 1995 Navarra 31015 Andosilla 2.715 Plan General 1999 Navarra 31016 Ansoáin/Antsoain 10.739 Plan General 2019 Navarra 31017 Anue 485 Plan General 1997 Navarra 31018 Añorbe 568 Plan General 2012 Navarra 31019 Aoiz/Agoitz 2.624 Plan General 2004 Navarra 31020 Araitz 525 Plan General 2015 Navarra 31025 Arakil 949 Normas Subsidiarias 2014 Navarra 31021 Aranarache/Aranaratxe 70 Sin Planeamiento 0 Navarra 31023 Aranguren 10.512 Normas Subsidiarias 1995 Navarra 31024 Arano 116 Plan General 1997 Navarra 31022 Arantza 614 Normas Subsidiarias 1994 Navarra 31026 Aras 157 Plan General 2008 Navarra 31027 Arbizu 1.124 Plan General 2017 Navarra 31028 Arce/Artzi 264 Plan General 1997 Navarra