MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques. Esta formació calcària, que està vorejada pel riu, s’eleva fins als 130 metres. En la part esquerra del riu queden les serres de les Salines, terres margoses de guix i salnitroses, amb frondoses pinades, on encara hi ha restes d’algun forn de calç. Els vestigis més antics de presència humana pertanyen a l’Edat del Bronze. Hi ha constància també d’un poblat ibèric a la serra de Valiente, on s’han trobat restes ceràmiques, pondus de telers i altres elements. La presència romana també està documentada per la necròpolis de les Foies, algunes inscripcions i per algunes monedes de l’època. La via Augusta travessava el riu d’Albaida en el terme de Manuel, per a poder arribar a Xàtiva. Dels àrabs es conserva la séquia Comuna de l’Ènova, que discorre pel terme de Manuel i rega pràcticament tota la seua horta. I, fins a l’any 1996, es conservava la Paret del Moro, part d’una torre de guaita, que possiblement pertanyia al sistema defensiu del castell de Xàtiva. En l’època foral, van tindre el domini d’estes terres els senyors de Ferrer, Tallada i Castellar i l’abat de Sant Bernat de Rascanya (actual monestir de Sant Miquel dels Reis); estes terres foren repoblades de nou per cristians vells després de l’expulsió dels moriscos en 1609. Durant la Guerra de Successió tingué lloc a Manuel una gran batalla, on moriren més de trenta maulets. L’actual municipi es va formar per la unió, en 1836, dels antics llogarets àrabs que s’havien construït seguint el traçat de la vella séquia Comuna de l’Ènova. Jaume I donà a estos pobles noms cristians en el moment del repartiment: Faldeta, Torreta, l’Abat i Manuel. Cap al final del segle XVIII, en què es va obrir el port de Càrcer, a Manuel confluïen els dos camins reials de València. També el ferrocarril va travessar el poble al voltant de 1850. Gràcies a este fet, s’hi van construir alguns magatzems de taronja, que impulsaren una gran activitat comercial i agrícola fins a la dècada dels seixanta del segle passat, en què l’estructura econòmica es va transformar amb un increment dels servicis i un retrocés de l’agricultura. Històricament, l’explotació de les salines de Manuel va ser molt important fins que en el segle XIX s’hi va instal·lar un campament militar. Posteriorment va ser adquirit per l’Ajuntament, que el va declarat Paratge Natural Municipal l’any 2005. MANUEL Orografia les Oliveres Serres de les Salines Serra de Valiente Serreta Pastora Hidrografia natural Barranc de les Salines Clot de Gallinero Barranc del Carraixet el Gorg Barranc Llarg Riu d’Albaida Hidrografia artificial Partidors de la Séquia del Terç Séquia de Vistabella Pou de Torreta Séquia del Terç Séquia de Tordera Séquia Parada Poblament Caseta de Marco Hort de Saes Caseta de Massagasto Manuel Hort de Codina Partides i paratges el Pla de l’Abat l’Era Alta el Terrer Roig les Foies Faldeta les Salines Hort de la Morta Racó de Canyares Hort del Güello Roseta l’Abat Torreta Vies de comunicació Antiga Via Carretera d’Alzira a Xàtiva Camí de la Caseta de Pere Carrereta de Barxeta Camí de la Closa Carretera de Castelló Camí de la Trilladora Carretera de l’Ènova Camí de les Salinetes Velles Carretera de Rafelguaraf Camí de les Senyoretes Ferrocarril València-Cartagena Camí de Manuel Pas de Miralles Camí de Rogeli Pont d’Ènova Camí del Marqués Pont de Ferro Camí del Palmeral Pont de la Viuda Camí del Santíssim Pont Nou Camí Fondo Altres llocs d’interés Antic Campament Militar Molí de la Volta Cementeri Molí de les Penyetes Cooperativa Agrícola Molí de Ximot Ermita de Sant Antoni de Pàdua Polígon Industrial de Manuel la Paret del Moro Manuel Carretera de Rafelguaraf Carretera d’Alzira a Xàtiva Hort del Güello TERME DE SANT JOANET TERME DE LA POBLA LLARGA Roseta TERME DE SENYERA Hort de la Morta l’Era Alta Carretera de Castelló Molí de les Penyetes Vistabella . Manuel Faldeta .Partidors de la Séquia del Terç Séquia de Tordera C. de de de Rogeli Séquia la València-Cartagena les Foies Caseta Antiga Via Torreta del de Pere Séquia Camí Marqués Ferrocarril el Terrer Roig Terç . TrilladoraCooperativa de l’Abat la Agrícola del C. de de Séquia Parada la Closa Camí Fondo Camí de Camí Camí les Camí SERRES DE LES SALINES Salinetes Serreta Pastora. Riu d’Albaida Camí de les Senyoretes DE CASTELLÓ TERME DE VILANOVA MANUEL Velles .Pont Nou .Pou de Torreta Carretera de l’Ènova Molí de Ximot la Paret. del Moro . les Salines el Gorg Barranc de les SalinesAntic Campament. Militar . TERME DE L’ÈNOVA les Oliveres. Ermita de Sant Antoni de Pàdua . Pont .d’Ènova Barranc . Caseta de. Marco . Molí de la Volta Caseta de Massagasto. Pas de Miralles Llarg Racó de Canyares Camí Polígon Industrial el Pla de l’Abat de Manuel SERRA DE VALIENTE del Santíssim Cementeri. Camí . Hort de Saes Pont de la Viuda . del Palmeral Clot de Gallinero. Hort de. Codina Carretera de Barxeta TERME DE XÀTIVA Pont. de Ferro Barranc delCarraixet Metres 0 100 200 400 600 800 1.000 La Ribera Alta TORÍS MONTSERRAT MONTROI REAL LLOMBAI BENIFAIÓ ALFARB CATADAU ALGINET CARLET ALGEMESÍ BENIMODO TOUS L’ALCÚDIA GUADASSUARL’ALCÚDIA MASSALAVÉS ALZIRA BENIMODO BENIMUSLEM ALZIRA (la Garrofera) ALBERIC ANTELLA CARCAIXENT GAVARDA VILANOVA DE CASTELLÓ LA POBLA LLARGA SUMACÀRCER BENEIXIDA SANT JOANET SENYERA COTES CÀRCER MANUEL RAFELGUARAF SELLENT L’ÈNOVA XÀTIVA ALCÀNTERA (la Venta) DE XÚQUER Metres 0 1.700 3.400 6.800 10.200 13.600 17.000.