ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’

Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració

Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia

© de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art

Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-182-7 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

LA RIBERA ALTA LA RIBERA ALTA, LA AGRICULTURA LIGADA AL XÚQUER

Se trata de una comarca de algo más de 1.000 caixent, Alzira, Algemesí y Benifaió se sitúan so- Los recursos naturales de la Ribera Alta son km2 de extensión y 220.161 habitantes (INE, bre el eje histórico Xàtiva-València. escasos: cuenta con algunos parajes municipa- 2017), con capital en Alzira (44.255 hab.). La les protegidos, entre ellos la Murta y la Casella población se concentra al este de la comarca, La Ribera Alta es una gran llanura de inunda- (Alzira); además, una parte del parque de l’Albu- en la zona más accesible gracias a su proximi- ción de más de 400 km2 formada por un suelo fera se encuentra en Algemesí. La Ribera Alta dad a la A-7 y a la ciudad de València: en munici- fértil de origen sedimentario que cubre aproxi- ocupa la última posición entre las comarcas de pios como Alzira, Algemesí (27.511), Carcaixent madamente la mitad de la superficie comarcal. la provincia de València en términos de intensi- (20.483), Carlet (15.446), Alginet (13.186), Be- La zona occidental ocupa un espacio de transi- dad en alojamiento turístico. Su ubicación inter- nifaió (11.956) y l’Alcúdia (11.926). La comarca ción entre las últimas alineaciones montañosas media entre la costa y las comarcas de interior está dividida geográficamente en varios espa- del Sistema Ibérico y la extensa llanura aluvial le impide participar del turismo de litoral y sus cios. La Vall de Càrcer (Alcàntera, Antella, Be- valenciana. En este sector la topografía está recursos naturales son insuficientes para com- neixida, Càrcer, Cotes, Gavarda, Sellent y Suma- dominada por un conjunto de lomas que son petir en turismo rural. càrcer) y Castelló i les Ènoves (l’Ènova, Manuel, la continuación de las sierras del Ave y del Ca- Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera y Vilanova de ballón (563 m en el Puntal Fuente Blanquilla de La Ribera Alta es una comarca donde la agricul- Castelló) han estado ligadas y lo siguen estando Tous). Hacia el noroeste, en el límite con l’Hor- tura todavía juega un papel relevante en la eco- en la actualidad a Xàtiva. La Vall dels Alcalans ta, se encuentran las sierras de Alèdua (361 nomía, principalmente debido a la producción (Alfarb, Catadau, Llombai, Montroi, Montserrat y m) y Falaguera. Hacia el sureste, en el límite y comercialización de la naranja (menguante) Real) miran más hacia Torrent y València que ha- con la Ribera Baixa, hay tres pequeñas alinea- y el caqui persimón (creciente). Cerca del 17% cia Alzira, y Torís se encuentra a caballo entre la ciones paralelas: Corbera, la Murta (626 m) y de los afiliados a la Seguridad Social son agri- Vall dels Alcalans y la Hoya de Buñol. El término les Agulles. El río Xúquer organiza la hidrografía cultores. La persistencia de este sector en la de Tous se halla sobre los congostos del Xúquer. comarcal: lo cruza de suroeste a nordeste. Re- comarca se debe al hecho de que posee férti- Alginet, Carlet, Benimodo, l’Alcúdia, Guadassuar, coge las aguas de los ríos Sellent y Albaida, por les terrenos agrícolas, una configuración llana Massalavés, Benimuslem y Alberic conforman el la derecha, y del Verd y Magre, por la izquierda. del terreno, un clima benigno y soleado, y exce- eje de la A-7 (antiguo Nou Camí Reial de Madrid El embalse de Tous es la gran infraestructura dentes de agua, gracias a las aportaciones del a València), mientras que la Pobla Llarga, Car- hidráulica comarcal. río Xúquer, el más caudaloso de los ríos valen-

6 LA RIBERA ALTA, L’AGRICULTURA LLIGADA AL XÚQUER

Es tracta d’una comarca d’una mica bunyolenca. El terme de Tous es tro- quilla de Tous). Cap al nord-oest, al termèdia entre la costa i les comar- més de mil quilòmetres quadrats ba sobre els congostos del Xúquer. límit amb l’Horta, hi ha les serres ques d’interior impedeix participar d’extensió i 220.161 habitants (INE, Alginet, Carlet, Benimodo, l’Alcúdia, d’Alèdua (361 m) i Falaguera. Cap al del turisme de litoral i els recursos 2017), amb capital a Alzira (44.255 Guadassuar, Massalavés, Benimus- sud-est, al límit amb la Ribera Baixa, naturals que hi ha són insuficients habitants). La població es concentra lem i Alberic conformen l’eix de l’A- hi ha tres xicotetes alineacions pa- per a competir en turisme rural. a l’est de la comarca, a la zona més 7 (antic nou camí reial de Madrid a ral.leles: Corbera, la Murta (626 m) accessible gràcies a la proximitat a València), mentre que la Pobla Llar- i les Agulles. El riu Xúquer organitza La Ribera Alta és una comarca on l’A-7 i a València: en municipis com ga, Carcaixent, Alzira, Algemesí i Be- la hidrografia comarcal: la travessa l’agricultura encara té un paper re- Alzira, Algemesí (27.511), Carcaixent nifaió se situen sobre l’eix històric de sud-oest a nord-est. Arreplega llevant en l’economia, principalment (20.483), Carlet (15.446), Alginet Xàtiva-València. l’aigua dels rius Sellent i Albaida, per a causa de la producció i comercia- (13.186), Benifaió (11.956) i l’Alcúdia la dreta, i del Verd (o dels Ulls) i el lització de la taronja (minvant) i el (11.926). La comarca està dividida La Ribera Alta és una gran plana Magre, per l’esquerra. L’embassa- caqui (creixent). Vora el 17% de les geogràficament en diversos espais. d’inundació de més de 400 km2 ment de Tous és la gran infraestruc- persones afiliades a la Seguretat La vall de Càrcer (Alcàntera, Antella, formada per un sòl fèrtil d’origen tura hidràulica comarcal. Social són agricultors. La persis- Beneixida, Càrcer, Cotes, Gavarda, sedimentari que cobreix aproxima- tència del sector a la comarca és Sellent i Sumacàrcer) i Castelló i les dament la mitat de la superfície co- Els recursos naturals de la Ribera conseqüència del fet que té terren- Ènoves (l’Ènova, Manuel, Rafelgua- marcal. La zona occidental ocupa un Alta són escassos: hi ha uns quants ys agrícoles fèrtils, una configuració raf, Sant Joanet, Senyera i Vilanova espai de transició entre les últimes paratges municipals protegits, en- plana del terreny, un clima benigne de Castelló ) han estat lligades i ho alineacions muntanyoses del siste- tre els quals hi ha la Murta i la Case- i assolellat, i excedents d’aigua, grà- estan en l’actualitat a Xàtiva. La vall ma Ibèric i l’extensa plana al.luvial lla (Alzira); a més, una part del parc cies a les aportacions del Xúquer, el dels Alcalans (Alfarb, Catadau, Llom- valenciana. Al sector, la topografia de l’Albufera arriba a Algemesí. La més cabalós dels rius valencians. La bai, Montroi, Montserrat i Real) està dominada per un conjunt de Ribera Alta ocupa l’última posició en- superfície conreada arriba a vora miren més cap a Torrent i València llomes que són la continuació de les tre les comarques de la província de 43.000 hectàrees, quasi la mitat de que cap a Alzira, i Torís es troba a serres d’El Ave i El Caballón (563 València en termes d’intensitat en la superfície comarcal. És, sens dub- cavall de la vall dels Alcalans i la foia metres al Puntal de la Fuente Blan- allotjament turístic. La ubicació in- te, la comarca amb més superfície

7 cianos. La superficie cultivada asciende a casi de Algemesí (snacks, mariscos, Anecoop), Alzira El peso de la industria en la Ribera Alta es del 43.000 hectáreas, casi la mitad de la superficie (helados, snacks) y Carlet (panadería industrial), 20%, y el de la construcción, tras la crisis in- comarcal. Es sin duda la comarca con mayor su- pero también Benifaió (carne, salsas, almidones) mobiliaria, del 6%. Los servicios representan perficie agrícola de la provincia y, junto con su y Vilanova de Castelló (zumos). Es notable tam- más de la mitad de las personas afiliadas a la vecina la Ribera Baixa, la de mayores porcenta- bién la industria de maquinaria y equipo en l’Al- Seguridad Social (56%); destaca el comercio jes de regadío, ya que los cultivos de secano no cúdia (lavado de coches). Las empresas de la Ri- al por mayor, sobre todo de frutas y hortalizas llegan a ocupar ni tan siquiera el 10% del total. bera son, en general, de origen autóctono, pero (especialmente en Algemesí, Alzira, Carlet y l’Al- La benignidad del clima permite cultivos propios su proximidad al Área Metropolitana de València cúdia), y el comercio al por menor, en particular de las zonas subtropicales y templadas medite- favorece la instalación de destacadas empresas Alzira, capital comercial tanto de un sector de rráneas, como el naranjo, caqui, melocotonero, algunas multinacionales, como una productora la Ribera Alta como de parte de la Ribera Baixa. arroz y toda clase de hortalizas y tubérculos. de papel y cartón en Alzira. El norte de la Ribera Alta, como el de la Baixa, forman parte de la Se- En los últimos años no ha habido un gran creci- gunda Corona Metropolitana de València, donde miento en el número de afiliaciones en la agricul- se encuentra la empresa Ford de Almussafes tura, y sí en cambio en la industria de la alimen- (Ribera Baixa), importante para la economía de tación. En esta última destacan las localidades muchos residentes en la Ribera Alta.

Joan Carles Membrado Jorge Hermosilla

8 agrícola de la província i, junt amb la canvi en la indústria de l’alimentació. des, algunes multinacionals, com la mitat de les persones afiliades a veïna Ribera Baixa, la de percentat- En la qual destaquen les localitats una productora de paper i cartó a la Seguretat Social (56%); hi desta- ges de regadiu més alts, ja que els d’Algemesí (snacks, marisc, Ane- Alzira. El nord de la Ribera Alta, com ca el comerç a l’engròs, sobretot de cultius de secà no arriben a ocupar coop), Alzira (gelats, snacks) i Carlet el de la Baixa, forma part de la sego- fruita i hortalisses (especialment a ni tan sols el 10% del total. La benig- (pastisseria industrial), però també na corona metropolitana de Valèn- Algemesí, Alzira, Carlet i l’Alcúdia), i nitat del clima permet cultius propis Benifaió (carn, salses, midons) i Vi- cia, on hi ha l’empresa Ford d’Almus- el comerç al detall, en particular a de les zones subtropicals i tempera- lanova de Castelló (sucs). És notable safes (Ribera Baixa), important per Alzira, capital comercial tant d’un des mediterrànies, com el taronger, també la indústria de maquinària i a l’economia de moltes persones sector de la Ribera Alta com de part el caquier, la bresquillera, l’arrossar i equip a l’Alcúdia (de neteja i mante- residents a la Ribera Alta. de la Ribera Baixa. tota classe d’hortalisses i tubercles. niment de cotxes). Les empreses de la Ribera són, en general, d’origen El pes de la indústria a la Ribera Alta En els darrers anys no hi ha hagut autòcton, però la proximitat a l’àrea és del 20%, i el de la construcció, un gran creixement en el nombre metropolitana de València afavoreix després de la crisi immobiliària, del d’afiliacions en l’agricultura, i sí en la instal.lació d’empreses destaca- 6%. Els serveis representen més de

Joan Carles Membrado Jorge Hermosilla

9

ÍNDICE ÍNDEX I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO II. RECURSOS HUMANOS III. SECTOR PRIMARIO IV. SECTOR SECUNDARIO 1.1 Medio físico...... 16 2.1 Estructura y dinámica de la población...... 32 3. Agricultura y Ganadería 4.1 El papel de la industria en València...... 74 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo Carles Simó Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena

1.2 Marco climático...... 18 2.1.1 Panorámica demográfica...... 34 3.1. El sector agrario...... 60 4.2 La riqueza agraria...... 74 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.1.2 El tamaño de la población...... 34 3.2 Las naranjas: la fruta dorada...... 62 Joan Carles Membrado-Tena 2.1.3 Estructura de la población...... 34 3.3 Otros frutales: la expansión actual del caqui...... 66 4.3 El peso de la industria agroalimentaria...... 76 1.3 Medio ambiente...... 22 2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, 3.4 La ganadería...... 70 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo migraciones, crecimiento...... 36 Joan Carles Membrado-Tena 2.1.5 Densidad de población...... 38 1.3.1 Recursos forestales...... 22 III. SECTOR PRIMARI 4.4 Otros sectores industriales...... 78 1.3.2 Infraestructura verde y diversidad 2.2 Mercado laboral...... 40 Joan Carles Membrado-Tena paisajística...... 22 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, 3. Agricultura i Ramaderia Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego Juan Piqueras IV. SECTOR SECUNDARI I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 2.2.1 Caracterización de la comarca 3.1. El sector agrari...... 61 4.1 El paper de la indústria a València...... 75 en relación a la actividad económica...... 40 3.2 La taronja: la fruita daurada ...... 61 1.1 Medi físic...... 17 2.2.2 Caracterización del nivel educativo 3.3 Altres fruiters: l’expansió actual del caqui...... 67 Joan Carles Membrado-Tena Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de la comarca...... 42 3.4 La ramaderia...... 71 4.2 La riquesa agrària...... 75 1.2 Marc climàtic...... 19 2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, Joan Carles Membrado-Tena Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo por sexo, edad y nacionalidad...... 42 2.2.4 Caracterización sectorial del empleo 4.3 El pes de la indústria agroalimentària...... 75 1.3 Medi ambient...... 23 Joan Carles Membrado-Tena Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de la comarca...... 48 2.2.5 Caracterización de las condiciones 4.4 Altres sectors industrials...... 79 1.3.1 Recursos forestals...... 23 de empleo y trabajo en la comarca...... 54 Joan Carles Membrado-Tena 1.3.2 Infraestructura verda i diversitat 2.2.6 Caracterización del paro registrado paisatgística...... 25 en la comarca...... 54

II. RECURSOS HUMANS 2.1 Estructura i dinàmica de la població...... 33 Carles Simó 2.1.1 Panoràmica demogràfica...... 35 2.1.2 La grandària de la població...... 35 2.1.3 Estructura de la població...... 35 2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement...... 39 2.1.5 Densitat de població...... 39 2.2 Mercat laboral...... 41 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica...... 41 2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca...... 45 2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat...... 45 2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca...... 49 2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca...... 51 2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca...... 51 12 V. SECTOR TERCIARIO VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES VIII. INFRAESTRUCTURAS 5.1 Equipamientos y servicios...... 84 6.1 Recursos sociales...... 114 7.1 Recursos culturales y patrimoniales...... 136 8.1 Infraestructuras de comunicaciones...... 150 Sandra Obiol, Alícia Villar Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.1 Equipamiento sanitario...... 84 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2 Instrumentos de planificación...... 120 7.1.1 Bienes de Interés Cultural...... 136 8.1.1 Red de carreteras...... 150 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas 7.1.2 Bienes de Relevancia Local...... 136 8.1.2 Ferrocarril...... 150 5.1.2 Equipamiento educativo...... 90 Agustín Rovira, Javier Serrano 7.1.3 Yacimientos arqueológicos...... 142 Alícia Villar, Sandra Obiol 8.2 Parque de vehículos...... 154 7.1.4 Museos y colecciones museográficas...... 142 6.2.1 Agencias para el Fomento José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.3 Equipamiento bancario...... 96 de la Innovación Comercial (AFIC)...... 120 7.2 Fiestas y Sociedades Musicales...... 144 José Manuel Pastor, Ángel Soler 8.3 Parque de viviendas...... 158 6.2.2 Municipios por la sostenibilidad Àngela Montesinos José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.2 Equipamiento comercial...... 100 de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS por el Clima y la Energía...... 122 VIII. INFRAESTRUCTURES 5.2.1 Equipamiento comercial...... 100 6.2.3 Programas de desarrollo 7.1 Recursos culturals i patrimonials...... 137 8.1 Infraestructures de comunicacions...... 151 5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria...... 104 territorial local...... 126 Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 6.2.4 Mancomunidades...... 130 5.3 Sector turístico...... 108 7.1.1 Béns d’interés cultural...... 137 8.1.1 Xarxa de carreteres...... 151 Rosa Yagüe, Isidre March 7.1.2 Béns de rellevància local...... 137 8.1.2 Ferrocarril...... 153 VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 7.1.3 Jaciments arqueològics...... 143 7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques...... 143 V. SECTOR TERCIARI 6.1 Recursos socials...... 115 8.2 Parc de vehicles...... 155 José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1 Equipaments i serveis...... 85 Sandra Obiol, Alícia Villar 7.2 Festes i Societats Musicals...... 145 Àngela Montesinos 8.3 Parc d’habitatges...... 159 5.1.1 Equipament sanitari...... 85 6.2 Instruments de planificació...... 121 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas Agustín Rovira, Javier Serrano 5.1.2 Equipament educatiu...... 91 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)...... 121 5.1.3 Equipament bancari...... 97 6.2.2 Municipis per la sostenibilitat: José Manuel Pastor, Ángel Soler De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis 5.2 Equipament comercial...... 101 per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil pel Clima i l’Energia...... 125 6.2.3 Programes de desenvolupament 5.2.1 Equipament comercial...... 101 territorial local...... 129 5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...... 107 6.2.4 Mancomunitats...... 133 5.3 Sector turístic...... 109 Rosa Yagüe, Isidre March

13 Assut d’Antella i riu Xúquer Autor: ESTEPA I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.1 MEDIO FÍSICO

La Ribera Alta se localiza en el centro de la pro- alineaciones, la Serra d’Alèdua y la Serra Fala- de los ríos Sellent, Cànyoles y Barxeta, que tienen vincia de València. Es una de las comarcas de in- guera, con cotas máximas en el Alt del Besori su origen en tierras externas a La Ribera Alta; terior, de transición de las zonas bajas litorales (361 m) y el Escopalls (233 m), respectivamen- mientras que, por su izquierda, recibe los apor- a las tierras de montaña del interior. Tiene una te. Hacia el sureste se encuentra un conjunto tes del río Verd, de corto recorrido, y del Magre, superficie de 970 km2, repartida entre 35 muni- de tres pequeñas alineaciones en paralelo, la tras atravesar toda la comarca. El embalse de cipios de desiguales dimensiones, siendo Tous el Serra de Corbera, la Serra de la Murta, y la Se- Tous, en el río Xúquer, es la gran infraestructura de mayor tamaño, 128 km2, y Sant Joanet el de rra de les Agulles, cuyas elevaciones máximas hidráulica construida en la comarca. menor extensión municipal, 1,9 km2. Sus límites superan los 600 metros de altitud en la Ratlla comarcales coindicen con La Hoya de Buñol-Chi- (626 m), en la Serra de la Murta. En el subsuelo de La Ribera Alta se localizan va al noroeste, L´Horta al noreste, La Ribera cuatro sistemas hidrogeológicos, los caracteri- Baixa al este, La Safor al sudeste, La Costera al En la comarca se encuentran materiales varia- zados por la Demarcación Hidrográfica del Jú- sudoeste y La Canal de Navarres al oeste. dos, dependiendo de la etapa geológica de for- car como “Sierra del Ave” (localizado en el cen- mación. El Cuaternario, formado por depósitos tro norte), “Caroch Norte” (al oeste), “Plana de La Ribera Alta, fisiográficamente, ocupa un es- de gravas, arenas, limos y conglomerados, se Valencia Sur” (en el centro) y “Sierra de las Agu- pacio de transición entre las fases finales de las localiza mayoritariamente en la mitad oriental jas” (en el sudeste). Son acuíferos de tipo mixto alineaciones montañosas del Sistema Ibérico y de la Ribera Alta. El Neógeno está presente en (que combinan las propiedades de los acuíferos la extensa llanura aluvial valenciana. En el sec- el extremo norte, con litologías consistentes libres y las de los confinados) y de litología car- Juan Antonio Pascual tor occidental, su topografía está dominada por en areniscas, conglomerados, arcillas versico- bonatada, a excepción del sistema Plana de Va- Emilio Barba Emilio Iranzo la existencia de un conjunto de lomas, que son lores, calizas, yesos y evaporitas. El Cretácico lencia Sur, cuya litología es mixta (carbonatada la continuación de estructuras de mayor dimen- se manifiesta en la mitad occidental, siendo sus y detrítica). Los usos a los que se dedican las sión como la Sierra del Ave y la Sierra del Caba- rocas más comunes dolomías, calizas, margas aguas que de ellos se extraen son los agrícolas, llón, que se extienden desde la vecina comarca y areniscas. El Jurásico, de menor presencia, los urbanos y los industriales. Ninguno de los de La Hoya de Buñol. Es en esta zona donde se localizado puntualmente en el sector central, volúmenes extraídos supera la disponibilidad alcanzan las mayores altitudes de la comar- se caracteriza por las formaciones de calizas, anual de recursos hídricos. Plana de Valencia ca, por encima de los 500 m, como el Puntal dolomías, margas, areniscas y conglomerados. Sur y Sierra de las Agujas tienen presiones por Fuente Blanquilla (563 m) y la Penya-roja (556 contaminación difusa de origen agrícola, por ex- m). En el extremo nororiental de la comarca, en El río Júcar es el organizador hidrográfico de la ceso de nitratos y pesticidas. el límite con La Ribera Baixa, separadas por el comarca, atravesándola por el sur con dirección Barranc Fondo, se encuentran dos pequeñas SO-NE. Por su margen derecha, recoge las aguas

16 1.1 FÍSIC MEDI km 128 Tous gran, més el és diverses; dimensions de 35 en da municipis poca extensió municipal, 1,9 municipal, km extensió poca l’extensa plana al plana l’extensa i Ibèric sistema del muntanyoses alineacions les de finals fases les entre transició de espai un ocupa fisiogràficament, Alta, Ribera La al’oest. Navarrés de Canal i la sud-oest al Costera la sud-est, al Safor la al’est, Baixa bera Ri la nord-est, al l’Horta nord-oest, al Buñol-Chiva de Hoya La amb Fita una superfície de 970 de km superfície una Té l’interior. de muntanya de terres ales litorals baixes zones les de ció transi de d’interior, comarques les de una És València. de província la de centre al troba es Alta Ribera La Buñol. És on hi ha els punts més alts alts més punts els ha hi on És Buñol. de Hoya La de comarca veïna la de des s’estenen que Ave i El Caballón, d’El serres les com dimensió més de d’estructures continuació la són que llomes, de conjunt un per dominada està topografia la occidental, sector 2 , i Sant Joanet el que té més més té que el Joanet , iSant . luvial valenciana. Al Al valenciana. luvial 2 , reparti 2 - - - . ral pa en alineacions xicotetes tres de conjunt un ha hi sud-est al Cap ment. (233 m), Escopalls els respectiva (361 al’Alt Besori del m)màximes i cotes amb Falaguera, serra ila dua d’Alè serra la alineacions, xicotetes dos ha hi Fondo, barranc pel rades sepa l’Horta, amb límit al comarca, la de nord-oriental m). Al’extrem (556 (563quilla m) Penya-roja ila Blan Fuente puntal el com metres, 500 dels damunt per comarca, la de rats, argiles versicolors, calcàries, calcàries, versicolors, argiles rats, en conglome gresos, consistents litologies amb nord, al’extrem sent pre és Neogen El Alta. Ribera la de oriental mitat a la majoritàriament localitza es iconglomerats, llims arenes, graves, de depòsits per format ElQuaternari, formació. de depenent de l’etapariats, geològica va materials ha hi comarca la A (626 Corbera. Ratlla de m), serra a la ala d’altitud 600 els metres superen deles màximes les elevacions quals Agulles, les de serra ila Murta la de . lel, la serra de Corbera, la serra serra la Corbera, de serra la lel, ------drogràfica del Xúquer com a «Sierra a «Sierra com Xúquer del drogràfica Hi Demarcació la caracteritzats per els hidrogeològics, sistemes quatre ha hi Alta Ribera la de subsòl En el comarca. ala construïda hidràulica infraestructura Xúquer, gran la és L’embassamentca. Tous, de riu al comar la tota travessar de després iMagre, curt, recorregut de Ulls, o dels Verd rius dels aportacions les rep l’esquerre, per que, mentre Alta; Ribera a la externes terres en Sellent i Albaida, que l’origen tenen les aigües arreplega dels rius dret, marge Pel SO-NE. direcció amb sud pel travessa la comarca, la de gràfic hidro l’organitzador és Xúquer El riu i conglomerats. gresos margues, dolomies, calcàries, de formacions les per caracteritza es central, al sector puntualment litzat Juràssic, de menor presència, loca El igresos. margues calcàries, mies, dolo són comunes més roques les occidental; mitat ala manifesta es ElCretàcic i evaporites. guixos - - - - - excés de nitrats ipesticides. nitrats de excés per agrícola, d’origen difusa minació perAgulles conta pressions tenen les de iSerra Sud València de Plana hídrics. recursos de anual nibilitat dispo la cap en superen no extrets volums Els industrials. iels urbans els agrícoles, els són n’extrau se que l’aigua dedica es quals als usos Els idetrítica). (carbonatada mixta és qual del litologia la Sud, València de Plana el sistema bonatada, excepte car litologia ide confinats) dels les i lliures aqüífers dels propietats les (que combinen mixt tipus de fers aqüí Són (al sud-est). Agulles» les de i«Serra (al Sud» València centre) (a l’oest), de «Plana Norte» «Caroch nord), centre al Ave» (localitzat del - - - -

17 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

El régimen de precipitaciones medias de la co- CLIMA marca es escaso (573,7 mm de media comar- Precipitación Temperatura Municipios cal), común a las zonas con clima mediterráneo media anual (mm) Media anual Media de enero Media de julio de nuestro entorno más cercano (Cuadro 1.1). Alberic 588,3 17,3 10,1 25,5 Alcàntera de Xúquer 611,3 17,3 10,3 25,6 Los registros, con una diferencia de 192,3 mm, Alzira 635,9 17,1 10,3 25,2 se distribuyen entre unos valores mínimos en Alcúdia, l’ 540,3 17,2 10,2 25,5 Torís (506,9 mm) y los máximos de Rafelguaraf Alfarp 536,4 16,9 9,9 25,2 (699,2 mm). De los treinta y cinco municipios Algemesí 618,1 17,2 10,2 24,9 que integran la comarca, doce tienen lluvias Alginet 576,7 17,1 10,0 25,4 Antella 599,3 17,3 10,2 25,6 entre 500 y 550 mm, nueve alcanzan valores Beneixida 614,4 17,3 10,3 25,6 entre los 550 y 600 mm, diez entre 600 y 650 Benifaió 545,3 17,1 10,1 25,0 mm, y cuatro entre los 650 y 700 mm.. Benimodo 543,6 17,1 10,1 25,4 Benimuslem 582,8 17,3 10,2 25,5 El climograma de Alzira (Figura 1.1) presenta Carcaixent 686,2 17,1 9,9 25,3 una distribución mensual de las lluvias polariza- Càrcer 601,9 17,3 10,3 25,5 Carlet 546,6 17,1 10,0 25,4 do en el último cuatrimestre del año, sobre todo Catadau 539,9 16,5 9,3 24,9 en los meses de otoño. En estos meses se con- Cotes 584,3 17,0 9,9 25,4 Juan Antonio Pascual tabilizan 320 mm de precipitación, siendo octu- Ènova, l’ 667,7 17,5 9,8 25,6 Emilio Barba Gavarda 617,6 17,4 10,2 25,6 Emilio Iranzo bre el de máximas con valores cercanos a 120 mm, seguido de noviembre. De enero a mayo, Guadassuar 541,2 17,1 10,0 25,5 Llombai 528,1 16,4 9,3 24,8 las precipitaciones alcanzan valores entre 30 y Manuel 643,1 17,4 10,0 25,6 40 mm. Es en el verano cuando las precipitacio- Massalavés 555,9 17,2 10,2 25,5 nes descienden considerablemente, por debajo Montserrat 508,3 16,2 9,4 24,2 de 20 mm, alcanzándose el mínimo en julio. Montroy 513,7 16,2 9,2 24,5 Pobla Llarga, la 653,9 17,4 10,1 25,6 Las temperaturas medias de la comarca pre- Rafelguaraf 699,2 17,5 9,7 25,6 Real 518,5 16,4 9,3 24,7 sentan valores de 17 °C, indicadoras de un Sant Joanet 642,4 17,4 10,1 25,6 clima general templado. Las diferencias entre Sellent 588,2 17,1 9,9 25,4 ellas son relativamente bajas, con un contraste Senyera 631,4 17,4 10,1 25,6 de 1,6 °C entre el municipio de menor tempera- Sumacàrcer 580,8 16,9 9,8 25,4 tura (Turís, 15,9 °C), y el que presenta el valor Tous 552,2 16,2 8,9 24,8 Turís 506,9 15,9 8,9 24,2 más alto (17,5 °C). La mayoría de localidades Villanueva de Castellón 622,9 17,3 10,1 25,6 tienen temperaturas medias entre 17 y 17,5 °C, Comarca 573,7 16,8 9,7 25,0 y sólo ocho ofrecen valores por debajo de 17 Cuadro 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. Metodología y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra.

18 1.2 CLIMÀTIC MARC indicadors d’unindicadors clima tem general 17 de valors °C, presenten comarca la de mitjanes temperatures Les juliol. al mm; mínim al s’arriba perconsiderablement, davall de 20 minven precipitacions les quan tiu 30 i40 mm. a l’es És entre valors a arriben precipitacions les a maig, gener De novembre. de mm, seguit a 120 propers valors amb màximes de el és octubre precipitació; de 320 mm comptabilitzen es quals els en Mesos tardor. de mesos als l’any, de sobretot quadrimestre darrer el en polaritzat pluges les de mensual distribució una presenta d’Alzira (FiguraEl climograma 1.1) 650 els i700 mm. entre quatre 600 i650600 i mm entre mm, deu els 550 entre valors nou assoleixen i 500 i550 mm, entre pluges tenen dotze comarca, la integren que cipis muni (699,2 mm). trenta-cinc Dels Rafelguaraf de mm) màxims iels aTorís mínims (506,9 valors uns tre en 192,3 de cia distribueixen mm, es 1.1) (Quadre proper més entorn nostre del mediterrani clima amb zones ales comuna comarcal), mitjana de (573,7 escàs és comarca la de mm mitjanes precipitacions de El règim . Els registres, amb una diferèn una amb registres, . Els - - - - - amb valors que oscil que valors amb moderades, d’hivern temperatures mostren gener de °C. registres Els 17de davall per valors tenen huit 17 entre i17,5mitjanes °C, i només temperatures tenen de localitats (17,5 alt més valor °C). majoria La (Torís, 15,9 el presenta °C) que iel baixa més temperatura de municipi d’1,6 el entre contrast un graus amb baixes, relativament són altres i unes entre diferències Les perat. els municipis és superior a 15 superior és °C, municipis els tots quasi en baixa, relativament és i juliol gener entre tèrmica plitud 24,2 i25 entre °C. L’amregistres a25 huit °C, només amb o superiors iguals temperatures té municipis de majoria la que ja d’estiu, mitjans lors va els en variabilitat poca molt ha hi d’1,4 realitat en contrast un graus, Amb municipis. onze en registrats 24,225,6 de °C, aTorís, imàxims °C, caloroses, oscil són juliol de temperatures °C, les 25 de comarcal mitjana una Amb 9i10 °C.entre valors a10tenen °C,periors idotze su són municipis dels majoria la de registres els comarca: ala gener de de les mínimes homogeneïtzació ta (1,4 cer diferència una indica graus) (Torís iTous)i 10,3 La °C (Beneixida). . len entre mínimslen de entre . len entre 8,9 °C entre len - - - - Publicaciones de Divulgación 205pp. Técnica, Colección“Territori”,No4, Publicaciones deDivulgación Urbanisme nidad Valenciana i Transports, Públiques, Generalitat Valenciana. (1961-1990). d’Obres Ed. Conselleria Figura 1.1 tenen una mica superiors a20 °C. superiors mica una tenen els a25 isetembre °C, ijuny propers avalors arriben calorosos, més sos me els iagost, 20 juliol °C. Al’estiu, 10 i entre temperatures registren amaig, d’octubre mesos, °C, ihuit a10 inferiors valors l’anyde ofereix mes Cap càlides. id’estiu suaus vern d’hi temperatures destaquen qual 1.1) d’Alzira (Figura climograma el en representats mensuals valors Els 14,7 entre i14,9 inferiors, ment °C. lleugera valors amb i Montserrat, a Algemesí, Alzira,excepte Benifaió tenen una distribució anual en la anual la en distribució una tenen Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu- Atlas climático (1994): de J. (coord.) A. PÉREZ CUEVA, de a partir Elaboración propia Fuente: - - - precipitacions màximes anuals a la ala anuals màximes precipitacions 450 mm.dels Amb entorn estan anuals mitjanes Les precipitacions septentrional. Clima de la litoral plana d’est aoest: climàtics, tipus tres s’hi diferencien València; de província la de l’oest de continentalitzats més iels litoral de mediterrani el entre transició de clima un presenta costa, la de pais es iels occidental l’interior de tes abrup zones les de A cavall marca. a la co contrastades climàtiques característiques unes atorga Alta deLa la posició geogràfica Ribera - - -

19 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

°C. Los registros de enero muestran tempera- 10 °C, y ocho meses, de octubre a mayo, regis- medias anuales (sobre 500 mm), la disminución turas de invierno moderadas, con valores que tran temperaturas entre 10 y 20 °C. En el ve- del máximo de lluvias de otoño, y la disminución oscilan entre 8,9 °C (Torís y Tous) y 10,3 °C (Be- rano, julio y agosto, los meses más calurosos, de las temperaturas, con descenso de la media neixida). La diferencia (1,4 °C) indica una cierta se alcanzan valores cercanos a 25 °C, y junio y anual, sobre 15 °C. homogeneización de las mínimas de enero en septiembre los tienen algo superiores a 20 °C. la comarca: los registros de la mayoría de los En la parte occidental, más continental, de la municipios son superiores a 10 °C, y doce pre- La posición geográfica de La Ribera Alta otorga comarca puede haber zonas donde estén pre- sentan valores entre 9 y 10 °C. unas características climáticas contrastadas a sentes características del denominado clima del I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC la comarca. A caballo entre las zonas abruptas sector central. Se define por precipitaciones me- I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO Con una media comarcal de 25 °C, las tempe- del interior occidental y los espacios de la costa, dias anuales de unos 450 mm, pero repartidas de raturas de julio son calurosas, oscilando entre presenta un clima de transición entre el medi- forma más uniforme a lo largo del año, con los pi- mínimos de 24,2 °C, en Torís, y máximos de 25,6 terráneo de litoral y los más continentalizados cos máximos de otoño no tan extremos como los °C, registrados en 11 municipios. Con un con- del oeste de la provincia de València, diferen- de la franja litoral. Debido a la continentalidad, las traste de 1,4 °C, en realidad se da muy poca ciándose tres tipos climáticos, de este a oeste: temperaturas medias anuales son relativamente variabilidad en los valores medios de verano, bajas, alrededor de los 12-14 °C. En invierno, las pues la mayoría de municipios tiene temperatu- Clima de la llanura litoral septentrional. Con pre- bajas temperaturas pueden producir heladas y ras iguales o superiores a 25 °C, con sólo ocho cipitaciones medias anuales en torno a los 450 precipitaciones de nieve. registros entre 24,2 y 25 °C. La amplitud tér- mm. Presenta doble pico de máximos anuales mica entre enero y julio es relativamente baja, (el más pronunciado en otoño, y un segundo siendo en casi todos los municipios superior a pico menos intenso en primavera), y pronun- 15 °C, a excepción de Algemesí, Alzira, Benifaió ciada sequía en verano, de unos cuatro meses y Montserrat, cuyos valores son ligeramente consecutivos. De inviernos suaves y veranos inferiores, entre 14,7 y 14,9 °C. cálidos, la temperatura media anual está entre 16 y 18 °C. Los valores mensuales representados en el climograma de Alzira (Figura 1.1) tienen una En la parte central de la comarca se da el clima distribución anual en la que se destacan tempe- de la franja de transición. En este sector, las prin- raturas de invierno suaves y de verano cálidas. cipales diferencias con el clima de la llanura litoral Ningún mes del año ofrece valores inferiores a serían un cierto aumento de las precipitaciones

20 A la A la 15 sobre anual, °C. mitjana la de descens amb ratures, tempe les de disminució ila tardor, de pluges de màxim del disminució 500 (sobre mm),anuals la mitjanes precipitacions les augment de cert unserien litoral plana la de clima el amb ha hi que diferències principals Les transició. de franja la de clima el hi ha comarca la de central part A la 16 i18 entre està °C. anual na mitja temperatura ila càlids, i estius suaus Té mesos. hiverns a quatre fins de durada amb al’estiu, sequera una també Presenta primavera. ala sitat inten menor de pic segon iun tardor, gelades i precipitacions de neu.gelades i precipitacions produir poden baixes temperatures 12-14 dels voltant al les °C. Al’hivern, baixes, relativament són anuals nes nentalitat, les temperatures mitja conti la de A causa la litoral. franja com els de extrems tan no tardor de màxims l’any, de pics els amb llarg al uniforme més manera de partides d’uns re 450 anuals mm, però nes mitja perEs precipitacions defineix denominat central. clima del sector del característiques haja hi on nes zo haver-hi pot comarca, la de tal, 1.2 CLIMÀTIC MARC part occidental, més continen més occidental, part ------El RiuXúquer.Alzira. Autor: Pep Pelechà

21 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.1 Recursos forestales RECURSOS FORESTALES Superficie Forestal (Arbolado y matorral) Principales formaciones forestales Municipios Mezcla de La Ribera Alta incluye 35 municipios, lo que ya HA % Coníferas Frondosas coníferas da idea de su elevado grado de antropización. y frondosas Alberic 336,1 12,5 72,9 22,4 - La superficie forestal, que sólo alcanza el 36% Alcàntera de Xúquer 12,8 3,8 10,5 2,2 - del territorio, es un reflejo de esta realidad (Fi- Alzira 3.577,0 32,4 826,0 154,4 2,0 gura 1.2, Cuadro 1.2). Por municipios, el por- Alcúdia, l’ 226,1 9,6 4,9 19,2 - centaje de terreno forestal destaca en Tous, Alfarp 775,1 37,7 271,7 13,6 27,3 Algemesí 29,0 0,7 - 29,0 - con un 90%, es apreciable en Antella, Catadau, Alginet 166,9 6,9 7,6 - - Llombai, Sellent y Sumacàrcer, con porcentajes Antella 910,6 51,8 37,8 13,5 - que oscilan entre el 50-66%, para desplomarse Beneixida 10,4 3,2 7,1 3,3 - Benifaió 37,5 1,9 9,9 - - hasta menos del 5% en Alcàntera de Xúquer, Benimodo 120,2 9,6 - - - Algemesí, Beneixida, Benifaió, Benimuslem, Benimuslem 6,7 1,6 - 6,7 - Càrcer, Massalavés, Sant Joanet o Senyera. En Carcaixent 2.686,5 45,3 384,1 48,9 7,8 términos absolutos, es también Tous el munici- Càrcer 19,6 2,6 2,4 14,2 - Carlet 443,1 9,7 161,4 12,4 - pio que más contribuye al terreno forestal de la Catadau 1.911,3 53,9 91,4 - - comarca, aportando casi un tercio del total. Con Juan Antonio Pascual Cotes 269,5 42,6 0,2 4,2 - Emilio Barba superficies por encima de las 2.500 ha se sitúan Ènova, l’ 241,1 31,4 102,2 - - Gavarda 164,5 21,0 23,2 11,5 - Emilio Iranzo Alzira, Carcaixent y Llombai. Del total comarcal, Guadassuar 829,5 23,5 210,2 15,4 - sólo el 16% de la superficie forestal es arbolada, Llombai 3.669,1 66,0 1.156,6 2,6 0,6 lo que suma poco más de 6.000 ha, casi en su Manuel 91,6 15,1 59,7 - - totalidad de coníferas. Las formaciones puras Massalavés 4,6 0,6 - 4,6 - de frondosas sólo superan las 100 ha en Alzira. Montserrat 891,2 19,5 85,8 4,8 - Montroy 754,1 24,0 173,2 - 11,3 Y, aunque las extensiones son en todo caso exi- Pobla Llarga, la 70,7 7,0 46,3 0,6 - guas, estas formaciones de frondosas superan Rafelguaraf 589,9 36,3 306,5 - - a las de coníferas en L’Alcúdia, Algemesí, Beni- Real 546,0 29,8 155,9 1,8 - muslem, Càrcer, Cotes y Massalavés. Sant Joanet - - - - - Sellent 757,4 54,1 122,5 30 2,7 Senyera - - - - - Por especies, el pino carrasco Pinus halepensis Sumacàrcer 1.234,4 61,4 464,1 10 - es el dominador casi absoluto de la superficie Tous 11.508,6 90,2 583,4 0,6 - Turís 1.968,0 24,4 487,3 69,7 40,7 forestal arbolada de la comarca: cubre algo Villanueva de Castellón 102,8 5,1 28,5 10,8 22,6 más de 5.700 ha, y sólo Llombai sobrepasa Comarca 34.961,4 36,0 5.893,4 506,4 115,0 escasamente las 1.000 ha (Ministerio de Agi- Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8 cultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5 Comarca/Provincia 6,01 % - 1,86 % 3,35 % 0,64 % Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006). 22 1.3 AMBIENT MEDI Cotes iMassalavés. Cotes cúdia, Algemesí, Benimuslem, Càrcer, al’Al coníferes de les superen doses fron de formacions les minses, cas són en tot encara que les extensions I, aAlzira. hectàrees cent les superen només macions de pures frondoses for Les coníferes. de íntegrament quasi 6.000 de més poc hectàrees, suma cosa qual la d’arbres, és restal fo 16% el només cal, superfície la de i Llombai. comar Carcaixent Del total Alzira, situen se 2.500les hectàrees de damunt per superfícies Amb tal. to del terç un vora comarca, la de forestal terreny al aporta més que Tous municipi també el és absoluts, Entermes oSenyera. Joanet Sant Benimuslem, Càrcer, Massalavés, Xúquer, Algemesí, Beneixida, Benifaió, de 5% Alcàntera en del amenys fins oscil que percentatges amb Sumacàrcer, Catadau,Antella, Llombai, Sellent i a Tous, 90%, apreciable un amb és a destaca forestal terreny de tatge Quadre 1.2). 1.2, (Figura n’és reflex un territori, del 36% el abasta només que forestal, d’antropització.elevat La superfície grau del idea dóna ja cosa qual la cipis, muni trenta-cinc inclou Alta Ribera La 1.3.1 forestals Recursos . len entre el 50-66%, per a caure 50-66%, el a caure per entre len Per municipis, el percen el municipis, Per ------Figura1.2 Recursosforestales

23 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

2006). Cabe destacar quizás las 26 ha de pino cia, especialmente, tres municipios de La Ribera mo tiempo son Zonas RAMSAR; 3.805,15 ha piñonero Pinus pinea en Alzira. A lo largo de Alta: Cotes, Sellent y Sumacàrcer (Baeza et al. de Parajes Naturales Municipales; 10.011,16 los municipios bañados por el Río Xúquer y sus 2016). Entre los tres municipios se calcinaron ha de Lugares de Interés Comunitario (LIC); afluentes se extienden algo más de 300 ha de 787 ha, principalmente de matorral. Y, por úl- 13.845,43 ha de Zonas de Especial Protección bosques de ribera, aunque normalmente son de timo, también en 2016, un incendio que dio co- para las Aves (ZEPA); 552,30 ha de Zonas Hú- una extensión muy reducida (menos de 10 ha); mienzo en Carcaixent, arrasó 2.200 ha, la mayor medas; 35.494,70 ha de espacio forestal con- sólo Alzira, Carcaixent, Sellent y Turís presentan parte en este término municipal (1.951 ha), pero templado dentro del Plan de Actuación Territo- algún parche que supere las 20 ha. Por lo de- afectando también a Alzira (14 ha), Simat de la rial Forestal (PATFOR), de las que 19.907 ha son I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC más, el resto de formaciones arboladas no su- Valldigna (La Safor) y Xàtiva (La Costera) (Valde- Montes Gestionados; 16.844,60 ha de zonas I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO pera las 30 ha en el total comarcal. Cabe men- cantos et al. 2016). La superficie total quemada libres por riesgo de inundación (PATRICOVA); 8 cionar, por su singularidad en la provincia, las en este último incendio coincide, casi en su tota- cuevas y 4 lugares en los que hay arte rupestre pequeñas extensiones de eucaliptos Eucalyptus lidad, con la que se quemó en los grandes incen- o que son Patrimonio Histórico de la UNESCO. sp., nunca mayores de 10 ha, en los municipios dios de 1981 y 1991, y, teniendo en cuenta todos de L’Alcúdia, Algemesí, Carlet y Guadassuar. Y, los incendios desde esas fechas, solo 130 ha de En la comarca de La Ribera Alta se identifican va- para finalizar, hay que dejar constancia de la la superficie quemada en este último incendio no riadas tipologías paisajísticas, si bien la que ocu- presencia de una reducida formación de ene- habían sufrido los efectos del fuego. La mayor pa más superficie es la agrícola de regadío mixto: bros Juniperus spp. en Turís, y de unas 10 ha de parte de la superficie quemada corresponde a huerta y arbolado en llanuras y glacis aluviales. algarrobal Ceratonia siliqua en Alfarb. zonas de matorral, destacando la afección al Pa- raje Natural Municipal de L’Hort de Soriano-Font Una amplia llanura aluvial, construida por los Desde 2010, cuatro grandes incendios han afec- de La Parra, en Carcaixent. aportes sedimentarios del riu Xúquer y sus tado a la comarca. En ese año, un incendio ini- afluentes, el Sellent, el Albaida y el Magre, confor- ciado en Rafelguaragf calcinó algo más de 2.000 ma la base del paisaje predominante. Esta gran ha, de las cuales unas 900 eran arboladas. Por 1.3.2 Infraestructura verde llanura de inundación está cerrada por la sierra otra parte, algunos de los términos municipales y diversidad paisajística Falaguera al norte, por los últimos contrafuertes de la comarca, en concreto Turís, Montroi, Real, del macizo del Caroig al oeste, y por las sierras de Tous, Llombai, Catadau y Carlet, se vieron afec- La Infraestructura Verde hace referencia al la Murta, Agulles y de Carcaixent por el sureste. tados por el gran incendio forestal ocurrido en conjunto de espacios libres del proceso de ur- El río Xúquer se erige como el auténtico eje verte- 2012, iniciado en Cortes de Pallás, y que llegó a banización, en los que se hallan enclaves que, brador del paisaje de la unidad, que, junto con sus la Ribera Alta tras atravesar los municipios de por su singularidad ecológica o patrimonial, afluentes, han ido configurando esta extensa lla- Dos Aguas, Macastre y Alborache en La Hoya cuentan con alguna figura de protección o re- nura. La transición entre las zonas montañosas de Buñol-Chiva (Consejería de Agricultura, Medio conocimiento. En la comarca de La Ribera Alta y la llanura de inundación se resuelve mediante Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, (Cuadro 1.3, Figura 1.3), la Infraestructura Ver- una serie de superficies planas de suave pendien- 2016). En 2016, un incendio que comenzó en de se encuentra representada por 206,33 ha te o glacis, correspondientes con las zonas de Bolbaite (La Canal de Navarrés) se extendió ha- de Parques Naturales (l’Albufera), que al mis- regadío más modernas.

24 1.3 AMBIENT MEDI han afectat la comarca. En el 2010, En el comarca. la afectat han 2010, del incendis Des grans quatre siliqua)(Ceratonia a Alfarb. garroferar de hectàrees deu i d’unes sp) (Juniperus aTorís, ginebres de ció forma d’una xicoteta presència la de constància deixar cal afinalitzar, per I, iGuadassuar. Carlet Algemesí, dia, l’Alcú de municipis als mai, hectàrees deu de sp), grans més no (Eucalyptus d’eucaliptus extensions xicotetes les província, a la singularitat la per S’ha d’esmentar, comarcal. total el en hectàrees trenta les supera no d’arbres formacions de resta la da, ban D’altra vint. les supere en que Sellent i Torís alguna clapa presenten Carcaixent, Alzira, només hectàrees); deu de (menys reduïda molt extensió d’una són normalment que encara ribera, de bosc de 300de hectàrees més s’estenen afluents iels Xúquer el banya que municipis dels llarg Al zira. pinea) (Pinus aAl ver pi de hectàrees 26 les 2006). potser, destacar, Cal ca, y Alimentación Medio Ambiente, Pes Agricultura, de (Ministerio mil les escassament bai sobrepassa Llom i només 5.700de hectàrees, més mica una cobreix comarca: la de d’arbres forestal superfície la de pensis) és el dominador quasi absolut hale (Pinus blanc pi el espècies, Per ------grament, amb la que es va cremar cremar va es que la amb grament, quasi ínte incendi coincideix, darrer el en cremada total superfície La (VALDECANTOStera) al., 2016). et Cos (la iXàtiva Safor) (la Valldigna la de Simat Alta, Ribera ala tàrees) (14 Alzira també hec afectà però municipalterme (1.951 hectàrees), 2.200, al part arrasar va major en la aCarcaixent, començar va que cendi 2016, el en també I, in un finalment, de matoll. principalment hectàrees, 787 calcinar van es municipis tres al., 2016). et (BAEZA càrcer els Entre iSuma Sellent Cotes, Alta: Ribera la de municipis altres cap cialment, espe estendre, va es Navarrés) de Canal (la aBolbaite començar va 2016). 2016, Enel que incendi un Rural, i Desenvolupament Climàtic Canvi Ambient, Medi d’Agricultura, (Conselleria Buñol-Chiva de Hoya La a iAlborache Macastre Aguas, Dos de municipis els travessar de prés des Alta Ribera ala arribar va que i Pallás, 2012, de del aCortes iniciat forestal incendi gran pel afectats re veu van es iCarlet, Catadau Llombai, Tous, Real, Torís, de Montroi, els cret con en comarca, la de municipals termes D’altra banda, uns quants d’arbratge. 900 eren vora quals les de 2.000 de més hectàrees, calcinar va Rafelguaraf en iniciat incendi un ------ció territorial forestal (PATFOR), forestal de territorial ció d’actua Pla del dins previst forestal de zones humides; 35.494,70 d’espai (ZEPA); aus ales per 552,30tecció 13.845,43 pro d’especial zones de (LIC); comunitari d’interés llocs de 10.011,16 municipals; naturals ges RAMSAR; 3.805,15zones parat de (l’Albufera),naturals que són alhora parcs de 206,33senten hectàrees repre la verda infraestructura la Alta Ribera A la de comarca la o reconeixement. disposen d’alguna de figura protecció que tenen, o patrimonial ecològica que, per la singularitat enclavaments ha hi quals els en d’urbanització, cés pro del lliures d’espais conjunt al cia referèn fa verda infraestructura La paisatgística diversitat 1.3.2 i verda Infraestructura Font de la Parra, aCarcaixent. Parra, la de Font ila Soriano de l’Hort de municipal ral natu paratge al l’afecció destaca toll; ma de azones correspon cremada superfície la de part major La foc. del efectes els patit havien no incendi darrer el en cremada superfície la de 130 només hectàrees llavors, de des incendis els tots compte en i, tenint 1981 de incendis grans els en i1991, (Quadre 1.3, Figura 1.3) ------, diu mésmodernes. rresponents ambleszones de rega- planes dependentsuauoglacis, co- mitjançant unasèriedesuperfícies yoses ilaplanad’inundacióes resol La transicióentreleszonesmuntan- configurat l’extensaplanariberenca. tat, elqual,juntambelsafluents,han eix vertebradordelpaisatgedelauni- El riuXúquers’erigeixcoml’autèntic les AgullesideCarcaixentpelsud-est. a l’oest,iperlesserresdelaMurta, contraforts delmassísCaroche rra Falagueraalnord,pelsdarrers plana d’inundaciótancadaperlase- base delpaisatgepredominant.Gran llent, l’Albaida i el Magre, conforma la del riu Xúquer i els afluents, el Se- per lesaportacionssedimentàries Una àmpliaplanaal glacis al i planes en i arbratge horta mixt: diu rega de l’agrícola és superfície més ocupa que la i que tot variades, ques paisatgísti s’identifiquen tipologies Alta Ribera la de comarca A la UNESCO. la de històric ni patrimo són oque rupestre art ha hi quals els en llocs iquatre coves huit (PATRICOVA); d’inundació risc per tionada; 16.844,60 lliures de zones 19.907 quals ges les muntanya són . luvials. luvials. . luvial, construïda luvial, construïda - - - -

25 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

En La Ribera Alta impera un clima mediterráneo INFRAESTRUCTURA VERDE o Superficie Protegida (1) % Superficie No tipologías de N unidades que, junto a la riqueza de los suelos y a la presen- Municipios Km2 HA protegida (1) protección (1) paisajísticas (2) cia de aguas, ha propiciado que desde antiguo el Alberic 0,18 17,88 0,66 1 2 llano de inundación del Xúquer se haya dedicado Alcàntera de Xúquer 0,01 1,14 0,34 1 1 al cultivo de cítricos y otros productos hortofru- Alzira 26,19 2.619,08 23,71 3 4 tícolas (melocotón, caqui, albaricoque, etc.). La Alcúdia, l’ - - - - 2 falta de agua proveniente de las precipitaciones Alfarp - - - - 3 Algemesí 2,29 228,57 5,51 3 2 para alimentar las explotaciones citrícolas se su- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Alginet - - - - 2 ple con los recursos hídricos proporcionados por I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO Antella 0,27 26,76 1,52 1 3 el Xúquer y sus afluentes, así como por los innu- Beneixida 0,01 1,07 0,33 1 1 merables pozos que captan el agua del subsuelo. Benifaió - - - - 4 Benimodo 0,06 6,15 0,49 2 2 La Ribera Alta es una comarca eminentemente Benimuslem 0,03 3,33 0,80 1 1 Carcaixent 0,70 69,79 1,18 2 2 agrícola, cuya economía se basa principalmente Càrcer 0,10 10,12 1,37 1 1 en la producción y comercialización de la naranja. Carlet - - - - 2 Es por eso por lo que el naranjo se ha convertido Catadau 6,33 632,65 17,84 2 3 en el cultivo por excelencia, constituyendo un mo- Cotes 0,03 3,39 0,54 1 2 nocultivo arbolado. Los campos de cultivo se han Ènova, l’ - - - - 2 Gavarda 0,07 6,66 0,85 1 2 ido articulando en torno a la rica red de acequias Guadassuar 0,26 25,95 0,74 1 2 que derivan las aguas de los ríos Xúquer, Magre, Llombai 24,85 2.485,43 44,71 3 3 Albaida y Verd. Por lo que respecta al naranjo, Manuel 0,28 28,21 4,66 1 2 fue introducido en La Ribera por los musulma- Massalavés 0,10 10,49 1,40 1 1 nes, si bien con fines ornamentales y farmacoló- Montserrat - - - - 2 Montroy 2,89 289,48 9,22 2 2 gicos más que como cultivo, por lo que no sería Pobla Llarga, la - - - - 1 hasta finales del siglo XVIII cuando surgen los Rafelguaraf - - - - 2 primeros huertos de naranjos, siendo durante la Real 2,77 277,09 15,13 2 2 primera mitad del siglo XIX cuando se produce Sant Joanet - - - - 1 su verdadera expansión. Una expansión que se Sellent 0,12 12,36 0,88 1 3 vio favorecida por la construcción del ferrocarril Senyera - - - - 1 Sumacàrcer 0,42 41,56 2,07 1 3 València-Almansa, que atravesaba La Ribera de Tous 103,49 10.348,85 81,14 2 3 norte a sur, y facilitaba las exportaciones del pro- Turís 3,11 310,99 3,86 1 3 ducto gracias al puerto de València. Además, en Villanueva de Castellón 0,11 10,99 0,54 1 2 torno a las estaciones, se construyeron grandes Comarca 174,68 17.467,97 18,00 4 10 almacenes de naranjas, algunos de ellos de bella Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - - C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - -1,1 factura, para facilitar así su exportación. Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque 26 Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9. 1.3 AMBIENT MEDI sorgiren els primers horts de taron- horts de primers els sorgiren XVIII fins segle que a lesacaballesdel la qualcosa a cultiu, per no va ser tals i farmacològiquesmésquecom mans, si bé amb finalitats ornamen - van introduir a la Ribera elsmusul- el que faaltaronger, Pel o delsUlls. Magre, Albaidai Verd rius Xúquer, dels l’aigua deriva que séquies xa de anat la ricaxar- articulant entornde Els camps de cultius’han d’arbratge. lència, iconstitueix unmonocultiu excel per cultiu s’ha convertitenel taronja. això taronger És que el per la de i comercialització producció la quales basa principalment enla l’economia de nentment agrícola, Alta ésunacomarca emi- Ribera La Ribera Altaes una comarca La gua delsubsòl. innombrables pousquecapten l’ai- iafluents,així com Xúquer amb el els els recursos hídrics que proporciona ambplotacions citrícoles sesupleix aalimentarlesex- precipitacions per les La faltad’aiguaprovinentde etc.). caqui, albercoc, tícoles (bresquilla, - hortofruc cítrics i altresproductes s’haja Xúquer dedicatalcultiude del d’inundació pla des d’anticel rit que sòls haafavo- i lapresènciad’aigua, amb lariquesadels que, diterrani un clima me- Altaimpera A laRibera . Figura1.3 Espaciosprotegidos

27 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

El poblamiento de La Ribera está influenciado carreteras, el ferrocarril o la red eléctrica, y los poblaciones forestales. La agricultura, dado que por la presencia del río Xúquer. Es por eso que polígonos industriales, fragmentan la matriz agrí- se trata de un espacio de montaña muy abrupto, la mayoría de municipios localizan sus cascos cola, restan superficie a los cultivos, producen un tiene poca relevancia, y queda relegada a zonas urbanos a una cierta distancia del mismo, so- impacto visual, y suponen una disonancia en el marginales en pequeños valles o zonas abanca- bre zonas más elevadas, conocedores de las paisaje agrícola. ladas. Los cultivos de regadío son testimoniales sucesivas crecidas que se han ido produciendo y sólo aparecen algunos naranjos entre los tér- a lo largo de la historia. Solamente Benimuslem El segundo paisaje más abundante es el silvíco- minos de Tous y Benimodo. Respecto al secano, y Alzira sitúan sus núcleos a orillas del Xúquer, la: forestal y de montaña en sierras y valles, que ocupa también una reducida superficie en estre- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC defendiéndose de las crecidas del río mediante llega hasta los límites occidentales de la Vall dels chas franjas de terreno. Los cultivos que predo- I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO sus murallas. Alcalans, y cerrado por la sierra de Alèdua y Fa- minan son los almendros, el algarrobo, y algunas laguera; el límite sur lo configura el último contra- parcelas de vid en Catadau y en los piedemontes Aunque la base de la economía de la comarca fuerte de la sierra del Caballón. El río Júcar circu- de la sierra de Alèdua en Llombai. es la agricultura, el incremento de la presencia la muy encajado, y forma congostos y gargantas, del sector industrial en las últimas décadas, li- que dan lugar a desniveles pronunciados con nu- El relieve montuoso y quebrado ha creado no gado a la construcción de polígonos industriales merosos acantilados. El uso forestal es el princi- sólo un territorio caracterizado por ser un de- y a las infraestructuras viarias, ponen de mani- pal aprovechamiento. La cubierta vegetal es po- sierto demográfico, donde existen algunas urba- fiesto algunos cambios no solo en la tendencia bre, como consecuencia de la sobreexplotación nizaciones y chalets de baja densidad y reciente socioeconómica, sino también en el paisaje. Efec- de los recursos y de los repetidos incendios. Los construcción en los términos de Alberic, Cata- tivamente, las infraestructuras lineales, como escasos pinares existentes son fruto de las re- dau y Alginet.

28 1.3 AMBIENT MEDI per això per quelamajor part demuni- És Xúquer. riu del la presència per està influït la Ribera poblament de El a facilitar-nel’exportació. per factura bella, taronja, alguns de van construir grans magatzems de A més,entorn les estacions, de es mitjançant València. ducte port de el - pro exportacions i facilitavales del travessava la Riberadenorda sud, València-Almansa, que ferrocarril del construccióla per afavorida veure ra expansió. Una expansió que esva XIX - quan segle hi halaverdade del mitat i vaserdurantlaprimera gers, Serra deCorberadeslaVallMurta.Alzira. manifest uns quants canvis no només manifest unsquantscanvisnonomés les infraestructuresviàries,posen de construcció depolígonsindustrials ia en les darreres dècades, lligada a la de lapresènciadelsectorindustrial comarca ésl’agricultura,l’increment Encara quelabasedel’economia mitjançant lesmuralles. riu del crescudes les de es defensen riu; nuclis vora tenen els i Alzira lem Només Benimus- la història. de llarg al s’han produït des successivesque crescu- les coneixedors de elevades, certa distància, sobre zones més cipis situenelsnuclisurbansauna Autor: Antoni MartínezBernat quants tarongers entre els termes de quants tarongersentreelstermes de són testimonialsinoméshiha uns abancalades. Elscultiusderegadiu marginals enxicotetesvallsozones rellevància, iquedarelegadaazones de muntanyamoltabrupte,tépoca tura, atésqueestractad’unespai les repoblacionsforestals.L’agricul- Els pocpinarsquehihasónfruitde dels recursosirepetitsincendis. conseqüència desobreexplotació La cobertavegetaléspobra,coma forestal éselprincipalaprofitament. ciats ambmoltspenya-segats. L’ús que donenllocadesnivellspronun- encaixonat, i forma congostos i goles, Caballón. ElriuXúquercirculamolt el darrercontrafortdelaserradel i Falaguera; el límit sud el configura lans, itancadaperlaserrad’Alèdua límits occidentalsdelavalldelsAlca- en serres i valls, que arriba fins als el silvícola:forestalidemuntanya El segonpaisatgemésabundantés paisatge agrícola. visual i suposen una dissonància en el cie alscultius,produeixenunimpacte ten lamatriuagrícola,restensuperfí- ca, i elspolígons industrials, fragmen- carreteres, ferrocarriloxarxaelèctri- les infraestructureslineals,comara també enelpaisatge.Efectivament, en latendènciasocioeconòmica,sinó termes d’Alberic,CatadauiAlginet. baixa densitaticonstrucciórecentals quantes urbanitzacionsixaletsde un desert demogràfic, on hi ha unes creat unterritoricaracteritzatperser El relleu muntanyós i la fracció ha monts delaserrad’AlèduaaLlombai. les devinyaaCatadauialspeus la garroferaiunesquantesparcel cultius quepredominensónl’ametler, en frangesdeterrenyestretes.Els ocupa tambéunasuperfíciereduïda Tous iBenimodo.Pelquefaalsecà, .

29 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Sumacàrcer Autor: ESTEPA II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN

En este apartado se ofrece una caracterización relación con la actividad de la población y la pro- Valenciana se ha instalado en el decrecimien- demográfica de las comarcas de la provincia porción de personas residentes que han nacido to, pero la gran mayoría de las comarcas de la de Valencia fundamentada en el análisis de la fuera de la Comunidad Valenciana con el objeti- provincia de Valencia decrecen. Se trata, por estructura y la dinámica de la población a par- vo de analizar la estructura de la población se- lo tanto, de una población estacionaria. Solo tir de los datos de la renovación a primero de gún el origen. Los indicadores de dinámica que Camp de Túria, por una parte, y Horta y Valen- enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da- se analizan son las tasas brutas de natalidad cia, por otra, conservan un crecimiento positi- tos del movimiento natural de la población (na- y mortalidad que se pueden relacionar con la vo. Al concentrar el 60% de la población de la cimientos y defunciones) y de las estadísticas estructura y el crecimiento y sus componentes provincia de Valencia tienen un impacto fuerte de variaciones residenciales publicadas por el (natural o migratorio). Los indicadores de cre- en la dinámica de crecimiento provincial. La Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto cimiento calculados son la tasa de crecimiento Ribera Alta tiene un crecimiento cero, y el res- Nacional de Estadística. En el cálculo de algu- anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016, to de comarcas, Serranía, Canal de Navarrés, nos indicadores, como por ejemplo la tasa de la tasa de crecimiento natural entre los mis- Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva, Safor, Valle población activa, se han utilizado los datos del mos dos momentos, y la tasa de crecimiento de Cofrentes, Vall d’Albaida, Costera, Camp de censo del 2011. Dado que se trata de la mejor anual para el periodo de diez años que va entre Morvedre, Rincón de Ademuz y Ribera Baixa es- herramienta que da cuenta de la estructura el comienzo de enero del 2006 y el de enero del tán inmersas en un proceso de decrecimiento por edad y sexo de la fotografía instantánea 2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl- de intensidad diversa. Aunque hay comarcas de la población a primero de enero del 2015, timo indicador de dinámica calculado es la tasa del interior de la provincia que entraron en un Carles Simó para el análisis de la estructura se ha utilizado de inmigrantes calculada sobre la población a proceso de despoblamiento a mediados de si- la pirámide de población comarcal (representa- comienzo de enero del 2016 y expresada por glo pasado (Gozálvez Pérez, 1987), la tendencia da en grupos quinquenales), que ha sido com- ciento. Finalmente, se ha incorporado también de pérdida de población actual se ha iniciado en parada sistemáticamente con la pirámide de la la densidad de la población expresada en per- los últimos diez años como consecuencia de la provincia de Valencia (Figura 2.1). Para conside- sonas por kilómetro cuadrado, como indicador reducción de la inmigración y el aumento de la rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la de la ocupación del territorio. Indicador que se emigración, lo cual ha vuelto negativo el saldo relación de masculinidad o sex ratio, expresada ha calculado también sobre la población media migratorio. También ha participado la fuerte re- como el número de hombres por cada cien mu- entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con ducción de la fecundidad (número medio de hijos jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes nacidos vivos que tiene una mujer a lo largo de utilizado la edad media, el índice de dependencia oscilaciones en entidades muy pequeñas. su vida fértil, desde los 15 hasta los 49 años), global (relación entre los individuos en edad no por otro lado (Simó et. al., 2012). Desde media- activa respecto de la población potencialmente Actualmente, en la panorámica demográfica dos de la década de los setenta, la fecundidad activa), el índice o tasa de envejecimiento (re- general de las comarcas de la provincia de Va- se instaló en niveles por debajo del umbral del lación entre la población de 65 años y más y la lencia, el decrecimiento y el envejecimiento son reemplazo de las generaciones. Durante ese población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam- los elementos más importantes. Por ahora, la largo periodo de reducción de los nacimientos, bién la tasa de población activa. Se ofrecen tam- tasa de crecimiento provincial conserva toda- la población, que continuaba creciendo gracias bién la tasa de actividad para caracterizar la vía el signo positivo, mientras que la Comunidad al saldo natural, inició un proceso de envejeci-

32 entre els individus en edat no acti no edat en individus els entre dex de dependència global (relació l’ín l’edat mitjana, s’ha utilitzat edat, per al’estructura fa que Pel dones. cent cada per d’homes nombre el com expressada ratio, osex linitat mascu de raó la s’ha emprat sexes, entre l’equilibri de compte tenir Per piràmide de de València. la província comparada amb la sistemàticament quinquennals),grups la qual ha estat població en (representada comarcal de piràmide la s’ha emprat tructura 2015, de gener l’es de al’anàlisi per de aprimer població la de tantània ins fotografia la de isexe edat per l’estructura de compte dóna que eina millor la de tracta es que Atès 2011. de cens del dades les litzat s’han uti activa, població de taxa la com d’alguns indicadors, càlcul En el Estadística. de Nacional i l’Instituto d’Estadística Valencià l’Institut per publicadesvariacions residencials dedefuncions) i de les estadístiques detural la població (naixements i na 2006,de moviment del dades 2015 de gener de i2016, itambé aprimer renovació la de dades les de apartir població la de dinàmica la i l’estructura de l’anàlisi en recolzada de València demarques la província co les de demogràfica racterització ca una s’ofereix apartat En aquest POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA ------va respecte a la poblacióva potencial respecte la densitat de la poblacióla expressa densitat també s’ha incorporat Finalment, cent. per en 2016de i expressada gener de aprimer població la bre so calculada d’immigrants taxa la és calculat dinàmica de indicador Eldarrer mil. per s’expressen taxes 2016. de gener de Totes aquestes 2006 de primer iel gener de primer el entre va que anys deu de període al per anual creixement de taxa la i moments, dos mateixos els entre natural 2016, creixement de taxa la 2015 de gener de primer el i entre anual creixement de taxa la són lats calcu Els de indicadors creixement o migratori). (natural components seus iels creixement iel tructura l’es amb relacionar poden es quals les i mortalitat natalitat de brutes taxes les són s’hi que analitzen ca dinàmi de indicadors Els origen. seu el segons població la de l’estructura Valenciana d’analitzar a fi Comunitat la de fora nascut han que residents persones de proporció ila blació, po la de l’activitat amb relació la caracteritzar per d’activitat taxa la S’ofereixenpoblació activa. també de taxa la també anys), is’ha emprat 0a15 de població ila imés 65 anys ment (relació la població de entre d’envelli otaxa l’índex activa), ment ------l’efecte de les fortes oscil fortes les de l’efecte (2015gener i2016) minorar de a fi de primers dos els entre mitjana població la sobre també calculat s’ha indicador Aquest territori. del l’ocupació de aindicador com drat, qua kilòmetre per persones en da Safor, la Vall de Cofrents, la Vall la d’Al Vall Cofrents, Safor, la de la Bunyol-Xiva, de Foia la quena-Utiel, Re de Plana la Navarrés, de Canal la Serrans, comarques, de resta i la zero, creixement un té Alta Ribera La provincial. dinàmica de creixement la en impacte fort un tenen rritoris te de aquests valència la província el 60%concentrar de la població de En positiu. un creixement conserven l’altre de iValència, Hortes iles tat, Túria, d’un de cos Camp el Només doncs d’una població estacionària. Es tracta València decreixent. estan de província la de comarques les de la però gran majoria decreixement, nitat Valenciana s’ha instal nitat Comu la que mentre positiu, signe el encara conserva provincial ment creixe de taxa la moments aquests En importants. més elements els i l’envellimentdecreixement són el València de província la de ques general de les comarmogràfica de panoràmica la en Actualment, petites. molt entitats . lacions en en lacions . lat en el el en lat ------i per tant, d’edat reproductiva. El El d’edat reproductiva. tant, i per d’edat jove, efectius aportar van que 2005; al. 2007)et Torres Pérez, i 2008; Simó Castro, (Mora XX segle del afinals arrencar van que gració d’immi fluxos intensos els amb tat contrares ser va que d’envelliment procés un iniciar va natural, saldo al gràcies creixent continuava que ció, la dels pobla naixements, reducció de període llarg aquest Durant cions. del de reemplaçament les genera instal 1970, va es dels cada fecunditat la 2012). al. et dè la de mitjans de Des 15 (Simó banda 49 anys), als d’altra dels des fèrtil, vida seua la de llarg al dona una té que vius nascuts fills de mitjà (nombre fecunditat la de ció reduc forta la També participat ha hi migratori. saldo el negatiu tornat ha cosa qual la l’emigració, de l’augment i immigració la de reducció la de cia a conseqüèn com anys deu darrers els en s’ha iniciat actual població de pèrdua de 1987), tendència aquesta Pérez, (Gozálvez passat segle del deun despoblament a procés meitat en entrar van província la de l’interior de comarques Totsa. algunes ique diver d’intensitat de decreixement procés un en immerses estan Baixa d’Ademús Racó el Ribera ila vedre, Mor de Camp el Costera, la baida, . lar en nivells per sota del llindar llindar del sota per nivells en lar ------

33 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 34 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Morvedre). Finalmente, tres comarcas y las co y las comarcas tres Finalmente, Morvedre). Vall d’Albaida de yCamp Baixa, Ribera Costera, y 100.000 Buñol-Chiva, de Hoya (Requena-Utiel, 20.000 entre tienen comarcas Seis Serranía). y Navarrés de Canal Cofrentes-Ayora, de lle Va Ademuz, de (Rincón 20.000de habitantes menos tienen comarcas Cuatro grandes. son diferencias las tamaño, al Encuanto difieren. población y los tamaños poblacionales también la de estructura La tiempo. el yen intensidad en difieren y las inmigrantes llegadas de personas laporque de pérdida población por emigración aspectos muchos en difieren comarcas, entre parecidas características las de Apesar a otra. comarca una de enormemente cambia rámica también al La pano envejecimiento. contribuye que hecho joven-adulta, población expulsa torio cambio de signo del el saldo terri migratorio, al., 2014). et. (Simó jecimiento el con Además, El cambio de hace tendencia acelerar el enve años. diez dura ya tendencia la yahora fuerza, con disminuido ha nacimientos de número el recursos–, a los acceso de crisis una definitiva, –en actual y laboral económica crisis la Con valencianas. tierras en establecidas vez una reproductivo decidían emprender su proyecto amenudo inmigrantes de –jóvenes– parejas las a que principalmente gracias aumentó mientos naci de número El reproductiva. edad de tanto, y, lo por joven edad de efectivos aportaron que 2008;al., 2005; 2007) et. Simó Torres Pérez, y Castro (Mora pasado siglo del postrimerías las de que en inmigración comenzaron intensos flujos los con contrarrestado fue que miento POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA ------los 100.000los habitantes. y Valencia) superan y Horta Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana área del marcas peran los 10.000 habitantes. En el tamaño po tamaño En el 10.000 los peran habitantes. su que municipios ocho los en vive comarca la El70,39% de población la de y Carcaixent. mesí en tamaño poblacional que son Alge portantes im muy también municipios dos hay Además, 357. tiene que Cotes, pequeño, más municipio yel 44.000 los habitantes, supera que Alzira, 2.1) (Cuadro heterogénea muy 35– tiene es –la comarca municipios por ción 8,68% La distribu de la provincial. población el representa Alta Ribera La de población La la de población 2.1.2 El tamaño (Cuadro 2.1). (Cuadro provincia la de media la de ala na cerca muy también es edades por estructura la comarca, Enla positivo. migratorio saldo del aunque de modo muy débil, como consecuencia crecido, ha población la negativo, pero a cero cercano sido ha natural saldo el que de a pesar año, y,último el en positivo permanecido ha ción pobla la de crecimiento el años últimos En los metropolitanas. blada de las después comarcas po más comarca segunda la es Alta Ribera La demográfica 2.1.1 Panorámica . Está la capital, capital, la . Está ------(Cuadro 2.1). (Cuadro habitantes mil de menos con municipios seis hay Y,población. finalmente, 28,01% al concentran que 21 la de municipios 1.000 entre hay y 10.000blacional habitantes otro municipio presenta valores por encima encima por valores presenta municipio otro masculinizado, ligeramente Montroi, ningún excepto comarca: la de municipios diferentes los en también sino comarcal media la en solo no sexos los entre fuerte equilibrio un también 2.1) de masculinidadrelación (Cuadro La mujeres. las de supervivencia mayor la de consecuencia yes provincia la de pirámides las de mayoría la en pasa como edad de años tenta se los de apartir patente hace se sexos entre conocidas. El desequilibrio diferenciadas cas adinámi responder parecen yno mínimas son provincia la de y la comarcal pirámide la entre diferencias Las nuevo. de reducido ha se talidad na la económica crisis la con entonces, Desde 2010. el hasta efectivos de número el aumentó natalidad la de aumento el con porque siglo, de las nacidas excepto con elrejuvenecen, inicio que a medida efectivos menos tienen años ta de menosvincia, las de cuaren generaciones pro la Como años. últimos los en población la de historia la de reflejo un constituye que lo tida, 2.1.9) (gráfica pirámide la de inver trompa de es forma La envejecida. población una es Alta bera Ri La de la comarcas, las de resto el en Como la de población 2.1.3 Estructura expresa ------de Requena - Utiel, Foia de Bunyol Bunyol de Foia - Utiel, Requena de (Plana 20.000 100.000 i habitants entre tenen comarques rrans). Sis iSe Navarrés de Canal frents-Aiora, 20.000 (Racó d’Ademús, Vall Co de de menys comarques tenen Quatre grans. són diferències les grandària ala fa que Pel difereixen. també nals la població i les grandàries poblacio L’estructura de temps. el ien sitat en inten difereixen nes immigrants perso de arribades iles emigració perquè la pèrdua de població per aspectes en molts difereixen tes aques comarques, entre semblants Tot trets al’altra. iels d’una comarca enormement canvia panoràmica La a l’envelliment. també contribuint ta, jove-adul població foragita territori de signe elcanvi del saldo migratori 2014). al. et (Simó el amb A més, l’envelliment accelerar fent cia està tendèn de canvi Aquest anys. deu du ja tendència aquesta iara força, amb disminuït ha naixements de bre nom el recursos–, als d’accés crisi una –en definitiva, actual i laboral valencianes. Amb econòmica la crisi terres en establertes volta una tiu prendre el seu projecte reproduc decidien em freqüentment molt –joves–d’immigrants parelles les que fet al principalment gràcies tar va augmennombre de naixements DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA ------La població de la Ribera Alta repre Alta Ribera la de població La la de població 2.1.2 grandària La més poblada de les comar després comarca segona la és Alta Ribera La demogràfica 2.1.1 Panoràmica comarca en té 35– hetero té en molt és comarca cial. per municipis La distribució –la provin 8,68% el població la de senta (Quadre 2.1). província la de na mitja la de ala propera molt també és edats per l’estructura comarca, En aquesta positiu. migratori saldo feble,molt com a conseqüència del manera de que encara crescut, ha població la negatiu, però azero per pro estat ha natural saldo el i que any, tot darrer el i, en positiu romàs de la elanys població creixement ha darrers Enels metropolitanes. ques habitants. habitants. 100.000 els iValència) superen tes Hor iles Alta Túria, Safor,de Ribera (Camp metropolitana l’àrea de ques comar iles comarques tres ment, Final Morvedre. d’Albaida de i Camp Vall Baixa, ,Ribera Costera - Xiva, ------fins al 2010. al fins amb d’aleshores, Des d’efectius nombre els augmentar van natalitat la de l’augment amb perquè segle, de l’inici amb cudes de les nas tret que rejoveneixen, amesura efectius menys tenen 40 anys de menys de generacions les província, a la Com anys. rrers da els en població la de història la de reflex un constitueix cosa qual la 2.1.9) (gràfic invertida, baldufa de és piràmide seua la de forma La vellida. en població una és Alta Ribera la de la comarques, les de resta a la Com la de població 2.1.3 Estructura gènia habitants habitants 1000 de menys amb municipis sis ha 28,01% hi Ifinalment, població. la de el concentren que 21 ha hi municipis 1.000 entre nal i 10.000 habitants poblacio grandària Enla habitants. 10.000 els superen que municipis vuit els en viu comarca la de població El70,39% la de iCarcaixent. mesí grandària poblacional que són Alge en municipis també molt importants 357. té en Cotes, dos ha hi tit, Amés, pe més municipi el que mentre tants 44.000 els habi supera que Alzira, (Quadre 2.1) (Quadre 2.1). . Hi ha la capital, capital, la . Hi ha ------na provincial amb valors de 17,23 de valors amb provincial na mitja la de damunt per pèl un està i l’índex de dependència, la comarca d’envelliment taxa la indicadors, dos (50,34). altres Sellent als atenem Si (39,31)Montroi alta, d’edat més iel edat, menor amb municipi el entre d’11 és d’edat mitjana anys variació la municipis En els 42 anys. quasi de l’edat mitjana de cas el És provincial. mitjana la en situen i el comarca la el grauevidencien d’envelliment de edat per a l’estructura referència fan que 100 indicadors Els dones. cada 90 per dels baix o per homes 110 dels dalt per valors presenta municipi altre cap masculinitzat, lleugerament Montroi, de tret ca: comar la de municipis diferents els en també sinó comarcal mitjana la en només no sexes els entre libri 2.1.9) equi fort un també expressa (taula masculinitat de raó La dones. les de supervivència major la de conseqüència iés província la de piràmides les de majoria la en sa pas d’edat com 70 anys dels partir a palès fa es sexes entre equilibri conegudes. Eldiferenciades des a dinàmiquessemblen respondre ino mínimes són província la de la i Alta Ribera la de piràmide la tre en diferències Les nou. de reduït s’ha natalitat la econòmica crisi la ------

35 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 36 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS y el de edad más alta, Sellent (50,34). Sellent alta, más edad aten Si de y el (39,31) Montroi edad, menor con municipio el entre años once de es media edad de variación la municipios, En los 42años. casi de mediana edad la de caso el Es provincial. media la en túan el de grado la de y comarca envejecimiento lo si evidencian edad por estructura a la referencia hacen que indicadores Los mujeres. cien cada 110 90 los de por los de debajo o por hombres Figura 2.1Fuente:PadrónMunicipalContinuo,IVE,2016 POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA - - ños menores de dieciséis años, y 43 persones y 43 persones años, dieciséis de menores ños ni cien cada por 64 de años mayores personas como el municipio menos con envejecido doce aparece Montserrat dencia respectivamente. y el dela índice envejecimiento de tasa depen 17,23 de valores con provincial y51,44 para media la de encima por poco un está comarca y el índiceenvejecimiento de dependencia, la de tasa la indicadores, dos otros alos demos - - fuera. nacido han cien cada de tres sólo Joanet Sant en que mientras nas, valencia tierras de fuera nacido ha personas cuatro cada de una Montroi en fuertes: muy variaciones hay comarca la en indicador el en (17,79%). Valenciana Comunitat la bien, Ahora de fuera nacido han que habitantes de baja más proporción tercera la presenta Alta Ribera La Vall d’Albaida, yLa Costera La de después gen, ori por estructura ala Encuanto (Montserrat). (L’Ènova)envejecido 69,95% y el joven más del 60,92% más los municipio del entre sitúa se municipios diferentes los entre variación y la provincial media la en prácticamente cuentra en se comarca la de activa población la de tasa La activa. edad en personas cien cada por de dependencia de 64 dependientes personas índice yun niños, cien cada por mayores sonas 27 per casi de envejecimiento de tasa una tra L’Ènova, es regis que envejecido Elmás activa. edad en personas cien cada por dependientes do natural. De media, del primero de enero del del enero de primero del media, De natural. do sal del reducción y la emigración la por nadas ocasio habitantes de pérdidas de periodo un de consecuencia como año último el en comarca la llegado ha que al nulo prácticamente miento creci el es dinámica la define más que El hecho crecimiento migraciones, mortalidad, 2.1.4 natalidad, Dinámica: ------en porcentaje).(*)Sindatos municipio (2) Fuente:INE.Censo Cuadro 2.1(1)Fuente:IVE (4) Altas de hombresporcada municipales depersonasdel sobre lapoblación de 2011. (3) Numero 100 mujeres. (2017). a procedentes defuera de2015(expresado 1 de enero ESTRUCTURA YDINÁMICADELAPOBLACIÓN DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Benimuslem Gavarda Catadau Carlet Càrcer Carcaixent Massalavés Benimodo Guadassuar C.Valenciana Provincia Manuel Ènova, l’ Cotes Pobla Llarga,la Montserrat Llombai Comarca/Provincia Villanueva deCastellón Rafelguaraf Benifaió Comarca Montroy Turís Real Alzira Alberic Tous Sumacàrcer Sellent Sant Joanet Beneixida Algemesí Alcúdia, l’ Alcàntera deXúquer Senyera Alfarp Antella Alginet Municipios

4.980.689 2.543.315

220.647 15.397 20.479 11.913 10.498 11.691 44.554 13.144 27.633 8,68 % Población 2015 (1) 1.113 1.965 1.597 5.927 2.761 2.229 2.891 7.231 2.507 4.536 2.765 7.270 2.291 2.422 6.528 1.168 1.341 1.265 1.175 1.301 1.532 658 941 357 401 690 476

213,57 235,26 de población Densidad 227 141 156 337 178 212 167 122 264 346 410 450 159 591 358 148 497 124 390 213 549 578 257 403 400 666 78 92 50 56 82 10 28 57 74 73 -

Sex ratio 104 100 107 110 105 101 108 101 112 110 101 109 109 101 100 104 107 (1) (3) 98 97 99 91 99 93 98 96 95 99 99 98 99 95 98 90 99 98 95 98 97 -

10,64 10,79 11,21 11,35 12,76 15,32 12,61 11,34 10,69 2015 (1) natalidad Tasa de 8,83 8,72 9,42 5,39 9,03 6,11 8,94 6,88 9,62 9,42 7,58 4,25 7,94 5,64 0,00 8,31 9,79 8,73 4,95 8,65 6,46 2,49 2,90 5,53 5,14 8,49 8,20 5,38 9,66 -

mortalidad 2015 (1) Tasa de 11,68 11,82 13,74 13,68 13,83 10,77 12,30 12,24 10,32 15,94 13,44 12,47 10,18 14,17 15,37 9,09 9,61 9,78 9,52 7,18 8,14 9,56 9,48 8,40 8,73 5,67 8,87 7,96 7,66 8,73 8,76 7,71 8,40 8,83 9,55 7,83 4,26 8,9 -

inmigraciones 4,43 3,66 4,53 (1) (4) 3,41 3,88 3,21 3,53 4,26 4,82 3,87 2,78 2,87 4,42 4,76 4,12 3,08 3,37 7,23 3,63 3,19 3,25 2,11 6,78 5,56 2,13 2,61 4,21 2,05 3,24 4,20 6,33 4,70 3,92 4,70 3,32 2,31 3,47 2,64 % -

33,22 % % Residentes nacidos fuera 28,11 % 17,79 % 10,78 % 19,00 % 17,76 % 16,03 % 17,05 % 22,14 % 17,75 % 16,63 % 13,78 % 21,92 % 20,04 % 14,29 % 12,61 % 14,77 % 15,82 % 15,40 % 11,99 % 25,94 % 10,87 % 20,90 % 12,25 % 21,39 % 17,46 % 17,38 % 21,08 % 22,00 % 22,62 % 14,22 % 17,26 % de laCCAA 5,66 7,97 % 6,58 % 9,08 % 8,51 % 3,15 % 4,90 % (2) %

crecimiento 2015 (1) -21,28 -19,15 -21,56 -16,28 -23,19 -23,97 -47,38 -12,22 -16,41 -14,36 -23,06 12,41 11,03 10,58 Tasa de -4,17 -8,14 anual -0,84 -4,89 -5,31 -8,69 -8,40 -0,84 -4,34 -0,55 -7,84 -1,48 -0,94 -2,55 0,37 0,13 2,00 3,59 2,20 8,85 5,53 3,95 3,71 8,40 -

crecimiento -13,20 -10,22 -10,11 11,08 2015 (1) -0,26 -0,19 -0,18 -2,79 -3,07 -4,90 -6,36 -5,33 -2,91 -7,66 -3,22 -1,09 -8,44 -0,42 -1,54 -2,53 -5,78 -7,89 -5,39 -2,60 -6,02 Tasa de natural 0,10 2,24 5,09 0,69 1,07 0,51 0,11 3,99 4,18 0,92 2,64 2,50 0,66 -

2006-2016 crecimiento -12,59 -14,48 -11,51 14,58 40,15 30,43 13,35 12,11 11,71 13,76 20,72 Tasa de -7,49 -5,82 -4,68 -4,06 -2,96 -2,53 -3,62 -3,06 -1,54 -4,80 3,23 3,29 3,14 8,11 2,85 6,44 1,16 6,00 3,75 2,71 7,17 0,54 1,02 2,92 8,21 2,82 6,10 anual -

población Tasa de 66,69 67,02 66,03 63,91 67,49 65,35 60,92 64,95 61,72 65,42 62,94 67,13 65,68 65,25 66,41 65,55 65,70 69,12 69,95 64,01 65,67 66,72 64,68 66,71 67,10 63,32 63,47 64,99 65,85 66,56 64,61 66,21 69,77 62,76 67,43 66,05 68,06 65,73 activa (2) -

dependencia 49, 21 Índice de 51,44 49,95 48,18 52,85 56,48 58,95 53,02 64,14 53,96 62,03 50,58 52,49 52,21 49,05 52,25 53,25 49,90 52,28 44,72 42,97 49,89 56,24 57,93 51,41 54,55 49,03 50,24 51,04 57,43 59,33 48,30 53,86 52,14 51,86 54,66 43,46 46,92 (2) -

envejecimiento 16, 69 17,23 17,16 18,32 17,94 20,41 16,41 21,45 21,19 22,36 18,83 20,03 17,18 17,98 26,65 17,77 15,51 18,35 19,77 19,27 11,77 18,84 16,56 19,05 23,87 17,33 16,32 20,45 23,47 13,07 16,70 17,76 25,32 15,79 15,82 17,01 16,63 26,00 Tasa de (2) -

42, 21 41,99 42,35 42,21 43,18 42,07 44,99 47,55 44,70 42,35 43,72 47,13 43,69 39,31 43,85 42,22 42,84 43,06 43,21 42,11 42,25 43,53 43,50 45,02 43,64 41,13 41,43 44,56 41,50 47,60 40,03 40,60 42,42 49,56 41,85 41,97 50,34 43,30 media Edad -

37 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 38 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Alfarb, Senyera y Senyera Algemesí.Alfarb, como densidad alta de municipios con te), junto cuadrado respectivamen por kilómetro tantes (10 Tous como ySellent baja muy dad y28 habi de la hay comarca Dentro municipios de densi provincia. la de densa más comarca quinta la es bien, ahora cuadrado; kilómetro por tantes 227y con habi provincial media la de debajo por poco un sitúa se población de densidad La 2.1.5 Densidad población de 2.1). (Cuadro habitantes cien cada por 3,66 llegados recién de padrón) de (altas entrada una registrado ha comarca la observado año último el en hecho, De natural. saldo el que positivo migratorio do sal el más contribuyen hacen, lo que los y en municipios, once crecen sólo actualmente sas, co las Así nacimientos. a los superan funciones de las resto, Enel yAlfarb. Carcaixent en cero y prácticamente Senyera de caso el en tenso in un positivo, saldopueblos natural conservan 14 y Torís). sólo año, 35Real los de último En el Joanet, Sant Montserrat, (Montroi, fuerte mo rit a un creciendo continuado han otros que Mientras yAntella. Sellent Sumacàrcer, como en municipiosdecrecimiento, intensamente de proceso un iniciado han municipios muchos porque bajo muy anual ritmo aun crecido ha 2016 del enero de 2006 comarca la primero al POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA ------Restes delMonestirdelaMurta.Alzira. Autor: Antoni MartínezBernat l’estructura per de origen,l’estructura després a fa que Pel (Montserrat). jove més (l’Ènova) 69,95% i el envellit més del 60,92% els municipi del entre tua si se municipis diferents els entre variació i la provincial mitjana la en pràcticament troba es comarca la de activa població la de taxa La va. acti edat en 100cada persones de per 64 dependents persones i un índexxiquets, de dependència 100cada per majors 27persones quasi de d’envelliment taxa una tra regis que l’Ènova és envellit El més activa. edat en 100cada persones per dependents i 43 persones anys, 16 de menors 100cada xiquets per 64 de anys majors persones 12 amb envellit menys municipi el com apareix Montserrat vament. i l’índex de dependència respecti i 51,44 d’envelliment taxa a la per DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA - - - - període de pèrdues d’habitants oca d’habitants pèrdues de període d’un a conseqüència com any darrer el en comarca la arribat ha que al nul pràcticament és el creixement dinàmica la de definidor més fet El creixement. migracions, mortalitat, 2.1.4 natalitat, Dinàmica: 100 són nascudes fora. fora. 100 nascudes són cada 3 de només Joanet a Sant que mentre valencianes, terres de fora nascut ha 4persones cada 1de troi aMon fortes: molt variacions ha hi comarca ala indicadors aquest en (17,79%). Valenciana munitat bé, Ara Co la de fora nascut han que tants d’habi baixa més proporció tercera la presenta alta Ribera la de marca Vall i la d’Albaida, co la Costera la - - - - - el saldo natural. De fet, en el darrer darrer el en fet, De natural. saldo el que positiu migratori saldo el més contribueix fan ho que els ien pis, 11tualment només creixen munici ac coses, les Així naixements. els superen defuncions les resta En la iAlfarb. Carcaixent en zero cament ipràcti Senyera de cas el en intens positiu, natural saldo un conserven 14 any, només 35 pobles dels rrer iTorís). Real Joanet, da En el Sant Montserrat, (Montroi, fort ritme aun creixent continuat han d’altres que Mentre iAntella. Sellent càrcer, Suma com municipis en sament inten deun decreixement, procés municipisperquè molts han iniciat baix molt anual ritme aun crescut 2016 de gener de ha comarca la 2006 de primer al gener de primer del En mitjana, natural. saldo del ció reduc ila l’emigració per sionades ------com Alfarb, Senyera icom Senyera Algemesí. Alfarb, densitat d’alta municipis amb ment junta respectivament, quadrat tre (10 quilòme per llent i28 habitants Tous com iSa baixa molt densitat de municipis ha hi comarca la Dins província. la de densa més marca co cinquena la és bé, ara quadrat; quilòmetre per 227i amb habitants provincial mitjana la de sota per poc un situa se població de densitat La 2.1.5 població de Densitat tants (Quadre 2.1).tants 100 cada per habi 3,66 nouvinguts de padró) de (altes entrada una trat regis ha comarca la observat any ------

39 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.2 MERCADO LABORAL

La caracterización de un mercado laboral se claramente superior a la media comarcal en contra de las mujeres es particularmente ele- realiza habitualmente utilizando diversos indi- algunos de los municipios con más población vada (entre nueve y diez puntos). cadores que expresan la incorporación de la como Alginet, Alberic y Algemesí, algo mayor población a la actividad laboral (ya sea trabajan- que la media en l’Alcúdia y algo inferior en Be- De acuerdo de nuevo con los datos del Censo do en un empleo o buscándolo activamente), el nifaió, Alzira, Carcaixent y Carlet. Las tasas de Población de 2001, la población ocupada nivel educativo, la incidencia del empleo y el des- de actividad más bajas se registran en buena residente en la comarca se sitúa destacada- empleo (diferenciando en términos de género, parte de los municipios menos poblados y con mente en Alzira (19%), Algemesí (13%) y Car- edad o nacionalidad), las condiciones laborales un mayor envejecimiento. La tasa de actividad caixent (9%), seguidos de Carlet (7%), Alginet (temporalidad, jornada...) y la distribución de los masculina en la comarca es diez puntos supe- y Benifaió (6%), L’Alcúdia y Alberic (5%). Ahora puestos de trabajo entre los distintos sectores rior a la femenina, denotando una mayor dedi- bien, un indicador significativo para observar productivos. En el caso de un análisis comarcal cación a las tareas domésticas de las mujeres. qué municipios son más dinámicos en términos y municipal como el que nos ocupa, la disponibi- En general, coinciden los municipios de mayor de ocupación es la tasa de empleo. Como me- lidad de fuentes de información estadística fia- tasa de actividad global con aquellos en los que dia, algo más del 43% de la población en edad bles es un problema, por lo que combinaremos la participación de las mujeres en la actividad de trabajar (16 y más años) que reside en La diversas fuentes buscando ofrecer un retrato también es más alta. Ribera Alta está ocupada, nivel que es un punto ajustado de la comarca de La Ribera Alta en superior al de la Comunitat Valenciana y algo in- términos laborales. Por otra parte, la tasa de paro (proporción de ferior al de la provincia de València. Presentan Ernest Cano la población activa que está desempleada), se- una tasa superior de empleo Algemesí, Benifaió, Amat Sánchez Josep Vicent Pitxer gún los datos del Censo de Población de 2011 L’Alcúdia y Alginet, mientras que la incidencia del Josep Banyuls 2.2.1 Caracterización de la comarca (no comparables a los de la Encuesta de Pobla- empleo en la población residente es menor que Juan Ramón Gallego en relación a la actividad ción Activa), fue casi de un 32%, prácticamente la media comarcal en Carlet, Alberic, Alzira y económica idéntica a la de la provincia de València, pero Carcaixent. Si nos referimos a las diferencias inferior a la de la Comunitat Valenciana (Cuadro de género, la tasa de empleo de las mujeres es De acuerdo con los datos del Censo de Pobla- 2.2). Si nos referimos a los municipios más po- once puntos inferior a la de los hombres en el ción, elaborado por el Instituto Nacional de Es- blados, tenían tasas de paro superiores a la me- conjunto de la comarca, y en todos los munici- tadística (INE) en el año 2011, la comarca de dia comarcal Alberic, Carcaixent y Alzira (tam- pios de la comarca se observa esta peor posi- La Ribera Alta tenía una tasa de actividad (po- bién Carlet y Alginet, pero cerca de la media), ción de la mujer en el acceso al empleo. blación activa respecto a la población en edad mientras que la incidencia del desempleo era de trabajar) cercana al 64% de la población de menor en L’Alcúdia, Algemesí y Benifaió. La tasa Para actualizar la información de tasas de ac- 16 años. prácticamente igual a la registrada de paro femenina supera a la masculina en el tividad y paro a nivel comarcal podemos acudir en la Comunitat Valenciana y en la provincia de conjunto de la comarca (en más de seis puntos) a la explotación estadística de datos de la En- València (Cuadro 2.2). Este indicador del grado y prácticamente en todos los municipios ocurre cuesta de Población Activa (EPA) realizada a ni- de incorporación de la población al mercado la- así. En municipios significativos poblacionalmen- vel subprovincial y disponible a través del Portal boral (sea trabajando o buscando empleo) es te como Benifaió y Carcaixent, la diferencia en Estadístico de la Generalitat Valenciana, si bien

40 2.2 MERCAT LABORAL blació de setze anys. Pràcticament Pràcticament anys. setze de blació 64% al po la de propera treballar) de edat en població ala respecte activa (població d’activitat taxa una tenia Alta Ribera la de comarca la (INE) l’any de 2011, Estadística de de població, Nacional de l’Instituto cens del dades les amb D’acord econòmica al’activitat que pel fa comarca 2.2.1 dela Caracterització laborals. termes en Alta Ribera la de comarca la de ajustat retrat un d’oferir tal per fonts diverses binarem com cosa qual la per problema, un és fiables estadística d’informació fonts de que ens ocupa, la disponibilitat la com i municipal comarcal anàlisi d’una cas Enel productius. sectors els diferents entre dels de llocs treball jornada...)(temporalitat, i la distribució o nacionalitat), les condicions laborals edat gènere, de termes en renciant (dife desocupació ila l’ocupació de ment), la incidència educatiu, el nivell activa una ocercant-ne ocupació una en treballant siga (ja laboral vitat al’acti població la de incorporació la que expressen indicadors diversos utilitzant habitualment fa es boral la d’un mercat caracterització La ------rim als municipis més poblats, tenien tenien poblats, més municipis als rim cia cia Valèn de província i a la Valenciana Comunitat la en registrada a la igual d’incorporació de la població al mer al població la de d’incorporació Valenciana Comunitat la de ala inferior però cia, a la de deidèntica Valèn la província 32%, un pràcticament quasi ser va les de l’enquesta de població activa), població del 2011 (no comparables a rada), segons les dades del cens de atu està que activa població la de ció (propor d’atur taxa la banda, D’altra alta. més també l’activitat en dones les de participació una tenen que els amb global d’activitat taxa major de general, els municipis coincideixen de lesques dones. domèstiques En tas ales dedicació major una denota femenina, ala superior punts deu és comarca ala masculina d’activitat taxa La alt. més envelliment un amb dels municipis i part poblats menys bona en registren es baixes més d’activitat taxes Les iCarlet. caixent Car Alzira, aBenifaió, iinferior cúdia al’Al mitjana la que més mica una i Algemesí, Alberic Alginet, ara com dels municipis amb més població diversos en comarcal mitjana a la ocupació) que és clarament superior ocercant (siga treballant laboral cat (Quadre 2.2) (Quadre 2.2) . Indicador del grau grau del . Indicador . Si ens refe ens . Si ------perior d’ocupacióperior Algemesí, Benifaió, su taxa una Presenten València. de província la de al inferior mica una i Valenciana Comunitat la de al rior supe punt un és que nivell ocupada, està Alta Ribera ala resideix que anys) imés (setze treballar de edat en 43% població la del de més mica una amitjana, Com d’ocupació. taxa la és d’ocupació termes en dinàmics més són municipis quins a observar per significatiu indicador un bé, Ara (6%), (5%).Benifaió l’Alcúdia iAlberic (7%), i Carlet Alginet de (9%), seguits (19%), Algemesí (13%) i Carcaixent aAlzira destacadament situa se ció a ocupada la comarca resident cens de població del 2001, la pobla del dades les amb nou de D’acord punts). ideu nou (entre elevada ment de les donesen és particular contra diferència la iCarcaixent, Benifaió poblacionalment com significatius Enmunicipis així. ocorre municipis els tots en i pràcticament punts) sis de (en més comarca la de conjunt el en d’atur la femenina supera masculina taxa La iBenifaió. Algemesí cúdia, al’Al menor era desocupació la de la mitjana), que la incidència mentre de prop però iAlginet, Carlet (també iAlzira Carcaixent Alberic, comarcal mitjana ala superiors d’atur taxes - - - - - tonòmica i provincial. Pel que fa a la a la fa que Pel i provincial. tonòmica au aescala que clara més manera 2009 anys i2017 els entre de tivitat d’ac taxa la créixer va activa, blació po la de reducció ila tot comarca, ala que, ja miqueta, una crescut ha de València; amb la la diferència crisi Valenciana la Comunitat i la província de ala superior 2009 mica una era el en Alta Ribera la de d’activitat taxa la font, l’INE. la Segons publica que l’EPA de oestatals autonòmics cials, provin resultats els tenen que les a inferiors són ifiabilitat estadística significativitat la ique tot Valenciana, Generalitat la de Estadístic Portal del i a disponible través la subprovincial (EPA) aesca feta activa població de l’enquesta de dades de estadística marcal podem acudir a l’explotació co a escala i atur d’activitat taxes de informació la aactualitzar Per al’ocupació. l’accés en dona la de ció posi pitjor la s’observa comarca la de municipis els tots ien comarca, la de conjunt el en homes dels a la inferior punts onze és dones les de d’ocupació taxa la gènere, de cies diferèn ales referim ens Si caixent. i Car Alzira Alberic, a Carlet, marcal co mitjana la que menor és resident cidència de l’ocupació en la població l’Alcúdia que la in mentre i Alginet, ------

41 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 42 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS (Cuadro (Cuadro trabajar de edad en población la senta pre que educativos niveles los analizar miten 2011 de Población de Censo del per datos Los dela comarca educativo nivel del 2.2.2 Caracterización activa. población la 20% sobre del comarcal nivel un alcanza que en momento 2013 entre y2017, importante reducción y una 2009 y201323% 31%) del del amás (pasando entre intenso aumento un reciente período el en tenido habría paro de tasa La afirmación. esta confirman no posteriormente veremos que 2011 de Población registrado paro de ylos de Censo del aportados anteriormente datos 2017), en punto un de los bien alrededor si solo 2009 en y2013, puntos ytres dos pero (entre cidencia del desempleo superior a la valenciana in una por caracterizaría se EPA, Alta Ribera la la de explotación esta con acuerdo de paro, de tasa a la respecta que lo Por y provincial. mico autonó y 2017 anivel que clara más forma de 2009 entre actividad de tasa la acrecentó se activa, población la de reducción la de a pesar comarca, la en que, ya tanto un crecido ha cia de València; diferen provincia esta la con crisis y la Valenciana Comunitat la de a la superior 2009 en algo era Alta Ribera La de actividad de tasa la fuente, INE. esta el Según publica que EPAla de onacionales autonómicos vinciales, pro resultados los tienen que alas inferiores son y fiabilidad estadística su significatividad 2.2 MERCADO LABORAL ------superior a la media. ala superior deporción población o sin analfabeta estudios pro una L’Alcúdia, tienen tra, iBenifaió Alginet con Por i Carcaixent. Alzira Algemesí, marcal co media la de encima por superiores estudios con población la de importancia una presentan poblados, más municipios los en educativos les nive los analizamos Si estudios. tienen no que los yde grado primer el solo alcanzado han que aquellos de peso mayor y un valenciana) media la de debajo por puntos (máscuatro de grado tercer de estudios con población la de relativa importancia menor una destaca València, de provincia yla Valenciana Comunitat la con mos compara Si doctorado). universitario, o máster grado (es decir, diplomatura, grado licenciatura, tercer de 14% del estudios ycerca con gatoria) señanza secundaria, o postobli sea obligatoria (en grado segundo de rio), 57% un estudios con obligato nivel el alcanzar sin pero estudios, de omás (cinco años grado primer de estudios con 18% un casi estudios, sin 10%un personas de ycasi 2% analfabetos un de en concreta se Alta Ribera La en educativo nivel según años más 2.3) comentar la del evolución comentar empleo y comarcal (Cuadro Social 2.4)Seguridad permiten nos la de Registro del afiliaciones de datos Los nacionalidad y sexo, por edad comarcal, empleo del 2.2.3 Caracterización . La distribución de las personas de 16 de y personas las de distribución . La ------atrae población de otros municipios que vienen vienen que municipios otros de población atrae netos que en términos blacional evidenciando 2017, en comarca la po peso su de encima por en existentes trabajo de puestos los de parte cuarta una concentra Alzira y ocupada. trabajar de en la edad población de residente, yor parte ma la sitúa se que señalado hemos riormente marca coinciden con aquellos en los que ante a lade Social lasSeguridad de la afiliaciones co parte mayor la concentran que municipios Los 35%el y 37%). (con una femenina presencia en el empleo entre L’Alcúdia, Alberic, oAlginet como baja, Algemesí más feminización de tasa una con municipios al empleo. Alta bera en Especialmente aquellos Ri la de mujer la de incorporación ala cuanto en todavía arealizar recorrido importante un hay tanto, lo Por y autonómico. provincial bito ám del al inferior puntos cinco 40%, nivel aun 39% el yel entre mantiene se comarcal empleo del feminización y la mujeres, las ocupan que los que más poco un crecido han hombres por de València.provincia Los empleos cubiertos la de al cercano aunque Valenciana Comunitat 2013 entre y 2017, la en registrado al inferior 13% del Alta Ribera La en trabajo de puestos de volumen del crecimiento un indica fuente Esta que hemos analizadoda residente previamente. ocupa población la de caracterización la de cia en la comarca,pados a por diferen residentes ocu necesariamente no zona, la en existentes trabajo de puestos los de trata Se reciente. ca municipal en la fase de económi recuperación ------Cuadro 2.2 POBLACIÓN ENRELACIÓNCONLAACTIVIDADECONÓMICA,PORSEXO 2.2 MERCAT LABORAL Benifaió Beneixida Antella Alginet Alcúdia, l’ Benimuslem Benimodo Alzira Algemesí Alfarp Alcàntera deXúquer Alberic Província deValència Comunitat Valenciana Pobla Llarga,la Ènova, l’ Carcaixent La RiberaAlta Tous Sant Joanet Cotes Villanueva deCastellón Turís Rafelguaraf Montserrat Montroi/Montroy Manuel Llombai Guadassuar Gavarda Catadau Sellent Massalavés Carlet Càrcer Real Sumacàrcer Senyera Municipios

Fuente: CensodePoblación 2011(INE).

64,2 % 63,6 % 63,6 % 54,5 % 63,2 % 66,1 % 66,4 % 64,3 % 68,4 % 63,7 % 66,3 % 62,6 % 66,0 % 66,4 % 66,4 % 58,4 % 61,3 % 62,8 % 63,8 % 60,0 % 62,9 % 67,8 % 60,8 % 61,7 % 61,2 % 62,9 % 62,4 % 53,9 % 62,5 % 60,8 % 65,4 % 69,0 % 63,3 % 63,2 % 62,8 % 59,0 % 55,1 % 68,3 % Total

Tasa deactividad2011 68,9 % 68,0 % 68,7 % Hombres 71,9 % 62,4 % 70,1 % 71,4 % 68,3 % 72,5 % 68,4 % 69,3 % 78,6 % 70,5 % 66,7 % 66,6 % 68,4 % 69,3 % 67,9 % 64,2 % 73,4 % 68,7 % 67,7 % 63,5 % 65,7 % 69,3 % 70,0 % 66,7 % 69,4 % 64,6 % 74,3 % 66,8 % 70,0 % 64,9 % 68,3 % 65,1 % 74,7 % 65,0 % 66,2 %

59,7 % 59,3 % 58,5 % 59,4 % 46,2 % 58,9 % 59,8 % 58,1 % 60,8 % 58,2 % 62,3 % 63,5 % 59,5 % 62,3 % 62,5 % 59,1 % 51,1 % 53,1 % 54,5 % 55,8 % 58,5 % 55,6 % 60,8 % 61,4 % 52,7 % 55,7 % 55,0 % 54,7 % 62,3 % 64,2 % 60,4 % 57,0 % 56,6 % 60,7 % 50,3 % 46,4 % 44,4 % 62,6 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres

31,4 % 33,4 % 31,7 % 32,5 % 30,7 % 33,9 % 28,5 % 33,1 % 34,0 % 25,9 % 32,4 % 27,6 % 29,1 % 37,2 % 37,5 % 34,8 % 28,1 % 29,3 % 30,6 % 30,7 % 28,0 % 29,3 % 24,6 % 35,4 % 29,0 % 31,3 % 30,7 % 29,4 % 32,9 % 35,7 % 23,5 % 37,6 % 33,6 % 36,7 % 23,5 % 37,0 % 30,9 % 41,5 %

Tasa deparo2011 28,7 % 30,8 % 28,7 % 29,3 % 23,1 % 30,7 % 26,9 % 25,8 % 30,7 % 21,6 % 29,5 % 28,1 % 32,6 % 35,2 % 31,6 % 31,4 % 25,0 % 17,4 % 25,1 % 19,2 % 17,8 % 25,9 % 24,3 % 26,5 % 35,2 % 23,1 % 31,7 % 29,6 % 23,8 % 30,4 % 31,2 % 31,9 % 35,5 % 27,7 % 25,6 % 23,7 % 28,4 % 42,3 %

34,3 % 36,3 % 35,1 % 34,2 % 39,3 % 37,3 % 30,4 % 28,8 % 33,8 % 38,3 % 30,9 % 35,8 % 39,5 % 42,9 % 30,2 % 29,6 % 46,2 % 30,1 % 41,2 % 38,6 % 31,3 % 32,8 % 25,1 % 35,7 % 39,8 % 37,0 % 38,3 % 42,1 % 33,3 % 36,1 % 35,5 % 41,2 % 43,1 % 37,5 % 39,6 % 23,3 % 33,9 % 43,8 %

44,1 % 42,4 % 43,4 % 44,6 % 37,7 % 41,4 % 47,2 % 48,1 % 45,7 % 43,8 % 46,8 % 44,9 % 41,7 % 39,8 % 45,6 % 42,6 % 41,6 % 45,2 % 43,3 % 43,5 % 45,2 % 43,8 % 43,1 % 43,1 % 42,4 % 40,0 % 40,5 % 44,4 % 42,1 % 40,1 % 34,7 % 45,0 % 46,5 % 46,2 % 42,1 % 45,1 % 47,2 % 31,6 % Total

Tasa deempleo2011 obe Mujeres Hombres 48,9 % 49,1 % 47,1 % 50,9 % 48,0 % 46,1 % 53,0 % 53,0 % 49,5 % 53,5 % 49,4 % 50,7 % 49,8 % 45,7 % 47,0 % 51,9 % 50,9 % 47,5 % 54,3 % 45,6 % 51,5 % 48,6 % 47,5 % 47,9 % 52,8 % 50,4 % 47,8 % 44,7 % 52,8 % 45,1 % 48,1 % 44,3 % 53,8 % 54,4 % 48,3 % 52,1 % 53,5 % 37,5 %

38,0 % 39,2 % 37,8 % 39,1 % 28,0 % 36,9 % 41,6 % 38,5 % 40,2 % 40,0 % 45,2 % 41,5 % 37,7 % 37,6 % 38,4 % 31,8 % 42,5 % 31,3 % 35,7 % 34,2 % 41,9 % 41,6 % 39,5 % 38,7 % 33,2 % 34,4 % 33,0 % 34,1 % 39,2 % 26,4 % 37,6 % 36,2 % 38,5 % 32,3 % 41,4 % 25,0 % 36,6 % 36,5 %

43 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 44 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS des. En cuanto a la presencia en el empleo local local empleo el en presencia a la En cuanto des. eda de resto el con comparamos si a 59 años 45 de grupo el en relativos términos en intenso delforma, empleo el ha crecimiento sido más 2013). en que menos puntos otra de Dicho tres 45 (38% de a59 años 2017, grupo en del casi 2013),peso en el aumentado ha que tiempo al (42% 2017, en que menos puntos cuatro casi 30 de años a 44 grupo del empleo del dentro embargo, relativa ha descendido la importancia 2013 entre empleo y2017. del aumento el Sin con apenas cambiado haya importancia dicha que 7%, un sin 60 de años y más personas de 2017 en y el trabajo de 13% un puestos los de 16 de grupo El a29 supone años y autonómico. provincial ámbito el en registra se que ala Alta Ribera la en parecida bastante es ocupadas personas las de edad la según trabajo de tos edad de grupos según empleo del estructura la riado va ha cómo ver para Social Seguridad a la nes afiliacio de datos los utilizar también Podemos Social. Seguridad la en registrados bajo tra de puestos de relativo aumento mayor un 2013 entre y2017 experimentado han que los y Carlet Alzira son poblacional, entidad mayor de municipios los 5%. un Entre 5%un y Alberic 6%, un Benifaió 7%, un Alginet 8%, Carcaixent 9%, un L’Alcudia también Carlet Alzira), un en ocurre que lo de contrario al poblacional, peso su de debajo (por comarca la de trabajo de tos población. Algemesí supone un 9% de los pues dicha en instaladas empresas a las a trabajar 2.2 MERCADO LABORAL (Cuadro 2.5) . La distribución de los pues los de distribución . La ------Cuadro 2.3. POBLACIÓN DE16YMÁSAÑOS,PORNIVELEDUCATIVO La RiberaAlta Alberic Alcúdia, l’ Alcàntera deXúquer Alginet Algemesí Alfarp Carcaixent Antella Alzira Comunitat Valenciana Montroi/Montroy Massalavés Carlet Càrcer Beneixida Provincia València Villanueva deCastellón Turís Pobla Llarga,la Montserrat Manuel Catadau Benimuslem Benifaió Real Llombai Guadassuar Cotes Tous Sumacàrcer Ènova, l’ Rafelguaraf Benimodo Sellent Sant Joanet Senyera Gavarda Municipios

Fuente: CensodePoblación 2011(INE).

Analfabetos 2,1 % 1,7 % 1,5 % 0,7 % 0,8 % 3,0 % 3,4 % 3,1 % 1,9 % 2,8 % 2,5 % 2,2 % 2,1 % 1,7 % 1,4 % 0,9 % 1,2 % 1,6 % 3,2 % 1,4 % 0,6 % 0,9 % 0,9 % 0,8 % 3,1 % 0,6 % 1,5 % 0,4 % 2,8 % 2,0 % 3,6 % 1,0 % 1,3 % 0,4 % 3,5 % 4,5 % 2,6 % 2,6 %

Sin estudios 11,5 % 10,9 % 14,8 % 12,1 % 10,7 % 13,3 % 11,5 % 10,9 % 11,6 % 10,5 % 12,0 % 11,5 % 10,2 % 10,2 % 18,4 % 11,0 % 10,4 % 12,4 % 13,2 % 9,8 % 8,8 % 8,4 % 8,2 % 8,0 % 9,4 % 9,4 % 9,0 % 9,2 % 9,4 % 9,1 % 9,5 % 8,3 % 8,6 % 9,9 % 8,5 % 7,0 % 6,5 % 6,3 %

1 17,7 % 14,8 % 15,1 % 21,4 % 18,1 % 19,1 % 15,9 % 18,7 % 17,6 % 22,2 % 17,6 % 21,3 % 15,7 % 15,2 % 24,9 % 22,1 % 18,2 % 22,2 % 17,6 % 18,6 % 18,1 % 17,1 % 10,7 % 22,2 % 12,6 % 18,3 % 18,0 % 15,9 % 17,1 % 18,4 % 17,8 % 21,3 % 14,2 % 14,9 % 15,0 % 25,0 % 22,5 % 27,2 % ER Grado

56,8 % 56,7 % 55,4 % 2 58,1 % 53,8 % 54,9 % 55,6 % 49,8 % 56,8 % 55,8 % 62,6 % 54,7 % 59,4 % 51,2 % 53,6 % 57,5 % 55,9 % 57,9 % 69,4 % 57,0 % 60,5 % 66,8 % 59,7 % 54,5 % 63,9 % 58,8 % 58,3 % 56,8 % 55,8 % 55,8 % 60,1 % 56,8 % 67,8 % 53,9 % 52,0 % 62,7 % 60,6 % 56,6 % º Grado

3 19,9 % 17,8 % 11,7 % 11,1 % 16,1 % 12,5 % 14,8 % 11,3 % 15,5 % 13,2 % 10,4 % 10,0 % 13,9 % 10,7 % 16,1 % 13,9 % 10,3 % 10,6 % 12,0 % 13,8 % 16,5 % 11,3 % 10,4 % 15,5 % 14,0 % 13,6% ER 9,0 % 8,8 % 8,9 % 9,0 % 9,1 % 8,9 % 9,4 % 6,5 % 7,0 % 7,5 % 5,3 % 6,4 % Grado amb estudis de primer grau (cinc grau primer de estudis amb 18% un quasi estudis, sense sones 10% un ivora per de d’analfabets 2% un en concreta es Alta Ribera la a educatiu nivell segons anys i més setze de persones les de distribució (Quadre 2.3) treballar de edat en població la presenta que educatius nivells els 2011 analitzar permeten Les dades del cens de població del la de comarca educatiu nivell del Caracterització 2.2.2 activa. població la 20% sobre un del comarcal aconsegueix nivell 2013 anys els i2017, què en moment entre 31%) important reducció iuna i 2013 23% del del a més (passant 2009 anys els entre intens augment un recent període el en tingut hauria d’atur taxa La feta. l’afirmació firmen con no posteriorment veurem que 2011 del blació registrat d’atur iles del cens de po aportades teriorment 2017), el en punt an dades les bé si d’un 2013, voltant al solament però 2009 anys i els en punts itres dos (entre valenciana a la superior pació desocu la de incidència una per zaria caracterit es l’EPA, Alta de Ribera la d’atur, l’explotació amb d’acord taxa 2.2 MERCAT LABORAL . La . La ------de la Seguretat Social (Quadre 2.4) Social Seguretat la de registre del d’afiliacions dades Les nacionalitat i sexe, edat per l’ocupaciócomarcal, de 2.2.3Caracterització superior a la mitjana. ala superior oanalfabeta estudis sense població de proporció una tenen iBenifaió net Per l’Alcúdia, contra, Carcaixent. Algi i Alzira Algemesí, comarcal mitjana la de damunt per superiors estudis amb població la de importància una municipis presenten més poblats, en els educatius els nivells analitzem Si estudis. tenen no qui idels grau primer el solament aconseguit han qui dels pes major i un valenciana) mitjana la de davall per punts quatre (més de grau tercer de estudis amb de la població relativa importància menor una destaca València, de cia provín ila Valenciana Comunitat la amb comparem Si doctorat). sitari, univer grau o màster llicenciatura, (és adir, grau diplomatura, tercer 14% el de ivora estudis amb gatori) secundari, o postobli siga obligatori de segon grau (ensenyamentestudis 57% un amb obligatori), nivell el solir as sense però d’estudis, omés anys - - - - -

major part de les afiliacions a la Se ala afiliacions les de part major la concentren que municipis Els 35% el i37%).entre femeninapresència en l’ocupació (amb una oAlginet Algemesí cúdia, l’Al Alberic, com baixa, més nització femi de taxa una amb municipis els en Especialment a l’ocupació. Alta Ribera la de dona la de incorporació a la quant encara a fer recorregut important un ha hi tant, Per mic. iautonò provincial l’àmbit de al rior infe punts cinc 40%, nivell aun el 39% el i entre manté es comarcal l’ocupació de feminització ila dones, les ocupen que les que més mica una crescut han homes per bertes co ocupacions Les València. de cia provín la de al proper que encara Valenciana Comunitat ala registrat 2013 anys els tre i2017, al inferior 13% del Alta en Ribera a la treball del volum de decreixement llocs un indica que Font prèviament. zat queocupada hem resident analit població la de caracterització la de adiferència comarca, ala sidents re per ocupats necessàriament no zona, ala ha hi que treball de llocs dels tracta Es recent. mica econò recuperació de fase la en imunicipal comarcal l’ocupació de l’evolució comentar permeten ens ------d’edat d’edat grups segons l’ocupació de tura l’estruc variat ha com a veure per Social Seguretat a la d’afiliacions dades les utilitzar també Podem Social. Seguretat la en registrats treball de llocs de latiu 2013 i2017 re augment major un els entre experimentat han que els i Carlet Alzira són poblacional, titat en més de municipis els 5%. Entre un 5% un iAlberic 6%,un Benifaió 7%, un Alginet 8%,un Carcaixent 9%, un l’Alcúdia també zira), Carlet a Al ocorre que del contrari al té, que poblacional pes del davall (per comarca la de treball de llocs dels tal ins empreses a les a treballar van hi que municipis d’altres població atrau nets termes en que evidencia que cosa té, que poblacional pes 2017, el en marca del damunt per co ala ha hi que treball de llocs dels part quarta una concentra ra Alzi i ocupada. treballar de edat en major de la poblaciópart resident, la situa se què en assenyalat hem amb cideixen els que anteriorment coin comarca la de Social guretat semblant a la Ribera Alta a la que que ala Alta Ribera ala semblant bastant és ocupades persones les segonsdels l’edat de llocs treball de . lades. Algemesí suposa un 9% un suposa Algemesí lades. (Quadre 2.5). La distribució distribució La ------

45 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 46 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.4 TOTAL AFILIACIONESSEGURIDADSOCIALPORSEXO(Trim2) 2.2 MERCADO LABORAL de C.V.Sieldatoafiliación detrabajadoresesmenorquecinco,nose indicaelvalorrealsinounespacioenblanco. Massalavés Rafelguaraf Pobla Llarga,la Montserrat Montroi/Montroy Manuel Guadassuar Gavarda Sant Joanet Real Llombai Turís Sumacàrcer Sellent Ènova, l’ Cotes Catadau Tous Provincia València Comunitat Valenciana Villanueva deCastellón Senyera La RiberaAlta Carlet Benimuslem Benifaió Alzira Alberic Càrcer Beneixida Antella Alginet Algemesí Alcàntera deXúquer Carcaixent Benimodo Alfarp Alcúdia, l’ Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo Afiliaciones a la Seguridad (2ºtrimestre).Fuente: Conselleriad’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyenenlos datos provinciales y

1.536.063 2013 (trim2) 808.291 54442 13042 Total afiliacionesS.Social 1313 1485 1422 1869 4619 4298 3272 3143 2240 5296 4101 502 844 405 479 175 152 439 426 176 173 219 124 644 230 704 128 498 479 215 221 613 454 42

2017 (trim2) 1.767.306 917.144 61471 15385 1628 1673 1479 2418 5575 4589 3337 3407 2344 5836 4656 419 513 932 504 213 157 459 407 593 207 163 239 760 240 118 619 926 186 650 492 226 49 72

-41,9 % -13,5 % 12,9 % 13,5 % 15,1 % 10,4 % 24,0 % 12,7 % 21,7 % 17,6 % 16,7 % 29,4 % 20,7 % 18,0 % 24,3 % 93,3 % 10,2 % 13,5 % -5,8 % -4,5 % -7,9 % -7,8 % Total 3,5 % 2,2 % 5,2 % 8,0 % 3,3 % 4,6 % 3,9 % 4,0 % 9,6 % 8,4 % 2,0 % 4,6 % 6,8 % 6,0 % 8,4 % 2,3 % Variación relativa2013-2017(trim2)

Hombres -57,0 % -15,7 % 13,6 % 14,2 % 15,9 % 11,8 % 20,9 % 22,2 % 10,4 % 36,9 % 10,7 % 20,8 % 34,4 % 25,6 % 18,7 % 19,9 % 96,5 % 14,2 % 12,6 % -9,9 % -7,5 % -7,4 % -2,6 % -2,7 % -1,4 % -4,4 % 2,9 % 5,6 % 5,8 % 0,0 % 0,0 % 4,9 % 8,4 % 6,8 % 6,0 % 9,7 % 8,1 % 0,0 %

Mujeres -16,3 % -15,1 % 11,9 % 12,5 % 14,0 % 27,4 % 17,8 % 11,8 % 12,6 % 12,9 % 20,8 % 21,6 % 70,0 % 14,1 % 22,3 % 13,5 % 11,2 % 91,0 % 33,2 % 27,5 % 15,6 % 15,2 % -5,0 % -8,9 % -4,7 % -3,0 % -8,1 % 4,3 % 4,2 % 1,5 % 3,1 % 2,5 % 7,8 % 8,1 % 2,3 % 3,5 % 4,0 % 9,0 %

03(rm)2017(trim2) 2013 (trim2) 39,7 % 45,0 % 44,9 % 24,8 % 40,4 % 33,6 % 40,5 % 34,3 % 38,7 % 29,6 % 24,2 % 36,8 % 30,3 % 36,6 % 33,0 % 39,8 % 19,4 % 24,3 % 23,8 % 36,4 % 42,8 % 41,5 % 23,7 % 36,6 % 38,8 % 41,4 % 58,0 % 36,3 % 32,6 % 28,8 % 45,1 % 39,0 % 28,1 % 35,5 % 47,4 % 36,7 % 34,4 % 34,9 % Tasa defeminización

39,4 % 44,6 % 44,5 % 28,1 % 28,8 % 34,8 % 34,5 % 40,8 % 24,6 % 28,6 % 39,9 % 28,5 % 36,4 % 31,7 % 35,6 % 38,2 % 28,7 % 34,7 % 34,7 % 40,5 % 39,2 % 36,1 % 24,6 % 40,3 % 41,5 % 38,1 % 39,2 % 57,3 % 37,2 % 38,8 % 44,1 % 36,8 % 34,7 % 46,0 % 30,6 % 34,6 % 35,4 % 29,6 % que a la Comunitat Valenciana (Qua Valenciana Comunitat ala que menys punts dos de imés València de província ala ha hi que nivell teix ma el pràcticament estrangera, 8,4% de nacionalitat de treballadors 2013 2017 el ien d’un presència la el en mostren Social Seguretat la dades les d’afiliacionsFinalment, a comarcal. la mitjana supera grup l’esmentat quals les en localitats l’Alcúdia de i Alberic, casos els quen desta anys, trenta de menors dels local l’ocupació en presència a la Quant d’edats. resta la amb parem com si 45 de a59 anys, grup el en relatius termes en intens més sigut nera, de l’ocupació el creixement ha 2013). el en que ma d’una altra Dit 2017, el en menys punts tres quasi (38% 45 de a 59 anys grup del pes 2013), el augmentat ha que alhora el en que menys punts quatre quasi (42% 30de anys a 44 2017, el en grup del l’ocupació de dins relativa importància la descendit ha això, 2013 anys els i2017. No obstant entre l’ocupació de l’augment amb apenes canviat haja importància la que 7%, un sense anys imés ta seixan de persones de iel treball de 2017 el en suposa 13% un llocs dels 16 de Elgrup a 29 anys autonòmic. i provincial àmbits els en registra es 2.2 MERCAT LABORAL ------espacio enblanco. sino un real valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de Comunitat dato de y de Valenciana. Siel sí seincluyenenlosdatos provinciales comarca, pero Cuadro 2.5 AFILIACIONES ALASEGURIDADSOCIAL.POREDAD(Trim2) Comunitat Valenciana Provincia València Villanueva deCastellón Tous Turís Sumacàrcer Senyera Sellent Sant Joanet Montserrat Real Pobla Llarga,la Montroi/Montroy Massalavés Rafelguaraf Ènova, l’ Manuel Càrcer Carcaixent Llombai Guadassuar Cotes Benimuslem Gavarda Antella Benimodo Benifaió Carlet Alzira Catadau Alginet Beneixida Algemesí Alfarp Alcúdia, l’ Alcàntera deXúquer Alberic La Ribera Alta Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas:Existen Conselleria afiliaciones noasignadas Fuente: a ningúnmunicipioni edad (2ºtrimestre). Social, por AfiliacionesalaSeguridad

12,6 % 12,0 % 12,7 % 12,1 % 11,2 % 21,0 % 10,4 % 11,8 % 14,2 % 12,1 % 11,6 % 13,8 % 15,1 % 15,9 % 18,3 % 13,5 % 10,4 % 10,2 % 11,8 % 19,1 % 20,0 % 15,8 % 16,5 % 21,1 % 12,2 % 12,2 % 11,7 % 13,9 % 13,2 % 13,7 % 16 a19 itiuinaiicoe o dd21 tiete2 Distribuciónafiliacionesporedad2017(trimestre2) Distribución afiliacionesporedad2013(trimestre2) 4,6 % 0,0 % 9,2 % 9,4 % 9,6 % 7,5 % 9,0 % -

45,8 % 45,7 % 45,6 % 44,7 % 38,1 % 44,0 % 43,4 % 50,7 % 38,7 % 50,0 % 41,7 % 42,4 % 50,6 % 45,4 % 42,3 % 46,2 % 45,9 % 44,9 % 37,0 % 34,3 % 43,8 % 52,3 % 44,7 % 37,1 % 42,9 % 31,6 % 50,1 % 34,7 % 45,6 % 47,8 % 43,1 % 40,1 % 60,3 % 43,7 % 41,6 % 46,2 % 44,2 % 0a4 5a4 60ymás 45a49 30 a44 -

35,5 % 35,1 % 35,4 % 37,1 % 37,4 % 32,4 % 36,4 % 36,5 % 50,0 % 36,2 % 30,8 % 37,4 % 38,4 % 37,3 % 30,9 % 34,0 % 34,0 % 28,9 % 33,3 % 35,2 % 48,0 % 38,8 % 38,1 % 39,6 % 35,2 % 36,0 % 28,3 % 52,0 % 35,2 % 17,3 % 35,0 % 37,0 % 37,9 % 37,9 % 38,9 % 34,0 % 36,1 % -

6,7 % 6,6 % 6,3 % 9,8 % 6,0 % 7,5 % 8,5 % 5,9 % 4,8 % 4,6 % 9,3 % 4,3 % 4,4 % 9,6 % 7,3 % 7,2 % 4,2 % 8,2 % 8,3 % 6,1 % 6,1 % 7,3 % 6,3 % 9,3 % 6,3 % 5,1 % 6,6 % 5,4 % 7,5 % 5,0 % 8,1 % 0,0 % 7,6 % 6,7 % 9,0 % 6,1 % 6,6 % -

13,0 % 13,4 % 13,0 % 10,5 % 13,0 % 14,6 % 13,8 % 12,4 % 13,5 % 12,1 % 10,6 % 14,3 % 11,8 % 11,9 % 14,2 % 11,3 % 17,2 % 13,0 % 13,6 % 11,4 % 13,2 % 11,7 % 17,7 % 18,0 % 10,9 % 14,8 % 14,0 % 6a1 0a4 5a4 60ymás 45 a49 30a44 16 a19 9,9 % 4,9 % 9,6 % 9,7 % 8,1 % 9,3 % 8,8 % 9,1 % 8,9 % 9,7 % -

41,9 % 41,8 % 41,9 % 40,7 % 41,9 % 38,6 % 36,2 % 37,1 % 38,9 % 45,9 % 43,2 % 41,4 % 32,7 % 43,5 % 49,1 % 37,9 % 40,3 % 40,8 % 41,8 % 41,6 % 39,2 % 40,7 % 46,9 % 32,6 % 32,3 % 29,5 % 41,9 % 42,7 % 45,5 % 58,2 % 32,3 % 40,6 % 40,8 % 37,2 % 42,9 % 31,4 % 41,5 % -

37,8 % 37,5 % 38,2 % 42,6 % 37,9 % 50,9 % 38,6 % 45,4 % 44,4 % 36,9 % 36,8 % 43,4 % 42,8 % 37,9 % 32,9 % 42,2 % 38,3 % 41,7 % 38,0 % 41,0 % 40,7 % 37,2 % 35,7 % 42,7 % 41,2 % 54,5 % 37,9 % 37,9 % 39,1 % 32,1 % 21,6 % 39,2 % 40,8 % 43,9 % 35,4 % 48,2 % 37,9 % -

10,3 % 11,1 % 12,9 % 19,4 % 10,0 % 10,6 % 7,3 % 7,3 % 7,0 % 6,2 % 9,7 % 6,1 % 7,1 % 0,0 % 0,0 % 7,2 % 4,8 % 7,6 % 9,3 % 5,3 % 6,3 % 5,1 % 7,9 % 5,1 % 6,8 % 4,7 % 7,0 % 6,8 % 8,8 % 1,8 % 6,3 % 6,2 % 8,7 % 4,6 % 7,4 % 6,8 % 6,6 % - -

47 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 48 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS zar la estructura de los puestos de trabajo de de trabajo de puestos los de estructura la zar (Cuadro anali 2.7) permiten nos actividad de a la Social por Seguridad sección Las afiliaciones empleodel dela comarca sectorial 2.2.4 Caracterización obra extranjera es extracomunitaria. de mano la de mitad la de más que los en mico, yautonó provincial ámbitos ylos Alta Ribera La entre una diferencia sentido, se establece este En extracomunitarios). trabajadores de porción pro la 2013,en reducido ha se que mientras que más (cincopuntos Europea Unión la de ses 2013 en paí de comarca la en procede trabaja que extranjera Un obra 57% de cal. mano la de comar media la de debajo por 7%)del sitúan se L’Alcúdia, Algemesí, y (alrededor Benifaió Alzira 2017) (11%), yAlberic como otros que mientras (12% Carlet como trabajo, en de puestos los en extranjera nacionalidad de trabajadores de cia presen mayor una muestran población mayor ciana Valen Comunitat la en que menos puntos dos de ymás València de provincia la en existente nivel mismo el prácticamente extranjera, lidad naciona de 8,4% un de sencia trabajadores de 2013 en muestran 2017 yen Social dad pre la a la Seguri de afiliaciones los datos Finalmente, comarcal. media la supera grupo cho de L’Alcúdia en las y localidades que Alberic, di casos los destacan 30 de años, menores los de 2.2 MERCADO LABORAL (Cuadro 2.6) (Cuadro . Algunos de los municipios de de municipios los de . Algunos ------DISTRIBUCIÓN DELASAFILIACIONESSEGÚNNACIONALIDAD trabajadores esmenor que cinco,noseindicaelvalorrealsinounespacio enblanco. 2.6. Cuadro Provincia deValencia Sant Joanet Senyera Sellent Real Comunitat Valenciana Villanueva deCastellón Turís Tous Sumacàrcer Montroi/Montroy Massalavés Antella Alzira Rafelguaraf Pobla Llarga,la Montserrat Manuel Ènova, l’ Cotes Llombai Gavarda Catadau Benimuslem Alginet Guadassuar Carlet Càrcer Carcaixent Beneixida Algemesí Benimodo Benifaió Alfarp Alcúdia, l’ Alcàntera deXúquer La Ribera Alta Alberic Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por nacionalidad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Si el dato de afiliación de dato de d’Economia Si el Sostenible.Conselleria Fuente: nacionalidadSocial por (datos2ºtrimestre). Afiliaciones Seguridad

Nacionalidad española 91,3 % 89,3 % 91,6 % 91,1 % 83,6 % 88,2 % 97,7 % 92,6 % 94,0 % 95,5 % 94,2 % 95,1 % 91,1 % 83,9 % 92,9 % 92,1 % 93,0 % 85,0 % 92,2 % 91,0 % 97,4 % 93,8 % 89,8 % 94,4 % 91,4 % 97,7 % 89,5 % 95,9 % 98,7 % 90,5 % 92,9 % 95,2 % 90,5 % 92,6 % 87,2 % 92,3 % 91,4 % 89,5 % (trim2) 2013

91,5 % 89,2 % 91,6 % (trim2) 87,3 % 85,8 % 92,8 % 83,8 % 83,3 % 93,4 % 97,1 % 96,9 % 96,8 % 93,8 % 93,9 % 92,7 % 92,5 % 83,8 % 86,9 % 85,6 % 89,5 % 95,8 % 92,8 % 88,1 % 94,1 % 92,5 % 87,9 % 93,8 % 92,8 % 97,5 % 90,4 % 93,4 % 90,6 % 91,0 % 96,6 % 86,0 % 93,4 % 92,0 % 89,0 % 2017

Nacionalidad extranjera 10,9 % 14,0 % 11,0 % 11,0 % (trim2) 2013 3,5 % 4,9 % 4,4 % 8,1 % 8,6 % 4,5 % 3,1 % 2,5 % 4,5 % 4,6 % 1,6 % 4,2 % 4,3 % 6,9 % 7,3 % 4,5 % 3,9 % 2,1 % 4,2 % 3,2 % 6,7 % 2,2 % 4,0 % 2,6 % 3,6 % 4,5 % 5,0 % ------

11,8 % 15,3 % 14,6 % 11,6 % 10,5 % 10,8 % (trim2) 2017 3,9 % 5,4 % 4,8 % 3,8 % 4,5 % 2,2 % 3,0 % 2,9 % 3,1 % 4,4 % 4,4 % 4,0 % 6,9 % 3,8 % 5,7 % 4,7 % 4,8 % 2,8 % 8,8 % 1,8 % 3,8 % 3,0 % 1,3 % 3,2 % 2,6 % 4,4 % 3,2 % 4,4 % 4,4 % - - -

Nacionalidad extranjeraNoUE (trim2) 5,2 % 5,8 % 2013 4,0 % 0,8 % 7,9 % 0,9 % 1,9 % 2,9 % 1,2 % 3,5 % 0,0 % 2,1 % 3,7 % 2,7 % 4,0 % 2,0 % 6,2 % 1,7 % 1,7 % 5,6 % 4,4 % 3,8 % 1,5 % 4,2 % 5,0 % 1,8 % 2,6 % 5,5 % 4,1 % 4,1 % 5,6 % ------

11,3 % (trim2) 4,6 % 5,4 % 2017 3,6 % 1,4 % 8,9 % 2,4 % 1,0 % 2,7 % 1,7 % 3,6 % 0,0 % 1,8 % 2,8 % 4,9 % 3,5 % 4,6 % 2,6 % 3,5 % 1,6 % 4,6 % 0,4 % 3,3 % 2,3 % 4,1 % 1,2 % 4,0 % 4,7 % 1,6 % 4,6 % 2,7 % 3,3 % 3,4 % 3,5 % 6,6 % - - - o altra. En eixe sentit, la Ribera Alta Alta Ribera la sentit, Eneixe o altra. branca una en l’ocupació de relativa i també l’especialització pertanyen qual ala productiva branca ala quant dels de de llocs la treball comarca l’estructura analitzar permeten ens (Quadreper secció d’activitat 2.7) Social Seguretat ala afiliacions Les la de comarca del’ocupació sectorial Caracterització 2.2.4 extracomunitària. és d’obra mà estrangera la de mitat la de més quals els en iautonòmic, cial provin àmbits iels Alta Ribera la tre s’estableix en unasentit, diferència Eneixe extracomunitaris). balladors tre de proporció la s’haque reduït 2013, el en que més punts mentre (cinc Europea Unió la de països de 2013 el en comarca a la procedeix treballa que d’obra mà estrangera la Un 57% de comarcal. mitjana la de ll dava per 7%) del situen se (al voltant l’Alcúdia, Algemesí, i Benifaió Alzira (11%),beric com altres que mentre (12% Carlet ara com 2017) el en iAl en els de llocs treball, estrangera de nacionalitat de treballadors alta més presència una mostren poblats 2.6)dre 2.2 MERCAT LABORAL . Alguns dels municipis més més municipis dels . Alguns - - - - -

sino unespacioenblanco. municipio ni sí comarca, se incluyenenlosdatospero provinciales ydeComunitat Valenciana. dato Si de afiliación trabajadores esmenorquecinco, el real de no valor se indica el L. Actividadesinmobiliarias F. Construcción J. Informaciónycomunicaciones I. Hostelería A. Agricultura,ganadería,silviculturaypesca Total AFILIACIONES SEGURIDADSOCIALPORSECCIÓNDEACTIVIDAD Cuadro 2.7 Cuadro P. Educación M. Actividadesprofesionales,científicasytécnicas K. Actividadesfinancierasydeseguros H. Transporteyalmacenamiento devehículosmotor G. Comercioalpormayorymenor;reparación yaireacondicionado D. Suministrodeenergíaeléctrica,gas,vapor C. Industriamanufacturera B. Industriasextractivas Q. Actividadessanitariasydeserviciossociales gestiónderesiduos E. Suministrodeagua,actividadessaneamiento, R. Actividadesartísticas,recreativasydeentretenimiento N. Actividadesadministrativasyserviciosauxiliares S. Otrosservicios O. AdministraciónPúblicaydefensa;SeguridadSocial de personaldoméstico T. Actividadesdeloshogarescomoempleadores a l’any 2017, indús la en ocorre això Per valenciana. autonòmica a escala tenen que al superior siga quals les de comarcal l’ocupació sobre latiu re pes el productives branques les en relativament especialitzada està Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’EconomiaConselleria Sostenible.Notas:Existen afiliaciones noasignadas Fuente: a ningún actividad (datos2ºtrimestre). sección Socialde por Afiliaciones Seguridad

- -

l’ocupació comarcal, set punts per per punts set comarcal, l’ocupació l’11% (amb vora l’agricultura en de del que suposa en l’àmbit valencià), damunt per punts huit comarca, la més del 22% dels de de llocs treball (que representa manufacturera tria

100,0 % 21,3% 11,8 % 22,1 % 2013 0,0% 1,2 % 4,9 % 0,3 % 0,9 % 0,6 % 5,5 % 7,5 % 1,1 % 3,2 % 4,9 % 3,4 % 3,0 % 4,2 % 0,0 % 1,4 % 2,5 %

LA RIBERAALTA 100,0 % 072013-2017 2017 10,7 % 21,4 % 22,5 % 1,2 % 4,8 % 0,3 % 0,8 % 0,6 % 6,2 % 8,0 % 0,9 % 2,7 % 4,2 % 3,7 % 3,6 % 4,6 % 0,0 % 0,0 % 1,1 % 2,5 %

12,9 % 11,7 % 15,0 % 13,5 % 19,8 % 11,6 % 26,5 % 25,3 % 13,8 % 14,7 % 17,4 % 20,0 % 32,6 % 12,6 % -8,7 % -3,8 % -3,7 % -5,4 % 4,4 % 2,3 % 3,8 % ra i en la construcció, a més, s’ha amés, construcció, la ien ra manufacture ciana). indústria Enla valen aescala pes del damunt per punts dos quasi (8% comarca, ala construcció la en mesura, menor en valenciana) i, de la mitjana damunt

100,0 % 20,9 % 14,2 % 2013 8,9 % 7,7 % 5,8 % 0,7 % 2,3 % 1,6 % 5,0 % 5,9 % 1,0 % 0,1 % 4,1 % 1,6 % 4,0 % 4,4 % 0,2 % 3,0 % 6,2 % 2,4 % COMUNITAT VALENCIANA

100,0 % 20,7 % 14,5 % 072013-2017 2017 1,8 % 9,9 % 1,8 % 7,4 % 5,5 % 0,9 % 1,7 % 5,0 % 1,0 % 0,1 % 3,8 % 4,6 % 6,3 % 0,2 % 3,6 % 2,9 % 6,3 % 2,1 %

-10,0 % 15,1 % 11,5 % 19,3 % 28,4 % 15,7 % 18,3 % 41,5 % 24,3 % 13,5 % 24,1 % 16,9 % 27,3 % -9,4 % 9,0 % 7,7 % 1,8 % 9,6 % 2,6 % 9,0 % 0,7 % - -

49 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 50 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS existe una especialización relativa, son el co el son relativa, especialización una existe no que los en pero Alta, Ribera La de empleo el en significativos productivos sectores Otros de madera y muebles. y maquinaria y la metálicos industria productos de fabricación la alimentación, la de industria la en concentración cierta muestra ramas por da desagrega información la manufacturero, trial indus empleo del caso Enel estacional). muy ra, Ribe La en agrario empleo el para positivos más los son no utilizamos que trimestre segundo del datos los que cuenta en tener que (aunque hay leve muy crecimiento un con agricultura, la en pasado ha no que algo comarca, la en peso su aumentando Alta, Ribera La de media ala perior 2013entre y2017 su empleo del aumento un producido ha se además, construcción, la y en manufacturera industria Enla valenciano). a nivel peso su de encima por puntos dos casi comarca, (8% la en construcción la en medida, y, menor en valenciana) media la sobre puntos siete marcal, (conagricultura del 11% cerca del empleo co la en valenciano), ámbito el en supone que lo de encima por puntos ocho comarca, la de trabajo de 22% puestos del los más de (que representa 2017, manufacturera industria la en ocurre esto valenciano. autonómico atienen nivel Para el año que al superior sea comarcal empleo el sobre relativo peso cuyo aquellas ramas productivas en especializada estará Alta Ribera La sentido, Eneste ramas. uotras una en empleo del lativa y también laque especialización pertenecen re ala productiva rama ala cuanto en comarca la 2.2 MERCADO LABORAL ------AFILIACIONES PORTIPODECONTRATOYJORNADA real sinounespacioen blanco. valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de dato de Si el General. Régimen Social enel se incluyenlasafiliaciones alaSeguridad Cuadro 2.8 Catadau Massalavés Manuel Llombai Guadassuar Ènova, l’ Cotes Càrcer Benimuslem Benifaió Gavarda Carlet Carcaixent Benimodo Comunitat Valenciana Pobla Llarga,la Antella Provincia deValencia Villanueva deCastellón Tous Rafelguaraf Montroi/Montroy Alfarp Montserrat Beneixida Alzira La Ribera Alta Sumacàrcer Algemesí Turís Senyera Sellent Sant Joanet Real Alginet Alcúdia, l’ Alcàntera deXúquer Alberic Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Social contrato Fuente:Conselleria Sostenible. Sólo por tipode jornada (datos 2º trimestre). y por tipode Afiliaciones Seguridad

27,5 % 29,7 % 29,5 % 35,9 % 31,9 % 44,4 % 28,5 % 37,4 % 50,0 % 52,8 % 20,7 % 27,3 % 48,7 % 16,3 % 23,5 % 28,3 % 18,3 % 36,1 % 38,3 % 26,0 % 24,3 % 43,1 % 26,8 % 31,1 % 22,4 % 61,6 % 37,5 % 32,8 % 35,4 % 62,3 % 37,6 % 35,2 % 46,0 % 27,4 % 41,3 % 26,4 % 34,0 % (trim2) 2013 -

(trim2) 32,3 % 34,3 % 32,1 % 30,5 % 34,9 % 29,8 % 32,9 % 39,5 % 37,8 % 36,8 % 30,5 % 35,5 % 29,4 % 20,5 % 29,3 % 33,3 % 15,5 % 25,4 % 31,3 % 40,8 % 39,0 % 38,4 % 39,0 % 30,4 % 31,1 % 32,2 % 53,2 % 45,6 % 41,3 % 39,7 % 37,4 % 62,8 % 26,0 % 36,1 % 35,6 % 30,5 % 47,9 % 39,1 % 2017

neiio Temporales Indefinidos 116,2 % -19,0 % -14,7 % -35,1 % -67,2 % 14,9 % 28,0 % 18,6 % 11,8 % 27,3 % 54,9 % 20,0 % 33,1 % 55,7 % 29,0 % 16,6 % 16,4 % 17,1 % 47,9 % 10,8 % 59,4 % 16,8 % 23,5 % 66,3 % 17,5 % -4,8 % -3,4 % -4,9 % -7,1 % -1,9 % -2,6 % 7,7 % 9,5 % 0,0 % 6,3 % 2,2 % 9,3 % 6,6 %

220,6 % 103,6 % -22,8 % -44,7 % -42,9 % -33,3 % -31,6 % 36,5 % 36,6 % 30,2 % 17,8 % 24,5 % 36,3 % 33,8 % 33,7 % 39,8 % 34,6 % 23,8 % 29,7 % 47,3 % 33,7 % 23,6 % 17,8 % 29,4 % 56,5 % 11,3 % 27,5 % 22,3 % 48,4 % 31,6 % 25,2 % -3,9 % -5,3 % -2,8 % -3,9 % 0,7 % 0,0 % -

(trim2) 22,3 % 23,2 % 20,3 % 11,9 % 19,7 % 18,3 % 19,8 % 24,8 % 23,8 % 21,2 % 51,3 % 29,6 % 35,7 % 13,6 % 12,5 % 27,0 % 33,3 % 19,2 % 25,0 % 11,3 % 21,9 % 30,7 % 41,3 % 15,5 % 49,2 % 14,6 % 23,6 % 12,9 % 22,6 % 45,6 % 26,8 % 24,5 % 29,3 % 21,9 % 36,0 % 2013 9,8 % 8,5 % 8,3 %

23,4 % 24,0 % 20,8 % 41,9 % 15,9 % 18,3 % 15,8 % 28,9 % 22,3 % 22,8 % 20,5 % 20,3 % 41,2 % 17,2 % 35,7 % 15,6 % 21,1 % 23,1 % 33,3 % 10,9 % 23,1 % 13,5 % 16,7 % 38,7 % 34,4 % 34,1 % 26,8 % 41,6 % 23,6 % 36,6 % 26,2 % 23,0 % 29,2 % 23,8 % (trim2) 2017 9,8 % 9,9 % 7,4 % 8,5 % metàl mentació, la de fabricació productes l’ali de indústria la en concentració certa mostra branques per gregada desa informació la manufacturera, industrial l’ocupació de nal). cas Enel estacio molt Ribera, ala agrària ció al’ocupa per positives més les són no utilitzem que trimestre segon del dades les que compte en tindre cal lleu molt (encaraun creixement que amb l’agricultura, en passat ha no que cosa comarca, ala pes el menta aug Alta, Ribera la de mitjana a la superior l’ocupació de augment un 2013 anys els i2017 entre produït llocs de treball de la comarca, per per comarca, la de treball de llocs 5% un dels suposen socials serveis ide sanitàries 2017). activitats Les 2013 anys els i entre experimentat important il’augment tot valencià en l’àmbit l’activitat representa que mitjana la de davall per punts quatre vora comarcal, l’ocupació (6% de Valenciana) il’hostaleria Comunitat ala pes del damunt per 2017, el en comarca la de apenes (més del 21% dels de llocs treball són el comerç relativa, pecialització es una ha hi no quals els en però Alta, Ribera la de l’ocupació en tius significa productius sectors Altres i mobles. de fusta 2.2 MERCAT LABORAL . lics i maquinària i la indústria ilics maquinària i la indústria ------règim general (treball per comp per (treball general règim del Social Seguretat ala afiliacions les afer-ho per servir ifem Alta, Ribera ala laborals condicions les de l’evolució seguit tot Analitzem ala comarca itreball d’ocupació condicions deles 2.2.5 Caracterització D’acord amb la font, la taxa de tem de taxa la font, la D’acord amb (Quadre 2.8) jornada de tipus per i contracte de tipus per d’altri), te neteja i manteniment).neteja mésralesa convencional, com ara (de natu empreses ales auxiliars iserveis administratives activitats en com així avançat), terciari el amb (quetècniques relacionades estan i científiques professionals tivitats ac en treball de llocs de l’augment remarcar cal si, entre diferents lògiques amb que Encara marcal. co 5% l’ocupació el de vora situa se període de recent, recuperació el durant l’ocupació de important increment un amb El transport, 3%). del (menys l’educació amb cia, distàn i, amés comarcal) total del pació de l’Administració pública (4% l’ocu amb ocorre també que cosa a Valenciana,tenen la Comunitat que general dedavall la importància ------. en el 2017 el en 21% el de vora llocs dels nada parcial parcial nada jor la de incidència ala fa que Pel temporal). contracte tenen lariats 29% el 31% iel (on entre assa dels Benifaió, l’Alcúdia, i Algemesí Alzira es donen a Carcaixent, important, laboral una precarietat comportar i tot reduïdes, més les que mentre 35% i39%), entre (amb rang let un iCar Alginet aAlberic, presenten més es elevades de temporalitat en l’ocupació comarcal, les taxes pes més amb municipis als referim ens Si territorials. àmbits eixos en que suau més sigut ha temporal l’ocupació de l’augment que mentre i autonòmica, provincial a escala registrat al inferior sigut ha ca comar ala indefinida l’ocupació de 2013 anys els i2017. Elcreixement l’ocupaciómentat entre temporal aug 30%15%, ha que del mitat la del ritme aun crescut ha indefinida l’ocupació que acausa recent, ció en el de període recupera crescut ha Valenciana. temporalitat La tat Comuni a la ha hi que temporalitat ala inferior punts idos provincial mitjana ala 32%, igual un és quasi 2017 el en Alta Ribera ala poral) tem contracte amb d’assalariats de l’ocupacióporalitat (proporció (Quadre 2.8), afecta afecta ------molt reduïda delmolt fenomen. incidència una amb municipi i Carlet, l’Alcúdia Benifaió, ha hi mitjana la de davall per iAlgemesí; Alberic ginet, 2013 el entre 2017), iel parcial Al de la jornada important increment un (on hagut ha hi Carcaixent situen se comarcal mitjana la de damunt Per municipal. aescala importants diferències presenta que variables) i reduïdes jornades de tracta es si sobretot problemàtiques, de treball icondicions adequat vida de nivell un permeten no que salaris comporta que (en mesura la laboral carietat València. Indicador de pre possible de província a la parcial jornada la de incidència ala inferior i també autonòmica aescala registra es que del davall per punts tres quasi Alta, Ribera la de assalariats treball ració. Entre els anys 2007 anys i 2013, els Entre ració. la recupe la de id’inici crisi de recent període el en Alta Ribera ala pació desocu la de variació la comentar pació i Formació (SERVEF) permeten Valenciàcionades pel Servei d’Ocu propor registrat d’atur xifres Les ala comarca l’atur de registrat Caracterització 2.2.6 ------

51 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 52 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.9 PARO REGISTRADOSEGÚNSEXO 2.2 MERCADO LABORAL Alcàntera deXúquer Alberic Província València Alfarp Alcúdia, l’ La Ribera Alta Comunitat Valenciana Villanueva deCastellón Antella Alzira Alginet Algemesí Turís Benimodo Benifaió Beneixida Benimuslem Tous Sumacàrcer Senyera Sant Joanet Real Rafelguaraf Carlet Càrcer Carcaixent Sellent Pobla Llarga,la Guadassuar Gavarda Catadau Massalavés Ènova, l’ Cotes Montserrat Montroi/Montroy Manuel Llombai Municipios

Paroregistradosegúnsexo (a31demarzocadaaño).Fuente:Servicio ValencianodeEmpleoyFormación(SERVEF)

198.345 95.784 2007 7723 1914 1005 325 158 322 424 127 425 512 930 175 150 167 57 38 38 39 22 43 44 31 16 48 86 88 53 64 10 40 80 61 86 94 35 16

Total paroregistrado 293.973 591.125 24512 2013 1228 1052 1149 3270 5564 1627 1640 2606 138 111 627 105 601 151 114 115 102 220 224 235 132 162 440 211 259 453 270 764 254 366 82 56 51 96 37

208.164 420.710 16374 2017 2182 3879 1057 1807 1043 795 410 697 788 436 139 135 136 181 262 145 179 317 156 546 234 68 65 99 89 34 74 57 42 75 67 24 73 60 23

198,0 % 217,4 % 206,9 % 2007-13 142,1 % 192,1 % 277,8 % 296,8 % 190,7 % 225,4 % 226,7 % 373,2 % 170,4 % 283,7 % 251,2 % 159,1 % 271,0 % 173,3 % 151,4 % 180,2 % 161,5 % 243,8 % 272,7 % 176,3 % 410,0 % 250,0 % 205,7 % 366,7 % 357,5 % 245,9 % 201,2 % 170,2 % 202,0 % 230,0 % 174,3 % 131,3 % 206,8 % 220,3 % 357,5 % Variación relativaparoregistrado

- 28,8% - 29,2% -33,2 % 2013-17 -33,7 % -50,7 % -35,3 % -33,3 % -41,4 % -34,6 % -27,5 % -31,4 % -58,5 % -29,5 % -30,3 % -35,0 % -34,4 % -50,4 % -37,9 % -42,1 % -45,1 % -38,6 % -41,2 % -52,9 % -25,0 % -40,5 % -28,5 % -30,7 % -26,5 % -31,3 % -30,1 % -29,5 % -30,0 % -44,7 % -37,5 % -37,8 % -42,2 % -36,4 % -36,1 %

112,1 % 112,0 % 117,3 % 071 072013 2007 2007-17 117,1 % 116,5 % 144,6 % 159,5 % 149,3 % 243,3 % 110,9 % 102,7 % 130,2 % 189,6 % 140,0 % 162,5 % 111,3 % 103,7 % 226,9 % 192,5 % 137,7 % 110,5 % 19,3 % 71,1 % 83,9 % 58,1 % 85,4 % 54,5 % 94,7 % 49,7 % 67,9 % 94,3 % 92,3 % 52,3 % 82,5 % 71,4 % 90,4 % 43,8 % 77,3 %

61,3 % 60,3 % 65,7 % 68,3 % 59,1 % 64,0 % 68,4 % 81,8 % 56,1 % 63,4 % 63,2 % 62,7 % 58,1 % 59,4 % 68,0 % 71,1 % 64,2 % 74,4 % 54,2 % 75,6 % 74,3 % 71,7 % 74,0 % 60,0 % 62,5 % 61,1 % 70,0 % 74,3 % 64,8 % 66,7 % 63,6 % 71,3 % 52,5 % 71,3 % 60,7 % 81,3 % 70,5 % 68,6 % Tasa feminizaciónparoregistrado

50,3 % 50,0 % 50,2 % 50,1 % 49,1 % 50,3 % 44,9 % 47,4 % 47,2 % 42,3 % 44,2 % 51,1 % 45,9 % 50,8 % 40,2 % 52,7 % 57,0 % 42,6 % 51,0 % 48,2 % 47,5 % 59,8 % 45,1 % 53,8 % 55,9 % 56,2 % 55,3 % 37,5 % 48,4 % 49,8 % 50,0 % 48,0 % 44,3 % 49,6 % 50,3 % 49,3 % 48,6 % 64,9 %

57,8 % 57,8 % 59,7 % 63,9 % 65,1 % 57,4 % 58,0 % 53,7 % 55,8 % 59,6 % 61,5 % 58,5 % 60,5 % 67,7 % 56,1 % 54,7 % 54,4 % 58,4 % 57,3 % 60,5 % 67,6 % 62,2 % 46,3 % 66,7 % 42,9 % 68,5 % 61,7 % 62,8 % 56,2 % 60,5 % 54,6 % 52,1 % 61,4 % 54,2 % 58,0 % 60,2 % 65,2 % 60,3 % 2017 INCIDENCIA DELPAROREGISTRADOSOBRELAPOBLACIÓNDE15YMÁSAÑOS,SEGÚNSEXO Cuadro 2.10 2.2 MERCAT LABORAL Real Algemesí Alberic La Ribera Alta Alfarp Alcúdia, l’ Sellent Sant Joanet Alzira Alginet Alcàntera deXúquer Turís Tous Sumacàrcer Senyera Rafelguaraf Pobla Llarga,la Montserrat Montroi/Montroy Manuel Llombai Benifaió Beneixida Provincia València Villanueva deCastellón Comunitat Valenciana Massalavés Benimuslem Benimodo Antella Guadassuar Cotes Catadau Carlet Càrcer Carcaixent Gavarda Ènova, l’ Municipios

Paroregistradoa31de marzoporsexo/Poblaciónde15añosymás porsexo.Fuente:Elaboraciónpropiacondatos deServicioValencianoEmpleoyFormación (SERVEF)yPadrónMunicipalContinuo(INE).

4,2 % 4,5 % 4,7 % 2,6 % 3,9 % 4,4 % 3,0 % 3,4 % 3,7 % 3,9 % 2,5 % 4,5 % 4,1 % 3,8 % 5,3 % 4,7 % 2,5 % 4,0 % 3,2 % 4,5 % 3,6 % 3,7 % 4,1 % 4,0 % 4,2 % 7,1 % 4,0 % 2,8 % 2,5 % 2,9 % 4,9 % 3,9 % 5,1 % 3,5 % 3,8 % 4,0 % 3,0 % 3,8 % oa Hombres Total

Incidencia paro2007 2,9 % 3,5 % 3,8 % 1,9 % 2,2 % 3,4 % 3,3 % 2,2 % 2,5 % 2,3 % 1,9 % 2,7 % 3,6 % 2,1 % 1,4 % 3,9 % 3,0 % 1,9 % 2,0 % 2,7 % 2,4 % 2,6 % 2,0 % 3,8 % 2,6 % 2,3 % 2,6 % 1,6 % 2,3 % 1,9 % 2,7 % 1,8 % 2,7 % 4,6 % 2,8 % 2,3 % 2,4 % 2,0 %

Mujeres 5,5 % 5,4 % 5,7 % 3,0 % 4,4 % 5,5 % 3,8 % 4,3 % 5,1 % 5,1 % 3,2 % 5,4 % 6,1 % 4,8 % 5,8 % 6,3 % 3,1 % 3,0 % 6,0 % 3,8 % 5,7 % 4,5 % 5,2 % 6,2 % 5,4 % 3,9 % 6,5 % 6,6 % 3,6 % 5,2 % 7,4 % 9,6 % 4,2 % 5,3 % 7,5 % 5,6 % 4,2 % 5,7 %

13,0 % 13,5 % 13,6 % 11,3 % 11,1 % 14,5 % 14,1 % 10,9 % 11,7 % 13,1 % 14,8 % 13,7 % 10,8 % 13,4 % 10,7 % 10,3 % 11,8 % 11,3 % 12,6 % 14,7 % 14,8 % 12,0 % 11,4 % 13,7 % 14,7 % 11,3 % 12,8 % 15,0 % 17,9 % 11,4 % 13,1 % 11,1 % 10,9 % 8,4 % 9,9 % 8,9 % 8,3 % 9,3 % Total

Incidencia paro2013 13,1 % 13,8 % 13,7 % Hombres 11,2 % 10,8 % 15,1 % 11,1 % 12,9 % 11,2 % 14,3 % 17,2 % 10,7 % 14,6 % 13,3 % 10,8 % 11,9 % 12,3 % 15,6 % 14,4 % 12,7 % 11,3 % 17,0 % 14,4 % 11,2 % 13,6 % 11,5 % 13,4 % 14,0 % 12,0 % 11,0 % 11,2 % 16,0 % 10,6 % 9,5 % 9,3 % 8,9 % 7,5 % 7,8 %

13,0 % 13,2 % 13,5 % 11,5 % 11,4 % 13,9 % 10,5 % 14,9 % 11,2 % 15,4 % 10,2 % 13,8 % 10,9 % 13,7 % 10,6 % 13,5 % 13,0 % 15,2 % 11,3 % 11,4 % 10,6 % 15,1 % 10,6 % 10,6 % 11,2 % 12,2 % 15,9 % 19,8 % 10,8 % 15,1 % 11,0 % 14,0 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres 7,2 % 9,9 % 9,0 % 9,2 % 8,7 % 8,1 %

10,7 % 11,0 % 10,5 % 10,9 % 10,9 % 11,0 % 10,8 % 12,3 % 11,1 % 11,1 % 10,2 % 14,0 % 9,9 % 8,9 % 8,0 % 8,7 % 7,2 % 6,3 % 9,8 % 9,4 % 8,0 % 7,2 % 8,6 % 8,5 % 7,0 % 9,6 % 7,7 % 8,4 % 7,9 % 9,9 % 8,5 % 7,4 % 7,3 % 8,3 % 7,5 % 8,2 % 7,4 % 7,3 %

Incidencia paro2016 10,1 % 10,3 % 11,8 % 10,0 % 10,0 % 12,7 % 8,7 % 9,7 % 9,9 % 5,8 % 7,2 % 8,8 % 8,0 % 7,0 % 7,6 % 8,4 % 7,9 % 9,8 % 8,3 % 3,8 % 4,5 % 8,4 % 7,3 % 7,7 % 7,6 % 6,9 % 8,9 % 7,1 % 6,0 % 9,4 % 6,7 % 8,7 % 7,1 % 9,2 % 6,2 % 5,8 % 6,7 % 5,8 %

11,1 % 11,6 % 12,0 % 10,1 % 10,8 % 11,2 % 10,9 % 11,7 % 12,0 % 14,0 % 11,6 % 12,7 % 12,8 % 10,7 % 10,9 % 12,9 % 11,6 % 15,3 % 10,6 % 8,7 % 8,4 % 9,3 % 7,4 % 6,7 % 8,9 % 7,8 % 8,1 % 9,4 % 8,8 % 9,4 % 7,8 % 9,0 % 8,8 % 9,9 % 8,6 % 9,4 % 8,0 % 8,7 %

53 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 54 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS utilizando para ello las afiliaciones a la ello Seguri para las afiliaciones utilizando Alta, Ribera La en laborales condiciones las de evolución la acontinuación aanalizar Pasamos enla comarca ytrabajo deempleo las de condiciones 2.2.5 Caracterización mantenimiento). y limpieza como convencional, más naturaleza (de empresas alas auxiliares yservicios tivas administra actividades en como así avanzado), terciario el con relacionadas (que están nicas y téc científicas profesionales en actividades trabajo de puestos de aumento el resaltar que hay sí, entre diferentes lógicas con Aunque cal. del 5% cerca se sitúa ciente, del empleo comar elempleo re de período recuperación durante del incremento importante un con transporte, 3%). (menos del El educación la con distancia, y, a mayor comarcal) (4% pública total del ción con eltambién empleo ocurre de la Administra que algo Valenciana, Comunitat la en general cia importan su de debajo por comarca, la de bajo tra de puestos 5% un los de suponen sociales servicios yde sanitarias 2017). actividades Las 2013 entre y experimentado aumento tante impor al pese valenciano ámbito el en actividad esta representa que media la de debajo por tos lería (6% del empleo pun comarcal, casi cuatro Valenciana) hoste y la Comunitat la en peso su 2017, en comarca la de de encima por apenas trabajo de (más 21% del mercio puestos los de 2.2 MERCADO LABORAL ------parcial parcial jornada la de incidencia a la respecta que lo Por temporal). de los asalariados contrato tienen 29% el 31% y el (donde entre yAlgemesí Alzira L’Alcúdia, Benifaió, Carcaixent, en dan se laboral, precariedad importante una comportar de sar a pe reducidas, más las que y 39%), mientras 35% entre (con rango un y Carlet Alginet beric, Al en presentan se elevadas más temporalidad de tasas las comarcal, empleo el en peso mayor con municipios alos referimos nos Si toriales. terri ámbitos dichos en que suave más sido ha que elmientras del aumento empleo temporal y autonómico, provincial anivel registrado al empleo en indefinido la ha comarca sido inferior 2013 entre y 2017. temporal del crecimiento El empleo el aumentado 30% ha que del mitad la 15%, del ritmo aun crecido ha indefinido pleo debido a que reciente, de el recuperación em período el en crecido ha temporalidad La ciana. en Valen la Comunitat existente temporalidad a la inferior puntos y dos provincial media a la 2017 en Alta 32%, igual Ribera un es La en casi temporal) contrato con asalariados de porción de la del temporalidad tasa empleofuente, (pro de jornada jornada de tipo ypor contrato de ajena),tipo por cuenta por (trabajo General Régimen del Social dad en la provincia de València. Este indicador de de indicador Este València. de provincia la en parcial jornada la de incidencia a la inferior bién y tam autonómico anivel registra se que lo de debajo por puntos tres casi Alta, Ribera La de asalariados trabajo de 21%del puestos los de (Cuadro 2.8) (Cuadro 2.8) , afecta en 2017 en , afecta a cerca . De acuerdo con esta esta con acuerdo . De ------muy del reducida fenómeno). incidencia una con L’Alcúdiaúltimo (este yCarlet Benifaió, están media la de debajo por gemesí; 2013 entre y 2017), parcial yAl Alberic Alginet, jornada la de incremento importante un habido (dondeha Carcaixent sitúan se comarcal media la de encima Por municipal. anivel diferencias importantes presenta yvariables) reducidas jornadas de trata se si todo sobre blemáticas, pro trabajo de y condiciones vida de nivel do adecua un permiten no que salarios comporta que (en medida la laboral precariedad posible desempleo en la comarca tiene un importante desempleo en la un tiene comarca importante El crisis. la de inicio al existía que ala doble) del (un 112%, superior bastante más siendo sigue 2017 en registrado paro de cifra la obstante, No yautonómico. provincial anivel perimentada ex caída ala superior tercio, un en registrado paro del 2013de reducción una permitido ha des económica coyuntura mejor la parte, otra 2.9) (Cuadro Valenciana Comunitat la y de València de provincia la de al superior cremento in un triple, del más creciera registrado paro el que 2007 supuso y2013,Entre crisis fuerte la de crisis y de reciente inicio de la recuperación. del desempleo en en el La Ribera período Alta variación la comentar (SERVEF) permiten ción yForma Empleo de Valenciano Servicio el por proporcionadas registrado paro de cifras Las enla comarca registrado paro del 2.2.6 Caracterización . Por . Por ------DISTRIBUCIÓN PAROREGISTRADOPORGRUPOSDEEDAD Cuadro 2.11Paroregistradosegúngrupos deedad(a31marzocadaaño).Fuente: ServicioValencianodeEmpleoyFormación (SERVEF).Fuente:MinisteriodeEmpleoySeguridad Social(enerode2017). 2.2 MERCAT LABORAL Villanueva deCastellón Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Sant Joanet Real Rafelguaraf Turís Montserrat Provincia València Comunitat Valenciana Pobla Llarga,la Massalavés Montroi/Montroy Manuel Llombai Guadassuar Gavarda Ènova, l’ Cotes Catadau Benimodo Benifaió Carlet Càrcer Beneixida Benimuslem Alberic Carcaixent Antella Alcàntera deXúquer La Ribera Alta Alzira Alcúdia, l’ Alginet Algemesí Alfarp Municipios

Menos de25 13,0 % 10,1 % 13,4 % 10,6 % 14,0 % 13,0 % 15,7 % 10,3 % 21,7 % 13,0 % 13,7 % 13,9 % 13,0 % 10,6 % 18,2 % 11,7 % 11,8 % 18,3 % 14,6 % 12,3 % 11,4 % 18,1 % 12,4 % 14,4 % 12,2 % 13,8 % 13,9 % 17,6 % 8,9 % 8,8 % 7,1 % 9,0 % 9,0 % 9,8 % 9,4 % 8,1 % 9,6 % 9,9 %

2013 (a31deMarzo) 25 a44años 51,2 % 50,2 % 51,1 % 54,1 % 48,3 % 45,1 % 58,9 % 55,8 % 51,9 % 53,6 % 57,0 % 49,6 % 53,3 % 50,0 % 49,5 % 51,2 % 50,2 % 58,3 % 46,1 % 53,6 % 46,2 % 45,9 % 45,9 % 50,5 % 50,4 % 52,5 % 54,3 % 47,8 % 42,2 % 47,6 % 45,7 % 47,1 % 51,0 % 51,2 % 50,6 % 50,0 % 53,9 % 55,0 %

45 ymásaños 39,8 % 41,0 % 35,9 % 41,1 % 33,0 % 35,8 % 28,9 % 39,2 % 33,9 % 33,9 % 37,4 % 26,4 % 37,7 % 37,0 % 41,5 % 35,1 % 35,9 % 40,9 % 35,8 % 43,9 % 32,3 % 37,8 % 45,9 % 32,9 % 35,9 % 40,0 % 39,9 % 34,1 % 42,9 % 33,3 % 46,1 % 34,8 % 35,0 % 36,8 % 31,2 % 36,2 % 32,3 % 35,1 %

Menos de25 10,4 % 11,7 % 11,9 % 10,5 % 16,7 % 20,6 % 12,9 % 10,4 % 10,8 % 12,4 % 11,2 % 10,1 % 14,7 % 13,5 % 15,4 % 7,2 % 7,1 % 8,0 % 3,0 % 9,0 % 5,8 % 8,4 % 6,0 % 8,5 % 9,7 % 9,9 % 8,9 % 8,2 % 4,1 % 3,3 % 7,9 % 4,3 % 8,8 % 7,7 % 8,0 % 9,6 % 9,4 % 4,6 %

2017 (a31deMarzo) 5a4 ñs45ymásaños 25 a44años 41,9 % 41,3 % 44,3 % 47,5 % 38,8 % 41,9 % 43,2 % 47,5 % 50,7 % 42,1 % 33,3 % 52,4 % 43,9 % 42,5 % 44,9 % 42,1 % 44,8 % 44,7 % 41,1 % 48,6 % 46,7 % 30,4 % 48,3 % 43,4 % 45,5 % 32,4 % 44,9 % 43,8 % 44,0 % 55,6 % 36,5 % 43,4 % 33,8 % 41,6 % 43,5 % 45,4 % 45,1 % 46,2 %

50,9 % 51,6 % 45,4 % 49,5 % 45,1 % 44,5 % 40,3 % 47,4 % 50,0 % 35,7 % 55,4 % 37,5 % 47,7 % 51,5 % 48,3 % 46,6 % 45,3 % 46,4 % 54,8 % 43,2 % 50,0 % 65,2 % 38,7 % 48,7 % 58,8 % 46,8 % 34,1 % 42,7 % 48,0 % 52,7 % 46,6 % 47,2 % 51,5 % 47,2 % 46,4 % 41,2 % 49,2 % 39,6 %

55 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 56 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS (Cuadro 2.10) INE del (Cuadro Continuo Municipal Padrón el proporciona que años más 15 de y personas de datos los registrado paro el con comparar para referencia como lizamos uti ello, Para trabajar. de edad en población la a respecto registrado paro del incidencia la do calcula hemos municipal), anivel estimaciones existen (de no hecho, provincia a la inferiores aniveles fiable EPA la de resulta no explotación la y que desempleada), está y, tanto, por empleo buscando está que parte la saber para activa población la conocer (que requiere paro de tasa la estimar SERVEF permiten el no proporciona que registrado paro de datos los que Dado menos el desempleo femenino que el masculino. reduciendo del empleo recuperación está actual la tanto, 50%. lo Por del más poco eran crisis la nómica), que en mientras el álgido momento de yauto provincial media la de encima por puntos 2017 en (dos registrado paro 60% el del casi femenino, que ya suponen las mujeres rostro 2.2 MERCADO LABORAL . Los datos son son datos Los . - - - edad edad de grupos por registrado paro el diferenciar SERVEF permiten del datos los parte, otra Por de género).rencias dife 2013,en que, (ya mostraba no incidencia la hombres los que forma misma la de económica recuperación actual la de beneficiando está se no colectivo este que 2016 nuevo de evidencia en trabajar de edad en mujeres las entre trado regis paro del incidencia mayor La crisis. a la previo nivel 10%, del del encima por aún nivel un hasta incidencia 2016 dicha reducido había se 13% al yen afectaba 2013 registrado paro el en que mientras parada, estaba Alta Ribera La de trabajar de edad en 4%un población la de 2007,año el en que, ver mos crisis, la de inicio al precauciones, pode población Con estas activa. la sobre calcula se EPA, la esta que ya estima que paro de tasa ala inferiores evidentemente registrados en La Ribera Alta, las personas de de personas las Alta, Ribera La en registrados 13% un 25 de suponían parados años los de res (Cuadro 2.11) (Cuadro . En el año 2013, año . Enel meno los - - - - lo que respecta a los colectivos más afectados. más colectivos alos respecta que lo por como general anivel tanto comarca, la en de de en desempleo reducción términos correr re por camino queda aún que lo con igual, por ción de desempleo los de grupos de todos edad del mejorando empleo la no situa está reciente aumento el Endefinitiva, años. 44 de mayores activos de volumen el crecido haber debe que ca unmentado del aumento empleo, lo cual signifi experi haya grupo este que de apesar años, de los 44 mayores con menor entre intensidad reducido ha se registrado paro el tanto, lo Por 44% del 2017). más en poco (queaños supone 25 de a44 grupo del particularmente edad, menor de grupos los de importancia la reducido 2017), en ha se que 45% total del del mientras más representar (hasta años 44 de mayores los de registrado paro el en peso el aumentado ha 36%. un años 44 Posteriormente de yores 51% el ma ylos 25 representaban años a44 - - - - - ciana ciana Valen Comunitat iala València de al superior de la província increment un triple, del més cresquera gistrat re l’atur que suposar va crisi forta femenina que la masculina. menyspació la redueix desocupació l’ocu de actual recuperació la tant, 50%. Per del més poc eren crisi la que en elmentre moment àlgid de i autonòmica), provincial la mitjana 2017 el en de damunt per (dos punts 60% registrat l’atur el de vora sen supo dones les que ja femení, rostre important un té comarca ala pació desocu La crisi. la de al’inici havia hi (un 112%,rior que ala doble) del més supe 2017 bastant sent continua el en registrat d’atur xifra la això, No obstant iautonòmica. provincial aescala experimentada caiguda a la superior terç, un en registrat l’atur de 2013del reducció una permés ha des econòmica la millor conjuntura 2.2 MERCAT LABORAL (Quadre 2.9) . D’altra banda, banda, . D’altra ------població en edat de treballar de la la de treballar de edat en població 2007, 4% un la de crisi, la de al’inici l’any que, veure podem dites, cions precau les Amb activa. població la l’EPA, sobre l’EPA que ja calcula es estima que d’atur taxa ala inferiors 2.10) l’INE de (Quadre continu municipal padró el proporciona que anys més i quinze de persones de dades les registrat l’atur amb a comparar per areferència com utilitzem fer-ho, a Per treballar. de edat en població a la respecte registrat l’atur de cia municipal), hem calculat la incidèn aescala estimacions ha hi no fet, (de província ala inferiors a escales l’EPA de fiable és no l’explotació que i aturada), està tant, i, per ocupació cerca que part la a saber per tiva la conéixer població ac requereix (que d’atur taxa la estimar meten SERVEF per el no proporciona que registrat d’atur dades les que Atés . Les dades són evidentment . Les dades són evidentment - - - - 36%. Posteriorment ha augmentat augmentat ha 36%. Posteriorment 51%el un anys, 44 de majors i els representaven 25 de nes anys a 44 perso les Alta, Ribera ala gistrats re 13% un aturats suposaven dels L’any 2013, 25 de anys menors els d’edat (Quadre 2.11) grups per trat l’atur diferenciar regis permeten SERVEF del dades les banda, D’altra de gènere). diferències noincidència mostrava 2013, el en que, (ja homes els que la manera mateixa la de actual mica debeneficia la econò recuperació col el que nou de dencia 2016 el en treballar de evi edat en dones les entre registrat l’atur de incidència major La crisi. ala previ nivell del 10%, damunt per encara del nivell aun fins incidència la duït 13% el tava 2016 el ien re s’havia afec 2013 el en que registrat l’atur mentre aturada, estava Alta Ribera . lectiu no es es no lectiu ------. als col als fa que pel com general aescala tant comarca, a la desocupació de ció reduc de termes en afer camí ha hi encara tant per manera, mateixa la d’edat de grups els tots de ocupació des de situació la millora no pació l’augmentdefinitiva, de l’ocu recent En anys. 44 de majors d’actius lum vo el crescut d’haver ha que nifica sig cosa qual la l’ocupació, de ment aug un experimentat haja grup el que apesar anys, 44 de majors els entre intensitat menor amb reduït s’ha 2017). registrat l’atur tant, Per 44% del el en més poc (que suposa 25 de anys a44 grup del larment particu edat, menor de grups dels importància la s’ha que reduït tre 2017), el en 45%total del del men més arepresentar (fins anys 44 de majors dels registrat l’atur en pes el . lectius més afectats. més lectius ------

57 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cítrics i polígon industrial des de Gavarda Autor: ESTEPA III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 3. AGRICULTURA Y GANADERÍA

3.1 El sector agrario rolas, cacahuete, cebollas, fresas, patatas, bo- Con esta combinación de recursos naturales niatos, etc.). Las medias térmicas oscilan entre (suelo, clima y agua) los agricultores de la Ribe- La Ribera Alta del Xúquer cuenta desde antiguo los 9 y los 10 °C del mes más frío, enero, y los ra Alta han logrado poner en riego casi 39.000 para el desarrollo de una agricultura intensiva 25 °C del mes de agosto, con una alta humedad ha, restando solamente otras 4.000 de secano, con la abundancia de suelo, agua y calor, y la ac- relativa gracias a la cercanía del mar. Las pre- la mayor parte en espera de una pronta trans- ción decidida del hombre cultivador. Esta gran cipitaciones en forma de lluvia son muy modes- formación en regadío. Por grandes grupos de llanura de inundación de más de 400 km2, de tas, ya que oscilan entre los 450 y los 500 litros cultivo los más extendidos son los cítricos, con grandes conos aluviales y glacis cuaternarios por metro cuadrado al año, y son insuficientes 25.350 ha según el censo de 2016, seguidos a que conectan las montañas circundantes con para poder atender la demanda de las plantas y larga distancia por los caquis (8.900), los fruta- la llanura aluvial, constituye un suelo fértil de árboles que aquí se cultivan. les de hueso (3.400) y las hortalizas (1.150). El origen sedimentario que cubre las tres cuartas arroz, antaño muy extendido, solamente ocupa partes de la superficie comarcal. La superficie La falta de agua de lluvia es corregida por las ahora 91 hectáreas en el término de Algemesí. cultivada asciende a casi 43.000 hectáreas, so- aportaciones del rio Xúquer, sus afluentes Ma- En secano quedan 1.300 ha de viña bien conta- bre un total de 76.163. Es sin duda la comarca gre, Sallent, Albaida y Verd, y los miles de pozos das, casi todas en el término de Torís, y se esti- con mayor superficie agrícola de la provincia y, abiertos en los glacis y valles periféricos. Sin ma que unas 2.000 de algarrobos y otras 500 junto con su vecina la Ribera Baixa, la de mayo- contar el agua de pozos, la dotación de agua de olivos, casi siempre en áreas marginales de res porcentajes de regadío, ya que los cultivos de la Ribera representa, gracias al caudal del monte. Este predominio de los cultivos arbola- Juan Piqueras de secano no llegan a ocupar ni tan siquiera el Xúquer (casi 60 m3/seg en Tous), la mitad de dos en regadío no ha sido siempre así, sino que 10% del total. todos los recursos superficiales de las comar- es cosa del último medio siglo. En realidad, el cas valencianas. Esta sobreabundancia relativa paisaje agrario actual es fruto de una larga y La bondad del clima permite cultivos propios de permite de una parte tener asegurado el riego variada sucesión de ampliación del regadío por las zonas subtropicales y templadas mediterrá- propio y de otra poder ceder cantidades muy una parte y de los cambios de cultivo por otra. neas, desde cereales como el arroz, el trigo y el considerables a su vecina comarca de l’Horta (Cuadros 3.1, 3.2, 3.3 y 3.4, Figuras 3.1 y 3.2) maíz, hasta frutales como el naranjo, el caqui por medio del Canal Xúquer-Turia, que arranca y el melocotonero, pasando por una larguísima en la presa de Tous y muere en el Turia aguas lista de hortalizas y tubérculos (tomates, esca- arriba de Manises.

EVOLUCIÓN DE LA SUPERFICIE CULTIVADA. HECTÁREAS Huerta Olivos Año SAU Riego Secano y arroz Cítricos Frutales Caquis y algarrobos Viña 1959 49.412 29.870 19.542 10.450 18.217 1.200 - 8.300 7.050 1985 49.943 37.520 12.413 5.730 26.891 4.900 - 6.010 5.040 1995 49.280 40.700 8.580 2790 31.955 5.600 350 5.250 2.680 2016 42.950 38.800 4.150 1.150 25.353 3.400 8.908 2.500 1.320 Cuadro 3.1 Fuente: CámarasAgrarias 1959 y Conselleria d’Agricultura 1985. 1995 y 2016 60 de més de 400 de km més de d’inundació plana Gran conreador. del icalor, il’acció decidida aigua sòl, de l’abundància intensiva, cultura una agri d’antic, a per desenvolupar des té Xúquer del Alta Ribera La 3.1 agrari El sector RAMADERIA I AGRICULTURA 3. dants amb la al plana dants circum muntanyes les connecten al etc.). Les mitjanes tèrmiques oscil tèrmiques mitjanes etc.). Les cacau, moniato, ceba, fraula, creïlla, escarola, (tomaca, itubercles lisses d’horta llista llarguíssima una per el caqui passant i la bresquillera, taronger, el com afruiters fins sa, dac ila blat el l’arròs, com cereals de des mediterrànies, temperades i depropis les zones subtropicals cultius permet clima del bondat La 10%el total. del sols tan ni a ocupar arriben no secà de cultius els que ja regadiu, de alts més percentatges de la Baixa, bera Ri veïna la amb i, junt província la de agrícola superfície més amb marca 76.163.de total co la dubte sens És un sobre 43.000vora hectàrees, a ascendeix conreada superfície La comarcal. superfície la de parts quartes tres les cobreix que tari sedimen d’origen fèrtil sòl un tueix . luvials i glacis quaternaris que i glacis quaternaris luvials 2 , de grans cons cons grans de , . luvial, consti luvial, ------. cultors de la Ribera Alta han acon han Alta Ribera la de cultors i aigua), agri (sòl, clima els naturals recursos de dita combinació la Amb Manises. de amunt Tous de aigua Túria al i mor presa a la mou Xúquer-Túria, que canal del mitjà per l’Horta de comarca veïna a considerables molt la quantitats cedir poder l’altra, i, de propi reg el assegurat tindre d’una banda, met, que per relativa Sobreabundància valencianes. comarques les de cials superfi recursos els tots de mitat (quasi 60Xúquer m3/s a Tous), la del cabal al gràcies representa, ra Ribe d’aiguala de dotació la pous, l’aigua de comptar Sense rifèriques. pe valls i les glacis als oberts pous de milers i els Ulls, o dels i Verd da Magre, Albai Sellent, els afluents Xúquer, riu del aportacions les amb corregeix es d’aigua pluja de falta La s’hi que conreen. iarbres plantes les de demanda la atendre apoder per al’any, insuficients isón quadrat tre me per 450 500 els iels litres entre oscil que ja modestes, molt són pluja de forma en precipitacions Les mar. ala proximitat ala gràcies alta relativa d’agost, amb una humitat gener, 25 iels mes °C del fred, més 10 9i els els mes °C del entre len . len ------25.400 hectàrees de taronger i taronger de 25.400 hectàrees vora les amb cítrics, dels cultiu El daurada fruita 3.2 La taronja: La Figures 3.1 i3.2) l’altra de cultiu de canvis i dels d’una banda d’ampliaciósuccessió del regadiu ivariada d’una llarga fruit és actual agrari paisatge el Enrealitat, segle. mig darrer del cosa és que sinó així, sempre sigut ha no regadiu en bres d’ar cultius dels Elpredomini tanya. mun de marginals àrees en sempre quasi i500d’oliveres, garroferes de 2.000 Torís,unes de que is’estima terme al totes quasi vinya, de tades comp 1.300 ha hi secà hectàrees d’Algemesí. En terme al hectàrees 91 ocupa només ara estés, molt (1.150). L’arròs, temps altres en (3.400) pinyol de hortalisses i les (8.900), caquis pels ga fruiters els llar ben distància auna seguits 2016, del cens el segons hectàrees 25.350 amb cítrics, els són estesos més els cultiu, de grups grans Per regadiu. en transformació ràpida una esperant part major la secà, de 4.000 només resten ien hectàrees, 39.000vora reg en posar seguit (Quadres 3.1, 3.2, 3.3 i3.4, . - - - - ger és de fulla perenne), millora la la millora perenne), fulla de és ger l’any (el tot taron durant superfície la verda manté que ja econòmic, només és no L’interés té nes. que veï muntanyes les de vessants els també sinó plana, la de part major la solament no cobreix que d’arbres bosc idens extens un forma que ja enorme, és taronger de tacions plan les de L’impacte paisatgístic il’alvocater. kiwi el com exòtics També fruiters s’assagen l’albercoquercom i la bresquillera. pinyol de fruiters acompanyen que magraner, i del caqui del tracta Es recent. relativament és quals dels l’expansió però temps, de molt fa de des coneguts eren ja que arbres dos s’hi afegit han anys, darrers els En a abril. fins d’octubre des venda, i collita de campanya la allargar ten perme dates diferents en madurar (10.400)mandarina en que illima, (14.940 taronja de tat hectàrees), varie una extensa ofereixen cítrics mateixos Els fruita. de producció la de gran més diversificació una anys fa de des aconsellen mercials ico agrícoles Raons riberencs. regadius fèrtils els en sols estan no cítrics els Tot dominants, i ser Alta. Ribera la de conreada superfície la 60% tota el de ocupa mandariner, ------

61 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 62 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI reduce la amplitud térmica. Problemas de su de Problemas térmica. amplitud la reduce y humedad de índice mayor un geno), mantiene (absorbe anhídrido y oxí carbónico desprende aire del calidad la mejora perenne), hoja de es (elaño el naranjo todo durante superficie la de ver mantiene que ya económico, sólo pues es no vecinas. de Suladeras las montañas interés las también sino llanura, la de parte mayor la sólo no cubre que árboles de bosque y denso extenso un forma que ya enorme, es naranjos de plantaciones las de paisajístico El impacto aguacate. yel kiwi el como exóticos Tambiénmelocotoneros. se ensayan frutales y albaricoqueros los como hueso de a frutales acompañan que granado, y del caqui del trata Se reciente. relativamente es expansión cuya pero tiempo, mucho hace desde conocidos eran ya que árboles dos años últimos los en añadido han se Aellos abril. hasta octubre desde venta, y recolección de campaña la alargar permiten fechas distintas en madurar al que limones, (14.940jas (10.400)mandarinas hectáreas), y naran de variedad extensa una ofrecen cítricos propios Los frutas. de producción la de cación diversifi mayor una años hace desde sejando acon vienen y comerciales agrícolas Razones ribereños. regadíos fértiles los en solos están no cítricos los dominantes, ser Con Alta. bera Ri la de cultivada superficie la 60 toda %de el ocupa y mandarinos, naranjos de hectáreas 25.400 casi sus con cítricos, los de El cultivo dorada 3.2 naranjas: Las la fruta GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------en cientos de huertos, cada uno con su pozo, pozo, su con uno cada huertos, de cientos en multiplicaron se naranjos de plantaciones Las 1.500). a las torno en ya estimaban se (en Carcaixent Alzira en hectáreas 1.100 de más poco de superficie una ocupaba rústica, de En 1880, amillaramientos los según moreras. ylas hortalizas las cereales, alos po largo tiem durante que siguió siendo reservada y ríos los de agua con regada dicha, propiamente l’horta de distinguirla para hort, denominada aser pasó explotación de unidad ycada norias, y pozos de agua con regadío en transformados secanos antiguos eran cultivo aeste dedicadas tierras etc.). Las médicos, farmacéuticos, gos, cléri (abogados, profesión otra tener solían que agronómicas, y inquietudes con ilustrada mente de por grandes propietarios casi exclusivamente realizadas fueron XIX siglo del mitad primera la y las en que siguieron plantaciones llas primeras Aque Alzira. de término en Murta yla Casella la Vives, Aigües de valles los de baja parte la por noreste el yhacia Carcaixent, de término por lla Serrate la hacia luego extendió se donde desde Vilella), de (partida yCarcaixent Alzira entre das comprendi tierras alas reducido estuvo ducción pro de foco 1850 único y casi Hasta principal el Ribera la en naranjo del yevolución Difusión XXI. siglo del albores los en sector el bre so ciernen se que amenazas las son naranjas de consumo el en bajada yuna perproducción ------de regadío tradicional, y al mismo tiempo se se tiempo mismo yal tradicional, regadío de zonas muchas en arroz yal hortícolas cultivos a losmandarinos habían venido sustituyendo y naranjos los año aquel Hasta historia. la de su expansión máxima alcanzando posiblemente 34.900casi 1995y en 40.500, las superaban 1985 en a que ascendido mientras habían bera, Ri la toda en naranjos de 22.400de hectáreas más En 1959 poco cincuenta. censaron años se los de a mediados inició se recuperación La arrancados. ser que tuvieron árboles muchos cuarenta años los en que lo por ranjas, na de comercio y el internacional demanda la (1936-1945) y europea española rras redujeron 1929 en iniciada gue y las económica crisis La exportaciones. las marcaban le que estela la do años en veinte” siguien los “felices experimentó cultivo este que expansión gran la de idea una 18.000 da que lo (30.500 provincia), la toda en a cifra esta elevaba Janini, Rafael sucesor su 1930, en tarde, más años diez que mientras 7.900 en Ribera la de hectáreas, citrícola ficie super la estimaba Alcázar López Constantino agrónomogeniero de de Valencia, la provincia En 1920 riego. de in el importados motores los de reparación la para mecánicos talleres y los abonos de almacenes los naranjas), para turas (envol papeleras las envase), (cajas de madera de como las serrerías auxiliares actividades otras yprosperaban naranjas, de almacenes ymagníficos grandes construían se rrocarril fe de estaciones alas torno en que mientras cubriendo los amplios glacis o piedemontes, ------I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Cuadro 3.2 SUELO PRODUCTIVO Benimuslem Benimodo Algemesí Alcàntera deXúquer Alberic Carcaixent Benifaió Beneixida Antella Alginet Alfarp Alcúdia, l’ Alzira Catadau Carlet Càrcer Manuel Ènova, l’ Cotes Massalavés Llombai Guadassuar Gavarda C.Valenciana Montserrat Comarca/Provincia Provincia Montroy Comarca Villanueva deCastellón Turís Pobla Llarga,la Rafelguaraf Tous Sellent Sant Joanet Real Sumacàrcer Senyera Municipios

(1) Fuente:IVE(2009). (2) Fuente:COPUT(1995)ySIOSE(2005).(*) No disponemosdeestosdatosparaelconjunto delaComunidadValenciana.

895.434,36 436.010,03 1.193,53 1.726,21 3.403,08 1.414,46 3.207,16 1.099,48 1.722,19 3.656,42 1.285,94 1.314,73 1.541,66 3.765,55 1.595,5 8.186,4 1.562,5 46.711 182,25 935,83 203,84 995,32 671,89 227,36 656,45 474,11 380,03 256,93 323,48 356,47 883,61 133,39 766,58 432,25 885,25 109,87 435,64 725,64 Ha 10,71 Total

38,48 40,34 48,14 52,41 70,18 77,29 57,98 61,29 90,71 57,41 54,50 57,00 53,24 74,11 64,02 28,06 80,12 58,92 19,78 48,79 49,51 40,61 66,26 66,00 43,21 28,84 60,53 40,96 75,91 75,92 46,77 71,79 54,31 31,10 39,61 44,05 54,08 3,39 % -

148.489,16 267.753,88 35.682,99 3.099,41 1.421,71 2.291,21 1.289,96 1.419,93 1.454,73 5.620,11 3.141,05 1.626,35 1.419,21 2.004,84 574,39 179,26 220,67 631,77 621,96 649,42 242,52 292,55 392,57 366,21 794,93 741,88 536,05 821,29 123,97 216,53 109,37 486,71 473,16 402,07 24,01 201,5 729,2 318,5 Ha 768 Regadío Superficie cultivada(1)

29,91 34,07 76,39 91,18 98,85 87,50 91,20 98,36 52,11 90,88 82,36 85,91 97,06 67,51 96,64 94,39 67,33 68,65 89,35 73,26 96,66 90,44 69,85 94,43 82,80 96,36 61,82 40,77 53,24 96,78 92,06 92,94 92,95 50,09 99,54 92,29 53,45 67,07 % -

287.520,89 627.680,5 11.028,01 1.111,87 2.566,29 1.760,71 140,77 107,75 571,57 304,06 142,57 515,37 331,48 266,12 491,01 778,68 122,45 238,93 215,72 412,09 82,06 124,5 304,5 14,41 22,47 37,97 13,82 30,93 95,84 81,54 62,32 33,57 Ha 3,84 2,99 2,34 6,69 24,7 9,42 0,5 Secano

70,09 65,93 23,61 12,50 32,49 47,89 17,64 31,35 14,09 32,67 26,74 10,65 30,15 17,20 38,18 59,23 46,76 49,91 32,93 46,55 8,80 8,82 1,15 2,94 1,64 9,12 3,34 3,36 5,61 9,56 5,57 3,64 7,94 3,22 7,05 7,71 7,06 0,46 % -

u lvd lvd oeaaBj Muybaja Baja Moderada Elevada Muy elevada 27,38 31,05 18,65 6,88 3,98 2,19 7,66 - (*) ------

68,41 27,71 89,55 91,96 70,25 99,86 16,82 65,87 91,46 76,87 77,82 80,16 98,15 43,69 84,99 99,76 97,42 91,24 89,58 37,93 78,95 32,95 12,32 69,53 90,84 47,52 98,31 46,58 20,04 97,90 73,79 92,26 27,85 52,29 100 100 100 - (*) -

Capacidad agrícola(%)(2) 16,32 47,73 58,48 12,90 27,75 12,93 48,11 29,63 17,49 30,47 66,59 34,33 34,41 12,17 19,31 10,06 16,86 8,69 3,89 0,01 2,36 4,26 0,10 1,57 2,46 5,40 2,10 - (*) ------

14,28 19,55 12,63 27,84 18,94 24,33 10,42 21,09 10,49 16,82 41,52 16,15 20,77 30,85 8,65 1,76 4,28 2,36 0,14 0,73 1,85 1,38 0,14 4,46 0,43 3,13 6,30 2,82 3,76 1,69 7,74 - (*) ------

10,50 24,07 28,01 2,91 2,24 0,70 3,57 3,59 0,02 7,68 - (*) ------

cualificada 0,25 0,39 1,92 1,57 0,60 0,57 0,22 0,71 0,69 0,43 0,74 2,19 4,05 - (*) No ------

63 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 64 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI po, pero cuya comercialización había resultado resultado había comercialización cuya pero po, tiem mucho hacía desde conocida ya fruta una caqui, el hacia orientaron se agricultores mos mis estos XXI, siglo el entrado ya tarde, Más invierno. de más es naranja la que mientras yotoño, verano de frutas de trataba se que ya anual, su campaña también y alargando ducción pro su así diversificando ymelocotoneros, los cirue albaricoqueros, como hueso de frutales por naranjos los asustituir empezaron quienes las del Magre orillas l’Alcúdia (Carlet, y Alginet) de agricultores los fueron cambios introducir que había que de cuenta darse en primeros Los calidadcuya había mejorado notablemente. peras, ylas manzanas las como europeo origen de y otras etc. bananas, mangos, aguacates, kiwis, piñas, como tropical origen de frutas debido a que la les hacían competencia otras y mandarinas, naranjas de 1990 saturación una de década la en ya a mostrar empezaron peos euro mercados los pero freno, tener no recía pa citrícola monocultivo el hacia tendencia La extendida. más la siendo sigue navel la donde naranjas, de de mandarinaslas más variedades que por las por todo sobre protagonizada estuvo expansiva etapa última Esta Alcalans. Vall yen dels Càrcer Vall la de en Barraca, y la Agulles les Corbera, de sierras las en observarse pueden que las como graderías enormes por ascendiendo ñas, monta las de laderas las y por secano de zonas viejas las por huertos los multiplicando seguían GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------Cuadro 3.3 ESTRUCTURA DELAPROPIEDAD Alberic Alginet Algemesí Alfarp Alcúdia, l’ Alzira Alcàntera deXúquer Benimuslem Benimodo Benifaió Beneixida Antella Catadau Carlet Càrcer Carcaixent Guadassuar Gavarda Ènova, l’ Cotes Montserrat Massalavés Manuel Llombai Montroy Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Villanueva deCastellón Turís Senyera Sellent Sant Joanet Real Rafelguaraf Pobla Llarga,la Sumacàrcer Tous

Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario (2009).

Nº Explotacionesagrícolas 119.612 25’85 % 67.774 17.522 1.985 2.341 1.024 1.247 131 900 804 743 152 275 732 122 300 267 184 292 222 192 927 235 122 225 335 887 141 159 256 435 434 265 660 261 88 92 87

Tamaño medio(Ha) 7,49 6,44 2,67 1,94 2,39 1,93 1,49 3,12 1,77 1,62 4,47 3,50 1,56 2,32 1,50 2,58 2,11 3,41 3,57 3,03 2,73 1,68 1,58 3,28 1,86 1,62 5,14 1,74 5,71 4,91 1,19 3,09 1,53 1,77 4,85 3,39 4,56 2,03 - I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. ció va passar a denominar-se hort, hort, a denominar-se passar va ció d’explota unitat icada i sénies, pous de aigua amb regadiu en formats trans secans antics eren cítrics als dedicades terres etc.). Les metges, farmacèutics, clergues, (advocats, professió altra una tindre solien que agronòmiques, inquietuds i amb da il ment de propietaris grans exclusivament quasi fer van les XIX segle del mitat primera la en seguir van que i les plantacions primeres d’Alzira. Aquelles terme al Murta, i la Casella la d’Aigües Vives, valls les de baixa part la per nord-est al icap Carcaixent, de terme per tella Serra ala cap després estendre d’on va des Vilella), es de (partida iCarcaixent Alzira entre terres les a reduït estava producció de focus a1850 únic Fins i quasi principal el Ribera a la taronger del i evolució Difusió XXI. segle del albors les en sector el sobre ha hi que ces consum són les de amena taronja el en baixada iuna superproducció l’amplitud Problemes de tèrmica. iredueix alt més d’humitat índex un oxigen), icarbònic desprén manté de l’aire anhídrid (absorbeix qualitat . lustra - - - - - expansió que el cultiu va experimen va cultiu el que expansió gran la de idea una dóna cosa qual la 18.000 (30.500 província), la atota a xifra la elevava Janini, Rafael sor 1930, en tard, més succes seu el anys deu que mentre hectàrees, 7.900 en Ribera la de citrícola cie superfí la estimava Alcázar López de València,província Constantino En 1920 la de agrònom l’enginyer importats. reg de motors dels ció repara a la per mecànics tallers i els d’abonaments magatzems els a taronges), per (embolcalls reres pape les caixons), als (per fusta de serradores les com auxiliars tivitats ac altres iprosperaven taronja, de magatzems i magnífics grans truïen cons es ferrocarril de estacions les de entorn que mentre monts, de opeus glacis amplis els cobrint corresponent, pou el amb cadascun d’horts, centenars en multiplicar van es taronger de plantacions Les 1.500). les vora ja s’estimaven (a Carcaixent Alzira 1.100 de més poc de a hectàrees superfície una ocupava rústica, de En 1880, amillaraments els segons moreres. iles hortalisses les reals, ce als temps llarg durant servada re seguí i que rius dels aigua amb regada l’horta, de a distingir-la per ------continua sent la més estesa. estesa. més la sent continua nàvel la quals les entre taronja, de les que més mandarina de rietats va les sobretot protagonitzar van la expansiva etapa darrera La lans. Alca dels vall ia la Càrcer de vall la a Barraca, ila Agulles les Corbera, de serres a les observar poden es que les com graderies enormes per ascendint muntanyes, les de sants ves i pels secà de zones velles les per horts els multiplicant seguien se temps mateix ial tradicional, gadiu re de zones moltes en il’arròs les hortíco cultius els substituït havien i mandariner taronger any, el aquell Fins història. la de expansió màxima les 40.500,raven la possiblement 34.900 avora 1995 ien dit supe 1985 en que ascen mentre havien Ribera, la a tota taronger de tàrees 22.400 de més poc hec censar van En 1959 cinquanta. dels es dècada amitjan iniciar va es recuperació La d’arrancar. haver van es arbres molts quaranta anys els en cosa qual la per taronja, de comerç i el internacional demanda (1936-1945)europea la reduir van i 1929en espanyola guerres iles cions. La crisi econòmica iniciada exporta les marcaven que solc el seguint vint» anys «feliços els en tar ------hectàrees, la major part plantades plantades part major la hectàrees, 8.000 de més en disminuït ha cítrics de superfície la vessants, en tacions plan noves s’han fet encara ique tot i anys, vint darrers Enels difícil. molt sigut havia que comercialització una amb però temps, de molt feia de des ja coneguda al caqui,cap una fruita orientar van es agricultors teixos ma els XXI, segle el entrat ja tard, Més d’hivern. més és taronja la que mentre itardor, d’estiu fruita de va tracta es que ja anual, campanya la també iallargar producció la sificar diver de tal per ibresquillera, nera pru albercoquer, ara com pinyol de fruiter per taronger el a substituir començar ivan l’Alcúdia iAlginet) let, (Car Magre del riberes les de tors agricul els ser van canvis introduir calia que aadonar-se primers Els millorathavia notablement. quals les de qualitat la peres, i les d’origen europeu com les pomes mango, banana, i etc., altres alvocat, d’origen com ara pinya, tropical kiwi, fruites altres feien els que tència compe la de a causa i mandarina, taronja de saturació una noranta anys els en a mostrar començar van ja europeus mercats els però fre, tenia no que pareixia trícola ci monocultiu al cap tendència La ------

65 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 66 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI (334), (233) Alfarb yTorís (298). (526), (310), Carlet en ellas Llombai de Catadau mayoría la 3.000 de más algo dan hectáreas, que Actualmente imparable. expansión su ces enton empezaban que caquis, por y sustituidos sacrificados ser que tuvieron árboles muchos Sharka, del virus el por 1995. luego Afectados en 6.000 de más aocupar hectáreas llegando zona, segunda esta en todo sobre tisfactorios, sa bastante fueron resultados los décadas tres Durante yBenimodo. Catadau Alfarb, Algemesí, también a municipios vecinos como Guadassuar, do y Alginet por l’Alcúdia, Carlet, extendiéndose forma triángulo el epicentro como tenía otra La yRafelguaraf. Senyera Joanet, Sant como ños peque más municipios yotros Llarga Pobla la ra, Ribe la de Castelló por comprendida la Una era Ribera. la de zonas dos en cítricos los de mento de 1970comercial en la década como comple ánimo con cultivados aser empezaron neros, ymelocoto albaricoqueros ciruelos, los tran encuen se que los entre hueso, de frutales Los caqui del actual la expansión frutales: 3.3 Otros limítrofes. comarcas otras y de Alta Ribera la de agricultura la en era nueva una de símbolo caquis, de ahora plantadas parte mayor la 8.000 de más en hectáreas, minuido dis ha cítricos de superficie la laderas, en nes plantacio- nuevas algunas hecho han se todavía yaunque años, veinte últimos Enlos difícil. muy GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------Figura 3.1Zonificacióndecultivos queden una mica més de 3.000 de més mica hec una queden imparable.expansió en Actualment una llavors començaven que caquis, per substituir van i es arbres molts sacrificar de haver van es sharka, la de virus pel 1995. després Afectats en 6.000 de més hectàrees ocupar a arribaren zona; segona ala bretot so satisfactoris, bastant ser van resultats els dècades, tres Durant iBenimodo. Catadau Alfarb, mesí, Alge Guadassuar, com veïns cipis amuni també i l’Alcúdia, is’estenia Alginet Carlet, per format triangle el L’altraraf. a epicentre com tenia iRafelgua Senyera Joanet, Sant com xicotets més municipis altres i Llarga Pobla la Castelló, per presa com la Una era Ribera. la de zones en dos a complement dels cítrics com passat segle del setanta anys els en comercial ànim amb conrear a començar van es i bresquilleres, albercoquers pruneres, ha hi quals els entre pinyol, de fruiters Els RAMADERIA I AGRICULTURA 3. del caqui del L’expansió actual 3.3 Altres fruiters: i d’altres comarques limítrofes. Alta Ribera la de l’agricultura en era d’una nova caquier, símbol de ara ------Cuadro 3.4 TIPO DECULTIVO(Ha) Alberic Alzira Alcàntera deXúquer Turís Alfarp Alcúdia, l’ Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Real C.Valenciana Provincia Algemesí Comarca/Provincia Comarca Villanueva deCastellón Sant Joanet Rafelguaraf Alginet Beneixida Pobla Llarga,la Antella Montserrat Càrcer Benimodo Carcaixent Benimuslem Benifaió Montroy Guadassuar Carlet Gavarda Catadau Massalavés Cotes Manuel Llombai Ènova, l’ Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario de2009.

110.959,32 57.944,18 2.580,23 herbáceos 291,83 177,27 105,16 655,72 149,66 151,51 Cultivos 4,45 % 71,93 12,17 99,33 81,74 10,53 10,85 241,2 17,23 90,65 75,61 69,16 4,42 9,56 6,21 9,03 8,43 11,9 6,16 34,2 82,2 60,5 5,53 22,2 3,59 0,15 0,5 4,1 - -

151,17 8,73 % 52,92 familiar Huerto 4,62 0,04 0,43 0,16 0,04 0,09 0,14 0,18 0,09 0,16 0,64 0,04 0,03 0,14 0,13 0,47 0,41 0,12 0,04 0,07 0,16 0,03 0,01 0,05 0,04 0,02 0,04 0,09 0,09 0,15 0,06 0,46 - - - -

220.110,74 429.474,33 Cultivos leñosos 37.348,28 1.598,31 3.049,79 1.372,49 1.430,27 3.017,43 5.363,36 1.098,27 1.382,36 2.286,93 3.095,85 1.606,27 16,97 % 197,93 319,28 109,37 121,38 839,97 618,46 402,42 571,77 741,44 180,84 916,27 956,52 292,84 651,83 317,14 415,77 224,83 833,52 218,66 872,92 367,29 644,3 583,2 649

158.035,05 354.982,4 Otros cultivos 6.777,87 2.166,68 1.105,21 103,41 105,19 260,42 371,87 119,64 113,68 315,79 205,02 268,76 157,25 4,29 % 55,93 21,01 39,89 84,69 423,5 35,07 74,87 41,07 31,95 62,35 35,72 25,21 12,65 408,6 1,49 2,89 13,1 0,87 14,5 4,59 86,1 0,5 8,4

436.142,89 895.567,22 1.726,21 1.193,53 1.285,94 1.541,66 3.765,55 1.314,73 3.207,16 3.403,08 1.414,46 1.099,48 1.722,19 3.656,42 10,71 % 8.186,4 1.595,5 46.711 885,25 109,87 133,39 203,84 432,25 883,61 1562,5 435,64 935,83 725,64 766,58 182,25 323,48 474,11 671,89 380,03 995,32 227,36 656,45 356,47 256,93 Total

67 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 68 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI que su consumo exige que el fruto esté ya muy muy ya esté fruto el que exige consumo su que dulzor, aun su por aceptación cierta tuvo que “RojoBrillante” como bautizada autóctona dad varie una Carlet de campo un en surgió casual 1960 de década la manera en de ya Fue cuando local. mercado el mucho, o, como familiar mo elconsu para a acequia alguna junto plantaban agricultores los que ocasional árbol de pasó no caqui 1870. el año al no siglo un casi Durante dos ejemplares a los primeros València en tor traí fueron donde desde país Japón, yal Corea a extendió VII. se allí De siglo el en conocido era ya donde China, de procede parecer al oriental, (Diospyros kaki)caqui El Ribera. la de agricultores los antiguo muy desde tenido han que cambio de capacidad gran la de más muestra una son innovaciones estas caso Entodo yBenifaió. Alginet Alzira, en hectáreas de suman que apenas una docena aguacates, de son las plantaciones Más todavía escasas Sud). (Horta Picassent de término cercano el en censadas hay 46 que las con comparadas cas po 20 las hectáreas, todas entre superan no en Algemesí, y Llombai, Carlet que de momento kiwis de parcelas pocas algunas son perimental ex carácter ycon novedosas Más más. y alguno Benifaió Carlet, Alginet, de vecinos los en demás y las Algemesí, de término el en mitad la táreas, 180 casi hec plantado han se años diez últimos como es el granado,extendido, del que en los poco pero tradición, gran de árbol otro perar recu por han apostado agricultores algunos Además más del caqui aceptado, como cultivo GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. es un árbol de origen origen de árbol un es ------Figura 3.2 Capacidad agrológica I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. novacions que són una mostra més més mostra una són que novacions in cas, Entot iBenifaió. Alginet zira, aAl d’hectàrees dotzena una sumen d’alvocater,plantacions que quasi no les són encara Sud). escasses Més (Horta Picassent de terme proper al censades ha hi 46 que les amb comparades poques 20 hectàrees, les totes entre superen no moment a Algemesí, i Llombai, Carlet que de parcel quantes unes són experimental caràcter i amb noves Més altre. ialgun Benifaió Carlet, d’Alginet, veïns als altres i les gemesí, d’Al terme al mitat la 180 hectàrees, vora s’han plantat anys deu darrers els en qual magraner, del el és com estés, poc però tradició, gran de bre ar altre un recuperar per apostat que han hi ha agricultors acceptat, més acultiu com caqui del A més (233) iTorís (298). (310),Llombai (334), Catadau Alfarb (526), a Carlet part major la tàrees, . les de kiwi kiwi de les - - - - astringent) i la mateixa maduresa maduresa mateixa i la astringent) molt és (en contrari madur cas molt ja d’estar ha fruit el a consumir-lo per que dolçor, encara la per tació accep certa tindre va que brillant» a«roig com batejada autòctona varietat una Carlet de camp un en sorgir va casual manera de quan ta seixan anys els en ser Ja va local. mercat el amolt, o, com familiar consum al per d’alguna séquia tat cos al plantaven agricultors els que ocasional d’arbre passar va no qui 1870. ca el segle, un quasi Durant aexemplars València de l’any entorn primers els portar d’on van des es Japó,país ial aCorea estendre va VII. D’allí segle el en es conegut era ja on Xina, la de procedeix pareix d’origenbre segons que oriental, ar un és kaki) (Diospyros El caqui Ribera. la de tors agricul els antic molt de des tingut han que canvi de capacitat gran la de ------evitar-ne la deterioració. la deterioració. evitar-ne a per menuts basquets en envasat anar isol maduresa de l’estat en també es comercialitza brillant roig Xúquer. varietat del La Ribera la de siguen de la denominació d’origen similar,un aspecte que no encara presenten que caquis els tots mon a anomenar es tendeix dors persi consumi mercats els en desgràcia l’astringència, que per encara contra tractament al sotmesos brillant roig varietat la de fruits als per Persimon Kaki marca la registrar va El consell Ribera. la de particulars conreadors i cooperatives principals les agrupa que Xúquer del Ribera la de Kaki gen Regulador de la denominació d’ori elva del aprovar reglament Consell En 1998, d’Agricultura Conselleria la restringida. molt clientela una i amb regional l’àmbit sobrepassa a penes mercat El mans. ales desfà es que ja pelar-lo, en dificultats comporta - - - Palància. del vall la itota Buñol de Túria, Hoya de Camp Vall d’Albaida, Horta, rrés, Nava de Canal Costera, la de ques per les comar repartides hectàrees 5.200 sumen que valencianes, ques comar les de agricultors a altres per d’estrebada servit han fruiters d’altres respecte nes perspectives bo Les anys. oquatre d’acíció atres produc plena en estaran que cions planta noves pas acada s’observen 2009 9.400 de iamés 2016, el en i 1995 a2.400 el en augmentaren en Ribera ala censades hectàrees 600 les com així És caquiers. tar aplan ímpetu gran amb llançar van i delsesmentats pobles veïnses dels agricultors molts notablement, haviadels caigut tarongers dibilitat ren ila sharka virus del l’atac patir van pinyol de fruiters els mercat, aguanyar començava producte el quals les en dates les de A partir ------

69 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 70 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI bilidad de los naranjos había caído notablemen renta yla Sharka virus el por atacados fueron so hue de frutales los mercado, aganar empezaba producto el que las en fechas esas de A partir deterioro. su evitar para cajas pequeñas en da envasa ir ysuele madurez de estado su en zada “Rojovariedad comerciali es también Brillante” Xúquer. D.O. del la La de sean Ribera no aunque similar, aspecto un presentan que caquis los atodos Persimon a llamar tiende se midores consu mercados los en desgracia por aunque la astringencia, contra cionado tratamiento men al sometidos “RojoBrillante” variedad la de frutos los para Persimon Kaki marca la registró Consejo Dicho Ribera. la de particulares dores y cultiva cooperativas principales a las agrupa que Xúquer del Ribera Kaki Origen de minación del Consejo Reguladorreglamento de la Deno el aprobó En 1998 d’Agricultura Conselleria la restringida. muy clientela una y con regional ámbito el sobrepasa apenas mercado Su manos. las en deshace se pues lo, pelar al dificultades comporta madurez misma y la astringente) muy es (de contrario lo maduro GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------el valle del Palancia. y todo Buñol de Hoya Túria, la de Camp el l’Horta, Vall la d’Albaida, Navarrés, de Canal la Costera, la por repartidas 5.200 hectáreas otras suman valencianas, de las que comarcas agricultores otros para acicate de servido han frutales otros a frente perspectivas buenas Las años. o cuatro de tres en plena dentro que producción estarán plantaciones nuevas paso acada observándose a 2.400 2009 en 9.400 de y amás 2016, en 1995 en Ribera la en aumentarían censadas 600 las hectáreas como así Es caquis. plantar a ímpetu gran con lanzaron se vecinos sus y de pueblos de los citados te, muchos agricultores mente media docena de ganaderos con un total total un con ganaderos de docena media mente actual quedan habituales, de labor animales los de tratarse por importante más mucho fue pasados tiempos en que caballos, de cría la ra, prime En la y apícola. avícola equina, ramas: sus de tres en destaca aunque provincial, media la a respecto con modesta relativamente dera gana actividad una mantiene Alta Ribera ​La ganadería 3.4 La - - - Carlet, Alzira y Benifaió. (Cuadro 3.5) yBenifaió. Alzira Carlet, Montroi, en importantes más miel de triales indus centros con pero comarca, la toda por 15.000 colmenas (22 % repartidas provincial), casi con apicultura la de la es destacable rama tercera La 16 el provincial. % del representa 1.400.000, comarcal, Eltotal y Carcaixent. sí se deben añadir 400.000 otras Algeme entre que alas yLlombai, Catadau en concentradas 700.000 de más con Sinarcas), de cabezas (después la productora segunda subcomarca esta siendo sigue todavía años, aaquellos to respec con disminuida muy y, aunque Alcalans (Avissa) Vall la dels yen Alzira en desarrollo gran 1960-1970 de décadas las en tuvo también un y huevos carne para avicultura La cabezas. 300 casi con Carlet en hay que la destacando provincial) (25 cabaña la 500 %de de cabezas - - - I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Alzira i Benifaió. (Quadre 3.5) iBenifaió. Alzira Carlet, aMontroi, importants més mel de industrials centres amb però comarca, la tota per repartits cial), 15.000 vora amb (22% bucs provin és la de l’apiculturaca destacable bran tercera La 16% provincial. del comarcal, 1.400.000, el representa El total iCarcaixent. Algemesí entre 400.000 s’han d’afegir quals més als i Llombai, a Catadau concentrats 700.000 de més amb narcas), caps (després desegona Si productora n’és la encara subcomarca la vors, de lla que disminuïda molt respecte i i, tot Alcalans dels (Avissa) vall i a la a Alzira desenvolupament un gran isetanta seixanta anys els en dre tin va també ious acarn per tura L’avicul 300 caps. vora amb Carlet a ha hi que la idestaca provincial) (25% 500de caps cabanya la de total un amb ramaders de dotzena mitja actualment queden habituals, faena de animals dels tractar-se en important més molt ser va passats temps en que cavalls, de cria la ra, equina, i apícola. avícola En la prime branques: tres en destaca que ra enca provincial, mitjana ala fa que pel modesta ramadera relativament activitat una manté Alta Ribera ​La 3.4 ramaderia La ------Cuadro 3.5 GANADERÍA Alcàntera deXúquer Alberic Alfarp Alcúdia, l’ Alzira Algemesí Llombai Guadassuar Gavarda Ènova, l’ Alginet Antella Carlet Beneixida Montroy Montserrat Massalavés Manuel Cotes Catadau Càrcer Carcaixent Benimuslem Benimodo Benifaió Rafelguaraf Pobla Llarga,la Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Turís Sant Joanet Real Villanueva deCastellón Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario de2009.

Nº Explotacionesganaderas 10,46 % 4193 1319 138 11 12 10 8 1 4 4 3 1 4 7 5 2 1 1 1 5 6 5 7 3 3 5 3 1 9 5 3 1 1 3 3 - - -

Superficie parapastos(Ha) 116886,13 31063,92 612,81 115,03 125,39 1,97 % 15,96 30,85 25,04 55,15 31,76 78,37 2,93 0,45 0,99 0,44 0,25 3,83 83,2 0,33 0,35 7,36 6,63 0,25 0,92 4,77 0,56 5,1 6,1 5,8 5 ------

71 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Polígon industrial a Alzira Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat IV. SECTOR SECUNDARIO IV. SECTOR SECUNDARI 4. SECTOR SECUNDARIO

4.1. El papel de la industria en València (desde Sagunt y Llíria a Cheste y Almussafes), caudaloso de los ríos valencianos. El peso de la que responde a una dinámica muy diferente a la construcción, tras la crisis de la construcción e El territorio de la provincia de València y, en de los distritos industriales valencianos (salvo el inmobiliaria, supone hoy poco más del 6% de los general, de la Comunitat Valenciana, se carac- mueble de l’Horta Sud). afiliados a la Seguridad Social. Los servicios sig- teriza tradicionalmente por la existencia de un nifican más de la mitad de los de los afiliados a fuerte desequilibrio entre un litoral densamen- Dentro de la provincia de Valencia encontra- la Seguridad Social (más del 56%) y la industria te urbanizado y un interior en vías de despobla- mos, por lo tanto, un dualismo industrial. Por solo ocupa a uno de cada cinco personas afilia- miento. Durante las últimas décadas la progre- un lado encontramos las empresas autóctonas das a la Seguridad Social (20%). (Cuadro 4.1 y siva terciarización de la economía, acompañada que configuran los clústeres industriales del 4.1, Figuras 4.1, 4.2 y 4.3) de un fuerte desarrollo asociado al turismo de textil y confección (Vall d’Albaida, la Costera), sol y playa ha agudizado este fuerte contraste agroalimentaria (la Ribera y, menos, la Safor) entre el interior despoblado y el litoral superur- y del mueble (l’Horta Sud y Oest) y, por otro, la El epígrafe del CNAE que más personas afilia- banizado. Solo las actividades industriales han industria exógena, en el AMV lato sensu, fruto das a la Seguridad Social en 2016 emplea es servido de contrapeso para evitar un despobla- mayormente –aunque no únicamente– de in- precisamente la agricultura (11.637), gracias miento aún mayor en las comarcas interiores. versiones extranjeras, de potentes empresas a la mencionada riqueza agrícola que antaño Estas actividades industriales se desarrollan multinacionales que buscan una serie de ven- fue dominada por el naranjo y que actualmente sobre unos espacios prelitorales e interiores tajas competitivas al instalarse en la corona está siendo sustituida por el caqui persimón. A Joan Carles Membrado-Tena (la Plana occidental, la Ribera Alta, la Costera, metropolitana de Valencia. Entre estas últimas continuación, se encuentra el comercio al por la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat, la Foia de Cas- se encuentra Ford (Ribera Baixa), de la cual se mayor (8.909 personas afiliadas a la Seguri- talla, el Vinalopó) cuyo progreso económico –en beneficia, por proximidad, muchos trabajadores dad Social) y el comercio al por menor (6.894 mayor o menor medida– está relacionado con residentes en la Ribera Alta. personas afiliadas a la Seguridad Social), donde una notable industrialización endógena, es de- destaca Alzira en comercio al por menor (al ser cir, derivada de iniciativas empresariales loca- la capital comercial de parte de la Ribera Alta y les y especializada en la producción de bienes 4.2. La riqueza agraria Baixa) y Algemesí en comercio al por mayor, de- de consumo (cerámica, textil, confección, ju- bido a empresas dedicadas al comercio al por guete, calzado, mueble, agroalimentación) con Centrándonos en la Ribera Alta del Xúquer, mayor de frutas y hortalizas (como Albenfruit y una fuerte tradición artesana basada en los cabe decir que el peso de la industria es rela- Anecoop), donde también destacan Alzira gra- recursos locales. En el caso de la Ribera Alta tivamente escaso. Todavía posee un notable cias a la empresa Frutas Beltrán SL, Carlet por del Xúquer, cabe destacar la potente industria peso de las actividades agrícolas: cerca del la Cooperativa Agrícola San Bernardo Coop V., agroalimentaria. Estos distritos industriales en- 17% de los afiliados a la Seguridad Social, ya y l’Alcúdia por la Cooperativa Agrícola Nuestra dógenos forman un eje que comienza en l’Alca- que posee unos terrenos agrícolas muy aptos, Señora del Oreto Coop V. latén y que llegá hasta el Baix Vinalopó, y que se una configuración llana del terreno, un clima ve interrumpido por la mucho más diversificada benigno y soleado, y excedentes de agua, gra- industria del área metropolitana de Valencia cias a las aportaciones del río Xúquer, el más

74 una tradició artesana forta basada basada forta artesana tradició una amb moble, agroalimentació) calçat, (ceràmica, confecció, joguet, tèxtil, consum de béns de producció la en i locals especialitzada empresarials d’iniciatives adir, és derivada dògena, en industrialització amb una notable relacionat està mesura– omenor jor –en ma quals dels econòmic progrés el Vinalopó) el Castalla, de Foia la tat, la VallCostera, d’Albaida, l’Alcoià-Com la Alta, Ribera la occidental, Plana (la i interiors prelitorals espais uns bre so desenvolupen es que industrials Activitats interiors. comarques les despoblament encara més gran a un a evitar per contrapés de servit han industrials activitats les Només superurbanitzat. idespoblat el litoral l’interior entre contrast fort el zat agudit ha iplatja sol de turisme al d’un desenvolupament fort associat zació de l’economia, acompanyada terciarit progressiva la dècades, Durantdespoblament. les darreres de vies en interior iun urbanitzat densament un litoral entre equilibri des d’un fort l’existència per nalment tradicio Valenciana es caracteritza Comunitat la de el general, i, en cia Valèn de província la de El territori aValència 4.1. El la paper de indústria SECUNDARI SECTOR 4. ------balladors residents a la Ribera Alta. Ribera ala residents balladors tre molts beneficien, per proximitat, es qual ), la de Baixa (Ribera Ford ha hi darreres les Entre València. de metropolitana corona ala lar-se en instal d’avantatges competitius sèrie una cerquen que potents nals multinacio d’empreses trangeres, es d’inversions únicament– no que –encara sobretot fruit sensu, lato al’AMV exògena, indústria la l’altra, i, de i Oest) Sud (l’Horta moble ) idel Safor la i, menys, Ribera (la mentària agroali Vall d’Albaida Costera), ila (la iconfecció tèxtil del industrials els clústers que configuren tòctones au empreses les ha hi D’una banda industrial. dualisme un tant, per bem, tro València de província la de Dins el moble decepte l’Horta Sud). valencians (ex industrials districtes dels ala diferent molt dinàmica una a respon que iAlmussafes), a Cheste fins iLlíria (des Sagunt de València de metropolitana l’àrea de indústria da diversifica més molt la per rromput inte veu es ique Vinalopó, Baix al fins arriba i que a l’Alcalatén comença endògens untrials formen que eix indus districtes ha. Els hi que potent agroalimentària la indústria tacar Xúquer, del s’ha des de Alta Ribera la de cas Enel locals. recursos els en ------. a la Seguretat Social) i el comerç al al comerç i el Social) Seguretat a la (8.909 afiliades l’engròs persones a comerç el ha hi A continuació, elcaqui. substituint va actualment i que taronger el dominava antany que agrícola riquesa a l’esmentada (11.637), l’agricultura ment gràcies 2016 el en ha hi Social precisa és Seguretat a la afiliades persones L’epígraf més què en CNAE del 4.1 i4.1, Figures 4.1, 4.2 i4.3) (20%) Social (Quadre Seguretat a la afiliades una de cada cinc persones ocupa només 56%)del indústria ila (més Social Seguretat ala afiliats dels mitat la de més signifiquen serveis Els Social. Seguretat ala afiliats 6% dels del més poc hui suposa i immobiliària, construcció la de crisi la de després construcció, la de Elpes valencians. rius dels Xúquer, cabalós més riu el del aportacions ales d’aigua, gràcies ma benigne i i excedents assolellat, planaconfiguració del un terreny, cli una aptes, molt agrícoles terrenys uns té que ja Social, Seguretat a la 17% el vora afiliats dels agrícoles: activitats les de notable pes un ha Tot hi ique escàs. relativament és indústria la de pes el quer, que dir cal Xú del Alta Ribera ala Centrant-nos 4.2. agrària riquesa La . - - - transforma i envasa per a la venda venda a la per ienvasa transforma es també que sinó fruita la cialitza Algemesí, on no solament es comer a troba d’Anecoop es logístic centre el que fet al sobretot però Levante, iAngo Sirley mariscos de Comercial Snacks, Barberà com mitjanes ses aempre degut d’Algemesí és pes (432).(555) Castelló de El iVilanova (998), (667), Alzira Carlet Benifaió (1.296),2016. Algemesí Hi destaca 5.072 amb l’alimentació, de el en tria indús la de el és Social Seguretat la a afiliades persones de anombre fa L’epígraf que pel CNAE la de següent agroalimentària 4.3. dela El indústria pes Nuestra Señora del Oreto Coop. V. Coop. Oreto del Señora Nuestra Agrícola Cooperativa l’Alcúdia la per V., Coop. i Bernardo San Agrícola va Cooperati la per SL, Carlet Beltrán Frutas al’empresa gràcies Alzira, destaquen també on i Anecoop), (com Albenfruit ihortalissa fruita de a l’engròs comerç al dedicades ses d’empre acausa al’engròs, comerç en i Algemesí Baixa) Ribera ila Alta Ribera la de part de comercial tal (en capi la ser detall al comerç en Alzira destaca on Social), Seguretat a la (6.894 afiliades detall persones ------

75 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 76 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA tes productos de la empresa. la de productos tes diferen los detalle al ydistribuye escala a gran yalmacena compra otros, entre Allí, Algemesí. desde mediadosto de 2011, en se encuentra funcionamien en logístico, centro su pero cia, ende la Anecoop se encuentra ciudad de Valèn central sede La europeo. anivel ykakis sandías del mundo,de cítricos de primer proveedor y comercializador segundo exportador primer yhortalizas, frutas de comercialización la en líder español del Mediterráneo, hortofrutícola empresa primera la es anecoop actualidad la En distribución. gran la ante negociación de y mercados nuevos mejorar sus posibilidades alcanzar oferta, su ampliar para unieron se que españolas citrícolas un de grupo cooperativas por 1975, desde Anecoop, compuesto está yexportación. venta su para yenvasa forma trans se también que sino fruta la mercializa en Algemesí,encuentra donde no solo se co se Anecoop de logístico centro el aque todo sobre pero Levante, yAngo Sirley mariscos de Comercial Snacks, Barberà como medianas aempresas debe (432). se Algemesí de Elpeso (667), (555)let Castelló de Benifaió yVilanova (1.296), Algemesí destacan (998), Alzira Car 5.072 con tación, 2016. en epígrafe Eneste alimen la de industria la de el es Social guridad Se a la afiliadas personas de a número refiere se que lo por CNAE la de epígrafe El siguiente agroalimentaria 4.3. dela industria El peso SECUNDARIO SECTOR 4. ------Figura 4.2 Planeamiento urbanístico urbanística delaComunidad Valencianadel©INSTITUTCARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Cuadro 4.1(1).Fuente:Caja A: Industrias España extractivas. Fuente: Elaboración propia a (2007). partir delacapa B: Industrias (3). Calificación manufactureras. C:Industrias gas Fuente: ARGOS (2017). y y Clasificación de luz, agua. (2). EQUIPAMIENTO INDUSTRIAL 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. Provincia C.Valenciana Rafelguaraf Comarca Tous Comarca/Provincia Villanueva deCastellón Turís Sumacàrcer Senyera Sellent Sant Joanet Real Pobla Llarga,la Montroy Montserrat Massalavés Manuel Ènova, l’ Llombai Guadassuar Gavarda Cotes Catadau Carlet Càrcer Carcaixent Benimuslem Antella Alfarp Benimodo Algemesí Alcàntera deXúquer Benifaió Beneixida Alginet Alcúdia, l’ Alzira Alberic Municipios

Nº Empresas industriales 11.958 23.803 9,52 % 1.138 114 121 187 19 29 32 29 39 25 11 46 14 76 14 71 68 94 68 2 1 8 4 9 2 5 9 4 4 2 6 8 9 1 3 4

15,52 % Nº Polígonos industriales 630 335 52 1 1 1 1 1 2 1 2 2 2 1 2 1 3 1 1 1 2 5 6 4 3 3 5 ------

184.488.899 90.899.001 10.895.749 1.333.491 2.097.581 de lospolígonos 235.898 471.304 145.638 302.907 220.108 506.187 875.316 848.658 286.324 167.936 833.397 919.826 492.425 785.523 11,99 % industriales Superficie 15.794 61.971 17.360 71.365 49.134 24.203 60.699 72.704 ------

136.264.968 291.947.960 16.737.792 1.716.856 1.237.578 1.001.045 1.719.345 3.281.925 m 110.038 741.515 181.940 152.253 583.815 125.237 563.631 349.630 449.093 497.686 170.482 129.049 110.056 811.729 207.005 152.091 797.328 359.964 951.705 12,28 % industrial 2 78.016 22.099 48.711 66.043 31.366 48.552 42.009 desuelo - - - -

9,09 % 110 237 10 1 1 1 1 2 1 1 2 A ------

Tipo deactividadindustrial(1) 11.428 22.826 9,41 % 1.075 110 120 179 18 26 28 26 35 25 11 44 71 13 67 65 93 65 B 2 1 8 3 7 2 5 9 9 3 1 4 3 8 8 1 1 4

12,62 % 420 740 53 3 1 1 1 2 5 3 2 1 2 2 2 3 5 1 4 2 3 1 1 2 6 C ------

Nº deempleados 173.448 329.539 16.651 9,60 % 1.907 1.115 1.504 1.653 3.850 198 596 286 234 120 165 350 231 112 598 116 767 549 815 205 906 14 23 10 38 57 79 15 13 26 31 28 23 9 8

77 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 78 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 4. SECTOR SECUNDARIO SECTOR 4. naria y equipo. maqui excepto metálicos, productos de cación fabri industrial: sector otro y, fin, por edificios de construcción tubería, y por terrestre porte especializada, educación,construcción trans de actividades sanitarias, actividades públicos), públicala (empleados y administración defensa de comidas y bebidasservicios (restauración), los son Alta Ribera la en Social Seguridad a la afiliados de número por CNAE la de epígrafe Tras el siguiente agroalimentaria, la industria industriales sectores 4.4 Otros ysalsas condimentos. especias, de SLelaboración de y Choví volatería yde cárnicos productos de SL elaboración de Marpa Paletas amiláceos, yproductos midones al de fabricación de SA, España Laisa Roquette como son notables agroalimentarias presas em tres hay En Benifaió 286con empleados. yhortalizas, frutas de yconservación cesado pro de Videca, Industrias empresa la destaca Castelló de En Vilanova ypastelería. panadería de frescos productos yde pan de fabricación 610SL, con 2016, en empleados a la dedicada Especiales Panes Anitín empresa la mencionar (139) SL (448). cabe y Macrosnacks En Carlet Grefusa como así Social), Seguridad a la liadas afi SA (338 maker Co personas Factory Cream Ice y,actual Avidesa antigua la como mentación ali la de empresas grandes destacan En Alzira ------Figura 4.3 Red decomunicaciones ypolígonosindustriales 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. de la Mediterrània, líder espanyol en en espanyol líder Mediterrània, la de hortofructícola empresa la primera és Anecoop Enl’actualitat, tribució. dis gran la davant negociació de tats i millorar possibili les nous mercats assolir l’oferta, aampliar per unir va espanyoles citrícoles ratives que es coope de grup un per compost està 1975, de des Anecoop, i l’exportació. Figura 4.1CoronasmetropolitanasdeValència - - - Algemesí. Allí, entre altres, compra i i compra altres, entre Allí, Algemesí. 2011, mitjan de des ment a troba es funciona en logístic, centre el però aValència, troba d’Anecoop es tral cen seu La europea. aescala caqui primer operador de meló d’Alger i del món, de cítrics comercialitzador i segon exportador primer talissa, ihor fruita de comercialització la - - - nombre d’afiliats a la Seguretat So Seguretat ala d’afiliats nombre per CNAE la de següent l’epígraf tària, agroalimen de la indústria Després industrials sectors 4.4. Altres d’espècies, salses icondiments. salses d’espècies, SL d’elaboració i Choví volateria i de carnis productes de SL d’elaboració Marpa Paletas amilacis, i productes midons de fabricació SA, de España Laisa Roquette són com notables agroalimentàries empreses tres ha hi ABenifaió 286amb empleats. i hortalissa, fruita de conservació i processament de Videca, trias l’empresa destaca IndusCastelló de Vilanova A ipastisseria. forn de frescos i productes pa de fabricació 2016, el en ala empleats dedicada SL, 610 amb Especiales Panes tín Ani l’empresa esmentar cal Carlet (139)sa SL (448). iMacrosnacks A Grefu com així Social), Seguretat la a afiliades SA(338 maker persones Co Factory Cream Ice i, actual sa de l’alimentació com l’antiga Avide empreses grans destaquen A Alzira l’empresa. de tes produc diferents els detall al bueix idistri escala agran emmagatzema ------preses capdavanteres en el disseny, disseny, el en capdavanteres preses em són filials iles Istobal que dir de (104) SAL (67). S’ha Metalcúdia ide d’Industrias Mecánicas Alcúdia SA amés eina, màquines d’altres cació SA (113), iIstobal treballen) fabri de hi SL (204 Spain persones facturing Manu ha: hi Istobal que industrial desenvolupament del potent tífexs ar les d’Istobal filials diverses també isón iequip, maquinària de fabricació de l’Alcúdia de industrial en el sector paper el important més és Encara caragols. de i productes perns de fabricació de treballadors) SL (127 Works Metal iIstobal molls, i cadenes filferro, de productes de fabricació de treballen), hi persones SL (66 Mecanizados Mipesa preses l’Alcúdia, em de iles paper el tar de productes metàl productes de fabricació de industrial sector En el maquinària i equip. excepte metàl defabricació productes industrial: sector un altre finalment, per canonada, d’edificis construcció i, i terrestre transport educació, zada, especialit de construcció activitats sanitàries, activitats públics), lladors (treba idefensa pública ministració l’Ad (restauració), ibegudes menjars de serveis els són Alta Ribera ala cial . lics cal esmen cal lics . lics, lics, ------

79 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 80 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Cuadro 4.2 SECUNDARIO SECTOR 4. MANO DEOBRAINDUSTRIAL Ribera Alta Vilanova deCastelló Torís Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Sant Joanet Real Rafelguaraf la PoblaLlarga Montserrat Montroi Massalavés Manuel Llombai Guadassuar Gavarda l’Ènova Cotes Catadau Carlet Càrcer Carcaixent Benimuslem Benimodo Benifaió Beneixida Antella Alzira Alginet Algemesí Alfarb l’Alcúdia Alcàntera deXúquer Alberic Municipios

Fuente: Personasafiliadas alaSeguridadSocial(2016).

en industria(2016) Población ocupada 71062 16066 2901 1155 2100 1044 3599 8578 5510 1625 1603 6375 5400 3876 2477 598 131 879 230 167 320 157 528 513 747 207 235 868 641 242 421 456 664 603 86 60 de trenes y tranvías, y en lavado de cisternas. de lavado yen ytranvías, trenes de limpieza yautobuses, camiones de lavaderos en y autolavado, coches de lavado en líder empresa una es Istobal automoción. la para ycuidado do cación y comercialización de soluciones de lava fabri diseño, el en líderes empresas son filiales ysus SAL (67). Istobal que decir Cabe Metalcúdia SA (104) Alcúdia Mecánicas yde Industrias de además herramienta, máquinas otras de cación SA (113), eIstobal empleadas) personas fabri de SL (204 Spain Manufacturing Istobal industrial: desarrollo potente este de artífices las Istobal naria de y equipo, filiales varias siendo también maqui de fabricación de industrial sector el en l’Alcúdia de papel el importante más Todavía es tornillería. de yproductos pernos de fabricación SL (127Works Metal de Istobal e empleados) ymuelles, cadenas alambre, de productos de fabricación de empleadas), SL (66 personas Mecanizados Mipesa l’Alcúdia, empresas y sus de papel el mencionar cabe metálicos ductos pro de fabricación de industrial sector En el - - - - - ña SLña (de Australia). les como la mencionada Espa Amcor Flexibles multinaciona empresas de grandes instalación de ValènciaMetropolitana ha condicionado la Área al proximidad su pero autóctono, origen de general, en son, Ribera la de empresas Las empleadas). (589 personas y cartón papel de fabricación de SL, España Flexibles Amcor con Alzira, en todo, SL) y, sobre Ofix (Cell Manuel en también pero la Jabipack empresa bién de destaca Carlet, tam Enpapel Carlet. todo, y, sobre Algemesí Alberic, como Alta ribera la de núcleos diversos en empresas destacadas hay a muebles cuanto SL, 39). Envases de (Irún En yCarlet pleadas) SL,116 Serraenvàs em (Embalajes personas Alfarb de producciones las destacan madera En y papel. muebles madera, la de las son Alta Ribera la en entidad menor de industrias Otras - - - - 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. bles España SL (d’Austràlia). Flexi Amcor l’esmentada com nals multinacio empreses grans de lació instal la condicionat ha València de proximitat a l’àrea metropolitana general, d’origen la però autòcton, en són, Ribera la de empreses Les 589treballen persones). (hi i cartó paper de SL, fabricació de España Flexibles Amcor amb Alzira, a SL) i, sobretot, Ofix (Cell Manuel a també però Carlet, de Jabipack l’empresa destaca també En paper Carlet. i, sobretot, Algemesí Alberic, com Alta Ribera la de nuclis versos di en destacades empreses ha hi SL, 39). amobles, Envases Quant 116llen de (Irún iCarlet persones) SL, treba hi Serraenvàs (Embalajes d’Alfarb produccions les taquen des ipaper.En fusta mobles fusta, la de les són Alta Ribera ala titat en poca més de indústries Altres cisternes. de ineteja tramvies i trens de neteja iautobusos, mions ca de llavadors cotxes, de neteja de túnels en capdavantera impresa una és Istobal l’automoció. de ment imanteni neteja ala per solucions de la i fabricació la comercialització ------. Presa deTous.Aprovechamientohidroeléctrico. Autor: ESTEPA

81 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Centre comercial Ribera del Xúquer. Carcaixent Autor: ESTEPA V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.1 Equipamiento sanitario EQUIPAMIENTO SANITARIO Nº Centros Comarca Municipios Nº Hospitales de salud Nº Consultorios El estudio de la salud y el sistema sanitario nos Alberic - 1 - permite conocer mejor nuestra sociedad, pues- Alcàntera de Xúquer - - 1 to que constituyen dos elementos clave en la or- Alzira 1 2 - Alcúdia, l’ - 1 - ganización de ésta y forman parte de la estructu- Alfarp - - 1 ra social. Las transformaciones que se dan en la Algemesí - 1 1 gestión pública de la salud vienen impulsadas por Alginet - 1 - los cambios sociales y políticos de cada época. Antella - - 1 Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc- Beneixida - - 1 Benifaió - 1 - tamente relacionados con los cambios sociales Benimodo - - 1 que se van produciendo (González y Hortelano, Benimuslem - - 1 2000). Por ejemplo, según un estudio con fami- Carcaixent 1 1 1 lias de las comarcas de València, a excepción de Càrcer - 1 - Carlet - 1 - la capital, se pone de manifiesto que para una Catadau - 1 - más amplia eficacia de los programas de preven- Cotes - - 1 Alícia Villar ción es fundamental considerar la pluralidad de Ènova, l’ - - 1 Sandra Obiol modelos familiares en cuanto a sus actitudes y Gavarda - - 1 Guadassuar - 1 - comportamientos en torno a las drogas (Gonzá- Llombai - - 1 lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015). Manuel - - 1 Massalavés - - 1 La comprensión de lo que es saludable y lo que Montserrat - 1 - Montroy - - 1 no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér- Pobla Llarga, la - 1 - minos de actuación sanitaria o la relación entre Rafelguaraf - - 2 cómo las desigualdades sociales determinan Real - - 1 el estado de salud de la ciudadanía, han ido va- Sant Joanet - - 1 riando con el tiempo y configurándose según Sellent - - 1 Senyera - - 1 diferentes modelos de atender la salud comu- Sumacàrcer - - 1 nitaria y, con ello, la disposición de recursos Tous - - 1 sanitarios que responden a políticas sanitarias Turís - 1 - concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni- Villanueva de Castellón - 1 - Comarca 2 16 23 tat Valenciana (2016-2020) se establece como Provincia 29 139 284 principio básico que “la salud tiene que ser va- C.Valenciana 61 283 605 lorada como un gran recurso de la sociedad y Comarca/Provincia 6,90 % 11,51 % 8,10 % Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016). 84 diferents models d’atendre la salut salut la d’atendre models diferents segons is’ha configurat temps el amb variat ha ciutadania, la de salut de l’estat determinen socials tats com les desigualo la entre relació sanitària d’actuació termes en ritari prio és que el sobre és, ho no que el i saludable és que del comprensió La dez-Coronado, Gómez, 2015). Fernán (González, drogues les de entorn ha hi que comportaments i els actituds a les quant familiars de modelsconsiderar la pluralitat fonamental és prevenció de grames pro dels àmplia més eficàcia a una per que manifest de posa es capital, comarques de València, la excepte les de famílies amb estudi un gons 2000). se- exemple, Per i Hortelano, (González produint van es que cials so canvis els amb relacionat ment directa troba es sanitari sistema el això, Per època. cada de polítics i socials canvis pels impulsades tan es salut la de pública gestió la en ha hi que transformacions Les social. l’estructura de part i formen cietat so la de l’organització en clau ments ele dos són que ja societat, nostra la bé més conéixer permet ens tari sani L’estudi sistema iel salut la de SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 5.1.1 sanitari Equipament ------Figura 5.1Mapasanitario

85 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 86 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI mos son como considerados el inicial acceso pode consultorios y los salud de centros Los requiera. se que y tratamiento men en de función hospitalario, la complejidad régi oen ambulatoria atención en presta se sanitaria atención La y concertados. privados medios de a través y también damentalmente, fun pública, gestión la de através proveen se prestaciones Estas valenciano. sanitario tema sis el denomina se que lo configuran salud la de promoción yde rehabilitadores terapéuticos, diagnósticos, preventivos, servicios sanitarias, prestaciones las de provisión la Valenciana, Comunitat la de ámbito Enel disponibles. rios sanita recursos los de definitoria aclaración breve una haremos datos, alos pasar de Antes Pública. iSalut Universal Sanitat de 2016 de Gestió de Conselleria la de Memoria la 2016 año al yde referencia en disponibles datos últimos los consultar podemos cual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS información de portal del obtenido hemos las cifras Las texto. este de alcance acotado el por suficiente pero sanitario, sistema nuestro conocer de y limitada, descriptiva, una manera sanitario, equipamiento sobre datos los mediante ysalud sociedad tre compleja en relación aNos esta acercaremos personas. las todas para elemental derecho un considerados son salud y la estar bien el sentido, Eneste Comunidad”. la de social y económico desarrollo el para activo un como SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------bulatorio y funcionan como una prolongación de de prolongación una como y funcionan bulatorio am régimen en atención prestan que centros de especialidades quelos también son centros parte, su Por población. ala especializado tipo de prestaciones las acercar de finalidad la con de salud y depropias del los centros hospital, y técnicas profesionales integrando bulatorio, am régimen en población a la atención prestan que integrado, sanitario centro llamado nitario dencial. También sa recurso se dispone de otro del cáncer de mama y resi de deshabituación prevención de y reproductiva, sexual salud de adictivas, conductas de mental, salud de tiva, preven dades de de odontología rehabilitación, unidades: las siguientes uni valenciano existen sanitario sistema En el sociales. recursos los con y se coordinan interdisciplinarios equipos como actúan que apoyo de unidades minadas También sanitario. al sistema las deno existen CENTROS DELACOMARCA Cuadro 5.2 Unidad deOdontologíaPreventiva Unidad dePrevencióndelCáncerMama Salud Mental Localidad deextracciónperiférica Consultorio auxiliar Centro Sanitariointegrado Unidad deRehabilitación Hospital Centro deSalud Unidad deConductasAdictivas Unidad deSaludsexualyreproductiva Recursos sanitariosdelaciudadValència.2016.Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana

Tipo decentro

------Número mayor parte al departamento de salud de La La de salud de departamento al parte mayor en su adscrita valencianas más pobladas. Está comarcas las de una de trata se también que cuenta en teniendo sanitarios, recursos de te importan dotación una hay Alta Ribera En La 5.1). (Figura a departamentos esos también pertenecen que comarcales demarcaciones otras y en cas comar estas en vive que población la a toda cobertura dan que salud de 11 departamentos de total un existen València de comarcas En las Comunidad. nuestra en hemoterápica dad activi la para necesarios recursos los disponen se donde estructura la es que transfusión, de ocentro periférica extracción de fijo punto el es valencianoso disponible sanitario en el sistema recur Otro hospital. del externas consultas las 23 13 1 1 1 6 1 7 3 3 3

Comarca /Provincia 12,8 % 31,8 % 14,3 % 21,4 % 10,4 % 8,3 % 8,4 % 5,3 % 7,1 % 6,3 % 5,6 % - - - - la provisió de les prestacions sani prestacions les de provisió la Valenciana, de la Comunitat l’àmbit disponibles. En sanitaris recursos dels breu definitori aclariment un farem dades, ales passar de Abans Pública. iSalut Universal Sanitat de del 2016de Gestió de la Conselleria al’any 2016ferència Memòria la ide dades disponibles ambdarreres re les consultar podem qual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS d’informació portal del obtingudes hem les xifres Les text. nostre del fitat l’abast per suficient però tari, sani sistema de el conéixer nostre i limitada, una manera descriptiva, sanitari, equipament sobre dades les mitjançant isalut societat entre relació complexa ala acostarem Ens persones. les tes per a elemental un to dret siderats con són salut i la benestar el sentit, Valenciana». En eixe Comunitat la de econòmicdesenvolupament i social al per actiu un icom societat la de recurs gran un com s’havalorar de salut «la que bàsic a principi com Valenciana (2016-2020) s’estableix Comunitat la de Salut de Pla IV En el concretes. sanitàries a polítiques responen que sanitaris recursos de disposició la això, i, amb comunitària I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS - - - - - tàries, serveis preventius, diagnòs preventius, serveis tàries, mitjans privats i concertats. L’aten iconcertats. privats mitjans de através itambé fonamentalment, pública, gestió la de através veeixen pro es que Prestacions valencià. ri que es denomina sanita el sistema el depromoció la configuren salut ide rehabilitadors terapèutics, tics, - - - - inicial al sistema sanitari. També sanitari. sistema al inicial es podenris considerar com l’accés consulto iels salut de centres Els requerisca. es que tament trac iel complexitat la de funció en hospitalari, o en règim ambulatòria atenció en presta es sanitària ció - - Equipament esportiuaCarcaixent. mental, de conductes addictives, addictives, conductes de mental, de salut d’odontologia preventiva, rehabilitació, de unitats següents: unitats les ha hi valencià sanitari sistema En el socials. recursos els amb i es coordinen terdisciplinaris in aequips com actuen que suport de unitats denominades les ha hi Autor: ESTEPA -

87 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 88 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI y 5.2) y (Cuadros 5.1 comarcas otras con comparación en elevada bastante proporción una presenta Alta Ribera La recursos, En determinados yTorís Manises. de la en General, Hospital del área el en están y Real Montserrat Montroi, que mientras Xàtiva-Ontinyent., de lud y dependen Alberic del de área Carcaixent sa de sur al poblaciones las No obstante, Ribera. SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS supone un 31,8% un provin la supone a toda relación en que (con puesto 7unidades), rehabilitación de de unidades la elevada cifra de manera evidente 21,4% el También destaca presenta provincial. re que 3, cifra hay una Alta Ribera La en lizada, especia la yde primaria atención la de propios servicios de disponen que integrados, nitarios sa centros a los En cuanto Alta. Ribera La en encuentran se València de comarcas las de lud . Así pues, un 10,4% de los centros de sa 10,4% un de pues, Así . centros los de ------macia. far de 91 con oficinas cuenta Alta Ribera La 301 instaladas. ycon camas zada de 73 de especiali atención cartera servicios una con 4,67 de media Cuenta días. estancia 2016en 22.352 una de con total un ingresos atendió que comarca la de referencia de pital hos Ribera, La de Universitario Hospital el en za se reali hospitalaria especializada La atención recurso. de tipo este de total un 12,8% representando logía preventiva, del de unidades de odonto un número significativo hay también Alta Ribera EnLa hemoterápica. actividad la de y mejora coordinación ficación, plani la para servicio un con cuenta que lo por periférica, extracción de localidad es Alzira cia. ------transfusió, que és l’estructura on es es on l’estructura és que transfusió, de ocentre perifèrica d’extracció fix punt el és valencià sanitari sistema el en disponible recurs Un altre tal. l’hospi de externes consultes les de prolongació una com i funcionen ri ambulato règim en atenció presten que centres són també que litats, d’especia centres els banda, seua la Per població. ala especialitzat tipus de prestacions les d’acostar nalitat fi la amb l’hospital, i de salut de tres sionals dels cen i pròpies tècniques profes integra ambulatori, règim en població ala atenció presta que integrat, sanitari centre anomenat sanitari recurs d’un altre disposa residencial. Tambédeshabituació es ide mama de càncer del prevenció de i reproductiva, sexual salut de I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------ric depenen de l’àrea de salut de Xà de salut de l’àrea de depenen ric i Albe Carcaixent de sud al blacions po les això, No obstant Ribera. la de salut de departament al part major la en adscrita Està poblades. més d’una de les comarques valencianes tracta es també que compte en nint te sanitaris, recursos de important dotació una ha hi Alta Ribera A la als departaments. bé pertanyen demarcacions que comarcals tam altres ien demarcació la de ques comar ales viu que població la tota (Figura 5.1) salut de d’onze departaments total un ha hi València de província A la valenciana. Comunitat ala hemoteràpica al’activitat per necessaris recursos els disposen que donen cobertura a cobertura donen que ------cia. Alzira és localitat d’extracció pe d’extracció localitat és Alzira cia. provín la 31,8% tota amb relació en un suposa que ja unitats), (amb set rehabilitació de d’unitats xifra vada de l’ele manera evident bé destaca 21,4% el Tam representa provincial. que xifra una n’hi tres, ha Alta bera Ri ala l’especialitzada, ide primària de propis l’atencióposen de serveis dis que integrats, sanitaris centres als Quant Alta. Ribera ala troben es València de comarques les de lut 10,4% sa un de doncs, centres dels comarques d’altres comparació en elevada tant bas proporció una presenta Alta Ribera la recursos, En determinats iTorís Manises. de ala General, l’Hospital de al’àrea pertanyen i Real tiva-Ontinyent, i Montroi, Montserrat (Quadres 5.1 i 5.2). Així ------farmàcia. de 91 ha hi oficines Alta Ribera A la especialitzada i 301 instal especialitzada llits d’atenció 73 de serveis cartera una 4,67 de Té dies. mitjana estada una 22.352 de amb total un ingressos 2016 el en atendre va que comarca la de referència de hospital Ribera, la de Universitari l’Hospital en fa es L’atenció hospitalària especialitzada del recurs. total un 12,8% representa preventiva, del d’odontologia d’unitats significatiu nombre un ha hi també Alta Ribera la A hemoteràpica. l’activitat de millora i coordinació planificació, ala per vei ser un ha hi cosa qual la per rifèrica, . lats. lats. -

89 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.2 Equipamiento educativo cativa: por una parte, la bajada de las cifras de tros, la reestructuración de profesorado o en personas inmigrantes y también el retorno a los nuevos programas lingüísticos. La educación es sin duda un ámbito de actuación sus lugares de origen de una parte de las per- prioritario y que incide de manera directa en la sonas que habían venido a trabajar a nuestra Una manera descriptiva, aunque con sus limi- caracterización de cualquier sociedad. Aquello comunidad, a causa de la fuerte crisis econó- taciones, de acercarnos a conocer el sistema que entendemos como “educación” se represen- mica y laboral; por otra parte, hemos asistido educativo valenciano, y en concreto en las co- ta frecuentemente como “sistema educativo” a una nueva reforma educativa, la LOMCE de marcas de València, es a través del equipamien- (Hernàndez, 2000: 192). En nuestro caso, el sis- 2013, con efectos en las ratios profesorado/ to educativo. Por equipamiento educativo en- tema educativo valenciano ha ido configurándo- alumnado. También el cambio político autonómi- tenderemos básicamente, y según los datos a se a partir de los cambios demográficos y de las co de las elecciones de mayo de 2015, con un los que tenemos acceso, el número de centros actuaciones en materia de política educativa. nuevo equipo al frente de la Conselleria d’Educa- educativos, su desagregación por niveles edu- ció, Investigació, Cultura i Esport, está teniendo cativos, por titularidad y el número de alumnado Los datos de la demografía educativa del siste- efectos, a corto y medio plazo, en el sistema y su escolarización según programa lingüístico, ma educativo valenciano en el período de veinte educativo, especialmente en la dotación de cen- todo ello para las enseñanzas no universitarias. años, comprendido entre 1990 y 2010, indican, como fenómeno significativo, la existencia de CENTROS DE LA COMARCA una tendencia a la contracción del número ab- Alícia Villar % respecto al total de Municipios Nº de centros educativos comarcas de Valencia Sandra Obiol soluto de alumnado escolarizado, producido por una importante bajada de la natalidad iniciada El Camp de Morvedre 74 3,5 en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe- El Camp de Túria 129 6,2 nómenos asociados a este período, que aportan El Rincón de Ademuz 5 0,2 El Valle de Cofrentes-Ayora 12 0,6 impactos variables y distintas lecturas de inter- La Canal de Navarrés 20 1,0 pretación son: a) los incrementos de plazas en La Costera/La Costera 71 3,4 determinados niveles educativos, como es el La Hoya de Buño 49 2,3 caso de la educación infantil, debido a factores La Plana de Utiel-Requena 37 1,8 de alcance socioeconómico; b) los efectos de las La Ribera Alta 208 10,0 La Ribera Baixa 65 3,1 reformas educativas, como es el caso de la LOG- La Safor 154 7,4 SE de 1990, que reorganizó los niveles educa- La Vall d’Albaida 106 5,1 tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta L’Horta Nord 209 10,0 los 16 años; c) los impactos de la escolarización L’Horta Oest 255 12,2 de los hijos e hijas de las personas migrantes. L’Horta Sud 143 6,8 Los Serranos 27 1,3 València 526 25,2 En los años más recientes, dos factores han TOTAL 2090 100,0 incidido especialmente en la demografía edu- Cuadro 5.3 Centros de las comarcas de Valencia por tipo de centro y titularidad (curso 2016-17). Fuente: elaboración propia a partir de datos del Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana

90 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS de la LOGSE de 1990, de LOGSE la de reor va que cas el és com educatives, reformes les de b) efectes els socioeconòmic; d’abast factors de acausa infantil, l’educació de cas el és com catius, edu nivells determinats en places de a) són: increments els pretació d’inter lectures idiferents variables impactes aporten que esmentat, de perío al associats fenòmens Altres al., 2012: et (VILLAR huitanta els 41). en iniciada natalitat la de important baixada una per produït colaritzat, d’alumnat es absolut nombre del contracció a la tendència una tiu, significa a fenomen ha, com hi que 1990 anys els tre i 2010, indiquen en comprés anys, vint de període el valencià en educatiu va del sistema educati demografia la de dades Les educativa. política de matèria en actuacions les ide fics demogrà canvis dels a partir gurat s’ha confi valencià educatiu sistema DEZ, 2000: 192). el cas, nostre Enel (HERNÀN educatiu» a«sistema com sovint representa es aeducació com entenem Elque societat. qualsevol de caracterització la en directa manera de incideix ique prioritari d’actuació àmbit L’educació un dubte, sens és, 5.1.2 educatiu Equipament ------incidit especialment en la demogra especialment incidit han factors dos anys, darrers En els migrants. persones les de fills dels l’escolarització de c) impactes els anys; setze als fins augmentar l’ensenyament obligatori i va educatius nivells els ganitzar pament educatiu. Per equipament equipament Per educatiu. pament l’equi de através és València, de comarques ales concret ien lencià, va educatiu a el conéixer sistema d’acostar-nos limitacions, amb que encara descriptiva, Una manera lingüístics. programes nous els oen professorat de turació reestruc la centres, de dotació la en educatiu, especialment el sistema en imitjà, curt atermini efectes, té cació, i Investigació, Esport, Cultura d’Edu Conselleria la de capdavant al 2015, del maig de equip nou un amb de autonòmic les eleccions polític vi Tambéprofessorat/alumnat. el can 2013, ràtios del les en efectes amb LOMCE la educativa, reforma nova auna assistit hem banda, d’altra ilaboral; econòmica crisi forta la de a causa a treballar, vingut havien que d’origen d’una de les persones part llocs als tornada la itambé grants immi persones de xifres les de da baixa la d’una banda, educativa: fia ------escolaritzen alumnat amb alumnat necessi escolaritzen que els osón d’acció preferent barri un en situats troben es singular tiva d’acció educa ocentres CAES nats denomi centres Els preliminars. ris definito aclariments uns fer Convé (Quadre 5.3). comarcals territoris les dimensions dels demogràfiques amb lògicament, concordança, en (10%)Nord (10%), Alta Ribera ila (12,2%), Oest l’Horta de l’Horta (25,2%)València comarques iles a 2017, especialment concentrats segons les dades del 2016- curs 2.090 de centres total un Hi ha nes. 356.592 de és perso universitaris no educatius nivells els en València 2016-2017 de comarques a les curs el en escolaritzada població La nibles del 2016-2017. curs dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir Valenciana Generalitat la de ARGOS formació d’in portal del l’obtenim informació La universitaris. no ensenyaments als per això tot lingüístic, programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el accés, tenim quals ales dades les segons i bàsicament, entendrem educatiu ------València, 7 a Castelló i 17 a Alacant. i17 aAlacant. 7aCastelló València, de comarques ales situats 24 estan Valenciana, quals dels la Comunitat a 48 centres de total un ha hi ment, Actual educativa. política de matèria i les decisions en polítics moments dels depén també que qüestió una és que encara ordinaris, centres en especials educatives necessitats l’alumnat amb aescolaritzar tendeix es inclusió la d’afavorir l’objectiu Amb d’educacióo en centres especial. ordinaris centres en l’escolarització especials educatives necessitats de l’alumnat amb característiques les de dependrà que dir S’ha de ris. ordina centres els en ha hi no que adaptats recursos de d’un conjunt disposa es quals els ien discapacitat de permanents condicions severes especials associades a educatives amb alumnat necessitats colaritza s’es quals els en educatius centres d’educaciótres especial són els D’altra banda, els cen denominats i24 d’Alacant. ales Castelló 13València, de de ales província la de comarques a les situats estan 43 quals 80 de CAES, dels total un Valenciana hi ha actualment nitat Comu la A centre. del total 30% del al o superior igual percentatge un en educativa compensació de tats - - - - -

91 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 92 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI severas condiciones permanentes de discapaci permanentes condiciones severas asociadas a especiales educativas necesidades con alumnado escolariza se que los en cativos Educación edu Especial son aquellos centros de los denominados parte, Centros Por otra y24 Alacant. de las en 13 Castelló de las en València, de comarcas las en situados 43 están cuales 80 de los CAES, de total un actualmente existen Valenciana Comunitat Enla centro. del total 30% al del osuperior igual porcentaje un en con necesidades de compensación educativa alumnado escolarizan que aquellos oson rente Prefe Acción de Barrio un en ubicados cuentran en se Singular Educativa Acción de o Centros denominados CAESpreliminares. Los centros hacer unas definitorias aclaraciones Conviene cales comar territorios dichos de demográficas nes las con dimensio lógicamente, en concordancia, (12,2%), (10%) Nord (10%), l’Horta Alta Ribera yla Oest (25,2%)ciudad l’Horta de comarcas ylas 2017, en València especialmente concentrados 2016- curso del datos los según 2.090 centros de total un con cuentan comarcas Estas nas. 356.592 de es perso universitarios no cativos en las de comarcas València edu en los niveles 2016-17 curso el en escolarizada población La disponibles del 2016-17. curso datos últimos los consultar podemos cual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS formación in de portal del obtenemos la información Esta SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS (Cuadro 5.3). ------algunas excepciones a este número. En zonas ru En zonas número. a este excepciones algunas 150 de es existen aunque alumnos, Obligatoria Secundaria Educación de centro un Para tipo. este de centro un municipio aun asigne se que para mínima demanda una (CRA)pados existe Agru Rurales Centros llamados a los En cuanto y17 Alacant. en Castelló en 7 València, de comarcas las en 24cuales están los de Valenciana, Comunitat la en 48 centros de total un hay Actualmente, educativa. política de materia en decisiones y las políticos momentos también depende de los cuestión aunque esta ordinarios, centros en especiales educativas des necesida con alumnado al aescolarizar tiende se inclusión la favorecer de objetivo el Con cial. Espe Educación de Centros oen ordinarios tros especiales su en escolarización cen educativas del alumnado con necesidades características las de dependerá que decir Cabe ordinarios. centros los en encuentran se no que adaptados recursos de conjunto un dispone se los yen dad CENTROS DELACOMARCAPORTIPO Cuadro 5.4 Formación depersonasadultas Centros ruralesagrupados Centros deaccióneducativasingular(CAES) TOTAL Centros sistemaextranjero Centros deInfantil/Primaria/ESO/Enseñanzasmedias Centros deenseñanzasespecializadas Centros deeducaciónespecial

Centros delacomarcal’HortaNordportipocentro(curso2016-17).Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Tipo decentro

- - - - -

pruebas libres del Graduado de Educación Se Educación de Graduado del libres pruebas de preparación de cursos haber suele que los en centros Son años. dieciocho los de a partir acceder puede Se e intereses. expectativas sus mación que puede en teniendo cursar cuenta for la sobre orientación una darle para adulta persona a cada inicial manera de valora se de don específicos unos centros también existen Adultas Personas de Formación ala Respecto Alacant. y5en 14València, Castelló en de comarcas las en 27 sitúan se cuales los de 46 CRA, actualidad la en hay Valenciana munitat Co la en Actualmente, 30 minutos. los supere no el instituto aquella donde está hasta localidad desde la ellos desplazamiento agrupamientos paratambién es configurar considerado, puesto po en cada curso). El tiempo del desplazamiento decir, es 1gru (4 unidades, unidades de mínimo 16 el con y30 entre alumnos prevista mínima demanda una hay si ESO de centro un asigna se para los desplazamientos conrales dificultades Número 208 144 15 39 1 3 2 4

- - - - - accedir a partir dels díhuit anys. Són Són anys. díhuit dels a partir accedir S’hi pot té. que interessos iels tives expecta les compte en tenint cursar pot que formació la sobre orientar-la a per adulta persona cada inicial manera de valora es on específics centres uns ha hi també adultes persones de formació ala Quant i5aAlacant. 14València, aCastelló de comarques ales 27 situen se quals 46 ha CRA, hi dels Valenciana Comunitat ala Actualment, hora. tja mi la superar de ha no l’institut ha hi on fins localitat la de des plaçament el els des a agrupaments configurar perplaçament és també considerat: des del curs). Eltemps cada en grup adir, és un unitats, (quatre d’unitats 16 mínim el amb i 30entre alumnes prevista mínima demanda una ha hi d’ESO si s’assigna centre un ments desplaça als per dificultats amb rals ru Enzones excepcions. ha hi que 150 de és encara alumnes, gatòria d’Educaciócentre Secundària Obli aun Per així. centre un municipi un manda mínima s’assigne perquè a (CRA) agrupats hi harurals una de centres anomenats als fa que Pel I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------obligatòria i ensenyaments mitjans. i ensenyaments obligatòria 144 primària, secundària d’infantil, especialitzats, 39 d’ensenyaments CAES,tre dos d’educació especial, qua Hi ha 208 de centres. xifra la a arriba educatiu l’equipament cosa 2016, del padró del des qual la per da 220.676amb segons habitants, poblades, més comarques les de una és Alta Ribera la de comarca La lingüístic. programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre i el titularitat per educatius, vells ni per desagregació la educatius, en el nombre de centres centrem ens Alta, Ribera la de comarca la de educatiu equipament sobre des les da A continuació, comentarem i67 d’Alacant. Castelló de 29 València, de comarques ales nen ha, 135 hi que adultes correspo nes perso de formació de 231 centres de total Del específica. formació de tipus altre iun universitat ala cés ac professional, aformació l’accés d’Educaciódel Graduat Secundària, lliures proves de preparació de sos cur haver-hi sol quals els en centres ------una «una densa xarxa de pràctica i pràctica de xarxa «una densa una amb junt territori nostre al arrelat un fenomen ben musicals important, d’associacionsxarxa i agrupacions una ha hi Valenciana Comunitat A la aAlzira. d’Idiomes Oficial Escola ha hi comarca A la valencià. en d’alumnat escolaritzat 64% un amb valencià lingüístic mini predo de d’una comarca tracta Es decas la obligatòria. secundària 50% el un en en situa i se privada) (52% de d’infantil cicle primer del cas el en pública ala lleugerament 20%, al supera superior privada tat 5.5) (Quadre inclosos educatius nivells els En tots reduïda. més població de comarques altres en que privada titularitat de centres de proporció major una ha hi Alta Ribera a la Per les dimensions demogràfiques, (Quadre 5.4 i 5.7) adultes persones de formació de centres iquinze ger estran educatiu sistema un segueix que centre CRA,un També tres ha hi hi ha un percentatge de titulari de percentatge un ha hi - - - nostre àmbit territorial més proper. proper. més territorial àmbit nostre dedesenvolupament l’educació en el el en efectes deriven es qual i del que conéixer convé educatiu tema sis del s’ha destacar que de pectes as dels un és que Creiem comarca. segons heterogènia molt presència una amb iprivada, pública xarxes, dos les per caracteritzat educatiu ens dóna una d’un imatge sistema equipament sobre dades les de feta En conclusió, l’observació específica comarca. la de cions pobla per les diferents distribuïdes privada titularitat de música de les d’esco oferta d’una àmplia a més i aCarlet, a Carcaixent música, de professionals conservatoris dos ha al.,SELL 2013). et hi Alta Ribera Ala (RAU Valenciana» Comunitat la de territorialitat de gran més grau un amb cultural fet el en música la teix musical, que conver aprenentatge ------

93 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 94 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI superando ligeramente a la pública en el caso caso el en pública a la ligeramente superando 20%, al superior privada titularidad de centaje (Cuadro incluidos educativos 5.5) por un hay niveles los En todos reducida. más población de comarcas otras en que privada titularidad de centros de proporción mayor una existe Alta ra Ribe la en demográficas, dimensiones sus Por (Cuadro 5.4 adultas y5.7). personas de formación de y15 centros extranjero educativo sistema un sigue que centro 3CRA,un con ta y enseñanzas medias.obligatoria También cuen cializadas, 144 primaria, secundaria de infantil, de educación especial, 39 de enseñanzas espe CAES, 2 considerados 4centros Hay centros. 208 de cifra la alcanza educativo equipamiento 2016, de padrón del su que lo datos por según 220.676 con pobladas, más marcas habitantes, co las de una es Alta Ribera la de comarca La lingüístico. programa según alumnado y su escolarización de número yel titularidad por educativos, veles ni por desagregación su educativos, centros de número el en centrándonos Alta, Ribera La de comarca la de educativo equipamiento bre so los datos A continuación, comentaremos y67 Alacant. de Castelló de a las de comarcas corresponden València, 29 135 Comunitat, la en Adultas Personas de ción Forma de 231 de centros total Del específica. formación de tipo y otro universidad ala acceso Profesional, aFormación acceso el cundaria, SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------oferta de escuelas pri de música de titularidad oferta amplia una de además Carlet, i en Carcaixent de música en profesionales dos conservatorios con 2013). al, et (Rausell cuenta Alta Ribera La de la Comunidad Valenciana”de territorialidad grado mayor con cultural hecho el en música a la convierte que musical, y aprendizaje tica prác de red “una densa a una junto territorio cales, un fenómeno bien arraigado en nuestro musi yagrupaciones asociaciones de red sa una numero Valenciana cuenta Comunitat La Alzira en ubicada mas Idio de Oficial Escuela con cuenta comarca La lengua. esa en larizado esco 64% un con alumnado de valenciano tico lingüís predominio de comarca una de trata Se obligatoria. daria secun la de caso 50% el un en en situándose (52% y privada) de infantil de ciclo primer del CENTROS EDUCATIVOSDELACOMARCAPORNIVEL Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdelPortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.5 Ciclos formativosdeGradoMedio Educación SecundariaObligatoria Educación Infantilprimerciclo Ciclos formativosdeGradoSuperior Ciclos formativosdeGradoBásico Bachillerato Educación InfantilsegundocicloyPrimaria Centros delacomarcaporniveleducativoytitularidad(curso2016-17).

Nivel educativo

------Públicos en nuestro ámbito territorial más cercano. cercano. más territorial ámbito nuestro en educación la de desarrollo el en efectos derivan se que y del conocer conviene que educativo ma siste del a destacar aspectos los de uno es que Creemos comarca. según heterogénea muy presencia una con y privada pública red doble la por caracterizado educativo sistema un de gen ima una da nos equipamiento sobre datos los de específica En observación conclusión, esta comarca. la de poblaciones por las distintas vada distribuidas 10 19 19 19 55 33 7

concertados Privados 18 19 20 2 2 4 2

Privados 20 3 0 1 1 1 2

titularidad privada Presencia 33,3 % 20,8 % 50,0 % 52,0 % 36,3 % 26,6 % 9,5 %

- - EQUIPAMIENTO DEEDUCACIÓN Cuadro 5.7 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Comarca Alcúdia, l’ Càrcer Benimodo Antella Alginet Algemesí Alfarp Alzira Alcàntera deXúquer Alberic Carlet Catadau Carcaixent Benimuslem Benifaió Beneixida Guadassuar Gavarda Ènova, Cotes Llombai Manuel Massalavés Montserrat Real Montroy Sant Rafelguaraf Pobla Llarga,la Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Turís Villanueva deCastellón Comarca Comarca/Provincia Provincia C.Valenciana

Joanet

l’

Fuente: ConselleriadeEducación, Investigación,CulturayDeporte(2017).

Municipios

9,97 % 1.465 2.574 146 11 21 24 8 1 7 1 8 3 1 2 8 1 2 6 1 1 3 4 3 2 2 4 2 1 2 1 4 2 2 3 5 Infantil, primaria - - -

y secundaria 3,49 % 135 86 3 2 1 ------

Profesional 11,11 % 135 231 15 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 ------

Nº Centroseducativos dlo Rural Adultos 11,11 % 46 27 3 1 1 1 ------

12,50 % 17 8 1 1 ------Escuela Oficial

de idiomas 8,3 3% 48 24 2 1 1 ------

seilEtajrsOtros Extranjeros Especial 5,88 % 36 17 1 1 ------

11,54 % 552 338 39 2 1 1 3 1 4 1 2 1 3 1 5 1 1 1 1 1 2 1 3 1 1 1 ------

de educación habitantes Centros por mil 0,95 0,73 0,83 1,01 0,83 1,01 1,32 0,74 0,85 0,85 0,73 1,55 1,34 2,97 3,15 0,76 0,76 1,07 2,05 1,02 2,75 1,46 1,45 1,27 1,63 0,82 1,33 0,42 1,10 1,72 1,75 1,71 2,08 1,57 0,76 0,96 - - -

95 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.3 Equipamiento bancario y 2015 ha sido de 68 oficinas (mapas 1 y 2), pa- EQUIPAMIENTO BANCARIO sando de 236 a 168. Esto supone una disminu- Nº Bancos y Índice de Municipios Cajas de Ahorro bancarización El sistema bancario es uno de los pilares bási- ción del 28,8%, esto es, 5,1 puntos porcentuales Alberic 8 0,71 cos del funcionamiento de las economías de- menos de caída que la media de la provincia de Alcàntera de Xúquer 2 1,43 sarrolladas. Su actividad principal consiste en València. En términos de oficinas por cada 1.000 Alzira 42 0,94 la intermediación, proceso mediante el cual se habitantes, en 2009 esta ratio se situaba en 1,1, Alcúdia, l’ 9 0,79 captan fondos de los agentes con capacidad de mientras que en 2015 muestra el valor de 0,8 Alfarp 2 1,25 Algemesí 21 0,74 financiación y se canalizan estos fondos hacia oficinas por cada 1.000 habitantes. El análisis en Alginet 9 0,67 aquellos que tienen necesidad de financiación. base a la superficie de la comarca muestra una Antella 2 1,34 importante reducción al pasar de 0,24 oficinas Beneixida 1 1,39 En este proceso de intermediación la red de ofi- por km² en 2009, a 0,17 en 2015 (Cuadro 5.8 y Benifaió 12 0,99 cinas bancarias tiene un papel determinante al Figuras 5.2, 5.3, 5.4 y 5.5). Benimodo 2 0,87 Benimuslem - - aumentar la accesibilidad de los clientes a los Carcaixent 15 0,73 servicios bancarios, tanto en la captación de En un contexto de reducción del número de ofici- Càrcer 2 0,96 pasivo como en concesión de préstamos, pues nas, destaca el hecho de que tres municipios de la Carlet 10 0,65 cuanto más densa sea la red de oficinas mayor comarca las hayan incrementado en una unidad, Catadau 2 0,72 Cotes - - será la cercanía del banco con el cliente y ma- este es el caso de Càrcer, l’Ènova y Manuel. De José Manuel Pastor Ènova, l’ 1 1,02 yor el conocimiento del historial crediticio. los 35 municipios que componen la comarca, 2 de Ángel Soler Gavarda 2 1,75 ellos han perdido todas las oficinas bancarias que Guadassuar 6 0,98 Con la crisis, el sector bancario español se ha estaban instaladas en el territorio. Los municipios Llombai 2 0,72 visto obligado a afrontar una profunda reestruc- de la comarca que pasan a situación de exclusión Manuel 2 0,76 Massalavés 2 1,22 turación para corregir diversos desequilibrios y financiera son San Joanet y Tous. Cotes, Beni- Montserrat 6 0,83 la red de oficinas era uno de ellos. Así, desde muslem y Sellent ya en 2009 no contaban con Montroy 1 0,34 2007 la red de oficinas se ha reducido un 38% oficinas bancarias en su territorio. Las mayores Pobla Llarga, la 5 1,09 y el empleo en el sector un 30%. La reducción reducciones en términos unitarios se dan en Al- Rafelguaraf 3 1,18 Real 3 1,27 de la red de oficinas ha sido tan importante que zira, Algemesí y Carcaixent, con 19, 9 y 7 oficinas Sant Joanet - - aparece un nuevo problema: la exclusión finan- bancarias menos en el periodo respectivamente. Sellent 1 2,34 ciera. En efecto, un 2,5% de la población espa- Senyera - - ñola vive en municipios donde no hay ninguna L’Ènova, Manuel, Càrcer, Real, Beneixida y La Pobla Sumacàrcer 3 2,39 Tous 1 0,79 oficina, y en algunas provincias este porcentaje Llarga son los municipios que presentan una ma- Turís 4 0,61 supera el 10%, lo que exige una respuesta tanto yor densidad de oficinas por cada 1.000 habitan- Villanueva de Castellón 6 0,79 por parte de los bancos como por las AAPP. tes en 2015, con un valor de entre 1,3 y 2,1, mien- Comarca 187 0,83 tras que atendiendo a la ratio de oficinas por Km² Provincia 2.390 0,93 En la comarca de La Ribera Alta la reducción Manuel con 4 oficinas bancarias exhibe un valor de C.Valenciana 4.508 0,88 Comarca/Provincia 7,82 % - en el número de oficinas entre los años 2009 0,7, muy superior al 0,2 de la media de la provincia. Cuadro 5.8 Fuente: Caja España (2011). 96 població espanyola en viu municipis 2,5% un la de Enefecte, financera. un problemaapareix nou: l’exclusió que important tan sigut ha cines d’ofi xarxa la de 30%. reducció La un sector el 38%un en il’ocupació 2007, s’ha reduït d’oficines xarxa la del des n’eraAixí, un. d’oficines xarxa i la desequilibris diversos a corregir per profunda reestructuració una a afrontar obligat s’ha vist panyol es bancari sector el crisi, la Amb de creditici. l’historial coneixement el alt imés client el amb banc del tat proximi la serà gran més d’oficines xarxa la siga densa més com que ja préstecs, de concessió en com passiu de captació la en tant caris, ban als serveis dels clients sibilitat l’acces augmentar en determinant paper un té bancàries d’oficines xa xar la d’intermediació, procés En el finançament. de necessitat té qui a cap i canalitzen es finançament de capacitat amb agents dels fons capten es qual el mitjançant procés és la principal intermediació, tivitat ac seua La desenvolupades. nomies bàsics del funcionament de les eco pilars dels un és bancari El sistema 5.1.3 Equipament bancari I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------bancàries que hi havia instal havia hi que bancàries oficines les totes perdut han dos ca, municipis que componen la comar 35 Dels iManuel. l’Ènova Càrcer, de cas el és unitat, una en incrementat hagen comarca la de municipis tres en que fet el destaca d’oficines, bre nom del reducció de context En un 5.8 iFigures 5.2, 5.3, 5.4 i5.5). 2009,el a 0,17 2015 el en (Quadre en km² per 0,24 de passar oficines en important reducció una mostra comarca la de superfície la de base L’anàlisi la sobre habitants. mil cada per 0,8 de oficines valor el mostra 1,1, en tuava 2015 el en que mentre si se 2009 el en ràtio la habitants, mil cada per d’oficines En termes València. de província la de mitjana la que caiguda de menys centuals 28,8%, del adir,és 5,1 per punts a 168. disminució una suposa Això (mapes 1i2),236 de 68de oficines 2009 anys i2015els tre sigut ha en d’oficines nombre el en reducció la Alta Ribera la de comarca la A de públiques. les administracions com bancs dels tant resposta una 10%, exigeix el cosa supera qual la percentatge el quals les en víncies pro ha i hi oficina, cap ha hi no on territori. Els municipis de la comar la de municipis Els territori. . lades al al lades ------la província. la província. de 0,2 al mitjana la de superior molt 0,7, de valor un exhibeix bancàries oficines quatre amb km², Manuel per d’oficines ràtio la compte en 1,3d’entre i 2,1, tenint que mentre 2015, el en habitants valor un amb mil cada per d’oficines alta més municipis que una tenen densitat els són Llarga Pobla i la neixida L’Ènova, Be Real, Càrcer, Manuel, període respectivament. el en menys bancàries oficines i set nou dènou, amb iCarcaixent, mesí Alge aAlzira, són unitaris termes en importants més reduccions Les bancàries. oficines 2009 tenien no BenimuslemCotes, i Sellent ja en el iTous. Joanet Sant són financera d’exclusió a situació passen que ca - -

97 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 98 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Figura 5.2 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2009) Figura 5.3 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2009) (2009) Figura 5.4 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2015) Figura 5.5 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2015)

99 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL

5.2.1 Equipamiento comercial tables o transportables, incluyendo camio- encuentran las comarcas que cuentan con una nes tienda. capital comarcal de tamaño medio, como las Las relaciones entre el comercio, como equipa- comarcas de El Camp de Morvedre con Sagunt, miento o recurso disponible para la población, y Los grandes almacenes: equipamiento co- el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con el territorio en que se localiza están marcadas mercial no especializado, organizado por de- Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera por la búsqueda de oportunidades para gene- partamentos con surtidos amplios y profun- con Xàtiva, La Vall d’Albaida con Ontinyent y La rar atracción o proximidad hacia los potencia- dos especializado en todas las gamas de Safor con Gandia, actuando como capitales co- les consumidores. productos. marcales que dinamizan la actividad económica y social relevante en el territorio y que se refleja El comercio, en sus diversos formatos, aporta Los centros comerciales, conjunto de es- en la capacidad de compra y consumo de sus a la población un completo abanico de servicios tablecimientos comerciales independientes, habitantes. Por el contrario, las comarcas más que contribuye a mejorar su calidad de vida y su planificados y desarrollados por una o varias al interior de la provincia como La Serranía, El libertad de elección como consumidores. entidades, con criterio de unidad; su tra- Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena, bajo, mezcla comercial, servicios comunes y La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va- Los principales equipamientos comerciales actividades complementarias, está relacio- lle de Cofrentes muestran la menor capacidad (PATSECOVA) de carácter público y privado que nado con su entorno y disponen permanen- de consumo de sus municipios, dado su peque- consideramos en este trabajo y que, en diversa temente de una imagen y gestión unitaria ño o reducido tamaño con una centralidad en la Alejandro Mollá (AECC). capital comarcal cada vez más debilitada por la Agustín Rovira medida, están en las comarcas valencianas son: Irene Gil importancia económica y comercial de la ciudad Los mercados municipales, que como equi- En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo- de València y su área metropolitana, quedando pamiento de carácter público integran un calización territorial del comercio minorista reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural número amplio de puestos o puntos de ven- responden a la distribución de la población, de (Mollá, Gil y Rovira, 2015). ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute- forma que las áreas más pobladas disponen de rías, verdulerías, etc., desempeñando una una mayor oferta comercial. En cuanto a la oferta comercial que se concen- importante función social y económica al lo- tra en los espacios públicos y privados, se pro- calizarse en su entorno numerosas activida- La provincia de València representa el 51,29% duce una mayor concentración en las comarcas des complementarias. de la población de la Comunitat Valenciana (INE de l’Horta y València con 44 mercados munici- 2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos, Los mercados ambulantes / mercadillos, minorista (La Caixa 2013). 4 grandes almacenes y 22 centros comercia- como venta efectuada fuera de un estable- les; en la Ribera Alta con mercados municipales cimiento comercial permanente, de forma El área de València y las comarcas de l’Horta, en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y ocasional, periódica o continuada, en los pe- concentra la mayor oferta y superficie comer- mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa- rímetros o lugares debidamente autoriza- cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013). for con 39 mercados ambulantes y 4 centros dos, en instalaciones comerciales desmon- A un segundo nivel en la provincia de Valencia se comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con

100 són: valencianes comarques ales ha hi mesura, diversa en i que, treball que enblic considerem el i privat (PATSECOVA)cials pú caràcter de comer Els equipaments principals d’elecció com a consumidors. i de la vida llibertat lallorar qualitat ami contribueix que serveis de plet com ventall un població a la aporta formats, diversos els en comerç, El midors potencials. consu als cap oproximitat atracció agenerar per d’oportunitats cerca la per marcades estan localitza es què en territori iel població, ala per a equipament disponible o recurs com comerç, el entre relacions Les 5.2.1 comercial Equipament COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2

pl con za ec ex fr fr p de pú co El s escos: carnisseries, peixteries, carnisseries, escos: uiteries, verduleries, etc., que etc., verduleries, uiteries, ementàries. erceixen una funció social i social funció una erceixen r-se en l’entorn una quantitat quantitat una l’entorn en r-se blic integren un nombre ampli nombre un integren blic onòmica important en localit- onòmica important m a equipament de caràcter de m aequipament siderable d’activitats com- siderable d’activitats mercats municipals, mercats arades o punts de venda venda de o punts arades que que - - - - -

forma que más lasforma áreas pobladas de población, la de distribución a la responden del minorista comercio territorial localización de pautas las Valenciana, Comunitat En la blim ve El tà me l’ plem se ba ta lu pen d’ El ga fu am or me El inc desm en o ll o co de entorn, i disposen permanent- entorn, establiments comercials inde- comercials establiments s s ambulants s mercats pats per una o diverses enti- odiverses una per pats nds especialitzat en totes les totes en especialitzat nds ria (AECC).ria ts, amb criteri d’unitat; el tre- el d’unitat; criteri amb ts, nda efectuada fora d’un esta- fora efectuada nda ganitzat per departaments departaments per ganitzat rveis comuns i activitats com- iactivitats comuns rveis manera ocasional, periòdica mmes de productes. de mmes ll dels quals mescla comerç, comerç, mescla quals dels ll ocs degudament autoritzats, degudament ocs losos camions botiga. losos nt comercial no especialitzat, no especialitzat, comercial nt nt d’una imatge i gestió uni- igestió d’una imatge nt b assortiments amplis ipro- amplis b assortiments centres comercials, centres dents, planificats i desenvo- planificats dents, grans magatzems grans ent comercial permanent, comercial ent ntinuada, en els perímetres perímetres els en ntinuada, entàries relacionades amb relacionades entàries instal untables o transportables, untables . lacions comercials : equipa- conjunt conjunt , com a com , el Valle de Cofrentes muestran la la muestran Cofrentes Valle de el y Navarrés de Canal La Buñol, de Hoya La Utiel-Requena, de Plana La Ademuz, de Rincón El Serranía, La como provincia la de interior al más comarcas las contrario, el Por tes. habitan sus de yconsumo compra de capacidad la en refleja se y que territorio el en relevante y social ca económi que dinamizan la actividad comarcales tuando como capitales ac Gandia, con Safor y La Ontinyent Vall d’Albaida La con Xàtiva, con ra Coste La Sueca, con Baixa Ribera La Alzira, con Alta Ribera La Llíria, Túria con del Camp el Sagunt, con Morvedre de Camp El de comarcas las como medio, tamaño de marcal co capital una con cuentan que cas Valencia las se comar encuentran de provincia la en nivel segundo un A 2013). (La Caixa, Valenciana munitat Co la de comercial ysuperficie ta ofer mayor la concentra l’Horta, de comarcas ylas València de área El 2013). (La Caixa minorista cial comer oferta la de 48,4%total del (INE Valenciana 2016)munitat y el 51,29%el Co la de población la de representa València de provincia La mercial. co oferta mayor una de disponen ------de València (Quadre 5.9). comercial equipamiento el produce que comercial atracción y a la canía a la cer debido fundamentalmente menor equipamiento un posee cas población superior comar a otras una con Túria de Camp embargo, Sin comerciales. centros y4 lantes ambu 39 mercados con Safor la yen comerciales; centros y 2 llos, ymercadi ambulantes mercados 10 y 34 en municipios municipales mercados con Alta Ribera la en les; comercia y22 centros almacenes 4grandes ymercadillos, bulantes am 82 mercados municipales, dos merca 44 con yValència l’Horta de comarcas las en concentración yor ma una produce se y privados, cos en los espacios públi se concentra que comercial oferta ala En cuanto 2015). ira, Rov y (Mollá, Gil rural litoral-sistema ja la dualidad fran quedando reflejada metropolitana, área ysu València de ciudad la de y comercial económica por la importancia más debilitada vez cada comarcal capital la en dad una centrali con tamaño reducido o pequeño su dado municipios, sus de consumo de capacidad menor ------101 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 102 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI cial y más diversa y cuenta con el centro comer centro el con ycuenta diversa y más cial comer oferta mayor con ciudad la Es servicios. y de comarcal centralidad la mantiene tantes) (44.488 Alzira ella. habi sobre (35)pivotan que municipios de entramado un de dentro Alzira de ciudad la 220.676 destaca de ción habitantes, pobla una con Alta, Ribera La de comarca En la 5.9). València (Cuadro de comercial equipamiento el produce que cial comer atracción y a la cercanía a la talmente see un menor equipamiento debido fundamen po comarcas a otras superior población una ciales DirectoriodeCentrosyParquesComerciales2016laAsociaciónEspañola yParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionaldeEstadística(2016). Cuadro 5.9Equipamiento comercial por comarcas de la provincia de València.Fuente:Censo de MercadosMunicipalesy de Comercio Mercados deventanoy Consumo, sedentaria delaDirecciónGeneral datos centros comer- EQUIPAMIENTO COMERCIALPORCOMARCAS COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 Camp deMorvedre Camp deTúria Provincia La València Hortes yValència La Valld’Albaida La Safor Valle deCofrentes Rincón deAdemuz C.Valenciana Ribera Baixa Ribera Alta La PlanaRequena-Utiel La Costera Canal deNavarrés La HoyadeBuñol Provincia/C. Valenciana Comarcas Serranía

Población 2016 4.959.968 2.544.264 1.537.665 790.201 172.821 156.744 220.676 51,29 % 89.531 88.335 16.484 71.718 10.163 80.623 38.542 42.323 16.236 2.403

------equipamientos 52,86 % Número 157 como Mercado excelente. el municipal mercado que ha sido denominado especial mención hacer cabe En Carcaixent, aAlzira. mercial co centralidad cierta restado yha comarca, la en referencia una en convertido ha se caixent, 2005) en Car vecina la en (apertura Xúquer del Ribera La comercial centro del presencia La alrededor. a su superficies y grandes medianas de oferta una toda desarrollado ha que Alzira Carrefour cial Mercados municipales 83 16 44 10 2 5 4 0 4 5 2 0 2 2 3 0

Puestos conventa 47,70 % 1.868 3.916 1.273 807 106 147 85 34 66 64 28 20 36 0 9 0 0

equipamientos 49,06 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 28 18 18 22 22 14 39 82 17 15 34 8 4 9 8

Puestos conventa 50,98 % - - 20.654 40.508 11.299 5.558 1800 1303 1616 696 637 344 876 393 173 163 622 706 26 (Cuadro 5.10). (Cuadro venta de puntos de número yor ma un con cuentan que los son viernes, los gar L’Alcúdia de y el miércoles, 120, con lu tiene que los lugar tiene que venta, de 247con puestos Alzira, de mercadillos Los yCotes. Benimuslem los en municipioscelebra todos a de excepción se que comarca la en relevante equipamiento un es sedentaria no venta la que destacar Cabe

66,66 % almacenes Grandes 4 6 0 0 0 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

53,12 % equipamientos Número Centros comerciales 34 64 22 2 1 1 8 0 4 0 1 2 0 0 1 0 0

54,33 % Locales 1.999 3.679 1.371 149 100 674 122 110 70 53 24 0 0 0 0 0 0 - - EQUIPAMIENTO COMERCIALDELARIBERAALTA y ParquesComerciales 2016 delaAsociaciónEspañolaCentrosyParques Comerciales(AECC),eInstitutoNacional deEstadística(2016). Cuadro 5.10Equipamiento comercial deLesHortes y València. Fuente:Censo de MercadosMunicipales y Mercados deventa de Comercio no y sedentaria delaDirecciónGeneral Consumo, datos centros comerciales DirectoriodeCentros COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 Alberic Alfarp Alcúdia, l’ Alzira Alcàntera deXúquer Antella Alginet Algemesí Beneixida Benimodo Benifaió Benimuslem Càrcer Carcaixent Catadau Carlet Llombai Guadassuar Gavarda Ènova, Cotes Massalavés Manuel Montserrat Montroy Rafelguaraf Pobla Llarga,la Sant Real Sellent Senyera Sumacàrcer Turís Tous Villanueva deCastellón Provincia Comarca C.Valenciana Comarca/Provincia Comarcas

Joanet

l’

Población 2016 4.959.968 2.544.264 220.676 10.537 11.820 44.488 13.283 11.903 27.607 15.384 20.520 4,45 % 1.319 1.510 1.271 2.237 1.949 5.898 1.089 2.737 2.753 1.571 2.459 7.295 2.907 2.403 4.546 2.263 1.172 1.140 1.270 6.609 7.266 674 644 936 354 480 382

equipamientos 12,05 % Número 157 Mercados municipales 10 83 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 ------

Puestos conventa 7,87 % 1.868 3.916 147 27 13 13 31 25 9 9 9 5 6 ------

equipamientos 10,76 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 34 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 - -

Puestos conventa 20.654 40.508 7,82 % 1616 120 247 110 100 100 92 20 98 91 14 40 21 17 50 16 45 15 25 12 59 29 24 28 40 81 16 25 56 3 9 2 3 8 - -

almacenes 0,00 % Grandes 0 4 6 ------

equipamientos 5,88 % Centros comerciales Número 34 64 1 1 2 ------

6,10 % 1.999 3.679 122 24 98 Locales ------103 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 104 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Cuadro 5.11Comercio minoristadebasealimentariaporcomarcas delaprovinciaValència. 1.000 m (de de más grandes 317por supermercados representada está València, de provincia la en alimentaria base de libreservicio de oferta La 5.11). (Cuadro Vall la d’Albaida con junto Morvedre, de Camp el y Safor la Baixa, Ribera yla Alta Ribera la de las en como así provincia, la toda de servicio libre de alimentaria comercial dotación mayor una asienta se donde es València de ciudad En la alimentaria base de 5.2.2 minorista Comercio COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAPORCOMARCAS València Provincia/C. Valenciana C.Valenciana Provincia Hortes yValència La Camp deTuria Camp deMorvedre La Valld’Albaida La Ribera Plana deRequena-Utiel La HoyadeBuñol La Canal deNavarrés Valle deCofrentes Rincón deAdemuz Ribera Municipios Safor Serranía Costera Alta Baixa

2

), 239 medianos, 298 autoservicios, ), 298 239 autoservicios, medianos,

46,37 % Cash&Carry 69 32 16 5 1 1 1 5 0 1 4 0 0 3 0 0 0

47,8 % Autoservicio (≤ 399m supermercado. Un 31,1%supermercado. supermerca los de de formato el presencia mayor tiene habitantes 5.000 de o más población una con municipios en que mientras cotidiano, consumo de ductos de pro el que abastecimiento vicios facilitan autoser los predominan 5.000de habitantes, menos con tamaño, menor de municipios En los Valenciana. en la Comunitat como València de provincia la en tanto servicio libre de comercio del mitad la de más trando concen alimentaria, ensolidado la distribución con más formato el constituyen permercados su Los y18 hipermercados. 32 cash&carry 623 298 109 53 29 21 10 25 10 11 13 20 30 7 8 2 3

2 ) 39,08 % 400-999 m Fuente: Alimarket.Diciembre 2017. 609 238 139 70 11 24 11 28 5 0 3 2 5 4 4 2 0

Supermercado 2 50,64 % ≥ 1.000m 626 317 179 96 13 31 13 11 24 27 9 1 4 4 1 0 0

2 50,00 % ≥ 2.499m ------1 1 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

habitantes de la comarca (27.607), comarca la de con habitantes destaca Algemesí, el segundo municipio en número de 5.12) (Cuadro cuadrados. tros 10.000 de más con dimensiones, me mayores de hipermercado el y con grandes permercados de Cash&Carry, con ochoestablecimientos su tres con cuenta que Alzira, en presencia su por destaca de alimentaria base minorista mercial co oferta la Alta, Ribera La de comarca En la (PATECO,tantes 2016). 10.000 entre de y30.000 población una habi con municipios en localizan se valencianos dos 2 2.500- 4.999m 16,7 % 1 6 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 -

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 31,6 % 19 6 2 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 -

2 58,82 % ≥ 10.000m 17 10 3 7 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 - - - - COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 Cuadro 5.11Fuente:Alimarket.Diciembre 2017. COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIALARIBERAALTA Alzira Alcàntera deXúquer Alberic Algemesí Alfarp Alcúdia, l’ Comarca Villanueva deCastellón Turís Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Sant Joanet Real Rafelguaraf Pobla Llarga,la Montroy Montserrat Massalavés Manuel Llombai Guadassuar Ènova, Cotes Catadau Carlet Càrcer Carcaixent Benimuslem Benimodo Benifaió Beneixida Antella Alginet Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Gavarda Municipios

l’

12,5 % Cash&Carry 69 32 4 3 1 ------

10,06 % Autoservicio 623 298 (≤ 399m 30 1 1 1 4 1 2 1 1 1 2 1 1 1 1 5 3 1 2 ------

2 ) 11,72 % 609 239 400-999 m 28 1 4 2 1 1 2 1 1 1 3 2 1 2 6 ------

Supermercado 2 8,52 % ≥ 1.000m 626 317 27 8 1 1 2 2 1 1 2 1 2 2 1 3 ------

2 0,00 % ≥ 2.499m 1 0 2 ------

2 0,00 % 2.500- 4.999m 1 0 6 ------

Hipermercado 2 16,67 % 5.000- 9.999m 19 6 1 1 ------

2 10,00 % ≥ 10.000m 17 10 1 1 ------2 105 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 106 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI supermercados grandes, y dos hipermercados. y dos grandes, supermercados veintisiete medianos, supermercados tiocho vein autoservicios, treinta Cash&Carry, cuatro con alimentaria, comercial oferta amplia una posee Alta Ribera La de comarca la pues, Así quecomarca dispone de Cash&Carry. la de municipio otro el es Xúquer, del yCarlet Ribera comercial centro del dentro integra se que hipermercado un de disponer por destaca Carcaixent parte, otra Por grandes. mercados super y tres medianos supermercados seis COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 - - Detall delcentrecomercialRiberaXúquer. Autor: ESTEPA COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 nat com a mercat excel amercat com nat cial municipal, del mercat denomi espe esment fer cal A Carcaixent, aAlzira. comercial centralitat certa restat i ha marca, co a la referència una en convertit s’ha 2005) Carcaixent, veïna ala el en (obert Xúquer del Ribera La comercial centre del presència La superfícies. i grans mitjanes de oferta una tota s’ha desplegat qual del voltant al Alzira Carrefour comercial centre el ha hi diversa; imés comercial oferta més amb ciutat la és Comercialment serveis. i de comarcal centralitat la manté (44.488 Alzira habitants) pivoten. (35) municipis hi de que entramat d’un d’Alzira dins ciutat la destaca 220.676 de població una habitants, amb Alta, Ribera la de comarca A la municipis excepte amunicipis Benimuslem excepte i els tots en fa es que comarca a la rellevant equipament un és tària seden no venda la que destacar Cal . lent. - - - - 32 autoserveis a l’engròs i18 al’engròs hi 32 autoserveis més de la mitat del comerç de lliure lliure de comerç del mitat la de més concentren alimentària, tribució dis la en consolidat més format el són supermercats Els permercats. A València és on s’assenta una do una s’assenta on és A València alimentària base de 5.2.2 minorista Comerç m (de 1.000 de més grans mercats 317 per super representada està València de província ala mentària ali base de servei L’oferta lliure de (Quadre 5.11). Vall la d’Albaida amb junt Morvedre, de Camp iel Safor la Baixa, Ribera ila Alta Ribera ala com així víncia, pro la tota de gran més servei re de lliu alimentària comercial tació (Quadre 5.10) venda de punts més tenen que els 120, amb l’Alcúdia,de divendres són 247 amb iel dimecres parades, ra, d’Alzi ambulants mercats Els Cotes. 2 ), 239 mitjans, 298 autoserveis, 298), 239 autoserveis, mitjans, ------(27.607), supermer sis amb destaca comarca la de d’habitants nombre Algemesí, el segon municipi en (Quadre 5.12). 10.000 de més quadrats metres amb il’hipermercat, grans mercats super huit al’engròs, d’autoservei establiments tres de aAlzira cia presèn la per destaca alimentària base de detallista comercial l’oferta Alta, Ribera la de comarca A la 2016). (Pateco, habitants mil i trenta mil deu d’entre població una amb municipis en zen localit es valencians supermercats Un 31,1% supermercat. de mat dels for el presència més té habitants omés mil cinc de població una amb que en municipis mentre quotidià, de consum de productes proveïment el faciliten que autoserveis els minen predo habitants, mil cinc de menys amb menuts, més municipis Als Valenciana. Comunitat ala com València de província ala tant servei ------hipermercats. i dos grans supermercats vint-i-set mitjans, supermercats vint-i-huit autoserveis, trenta al’engròs, veis autoser ambalimentària, quatre comercial oferta àmplia una té Alta Ribera la de comarca la doncs, Així disposa d’autoservei a l’engròs. que comarca la de municipi l’altre és Xúquer, del iCarlet Ribera comercial centre del dins s’integra que mercat d’un hiper disposar per destaca D’altragrans. banda, Carcaixent supermercats itres mitjans cats - - 107 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.3 SECTOR TURÍSTICO

La Figura 5.6 muestra el principal indicador de intensidad de alojamiento turístico, representa- do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.

Este se trata de un indicador más fiable y preci- so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se establece en función del tamaño de la comarca en términos poblacionales.

En amarillo figuran las comarcas con un peso preponderante del turismo de playa. En verde las comarcas con una clara orientación hacia el turismo rural. El turismo urbano (en rojo) se concentra en la ciudad de València y por últi- mo, las cinco comarcas marcadas en color azul (l’Horta menos la ciudad de València, el Camp de Túria, la Vall d’Albaida, la Ribera Alta y la Rosa Yagüe Isidre March Costera) presentan un índice de alojamiento turístico muy bajo dejando constancia de que en ellas el turismo es una actividad residual o testimonial.

La Ribera Alta es una comarca densamente po- blada, con un alto índice urbano y dentro del ámbi-

to de influencia del área metropolitana de Valèn- Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016). cia. Con 7 poblaciones por encima de los 10.000 habitantes y tres de ellas con más de 20.000, el turismo desempeña un papel muy secundario Como resultado, la Ribera Alta ocupa la última ción intermedia entre la costa y las comarcas como actividad económica en la comarca, en posición entre todas las comarcas valencianas típicamente de interior le impide participar del comparación con la industria, la agricultura y en términos de intensidad en alojamiento tu- turismo de litoral y sus recursos son insuficien- otros servicios. De ahí que, en todos los indica- rístico, con una tasa de 4,75 plazas por 1.000 tes para competir en turismo rural. dores de alojamiento, la comarca se sitúe clara- habitantes, muy lejos del promedio provincial de mente por debajo del peso que le corresponde a 35,46 y resultado de un porcentaje de tan sólo Comenzando con la oferta hotelera, el peso de nivel poblacional, el 8,67 %. (Figura 5.7 y 5.10). 1,16 del total de plazas de la provincia. Su ubica- la comarca es la mitad del que le corresponde-

108 per molt secundari com a activitat aactivitat com secundari molt per pa un 20.000, exerceix turisme el de més amb 10.000 itres habitants de més amb poblacions set Amb València. de metropolitana l’àrea de d’influència l’àmbit de idins alt urbà índex un amb poblada, sament den comarca una és Alta Ribera La otestimonial. residual activitat una és hi turisme el que constància deixa que cosa baix, molt turístic un índex d’allotjamentpresenten Costera) ila Alta d’Albaida, Ribera la Vall Túria, la de Camp el València, de ciutat la menys (l’Horta blau color en marcades comarques cinc les i, finalment, i casal cap al concentra es (en roig) urbà turisme El rural. turisme al cap clara orientació una amb comarques les En verd platja. delun de turisme pes preponderant amb comarques les ha hi En groc poblacionals. termes en comarca la de grandària la de funció en s’estableix que ja ces, pla de absoluta xifra la que i precís fiable més d’un indicador tracta Es habitants. mil per places de taxa la per representat turístic, d’allotjamentindicador d’intensitat La 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 Figura 5.6 Figura mostra el principal principal el mostra - - - pensions. icinc hostals tres amb completa es L’oferta hotelera estreles. tres de són Tan establiments dos sols aturisme. que anegocis més gits idiri urbà caràcter de part major la aAlzira, cinc hotels, onze Hi ha perdel població. que correspondria mitat la és comarca la de pes el Començant amb hotelera, l’oferta rural. me turis en a competir per insuficients són ha hi que recursos i els litoral del de turisme impedeix participar d’interior típicament comarques les i costa la entre intermèdia ubicació La província. la de places de total 1,16 sols tan de percentatge del d’un 35,46 de iresultat provincial mitjana la de lluny molt habitants, 4,75 de mil per taxa una amb places turístic, allotjament en d’intensitat termes en valencianes comarques les totes entre posició l’última pa ocu Alta Ribera la a resultat, Com (Figura8,67% 5.7 i5.10). el poblacional, a escala correspon li que pes del davall per clarament tua si se comarca la d’allotjament, dors indica els tots en qual, pel Motiu serveis. ialtres l’agricultura dústria, in la de comparació en econòmica, ------Figura 5.7 taxa de places per mil habitants, tan tan habitants, mil per places de taxa la per representat turístic, ment d’allotja d’intensitat En l’indicador provincial. el 0,22% representen tats; del total locali onze entre repartits vint, ha n’hi que Només comarca. ala nial testimo és L’oferta d’apartaments 70 de places. màxima capacitat una amb d’Antella, localitat a la situat alberg, un també ha hi comarca la A aSumacàrcer. quatre cases, deu a limita es rurals L’oferta cases de Fuente: ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) - - - ment pels cinc hotels que hi ha, tan ha, tan hi que hotels cinc pels ment íntegra quasi subministrades ra, 279 d’Alzi Les d’una places pensió. procedents places deu només amb Algemesí, ara com grans municipis senyable la quasi nul També res és d’allotjament. plaça cap de disposen no comarca, la que componen pis, dels trenta-cinc munici díhuit que destacar S’ha de provincial. mitjana la ren supe rurals, cases quatre les amb i Sumacàrcer, al’alberg, gràcies 58,22, de taxa una amb Antella sols . la oferta en en oferta la - - - - - 109 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 110 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI tal provincial. tal 11 el 0,22 localidades, representando % del to comarca. Son 20, únicamente entre repartidos la en testimonial es apartamentos de oferta La 70de plazas. máxima capacidad una con Antella, de localidad la en ubicado albergue, un con también cuenta comarca La Sumacàrcer. en ellas de cuatro a 10 limita casas, se rurales casas de oferta La y cinco pensiones. hostales tres con completa se hotelera oferta La trellas. es 3 de son establecimientos estos de dos sólo Tan a turismo. que anegocios más y dirigidos urbano carácter de mayoría su en son Alzira, en ellos de 11 cinco Sus población. por hoteles, ría TURÍSTICO SECTOR 5.3 - - de 6,27 plazas por mil habitantes. mil 6,27de por plazas tasa una reportan le sólo tan hoteles, cinco sus por totalidad su en casi suministradas Alzira, 279 de Las plazas pensión. una de procedentes 10 sólo tan plazas con Algemesí, como tamaño mayor de municipios algunos en oferta nula casi deplaza alojamiento. También es la reseñable componen la comarca, no disponen de ninguna 35 los 18 que de que municipios A destacar provincial. promedio el superan rurales, 4casas sus con ySumacàrcer, 58,22,de albergue, al gracias tasa una con Antella sólo tan 1.000 habitantes, por plazas de tasa la por representado rístico, En el indicador de de tu alojamiento intensidad - La comarca no cuenta con ningún balneario. ningún con cuenta no comarca La Buñol. de Hoya ala próximas muy localidades (1), Torís en (2) ubicadas y Montserrat bodegas tres con comarca, la de noroccidental extremo el en presencia cierta tiene enológico El turismo montañosa. área su de provecho saca que Alzira, en ellos de cuatro comarca, la en PR ubicados los diez mo, siendo Su posición mejora en del el senderis ámbito turismo activo. de actividades a ofertar dedicadas empresas cuatro (2017), únicamente acoge comarca la València de Diputación la de datos Según - 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 A la comarca no hi ha cap balneari. cap ha hi no comarca A la Buñol. de Hoya veïna ala pròximes molt (1), Torís (2) iMontserrat localitats a situats cellers tres amb comarca, la de nord-occidental al’extrem cia presèn certa té enològic El turisme muntanyosa. l’àrea de profit trau que a Alzira, quatre PR comarca, ala deu ha hi derisme: La posició millora en l’àmbit del sen actiu. turisme de activitats a oferir dedicades empreses cament quatre (2017),València úni acull comarca la de Diputació la de dades Segons habitants. mil per ces 6,27 de pla taxa una reporten sols - - - - Figura 5.10Ofertaturística 111 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Hort de Carreres. Carcaixent Autor: ESTEPA VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.1 RECURSOS SOCIALES

En este apartado nos centramos en el análisis vernació i Justicia (2014), un 8.23% del total de Estas cifras se han de relacionar con el total de de dos elementos sociales claves en las comar- la provincia. Es una de las comarcas con mayor la población de los diferentes municipios para po- cas valencianas: la participación en asociacio- volumen de asociaciones respecto el total pro- der obtener una imagen más ajustada de la reali- nes y el tejido empresarial existente bajo la for- vincial, sólo superada por las comarcas de l’Hor- dad (Figura 6.1). ma de cooperativas. ta Nord y l’Horta Oest y la ciudad de València. Estas entidades se distribuyen entre sus 35 mu- La Figura 6.1 nos muestra la relación entre es- Formar parte de una asociación es una de las nicipios de manera desigual, la tabla 1 nos mues- tas asociaciones y la población de cada munici- vías con las que la ciudadanía cuenta para poder tra gráficamente esta distribución (Cuadro 6.1). pio a través del indicador del número de asocia- implicarse de manera activa –sea colectiva o ciones por 1.000 habitantes. En este caso se individualmente– en los asuntos públicos (Font, Todos los porcentajes son relativamente bajos distinguen tres grandes grupos: 2001). De hecho, el tejido asociativo de una so- lo que nos viene a indicar que el tejido asociativo ciedad juega un papel fundamental en su fortale- de la comarca de la Ribera Alta está distribui- a) Por un lado aquellas poblaciones que no su- za democrática y en su capacidad de respuesta do territorialmente de manera homogénea, sin peran el 10.14‰ (1er cuartil en el mapa) y son: ante los riesgos sociales (Subirats, 1999). La concentraciones muy intensas. En la distribu- Carlet, Montserrat, Alzira, Massalavés, Beni- participación ciudadana a través de las asocia- ción territorial de las asociaciones de la comar- faió, Alberic, Algemesí y Benimodo. ciones tiene una larga tradición en nuestro país, ca podemos diferenciar tres grandes grupos: pero en los últimos años, sobre todo a partir b) En segundo lugar, poblaciones cuya tasa de Sandra Obiol de la década de los 90, ha vivido un empuje im- (a) En primer lugar, aquellos municipios con asociacionismo se encuentra entre el 10‰ y el Alícia Villar portante especialmente a través de la partici- mayor concentración porcentual que son Car- 20‰ (cuartiles intermedios): Alginet, l’Alcúdia, pación en entidades de nuevo cuño, de formas caixent (10,10%), Algemesí (10,80%) y Alzira Montroi, Torís, Carcaixent, Real, Gavarda, Al- y carácter diferentes a las que han sido predo- (16,78%). càntera de Xúquer, Rafelguaraf, Catadau, Gua- minantes hasta este momento (asociaciones dassuar, la Pobla Llarga, l’Ènova, Alfarb, Tous, vecinales, sindicatos, partidos políticos...). Nos (b) Le seguirían por grado de concentración Cotes, Manuel, Càrcer, Llombai, Beneixida, Su- encontramos ante un tejido asociativo cada vez porcentual un gran grupo formado por 19 mu- macàrcer, Vilanova de Castelló, Benimuslem, más complejo (Ariño, 2004; Ariño y Cucó, 2001; nicipios en los que el porcentaje de asociacio- Sant Joanet. Ariño, Castelló y Llopis, 2001). Cuantitativamen- nes comarcales establecidas en su territorio te también la esfera asociativa ha crecido. En el se sitúan entre el 1,15% de Real y el 5,65% de c) Y en último lugar los municipios con una tasa caso de la provincia de València se ha aumenta- Alginet. de asociacionismo superior al 20‰ (cuarto do un 81,38%; de las 5.491 entidades en 1988 a cuartil): Antella, Senyera y Sellent. las 29.492 en 2014 (Cucó, 2015). (c) Y, por último, un sector de localidades cuya concentración porcentual no supera el 1%, Comparando estas cifras con las medias co- La comarca de la Ribera Alta cuenta con un total siendo Cotes con un total de 6 asociaciones, un marcales y provinciales podemos concluir que de 22.146 asociaciones registradas según los 0,25%, la población con un menor número de la mayoría de municipios de la comarca de la datos proporcionados por la Conselleria de Go- entidades situadas en su territorio. Ribera Alta –cuyo número de asociaciones por

114 el cas de la província de València ha ha València de província la de cas el En crescut. ha associativa l’esfera bé tam 2001).Llopis, Quantitativament 2001; i i Cucó, Ariño Castelló Ariño, 2004; (Ariño, complex més vegada cada associatiu d’undavant teixit trobem polítics...). Ens partits cats, (associacionsllavors veïnals, sindi fins predominants a les diferents icaràcter formes de encuny, nou de entitats en participació la de través especialment a important espenta una viscut ha noranta, dels dècada la de apartir sobretot anys, darrers els en però país, nostre al tradició llarga una té associacions les de través 1999). a ciutadana La participació (Subirats, socials riscos dels davant resposta de capacitat la ien cràtica demo fortalesa seua la en mental fona paper un té d’una societat tiu associa 2001).(Font, teixit el fet, De públics assumptes els en dualment– activa –siga col activa manera de implicar-se apoder per ciutadania la té que vies les de una és d’una associació part Formar cooperatives. de forma la amb ha hi que presarial em teixit i el associacions en pació valencianes: lacomarques partici a les claus socials elements dos zar aanalit l’apartat en centrem Ens 6.1 RECURSOS SOCIALS . lectivament o indivi ------b) Per grau de concentració per concentració b) de grau Per (10,80%)Algemesí (16,78%). iAlzira (10,10%), Carcaixent són que gran més percentual concentració una amb municipis els lloc, a)En primer grups: grans tres diferenciar podem comarca la de associacions les de territorial distribució Enla intenses. mogènia, molt sense concentracions de manera ho territorialment buït distri està comarca la de associatiu teixit el que indica que fet baixos ment són relativa Tots els percentatges distribució. la gràficament el igual; des manera de 35els municipis entre distribueixen es que Entitats València. de ciutat i la Oest i l’Horta Nord l’Horta de comarques les per només superada provincial, total gran d’associacions del respecte més volum un amb comarques les de una És província. la de total del (2014), iJustícia vernació 8,23%un cionades per la de Conselleria Go segons les dades propor gistrades 22.146de total un re associacions ha hi Alta Ribera la de comarca la A 2015). (Cucó, 2014 1988 en 29.492 a les entitats el en 81,38%, un augmentat 5.491 les de Quadre 6.1 ens en mostra mostra en ens ------Cuadro 6.1Fuente:ConselleriadeGovernacióiJusticia(2014) NÚMERO DEASOCIACIONES Montserrat Alginet Alcúdia, l’ Villanueva deCastellón Carlet Benifaió Alberic Guadassuar Turís Pobla Llarga,la Llombai Manuel Catadau Rafelguaraf Montroy Antella Càrcer Senyera Real Benimodo Alfarp Sumacàrcer Tous Comarca/Provincia Carcaixent Alcàntera deXúquer Massalavés Ènova, l’ Benimuslem Algemesí Comarca Alzira Gavarda Sellent Beneixida Sant Joanet Cotes Municipios

Número asociaciones 2.426 128 111 108 101 137 127 407 245 262 85 61 44 40 39 33 33 33 32 30 28 23 23 21 20 18 76 66 15 15 14 13 12 11 9 6

Porcentaje 100,00 10,10 16,78 10,80 8,23 1,81 5,28 3,13 2,51 1,65 1,61 1,36 1,36 1,36 1,32 1,24 1,15 0,95 0,95 0,87 0,82 5,23 4,58 4,45 4,16 3,50 2,72 0,74 0,58 0,49 5,65 0,62 0,62 0,54 0,45 0,37 0,25 115 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 116 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS de buscar rentabilidad económica, decon buscar cuentan rentabilidad a pesar que, entidades decir, . Es son socios” los a cooperativizada actividad la de resultados los de atribución yla común patrimonio un de ción crea la mutua, ayuda la de base la sobre lectiva co empresa una de explotación “la de través comunes a conseguir objetivos que pretenden personas de voluntarias agrupaciones son vas cooperati Las territorio. su en radicadas tivas soncomarca el número coopera de entidades una cuenta que los con sociales recursos los mejor conocer para clave elemento Un segundo con la Muixeranga de Algemesí. relacionadas entidades las de caso el es como comarcales, fronteras las superado han que éstas de algunas de social relevancia la como así empresariales…) culturales, (deportivas, tes de existen las entidades gran heterogeneidad la destacar podemos que Sí asociaciones. mas mis estas por desarrollada actividad la de ter ycarác volumen el ni socios, de número su de a través asociaciones, las de social movilización valorar por ejemplopermiten la capacidad de no nos disponibles datos escasos Los dísticas. esta mismas las aportan nos no que ideas de asociaciones realizar no e intentar prudentes ser de hemos que embargo, sin cierto, Es cal. comar sociedad la es dinámica cuán de imagen primera una ofrecen nos presentamos que tos da Los comarca. la de diaria vida la en tante impor una tienen relevancia las asociaciones 11,49‰. del provincial a priori, media tanto, Por 10,9‰– un de es 1.000 la supera habitantes 6.1 RECURSOS SOCIALES ------Figura 6.1Númerodeasociaciones d’associacionisme de les quals es es quals les de d’associacionisme taxa la poblacions lloc, b)En segon iAlgemesí. Alberic Benifaió, Massalavés, Alzira, serrat, Mont 10‰: el superen Carlet, no que a) poblacions les D’una banda grups: grans tres S’hi distingeixen habitants. mil per d’associacions nombre del dor l’indica de a través municipi cada de població ila associacions les entre La La 6.1). (Figura realitat la de ajustada més imatge una obtindre apoder per municipis diferents dels població la de total el amb s’hanrelacionar de xifres Les baix. més d’entitats 0,25%, nombre un amb població la un associacions, sis de total un amb l’1%, supera no quals Cotes les i és de percentual concentració la tats locali de sector un c) I, finalment, 5,65% d’Alginet. l’1,15% entre situen se i el Real de territori al establides comarcals d’associacions percentatge el quals els en municipis dènou per format grup un gran darrere van centual 6.1 RECURSOS SOCIALS Figura 6.1 Figura

ens mostra la relació relació la mostra ens - - - NÚMERO DECOOPERATIVAS Cuadro 6.2Númerodecooperativassegúntipoenvaloresabsolutosyrelativos. cia important en la vida diària de la la de diària vida la en important cia les una associacions tenen rellevàn l’11,49‰. de cial apriori, tant, Per 10,9‰– provin mitjana la supera d’un habitants mil per sociacions d’as –amb nombre un Alta Ribera la de comarca la de municipis de majoria la que concloure podem i provincials comarcals mitjanes les amb dites xifres les En comparar iSellent. Senyera 20‰:al Antella, d’associacionismeuna taxa superior amb municipis els lloc, c) I, últim en muslem, Sant Joanet. càrcer, Beni de Castelló, Vilanova Càrcer, Llombai, Beneixida, Suma Manuel, Tous, Cotes, Alfarb, l’Ènova, tadau, Guadassuar, la Pobla Llarga, Ca Xúquer, de Rafelguaraf, càntera Al Gavarda, Real, Torís, Carcaixent, nimodo, l’Alcúdia, Alginet, Montroi, 10‰ el 20‰: iel entre Be troba Provincia Porcentaje Co Porcentaje Comarca marca/Provincia

100,00 100,00 2241 Total 8,61 193 ------

tives són agrupacions voluntàries voluntàries agrupacions són tives coopera Les territori. al radicades cooperatives d’entitats nombre el són comarca una en ha hi que socials recursos els bé més néixer aco per clau element Un segon comarca. a la presents associatius recursos als mirada primera una aporten analitzades estadístiques les així, Encara aterme. duen que l’activitat de i caràcter volum el ni socis, de nombre del a través associacions, les de social mobilització de pacitat valorar per exemple lapermeten ca dades disponibles noescasses ens Les estadístiques. les aporten ens no que d’idees associacions fer no iintentar prudents ser de hem que això, obstant no cert, És comarcal. societat la és dinàmica de com de imatge primera una ofereixen tem presen que dades Les comarca. Agrarias 14,23 12,23 20,21 274 39 Fuente: IVE(2003)

rbj scaoVivienda Trabajo asociado 73,18 61,14 1640 7,20 118

- - - - panyoles i un 19,55% iun panyoles treballa dels es 10,7% cooperatives de total del un relatius valors en suposava Això 45.096 de treballadors. total un amb Social Seguretat la en d’alta situació en cooperatives 1.260via societats 2016, el en Valenciana, munitat ha hi Co , a la Social y Seguridad Empleo Segons les de dades del Ministerio d’un territori. social un en element el fonamental teixit en de les referència– converteixen comunitat la per ol’interés cràtica –pertors demo exemple la gestió rec econòmica, els principis bilitat rendi icercar tot que entitats són adir, .És socis» als cooperativitzada l’activitat de resultats dels bució il’atri comú d’un patrimoni creació la l’ajuda de mútua, base la sobre plotació d’una empresa col d’una empresa plotació «l’ex de a través comuns objectius assolir pretenen que persones de 6,60 4,73 3,63 106 7

13,12 15,03 9,86 Otras 221 29 . lectiva lectiva ------117 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 118 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS en los diferentes municipios que configuran la la configuran que municipios diferentes los en registradas cooperativas de total El número 6.2). (Cuadro atención prestarles interesante resulta así Aun firmes. conclusiones hacer poder para analizamos que realidad compleja ala tados (2003) ajus antiguos ypoco demasiado son tos da los Alta, Ribera la de comarca la de caso En el 42,05%. un con rios de y consumidores usua en las cooperativas concentran se estos trabajadores de número de 58,54%. hablamos si trabajo: embargo, Sin propio su mediante socios sus por ejercida es actividad cuya aquellas decir es asociado, bajo tra de cooperativas las forman lo València de provincia la en número mayor el cooperativas estas de carácter el Respecto trabajadores. 73,39% y el 55,32%un los de entidades las de València: de provincia la de territorio en tran concen se cooperativas estas de mayoría La sociedades. de tipo a este vinculados españoles 19,55% yun españolas trabajadores tivas los de 10,7% un coopera de total relativos del valores en suponía Esto 45.096 de trabajadores. total un con Social Seguridad la en alta de situación 2016, en 1.260 había cooperativas sociedades en Valenciana, Comunitat la en Social guridad y Se Empleo de Ministerio del datos los Según territorio. un de social tejido el en fundamental en un elemento de referencia) las convierten territorio el por interés osu democrática tión ges su ejemplo, (por rectores principios unos 6.1 RECURSOS SOCIALES ------Turís (25 trabajadores). Además, cabe mencio cabe Turís Además, (25 trabajadores). de Baronia yLa 79 trabajadores) (Alfarb, dor Salva San Agrícola Cooperativa trabajadores), (Guadassuar, Cooperativa coop-Sociedad 132 (138 Benifaió de Guada trabajadores), frutícola Valenciana Horto Cooperativa trabajadores), (245 Alzira-Alzicoop de hortofrutícola perativa Coo (423trabajadores), Castelló de Vilanova de Camp del 674 Cooperativa trabajadores), (L’Alcúdia, Oreto del Señora Nuestra agrícola Son Cooperativa valencianas más significativas. Valenciapublicación las empresas sobre Plaza la por elaborado rànquing el indica nos que lo según valencianas, empresas de conjunto el en comarcales cooperativas las de peso el lar seña importante es detalle, al más vamos Si 12,95%. un con iCarcaixent Algemesí total, 16,06% un con Alzira del destacan registradas por municipiosdistribución de las cooperativas En la yusuarios. consumidores ode crédito de cooperativas como diversidad gran de rativas coope encontramos yaquí otras de epígrafe el en encuadradas son comarcal ámbito el en das registra cooperativas de 15% el que total del 14,23%. un en sitúa se que señalar cial, que Hay provin media la que cooperativas de tipo este de mayor Una concentración comarcal. total 20,21% un segundas, las son del agrícolas tivas 61,14%. el trabajo, propio su base coopera Las como tienen que personas de asociaciones son cooperativas estas de parte mayor La València. de en la provincia registradas cooperativas 193, de es Alta 8,61% un Ribera de total del ------de recursos bastante homogéneo. bastante de recursos número un alcance a su tiene comarcal blación po la tenemos, que datos los con menos al que, Eso entidades. nos a lleva considerar de estas parte gran una concentren que municipios ten exis no que el en territorio un con encontramos nos Alta, Ribera la de comarca la de caso En el territorio. un en existentes sociales recursos una de para los completar idea ajustada tales son fundamen y asociaciones Cooperativas 2000). y Rambla, Noguera (Adelantado, estar de bien de como provisión su agente potencial 2015), Mohedano, pos, por asociaciones y las 2015; yHaro, Sanchis (Campos, Cam Sanchis, crisis la de envistes los ante resistencia y su territorial desarrollo su en como así ubican, se donde lugar del y social territorial cohesión la en positivamente incidir para capacidad su por destacan cooperativas Las necesidades. estas a que les den respuestas políticas plementar de suslas ciudadanos necesidades y poder im de conocer mejor local con elnivel propósito a y actualizados desagregados suficientemente datos con contar por yabogar importancia esta entender central Es bienestar. su mejorar para alcance a su tienen ciudadanos los que cursos re los mejor poco un a conocer contribuye cas ycomar municipios nuestros de cooperativas En y de conclusión, conocer el asociativo tejido (2017:238). cules” majús amb cooperativa “la es Sorribes, según que, (Algemesí) agrícola cooperativa Copal, nar ------193, 8,61% un coopera de total del de és Alta Ribera la configuren que municipis en els diferents gistrades re cooperatives de total El nombre 6.2).(Quadre atenció parar-hi interessant és així Encara fermes. conclusions fer der apo per analitzem que realitat xa comple ala (2003) ajustades ipoc antigues massa són dades les Alta, Ribera la de comarca la de cas En el 42,05%. un amb ris de consumidors i usua cooperatives en les es concentren treballadors, això, si parlem de nombreobstant de 58,54%. treball: seu el No mitjançant socis els fan que la a activitat com adir, tenen és que les associat, ball tre de cooperatives les formen la València de província ala part major la cooperatives les de caràcter al fa el 73,39% Pel dels que treballadors. i 55,32% un València: entitats les de de província la de territori en centren con es part major La societats. de a tipus eixe vinculats espanyols dors 6.1 RECURSOS SOCIALS ------València. La major part són associa són part major La València. de província ala registrades tives ficatives i són Cooperativa agrícola agrícola Cooperativa isón ficatives valencianesles empreses més signi la Valencia publicació sobre Plaza per elaborat rànquing el indica ens que el segons valencianes, preses d’em conjunt el en comarcals ves cooperati les de pes el assenyalar important és detall, al més anem Si 12,95%. un amb Carcaixent i 16,06% un amb Algemesí total, del Alzira destaquen registrades tives bució per municipis de les coopera distri Enla iusuaris. consumidors ode crèdit de cooperatives ara com diversitat gran de cooperatives bem tro i ací d’altres l’epígraf en drades des en l’àmbit són comarcal enqua registra cooperatives de total del 14,23%. 15% el que assenyalar Cal un en situa se que provincial, mitjana la que alta més Una concentració 20,21% un nes, comarcal. total del són agrícoles les sego cooperatives 61,14%. el treball, seu el a base Les cions que de com tenen persones ------conéixer més bé les necessitats necessitats les bé més conéixer de propòsit el amb local a escala i actualitzades desagregades ment suficient dades tindre per advocar i importància la entendre’n central És benestar. el a millorar per l’abast a tenen ciutadans els que cursos re els bé més mica una a conéixer contribueix icomarques municipis nostres dels cooperatives ide ciatiu asso En conclusió, el conéixer teixit júscules (2017: 238). ma amb cooperativa la és Sorribes, va agrícola (Algemesí) que, segons cooperati Copal, esmentar cal més, Turís A de (25Baronía treballadors). ila 79 treballadors) (Alfarb, Salvador Sant Agrícola cooperativa lladors), (Guadassuar, 132 treba perativa balladors), coo Guadacoop-Societat (138 Benifaió de tre hortofrutícola Valenciana balladors), Cooperativa fructícola d’Alzira-Alzicoop (245 tre horto treballadors), Cooperativa (423 Castelló de Vilanova de Camp 674 del treballadors), Cooperativa (l’Alcúdia, del señora Oreto nuestra ------bastant homogeni. bastant recursos de nombre un a l’abast té comarcal població la tenim, que des considerar que, almenys amb les da a porta ens això entitats, les de part gran una concentren que municipis ha hi no qual el en territori un bem tro Alta, Ribera la de comarca la de cas En el territori. un en ha hi que socials dels recursos idea ajustada una acompletar per fonamentals 2000), iRambla, Noguera do, són (Adelanta de benestar de provisió a agent com importància potencial no, 2015), la per associacions i les 2015; i Moheda Campos Sanchís, iHaro, Sanchís (Campos, crisi la de dels davant envits resistència la de amés territorial volupament com enon el se així situen, desen lloc del isocial territorial cohesió la en positivament a incidir per citat capa la per cooperatives, Les tes. que els hipolítiques donen respos idels poder ciutadans implementar ------119 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN

6.2.1 Agencias para el Fomento La Red cuenta con más de cien agencias ubi- ción de herramientas telemáticas especificas a de la Innovación cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la Comercial (AFIC) consorcios de la provincia de València y permi- situación del comercio local, que deben identifi- te acercar la actuación administrativa a un alto car los factores sociales, económicos y urbanís- Las Administraciones Públicas locales han porcentaje de usuarios, universalizando el servi- ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar tenido un papel clave en la dinamización co- cio a través de la colaboración con la Federación propuestas de actuación sobre las estrategias mercial de las ciudades lo que se refleja en la Valenciana de Municipios y Provincias (FVMP). e inversiones a desarrollar, tanto en las actua- creciente importancia que han ido concedien- ciones territoriales de inspiración comercial, así do al comercio dentro de la estrategia de ciu- Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras como en las que afecten a los equipamientos dad. Actuando en colaboración estrecha con especializadas en comercio local y sirven como colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác- la Administración Autonómica, han desarro- nexo de unión permanente entre los comer- ter promocional que dinamicen el comercio de llado acciones de dinamización del comercio, ciantes, sus organizaciones representativas y la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o entre la que se encuentra la creación de figu- la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un proyectos que coadyuven a la efectiva racionali- ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para componente básico de cooperación entre la Ad- zación y modernización de la estructura comer- el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC). ministración local y autonómica, lo cual permite cial, así como la creación o captación de opor- Esta figura profesional tiene sus antecedentes una actuación coordinada de cara al desarrollo tunidades de negocio dentro del municipio, que en los profesionales denominados “Asesores de políticas proactivas que procuren el desa- redunden en la mejora de la calidad de vida y en Joaquín Farinós Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni- rrollo de la actividad comercial local. el fomento del atractivo de la ciudad. Andrés Gomis Joaquín Martín Cubas cipios valencianos fueron los impulsores de los Agustín Rovira Centros de Desarrollo Comercial de la década Las funciones de la Red de Agencias para el Fo- A partir de la futura aprobación del Plan de Ac- Javier Serrano de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en ción Territorial del Comercio de la Comunidad servicios en el tejido asociativo-comercial va- los municipios de la Comunitat Valenciana son (1) Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá lenciano y en las Cámaras de Comercio. la de acercar la actuación administrativa comer- asumir nuevas funciones de ordenación, plani- cial a sus usuarios, coordinando las relaciones ficación y dinamización comercial. A través del La Red de Agencias para el Fomento de la entre los comerciantes y las Administraciones conocimiento especializado y de las herramien- Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde- tas adecuadas, la red AFIC está capacitada y apoyada desde la Dirección General de Co- nación comercial eficiente y competitiva dentro para prestar asesoramiento y apoyo técnico, mercio y Consumo de la Conselleria de Eco- del territorio municipal; (3) potenciar los centros tanto a las propias corporaciones locales, en nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co- comerciales tradicionales en los que se basa la cuanto a las decisiones que tienen que adoptar mercio y Trabajo, es un instrumento mediante articulación del territorio de la localidad, favore- en relación con el sector, como el conjunto del el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora- ciendo su consolidación como función de centra- tejido comercial de cada localidad, ya sea en ción con la Administración Local, impulsa el lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa- los procesos de modernización de las PYMES, proceso de modernización y ordenación del ción especializada a los operadores del sector en la renovación y desarrollo comercial de los comercio local. de la distribución comercial, mediante la utiliza- centros urbanos, así como en la consolidación

120 de la d’Economia Conselleria Soste iConsum Comerç de General recció Di la de suport iel coordinació la amb AFIC), (Xarxa comercial innovació la de foment al per d’agències xarxa La comerç. de cambres i valencià en les ciatiu-comercial asso teixit el en serveis prestaven ATC els amb junt que inoranta tanta comercial de les dècades dels hui de desenvolupament dels centres impulsors els ser van valencians (ATC)comerç» municipis els en que de tècnics «assessors denominats en els professionals antecedents els té que (AFIC). professional Figura comercial innovació la de foment al per agències sector: al suport de tècniques figures de creació la ha hi quals les entre comerç, del mització dina de accions desenvolupat han autonòmica, l’Administració amb ta col en Actuant tat. ciu de l’estratègia de dins comerç al concedint anat han que creixent importància la en reflecteix es que fet ciutats, les de comercial mització dina la en clau paper un tingut han públiques locals administracions Les (AFIC) Comercial la de Innovació 6.2.1 al per Foment Agències PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 . laboració estre ------col Valenciana, en el qual, la Generalitat Treball, mitjançant és un instrument i Comerç Productius, Sistemes nible, vei a través de la col la de através vei el ser universalitzant d’usuaris alt, percentatge a un administrativa l’actuació acostar ipermet València de província la de iconsorcis nitats mancomu ajuntaments, en tuades si agències cent de més té xarxa La zació i ordenació del local. comerç modernit de procés el impulsa cal, per al Foment de la Innovació Co Innovació la de Foment al per d’agències xarxa la de funcions Les local. mercial co dedesenvolupament l’activitat el procuren que proactives lítiques po de desenvolupament al cara de coordinada actuació una permet cosa qual la i l’autonòmica, local l’Administracióde cooperació entre bàsic component AFIC un és xarxa la Igualment, il’administració. tatives represen organitzacions les ciants, comer els entre d’unió permanent anexe com i serveixen local merç en co especialitzades terlocutores a in com AFIC actuen oficines Les (FVMP). iProvíncies pis la Federació Valenciana de Munici . laboració amb l’Administració lo . laboració amb ------i modernització de l’estructura co l’estructura de i modernització acoadjuven l’efectiva racionalització que i/o projectes actuacions altres (8) qualssevol ciutat; la de comerç el dinamitzen que promocional ter caràc de actuacions (7) executar col equipaments els afecten que les en com així comercial, ció d’inspira territorials actuacions les en tant s’han desenvolupar, de que iinversions estratègies les sobre ció d’actua (6) propostes dinàmica; fer la condicionen en que i urbanístics econòmics socials, factors els car del local, comerç que han d’identifi situació la sobre estudis els en par a l’efecte;específiques (5) partici d’eines telemàtiques la utilització mitjançant comercial, la distribució de sector del operadors als litzada especia informació a la l’accés cilitar (4) urbana; fa centralitat de a funció com consolidació la aafavorir-ne per localitat, la de territori del ticulació l’ar basa es quals els en tradicionals comercials centres els (3) potenciar municipal; territori del dins petitiva iordenació com comercial eficient una (2) ilocal; aconseguir tonòmica au administracions iles merciants co els entre relacions les coordinant usuaris, als comercial administrativa (1) són l’actuació valencians acostar municipis AFIC) els en (xarxa mercial . lectius; lectius; ------na, per l’oficina PATECO. l’oficina na, per Valencia Consum de la Generalitat i Comerç de General Direcció la de suport el amb (PAC), aterme duts d’acció comercial plans els sigut han valencià AFIC territori al les de ció al’ac suport a donar per servit han que instruments Un dels a vianants. per preferent d’ús comercials bans ur d’espais consolidació la en com així urbans, centres dels comercial desenvolupament iel renovació la en pimes, les de modernització de processos els en siga ja localitat, cada de comercial teixit del conjunt al com sector, el amb relació en d’adoptar han que decisions a les fa que pel locals, corporacions a les tant tècnic, i suport assessorament aprestar per capacitada AFIC està xarxa la adequades, eines les ide zat especialit del coneixement través comercial. ificació dinamització A d’ordenació, funcions noves plani VA), d’assumir AFIC haurà xarxa la Valenciana (PATSECOla Comunitat de comerç del d’acció territorial Pla del aprovació futura la de A partir ciutat. la de l’atractiu de foment el ien vida de qualitat la de millora la en redunden que municipi, del dins negoci de d’oportunitats ció ocapta creació la com així mercial, ------121 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 122 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS caixent como nodocaixent comercial intermedio. y Car área del subcabecera como Algemesí de municipio el comarca esta en destacar que Hay centralidad. de pérdida la yen área del námica han incidido en la di metropolitanos procesos los de aceleración y la València de ciudad a la proximidad la embargo, Sin estratégica. lización y loca- comercial tradición funcional, tamaño su Xúquer, del por Ribera La de Comercial cional Fun Área del comercial cabecera como actúa yque referencia de ciudad principal la es Alzira AFIC Comarcal. de dispone cual la Alta, Ribera Mancomunidad la en integrados están comarca la conforman que 35 los municipios Además, Llarga. Pobla la y Carlet Algemesí, Benifaió, Alginet, Carcaixent, l’Alcúdia, AFIC: Red Alzira, Oficina de disponen que municipios ocho con cuenta comarca Esta ciudades. (Cuadrolas mayores 6.3) en concentran se servicios Los industria. la de y agricultura la de peso importante un por taca des ocupada, población la de sectorial tructura es ala cuanto en Alta, Ribera la de Comarca La PATECO.Oficina la por Valenciana, Generalitat la de y Consumo Comercio de General Dirección la de apoyo el con (PAC), Comercial realizados Acción de nes Pla los sido han valenciano territorio AFIC el en los de acción la apoyar para servido han que instrumentos los de Uno peatones. por rente prefe- uso de comerciales urbanos espacios de PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------por el Clima el por yla Energía. delas Alcaldías Pacto yel de Municipis per la Sostenibilitat De la Agenda 21 Local, a la Xarxa 6.2.2 Municipios la por sostenibilidad: un inventario de emisiones, la preparación de de preparación la emisiones, de inventario un ambiental ytico socioeconómico del municipio, incluían un diagnós auditorías tamiento). Estas ayun DIVA la de propio el o por parte por des: en dos modalida de las auditorias la realización para ayudas de (convocatorias financiero como metodología) la (desarrolló técnico soporte to municipales”.ambientales tan Para ello ofrecía auditorías de “Programa el AL21 las de destaca y desarrollo elaboración la DIVA favorecer para la por acabo llevadas actuaciones las Entre planes depondientes acción local. corres los de a partir real implementación a su inicial que ibanel diagnóstico desde intensidad de niveles AL21, propia su diferentes llaron con desarro- red la de municipios Algunos intensas. especialmente fueron 2000 actuaciones las años los de década la de mitad la de A partir AL21. las de yseguimiento impulso al contribuir (DIVA)València de de fin el con Diputación la por Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada Municipios “Red la de Constituirían Aalborg. de Carta la de principios los suyos y hacer impulsar a comprometían se municipios los ella de través A Xàtiva. de Carta la de 2000 firma año la con 21 (AL21) Agenda a la Local el en producía se definitivo impulso el València de provincia En la - - - - - mía verde y minimización y gestión de residuos, residuos, de y gestión y minimización verde mía cambio climático, del ciclo agua, integral econo energía y específicas: co comisiones técnicas cin de aparición la con amplían ahora) se hasta AL21 las de (únicas seguimiento y de sostenible municipal gestión de comisiones las Así, tentes. exis yestrategias instrumentos los renovar de intención la con y transversal, diversificado plio, am más AL21.la enfoque nuevo un con hace Lo deso de y planificación, implementación gestión proce del mejora una por apuesta alcaldías, las de pacto al otorga que papel el con junto El plan, sociedad valenciana”. la de implicación la y en valencianas comarcas las de sostenible desarrollo de políticas las en bilidad, el papel potenciando de los municipios sosteni la hacia compromisos y posteriores Aalborg de Compromisos los con línea en cipal munibilidad de la los en ámbitos gestión todos sosteni de criterios de integración la como así 21, Local Agenda yla Alcaldías las de Pacto del Acción de Planes los de efectiva implantación la y desarrollo el “Impulsar red la de misión como 2017-2021, Estratégico Plan nuevo postula que el elaborado ha Sostenibilitat a la Cap lencians Va Municipis de Xarxa la europeo, carácter de yorganizaciones redes otras con relación y la compromisos los actualizados y mantener lizar revita de fin el y con inicial, esfuerzo Tras este ciudadanía. la de zación y sensibili formación la para colar, y actividades 21 Agenda una es de desarrollo el cartografía, ------INSTRUMENTOS DEPLANIFICACIÓN Desarrollo Rural(2015). Cambio Climático Ambiente, Medio y Agricultura, de Conselleria Fuente: (3) (2015). Ambiente Alimentación yMedio Agricultura, Ministerio de Fuente: (2) AFIC noacreditada. a estared pertenecen no sehanpodidoañadir losmunicipios que que lo Municipis i Províncies(FVMP)estabaactualizandolosdatos por Valenciana de Federació consulta la la momento de En el Economía Comercio yTrabajo(2017). Sostenible, SectoresProductivos, de Conselleria Fuente: 6.3 (1) Cuadro PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 Catadau Carlet Carcaixent Benimuslem Benimodo Antella Cotes Càrcer Llombai Guadassuar Gavarda Benifaió Alginet Alfarp Ènova, l’ Beneixida Montserrat Massalavés Manuel Algemesí Alcúdia, l’ Alberic Real Rafelguaraf Alzira Montroy Alcàntera deXúquer Sellent Sant Joanet Pobla Llarga,la Sumacàrcer Senyera Tous Comarca/Provincia Turís C.Valenciana Provincia Comarca Villanueva deCastellón Municipios

Oficina No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí - - - -

Acreditada No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí - - - -

Red Afic(1) MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA MANC.RIBERA ALTA Servicio mancomunado Nombre - - - -

Acre. No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No - - - -

(2000 -2006)(2) 22,37 % PRODER 2 142 76 17 No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

(2002 -2006)(2) 13,43 % LEADER + Programas dedesarrollo 202 67 No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 9

Ruralter -LEADER (2007 -2013)(3) 10,87 % 316 138 15 No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

(2010 -2014)(3) 9,21 % PDRS 351 152 14 No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 123 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 124 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS firmantes lo han hecho a partir del 2016, del apartir hecho han coinci lo firmantes municipios los de parte mayor ejemplo). La por Ribera, La (como de el comarcales consorcios y algunos energía, de y regionales locales cias como entidades, las de agen otras participación la contempla DIVA; la también pero coordinadora municipios adheridos al Pacto, siendo la entidad 228 València de provincia la en hay Actualmente resultados. de yevaluación guimiento se su yrealizado práctica en puesto y haberlo Acción, de Plan el con contar adhesión, mera la de cumplimiento: niveles tres contempla Pacto El objetivos. los conseguir para a cabo llevarán plan las de medidas que acción incluya que se yun climático cambio del derivadas rabilidades yvulne riesgos de evaluación una emisiones, de inventario un arealizar comprometen se pacto al adhieren se que municipios Los invernadero. efecto de gases y de CO2 de emisiones 40% las 2030 el para un yreducir climático cambio al se adaptar de 2015 en impulso do objetivo el con renova un 2020, del experimentaba horizonte el en puestos 2008 año objetivos el con desde Alcaldes” los de “Pacto el Lanzado climático. bio cam el contra lucha y de CO2 de emisiones de reducción de energética, materia en promisos de loste delocales gobiernos una de serie com Comisión Europea, supone la adopción por par porgía”, la financieramente apoyada iniciativa Ener y la Clima el por Alcaldías las de El “Pacto decienciación la y sostenibilidad. fomento y naturales, con de recursos sostenible gestión PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------para la implementación de la AL21. la de implementación la para seguido el recuerda que esquema un tanto, por sigue, Se contratación. una mediante miento, DIVA la de ayunta odel parte por sea bien da, y el PACES siguiendo estableci la metodología IER, del ERVCC el realización la a dos: reducidas quedan que modalidades las en cambio un con Alcaldías, las de Pacto del cumplimiento el para 2017año El ayudas aconvocar DIVA la volvió en elrecogidas mismo. de inversión dela las financiación actuaciones a dirigía se ayuda yla redactado, Acción de Plan un con contaban ya que municipios a los dirigía ‘C’ PACES. se ERVCCla nuevo modalidad yun La en 2030), de consistían que horizonte nuevo el 2015 de Energía yla Clima el por (con Alcaldes los de 2020) del Pacto nuevo al (con horizonte el de desde el lostación Pacto de Alcaldes 2008 adap de trabajos los implicados municipios los a llegar yhacía DIVA La realizaba condiciones. y objetivos nuevos alos adaptarse debían que 2015 de antes y Alcaldes los de Pacto al ridos adhe estaban ya que municipios alos dirigía se (PACES). ‘B’ modalidad La Sostenible Energía la y Clima el para (ERVCC) Acción de co Plan y el del Cambio Climáti Vulnerabilidades derivadas y Riesgos de (IER), Evaluación la Referencia de Emisiones de DIVA la de Inventario del parte por yentrega ‘A’ realización la en dalidad consiste mo La Pacto. al adheridos 50.000 habitantes modalidades) a dirigida municipios de menos de (en tres ayudas de línea una entonces tenía que DIVA, la de parte por dado impulso el con diendo ------que no han llegado a formar parte de ninguna ninguna de parte a formar llegado han no que únicos los son últimos tres Los y Sellent. Real el Catadau, dicho Beneixida, momento Pacto por firmado No han a Alzira. perteneciente ves, d’Aigües Vi Barraca la de menor local entidad la (el 89%), Energía suma y la se Clima que el a los por Alcaldías las de Pacto del firmantes son ca comar la de 31 35los municipios Asimismo, de ySenyera. Sellent Joanet, Sant Real, Montroi, quer, Benimodo, Beneixida, l’Ènova, Guadassuar, Xú del AL21 ala Alcàntera son: suscrito han se ni Xarxa la de parte forman no que nicipios y Torís. 10 Los mu Rafelguaraf Manuel, Llombai, Benifaió,Antella, Benimuslem, Catadeu, Cotes, Alginet, 12: Alfarb, otros suman Alberic, se res (el 74% 13 Alos anterio total). del Sostenibilitat a la Cap Valencians Municipis de Xarxa a la cen pertene 25 de municipios total un parte, su Por dey Castelló. Vilanova Tous Sumacàrcer, Llarga, Pobla la Montserrat, Massalavés, Gavarda, Carlet, Càrcer, caixent, municipios son: Alzira, l´Alcúdia, Algemesí, Car Estos 37% el total. del comarca, la de nicipios 13 35los mu fueron de Valencia de Diputación la de ayudas AL21 la y recibieron suscribieron que municipios de número el Alta Ribera En la acabo. llevado han las apenas que las a frente acción de Plan su desarrollado han pios munici de totalidad la donde comarcas las tre sido homogénea, en con acusadas diferencias AL21 las de ha no territorial implantación La ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 com a node comercial intermedi. comercial anode com iCarcaixent l’àrea de subcapçalera elcomarca municipi d’Algemesí com a la destacar Cal centralitat. de dua pèr la i en l’àrea de dinàmica la en incidit han metropolitans processos dels i l’acceleració icasal cap al tat proximi la això, No obstant té. que estratègica comercial i localització per la grandària funcional, tradició Xúquer, del Ribera la de mercial co funcional l’àrea de comercial acapçalera com iactua ferència re de ciutat principal la és Alzira d’AFIC comarcal. disposa qual la Alta, Ribera munitat manco la en integrats estan marca co la de 35 els municipis més, A Llarga. Pobla ila Carlet Carcaixent, cúdia, Algemesí, Benifaió, Alginet, l’Al AFIC: Alzira, xarxa la de d’oficina disposen que municipis huit Hi ha (Quadre 6.3) grans. més ciutats les a concentren es serveis Els dústria. in la i de l’agricultura de important pes un per destaca ocupada, ció pobla la de sectorial a l’estructura quant Alta, Ribera la de comarca La ------i l’Energia i Clima pel Alcaldies les de Pacte iel la per Sostenibilitat Municipis de la Xarxa l’Agenda 21 a Local, 6.2.2. qual els municipis es van comprome van es municipis els qual la de mitjà Per Xàtiva. de Carta la de l’any 2000 firma produí la amb es al’Agenda 21 (AL21) Local definitiu l’impuls València, de província A la grama d’auditories ambientals mu ambientals d’auditories grama pro el AL21 les de destaca pament desenvolu iel l’elaboració a afavorir DIVA la de per actuacions les Entre plans d’acció local corresponents. dels apartir real implementació a la inicial que anaven del des diagnòstic d’intensitat nivells diferents amb pia, AL21 prò desenvolupar van que xa xar la de municipis Hi hagué tenses. vanactuacions ser especialment in 2000 les anys dels dècada mitjan AL21. les de de seguiment A partir iel al’impuls contribuir de finalitat (DIVA) València de la amb Diputació la de suport el amb Sostenibilitat, la a cap Valencians Municipis de Xarxa la d’Aalborg. Constituïren Carta la de principis els seus ifer aimpulsar tre

la s la Municipis per ostenibilitat: De ostenibilitat: ------desenvolupament sostenible de les sostenible desenvolupament dels municipis de en les polítiques el paper potenciant sostenibilitat, a la cap posteriors compromisos d’Aalborg i compromisos els amb línia en municipal gestió la de bits àm els tots en sostenibilitat de ris crite de 21, integració la com així il’Agenda Local Alcaldies les de te Pac d’acció del plans dels efectiva implantació ila desenvolupament el «impulsar xarxa la de amissió com 2017-2021,estratègic postula que Pla nou el elaborat ha Sostenibilitat a la cap Valencians Municipis de xa Xar la europeu, caràcter de zacions iorganit xarxes altres amb relació ila compromisos els actualitzats i mantindre revitalitzar de finalitat la i amb inicial, l’esforç de Després de la ciutadania. sensibilització i formació ala per iactivitats colar 21 d’una Agenda es envolupament des el cartografia, de preparació la municipi, d’emissions, un inventari i ambiental socioeconòmictic del incloïen un diagnòs auditories Les DIVA la de l’ajuntament). ode part per modalitats: dos en auditories les a terme a dur per d’ajudes catòries la metodologia) (convo financer com (va desenvolupar tècnic suport tant nicipals. oferia Per a implementar-lo ------vat en el 2015 el en vat d’adap l’objectiu amb reno impuls un 2020, experimentà del en l’horitzó situats objectius l’any de 2008 des amb Alcaldies les de Pacte el Llançat climàtic. canvi el contra lluita ide CO2 de d’emissions reducció de energètica, matèria en compromisos de sèrie una ten adop locals governs els que suposa Europea, Comissió la de financer suport té que iniciativa i l’Energia, Clima pel Alcaldies les de Pacte El sostenibilitat. la de ifoment ció iconsciencia naturals, recursos de sostenible de gestió residus, gestió i i minimització verda economia gua, climàtic,canvi de cicle l’ai integral energia i específiques: tècniques comissions cinc de l’aparició amb ara) AL21 s’amplienles fins (úniques de seguiment i de sostenible cipal muni les comissions deAixí, gestió existents. estratègies i les ments instru els renovar de intenció la amb itransversal, diversificat ampli, més nou enfocament un amb Ho fa l’AL21. de igestió implementació ció, planifica de procés del millora una per aposta alcaldies, les de pacte al atorga que paper el amb junt pla, El valenciana».cació de la societat i valencianes en lacomarques impli ------125 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 126 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS versión para el cumplimientoversión del Plan de acción, la modalidad ‘C’, de in a dirigida las actuaciones 2016 en DIVAl’Alcúdiala de recibió en ayuda la parte, otra Por materia. esta en experiencias de intercambio el para países otros de mientos ysostenibilidad, el hermanamiento con ayunta del plan de acción y la la sobre sensibilización implementación la Verda” para “Oficina una de creación la municipal, alumbrado del timización como y la tales op renovación de sostenibilidad materia en prácticas buenas de cia”, ejemplos al “modelos Pacto han de presentado excelen se realizadas, actuaciones las Entre acción. de de del cumplimiento nivel seguimiento del Plan de 2015 en que ya informe un fase, realizó se y última tercera la en está que provincia la de municipio único el València, de ciudad la con queplementación, l’Alcúdia mientras es, junto im de fase segunda la en encuentra se Carlet 2012año 2015. el en yCarlet l’Alcúdia el en acción: de plan su ya presentaron primeros dos Los adhesión. mera la de primera fase la en encuentran se firmantes municipios los de 2014.resto el l’Alcúdia yCarlet, Salvo el en 2011,el hicieron lo que y Carlet, y Alginet en Pacto el l’Alcúdia, firmó que sentido este en Destacan Plan. su de seguimiento de avanzado estado un en 2020, el están para to eincluso del 2015, antes Alcaldes por tan con objetivos algunos municipios de el los Pacto suscribieron 2016-2017, en hicieron lo firmantes municipios los de mayoría gran la Aunque apartado. este analizadas en de sostenibilidad de las iniciativas PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------municipios, comarcal y consorcio Diputación. locales: entidades lasdinación diferentes entre de unabeneficios adecuada cooperación y coor devés la Agencia, propia así los demostrando a tra articulados europeos proyectos de marco en deen ocasiones sostenibilidad; en materia el iniciativas estas de cualitativo) vista de punto el el mayor deexplicar (desde implantación nivel permite circunstancia Esta l’Alcúdiade yCarlet. experiencias las en Acción de Plan el diseñado yha emisiones de inventario el acabo llevado ha Ha Agencia sido la la propia sostenibilidad. que de yproyectos iniciativas de desarrollo el en te importan muy papel un juegan Ribera, la de tica Energé Agencia la concretamente y más bera, Ri la de Consorcio el lógicamente, Alta, Ribera la en también Baixa, Ribera la en sucedía Como yTous. Sumacàrcer Senyera, Rafelguaraf, troi, Mon Massalavés, Manuel, Llombai, Gavarda, Benimodo,Antella, Benimuslem, Càrcer, Cotes, Xúquer, del Alfarb, ERVCC PACES: y el Alcàntera IER, del el entrega la para ayuda la de ficiarios bene fueron comarca la 16 de que municipios mientras Alcaldías, las de Pacto nuevo al ción adapta la para ayuda la recibieron Carlet como l’Alcúdia tanto Asimismo, modalidad. esta en yo apo recibido ha que municipio único el es Llaurí a50.000 con €.cercano Junto importe un con ------peso ha ido creciendo con el paso del tiempo), ni ni tiempo), del paso el con creciendo ido ha peso (su tiempo el en ni valenciano; territorio el todo en generalizada sido ha no programas estos Económica de Zonas Rurales). La aplicación de yDiversificación Desarrollo de Operativo ma PRODER (Progra rural desarrollo de española iniciativa la con concordancia en convivió esta años varios durante que ya acabo, llevaba se que rural desarrollo de iniciativa única la No fue de l’Économie Rurale) valenciano. en el territorio Développement de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC)desarrollo de Comunitaria ciativa Ini primera la de marcha en puesta la desde años veinticinco de más ya Han transcurrido deciana València. y en la provincia Valen Comunitat la territorio el en trayectoria larga una con ya cuentan y que LEADER dología meto la en basadas están que rurales, zonas las en Local Acción de Grupos los gestionan (EDLD), que Participativo Local Desarrollo de las Estrategias especialmente destacar cabe ellas entre De desarrollo. de estrategias de tipos diferentes expresamente 2020 recoge 2014- programación de periodo actual el en que Cohesión, de Política ala ligados munitarios co fondos los resultan relevancia especial De fórmulas. diferentes sus en y territorial local llo los programas de desarro debemos destacar València de provincia la de territorio el cuenta que con institucionales recursos los de Dentro local territorial 6.2.3 dedesarrollo Programas ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 l’avaluació de riscos i vulnerabilitats i vulnerabilitats riscos de l’avaluació (IER), referència de d’emissions ri l’inventa DIVA illiura A, la elabora modalitat En la pacte. al adherits habitants mil cinquanta de menys a dirigida municipis de modalitats) (en d’ajudes tres línia una llavors nia DIVA, la de te que l’estrebada amb 2016, del a partir fet coincidint han ho firmants municipis dels part jor ma La exemple). per Ribera, la de (com el comarcals iconsorcis gia, agències locals i d’ener regionals les com entitats, d’altres ticipació par la preveu hi també però dora; coordina DIVA la n’és l’entitat pacte, al adherits 228València municipis de província ala ha hi Actualment resultats. de ció i l’avalua seguiment el fet i haver-ne pràctica en posat d’acció ihaver-lo compliment: l’adhesió, el pla tindre de nivells tres preveu pacte El tius. objec els a aconseguir per terme a dur s’hi de que han mesures les incloga d’acció que pla iun climàtic canvi del derivades i vulnerabilitats riscos de avaluació una d’emissions, inventari un afer comprometen es pacte al s’adhereixen que municipis Els d’hivernacle. d’efecte gasos i de CO2 de 2030 emissions 40% un les al per ireduir climàtic canvi al tar-se ------AL21 no ha sigut homogènia, amb amb homogènia, AL21 sigut ha no les de territorial implantació La l’AL21. de implementació a la per seguit el recorda que esquema un tant, per continua, Es tractació. una con mitjançant de l’ajuntament, DIVAla de o part per siga bé blida, esta metodologia la PACES seguint l’IER, de l’ARVCC iel realització la ados: redueixen es que modalitats les en canvi un amb Alcaldies, les de Pacte el acomplir per ajudes vocar L’any 2017, acon DIVA la tornar va incloses. d’inversió actuacions les de finançament al i l’ajuda dirigia es d’acció redactat, pla un tenien ja que municipis als dirigia Ces modalitat l’ARVCC en tien PACES. nou i un La 2030), del consis que horitzó nou el 2015 del il’Energia Clima pel (amb Alcaldies les de 2020) Pacte nou al del 2008 del (amb l’horitzó caldies Al les de Pacte del des d’adaptació treballs els implicats, municipis als arribar DIVA feia La i els cions. feia, i condi objectius nous als d’adaptar 2015 del abans dies s’havien ique Alcal les de Pacte al adherits ven esta ja que municipis als dirigia es B (PACES). modalitat La sostenible i l’energia clima al d’acció per Pla i el (ARVCC) climàtic canvi del derivades ------local menor de la Barraca d’Aigües Barraca la de menor local (el89%), l’entitat suma se quals als il’energia clima pel alcaldies les de pacte del firmants són comarca la de 31 35 municipis dels mateix, Així iSenyera. Sellent Joanet, Sant Real, Montroi, Guadassuar, l’Ènova, modo, del Xúquer,Alcàntera Beneixida, Beni al’AL21 s’han ni subscrit són: xarxa la de part formen no que municipis deu iTorís. Els Rafelguaraf Manuel, bai, Benimuslem, Llom Catadau, Cotes, Benifaió, Antella, Alginet, ric, Alfarb, Albe més: dotze sumen se anteriors (el 74% tretze Als nibilitat total). del soste ala cap valencians municipis de xarxa ala pertanyen municipis 25 de total un banda, seua la Per Castelló. de Touscàrcer, iVilanova Suma Llarga, Pobla la Montserrat, Massalavés, Gavarda, cer, Carlet, l’Alcúdia, Càr Algemesí, Carcaixent, Alzira, Són 37% el total. València, del de Diputació la de ajudes rebre van l’AL21 subscriure i van que els ca comar la de municipis trenta-cinc dels tretze ser van Alta Ribera A la aterme. dut han els apenes que i les d’acció pla el desenvolupat han cipis muni els tots quals les en marques les co acusades entre diferències ------de bones pràctiques en matèria de de matèria en pràctiques bones de te «modelste d’excel pac al s’han presentat fetes, cions actua les d’acció. Entre pla del ment de seguiment del de nivell compli 2015 el en que informe un fer va es ja fase, iúltima tercera la en està que província la de municipi l’únic València, de ciutat la amb junt és, dia d’implementació, que l’Alcú mentre fase segona la en troba es Carlet l’any 2012 2015. el en iCarlet d’acció: l’Alcúdia pla el presentar van ja primers dos Els adhesió. mera la de primera fase la en troben es signataris municipis dels resta la 2014. el l’Alcúdia iCarlet, Excepte en fer van ho que i Carlet, i Alginet 2011, el en pacte el firmar va que ment del pla. l’Alcúdia, Hi destaquen segui de avançat estat un en estan 2020, al per i tot tant ifins per tius caldes abans del 2015, amb objec al dels pacte el subscriure van que 2016 el en 2017, iel municipis ha hi fer van ho signataris municipis dels majoria gran la que Encara ací. des analitza de sostenibilitat iniciatives les de cap de part aformar arribat han no que únics els són darrers tres Els i Sellent. Real Beneixida, Catadau, pacte el moment de firmat No han aAlzira. pertany que Vives, . lència», exemples ------127 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 128 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 100, algunos municipios del oeste y el norte de de norte yel oeste del 100, municipios algunos cota la de dentro sitúa se comarca la de te par mayor la Aunque territorio. del termedia 100 in cota la franja yla de áreas las entre encuentra se Alta Ribera la de comarca La del Gobierno de España. Hacienda de Ministerio el pública convocatoria mediante Comunidades la Autónomas, realiza las presentan que estrategias, las de selección La población. de umbral ese superen que cipios de muni de agrupaciones larias concurrencia convocato las en excluye no aunque habitantes, 20.000 de más de urbana unidad a una limita se que ámbito un general lo por EDUSIlas tienen práctica la en supramunicipal, ámbito de son rural desarrollo de estrategias las Si urbanas. a caso las ciudades y regiones gidas en este (FEDER) Regional ydiri Desarrollo de Europeo Fondo el por (EDUSI),cofinanciadas Integrado e Sostenible Urbano Desarrollo de Estrategias de marcha en puesta la contempla 2020 también 2014- Cohesión de Política la parte, otra Por requeridas. coordinación y gestión de prácticas las en como territorial base su en cambios los por tanto desarrollo, de programas los implementar de forma la en cambios a sucesivos han debido hacer frente También progresiva. forma de rural desarrollo de materia en experiencia ganando ido han integran, las que municipios los todo, y, sobre comarcas que en las del Las distintas litoral). interiores comarcas las (mayor en espacio el en PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 - - - - - Catadau, Cotes, Gavarda, Llombai, Sant Joanet, Joanet, Sant Llombai, Gavarda, Cotes, Catadau, Xúquer, Beneixida, Benimuslem, Antella, Alfarb, de Alcàntera total: 43 al % del reducido quedó municipios 2000-2006. de periodo Elconjunto del respecto significativamente reduciéndose comarca, la en beneficiarios municipios de ro núme el en cambios introdujo Ruralter-LEADER 75 del %. fue ellos por cubierta comarcal superficie la programas, ambos y Torís. Entre Senyera Joanet, Sant Real, Rafelguaraf, Montroi, Montserrat, Massalavés, l´Ènova, Manuel, Llombai, Catadau, Guadassuar, los municipios de Alberic, Benimuslem, Alfarb, beneficiarios PRODER bajo 2fueron lado, otro Por área. misma la en integrados DER II yquedaron LEA en que municipios mismos los beneficiaron +se LEADER programa el bajo lado, un Por Alta. Ribera la de comarca la en rural desarrollo de programas los por beneficiada área del aumento un +yPRODER LEADER de 2provocó llegada La Costera. yLa Navarrés de Canal La Buñol-Chiva, de Hoya La de comarca la integró delárea Macizo del Caroig, donde también se el en integrados y Tous. Quedaron Sumacàrcer Sellent, Gavarda, Cotes, Càrcer, Beneixida, lla, Xúquer, de Ante Alcàntera desarrollo: de ma progra seleccionados de y este beneficiarios fueron comarca la de municipios 26 los %de el II, IC la LEADER que de la por aplicación a la remonta se Alta Ribera la en rural desarrollo de programa del precedente Elprimer media. inter franja la en encuentran se comarca la - - - - - Avanza), tanto en 2016 en Avanza), tanto 2017, en como en yotra (Alzira EDUSI: de Alzira en una candidaturas dos presentado hayan se que para cultivo de caldo densidad Ha demográfica. sidotante un buen impor una agenerar contribuyendo ciudades, tres estas forman que conurbación y la caixent, y Car Algemesí Alzira, como tales medias des ciuda algunas de presencia la con cuenta Alta Ribera la que destacar cabe parte, otra Por del Xúquer. y Riberes Grossa Serra Caroig, del Macizo del de los municipios sostenible para el desarrollo GAL Asociación el bajo integrados quedado han Tous Sumacàrcer, y Torís. TodosSellent, ellos Real, Montroi, Montserrat, Llombai, Cotes, dau, Cata Carcaixent, Antella, Alfarb, Alberic, son: y comarcal total 40 al %del ascienden área esta en seleccionados municipios Los cer,etc. de Xúquer,ejemplo Alcàntera Beneixida, Càr por como seleccionados, DER II sido han no LEA desde integrados llevaban que otros que mientras Ruralter-LEADER, de beneficiaron se no que municipios integrado han Se comarca. en esta significativas tinuidades territoriales discon trae programación de periodo El actual 6. zona la en incluido quedó que Sumacàrcer de municipio el salvo Ruralter-LEADER; 7de zona la en integrados zona de actuación, quedando compartieron municipios estos II. todos LEADER Casi desde clusión de Càrcer, que había sido beneficiario in no la y Tous. Destaca Sumacàrcer Sellent, ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 portant en el desenvolupament d’ini desenvolupament el en portant im molt paper un tenen Ribera, la de l’Agència Energètica cretament con imés Ribera, la de consorci el lògicament, Alta, Ribera ala també Baixa, Ribera ala succeïa Com i Tous. Sumacàrcer Senyera, guaraf, Rafel Montroi, Massalavés, Manuel, Llombai, Gavarda, Cotes, Càrcer, Benimodo,Antella, Benimuslem, Xúquer, del Alfarb, CES: Alcàntera l’IER, de l’ERVCC PA i el lliurament al l’ajuda de per beneficiaris ser van comarca la de municipis setze que mentre alcaldies, les de pacte nou al a l’adaptació l’ajuda per rebre van Carlet l’Alcúdia com tant mateix, Així Llaurí. amb junt suport rebut ha que municipi l’únic és modalitat Enla ros. a 50.000 proper eu import un amb d’acció, pla del compliment al per sió d’inver actuacions ales adreçada C, modalitat la en València de tació 2016 el en rebre Dipu l’ajudala de l’Alcúdia va banda, D’altra matèria. la en d’experiències a l’intercanvi per països d’altres ajuntaments i l’agermanament amb tenibilitat, sos la sobre sensibilització ila ció per a la del implementació pla d’ac verda d’una oficina creació la cipal, muni l’enllumenat de i optimització renovació la ara com sostenibilitat ------fórmules. D’una rellevància espe D’unafórmules. rellevància diverses les en iterritorial local de desenvolupament programes de València els hem de destacar província la de territori al ha hi que institucionals recursos dels Dins local territorial desenvolupament de 6.2.3 Programes envolupament. Entre les quals s’han quals les Entre envolupament. des de d’estratègies tipus diferents expressament inclou 2014-2020 actual programació de període el en que cohesió, de política a la lligats comunitaris fons els resulten cial ha dut a terme l’inventari d’emis l’inventari a terme dut ha que la agència mateixa la Ha sigut sostenibilitat. de iprojectes ciatives consorci comarcal idiputació. comarcal consorci municipis, locals: entitats diferents les entre adequades i coordinació d’una els beneficis tra cooperació agència, quemateixa cosa demos la de a través articulats europeus projectes de marc el en avoltes tat; de sostenibili en matèria iniciatives les de qualitatiu) vista de punt del (des alt més d’implantació nivell el explicar permet que Circumstància l’Alcúdia de iCarlet. experiències les d’acció en pla el dissenyat iha sions - - - - - nera progressiva. També han hagut progressiva. nera de de rural desenvolupament ma matèria en experiència guanyant anat han integren, les que municipis els i,sobretot, comarques diferents Las litoral). del les en que interiors comarques l’espai (major les en en ni temps), del pas el amb crescut ha (el pes temps el en ni valencià; rritori te el a tot generalitzada sigut ha no L’aplicaciórurales). programes dels económica de zonas diversificación y desarrollo de operativo (Programa PRODER rural desenvolupament de espanyola amb lacordança iniciativa con en conviure va anys diversos durant que ja a terme, s’hique duia rural desenvolupament de iniciativa l’única ser No va valencià. territori loppement de l’Économie Rurale) al Déve de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC) desenvolupament de comunitària iniciativa primera la de marxa en posada la de des anys cinc vint-i- de més transcorregut Ja han de València. ivalencià a la província territori el atot llarga trajectòria una tenen ja ique LEADER todologia me la en basades estan que rurals, zones a les d’acció local grups els (EDLD), gestionen que participatiu de local desenvolupament tratègies especialment les es de destacar ------marca se situa dins de la cota 100, cota la de dins situa se marca co la de part major la que Encara territori. del intermèdia franja i la 100 cota la de àrees les entre ba tro es Alta Ribera la de comarca La pública. convocatòria mitjançant de Hacienda d’Espanya del govern Ministerio el fa la autònomes, nitats comu les presenten que tratègies, de població. La de selecció les es llindarmunicipis eixe que superen la d’agrupacions concurrència de convocatòries les en exclou no que encara habitants, mil vint de més de urbana unitat a una limita es que àmbit un general en EDUSI tenen les pràctica, la en supramunicipal, són rural desenvolupament d’àmbit de estratègies les Si urbanes. gions ire ciutats ales (FEDER) idirigides Regional Desenvolupament de peu Euro Fons pel (EDUSI), cofinançades iintegrat sostenible urbà pament desenvolu de estratègies marxa 2014-2020 en posar preveu també cohesió de política la banda, D’altra ció requerides. icoordina gestió de pràctiques les en com territorial base la en canvis pels tant desenvolupament, de mes d’implementarforma els progra la en canvis successius d’afrontar ------129 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 130 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS

1. Intermunicipal Mancomunitat 6.4) (Cuadro mancomunidades cinco con tualidad ac la en cuenta Alta Ribera la de comarca La 6.2.4 Mancomunidades Empleo. el por Territoriales Pactos los de programa del 2004, año el en marco el en creó se que Ribera la de Consorcio del dependiente autónomo Ribera), organismo la un de Empleo el para PATER de Territorial através do (Pacto gestionan está y se o innovador, experimental proyecto un de realización y la territorial tico ella diagnós Ribera Baixa. El incluye acuerdo y Alta Ribera la agrupa que ya supracomarcal, sino comarcal estrictamente ámbito de es no ATEDL, un este También impulsado ha pero se Ninguna de las dos acabó siendo seleccionada. Algemesí (EDUSI Algemesí 2018-2022) en 2017. PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 y S Al Mu Teléfono: 962 97 61 56 Lo Fec Po i Se d’ www.alcanteradexuquercarcercotesisellent.es Alcàntera de Xúquer, Càrcer, Cotes Xúquer, Cotes de Càrcer, Alcàntera càntera de Xúquer, Cotes, Càrcer Càrcer Xúquer, de Cotes, càntera calización: Plaça Solidaritat, 5-b, 5-b, Solidaritat, Plaça calización: tables i Altres Serveis. Serveis. i Altres tables ellent. ellent. nicipios asociados: 4 ha de inscripción: 22/09/1986 llent per a l’Abastiment d’Aigües a l’Abastiment per llent Cà rcer - - - Cuadro 6.4 MANCOMUNIDADES Alberic Alcàntera deXúquer Benimuslem Benimodo Benifaió Beneixida Antella Alfarp Alzira Alginet Algemesí Alcúdia, l’ Ènova, l’ Cotes Carlet Càrcer Catadau Carcaixent Guadassuar Gavarda Sant Joanet Rafelguaraf Pobla Llarga,la Montroy Montserrat Llombai Real Massalavés Manuel Sumacàrcer Senyera Villanueva deCastellón Turís Tous Sellent Comarca

Fuente: MinisteriodeHacienda ydeAdministracionesPúblicas(2017).

Municipios

Municipios mancomunados 35 SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI

No actividadesmancomunadas 150 21 21 21 21 21 21 23 25 21 25 25 46 25 11 21 24 23 46 23 25 31 21 31 31 21 21 21 21 24 24 24 46 24 24 23 PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 marcal coberta va ser del 75%. del ser va coberta marcal co superfície la programes, dos tots i Torís. Entre Senyera Joanet, Sant Real, Rafelguaraf, Montroi, serrat, Mont Massalavés, Manuel, Llombai, Guadassuar, l’Ènova, Catadau, lem, municipis d’Alberic, Alfarb, Benimus els beneficiaris PRODER ser 2 van amb banda, D’altra àrea. mateixa la en integrats quedar IILEADER ivan en que municipis mateixos els ficiar bene van + es LEADER programa el D’una amb banda, Alta. Ribera la de comarca ala rural envolupament des de programes pels beneficiada l’àrea de augment un provocar va L’arribada +iPRODER LEADER de 2 i de Navarrés. Canal Buñol-Chiva de Hoya Costera, la de comarques les integrar va es també on Caroig, del Massís del al’àrea integrats dar i Tous. Van que Sumacàrcer Sellent, Gavarda, Cotes, Càrcer, Beneixida, Xúquer, de Antella, Alcàntera ment: ciaris del de programa desenvolupa i benefi seleccionats ser van marca co la de 26% municipis el qual dels II, IC la LEADER la de per l’aplicació a remunta es Alta Ribera a la rural del de programa desenvolupament precedent Elprimer intermèdia. ja fran a la troben es que comarca la de nord iel l’oest de municipis ha hi ------Sellent, Sumacàrcer, Tous Sumacàrcer, iTorís. Sellent, Real, Montroi, Montserrat, Llombai, Cotes, Catadau, Carcaixent, tella, An Alfarb, Alberic, i són: comarcal l’àrea al ascendeixen 40% del total a seleccionats municipis Els etc. Càrcer, Xúquer, de Beneixida, tera com ara Alcàn seleccionats, sigut II han LEADER no de des integrats estaven que altres uns que mentre Ruralter-LEADER, de beneficiar van es no que municipis S’han integrat comarca. ala significatives rials territo discontinuïtats comporta L’actual programació de període 6. zona ala inclòs dar que va que Sumacàrcer de municipi el excepte Ruralter-LEADER; de 7 zona a la integrats quedaren tuació, d’ac zona compartir van esmentats municipis els II. tots LEADER Quasi de des beneficiari sigut havia que Càrcer, de inclusió no la destaca iTous; Sumacàrcer Sellent, Joanet, Sant Llombai, Gavarda, Cotes, dau, lla, Beneixida, Benimuslem, Cata Ante Xúquer, de Alfarb, Alcàntera 43% total: al del reduït quedar va 2000-2006. municipis de Elconjunt del període respecte ficativament signi reduí es comarca, ala ciaris en el nombre de municipis benefi canvis introduir va Ruralter-LEADER ------territorials per l’ocupació. territorials pactes dels programa del marc el en l’any 2004, crear va es que Ribera la dependent de del Consorci autònom Ribera), organisme la un de pació al’ocu per PATER territorial (Pacte de através gestiona ies innovador, o d’un experimental lització projecte i la rea territorial inclou el diagnòstic L’acord Baixa. Ribera i la Alta Ribera la agrupa que ja supracomarcal, sinó comarcal estrictament d’àmbit és no ATEDL,També un s’ha impulsat però dos va ser seleccionada. 2018-2022) 2017. el en les de Cap a Algemesí (EDUSIaltra Algemesí 2016 el en tant 2017, el en com iuna Avança), (Alzira d’EDUSI: aAlzira una s’hagen dos candidatures presentat unsigut bon perquè caldo de cultiu Ha important. demogràfica densitat a generar unaque contribueixen ciutats, tres les formen que bació i laAlgemesí conur i Carcaixent, Alzira, ara com mitjanes ciutats nes d’algu presència la ha hi Alta Ribera ala que destacar cal banda, D’altra del Xúquer. iRiberes Grossa Serra Caroig, del dels municipissostenible del Massís Associació per al desenvolupament GAL el en integrats Tots quedat han - - - -

Vall la de 2. Mancomunitat 1. (Quadre 6.4) mancomunitats: cinc en l’actualitat ha hi Alta Ribera la de comarca la A 6.2.4 Mancomunidades

Mu Te w Mo Pl L 2 d’ Fec dels A a p d’ Ob S X de Mu Teléfono: 962 97 61 56 So Lo 22 d Fec i al a l’ Co d’ Man www.alcanteradexuquercarcercotesisellent.es ocalización: ellent. ellent. aigua potable i atenció iatenció potable aigua Alcàntera de Xúquer,Alcàntera Càrcer, ww.vallsdelsalcalans.es aça de l’Ajuntament, 11, l’Ajuntament, de aça léfono: 962 55léfono: 54 01 calización: Plaça de la de Plaça calización: lidaritat, 5-b, Càrcer 5-b, lidaritat, res i serveis: abastiment abastiment iserveis: res tes i Sellent per per iSellent tes abastiment d’aigua potable d’aigua potable abastiment tres serveis. serveis. tres ersones en d’exclusió. risc ersones nicipis associats: Alcàntera Alcàntera associats: nicipis nicipis Montroi, associats: ntroi ha de inscripción: ha de inscripción: octubre de 1986 de octubre úquer, Cotes, Càrcer i Càrcer úquer, Cotes, comunitat intermunicipal intermunicipal comunitat e setembre de 1986. de e setembre lcalans

131 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 132 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS “Marquesat” del 3. Mancomunitat Alcalans” Vall “La dels 2. Mancomunitat PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2

Mu Te w Lo Fec ma al Ob Mo Mu Te w Lo Fec de e po agua de Abastecimiento yservicios: Obras cantarillado, limpieza viaria, basura, viaria, limpieza cantarillado, ww.marquesat.es ww.vallsdelsalcalans.es léfono: 962 55léfono: 30 43 962 55léfono: 54 01 calización: C/ Verge del Roser, C/ del 2, Verge calización: 11, l’Ajuntament, de Plaça calización: table y atención a personas en riesgo riesgo en apersonas yatención table ras y servicios: Aguas potables, potables, Aguas yservicios: ras tadero yurbanismo. tadero nicipios asociados: 3 nicipios asociados: 3 ntroi, Montserrat y Real. yReal. Montserrat ntroi, ha de inscripción: 02/10/1986 ha de inscripción: 02/10/1986 xclusión. Ll Mo ombai ntroi. 5. Mancomunitat de la “Ribera Alta” Alta” “Ribera la de 5. Mancomunitat L’Ènova 4. Mancomunitat

am Ob Al Mu Te h Lo Fec y s in Ob Se L’ Mu Te w Lo Fec r esiduales. Ènova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joanet, Joanet, Sant Rafelguaraf, Manuel, Ènova, /manra.org/es/ s e / g r o . a r n a m // : p t t ww.mancomunitatlenova.es formación juvenil, servicios asistenciales asistenciales formación juvenil, servicios farb, Catadau yLlombai Catadau farb, léfono: 962 41léfono: 41 42 962 26léfono: 84 63 calización: C/ Taronger,calización: 116, Alzira. 9, L’Énova Metges, C/ dels calización: nyera y Vilanova de Castelló. Castelló. de yVilanova nyera ervicios sociales. ervicios ras y servicios: Aguas potables, potables, Aguas yservicios: ras potables, Aguas yservicios: ras bulancias y depuración de aguas aguas de ydepuración bulancias nicipios asociados: 6 nicipios asociados: 35 ha de inscripción: 24/02/1993 ha de inscripción: 26/01/1996

y as mo med Ob Vi Se Ll Ma Ga Ca Ben Al Al arga, Rafelguaraf, Real, Sant Joanet, Joanet, Sant Real, Rafelguaraf, arga, lanova de Castelló y l’Ènova. yl’Ènova. Castelló de lanova beric, Alcantara de Xúquer, de l’Alcúdia, Alcantara beric, farb, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Antella, Alzira, Alginet, Algemesí, farb, llent, Senyera, Sumacàrcer, Tous, Sumacàrcer, Torís, Senyera, llent, rcaixent, Carlet, Catadau, Cotes, Càrcer, Càrcer, Cotes, Catadau, Carlet, rcaixent, ras y servicios: Servicios sociales, Servicios ras y servicios: varda, Guadassuar, Llombai, Manuel, Manuel, Llombai, Guadassuar, varda, vilidad y tránsito, promoción económica promoción vilidad y tránsito, ssalavés, Montroi, Montserrat, la Pobla Pobla la Montserrat, Montroi, ssalavés, istencia a los ayuntamientos. alos istencia eixida, Benifaió,eixida, Benimodo, Benimuslem, ioambiente, formación, cultura, PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2

Marquesat del 3. Mancomunitat r am Ob Ca Mu Te w del R C/ d L 2 d’ Fec es cl Ob Real. i Montserrat esiduals. ocalización: avegueram, neteja viària, fem, fem, viària, neteja avegueram, ww.marquesat.es léfono: 962 55léfono: 30 43 corxador iurbanisme. corxador tadau i Llombai. iLlombai. tadau res i serveis: Aigües potables, potables, Aigües iserveis: res potable, aigua iserveis: res bulàncies i depuració d’aigües idepuració bulàncies nicipis associats: Alfarb, Alfarb, associats: nicipis ha de inscripción: octubre de 1986 de octubre e la Mare de Déu Déu de Mare e la oser, 2, Llombai

5. Mancomunitat de la Ribera Alta Ribera la de 5. Mancomunitat l’Ènova de 4. Mancomunitat

24 d Fec 26 d Fec as in Ob de C Jo Ma Mu Te w C/ D L ocalización: ww.mancomunitatlenova.es formació juvenil, serveis serveis juvenil, formació léfono: 962 26léfono: 84 63 sistencials i serveis socials. i serveis sistencials anet, Senyera i Vilanova iVilanova Senyera anet, res i serveis: aigua potable, potable, aigua iserveis: res nicipis associats: l’Ènova, l’Ènova, associats: nicipis nuel, Rafelguaraf, Sant ha de inscripción: ha de inscripción: astelló. astelló. e febrer de 1993 de e febrer e gener de 1996 de e gener els Metges, 9, L’Énova Metges, els

i l’ To Sel Ra Mo Ma Guad Co Ca Ben An Al Al Mu Te h A Lo /manra.org/es/ s e / g r o . a r n a m // : p t t lzira. Ènova. Ènova. càntera de Xúquer, de l’Alcúdia, càntera farb, Algemesí, Alginet, Alzira, Alzira, Alginet, Algemesí, farb, léfono: 962 41léfono: 41 42 us, Torís, Vilanova de Castelló Castelló de Torís,us, Vilanova calización: C/ Taronger,calización: 116, rcaixent, Carlet, Catadau, Catadau, Carlet, rcaixent, tes, Càrcer, Gavarda, Gavarda, Càrcer, tes, felguaraf, Real, Sant Joanet, Joanet, Sant Real, felguaraf, tella, Beneixida, Benifaió, lent, Senyera,lent, Sumacàrcer, nicipis associats: (35) Alberic, associats: nicipis ssalavés, Montroi, Montroi, ssalavés, ntserrat, la Pobla Llarga, Llarga, Pobla la ntserrat, imodo, Benimuslem, assuar, Manuel, Llombai,

i as pr fo me Ob rmació, mobilitat i trànsit, itrànsit, mobilitat rmació, omoció econòmica res i serveis: serveis socials, socials, serveis iserveis: res di ambient, cultura, cultura, ambient, di sistència als ajuntaments. als sistència 133 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Muixeranga. Algemesí Autor: Paco Donderis VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.1 R ECURS O S CULTURALES Y PATRIMONIALES

La comarca ha sido históricamente un nudo de su cultura e identidad. También es BIC entre el vento de Aigües Vives en Carcaixent, Iglesia y comunicación norte-sur, pero también a través Patrimonio Inmaterial, la Tamborrada de Alzira, Convento de la Santa Creu en Llombai. También del Xúquer con la costa y en la vía del Magre ha- con origen en las procesiones de Semana Santa, BIC son la ermita de Sant Roc de Ternils en Car- cia las comarcas del interior en la Antigüedad. está constatada desde 1539 y cuenta con varios caixent, y edificios como la Casa Consistorial de (Cuadro 7.1 y Figura 7.1). miles de participantes que hacen sonar sus tam- Alzira, Torre del Palacio de Antella o el Portal de bores agrupados en hermandades y cofradías. Massalavés. Cruces de término como la Creu Coberta de Alzira. Además de diversos escudos 7.1.1 Bienes de Interés Cultural Algunas parroquias de la Ribera Alta están en Alginet, Alzira, los numerosos de Carcaixent, también reconocidas como BIC dadas sus ca- Cotes y la Pobla Llarga. Son 67 los BIC de la comarca. racterísticas arquitectónicas, artísticas e his- tóricas: la Parroquial de Sant Andreu Apòstol Existen numerosos abrigos y covachas inventa- en l’Alcúdia, Parroquial de Sant Jaume Apòstol 7.1.2 Bienes de Relevancia Local riados QUE están declarados BIC, pues forman en Algemesí, Parroquial de Santa Caterina Ver- parte de la lista de Patrimonio de la Humanidad, ge i Màrtir en Alzira; Parroquial de Sant Barto- Son un total de 265 los bienes de Relevancia el Arte Rupestre del Arco Mediterráneo. Entre meu en Carcaixent; Parroquial de la Santa Creu Local de la comarca. Algunos entornos urba- estos BIC está la población ibero-romana de La en Llombai; Parroquial de Sant Vicent Màrtir en nos dadas sus peculiaridades son BRL, como: Carència en la localidad de Torís. Guadassuar. Lo mismo que algunos conjuntos Núcleo Histórico Tradicional de Carlet, Núcleo Josep Montesinos históricos como el de la La Vila de Alzira o el Histórico Tradicional de Guadassuar, Núcleo José Luis Jiménez Entre el Patrimonio Inmaterial (Patrimonio de la recinto amurallado de Berfull en Rafelguaraf. Histórico Tradicional de Llombai, Núcleo Histó- Humanidad desde 2011) debemos destacar sin rico Tradicional de Montserrat. duda el conjunto de la Festa de la Mare de Déu Los castillos y torres BICs son el Castillo de Al- de la Salut de Algemesí, una de las celebracio- farb, la casa-palau de la Senyoria d’Alginet, el re- Iglesias Parroquiales que son BRL: las Parro- nes más espectaculares y mejor recuperadas y cinto amurallado de Alzira y la torre en la misma quiales de Sant Llorenç Màrtir y la del Esperit conservadas entre las tradiciones valencianas. localidad, las torre de la Plaça y de Mussa en Sant en Alberic, Parroquial de la Puríssima Con- Según la tradición tiene su origen en la devoción Benifaió, Castillo de Catadau, Castillo de Alèdua cepció de Alcàntera de Xúquer, Parroquial de a la imagen encontrada en el siglo XIII; tenemos en Llombai, Castillo de Montroi, Castillo dels Al- La Immaculada de Montortal (l’Alcúdia), Parro- noticia histórica de la Festa desde 1610; desta- calans en Montserrat, el Castellet también en quial de Sant Jaume Apòstol en Alfarb, Parro- can en ella diversos momentos y acciones como Montserrat, el Torreón en Sant Joanet, Casti- quial de Sant Antoni Abat en Alginet. En Alzira La Muixeranga, consistente en levantamiento de llo de Sumacàrcer, el Castillo y la Torre Vigía de las Parroquiales de La Encarnació y la de los torres humanas al ritmo de la música; también Tous, Castillo de Torís, el Castellet de Vilanova Sants Patrons. Parroquial de la Puríssima Con- bailes como el de Els Bastonets o Els Tornejants; de Castelló y la Batería Napoleónica de Gavarda. cepció en Antella; Parroquial de la Assumpció en hay procesiones y volteo de campanas. En suma, Beneixida, Parroquial de Sant Pere Apòstol en una fiesta religiosa de gran arraigo popular y Monasterios y conventos: Monasterio Fortifica- Benifaió; Parroquial de la Puríssima Concepció uno de los símbolos de un pueblo que mantiene do de la Mare de Déu de la Murta en Alzira, Con- en Benimuslem. Las Parroquiales de Carcaixent:

136 ranga, que consisteix a alçar torres torres aalçar consisteix que ranga, Muixe la com iaccions moments 1610. de des diversos Hi destaquen festa la de històrica notícia XIII; tenim segle el en trobada imatge a la voció de la en l’origen té tradició, la gons valencianes. les tradicions Se entre més i ben conservades recuperades i méscelebracions espectaculars de la Salut d’Algemesí, una de les Déu de Mare la de Festa la de junt con el dubte, sens destacar, de hem 2011) del des humanitat la de moni Entre el patrimoni immaterial (patri Torís. de localitat ala Carència la de iberoromana població la ha hi quals els Entre l’arcde mediterrani. rupestre l’art humanitat, la de moni patri de llista la de part formen que BIC, ja declarats inventariats vatxes i co d’abrics nombre bon un Hi ha 67Hi ha BIC comarca. ala 7.1.1 cultural d’interés Béns guitat l’Anti en l’interior de comarques les a cap Magre del via la ien costa la amb Xúquer del através també però nord-sud, comunicació de nus un històricament sigut ha comarca La PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 (Quadre 7.1 yFigura 7.1). ------localitat, les torres de la Plaça i de i de Plaça la de torres les localitat, mateixa a la torre d’Alzira i la rallat d’Alginet,Senyoria emmu el recinte la de palau casa d’Alfarb, la castell BIC el són: itorres castells Els aRafelguaraf. Berfull de rallat emmu- recinte d’Alzira oel Vila la de el como històrics conjunts amb rre oco mateix El a Guadassuar. Màrtir Vicent Sant a Llombai, Creu Santa aCarcaixent, Bartomeu Sant Alzira, a iMàrtir Verge Caterina Santa sí, a Algeme Apòstol Jaume Sant dia, a l’Alcú Apòstol Andreu Sant tenen: que ihistòriques artístiques niques, arquitectò característiques les per aBIC com reconegudes Alta Ribera la de esglésies quantes unes Hi ha iconfraries. germandats en agrupats tambors els sonar fan que persones de milers participen 1539 de des i hi constatada està Santa, Setmana de processons les en d’Alzira, origen Tamborrada amb la immaterial, patrimoni el BIC entre També és iidentitat. cultura seua la manté que d’un poble símbols dels un i popular arrelament gran de giosa reli festa una Ensuma, campanes. de volteig iel processons iles jants Torne oels Bastonets dels el com balls música, la de ritme al humanes ------com ara els nuclis històrics tradicio històrics nuclis els ara com tenen, que peculiaritats les ateses urbans entorns BRL quants uns Són comarca. la de local llevància re de 265 de béns els total un Són local 7.1.2 derellevància Béns Carcaixent, Cotes i la Pobla Llarga. Pobla ila Cotes Carcaixent, de nombrosos els Alzira, a Alginet, escuts diversos de d’Alzira. Amés ta Cober Creu la como terme de Creus Massalavés. de portal oel d’Antella Palau del d’Alzira, torre la sistorial con casa la com iedificis Carcaixent, Ternils de a Roc Sant de BIC l’ermita També aLlombai. són Creu Santa de i església la convent Carcaixent, a d’Aigües Vives convent aAlzira, ta Mur la de Déu de Mare la de tificat for monestir iconvents: Monestirs napoleònica de Gavarda. bateria ila Castelló de Vilanova de Torís, de castellet el Tous, castell el de guaita de torre ila cer, castell el Sumacàr de castell el Joanet, Sant a torrassa la aMontserrat, també castellet el a Montserrat, Alcalans dels de el Montroi, castell el castell d’Alèdua aLlombai, castell el tadau, Ca de castell el aBenifaió, Mussa ------Miquel Arcàngel a Tous, la Nativitat aTous, Nativitat la Arcàngel Miquel Sant aSumacàrcer, Abat Antoni Sant aSenyera, Anna Santa Joanet, aSant Baptista Joan Sant Real, al tol Apòs Pere Sant aRafelguaraf, sep del Naixement del Senyor i Sant Jo Les Llarga. Pobla ala Apòstol Pere l’Assumpció Sant a Montserrat, a Montroi, Apòstol Bartomeu Sant MariaSanta Magdalena de Manuel, a Manuel, Sant Miquel i Arcàngel Anna Santa a Gavarda, Puríssima la al’Ènova, Gràcia de Déu de Mare aCotes, Arcàngel Miquel Sant dau, aCata Apòstol Pere Sant sumpció, l’As l’Assumpció, aCarlet A Càrcer Bàrbara. iSanta Paula de Francesc Sant Pàdua, de Antoni Sant sumpció, l’As deLes esglésies Carcaixent: Puríssima Concepció a Benimuslem. la aBenifaió, Apòstol Pere Sant ció, ma Concepció, l’Assump a Beneixida Puríssi la aAntella Patrons, Sants dels i la l’Encarnació de esglésies les A Alzira a Alginet. Abat Antoni Sant a Alfarb, Apòstol Jaume Sant Immaculada (l’Alcúdia), de Montortal Xúquer, de la d’Alcàntera cepció Con Puríssima la aAlberic, Sant i Esperit Màrtir Llorenç Sant de les BRL: són que També esglésies ha hi i Montserrat. Llombai Guadassuar, Carlet, de nals ------137 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 138 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS teca) en Guadassuar, Colegio de Sant Domingo Domingo Sant de Colegio Guadassuar, en teca) (Biblio Cristiana Doctrina Hermanas Convento en Carcaixent, del Corpus Christi Monasterio Alzira, en Llúcia Santa de Monasterio Algemesí, en l’Alcúdia, en de Ferrer Sant Vicent Convento Bàrbara Santa de Convento Alberic, en Àngels dels Déu de Mare la de Convento BRLs: Antiguo y conventos Monasterios Carcaixent. en lada Immacu la de Iglesia Alzira, en Lluc del Déu de Mare la de Santuari Alzira, en Maria Santa de Iglesia la de BRL: restos ySantuarios Iglesias: Castelló. de Vilanova en ambas Bàrbara Santa de yla Assumpció la de Torís. Parroquiales Las en Nativitat la de Tous, en Parroquial Arcàngel Miquel Sant de Parroquial Sumacàrcer, en Abat Antoni Sant de Parroquial Senyera, en Anna Santa de Parroquial Joanet, Sant en Baptista Joan Sant de Parroquial Real, en Apòstol Pere Sant de Parroquial Rafelguaraf. en ambas Josep Parroquial del Naixement del Senyor y la de Sant Llarga. Pobla La en Apòstol Pere Sant de quial Parro Montserrat, en Assumpció la de quial Parro Montroi, en Apòstol Bartomeu San de de Manuel, Magdalena Maria Parroquial y Santa en Manuel, Parroquial de Sant Miquel Arcàngel Anna Santa de Parroquial Gavarda, en ríssima L’Ènova, Pu en la de Gràcia de Déu Parroquial de Mare la de Parroquial Cotes, en Arcàngel Miquel Sant de Parroquial Catadau, en Apòstol Pere Sant de Parroquial Carlet, l’Assumpció de de Parroquial Càrcer, l’Assumpció en de rroquial Pa Bàrbara. Santa de yla Paula de Francesc Sant Pàdua, de Antoni Sant Assumpció, la de YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------Cuadro 7.1 RECURSOS HISTÓRICOSYMONUMENTALES Alfarp Alberic Alcúdia, l’ Alzira Alcàntera deXúquer Algemesí Alginet Llombai Guadassuar Gavarda Benifaió Beneixida Antella Benimodo Montserrat Massalavés Manuel Ènova, l’ Cotes Catadau Carlet Càrcer Carcaixent Benimuslem Pobla Llarga,la Montroi Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Sant Joanet Real Rafelguaraf Turís Comarca/Provincia Comarca Villanueva deCastellón C.Valenciana Provincia Municipios

Fuente: Conselleriad’Educació, CulturaiEsport(2017).1.Datosdel2015

12,88 % 1.142 BIC`s 466 67 13 14 1 5 2 1 1 1 2 1 3 1 1 2 1 2 1 1 1 3 7 1 2 ------

11,32 % 5.159 2.340 265 BRL`s 16 36 10 30 12 35 20 21 1 2 9 3 2 9 1 2 5 1 2 4 2 7 3 6 2 1 2 1 2 1 2 2 7 6 -

arqueológicos 7,96 % Yacimientos 8.710 4.185 355 11 19 11 63 11 19 12 32 30 24 9 2 3 7 3 4 6 6 2 8 2 2 2 8 5 5 9 2 1 3 3 4 5 - -

1 5,17 % 136 Museos 58 3 1 1 1 ------

museográficas Colecciones 3,70 % 104 54 2 1 1 ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 castellonenca de l’Aurora.castellonenca aTorís, ila Dolors dels Déu de Mare aSumacàrcer, Calvari Montserrat, a Josep Sant de Masia aLlombai, ni Anto Sant a Guadassuar, Roc Sant al’Ènova, Josep Sant a Carlet, Màrtir Bernat Sant Vital. iSant Anna Santa d’Aigües Déu de Vives, Mare Família, Sagrada ACarcaixent aAntella. nia l’Ago de Crist aAlginet, Josep Sant l’Agonia de a Algemesí; i Crist reta Anaco Onofre Sant iSenent, Abdó al’Alcúdia; Sants Abat Antoni Sant aAlberic, Bàrbara iSanta Cullera de Déu de Mare la de aBRL les com són reconegudes Ermites de Castelló. aVilanova convent antic Doménec ca) col el aGuadassuar, (Bibliote Cristiana nas de la Doctrina de l’orde convent Carcaixent, Herma a Christi Corpus del monestir Alzira, a Llúcia Santa de monestir gemesí, aAl Ferrer Vicent Sant de convent Bàrbara a de l’Alcúdia, Santa convent aAlberic, Àngels dels Déu de Mare la de convent BRL: antic declarats i convents Monestirs a Carcaixent. Immaculada la de església a Alzira, Lluc del Déu de Mare la de santuari aAlzira, Maria Santa de l’església de BRL: restes isantuaris Esglésies de a Castelló. Vilanova Bàrbara l’Assumpció iSanta a Torís. de Les . legi de Sant ------Figura 7.1Recursospatrimoniales 139 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 140 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS neixida, Pontneixida, del Rei en Gavarda. yBe Gavarda entre Xúquer el sobre Ferro de Pont Casilicios, y sus Bernat Sant de puente del arqueológicos restos Alzira, en Xúquer el sobre Ferro de Pont Velasco, de Partida la de Pont Alzira: en puentes como ingeniería de Obras Guadassuar. de Municipal Cementerio el También Guadassuar. en BRL es o Tortosa rrero yTorre Bo Alquería Llombai; de l’Ajuntament de Torre Campanar La Alzira. en Casassús de Palau Alzira; en ellas todas Gallera yLa Pia, nº 2, Escola Caterina Santa de Major carrer el en Viviendas de Edificio Empeño, de Casa jor) Alginet. 48 de Ma (carrer Mayor calle la en situada la como BRL: protección con o públicas privadas Casas Castelló. de Vilanova en Aurora la de Torís, en Ermita Dolors dels Déu de Mare la de Ermita Sumacàrcer, en Calvari del Ermita rrat, Montse en Josep Sant de Masia la de Ermita Llombai, en Antoni Sant de Ermita Guadassuar, en Roc L’Ènova, en Sant de Josep Sant Ermita de Ermita Carlet, en Màrtir Bernat Sant de mita Er Vital. y Sant Anna Santa d’AigüesDéu Vives, de Mare la de Família, Sagrada la de caixent: Car en Ermitas l’Agonia de Antella. en Crist del Ermita Alginet, en Josep Sant de Ermita gemesí; l’Agonia de Al en y Crist Anacoreta Onofre Sant y Senent, Abdó L’Alcúdia. Santos los de Ermitas en Abat Antoni Sant de Ermita Alberic, en bara Bàr Santa de yla Cullera de Déu de Mare la de BRL: como Ermitas reconocidas Ermitas telló. Cas de Vilanova en Convento Antiguo fue que YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------del Camí de Trullàs, de l’Hort de la Col la de Trullàs, l’Hort de de Camí del el Alginet, en Fumerals los como fabriles Restos Realeng en L’Ènova. Los cinco Fumerals de Car de L’Ènova. en Fumerals Realeng cinco Los del Motor del ElFumeral Miralles. de l’Hort de el d’Aguilarl’Hort de y el Benifaió: en Fumerals mei. Re del l’Hort de Pardo, l’Antiga Serradora de Constructora, La l’Antic de Rajolar Casella, la de Camí del el Alzira: en también Fumerals Notari. del l’Hort de Pobil, de l’Hort de Peregrinet, de l’Hort de Paret, la de l’Hort de Creu, la de l’Hort . legiala, de - - Magatzem deRibera.Carcaixent. ta, el Llavador Públic de l’Alquerieta en Alzira, el el Alzira, en l’Alquerieta de Públic Llavador el ta, Mur la de Nevera la Asimismo, Carlet. en FGV de También BRL es Estación la Montserrat. en –Fumeral Pavo del Motor iFumeral. Jornet de o Vapor Motor Creu, la de - Assegador rrascal Ca del i Fumeral Motor Tortosa, de i Fumeral Motor Vicenta, Tia la o Vapor de Lledó de ral iFume L’ de Motor Fumeral Comerge, de Hort Guadassuar: en protegidos restos importantes Los Benimodo. en d’Ocheda Almàssera caixent. Autor: Antoni MartínezBernat - - - I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 lenc a l’Ènova; els cinc fumerals de de fumerals cinc els a l’Ènova; lenc Rea del Motor del fumeral el ralles; d’Aguilar Mi de l’Hort de i l’Hort els a Benifaió, Remei; del i l’Hort Pardo l’Antiga Serradora Constructora, La l’Antic Rajolar Casella, la de camí del els a Alzira, també fumerals Notari; del i l’Hort Pobil de l’Hort regrinet, Pe de l’Hort Paret, la de l’Hort Creu, Col la de l’Hort Trullàs, de camí del els a Alginet, fumerals els com fabrils Restes Gavarda. a Rei del pont el iBeneixida, varda Ga entre Xúquer el sobre ferro de pont el casilicis; iels Bernat Sant de pont del arqueològiques restes i les Xúquer el sobre ferro de pont el co, Velas de Partida la de pont el Alzira a ponts: els com d’enginyeria Obres Guadassuar. de pal munici També BRLés cementeri el a Guadassuar. o Tortosa Borrero itorre l’alqueria Llombai; de tament l’Ajun de campanar torre La Alzira. a Casassús de palau iel Gallera la Pia, Escola Caterina, Santa de Major carrer 2del número al vivendes de edifici l’Empenyorament, de Casa la d’Alginet; Major carrer 48 del mero nú al situada BRL: la com protecció amb opúbliques privades Casas . legiala, l’Hort de la la de l’Hort legiala, ------Antoni a Llombai, i el calvari de Torís. de calvari iel a Llombai, Antoni Sant de a l’ermita pujada i la calvari el Guadassuar; l’Ènova, Alzira, mesí, d’Alge i viacrucis estacions calvaris, Els i Llombai. Guadassuar Carlet, de l’Alcúdia,brosos Alzira, Algemesí, nom molt I els Castelló. de Vilanova Torís i Joanet, Sant Llarga, Pobla la Montserrat, Montroi, Manuel, dau, muslem, Càrcer, Carcaixent, Cata de Xúquer, Benimodo, Antella, Beni les poblacions: Alberic, Alcàntera de diverses en ceràmics Retaules BRL. és aAlzira Assolada Muntanya la L’espai arqueològica de de protecció Cabrera. de iHort Remei del Hort a Alzira: horts els Montserrat; a Josep Sant de Masia la a Llombai, d’Alèdua molí el a Alzira, l’Alquerieta de públic llavador el Murta, la de ra Neve la mateix, Així aCarlet. FGV de També BRL és l’estació Montserrat. a Pavo del imotor fumeral Jornet; de ovapor motor Creu, la de gador - asse Carrascal del ifumeral motor Tortosa, de ifumeral motor Vicenta, Tia la o Vapor de Lledó de fumeral i motor Comerge, de l’Hort de ral fume aGuadassuar, protegides restes importants les a Benimodo; d’Ocheda l’almàssera Carcaixent; ------Santuari delLluc.Alzira. Autor: Pep Pelechà 141 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 142 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS importante recinto amurallado en altura, donde donde altura, en amurallado recinto importante BIC. un Es también es romanizado ibero hábitat Torís, de Carència La de oppidum El importante Barranc del Bonico ello en todo Alfarb. del y uno Falaguera la de Xivana la de Barranc los abrigos del Mediterráneo, del Arco Rupestre manidad aquellos abrigos y covachas del Arte Hu la de BIC Patrimonio como reconocimiento el arriba, más indicado hemos como Destacan, a355. elevan se comarca la en tariados yLos yacimientos espacios arqueológicos inven 7.1.3 Yacimientos arqueológicos Torís. de Calvari Llombai, en Antoni Sant de al’Ermita L’Ènova, iPujada Calvari Guadassuar, Alzira, Algemesí, de Crucis yVía estaciones rios. Calva Los Llombai. Guadassuar, Carlet, mesí, L’Alcúdia, de numerosos Alge muy Y los Alzira, Castelló. de Torís, Vilanova Joanet, Sant Llarga, Pobla La Montserrat, Montroi, Manuel, tadau, nimodo, Benimuslem, Càrcer, Carcaixent, Ca Be Xúquer, de Antella, Alcàntera Alberic, nes: poblacio las de varias en cerámicos Retablos Alzira. en Assolada Muntanya La Arqueológica Protección de BRLEs Espacio el del Remei, de Cabrera. Hort Hort Alzira: en Huertos Los Montserrat. en sep Jo Sant de Masia la d’AlèduaMolí Llombai, en YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------Roma: la Vía Augusta. Vía Roma: la y Gades entre comunicación de arteria la de tia, devía comunicación en el Saetabis-Valen tramo la marcaba de eje al torno en articulaban se que y hábitat agrícolas mármoles…). Espacios ves, (mosaicos, instalada relie ricamente residencial zona una localizarse de además yesparto; lino de producción yde V. agrícola siglo el en Villa ruina Id.C. ysu siglo el en inicio de cronología una con P. Iunianus, Cornelius Saetabis, de ciudad la de propietario un de villa la romana: época de rural hábitat importante un En L’Ènova localizado ha se serrat. Mont de El Castellet Arqueológica Protección dels Alcalans y Castell EspacioArqueológica de Protección de BRL: son Espacio En Montserrat Roja. Font la de Romana Villa Arqueológica EspacioGarrofera, de Protección la de Font la de Romana Villa Arqueológica ción Protec de Espacio Demo, Puntal Arqueológica Protección de Espacio Màrtir, Vicent Sant de Iglesia Arqueológica Espacio deyent, Protección Marin de Alteret Arqueológica Protección de Espacio Guadassuar, de Urbano Núcleo Alqueria, como BRL: Arqueológica Espacio de Protección y reconocidos ción arqueológica protegidos protec de espacios varios hay En Guadassuar Bronce. del Edad la de hábitat un de trata BRL; es se Assolada Muntanya La Arqueológica Protección de ElEspacio yartísticos. cerámicos restos urbanismo, su de parte detectado ha se ------Plaça en Benifaió. en Plaça l’Alcúdia, de Torre la la CM de de CM Etnològica lasMontroi. colecciones Entre Museográficas: sidad. También el Museu Valencià de la Mel en biodiver la de naturaleza, la de protección de en temas investigación didácticas, actividades de también sino exposiciones, de solo no lugar un es Alginet en Natural d’Història Valencià seu Muy acciones culturales. vidades, exposiciones acti frecuentes de lugar un ser de además ca, comar la y de ciudad la de histórico acontecer del muestra una exposición su en MUMA reúne Alzira de Municipal ElMuseu Museográficas. Tres Museos y reconocidos dos Colecciones museográficas 7.1.4 ycolecciones Museos - - - - I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 protecció arqueològica Alteret de arqueològica Alteret protecció de espai Guadassuar, de urbà nucli arqueològica Alqueria, protecció de aBRL: com espai i reconeguts arqueològica protegits de protecció espais diversos ha hi Guadassuar A Bronze. del l’Edat de d’un hàbitat ta BRL; trac és es Assolada Muntanya la de arqueològica protecció de pai L’es iartístiques. ceràmiques tes res l’urbanisme, de part detectat s’ha on altura, en important rallat emmu BIC. és recinte un És també romanitzat iber Torís,de hàbitat Carència la de L’important oppidum aAlfarb. Bonico, del barranc del i un Falaguera la de Xivana la de barranc del abrics els mediterrani, l’arc de rupestre l’art de i covatxes abrics els humanitat la de patrimoni com aamunt, BIC el reconeixement més indicat hem com Hi destaquen, inventariats. arqueològics espais i 355 ha hi jaciments comarca A la 7.1.3 arqueològics Jaciments - - - - la via Augusta. via la iRoma: Gades entre comunicació de Saetabis-Valentia,tram de l’artèria el en comunicació de via la marcava l’eix que de entorn s’articulaven que ihàbitat agrícoles Espais marbres…). instal cament una zona ri residencial localitzar-se de a més i espart; lli de producció de V. segle el en Vil ruïna i la C. Id. de segle el en d’inici cronologia una amb P. Iunianus, tabis, Cornelius Sae de ciutat la de d’unla propietari vil la romana: d’època important ral ru hàbitat un s’ha localitzat A l’Ènova de Montserrat. ca el Castellet arqueològi protecció il’espai de lans dels Alca arqueològica Castell tecció BRL pro són l’espai de A Montserrat Roja. Font la arqueològica vil tecció pro de espai Garrofera, la de Font ció arqueològica vil protec de espai Demo, Puntal gica Màrtir, arqueolò espai de protecció queològica de església Sant Vicent ar protecció de espai Marinyent, . lada (mosaics, relleus, relleus, (mosaics, lada . la romana de la la de romana la . la romana de de romana la . la agrícola ila agrícola ------. Benifaió. a Plaça Torre la la de de ila cúdia l’Etnològicamuseogràfiques: de l’Al col les Entre a Montroi. Mel la de TambéValencià Museu el ha hi biodiversitat. la de natura, la de ció protec de temes en recerca tiques, didàc d’activitats també sinó cions, d’exposi sols no lloc un és a Alginet Natural d’Història Valencià Museu El culturals. iaccions exposicions activitats, freqüents de lloc un és amés comarca, la ide ciutat la de històric l’esdevindre de mostra una d’Alzira MUMA ha hi Municipal seu col i dos reconeguts museus tres Hi ha museogràfiques 7.1.4 Museus icol . leccions museogràfiques. Alleccions Mu museogràfiques. . leccions leccions . leccions - - - - - 143 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES

Treinta y cinco municipios componen la comar- ca de La Ribera Alta. Cinco de ellos poseen fies- tas declaradas de interés turístico (Cuadro 7.2).

La Setmana Santa de Alzira fue declarada Fies- ta de Interés Turístico Nacional en 1988, y en el año 2005 las Fallas recibieron la misma decla- ración. Desde 2016 las Fallas son Patrimonio Inmaterial de la Humanidad de la UNESCO.

Algemesí recibió la declaración de Fiesta de In- terés Turístico ya en 1977 para la Fiesta de la Mare de Déu de la Salut, que se celebra en sep- tiembre, y que también es Patrimonio Inmate- rial de la Humanidad de la UNESCO desde 2011.

Carcaixent posee declaraciones en dos festivi- Àngela Montesinos dades: el Ral.li Humorístic en 2011, y las Presen- taciones Falleras en 2012, ambas declaradas Fiesta de Interés Turístico Local.

En Guadassuar, las Danzas fueron declaradas Primer Premi. L’ ADMIRACIO D’ UN POBLE. Algemesí. Autor: Vicent Segura Pozo en 1985 Fiestas de Interés Turístico y en Mon- troi la Feria Valenciana de la Miel se declara Fiesta de Interés Turístico Local en el año 2007. En Alcàntera del Xúquer disfrutan de las fiestas ginet tiene entre sus festividades a Sant Antoni patronales en honor a la Puríssima Concepció y Abat o Sant Antoni del Porquet, Carnestoltes Como en todas las comarcas, el resto de muni- el Santíssim Crist dels Afligits. escolar, Falles a Sant Josep y la celebración del cipios celebran igualmente sus fiestas de gran Nou d’Octubre. riqueza cultural y tradicional. En Alberic se ce- En L’Alcúdia es conocida la fiesta en honor de la lebran, entre otras, las fiestas de Fallas, Sant Mare de Déu de l’Oreto, con una romería en la que Si visitamos Antella asistiremos a las fiestas Joan y Santa Cecília. Además, cada barrio cele- actúan diversos grupos folclóricos tradicionales. patronales en honor a la Puríssima Concepció bra su patrón. Alfarb celebra el Día de la Sang, entre otras. Al- y el Santíssim Crist del Calvari. En Beneixida

144 MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS d’interés turístic local l’any 2007. local turístic d’interés festa declara es Mel la de lenciana Va Fira la iaMontroi turístic rés 1985 en d’inte declarades festes ser van Danses les Guadassuar, A 2012. el en falleres, cions 2011, el en declarada presenta iles Ral el local: turístic d’interés festes dos té Carcaixent del 2011. UNESCOla des de humanitat la de immaterial patrimoni és també i que setembre, al celebra se que Salut, la de Déu de Mare la de Festa a la per 1977 en turístic d’interés festa de declaració la rebre va ja Algemesí humanitat. la de immaterial patrimoni Falles les 2016 del Des ció. UNESCO la declarà declara mateixa la rebre van Falles 1988, en nacional il’any 2005 les turístic d’interés festa declarada ser d’Alzira va Santa Setmana La turístic (Quadre 7.2) d’interés declarades festes tenen Cinc Alta. Ribera la de comarca la Trenta-cinc municipis componen . . li Humorístic, Humorístic, li - - - - FIESTAS YSOCIEDADESMUSICALES (*) Fiestasquefuerondeclaradas “FiestadeInterésTurístico”antes lapublicacióndeOrdenITC/1763/2006, de3mayo. y lasinternacionales,nacionales yturísticasdeclaradashastael2dejulio de2015.(2)Fuente:Federaciónsociedades musicalesdelaComunidadValenciana(2017). 7.2 Cuadro Alzira Alcàntera deXúquer Alberic Provincia Comarca Villanueva deCastellón Turís Tous Sumacàrcer Senyera Sellent Sant Joanet Real Rafelguaraf Montroy Montserrat Massalavés Manuel Llombai Guadassuar Gavarda Cotes Carlet Càrcer Carcaixent Benimuslem Benifaió Antella Alginet Algemesí Pobla Llarga,la Ènova, l’ Catadau Benimodo Beneixida Alfarp Alcúdia, l’ C.Valenciana Co Municipios marca/Provincia

(1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015 de abril Nota: Seindican 7 de las fiestas hasta autonómicas el declaradas (2017). Economía, y provinciales Industria, TurismoyEmpleo de Conselleria Fuente: (1)

Internacional 12 2 ------

25 % ainlAtnmc Provincial Autonómico Nacional 20 8 2 2 ------

Fiestas segúninterésturístico 30 13 ------

53 6 ------

25 % Turístico (*) 13 8 2 1 1 ------

12,20 % Sociedades Musicales 328 547 40 (2) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 - 145 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 146 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS el 12,20%el provincia. la de total del Suman una. con solo cuentan municipios de to res y el dos tienen y Montroi Carlet Benifaió, lla, L’Alcúdia, 40 sociedades. Ante existen En total habitantes). (población Cotes deceptuando menos de 400 ex musicales, sociedades omás una tienes das to cuales las 35 por poblaciones, compuesta agrícola, eminentemente comarca una Es cia. Valèn de provincia la de río Xúquer,del gran el alrededor gravita Alta Ribera la de comarca La Rosari. del Déu de Mare ala das dedica están patronales fiestas sus En Llombai poblaciones. otras yalgunas Llarga Pobla Montserrat, vés, L’Ènova, Cotes, Massala Catadau, Càrcer, en otros, entre celebradas, son Magos Reyes los de Cabalgata o la Santa Setmana la Falles, Las nifaió, Benimodo y Benimuslem. Be en patronales fiestas más Encontraremos Isidre. l’Assumpció ySant de fiestas las tienen MUSICALES 7.2 FIESTAS YSOCIEDADES ------2012, con nuevos proyectos educativos como como educativos 2012, proyectos nuevos con de Benifaió de Música la de Amics parte, otra 1926, en fundada Musical ypor Artística cietat So la parte, una por temporales: lados dos los encuentran se En Benifaió 140historia. de años de más con última esta Musical, Unió Societat y Musical Protectora Societat la posee Antella expertos. músicos de grupos estos jan diri que para noveles directores ajóvenes dad oportuni la dan empero sociedades, otras de parte formado han ya que veteranos músicos por formada está que ya lógico, es No obstante escuela. tiene no que pocas las de Es ridades. peculia de llena está sociedad Esta comarcal. territorio el así Xúquer, del vertebrando Ribera en las poblaciones de la residentes intérpretes dades. Además, son sus componentes todos socie otras de fueron día su en que veteranos, músicos por conformada está pero creación, 1995, en Xúquer. del Fundada ra su en joven es Ribe la de Veterans Musical Agrupació dicional: tra vez y a la nueva sociedad otra también pero (1844), Alcudiana Filharmònica La Musical ció Associa tradición la En l’Alcúdia encontramos ------alumnos profesional. del centro 75 110 socios, y otros escuela la de alumnos de 139 cantidad suculenta 226 componentes, la con Montroi de Musical Artística Unió y la en la música de banda,del siglo referente XX, Musicaltat l’Armonia desde los años setenta Socie la de disfrutar puede se Montroi Y en de enseñanza.métodos sus en innovación la de introducción la por taca des yque antigüedad de 30 años con l’Artística, 1844, año el en Musical mento Agrupació y la docu primer un encontró se cual la de Musical, Unió La posee Carlet musicales. acampadas - - - MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS les festes de l’Assumpció i Sant Isi l’Assumpció iSant de festes les del tenen A Calvari. Crist Beneixida Puríssima Concepció i el Santíssim la de honor en patronals festes ales assistirem Antella, visitem Si delcelebració Nou d’Octubre. ila Josep Sant per Falles escolar, Carnestoltes Porquet, del Antoni o Sant Abat Antoni Sant festivitats les entre té Alginet altres. entre Sang, la de Dia el celebra Alfarb tradicionals. grups folklòrics diversos actuen qual la en romeria una amb l’Oreto, de Déu de Mare la de honor en festa la A l’Alcúdia coneguda és dels Afligits. Crist Santíssim i el Concepció sima Purís la de honor en patronals tes fes les fan Xúquer del Alcàntera A patró. el celebra barri cada més, A Cecília. ta iSan Joan Sant Falles, altres, entre ha, hi Alberic A i tradicional. cultural riquesa gran de festes seues les de municipista igualment celebren res la comarques, les totes en Com - - - - - Les Falles, la Setmana Santa o la Ca ola Santa Setmana la Falles, Les a Benifaió, Benimodo i Benimuslem. patronals festes més Trobarem dre. sociació Musical La Filharmònica As tradicional la A l’Alcúdia trobem província. la de total 12,20% el Sumen una. municipis del de resta ila dos tenen en Montroi i L’Alcúdia, Carlet Benifaió, Antella, societats. quaranta ha hi En total 400 de habitants). menys de (població Cotes musicals, excepte societats omés una tenen quals les 35 per poblacions, composta agrícola, eminentment comarca una És València. de província la de riu Xúquer, del gran el voltant al ta gravi Alta Ribera la de comarca La Rosari. del Déu de Mare a la dedicades tan es patronals festes les A Llombai, la Pobla Llarga. o Montserrat Massalavés, l’Ènova, Cotes, Catadau, a Càrcer, altres, tre en fan, es Mags Reis dels valcada - - - - - la Unió Musical, de la qual es va tro va es qual la de Musical, Unió la ha hi ACarlet musicals. acampades ara com educatius projectes nous 2012, del Benifaió de Música la amb 1926,en de Amics banda, i d’altra fundada Musical Artística Societat la d’una banda temporals: costats dos els troben es Benifaió A tòria. 140 de més amb d’his sical, anys Mu Unió Societat i la Musical tora Protec Societat la ha hi Antella A dirigisquen. la perquè novells directors a joves l’oportunitat donen però cietats, so d’altres part format han ja que veterans músics per formada està que ja lògica, cosa escola, té no que poques les de És peculiaritats. de na ple està societat La comarcal. tori terri el Xúquer, adir,del és vertebra Ribera ala residents intèrprets són components els tots Amés, cietats. so d’altres ser van ho moment altre un en que veterans músics formen la 1995, però creació, la en jove és en Xúquer. del Fundada Ribera la de Veterans Musical na: Agrupació vetera i alhora nova societat altra (1844),Alcudiana una també però ------professional. centre del i 75 l’escola de alumnes 226 110 socis, ponents, alumnes 139 de com quantitat suculenta la amb Montroi de Musical Artística Unió i la banda, de música la en rent refe passat, segle del setanta anys Musical l’Armoniacietat des dels So la de gaudir pot es I aMontroi d’ensenyament.en els mètodes innovació la de introducció la per ca desta i que d’antiguitat anys trenta amb l’Artística, i l’Agrupació Musical l’any 1844, document primer un bar - - - - 147 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS A-7 des de la Torre de Gavarda Autor: Pep Pelechà VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES

Las infraestructuras en general y las públicas 8.1.1 Red de carreteras El último tipo de carreteras analizadas son en particular contribuyen a la vertebración del las locales. La provincia de València es la que territorio y al desarrollo económico de una re- La red de autopistas y autovías en la provincia más kilómetros tiene, concretamente 2.278, gión o país, facilitando la eficiencia económica de València es la más extensa de la Comunitat un 40,9% del total. La Ribera Alta presenta y la cohesión social, además de aumentar la Valenciana, con 532 kilómetros, un 45,6% del 217,5 km de este tipo de carretera, un 9,6% de eficiencia del sistema productivo, incentivar la total. La comarca de La Ribera Alta cuenta la provincia de València. Torís y Alzira son los inversión privada, y mejorar la competitividad con 41 kilómetros de este tipo de carreteras, municipios con más kilómetros de carreteras de las economías. un 7,8% de la provincia de València. L’Alcúdia es locales, con 26,3 km y 23,8 km respectivamen- el municipio que posee más kilómetros de au- te. Le siguen Montserrat, Vilanova de Castelló, La mejora de la red de transporte y comunica- topistas o autovías, un total de 7. Le siguen de Algemesí y Sumacàrcer. ciones contribuye a la reducción de los tiempos cerca con 6 km de autovía Alberic y con 6 de de desplazamiento tanto para el intercambio de autopista Algemesí. (Figura 8.1) mercancías como el traslado de personas. De 8.1.2 Ferrocarril esta forma, la existencia de infraestructuras La red de carreteras nacionales tiene una ex- adecuadas de transporte y de comunicaciones tensión en la provincia de València de 359 ki- La provincia de València posee 104,8 km de vía a las necesidades actuales constituye un factor lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52% del clave para el desarrollo de las actividades hu- comarca de La Ribera Alta no posee kilómetro total de la Comunitat Valenciana, correspondién- José Manuel Pastor manas. Otros aspectos a considerar de la me- dole el restante 48% a la provincia de Alicante. Ángel Soler alguno de este tipo de carretera. jora de la red de infraestructuras son la segu- La comarca de El Camp de Morvedre no posee ridad (la reducción del número de accidentes), En cuanto a las carreteras autonómicas, Caste- ningún km de este tipo de vía de ferrocarril. la conservación de los vehículos, el consumo de lló es la provincia de la Comunitat Valenciana con combustible, la contaminación o la comodidad más kilómetros. La provincia de València se sitúa Si se considera el número de kilómetros de del viaje. en segundo lugar con 297 km, lo que supone un vías de Renfe, la provincia de València posee 34,4%. La Ribera Alta es la comarca de la pro- 448 km, el 48,5% del total de la Comunitat Va- La ampliación y renovación de la dotación de vincia de València con mayor número de kilóme- lenciana. La comarca de La Ribera Alta posee infraestructuras introduce mejoras de produc- tros de carreteras autonómicas, exactamente 50,0 km, lo que supone un 11,2% del total de tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es- 90 km, lo que supone un 28,8% del total de la la provincia de València. Se trata del eje ferro- pecialmente las más desfavorecidas. Muchos provincia. Alzira es el municipio que cuenta con viario València-Alacant, del corredor mediterrá- estudios avalan que las empresas se localizan mayor número de kilómetros, 24. Le siguen Alge- neo. Algemesí es el municipio con más km de no solo donde la demanda de sus productos es mesí, Torís y Carlet. La CV-50 (Llíria-Tavernes de vía de ferrocarril, 14,3 km, seguido de Benifaió, mayor, sino también donde los costes de trans- la Valldigna) atraviesa la Ribera Alta de noroeste Manuel, Alginet, Alzira, Carcaixent, l’Ènova y la porte menores porque la red de infraestructu- a sudeste. La CV-42 (Almussafes-Alzira) y CV-41 Pobla Llarga. ras es mayor. (Alzira-Xàtiva) cruzan la comarca de norte a sur.

150 ment les més desfavorides. Molts Molts ment les més desfavorides. volupament de les regions, especial desen el isobre productivitat de res millo introdueix d’infraestructures L’ampliació i de renovació la dotació viatge. del comoditat ola ció sum de la combustible, contamina dels vehicles, ella con conservació del nombrereducció d’accidents), (la seguretat la són fraestructures d’in xarxa la de millora la de derar s’han consi de que aspectes Altres humanes. activitats les de pament desenvolu al per clau factor un és actuals necessitats ales nicacions i deadequades comu de transport d’infraestructures l’existència Així, persones. de transport al per com mercaderies de al’intercanvi per els de temps desplaçament tant areduir contribueix comunicacions i transport de xarxa la de millora La les economies. de competitivitat la imillorar vada pri la inversió incentivar productiu, d’augmentar l’eficiència del sistema amés social, cohesió ila econòmica oregió país, l’eficiència faciliten desenvolupar econòmicament una ia territori el avertebrar bueixen les públiques contri en particular i general en infraestructures Les COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES ------província de València és la més ex més la és València de província ala iautovies d’autopistes xarxa La 8.1.1 carreteres de Xarxa km, la qual cosa suposa un 34,4%. un suposa cosa qual la km, 297 amb lloc segon en situa se cia de Valèn La província quilòmetres. Valenciana amb més Comunitat la de província la és Castelló ques, autonòmi carreteres ales Quant n’hi no ha. Alta Ribera la de marca co Ala 39,5% el suposa total. del cosa qual la 359 de cia quilòmetres, Valèn de província ala extensió una té nacionals carreteres de xarxa La 8.1) (Figura 6 d’autopista. amb iAlgemesí d’autovia 6km amb Alberic 7. ha hi prop, de Darrere, quilòmetres, més té en que municipi de València.província L’Alcúdia és el 7,8% un n’hi 41 ha quilòmetres, la de Alta Ribera la de comarca la A total. 45,6% un del 532amb quilòmetres, Valenciana, Comunitat la de tensa fraestructures és més gran.fraestructures d’in xarxa la perquè baixos més són transport de costos els on també sinó gran, més és productes dels da no solament on la demanlocalitzen es empreses les que avalen estudis ------Assut d’Antella. Autor: ESTEPA 151 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 152 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES Carcaixent, l’Ènova, Manuel y la Pobla Llarga. Pobla yla Manuel l’Ènova, Carcaixent, ennes se Algemesí, encuentran Alzira, Benifaió, 7. poseer estacio al Estas estaciones más con València de provincia la de comarcas las de una es Alta Ribera La y el Valenciana, Comunitat la 154 68 las de posee València tiene de que cia provin la Renfe, de estaciones a las En cuanto COMUNICACIONES DE 8.1 INFRAESTRUCTURAS - - Figura 8.1Reddecomunicaciones DE COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES cia de València. Torís i Alzira són els els són Torís València. de i Alzira cia 217,5ha 9,6% un km, provín la de n’hi Alta Ribera Ala 40,9% total. del 2.278, un concretament té, en tres quilòme més que la és València de província La locals. les són zades analit L’últim carreteres de tipus asud. nord de comarca la ra) travessen iCV-41 (Alzira-Xàtiva) sud-est. La CV-42 (Almussafes-Alzi a nord-oest de Alta Ribera la vessa (Llíria-Tavernes de la Valldigna) tra CV-50 La Torís iCarlet. Algemesí, va 24. Darrere quilòmetres, més té en que municipi el és Alzira província. la de 28,8% un suposa total del cosa qual la 90 km, exactament miques, autonò de carreteres quilòmetres més amb València de província la de comarca la és Alta Ribera La ------(AVE), un 52% del total de la Comu (AVE), la de 52% un total del velocitat d’alta ferrocarril de via de 104,8 té València de km província La 8.1.2 Ferrocarril A la comarca de la Ribera Alta n’hi Alta Ribera la de comarca la A Valenciana. Comunitat la de total del 48,5% el 448 km, té València de cia provín la Renfe, de vies de metres Si es el considera nombre de quilò té. en no Alta Ribera la de comarca La d’Alacant. província ala rrespon 48% co restant el Valenciana, nitat iSumacàrcer. Algemesí de Castelló, Vilanova Montserrat, Van darrere respectivament. km 26,3 amb locals, i23,8 carreteres de quilòmetres més amb municipis - - - - nuel i la Pobla Llarga. Pobla ila nuel Ma l’Ènova, Carcaixent, Benifaió, ra, Alzi aAlgemesí, són estacions Les set. estacions: més amb València de província la de comarques les de una és Alta Ribera ila lenciana, Va154 n’hi Comunitat que ala ha 68 les de té València de província la Renfe, de estacions ales Quant Llarga. Pobla ila l’Ènova Carcaixent, Alzira, Alginet, Manuel, 14,3 Benifaió, de carril, seguit km, ferro de via de quilòmetres més amb municipi el és Algemesí terrani. València-Alacant, medi del corredor l’eix ferroviari de tracta Es València. de 11,2% província la de total del un suposa cosa qual la 50ha km, - - - - - 153 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS

La industria del automóvil destaca como uno los sectores fundamentales de España en los últi- mos tiempos, no solo por ser uno de los secto- res más importantes del sector industrial, sino por su importante contribución al crecimiento económico. Este sector aporta innovación, ex- portaciones e internacionalización y puestos de trabajo de calidad.

El progresivo envejecimiento del parque de ve- hículos, unido a la recuperación de las ventas motivado por la mejora de las perspectivas eco- nómicas, supone una gran oportunidad para la reactivación y desarrollo del mercado interno de la Comunitat Valenciana y España en el sec- tor del automóvil para el futuro.

José Manuel Pastor El parque de vehículos en La Ribera Alta ha ex- Ángel Soler perimentado en los 7 años comprendidos entre 2010 y 2016 una ligera reducción (0,6%), aun- que si consideramos el tipo de vehículo observa- mos una cierta heterogeneidad en su evolución.

Así, los ciclomotores son el tipo de vehículo que Pont de Sant Bernat. Alzira. Autor: ESTEPA mayor reducción muestran (13,7%) pues en todos los municipios de la comarca se han re- industriales muestran un moderado crecimien- sentan 6,5 de cada 10 vehículos en La Ribera ducido salvo en 4, Cotes, Montserrat, Sant Joa- to, del 5,8%, y los turismos, durante este perio- Alta, 51,7 puntos porcentuales por debajo de la net y Senyera. Las furgonetas y camiones, así do, han experimentado un modesto incremento media de la provincia de València y de la Comu- como los autobuses también presentan tasas (3,2%), y pese a que en la mayor parte de los nitat Valenciana. Le siguen en importancia las de variación negativas durante el periodo. Sin municipios el número de turismo ha aumen- furgonetas y camiones con un 14,3%, en este embargo, las motocicletas experimentan un tado, en Beneixida, Cotes, l’Enova y Sellent se caso 4,2 puntos porcentuales por encima de importante incremento (12,9%) en la comarca, aprecia una pequeña reducción. (Cuadro 8.1). la media de la provincia de València y de la C. sobre todo en los municipios de Beneixida, Be- Valenciana. Los ciclomotores representan un nimuslem, Montserrat y Montroi donde la tasa En el año 2016 el parque de vehículos se en- 9,1% del parque de vehículos y las motocicletas de variación es superior al 20%. Los tractores cuentra dominado por los turismos, que repre- un 8,1%. Los tractores, autobuses y otros ve-

154 8.2 PARC DE VEHICLES Cuadro 8.1Fuente:IVE(2015). PARQUE DEVEHÍCULOS Algemesí Alginet Benifaió Beneixida Antella Benimodo Alfarp Cotes Alcúdia, l’ Sellent Ènova, l’ Benimuslem Sumacàrcer Sant Joanet Pobla Llarga,la Montroy Montserrat Massalavés Manuel Llombai Guadassuar Gavarda Catadau Alzira Real Carlet Càrcer Alcàntera deXúquer Tous Senyera Rafelguaraf Carcaixent Alberic Comarca/Provincia C.Valenciana Turís Provincia Comarca Villanueva deCastellón Municipios

1.184.168 2.387.858 106.462 12.546 21.092 Turismos 8,99 % 6.810 1.185 6.380 1.180 1.393 5.576 1.008 1.196 2.374 3.242 1.262 1.336 3.043 9.703 7.564 5.026 3.588 2.634 354 681 817 195 238 487 393 599 611 345 842 559 550 944 709

346.818 175.642 Motocicletas 13.133 7,48 % 1.487 2.959 1.288 948 119 866 118 112 617 309 395 169 182 144 162 346 651 103 587 321 380 52 79 90 59 14 80 32 53 79 43 58 90 65 76

476.862 226.514 10,69 % 24.220 Furgonetas y camiones 1.952 2.173 1.392 1.556 3.717 2.125 1.740 1.241 1.006 162 271 250 102 418 119 123 133 114 461 843 249 721 191 205 422 254 266 376 440 164 714 88 50 85 97 Tipo devehículo

4,73 % 4.372 2.345 Autobuses 111 19 19 21 11 3 6 6 2 5 3 1 7 2 6 ------

22.460 13.459 9,17 % industriales 1.234 Tractores 331 167 118 73 75 13 73 56 11 21 21 43 26 20 85 30 2 9 2 2 2 2 5 7 1 2 7 5 8 8 9 - - - -

79.518 44.206 9,62 % 4.251 1.253 Otros 270 286 178 247 154 116 356 152 228 191 165 11 23 11 23 18 53 70 18 67 80 42 40 54 25 34 42 8 2 6 8 9 4 7

479,42 465,60 482,50 Turismos 518,11 454,02 533,29 513,04 523,44 535,55 476,95 724,79 439,98 483,18 517,53 546,22 531,63 473,40 468,09 493,81 408,16 448,35 527,24 503,39 513,41 504,53 491,26 528,71 523,12 593,52 523,37 502,25 480,41 473,80 597,26 473,52 478,76 493,54 403,49 Índice demotorización -

1180,67 666,15 647,32 677,15 599,10 778,72 751,95 727,54 721,75 731,09 717,81 766,43 683,00 700,18 719,45 659,22 697,51 610,86 772,07 716,38 762,77 823,71 731,54 714,04 637,45 907,73 721,34 643,76 696,45 684,64 706,76 705,14 676,30 655,47 634,26 676,51 686,52 637,56 Total - 155 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 156 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES seen vehículos de este tipo en su parque. su en tipo este de vehículos seen y Sellent no po Beneixida, Cotes Antella, mente única industriales, tractores los de Respecto mayor población. con municipios los y Carlet, Alzira Carcaixent, destacando vehículos, de parque su entre ses autobu poseen Alta Ribera La de comarca la Tancomponen 15 que solo 35los municipios de 31 vehículos. con una flota Carcaixent buses donde destaca auto en salvo vehículos, de número mayor con rías de vehículos sigue el siendo municipio Alzira catego 12.778con restantes En las turismos. Algemesí, distancia acierta sigue Le comarca. 21.631,te la de 20% total el del supone que lo concretamen posee, turismos de número yor ma que el es comarcal, 20,2% población la de el representan que 45.000 casi con habitantes comarca la de poblado más municipio el Alzira, 3,5% un solo total. del tan suponiendo minoritarios, muy son hículos 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS ------mos Algemesí, y Carcaixent. Montroi del parque demos vehículos el encontra total considera si que mientras y Real, Turís, Montroi son turismos en motorización de índice menor con municipios .Los yAlginet Massalavés farp, la comarca. Le siguen Benimuslem, Sellent, Al 74% de un índice sitúa del se que encima por Joanet, Sant es motorización de índice mayor del parque de vehículos el municipiototal con Benimuslem y Si Sellent. el se en tiene cuenta Joanet, Sant son turismos en motorización de índice mayor con comarca la de municipios Los yManuel. Carlet Alzira, como municipios en tiva rela presencia una con destacada industriales tractores y los autobuses los presentan que la por superada ve se mayor, es aunque comarca la de dentro municipal dispersión la camiones y yfurgonetas ciclomotores En motocicletas, pequeño. muy es variación de coeficiente el pues turismos, los entre reducidas muy son los del parque de vehícu porcentual la distribución municipios al entre considerar Las diferencias - - - - - 8.2 PARC DE VEHICLES així com els autobusos també pre també autobusos els com així camions, i els furgonetes Las yera. iSen Joanet Sant Montserrat, tes, Co quatre, en excepte s’han reduït comarca la de municipis els tots en (13,7%), mostren reducció que ja major que vehicle de tipus el són en l’evolució. els Així, ciclomotors heterogeneïtat certa una observem que si el de tipus considerem vehicle (0,6%), reducció encara lleugera una 2010 el entre 2016 i el compresos anys set els en experimentat ha Alta Ribera ala vehicles de parc El futur. al per l’automòbil de tor sec el en i espanyol valencià intern mercat el idesenvolupar reactivar a per oportunitat gran una suposa econòmiques, de les perspectives millora la per motivada vendes les de recuperació ala unit vehicles, de L’envelliment del parc progressiu qualitat. de treball de illocs ternacionalització i in innovació, exportacions aporta sector El econòmic. creixement al important contribució la per sinó industrial, sector del importants més sectors dels un ser per només no temps, darrers els en d’Espanya fonamentals sectors dels un com deLa l’automòbil indústria destaca - - - - - superior al 20%. Els tractors indus 20%. al tractors Els superior és variació de taxa la on i Montroi, Beneixida, Benimuslem, Montserrat de municipis als sobretot comarca, (12,9%) important increment ala un experimenten motocicletes les això, No obstant període. el durant negatives variació de taxes senten 3,5% total. del un sols tan suposen minoritaris, molt són vehicles ialtres autobusos 8,1%. un motocicletes tractors, Els 9,1%un i les vehicles de parc del representen ciclomotors Els ciana. de València i Valen de la Comunitat província la de mitjana la de damunt per 14,3%, percentuals 4,2 punts un amb camions iels furgonetes les importància en darrere Hi ha ciana. de València i Valen de la Comunitat província la de mitjana la de davall 51,7per marca, percentuals punts co ala vehicles 6,5 deu ten cada de represen que turismes, els minen L’any 2016, do el vehicles de parc el (Quadre reducció 8.1).una xicoteta s’aprecia iSellent l’Ènova Cotes, da, a Beneixi augmentat, han turismes els municipis dels part major la en (3,2%), modest ique itot crement in un experimentat han període, el durant 5,8%, del turismes, iels rat, mode un creixement mostren trials ------presenten els autobusos i els els trac autobusos presenten que la per superada veu es que cara en gran, més és comarca la de dins municipal dispersió la icamions tes i furgone ciclomotors motocicletes, En xicotet. molt és variació de ficient coe el que ja turismes, els entre des reduï molt són vehicles de parc del percentual considerar la distribució en municipis entre diferències Les i Sellent no en cap. tenen únicament Beneixida, Cotes Antella, industrials, tractors als fa que Pel els municipis amb més població. iCarlet, Alzira Carcaixent, taquen des hi vehicles; de parc el en busos componen la auto tenen comarca que dels municipis Tan quinze sols vehicles. trenta-un de flota una amb Carcaixent on destaca autobusos en excepte vehicles, més amb cipi muni el Alzira també és vehicles de categories restants Enles rismes. 12.778 amb Algemesí, distància tu a certa Va darrere comarca. la de 20% total el del suposa cosa qual la 21.631, concretament té, turismes més que el és comarcal, població la 20,2% el de representen que tants, 45.000 vora amb habi comarca la de poblat més municipi el Alzira, ------troi iCarcaixent. troi Algemesí,de trobem vehicles Mon del parc que si el considerem total mentre iReal, Torís,són Montroi turismes en baix més motorització de índex un amb municipis Els net. muslem, Massalavés Alfarb, i Algi comarca. Va Beni Sellent, darrere la de 74%un l’índex de sobre per situa se que Joanet, Sant és alt més motorització de índex un amb nicipi mu el vehicles de parc del total el muslem i Si Sellent. en es compte té Beni Joanet, Sant són turismes en alt més motorització de índex un amb comarca la de municipis Els iManuel. Carlet Alzira, com municipis en relativa presència destacada una amb industrials tors - - - - - 157 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS

El parque total de viviendas está formado por las viviendas principales y las no principales. La última crisis, provocada por el pinchazo de la burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo sobre el parque total de viviendas, en especial sobre las viviendas principales que se han redu- cido de forma continuada desde 2009 tanto en el conjunto de España como en todas las CC.AA. Por su parte, según datos del Banco de España, el 86% de las viviendas en España son de pro- piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen de alquiler o cesión.

Con la crisis económica, los procesos de exclu- sión residencial se han agudizado en España, afectando a grupos sociales en riesgo de ex- clusión. Los problemas del sistema residen- José Manuel Pastor cial no se ciñen al acceso a la vivienda, sino Ángel Soler también a las condiciones de habitabilidad, de estabilidad y de adecuación pues una caracte- rística del parque de viviendas es su elevada antigüedad. Según estudios recientes el 54%, está construido antes de 1980 y el 78,9% de Cuina del Palau del Marqués de Montortal. Carcaixent. Autor: Antoni Martínez Bernat estas viviendas no son accesibles. Además, el 16,2% del parque de viviendas se encuentra en la emancipación de los jóvenes y con ello, por 2011 ha incrementado su peso respecto de la mal estado de conservación. El impacto de la ejemplo, a los índices de natalidad. provincia de València en 0,2 puntos porcentua- actual crisis económica se traduce en muchos les respecto del año 2001, representando así el y graves problemas en el ámbito residencial El parque de viviendas de La Ribera Alta ha 8,2% en 2011. (Cuadro 8.2). en España: un elevado número de viviendas va- experimentado un incremento del 22,4% en el cías; urbanizaciones iniciadas y no terminadas periodo comprendido entre la realización de El municipio que mayor número de viviendas pre- y gran número de edificios nuevos y semihabi- los Censos de Población y Viviendas de 2001 senta es Alzira, 22.045, con un peso del 18,4% tados. El acceso a la vivienda tiene evidentes y 2011, crecimiento ligeramente superior al ex- del total de la comarca en 2011. Le siguen Alge- repercusiones sociales y económicas pues perimentado por la provincia de València en su mesí y Carcaixent, con más de 10.000 viviendas afecta a la formación de nuevos hogares, a conjunto. Con un total de 119.540 viviendas en en ambos casos, y un peso relativo del 11,8% y

158 8.3 PARC D’HABITATGES Cuadro 8.2 PARQUE DEVIVIENDAS Beneixida Antella Alginet Ènova, l’ Algemesí Alberic Benifaió Gavarda Catadau Carlet Carcaixent Alfarp Alcúdia, l’ Benimodo Alzira Guadassuar Cotes Càrcer Benimuslem Alcàntera deXúquer Llombai Manuel Massalavés Montserrat Real Pobla Llarga,la Montroy Rafelguaraf Comarca/Provincia Sant Joanet C.Valenciana Villanueva deCastellón Sellent Comarca Turís Provincia Tous Sumacàrcer Senyera Municipios

Fuente: INE,Censosde 2001 y2011.

3.147.515 1.452.770 119.540 14.090 11.955 22.045 7.590 5.855 1.420 7.095 5.480 1.035 1.300 6.260 1.065 1.415 3.235 1.560 1.415 1.585 6.975 1.245 2.275 3.845 3.665 8,2 % 012001 2011 325 890 595 540 190 350 735 900 235 250 750 770 605

1.217.898 2.547.775 Número viviendas 97.657 11.419 18.250 6.001 4.448 1.046 7.325 9.906 5.279 4.545 1.208 2.377 1.210 1.119 1.187 1.921 4.925 3.190 2.823 8,0 % 249 834 524 493 209 901 949 877 258 617 642 770 152 229 605 690 479

105,84 Evolución (%) 23,54 19,29 22,41 30,52 26,48 13,55 18,58 23,39 14,87 21,44 20,57 19,12 31,63 35,76 20,68 36,99 20,79 17,14 36,10 35,66 28,93 40,19 18,43 41,62 26,45 14,89 23,97 11,59 54,61 36,20 26,30 -3,14 -9,09 6,71 9,53 4,89 9,17 -

1.986.905 1.014.675 86.145 10.850 17.270 Principales 5.435 5.790 1.065 8.035 4.725 4.345 4.370 2.280 1.040 1.110 1.790 2.645 2.400 2.855 8,5 % 275 550 390 150 825 845 600 515 430 270 980 670 895 915 195 490 160 530 455

655.130 223.885 Secundarias 11.685 1.695 3.700 5,2 % 725 105 345 335 205 105 265 345 355 655 240 240 145 350 105 720 145 375 40 65 95 10 20 35 25 45 60 85 10 10 30 - -

2011 505.065 214.015 21.680 10,1 % 1.430 2.895 1.210 1.115 1.140 1.265 3.260 3.080 Vacías 275 100 125 150 105 170 600 455 135 165 340 180 170 400 370 630 725 135 120 435 220 10 30 75 55 80 30

15,4 % Número viviendassegúntipo Otro tipo 415 195 30 5 5 5 5 5 5 ------

1.492.792 795.075 rniae eudra aísOtrotipo Vacías Secundarias Principales 68.831 13.912 4.112 8.551 4.182 3.138 1.939 4.587 6.858 3.558 1.221 1.500 1.722 2.516 8,7 % 219 554 401 137 472 417 822 719 219 504 695 814 931 523 789 572 653 135 470 500 326 163

564.086 199.815 10.063 3.534 5,0 % 683 297 832 822 136 863 350 281 245 891 107 87 85 17 34 35 83 91 42 34 67 63 35 63 93 54 13 30 86 9 1 - - -

444.823 208.064 2001 18.524 1.152 2.780 1.887 2.221 3.403 8,9 % 171 108 140 182 955 936 955 371 108 216 398 144 170 315 221 195 135 644 21 89 59 37 91 39 79 84 83 67 64 4

46.074 14.944 1,6 % 239 22 54 19 72 13 15 3 9 1 5 9 5 6 5 1 ------

dencialviviendas de acogidaresi- Índice detecho de capacidad según tipo 243,28 216,58 480,59 221,10 142,03 140,71 132,96 142,92 595,69 157,59 127,47 293,49 405,98 277,61 645,28 377,57 333,92 159,49 357,87 235,41 451,12 151,78 110,45 535,30 236,67 58,77 91,72 88,15 67,66 95,44 68,09 58,90 55,10 56,67 4,43 5,74 - - - 159 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 160 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES en 17.314,en 79% el variación la de supone que lo que principales, se han incrementado viviendas de número el en ascenso al fundamentalmente debe se variación 21.883 las ta Esta viviendas. has eleva se viviendas de parque del absolutos 2001 y2011Entre valores en incremento el deldescenso 3,1% y el 9,1% respectivamente. un con yCotes, Carlet son Estos viviendas. de parque el en negativo crecimiento un muestran comarca la de municipios dos solo tan marca, co esta integran que 35 los municipios De 54,6%. un en incrementado ha se viviendas de número el donde Joanet, Sant lado, 770 de a 1.585 pasando viviendas de y, otro por parque su duplicado que más ha que Montroi, son Estos reducido. tamaño de municipios dos en producido han se significativas más relativas variaciones las embargo, Sin referencia. de do 20% perio el del en más en incrementado ha se total viviendas de parque el tamaño mayor de municipios Enestos comarcal. 10%el total del 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS - - - rior al crecimiento en el número de viviendas viviendas de número el en crecimiento al rior supe sido ha secundarias viviendas de mero nú el en crecimiento el ySumacàrcer Sellent L´Enova, de municipios En los Manuel, Gavarda, -737. de total un pierde, rias secunda viviendas más que municipio el Carlet 11, de total un suman siendo secundarias das vivien las de negativa variación una registran 2011 en 2001. de al cipales inferior es que Los prin viviendas de número el cuatro solo tan en Alta, Ribera La de comarca la de 35 municipios 167. en caído han secundarias viendas los De 1.177, 1.000 en de principales y las vi las pero más en crecido han vacías viviendas las bargo em sin 300. de más en En Carcaixent, reducen que lasde vacías las se secundarias, mientras como principales las de incremento el por tanto viviendas, de parque el crece más donde nicipio mu el es Alzira, 14% agregada. variación la de el yrepresentan crecido han también vacías las que de las secundarias, mientras incremento al debe El7% se viviendas. de parque del total ------Benimuslem, con 595,7. 645,3, de de índice un con seguido Llombai, de municipio del el alto más valor el siendo umbral, este supera se municipios ycinco treinta los de 243,3. provincia, la en En doce media de trado 216,6, de valor un en regis valor del debajo por sidencial en en promedio la se sitúa comarca re acogida de capacidad de techo de El índice principales. viviendas de el stock principalmente incremento periodo ca, debido a que la inmobiliaria expansión en el comar la en 1% un en promedio en reducido ha se viviendas de total el en secundarias das vivien las de peso el No obstante, principales. - - - - 8.3 PARC D’HABITATGES quantitat elevada d’habitatges buits; buits; d’habitatges elevada quantitat en l’àmbit a residencial Espanya: una i problemes greus en molts tradueix es actual econòmica crisi la de pacte L’im conservació. de estat mal en ba 16,2% el Amés, tro bles. es parc del accessi 78,9%el són no quals dels 1980, de abans construït 54%, està el recents, estudis ha. Segons hi que és l’antiguitat elevada d’habitatges parc del característica una que ja i d’adequació, d’estabilitat tabilitat, d’habi condicions ales també sinó vivenda, ala al’accés cenyeixen se no residencial blemes del sistema pro Els d’exclusió. risc en socials grups afecten aEspanya, aguditzat d’exclusiócessos s’han residencial pro els econòmica, crisi la Amb ocessió. lloguer de règim en són 14% un inomés propietat, de són el 86% a Espanya dels habitatges segons dades del Banco de España, banda, seua la Per autònomes. tats comuni les totes en com d’Espanya conjunt el en 2009 del des tant da continua manera de s’han reduït que els principals sobre especialment d’habitatges, total parc el sobre te direc mobiliària, un efecte ha tingut im bambolla la de punxada la per da no L’última principals. crisi, provoca i els principals habitatges pels mat for està d’habitatges total El parc ------ves més significatives s’han produït s’han produït significatives més ves relati variacions les això, No obstant del 20% en el de període referència. més en s’ha incrementat total ges d’habitat parc el municipis En eixos l’11,8% comarcal. 10% iel total del de relatiu pes iun casos, dos tots en 10.000 de més amb habitatges Van Algemesí i Carcaixent, darrere 2011. el en comarca la de total del 22.045, 18,4%Alzira, del pes un amb és té habitatges més que El municipi 8.2). 8,2%el 2011. el en (Cuadro l’any de 2001,respecte representa percentuals 0,2 en punts València de província la de respecte pes el tat en el 2011,habitatges ha incremen 119.540 de total un Amb conjunt. el en València de província la per a l’experimentat superior gerament del 2001 i el 2011, lleu creixement els de censos població i habitatges entre 22,4% comprés període el en un del increment ha experimentat Alta Ribera la de d’habitatges El parc deíndexs natalitat. els exemple, per això, iamb joventut la de l’emancipació llars, noves de ció forma la afecta que ja evidents ques socials i econòmi repercussions té L’accés al’habitatge i semihabitats. nous d’edificis nombre gran iun des i no acaba iniciades urbanitzacions ------167. comar la de 35 municipis Dels en caigut han secundàries les però 1.177, en principals iles mil de més en crescut han buides les això tant obs no 300. de més en ACarcaixent, que les buidesmentre es redueixen secundàries, les de com principals les de l’increment per tant vivendes, de parc el creix més on municipi el és Alzira 14% agregada. variació la de el irepresenten crescut han també buits els que mentre secundaris, dels al’increment deu El7% es ges. d’habitat parc del total variació la de 17.314, 79% el suposa cosa qual la que principals, en s’han incrementat d’habitatges nombre el en a l’ascens fonamentalment deu es que Variació 21.883 ales s’eleva fins habitatges. d’habitatges parc del absoluts valors 2001 el 2011 iel Entre en l’increment 3,1% 9,1% iel respectivament. del descens un amb iCotes, Carlet Són d’habitatges. parc el en negatiu un creixement la mostren comarca de municipis dos només comarca, la integren que 35 municipis Dels 54,6%. un en crementat s’ha in d’habitatges nombre el on 1.585 Joanet, Sant banda, i, d’altra 770 de a passant d’habitatges parc el duplicat que més ha que Montroi, Són menuts. més municipis dos en - - - - lem, amb 595,7. amb lem, índex de 645,3, de seguit Benimus un amb Llombai, de municipi del el alt més valor llindar, el el i és supera se municipis trenta-cinc dels dotze 243,3. província, la en En mitjana de 216,6, registrat valor del davall per de valor un en comarca ala situa lliment de se residencial mitjana d’aco capacitat de L’índex sostre de principals. d’habitatges l’estoc ment principal incrementà en el període a que causa l’expansió immobiliària comarca, a la 1% un en mitjana de s’ha reduït d’habitatges total el en secundaris el pes dels habitatges això, No obstant principals. tatges en elal nombre d’habi creixement superior sigut ha secundaris ges en el nombre d’habitat creixement el iSumacàrcer Sellent Manuel, Gavarda, l’Ènova, de municipis Als -737. de total un perd, secundaris habitatges més que cipi muni el Carlet d’onze, iés total un secundaris sumen dels habitatges una negativa variació que registren 2011 el en 2001. del al inferior és Els principals d’habitatges nombre el tre qua sols tan en Alta, Ribera la de ca ------161 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES

BIBLIOGRAFÍA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA

Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000). Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, pendencias. Revista Española de Drogodepen- El marco de análisis: las relaciones complejas en- Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali- dencias, 40 (3), 43-60. tre estructura social y políticas sociales. En Ade- tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del aguas de baño de la provincia de Valencia. http:// Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012): Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica- Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del España. Barcelona: Icaria, 23-62. cion-anual (consultado el 23/10/2017). Paisaje. València: Direcció General del Territori i Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur- AECC (Asociación Española de Centros Comer- Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. ciales) (2017): Base de datos de centros y par- (Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges- ques comerciales en España. tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/ Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): documents/157385/7010100/Memoria+2016+- Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni- ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu- valencia-2.pdf. versitat de València i Diputació de València. ción alimentaria. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): Anuario Económico de España (2013). Base de (Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut Los recursos territoriales valencianos: bases para datos municipal. Barcelona: La Caixa de la Comunitat Valenciana (2016-2020). el desarrollo. Universitat de València.

Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas: Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74, una modalidad de recurso social territorial. En educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so- 85-110. Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los cietat valenciana: estructura social i institucional. recursos territoriales valencianos. València, Uni- Alzira: Bromera. Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so- versitat de València i Diputació de València, 64-65. lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu- a la luz del caso valenciano. Revista Internacional Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones nicipal 2016. de Sociología (RIS), 29, 7-34. públicas. Barcelona: Ariel. Infraestructura Valenciana de Dades Espacials Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda- Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades (2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. danía solidaria. El voluntariado y las organizacio- Municipal. Portal d’Informació Argos http:// http://www.idev.gva.es/va/ nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana. www.argos.gva.es/va/inici/ València: Fundació Bancaixa. Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri- González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sa- monio rural. Propuesta de una sistemática inte- Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná- nitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat valencia- grada para el análisis de los paisajes valencianos. lisis del cooperativismo valenciano como recurso na: estructura social i institucional. Alzira: Bromera. Universitat de València: tesi doctoral. del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria- González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó- Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial les valencianos. Bases para el desarrollo. València mez, J. (2015). Las familias valencianas como valenciana: antecedentes, problemas y política de la València: Universitat de València, 285-296. agentes de salud en la prevención de drogode- Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.

164 Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru- Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Mar- valenciano: empresas y municipios / El sector in- ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/ co-Serrano, F. (2013). Eficiencia de las sociedades dustrial valencià: empreses i municipis. En Her- mapa-forestal-espana. musicales de la Comunidad Valenciana, Revista de mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los métodos cuantitativos para la economía y la em- recursos territoriales valencianos / Atles dels recur- Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio- presa (15), 117-132. sos territorials valencians. Universitat de València i nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla, Diputació de València, 104-105. J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación territoriales valencianos. Universitat de València i social y económica de los espacios ganadores en Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in- Diputació de València, 130-131. la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114. dustrial comarcal valenciana / Especialització in- dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J. Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó, Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia- i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri- M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer- no: los polígonos industriales y superficie industrial toriales valencianos / Atles dels recursos territorials sitat de València. regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. valencians. Universitat de València i Diputació de (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. València, 106-107. Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural va- Universitat de València i Diputació de València, lenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. 108-109. Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien- (dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn- para el desarrollo. Universitat de València, 33-82. Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici- cies recents de l’activitat industrial valenciana. En pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo- Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio. silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los los recursos territoriales valencianos / Atles dels re- Plan de acción comercial y sostenibilidad de recursos territoriales valencianos. Universitat de cursos territorials valencians. Universitat de Valèn- València. Documento interno. València i Diputació de València, 110-111. cia i Diputació de València, 116-117. PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In- Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015). Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo- forme anual de la distribución comercial minorista Factores clave en la creación y desarrollo de coo- riales: la industria en la provincia de València. en la Comunitat Valenciana 2016. perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu- En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios recursos territoriales valencianos: bases para el de- PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial cooperativos, 119, 183-207. sarrollo. Universitat de València, 163-178. Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia- na. http:// www.patsecova.es Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales de España? Madrid: Fundación Encuentro. escala comarcal en la Administración local española. Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín- Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), 347-371. tesis geográfica. València: Gules. Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J., Esteban, F., Martí- nez, I., Martínez, R. i Pecourt, J. (2012). Sistema Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valenciano: educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis- Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa- naturaleza, economía y paisaje. Universitat de València. me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56.

165