BENIMODO L A R IBERA A LTA

AJUNTAMENT DE ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Àngel Velasco Crespo (†) GRAFISME Esperança Martínez Molina

© Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Benimodo, 229

Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 963 874 023 Adreça electrònica: [email protected]

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benimodo

ISBN: 978-84-482-6404-8 Depòsit legal: V-3253-2019 Impressió: Imprés Puchades

www.avl.gva.es BENIMODO

El municipi de Benimodo es troba al centre de la comarca de la . El terme municipal ocupa una superfície de 12,52 km2, majorità- riament de terreny pla, que s’estén des del llit del riu Sec cap al sud-oest. Limita al sud amb l’Alcúdia; a l’oest, amb Tous, i al nord i a l’est, amb . L’enclavament del Ressalany, que rep el nom d’un antic poblat morisc que pertanyia al senyoriu de l’Alcúdia, està situat a 14 km de la localitat, molt prop de Massalavés i Alberic. Allí es troba el paratge natural dels Ullals del Riu Verd, on naix el riu. Els primers pobladors dels quals tenim referència eren de l’Edat del Bronze. Es tracta de dos assentaments en la zona del barranc de les Coves del Trutx, en la part més muntanyosa del terme. També s’han trobat restes d’una vil·la romana del segle I d. C. a l’Alteró de Ferrer: ceràmica de cuina, restes d’àmfores, paviments, teules, etc. Però l’origen de Benimodo tal com el coneixem és islàmic. El nom del poble podria derivar de l’àrab Bani Mudar, nom que fa referència a una tribu àrab. El rei Jaume I va fer donació de l’alqueria de Benimodo i altres alqueries que conformaven el senyoriu de Carlet a Pere de Montagut. Després va passar als Vilanova, que l’any 1362 la van vendre a la ciutat de València, i, més tard, el 1375, va ser venuda a Gonçal de Castellví. El 1609, amb l’expulsió dels moriscos, un gran nombre de famílies va abandonar el llogaret. La recuperació demogràfica va ser lenta. En el segle XVII la població va anar creixent de manera moderada, i a partir de la segona mitat del segle XIX va augmentar gràcies al conreu de la morera per a la producció de seda, a l’expansió del conreu de la vinya i a un constant eixamplament dels regadius. Els cultius predominants són l’arròs, fins ben entrat el segle XX, i la taronja, altres fruites i hortalisses en les zones regades per la séquia Real del Xúquer. També cal destacar alguna activitat ramadera, especialment la bovina. Actualment Benimodo encara conserva el caràcter agrícola, si bé ja des de finals del segle XX s’ha incrementat la dedicació industrial i de servicis, especialment el sector agroalimentari i del moble. La població ha anat augmentant moderadament, i ha passat dels 1.221 habitants el 1910 als 1.764 el 1981. Els últims anys, amb l’expansió urbanística, Benimodo ha arribat als 2.241 habitants. L’església, dedicada a la Immaculada Concepció, data de finals del segle XVI, i es va construir sobre una antiga mesquita. A l’interior es pot contemplar un llenç pintat a l’oli de Pons Arnau, fill del poble i deixeble de Sorolla. Cal destacar també els plafons ceràmics que es conserven dels segles XVIII i XIX en diverses cases del poble. ELEMENTS FÍSICS

Orografia Coves del Trutx Puntal Redó el Tros Alt

Hidrografia natural Barranc de la Caseta del Vaquer Barranc del Bacorero Barranc de la Devesa Barranc del Saboner Barranc de la Puça Barranc del Salt Barranc de les Coves del Trutx Barranc del Tislar Barranc de les Petxines Barranc del Vas Barranc de Llàtzer Naixement del Riu Verd Barranc de Mariquita Rambla d’Alberic Barranc de Matamoros Riu Sec Barranc de Sòria Riu Verd (o dels Ulls)

Hidrografia artificial Canal Xúquer-Túria Pou dels Gossos Depòsit d’Aigua Roll de Missana Depòsits del Paradís Séquia de l’Anguilera Elevació de Navarro Séquia de la Reva Motor de Navarro Séquia del Poble Pou de Jaume Séquia del Pontet Pou de l’Agüela Séquia Real del Xúquer Pou de Miquel

Grans divisions de terme el Ressalany

Partides i paratges el Braçal de la Creu el Camí del Salt el Camí d’Alberic el Corral de Rialla el Camí d’ el Molí de Vent el Camí de les Coves el Palmeral el Camí del Pouet el Pontet el Pou de l’Agüela l’Alteró de Senent el Pouet de Jaume l’Horta de Baix el Rocam l’Horta de Dalt el Tislar la Caseta de Rialla el Tossal la Llúpia els Aiguamolls la Rambla els Corralets la Sénia els Fondos les Esmoladores els Ullals del Riu Verd les Foies Finca de Cabrera Marjaletes Fontanelles Racó de Missana l’Alteró de Carles Trilladora del Curro l’Alteró de Ferrer

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament Benimodo Casa del Paradís Casa de Bacora Casa del Retor Casa de Belloch Casa del Rull Casa de Fermí Casa del Vaquer Casa de Furquet Caseta Cremada Casa de la Reva Caseta d’Escoms Casa de la Sénia Caseta d’Euologi Casa de Llana Caseta de Juanito Casa de Llàtzer Caseta de Rialla Casa de Mariquita Caseta de Senent Casa de Passeiguet Caseta de Vendrell Casa de Salvador Caseta del Quiquerer Casa de Sebastià les Penyetes

Vies de comunicació Camí d’Alberic Camí de les Coves Camí d’Antella Camí de Camí de Benimodo a l’Alcúdia Camí de Tous Camí de l’Assagador Camí de Xàtiva Camí de la Reva Camí del Cementeri Camí de la Sénia Camí del Pouet Camí del Pouet de Jaume Camí Vell de Benimodo Camí del Racó de Missana Carretera de Carlet Camí del Salt Travessera del Pouet del Moreno Camí del Tossal

Altres llocs d’interés Cementeri Polígon Industrial Cooperativa Restes Arqueològiques Depuradora Ruïnes Fàbrica d’Alcohol Vaqueries Pedrera

Elements físics

TERME de

DE l’Anguilera

Fontanelles Séquia

els Ullals del Riu Verd . Naixement del Riu Verd el Ressalany TERME DE la Rambla TERME MASSALAVÉS D’ALZIRA Riu Verd el Braçal de la Creu Séquia Real del Xúquer del Real Séquia l’Horta de Dalt .Motor de Navarro Barranc Barranc de Racó de les Petxines TERME DE CARLET Vas Missana Reva el Pontet del Rambla d’Alberic la Roll de Missana el Palmeral de Benimodo Depòsit. d’Aigua Marjaletes Séquia TERME D’ALBERIC Barranc del Salt Séquia del Poble el Camí del Salt Riu Sec les Esmoladores Tislar Pou. de Jaume Trilladora. del Curro l’Horta de Baix del . Elevació de .Navarro Pou de Miquel. Séquia el Tros Alt el Tossal Xúquer-Túria els Corralets el Molí de Vent del Barranc Barranc del els Fondos Bacorero el Camí del Pouet Pontet el Tislar la Sénia B. de Sòria Canal Saboner Barranc de la Puça el Camí d’Antella Puntal Redó del l’Alteró de Ferrer Barranc . el Pouet de Jaume el Camí d’Alberic Barranc de la

la Caseta de Rialla Barranc de Mariquita Devesa l’Alteró de Carles el Rocam el Camí de les Coves Coves del. Trutx Barranc de Llàtzer les l’Alteró de Senent els Aiguamolls TERME DE L’ALCÚDIA Trutx de Barranc de la de la LlúpiaCoves del Caseta del Vaquer TERME DE TOUS Matamoros Barranc Barranc Pou de l’Agüela. Pou. dels Gossos el Pou de el Corral de Rialla les Foies Depòsits. del Paradís l’Agüela Finca de Cabrera Metres 0 200 400 800 1.200 1.600 2.000 Presència humana

TERME DE GUADASSUAR

.Casa de Sebastià Camí A-7 E-15

d’Alberic Missana Casa de Salvador.

de TERME DE Camí

Racó MASSALAVÉS Casa de. la Reva Casa del. Rull

de TERME Camí de la Reva D’ALZIRA del Llombai Camí Vell Carretera de Carlet de Benimodo

Camí TERME DE CARLET

Benimodo Fàbrica d’Alcohol. del Salt Camí Polígon Camí Industrial .Vaqueries TERME D’ALBERIC . del Cementeri Camí de Jaume Cooperativa Camí de Casa de Belloch Casa de Passeiguet. Benimodo Pouet . . Camí del Depuradora Casa de. Llana de Cementeri . a Caseta. d’Euologi Casa .del Retor l’Alcúdia Caseta Cremada. Camí Casa de Furquet.

Travessera del les Penyetes Xàtiva Tossal Pouet del Moreno . del del Casa de Fermí . Pouet Caseta del Quiquerer Coves .Casa de la Sénia Camí . . Casa de Mariquita d’Antella . Restes Arqueològiques. Ruïnes d’Alberic Pedrera Caseta. de Rialla Casa de Bacora. les . Camí Caseta de Vendrell de Sénia . Camí Camí Caseta de Juanito la Tous Caseta de Senent . . Camí de Casa del Vaquer de de . . Caseta d’Escoms TERME DE L’ALCÚDIA l’Assagador Camí TERME DE TOUS Camí Casa de. Llàtzer Casa del. Paradís Metres 0 200 400 800 1.200 1.600 2.000