Inventari Dels Arxius Parroquials De La Ribera

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Inventari Dels Arxius Parroquials De La Ribera inventari_cub:Maquetación 1 15/12/14 18:58 Página 1 FaCULTaD DE TEOLOGÍa «SaN vICENTE FERRER» serIes 9 7 8 8 4 9 5 2 6 9 6 3 8 MonuMenta arCHIvoruM valentIna XI II a r e B I r a InventarI l e dels arXIus parroquIals d s l de la rIBera a I u q o r Xavier Serra Estellés r a p s u I X r a s l e d I r a Amb la col·laboració de t n e v n I arquebisbat de valència mav parròquies de la ribera XI II INVENTARI DELS ARXIUS PARROQUIALS DE LA RIBERA FACULTAD DE TEOLOGÍA SAN VICENTE FERRER SERIES MONUMENTA ARCHIVORUM VALENTINA XII I INVENTARI DELS ARXIUS PARROQUIALS DE LA RIBERA Xavier Serra Estellés València 2014 Coordinador de la Series Monumenta Archivorum Valentina: Xavier Serra Estellés .(”al-ǧazīra], “l'illa] الجزيرة) Portada: El Xùquer al seu pas per Alzira EDITA: FACULTAD DE TEOLOGÍA SAN VICENTE FERRER Trinitarios, 3. 46003 Valencia. Tel. + 963155800 / + 963155810 E-Mail: [email protected] COMPOSICIÓN DE ORIGINALES: SIPTEL (Servicio de Informática y Publicaciones de la Facultad de Teología de Valencia) Trinitarios, 3. 46003 Valencia. Tel. + 963155800 E-Mail: [email protected] IMPRESO EN ESPAÑA I.S.B.N. 978-84-95269-63-8 DEPÓSITO LEGAL ARTES GRÁFICAS SOLER, S.L.- LA OLIVERETA, 28 - 46018 VALENCIA NOTA DEL COORDINADOR DE LA SÈRIE Presentem el número XIII de la nostra sèrie. Amb una novetat que hem considerat molt convenient. En comptes de l'acostumada i brevíssi- ma introducció històrica a cada un dels pobles, els arxius dels quals in- ventariem, hem preferit copiar literalment les notes que la molt coneguda en ambients eclesiàstics Guía Pallarés1 publicava en 1963. La feina d'aquest benvolgut i eximi prevere, mestre i historiador ens resulta, enca- ra hui, d'enorme utilitat. De segur que al jove, o no tan jove, lector el cri- darà l'atenció la situació del seu poble, de la seua parròquia, fa tan sols 50 anys. En l'era de l'internet i dels smart phones, dir com a nota signifi- cativa del poble que hi ha “telégrafo y teléfono en la localidad” o que “no tiene reloj de torre ni de sol”, ens resulta, com a mínim, entranyable, però sobre tot ens fa pensar en el progrés (el progrés és sempre ambigu) de la ciència i la tècnica, i creiem que, malgrat tot, també de la humanitat. Igualment, ens fa prendre consciència del material arxivístic que continua perdent-se en les nostres parròquies. Continua. També en el se- gle XXI. Em faig creus quan 8, 10, 14 anys després d'haver anat a deter- minades parròquies a fer l'inventari de l'arxiu, quan tornem ara a dur a terme les fotodigitalitzacions dels fons històrics, trobem que ja s'ha ex- traviat quantiós material inventariat aleshores per nosaltres. Potser el rec- tor ja no és el mateix de fa 10 anys. Potser el rector, amb la millor de les intencions, havia “deixat a un historiador local” un determinat llibre per a una determinada investigació. Potser a l'historiador local li s'ha oblidat tornar-ho. I en un moment determinat canvia el rector. En el millor dels casos hem seguit la fulla de ruta cap enrere i hem recuperat el o els lli- bres. En el pitjor dels casos, el llibre, simplement, s'ha perdut. Això pel que respecta al material dels últims anys. I no estic contant suposicions sinó realitats sagnants. Però, resulta que si anem una miqueta més lluny, la comparació del nostre actual inventari amb els treballs de Ferri Chulió, Pons, Peris __________ 1 DELEGACIÓN DIOCESANA DE INFORMACIÓN Y ESTADÍSTICA DEL ARZOBISPADO DE VALENCIA, Guía de la Iglesia en la Diócesis de Valencia, València 1963. 6 NOTA DEL COORDINADOR DE LA SÈRIE Gil, Barber-Martí, etc., i sobre tot amb l'esmentat inicial punt de refe- rència, la Guía Pallarés, les faltes són, evidentment, encara majors. Ens veiem, doncs, obligats, ara des d'ací, a proposar, una vegada més, la con- centració dels fons històrics (escrits amb més de 100 anys d'antiguitat) dels arxius parroquials en l'Arxiu Diocesà. Ja són moltes les parròquies que ho han fet. La propietat continua sent de les parròquies interessades, però els llibres es conserven en dipòsit a l'Arxiu Diocesà. Els arxius que més perill tenen són els de les parròquies sense rector resident. És un fet relativament nou, però cada vegada més freqüent, rectors que són els responsables de 5, 6, 7 o més parròquies (ahir em van dir uns amics fran- cesos que prop d'Orléans hi ha una àmplia zona de 60 parròquies atesa, únicament, per tres rectors, i els tres africans; és el nostre futur immediat, canviant Centre-àfrica per Sud-amèrica). L'escassetat de preveres en les últimes dècades ha condicionat, en ocasions, una menor atenció als ar- xius parroquials. La concentració de determinats arxius parroquials en l'Arxiu Diocesà la considerem com la millor solució per a tallar el pro- blema. I és urgent. La major dificultat per a aquesta concentració està, una vegada més, en la demagògia d'alguns elements, que davant del sug- geriment o la iniciativa del rector de lliurar el fons històric parroquial a l'Arxiu Diocesà, bramen perillosament: “Se'ns emporten l'arxiu! Ens el furten! No, això és nostre! Això és del poble!” Sense comentaris. I, ho comprenc, els rectors no volen enfrontaments dolorosos i compromete- dors. I així, el que s'aconsegueix és, a la llarga –i a la curta–, perdre més documentació. Els feligresos i rectors conscients deurien fer una miqueta més al respecte, i les autoritats eclesiàstiques també. El nostre orde de presentació dels inventaris de les parròquies –quan hi ha més d'una en el poble– segueix l'orde de Pallarés. El lector tindrà el respectiu punt de referència en l'encapçalament de la pàgina. Recordem que, en general, només inventariem els fons històrics, o aquelles series arxivístiques que, començades fa cent o més anys, tenen continuïtat en l'actualitat. Per la mateixa raó no hem inventariat els ar- xius de les parròquies sense fons històric, moltes d'elles parròquies de nova (1953-1954) creació. Sí, però, ens ha paregut convenient donar la informació que d'aquestes parròquies proporciona Pallarés. No oblide el lector que les partides de Confirmacions, cas de què no tinguen llibre propi, estan inscrites bé en els Quinque Libri, bé en els llibres de Bateigs. De vegades, però, es poden trobar també en els llibres de Matrimonis. En aquest cas ho hem fet constar en les notes corresponents. NOTA DEL COORDINADOR DE LA SÈRIE 7 Tots els arxius inventariats es troben, en general, en bon estat en dependències parroquials adequades o en l'Arxiu Diocesà. Hem traslladat a aquest Arxiu els fons històrics de les parròquies de Barraques d'Aigües Vives de Carcaixent, Cotes, Gavarda, Llombai, Massalavés, Montroi, Polinyà del Xúquer, Sellent i Tous. El lector podrà observar una columna addicional al nostre inventari encapçalada per “AD” (Arxiu Diocesà) amb el número de la caixa corresponent, on es conserven els documents. Tota la documentació inventariada, de caràcter històric, està foto- digitalitzada i a disposició de l'investigador en la Sala de Consulta de l'Arxiu Diocesà. El lector podrà examinar l'inventari dels fons fotodigita- litzats en la pàgina web del Servici Diocesà d'Arxius Parroquials <www.arxparrvalencia.org>. En aquesta mateixa pàgina tindrà accés a altre tipus de documentació proporcionada per l'esmentat Servici, així com a tots els números d'aquesta sèrie de publicacions, Monumenta Ar- chivorum Valentina, de la Facultat de Teologia. Volem des d'aquestes pàgines agrair la col·laboració que hem rebut per part dels rectors que ens han obert els seus arxius parroquials per a poder facilitar-nos la nostra feina. Però, sobre tot, volem expressar el nostre agraïment a dos col·laboradors parroquials que ens han prestat una ajuda incommensurable; és el cas de Joan Fermí Teruel de la parròquia de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí, i de Bernat Darás de la parròquia de l'Assumpció de Nostra Senyora de Carcaixent. INVENTARI DELS ARXIUS PARROQUIALS ALBALAT DE LA RIBERA SANT PERE APÒSTOL I. GENERALIDADES Arciprestazgo de: Sueca. Población en 1960: de hecho, 3.433; de derecho, 3.419. Categoría: Ascenso. Titular parroquial: San Pedro Apóstol. II. GEOGRAFÍA Y COMUNICACIONES La parroquia comprende la población de Albalat de la Ribera, Ayuntamiento de Albalat de la Ribera, provincia de Valencia. Comu- nicación por carretera. Ferrocarril más próximo: Algemesí, de la línea de Valencia a Madrid por Albacete. Telégrafo y teléfono: en la locali- dad. Cuenta en la demarcación con una ermita y un oratorio semipú- blico. III. INMUEBLES SAGRADOS Templo parroquial: San Pedro Apóstol. Culto habitual. Tiene Santísimo. Ornamentos en buen estado. No posee retablos, cuadros, etc., de valor artístico. El templo, que sufrió grandes desperfectos du- rante la guerra de 1936, fue reconstruido parcialmente, sin ayuda del Estado. Posee torre con cuatro campanas y un reloj en la misma. Ce- menterio: Es municipal y la distancia al templo es de un kilómetro. Hay cementerio civil. Ermita de San Roque: Culto habitual. Tiene Santísimo. No hay or- namentos. No posee retablos, cuadros, etc., de valor artístico. Posee una torre pequeña con una campana. No posee reloj de torre ni de sol. 12 ALBALAT DE LA RIBERA Oratorio semipúblico del Colegio del Sagrado Corazón de Jesús: Culto habitual. Tiene Santísimo. Ornamentos en buen estado. No posee retablos, cuadros, etc., de valor artístico. No posee torre ni espadaña. Tiene una campana. IV. ARCHIVO PARROQUIAL La partida más antigua de Bautismos que se conserva data del año 1919; la de Confirmaciones, del año 1941; la de Matrimonios, del año 1919; la de Defunciones, del año 1919.
Recommended publications
  • MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
    MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2020-5354
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 150 Miércoles 27 de mayo de 2020 Sec. III. Pág. 34961 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO 5354 Resolución de 19 de mayo de 2020, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula informe de impacto ambiental del proyecto «Plan para la mejora de la seguridad de las comunicaciones del desdoblamiento del gasoducto Valencia-Alicante: Tramo pos. 15.13 (E.C.Paterna)-pos. 15.20 (E.C.Montesa). Provincia de Valencia». Antecedentes de hecho Con fecha 4 de noviembre de 2019 tuvo entrada en esta Dirección General escrito de la Subdirección General de Hidrocarburos en el que se solicitaba la evaluación ambiental simplificada del «Plan para la Mejora de la Seguridad de las Comunicaciones del Desdoblamiento del Gasoducto Valencia-Alicante: Tramo Pos.15.13 (E.C. Paterna)–Pos. 15.20 (E.C. Montesa). Provincia de Valencia», promovido por la empresa Enagás Transporte, S.A.U. La Dirección General de Política Energética y Minas, a través de la Subdirección General de Hidrocarburos, actúa en este procedimiento como órgano sustantivo, a efectos de lo previsto en la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. El objeto del proyecto es la construcción de las instalaciones necesarias para el tendido de una red de fibra óptica paralela al Desdoblamiento del Gasoducto Valencia- Alicante como elemento auxiliar de este al objeto de dotar de mayor seguridad al mismo. El ámbito de esta actuación abarca un tramo de 74.993 m de conducción anexa al desdoblamiento del gasoducto entre la Posición 15.13 (Estación de Compresión de Paterna) y la Posición 15.20 (Estación de Compresión de Montesa).
    [Show full text]
  • Relación De Bienes Y Derechos Afectados
    ANEXO I EXPROPIACIÓN DE LOS TERRENOS NECESARIOS E INSTALACIONES AFECTAS, PARA LA OPERATIVIDAD DE LA RED DE POZOS DE SEQUIA DE LA CONFEDERACIÓN HIDROGRÁFICA DEL JÚCAR EN EL BAJO JÚCAR (VALENCIA). CLAVE: 08.257.0262/7511 RELACIÓN DE BIENES Y DERECHOS AFECTADOS TERMINO MUNICIPAL DE GUADASSUAR LUGAR: SALA DE JUNTAS DEL AYUNTAMIENTO DE GUADASSUAR - CALLE MAYOR, Nº 43 DIA M2 M2 M2 y HORA FINCA POL PAR SERV SERV CULTIVO TITULAR/ES DOMICILIO C.P. POBLACIÓN EXP MES VUELO SUBT 17- 9:30 0013 21 95 208,00 CAQUIS ROSA GOMIS ASENSI C/. VENERABLE, Nº 16 46610 GUADASUAR sep 17- 9:30 0015 21 98 5,00 427,00 CAQUIS ROSA GOMIS ASENSI C/. VENERABLE, Nº 16 46610 GUADASUAR sep 17- 10:10 0014 21 51 73,00 CAQUIS AGUSTIN AÑO AÑO C/. SAN JOSE, Nº 46-BJ 46610 GUADASUAR sep 17- MARIA FRANCISCA ESPAÑA C/. DOCTOR FLEMIN, Nº 10:30 0016 21 87 520,00 CITRICOS 46600 ALZIRA sep EXPOSITO 44 17- C/. PINTOR VERGARA, 10:50 0017 21 56 2,50 25,00 CAQUIS JOSE LUIS VALLES MARTINEZ 46250 L'ALCUDIA sep Nº 110-2-2 MARIA JOSE OLIVER ORTEGA C/. NOU, Nº 15-2 46610 GUADASUAR 17- 11:10 0018 21 21 1,00 CAQUIS sep ENCARNACION ORTEGA C/. CANONIGO 46610 GUADASUAR BONAFE BARBERA, Nº 18(A) 17- MARIA REMEDIOS AÑO 11:30 0020 21 22 270,00 CITRICOS C/. COLON, Nº 48 46610 GUADASUAR sep MONTALVA 17- 11:50 0023 37 5 150,00 CITRICOS VICENT SAIS GIMENO C/. GRAN VIA, Nº 87 46610 GUADASUAR sep 17- 12:10 0024 30 295 2,50 516,00 12,50 ACEQUIA ACEQUIA REAL DEL JUCAR C/.
    [Show full text]
  • Listado De Municipios De La Comunidad Valenciana
    Listado de Municipios de la Comunidad Valenciana Listado de Municipios de la Comunidad Valenciana PROVINCIA ALICANTE: ● ADSUBIA ● CAÑADA ● MURLA ● AGOST ● CASTALLA ● MURO DE ALCOY ● AGRES ● CASTELL DE CASTELLS ● MUTXAMEL ● AIGÜES ● CATRAL ● NOVELDA ● ALBATERA ● COCENTAINA ● ONDARA ● ALCALALI ● CONFRIDES ● ONIL ● ALCOCER DE PLANES ● COX ● ORBA ● ALCOLEJA ● CREVILLENTE ● ORIHUELA ● ALCOY ó ALCOI ● DAYA NUEVA ● ORXETA ● ALFAFARA ● DAYA VIEJA ● PARCENT ● ALGORFA ● DENIA ● PEDREGUER ● ALGUEÑA LA ● DOLORES ● PEGO ● ALICANTE ● EL CAMP DE MIRRA ● PENAGUILA ● ALMORADI ● EL CAMPELLO ● PETRER ● ALMUDAINA ● EL VERGER ● PILAR DE LA HORADADA ● ALTEA ● ELCHE ó ELX ● PINOSO ● ASPE ● ELDA ● PLANES ● BALONES ● ELS POBLETS ● POLOP ● BANYERES DE MARIOLA ● FACHECA ● QUATRETONDETA ● BENASAU ● FAMORCA ● RAFAL ● BENEIXAMA ● FINESTRAT ● RAFOL DE ALMUNIA ● BENEJUZAR ● FORMENTERA DEL SEGURA ● REDOVAN ● BENFERRI ● GAIANES ● RELLEU ● BENIARBEIG ● GATA DE GORGOS ● ROJALES ● BENIARDA ● GORGA ● SAGRA ● BENIARRES ● GRANJA DE ROCAMORA ● SALINAS ● BENICHEMBLA ● GUADALEST ● SAN FULGENCIO ● BENIDOLEIG ● GUARDAMAR DEL SEGURA ● SAN ISIDRO ● BENIDORM ● HONDON DE LAS NIEVES ● SAN JUAN DE ALICANTE ● BENIFALLIM ● HONDON DE LOS FRAILES ● SAN MIGUEL DE SALINAS ● BENIFATO ● IBI ● SAN VICENTE DEL RASPEIG ● BENIJOFAR ● JACARILLA ● SANET Y NEGRALS ● BENILLOBA ● JALON ó XALO ● SANTA POLA ● BENILLUP ● JAVEA ó XABIA ● SAX ● BENIMANTELL ● JIJONA ó XIXONA ● SELLA ● BENIMARFULL ● LA NUCIA ● SENIJA ● BENIMASSOT ● LA ROMANA ● TARBENA ● BENIMELI ● LA TORRE DE LES MAÇANES ● TEULADA ● BENISSA
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • Benimodo L a R Ibera a Lta
    BENIMODO L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE BENIMODO ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Àngel Velasco Crespo (†) GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Benimodo, 229 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 963 874 023 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benimodo ISBN: 978-84-482-6404-8 Depòsit legal: V-3253-2019 Impressió: Imprés Puchades www.avl.gva.es BENIMODO El municipi de Benimodo es troba al centre de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal ocupa una superfície de 12,52 km2, majorità- riament de terreny pla, que s’estén des del llit del riu Sec cap al sud-oest. Limita al sud amb l’Alcúdia; a l’oest, amb Tous, i al nord i a l’est, amb Carlet. L’enclavament del Ressalany, que rep el nom d’un antic poblat morisc que pertanyia al senyoriu de l’Alcúdia, està situat a 14 km de la localitat, molt prop de Massalavés i Alberic. Allí es troba el paratge natural dels Ullals del Riu Verd, on naix el riu. Els primers pobladors dels quals tenim referència eren de l’Edat del Bronze. Es tracta de dos assentaments en la zona del barranc de les Coves del Trutx, en la part més muntanyosa del terme. També s’han trobat restes d’una vil·la romana del segle I d.
    [Show full text]
  • Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
    Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias.
    [Show full text]
  • Detecció De Mosquit Tigre (Aedes Albopictus) a La Comunitat Valenciana Laboratorio De Entomología Y Control De Plagas
    Detecció de mosquit tigre (Aedes albopictus) a la Comunitat Valenciana Laboratorio de Entomología y Control de Plagas Zorita del Maestrazgo Palanques Herbés La Pobla de Benifassà Villores Castell de Cabres Forcall Olocau del Rey Todolella Rossell Vallibona San Rafael del Río La Mata de Morella Morella Cinctorres Canet lo Roig µ Traiguera Sant Jordi Portell de Morella Xert Vinaròs La Jana Castellfort Catí Càlig Sant Mateu Benicarló Ares del Maestrat Cervera del Maestre Tírig Villafranca del Cid La Salzadella Benasal Santa Magdalena de Pulpis Albocàsser Peñíscola Vilar de Canes Les Coves de Vinromà La Torre d'En Besora la Serratella Culla Vistabella del Maestrazgo Alcalà de Xivert Benafigos La Torre d'en Doménec Sierra Engarcerán Vilanova d'Alcolea Xodos Atzeneta del Maestrat Torreblanca Villahermosa del Río Benlloch Vall d'Alba Les Useres Cortes de Arenoso Cabanes Lucena del Cid Castillo de Villamalefa Zucaina Figueroles Costur Vilafamés La Pobla Tornesa Puebla de Arenoso Oropesa del Mar Castielfabib Ludiente Torrebaja Arañuel Sant Joan de Moró L'Alcora Montanejos Argelita Benicàssim Borriol Ademuz Villanueva de ViverFuente la Reina Cirat TorrechivaToga Puebla de San Miguel Vallanca Vallat Ribesalbes Casas Altas Montán Fuentes de Ayódar Espadilla Fanzara Pina de Montalgrao Castellón de la Plana Casas Bajas Torralba del Pinar Barracas Higueras Ayódar Caudiel Onda Benafer Pavías Villamalur Sueras El Toro Almassora Matet Tales Vila-real Viver Gaibiel Betxí Torás Alcudia de Veo Aras de los Olmos Algimia de Almonacid Vall de Almonacid Artana
    [Show full text]
  • 5. Albalat De La Ribera
    ALBALAT DE LA RIBERA “El 4 de noviembre (de 1987),ciento veintitrés años después (de la gran riada 5 de 1864) las mismas tierras y los descendientes de aquellos hombres y mujeres han vuelto a sufrir una desastrosa avenida. Entre ambas, han sido muchas las veces en que el río Júcar ha mostrado su poder devastador, aunque también durante todo este tiempo ha venido ejerciendo el contrapunto benefactor de propiciar la extraordinaria riqueza agrícola de las Riberas” José Carles Genovés, presidente de la CHJ, 1988 ALBALAT DE LA RIBERA: Para cerrar la conmemoración del 75 Aniversario de ACTOS DEL 75 ANIVERSARIO CHJ la CHJ, se escogió Albalat de la Ribera, lugar emble- mático de una comarca que tanto interés y atención del 4 al 22 de marzo de 2011 despierta de forma permanente en el organismo. Juan Bautista Ferrando, alcalde de Albalat, facilitó el montaje de la exposición y que los actos tuvieran una gran relevancia. El alcalde puso a disposición de la CHJ el magnífico espacio de la conocida Casa del Bou, que albergó la exposición Hidrografías, así como una muestra de interesantes planos originales de obras de defensa de la Ribera, de mediados del siglo XIX que se conservan en los archivos de la CHJ. Merece destacarse la masiva participación de toda la población y de otras localidades de la comarca que llenaron el salón de conferencias y participaron tanto en el acto de inauguración como en el de clausu- ra. Igualmente destacar la presencia de entidades sociales, grupos ecologistas y organizaciones no gubernamentales que en el turno de preguntas pu- dieron debatir con los ponentes, alcalde y directivos 136 Fachada de la Casa del Bou en Albalat de la Ribera.
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Feel the Fallas
    Feel the fallas Festival declared Intangible Cultural Heritage of Humanity What are the Fallas? The Fallas are unique. For several days in March, this festival converts the towns of the Valencian Community into momentary street art museums to celebrate the arrival of spring. Around 800 monuments made of wood, cartón piedra (literally “stone cardboard”, similar to papier maché) and other materials fill the city’s streets. Music, gunpowder and traditional clothing are all essential ingredients, making the Fallas a unique festival. In fact, its creative values and practical rituals have resulted in the festival being declared Intangible Heritage of Humanity by UNESCO. Origin of the Fallas According to certain reports, with the arrival of spring, when the days started to get longer, bonfires were made with wood and old furniture. Often, dolls were added to criticise the behaviour and attitude of neighbours, a common practice in other European towns. The first records of the Fallas of Valencia as we know them today appear from the 18th Century onwards. The neighbourhood-based festival was joined by the work of carpenters and other professionals who helped to spread it throughout the city, until reaching a total of over one thousand Fallas commissions in the Valencian Community today. From the outset, the festival has evolved consistently thanks to its critical outlook and cultural and rejuvenating spirit. Key elements of the Fallas © Manolo Guallart Fallas artists Pyrotechnics Music Fallas commissions They include a mix of architects, sculptors, Pyrotechnics, which date back to the times Musical tradition in Valencia, based on music These groups are responsible for organising painters and decorators of immense of the Muslim presence in Valencia, are associations and tabal and dolçaina groups, the festival in each neighbourhood.
    [Show full text]