Rutes Turístiques Entre Comarques 2015 Organitza
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Curriculum Vitae
CURRÍCULUM VITAE Salvador Vercher Lletí Llicenciat en Geografia i Història. Arxiver Telef: + 34 962 45 96 50. Fax: [email protected] Línees de recerca. - L’hàbitat i els interiors domèstics al medi rural valencià durant els segles XIV i XV. Publicacions -Llibres. Casa, família i comunitat veïnal a l’Horta de València. Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516), Catarroja, Ajuntament, 1992. Guia de l’Arxiu Municipal d’Alzira, Alzira, Ajuntament, 1998. (també és coautor Aureliano J. Lairón Plá). L’Ermita de Sant Miquel de Corbera, Corbera, Ajuntament, 1998. La Acequia Real del Xúquer. Valencia, Generalitat Valenciana-Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000. (També són coautors de la dita obra: Tomàs Peris Albentosa, Enric Guinot Rodríguez, Sergi Selma Castell, i Javier Martí Oltra). L’habitatge: la casa i l’interior domèstic. Guia bibliogràfica, Corbera, Ajuntament, 2005. La Taula de Canvis de València, València, Ajuntament-Bancaixa, 2007 (En col·laboració amb Mª Luisa Tolosa Robledo). La senyoria de Corbera en l’època de Jaume I (1238-1276), Corbera, Ajuntament, 2009. Capítols de llibres. “Los fundamentos del regadío histórico tradicional en la Ribera Baixa del Xúquer. El margen derecho. Siglos XIII-XX” a HERMOSILLA PLA, Jorge (Dir.): Las Riberas del Xúquer: paisajes y patrimonio valencianos. València, Generalitat Valenciana, 2006, pp. 219-237. Articles. “Endeutament i morositat en una comunitat rural. El censal a Sueca en el segle XV”. En Actes de la V Assemblea d'Història de la Ribera, Almussafes, l988. Almussafes, Ajuntament, 1993, pp. 119- 165. (Conjuntament amb Antoni Furió, Juan Vicente Garcia Marsilla, Antonio José Mira, i Pau Viciano) “Documentació sobre la Marina Alta als processos de la Batlia General de València durant el regnat de Felip II”. -
MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques. -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Pdf (Boe-A-2020-5354
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 150 Miércoles 27 de mayo de 2020 Sec. III. Pág. 34961 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO 5354 Resolución de 19 de mayo de 2020, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula informe de impacto ambiental del proyecto «Plan para la mejora de la seguridad de las comunicaciones del desdoblamiento del gasoducto Valencia-Alicante: Tramo pos. 15.13 (E.C.Paterna)-pos. 15.20 (E.C.Montesa). Provincia de Valencia». Antecedentes de hecho Con fecha 4 de noviembre de 2019 tuvo entrada en esta Dirección General escrito de la Subdirección General de Hidrocarburos en el que se solicitaba la evaluación ambiental simplificada del «Plan para la Mejora de la Seguridad de las Comunicaciones del Desdoblamiento del Gasoducto Valencia-Alicante: Tramo Pos.15.13 (E.C. Paterna)–Pos. 15.20 (E.C. Montesa). Provincia de Valencia», promovido por la empresa Enagás Transporte, S.A.U. La Dirección General de Política Energética y Minas, a través de la Subdirección General de Hidrocarburos, actúa en este procedimiento como órgano sustantivo, a efectos de lo previsto en la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. El objeto del proyecto es la construcción de las instalaciones necesarias para el tendido de una red de fibra óptica paralela al Desdoblamiento del Gasoducto Valencia- Alicante como elemento auxiliar de este al objeto de dotar de mayor seguridad al mismo. El ámbito de esta actuación abarca un tramo de 74.993 m de conducción anexa al desdoblamiento del gasoducto entre la Posición 15.13 (Estación de Compresión de Paterna) y la Posición 15.20 (Estación de Compresión de Montesa). -
Roda La Vall D'albaida
Roda la Vall d’Albaida Bicycle tour guide Points of information tour TOURIST INFO AIELO DE MALFERIT in the Vall d’Albaida MUSEU DE NINO BRAVO Passeig de l’Eixample, s/n 46812 Aielo de Malferit T 96 236 07 20 - 654 394 296 aielodemalferit.es [email protected] Llutxent TOURIST INFO ALBAIDA Aielo de MUSEU INTERNACIONAL Malferit DE TITELLES D’ALBAIDA (MITA) Albaida Plaça del Pintor Segrelles, 19 Ontinyent (Palau dels Milà i Aragò) 46860 Albaida T 96 239 01 86 Bocairent albaidaturisme.com [email protected] TOURIST INFO BOCAIRENT Plaça de l’Ajuntament, 2 MANCOMUNITAT 46880 Bocairent DE MUNICIPIS T 96 290 50 62 DE LA VALL D’ALBAIDA bocairent.org DEPARTAMENT DE TURISME [email protected] C/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent TOURIST INFO LLUTXENT T 96 238 90 91 Av. de València, 66 F 96 238 85 45 46838 Llutxent valldalbaida.com T 96 229 43 86 - 96 229 40 01 mancovall.com llutxent.es [email protected] [email protected] TOURIST INFO ONTINYENT Plaça de Sant Roc, 2 (Palau de la Vila) 46870 Ontinyent T 96 291 60 90 turismo.ontinyent.es [email protected] TOURIST INFO VALL D’ALBAIDA c/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent T 673 346 177 [email protected] cycling routes Index Cycling routes 07 Introduction. La Vall d’Albaida, a bicycle trip 13 Geographical scope and natural environment 22 Symbology 23 Stage crossing 25 Stage 1. Ontinyent - Bocairent. From the Vall to Mariola 35 Stage 2. Bocairent - Aielo de Malferit. The mountains that surround the valley 45 Stage 3. -
D'història LOCAL La Granja De Sinyent
La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 papers d’història local 1 La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 índex www.polinyadelxuquer.es polinyapublicacions.wordpress.com Salutació ............................................................. 3 AUTORS Óscar Navarro Torres Juan Vicente García Marsilla Jesús Mª Martínez Giner Andreu Martí Presentació ........................................................ 4 Eduardo García-Granero García-Fuster Eduard Josep Gay Gay Iñigo Mocoroa Aranzábal Álvaro Romero Ramírez Iker Santos Blanco Pròleg .................................................................. 7 Ignacio Matoses Ortells Juan Vicente García Marsilla CORRECCIÓ Pel futur del nostre passat ............................ 9 Elena Nogueroles García Pablo Clari Hidalgo FOTOGRAFIES Pablo Clari Hidalgo El cap romà del déu Bacus de Polinyà Jesús María Martínez Giner de Xúquer (València) ....................................18 Andreu Martí Nadal Jesús Mª Martínez Giner Ignacio Matoses Ortells Eduardo García-Granero García-Fuster Iñigo Mocoroa Aranzábal La casa de Sinyent. Morfologia ..................22 Álvaro Romero Ramírez Andreu Martí Iker Santos Blanco Eduard Josep Gay Gay La Granja Sinyent. Análisis, estudio COORDINACIÓ patológico y proyecto de intervención ....28 Eduard Josep Gay Gay Eduardo García-Granero García-Fuster POLINYÀ DE XÚQUER POLINYÀ Iñigo Mocoroa Aranzábal DISSENY I MAQUETACIÓ Rosa Montoro Bustamante 2 comunicació (619 619 449) Álvaro Romero Ramírez DIPÒSIT -
El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida. -
Bienes Muebles Ayuntamiento De MONTITXELVO
Bienes Muebles Ayuntamiento de MONTITXELVO No incluidos en otros epígrafes Inventario de Bienes y Derechos (Epigrafe 7º) Referido al 31 de diciembre de 2015 Listado por Nº de Inventario Tipo €/ud. Bien Descripción Ubicación No-Inv Uds MARCA Proveedor Foto PGCP Valor 7100001 15 Seguridad vial Placas de Señales de tráfico y viales en calles del 25001 150,00 € casco urbano, sobre Poste galvanizado 100x50x3 Señalización vial Zona Urbana. mm. Longitud 350 cm. Calles y Parques 2162 2.250,00 € 7100002 108 Iluminación exterior Farola VILLA para anclaje en pared, color negro. 25001 345,00 € Luminaria en prisma invertido tipo farol con difusor Farola pared Villa Zona Urbana. en policarbonato y brazo adornado de fundición de Calles y Parques aluminio. 2151 37.260,00 € 7100003 18 Mobiliario urbano Barandilla hierro de 1 m de alta, formada por 3 25001 80,00 € tubos horizontales sobre soportes verticales cada Barandilla de Hierro Zona Urbana. 3 m. Pintada de negro (m) Calles y Parques 2162 1.440,00 € 7100004 1 Mobiliario urbano Panel Informativo fabricado en madera de pino de 25001 1.385,00 € Suecia tratada. Panel de 100x70 cm protegido con Panel Informativo con Zona Urbana. tejado abisagrado de madera a dos aguas. techado. Calles y Parques 2162 1.385,00 € 7100005 4 Mobiliario urbano Poste de madera con letreros de calles 25001 250,00 € Poste de madera con Zona Urbana. letreros Calles y Parques 2162 1.000,00 € 7100006 13 Mobiliario urbano Banco de 200 cm modelo Cantábrico hecho con 3 25001 204,27 € tablones de madera tropical tratada y pies de Banco Cantábrico Zona Urbana. -
Benimodo L a R Ibera a Lta
BENIMODO L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE BENIMODO ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Àngel Velasco Crespo (†) GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Benimodo, 229 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 963 874 023 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benimodo ISBN: 978-84-482-6404-8 Depòsit legal: V-3253-2019 Impressió: Imprés Puchades www.avl.gva.es BENIMODO El municipi de Benimodo es troba al centre de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal ocupa una superfície de 12,52 km2, majorità- riament de terreny pla, que s’estén des del llit del riu Sec cap al sud-oest. Limita al sud amb l’Alcúdia; a l’oest, amb Tous, i al nord i a l’est, amb Carlet. L’enclavament del Ressalany, que rep el nom d’un antic poblat morisc que pertanyia al senyoriu de l’Alcúdia, està situat a 14 km de la localitat, molt prop de Massalavés i Alberic. Allí es troba el paratge natural dels Ullals del Riu Verd, on naix el riu. Els primers pobladors dels quals tenim referència eren de l’Edat del Bronze. Es tracta de dos assentaments en la zona del barranc de les Coves del Trutx, en la part més muntanyosa del terme. També s’han trobat restes d’una vil·la romana del segle I d. -
Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias. -
Table S1. Sample Locations and Expected Efficacy of Acaricides Recorded in Assays from the 2018 Season
Table S1. Sample locations and expected efficacy of acaricides recorded in assays from the 2018 season. Expected Efficacy 1 (%) Apiary Location Pyrethroids 2 Checkmite+ SEM 3 Apitraz SEM Amicel SEM 18_ADSAV6 Monserrat 3 73 ND 4 77 ND 94 ND 18_AIXAM1 Altura 3 ND ND ND 18_AIXAM2 Castelló de la Plana 18 69 5 56 5 80 6 18_AIXAM4 Les Alqueries 11 100 ND 93 ND 93 ND 18_ALAPI3 Elx 0 83 5 80 2 90 4 18_APAC01 Betxí 93 ND ND ND 18_APAC02 Onda 0 64 11 72 7 87 4 18_APAC05 Onda 32 46 4 81 4 75 2 18_APAC10 Vila-real 89 ND ND ND 18_APAC11 Sant Joan de Moró 50 47 8 58 2 51 3 18_APAC12 Costur 87 41 12 25 10 64 8 18_APAC13 La Vall d’Uixó 3 72 4 81 7 82 4 18_APAC14 Sta. Magdalena de Pulpis 33 ND ND ND 18_APAC16 Borriol 72 ND 80 6 85 ND 18_APAC17 Ares del Maestre 5 56 12 81 6 86 6 18_APIADS0 Caudete 34 34 2 78 4 81 11 18_APIADS01 Llíria 78 38 14 83 11 90 5 18_APIADS02 Bétera 65 5 4 64 9 94 2 18_APIADS03 Llíria 40 ND ND ND 18_APIADS04 Barxeta 77 40 14 94 3 89 6 18_APIADS05 Cheste 75 34 4 54 3 88 3 18_APIADS07 Manises 0 ND ND ND 18_APIADS11 Chiva 51 72 ND 86 ND 97 ND 18_APIADS12 Chiva 76 41 3 80 4 84 2 18_APIADS13 Llíria 59 60 2 72 0 65 7 18_APIADS14 Sagunt 13 71 ND 89 ND 79 ND 18_APIADS15 Monserrat 55 25 6 66 4 68 5 18_APIADS16 Montroy 22 ND ND ND 18_APIADS17 Gestalgar 65 32 2 65 5 63 10 18_APIADS18 Gestalgar 77 19 4 72 5 79 1 18_APIADS19 Yátova 10 ND ND ND 18_APIADS20 Carcaixent 53 49 10 83 7 89 11 18_APIADS21 Guadassuar 0 4 4 59 2 73 6 18_APIADS22 Monserrat 37 37 ND 70 ND 53 ND 18_APICAL01 Beniarrés 65 12 12 80 12 92 9 18_APICAL02 Guardamar del Segura 60 -
Traditional Eastern Spanish Varieties of Tomato
420 Scientia Agricola http://dx.doi.org/10.1590/0103-9016-2014-0322 Traditional Eastern Spanish varieties of tomato Carles Cortés-Olmos1, José Vicente Valcárcel1, Josep Roselló2, Maria José Díez1, Jaime Cebolla-Cornejo1* 1Universitat Politècnica de València/Instituto Universitario ABSTRACT: Despite the importance of traditional varieties of tomato (Solanum lycopersicum L.) de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana as sources of variation in breeding programs and varieties targeted to high-price quality mar- (Polytechnic University of Valencia, Institute for the kets that value their exceptional organoleptic quality, little is known regarding the structure of Conservation and Improvement of Valentian Agrodiversity), these materials at the morphological level. In this study, a collection of 166 populations (137 of Camino de Vera, s/n. – 46022 − València. Spain. them during two years) of traditional varieties of tomato from the east coast of Spain has been 2Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias/Estación characterized using 41 descriptors. The characterization revealed a considerable variation. The Experimental Agraria de Carcaixent (Valencian Institute for segregation observed in several populations (28 %) suggests that apart from the configuration Agricultural Research/Agricultural Experimentation Station as population varieties, the high variation present in these landraces may be partially due to pos- of Carcaixent), C/ Partida Barranquet, s/n. – 46740 – sible seed mixing and spontaneous cross-pollination. Only nine fruit descriptors were required to Carcaixent, Spain. represent the variation present in the collection analyzed. It seems that after spontaneous cross- *Corresponding author <[email protected]> pollinations, farmers applied strong selection to a small number of traits, though even in these traits a high level of variation is maintained.