de Sinyent Granja La papers LOCAL D’HISTÒRIA

n. 3. juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER 1 papers d’història local 2 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER 2529-9409 ISSN V-3234-2009 DIPÒSIT LEGAL DISSENY IMAQUETACIÓ Eduard JosepGay COORDINACIÓ Eduard JosepGay Iker SantosBlanco Álvaro Romero Ramírez Iñigo Mocoroa Aranzábal Eduardo García-Granero García-Fuster Ignacio MatosesOrtells Andreu MartíNadal Jesús MaríaMartínezGiner Pablo ClariHidalgo FOTOGRAFIES Elena Nogueroles García CORRECCIÓ Ignacio MatosesOrtells Iker SantosBlanco Álvaro Romero Ramírez Iñigo Mocoroa Aranzábal Eduardo García-Granero García-Fuster Andreu Martí Jesús MªMartínezGiner GarcíaJuan Vicente Marsilla AUTORS polinyapublicacions.wordpress.com www.polinyadelxuquer.es comunicació( de Sinyent Granja La papers LOCAL D’HISTÒRIA

n. 3. juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER 619 449) Eduard JosepGay Presentació...... Óscar Navarro Torres Salutació...... Ignacio Matoses Ortells de Sinyent...... Pasado, presenteyfuturode laCasa Iker SantosBlanco Álvaro Romero Ramírez Rosa Montoro Bustamante Iñigo Mocoroa Aranzábal Eduardo García-Granero García-Fuster ..... patológico yproyectodeintervención GranjaSinyent. Análisis,estudio La Andreu Martí casadeSinyent.Morfologia...... La Jesús MªMartínezGiner de Xúquer(València)...... El capromàdeldéuBacusdePolinyà Pablo ClariHidalgo Pel futurdelnostrepassat...... Juan VicenteGarcía Marsilla Pròleg...... índex 44 28 22 18 4 3 9 7 sobre laseua històriaenshadutadedicar aquesttreball a“LaGranja”. de l’estatl’edifici,ia PabloClari,queambelseuinterès ieltreball realitzat ció idedicarmolteshores perquè fórapossible,aAndreu Martí,perferl’anàlisi per salvaguardar laGranjadeSinyent,aEduard Gay, percoordinar lapublica- aquesta joiadel’art,aIgnasi Matosesladedicaciómostradaalllarg delsanys nostre AlgrupdelaUniversitat deMadridperl’interès terme. mostratper jectiu defer-nos obrirelsullssobre aquest esplèndidedificiquetrobem al persones quehanparticipatdesinteressadament enaquesttreball, ambl’ob- associació acol·laborarenquantescosesse’lshan demanat. de l’Ajuntamentpereixatascaitambélavoluntat mostradaperaquesta tant perlaseuarehabilitació enelfutur. Aixíquevajaperdavantl’agraïment ha deixatclaralaseuaintenciódeferd’ellunreferent delseuprojecte apos- ment perlaconsolidaciódel’edificiaevitar queseguiscadeteriorant-sei comprar iposarenexplotaciólafincaagrícola, ha apostatdesd’unprimermo- ció Valenciana d’Agricultors,actualpropietària. Aquestaassociació,amésde un edificiaixímereixia. marc legalperaexigirals propietaris laseuaconservacióenlescondicionsque macions alaConselleriaperquè protegira aquestbéculturalieldotarad’un vació i,sierapossible,laseuarehabilitació. També hansigutmolteslesrecla- part del’Ajuntamentd’adquiriraquestimmobleperafacilitarlaseuaconser d’esquenes aaqueixarealitat. valencià alnostre municipaliquedurantmoltdetempshemviscut terme Conselleria, IgnasiMatoses,queesconstatatenimunajoiadelgòticcivil Polinyà deXúquer. Noésfinsfaunsquantsanys,amblavisitadeltècnicde a lesreclamacions delaciutadania, delaUniversitatiinclúsl’Ajuntament aquest, ambunaltvalorperatotsitotes,hagenfetdurantmoltsanyscasomís anys iquelesadministracionscompetentsperprotegir elsbénsculturalscom en eltreball i,almateixtemps, téunaltvalorpatrimonial. llarga història,commoltbé elscontaranaquellespersonesquehanparticipat i pelqualhempassatambelsnostres vehiclesmilersdevegades,contéuna “La Granja”. història itotallòqueenvoltal’edificiconegutpertotselsveïnsveïnescoma Pablo Clari Hidalgo, i deltècnic de l’Ajuntament, Eduard Gay, es centraenla ball sobre històrialocal.Enguanyaquesttreball, aproposta d’unveídelpoble, No m’agradariaacabaraquestesparaulessense agrairatotesaquelles Tot açònohaestatpossiblefinslacompradetotafincaperl’Associa- Han estatmoltselsintentsdurantúltimstrenta o quarantaanysper És unallàstimaqueelseudeterioramenthajaaugmentattantelsúltims Aquest edifici,queenshaacompanyatatotsitotesdurantlanostravida L’Ajuntament atraure dePolinyàXúquertorna unanyméselseutre- Alcalde dePolinyà deXúquer Óscar Navarro Torres - 3 papers d’història local 4 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER seguit laperiodicitatquevolíem,però ladurarealitat s’haimposatalsdesitjos. moure estudissobre elnostre pobleipublicar-los. Ésveritatquenohemacon- Xúquer, laconsolidaciód’unprojecte queesvamarcar comaobjectiupro- i elvamincorporar alprojecte. Elsegüent fouJesúsMartínez, queplasmàen també s’interessara pel monumentdesd’una partméstècnica,arquitectònica, vant laideailiplantejàrem publicar-ho. Poc després coincidíqueAndreu Martí de lapropietat perpartdelMonestir delaValldigna. Liproposàrem tirarenda- Clari esvainteressar pelpassatdel’edifici.Poc més sabíemquelapossessió tura valencianaduranttant detempsabandonada:laGranjaSinyent. Pablo solament en la coordinació. Entre les possibilitats estava eixa joia de l’arquitec- Volíem quealtres personess’incorporaren, quel’autoriavariaraijoemquedara l’autoria. ció. Al’horadepublicar-lo vaigtindre elprivilegiquevolgueracompartir-ne solament vaigaportarunespoquesdadesi ajudaraorganitzar- lainforma música dePolinyà.Unpassatquehaviaanatrecopilant SalvadorPorcar. Jo la qualdepeniaeltreball demoltespersones. plosió d’unafàbricadeconservesun11setembre de1929,unafàbrica mia en la memòria col·lectiva i tingué greus conseqüències econòmiques: l’ex- Començàrem amblapublicació d’unamonografiasobre unfetquedor Tenen alesmanselnúmero tres dePapersd’Història Local dePolinyà La revista número tres s’hafet esperar, però penseque havalgutlapena. El segonnúmero delarevista esdedicàalahistòriadelesbandes Eduard JosepGay Historiador icronistalocal de Polinyà deXúquer - Local. que jatreballem enelnúmero quatre dePapers d’Història d’abandonament. litat aquestameravella d’edifici quehapatittantsanys participem d’aquestprojecte, devore undiarehabi- salvar. Esperem transmetre’ls el somnidetotselsqui conéixer ivalorarelquetenimestemenpossibilitat de tòria LocaldePolinyàs’acompleixambaquestos treballs: nyent. pense queaixòpotenriquirlavisiódeGranja deSi- potser troben diferències d’opinió, puntsdevistavariats; xer delescendres. Silligenambdetenimentelsarticles sigut, explicar-los enquinestatestroba iquepotrenài- ha tingutfinsara. Volem mostrar-los unpocdelque ha present ifuturd’unedifici queesmereix moltmésdelque arquitecte iinspectorde patrimoni. de tempslluitantperaposar-lo envalor, IgnasiMatoses, d’un enamoratdel’edifici,d’unapersonaqueportamolt el futur d’aquesta meravella del gòtic civil porten la firma en larevista perparlar-nos delfutur. Lesparaulessobre ara sónpropietat d’AVA-ASAJA, elsvamoferirparticipar de Sinyent. Madrid. Comaobjectiudetreball havientriatlaGranja Patologia del’EdificaciólaUniversitatPolitècnica posar encontacteambungrupd’alumnesdelMàsterde sobre lesrestes romanes deSinyent. un treball elseuinterés pelpassatdePolinyà,enconcret Ara, amblarevista ales mans, sols ens quedadir-los L’objectiu inicialdeltercer número dePapersd’His- El conjuntd’articlesintentafer-los arribarelpassat, Com que l’edifici i les terres que l’envolten, per sort, L’estiu del 2015unatelefonadaal’Ajuntamentemva valgut lapena però pensequeha tres s’hafetesperar, revistanúmero La fins ara que hatingut molt mésdel que esmereix d’un edifici present ifutur el passat, los arribar intenta fer- d’articles El conjunt 5 papers d’història local 6 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER pròleg pròleg tres avantpassats, enlacomprensió de laseua la reconstrucció delavidaquotidianadelsnos- historiadors estanespecialment interessats en vol diralmón.Enaquests momentsenquèels així, nojaaEspanya,sinó atotaEuropa, elque una explotacióagrícola, inohihamoltscasos rural i relacionat,cat enunentorn amés,amb es tractad’unedificicivildel’EdatMitjana,ubi- monis méssingularsdelanostrahistòria,jaque poden feroblidarqueestractad’undelstesti- humil iuncertdescuitseculardelamateixano la granja cistercenca de Sinyent. El seu aspecte tres. Unpocaixòéselquepassaencasoscom conegut recorrent devegades milersdekilòme- més significativesqueaquellesaltres quehan sa casa,algunesdelesqualspodenserfinsitot per lesrestes delpassatque tenenalcostatde canvi, moltsnoconeixennisembleninteressats la seuaculturaitractardecomprendre-la. En temps avisitarelsseusmuseus,acostar-nos a països dediquemalmenysunapartdelnostre de lapròpia. Quananem devacancesaaltres gaudir delsmonumentsilahistòriaalienaque és moltcomúfermésesforços perconèixeri mació multimèdiaielsgransviatgesturístics, començament delsegleXXI,ladeinfor En aquesta societat “postmoderna” de En aquestasocietat“postmoderna” - en bonesmans. bona, perquè elfuturdelanostrahistòriaestà especialistes. Enaquest sentitestemd’enhora- per difondre lesseuespeculiaritatsentre elsno racteritzen, s’ha interessat peraquesta obra i joventut ielsaberlaminuciositat queelca- del poble,queambtotal’empentadelaseua fill Master enHistòriadel’ArtiCulturaVisual, tar ambPabloClari,unhistoriadordel’arti cions, ienaquestcastenimlasortdecomp- aquest edifici,laseuanaturalesailesseuesfun- ent imeticulosaperquè pugafercomprendre re-la, caltrobar consci- unapersona formada, trucció delahistòriavalenciana. posseeix unapeçafonamentalperalarecons - des, hemdeconcloure quePolinyàdeXúquer en laconcepciódel’edifici,amblesseuesarca - certa preocupació estètica queesvaplasmar documents d’arxiusobre aquells processos ila de Polinyà.Siaaixòafegimlaconservació camperols delacomarca ienaquestacasals plotació delesseuesterres, totimplicantels com elmonestirdeValldigna gestionaval’ex- xa constànciadecomunacomplexainstitució ció comaquestaésunafitaimportant,quedei- mentalitat ielseusritmesvitals,unaconstruc- Però eixahistòria, naturalment, cal escriu- Juan Vicente GarcíaJuan Vicente Marsilla Departament d’Històriadel’Art U PRÒLEG niversitat

de V alència 7 papers d’història local 8 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER passat

Pel futur del nostre la trobem en la redacció d’un treball na unmillorfuturperaaquest edifici. de l’immoble per AVA-ASAJA vatici- fa poclacosahacanviat il’adquisició del quevaserseglesenrere. Desde tots coneixem,elderuïna,benlluny granja al’estatdeconservacióque administració immòbilhanportatla gens d’interés perl’obrajuntauna únic es mereix. Uns propietaris amb tada amb ladignitat que un edifici pietat privadanohapogutsertrac- és lamentable.Comquedepro- ció: estractadelagranjaSinyent. ser elmésvistperlaseualocalitza- poc passava desapercebut, malgrat Però hihaunmonument que finsfa dels seusorígens,tambéalsegleXV. truïda, continuamantenintlaforma Sebastià, quesibéestàmoltrecons - deSant ració; veiemtambél’ermita immers en un nou procés de restau - al voltantdelsegleXV, elqualestà amb elMolídeMonsalvà,construït municipal, lacosacanvia:enstrobem gle XX.Però sienscentrem alterme delsinicisdelse- cases modernistes parroquial del segle XVIII i algunes Així itot,podríemdestacarl’església tar ambgrans monuments històrics. artístic de l’arquitectura percomp- La llavord’aquestainvestigació L’estat delagranjaSinyent Polinyà no destaca en l’àmbit Andrés Robres, al seupróleg, pàgina rio deValldigna acuradeFernando relación delavisitadelreal Monaste- de l’obraFrayTomás GómezEn do Andrés Robres ielsaltres editors - 500 anys.Segonsindiquen Fernan i elquehaperdurat durantmésde quan vanfundaraquestaaSinyent, jos cistercencs, elsseusfundadors, significat de “granja” per als mon- interessant assenyalarquinerael bre laGranjadeSinyent,emsembla que conservemaValència iaEuropa. únics exemplesdelgòticcivilrural la nostralocalitat,consideratundels edificis mésimportantsquetenima que conegueulahistòriad’undels del’Ajuntament,usconvide permís un edificipotteniral’àmbitnacional. Cultural, elmésaltdelsestatusque granja sigaconsideradaBéd’Interés de MigPuntGandia,perquè la me juntamentambl’AssociacióArc conéixer, i ala realització d’un infor a comprendre’l i intentar donar-lo a ció, llibres i articles que m’ajudaren portar alarecerca dedocumenta- ni quèfeiaseglesabans.Aixòemva ment inosabembenbéquèfaahí davant elqualpassemquasidiària- ber què era exactament eixe edifici, de màster, enquèvaigoptarpersa- Per taldecomençaraparlarso- Des d’aquesteslínies,iambel Estudiant d’Històriadel’Art Pablo ClariHidalgo U niversitat

de V alència - 9 papers d’història local 10 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER nomenar a Ferran Garcia-Oliver iAdela Mora ja deSinyent,encaraque emsemblaoportú realitzades íntegramentalvoltantdelagran- donar perconclòselcorpus depublicacions ció. Amb aquestes dos investigacions podem buscant datacionsiinfluències alaconstruc- ací on realitza un estudi arquitectònic i històric de lagranjacomaBéd’Interés Cultural,iés per a la catalogació li devem el primer informe cal recordar l’arquitecte Federico Iborra,aqui granja alacomunitatcientífica.Almateixtemps lebrat aValladolid, onvadonaraconèixerla de conservaciól’edifici enuncongrés ce- realitzar unainvestigacióacausadelmalestat estudis, destacaeld’IgnacioMatoses,queva dríem dirquequasiinexistents.Entre elspocs de Sinyentenelseuconjuntsónescassos,po- casos”. censo, arrendamiento oen aparcería, segúnlos un monje,podíatambiéncederseenpartea en explotacióndirecta bajo lasupervisiónde das delmonasterio,yquesibiensolíanestar cierto puntoautónomas,casisiempre aleja- 102, lesgrangeseren: “grandesfincas,hasta Els estudisexistentsalvoltantdelagranja que estavaconstruït ambfang,pertant estrac- de construcciódelpoblat, d’arrel musulmana, tant deSinyent,ielmotiu semblasereltipus poblat agrícolaoalqueria quehihaviaalvol- d’un indret ambcertinterès estratègic. existia prop de Sinyent. Ens trobem així davant d’aquest pas,tantapeucomambbarca, que pas apeu,pertant,elnomdelapartidaprové gles. Calrecordar quelaparaulagual bre elriuXúquerfinsaCulleradurantmoltsse- a més al costat del que va ser l’últim pas so- dos dels nuclis més importants de la Ribera, i troba entre alpuntintermedi SuecaiAlzira, seua localització geogràfica. La construcció es El primerquecridal’atenciódel’edificiésla Gual, al’anticpoblat,arainexistent,deSinyent. municipal dePolinyà,dinslapartidadel cenc deSimat. rents grangesquepertanyien alcenobicister que harealitzat unainvestigació delesdife- del monestir, i també a Eugenio Ciscar Pallarés, de Valldigna, hanincorporatSinyentalconjunt Cañada que,alsseusestudissobre elMonestir A diadehuinoesconserven restes del L’actual edifici deSinyents’ubicaalterme significa - 3 2 1 serien habitantsdelpropi Sinyent. de lagranjaensdónaaentendre quealguns nyà, encaraquel’existènciadecasesalvoltant com éselcasdeRiola,, AlbalatoPoli- treballaven procedien delspoblesdelvoltant, queallí madament 500fanecades.Elsjornalers d’una fincaagrícolaambunaextensiód’aproxi- Sinyent, encaraquesísabemestractava existeix capreferència expressa delvoltantde ïnós. Peraltrabanda,hemdedestacarqueno rets dels habitatges en estat completament ru- on únicamentesconservalatorre ialgunespa- Ribera, noconservemres; odeBofillaaBétera, ment delpoblatdePardines, aAlbalatdela musulmà únicamenttrobem l’església;igual- de Ternils, al’actualCarcaixent, ondelpoblat de Sinyentnoésúnic,hitrobem també el cas si non’hihaunmantenimentcontinu.Elcas ta deconstruccionsfàciliràpidadesaparició a la partida del Gual és l’aparició de ceràmica nyals que ens demostra l’existència d’habitants G R C oca iscar arcía , Rafael.2011.p.447 P -O allares liver , Ferran.1998.p. 35. , Eugenio.1994.p.169. 1 Undelsse- i unhort. llaurar, unescasesambcinc parcel·les unolivar quatre casesjuntal’alqueria,noucampsper respectiu hort,uncolomer, tres magatzems, 34.960 sousl’alberg (actualedifici),ambelseu quan RamondeFontvadecidircomprarper saren partdelMonestirdeValldigna, aformar ricament. Finalmentel1328,elsterrenys pas- seues propietats, unides i homogènies histò - s’interessaren enbuscaruncomprador deles Després de la seua mort, els seus marmessors propietari cristiàdelsterrenys delagranja. del cavallerPere Ferrer deCampredó, primer Sinyent foren repartits, ianaren apararmans part delestropes deJaume I,elsterrenys de El diasegüentalaconquestadeValència per nim constànciaclaradel’existènciad’unedifici. gens clars.ÉsapartirdelsegleXIIIquanhite- blada, almenys,durantl’èpocaromana. romana deSagunt Els inicisdeSinyentsónincertsinoestan 3

2 , pertantlazonaestavapo- de Polinyà, dinsde al termemunicipal la partidadelGual, de Sinyents’ubica ara inexistent,de a l’anticpoblat, L’actual edifici Sinyent 11 papers d’història local 12 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER na maivaserelevada, però síquerequerien de l’abadia.LacomunitatmonjosaValldig - ues terres esproveïen enbonamidaelsmonjos de granimportànciaperalmonestir. Delesse- terrenys enconceptedesanció. pagar untotal de 1.000souspelsanomenats corresponents, pertantfinalmentvahaverde L’any 1331,l’abatFontnovapagarelsdiners cia que almenys una vegada no va ser així. no sempre escomplia,perquè tenimconstàn- ment alconselldeCorbera.Aquestpagament van veure ambl’obligació depagarunarrenda- d’aquest momentelsmonjoscistercencs es triarca d’Alexandria i senyorde Corbera. Des IV acceptalacompradeSinyentaJoan,Pa- febrer de1330,mitjançant elqualrei Alfons per raód’unprivilegidonataValència el15de iHonordeCorbera, delaVil·la tanyien alterme domini delmonestirvalenciàdeValldigna, per 7 6 5 4 G G G G arcía arcía ómez arcía Durant elsprimerssegles,Sinyentvaser Encara queelsterrenys formaren partdel , Tomàs. 2008.p.116 O O -O liver liver liver , Ferran.1998.p. 243-245. , . Ferran.1998.p.71-72. Ferran.1998. 4 - feines arribenals600sous. i, finalment,alsegleXVIelsbeneficisamb prou que continuaelseglerendiment vaminvant neficis arribenfinsals2.100sous,però amesura producció eltrobem el1424,quanelsseusbe- propietats deValldigna. Elpuntmésaltquanta una delesgrangesmenysproductives deles a mesuraquepassenelsanys,convertir-se en trobem alsinicisdelsegle XV, peradesprés, i fa al rendiment i productivitat de Sinyent el porades alagranja grangerspassavenllarguesels germans tem- grans quantitatsdematèriaprimera,amésque cultiu, començantaixíun períodededecadèn- es decideixabandonardiferents parcel·les de les propietatsdeValldigna de lesgrangesmenysproductives passen elsanys,convertir-seenuna XV, peradesprés,imesuraque Sinyent eltrobemalsinicisdelsegle que faalrendimentiproductivitatde El momentdemàximesplendorpel el monestiralsegleXIV. pietats ialaimportànciaquetenienperabastir , perl’existènciad’edificisenaquestespro - ceptuant lagranjadeSinyent,Benivaire, Ràfoli deixar d’obrar a les propietats dels monjos, ex- ments decrisidelconvent,enquèesdecideix últim trobem un tracte de favor en un dels mo- visitava toteslespropietats monàstiques.Iper moment enquèunnouabataccediaalpoderi pella alseuinterior, laqualseriausadaenel monàstiques éslapossibleexistènciad’unaca- la importànciadeSinyentfront aaltres granges Altre elementqueensserveix perademostrar ments del’existènciaenellad’unmagatzem. Valldigna, nohemtrobat capmencióalsdocu- que, sibépertanyiatambéalmonestirdela riu Xúqueramigcamíentre SinyentiFortaleny ber eraunaalqueriasituadaalavorasuddel ges delmonestirtrobem aquestasituació.Li- dels campspròxims, però noatoteslesgran- que acompliademagatzemperalescollites als terrenys deSinyentvedonadaperlafunció El momentdemàximesplendorpelque 5 . L’existència d’unedifici 6 7 Enaquestmoment lliures entre 1582i1593. des deValldigna, recaptant-se solament137 minuir finsaconstituirúnicamentl’1%de ren- a lagranjadeSinyent.Elseurendiment vadis- de nou al monestir. Noúnicament aquests decidir sicontinuaramblapropietat ocedir-la llaurar itreballar laterraiquatre anysméspera i quatre derespit, elquesuposaquatre anysde i un mercader durant huit anys, quatre de monjos vandecidirarrendar-la atres llauradors falta d’arbres”. Davantaquestpanoramaels monestir ladescriurancom“Malprocurada, da, comliocorreria aBenivaire. El1696desdel la granjaquedariaendesúsiquasiabandona- Sinyent comatal,pertantpodemdeduirque 12 11 10 9 8 als comptesgenerals. als comptesdelmonestir, quedantaixíinclosos total ielsseusbeneficisdeixaren d’aparèixer cia quearrossegarà alagranjaquasiruïna G C C C G iscar iscar iscar ascón arcía El segleXVInovaserespecialmentboper Del segleXVIIapenestenimnotíciesde P P P O P allares allares allares lvier elegría , Ferran.1998.p.275. , , , Eugenio.1994.p.171 Eugenio.1997.p.357. Eugenio.1997.p.169. , Vicente. 1981.p.262. , Vicente. 8 9 ferm citada al seu terme municipal. citada alseuterme que a partir d’aquest segle la granja la trobem gran importància per a la localitat de Polinyà, cultivaven vinyes.Ésdestacable,itambéde diferents arxiusd’aquestsegles’indicaquees anirà canvianteltipusdecultiu,jaqueenels onament. A mesura que el segle XVIII avance funci- el monestirnecessitésperalseunormal blats idemoreres, cedint,amés,elsbénsque Ginés, elqualhauràdemantenirelscultius a inicisdelsegleXVIIIestàenmansdeVicente nyent ielsseusarrendadors, però sabemque diment vaserde1.3000lliures i2sous francesos, delapropietat deSinyentelseuren- a laguerradeindependènciaenfront dels requeria la monarquia espanyola per a lluitar sitava ingressos peraferfront alsimpostosque quals estrobava elmonestir cistercenc, neces- El 1810laBaronia deTavernes, alsterrenys dels Valldigna ipertantalagranjadeSinyent. el queelsnousarrendataris durantendavant. centra enelcultiudelamorera, iaquestserà gun motiu.Enaquestmomentlaproducció se traslladaren alespropietats deSinyentperal- més d’atendre alsmonjosenelscasosquees trobava) nou,a iconstruirunestableforn l’edifici (demostrant així el mal estat enquèes sinó quetambéescomprometien areedificar nous “propietaris” haviendetreballar laterra, post perdiferents parcel·les dereg enlesquals total de129.000reals, valordelconjunt,com- cia id’origenfrancés,PasqualMaupoeyperun ment seriaadquiridaperunciutadàdeValèn - al poder públic fins que final- l’edifici va tornar ipertant aquesta vendamaiesvaconfirmar quirir-la per240.000reals. Calrecordar que sep MontaneriCebriàRodrigodecidiren ad- seria subhastadapelgenerde1842,quanJo- subhastats públicament.LagranjadeSinyent de bénseclesiàsticsquevanserconfiscatsi Sinyent, foren lesdiferents desamortitzacions l’envoltaven. tant la granja com a tal, sinó els terrenys que demostra laimportànciaqueteniaSinyent,no Durant unsanysperdem notíciesdeSi- El segle XIX va ser clau per al monestir de Però elfetmésimportant, quevamarcar 11 12 , açò 10 13 papers d’història local 14 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER com inclouenerròniament lagranjadeSinyent perexemple,enaquestcastrobems’afirma, s’ha d’agafarambpinces elqueaellaesdiui que, comtotaladocumentacióqueconservem, 14 13 l’alqueria. nimolinsqueanysenrereni forns componien da del’immoblenotrobem descritesnicases, ventari realitzat enaquestaocasióperalaven- estava inclosal’edificació.Destacaqueenl’in- segurament lesdosrestants. única columnaalafaçana,havent-seespoliat així, quejaaquestanysolsesconservavauna l’estat delagranjaainicisdelsegleXX.Sabem, una memòriaqueensajudaaconéixerquinera arqueològiques. D’aquestavisitaconservem es vanestarrealitzant diferents excavacions durant aquestsanys,perlazonadeSinyent, per sabercosesdelpassatdel’edifici,vistque molt interessat en la visita d’aquests erudits i, pietari delagranjaerauntalParra,quevaestar voltants deSinyent.Enaquestmomentelpro - creuant elriuamblabarca queestrobava als podia faltar. L’accés elrealitzaren desd’Albalat, a lalocalitatdePolinyàivisitagranjano d’excursionistes deLoRatPenatdecidiren anar una posadaenvalordel’edificiquan,ungrup plena RenaixençaValenciana, trobem denou en dia. tat originall’edificicomespodriaesperarhui alseues- en peulaconstruccióinopertornar que es tracta d’una restauració per a mantenir mal estatenquèestrobava. Hemderemarcar alitzar unaintervencióal’immoblecausadel putació Provincial deValència vaoptarperre- ni vanarribardelspoderspúblics.El1876laDi- va sentenciar, méssicap,l’edifici. caseros, fins la fatídica pantanada de 1982, que trucció. Aixíitotlagranjavaestarhabitadapels tant elmantenimentenbonestatdelacons- beneficis econòmicsdel terreny agrícola, ino dels posteriorspropietaris vaserl’obtencióde l’edifici. Comerad’esperar, l’interès principal perdent-se alllarg delsanys,quedantendesús tenia lagranjadesdelsseusorígensanaren Sinyent passaamansprivades. R B oca lines Aquesta memòriaésdegranvalor, encara Ja enelsegleXX,concret el1900,en Les iniciativesdeconservaciódelpatrimo- Les funcionsoriginalsdemagatzemque , Rafael.2011.p. 446-449

i B lasco 13 Desd’aquestmomentlagranjade , Joan.1974.p.129-130. 14 ponència, enquècita un ingrés deSalvador privilegi, comindicaIgnacio Matosesalaseua es trobava al’edifici,tractant-sepertantd’un es col·locariaen el moment en què elsenyor servir perasubjectarl’astadelpenó,elqual tat de l’edifici trobem dos pedres que podrien no semblatandescabellada,jaqueauncos- el delme als habitants de Polinyà. Aquesta idea on s’hostatjavaelsenyorquananavaacobrar riós delagranjaenelsseusorígens:eracasa de laComunidadValenciana , trobem unúscu- mensió considerable. metres. Estractapertant d’unedificid’unadi- medieval téenplantaunesmidesde20x8,67 sultat dediferents intervencions iusos.L’edifici carada sotaunasèried’afegitsposteriors,re - cialment, ienl’actualitatesconservaemmas- segle XIII.Ésaquestalaqueensinteressa espe- de Sinyentenelmomentmàximesplendor. medieval i intentar observar com seria la granja de SinyentésmomentviatjaralaValència la històriadegranja ta breu descripcióde l’envolten. tots els terrenys que etat del’immoblei es va fer amb la propi - lenciana d’Agricultors quan l’AssociacióVa- ment, vaserel2011 interessades ell.Final- diferents fundacions fici, intentantbuscar trat interès en l’edi- llarg delsanyshamos- tament de Polinyà al tint-se en ruïna. L’Ajun - degradant-se iconver XXI haestatnul,motiupelquallagranjaanat seus propietaris durantelsegleXXiinicisdel es trobaven apocadistànciadeSinyent. que síforen delMonestirdelaMurtaique mateix alagranjaideles“casesMoncada” a Alzira,seguramentdegutlaproximitat del dins delsbénsdelmonestirjerònim delaMurta Segons l’obraCastillos,torres yfortalezas La construccióoriginalsembladatardel Després d’aques- El manteniment de l’edifici per part dels - l’edifici. Així,les d’aquests vans construcció al construcció com delsarcs baixos cegats, ens serveixen tant delsvans a poderdatar seues formes per adatarla ha servit per ha servit apuntades, segle XIII La forma La moble. A l’exterior sumarien un total de ca- és elques’utilitzacom a portad’accésl’im- excepte l’arc central,elqualcontinuaoberti reixen cegatsambunmurderajolaposterior, d’aquests arcs es mantenen en peu, però apa- inferior del’edifici.En l’actualitatlamajoria aixíunallotjaobertaenlazona xa, formant-se una sèrie d’arcs ogivals situats ala planta bai - ció mésràpidaibarata. qualitat ésevident,pertants’usaaquestaop- estès a la zona, ja que l’absència de pedra de la granja. Es tracta del model constructiu més ra, d’origenmusulmà,compodriaserelcasde que podemtrobar tambéalcastelldeCorbe- jola. Aquesttipusdeconstruccióéselmateix parts sustentadores estanconstruïdesambra- zona. Trobem murdetàpia, mentre queles funció totalmentagrícola,demagatzem. fer amblapropietat iva usar l’edificiambuna ja queprompte elmonestir deValldigna esva l’any1263.PeròVila aquestafuncióduràpoc, L’edifici medievalestrobava sustentatper El tipus de construcció és el típic de la poder datar l’edifici. Així, les seues formes poder datar l’edifici.Així,lesseues formes oberta, però ambafegitsposteriors. cegada, mentre queladel’esquerracontinua columna. Lafinestradreta estàcompletament regular estatdeconservacióiencaramantéla de lestres finestres, solsuna esconservaen l’ha abocataperdre granpartdelselements: funció detrencallums. Lahistòriadel’edifici ble arc ogival,separatperunacolumnaquefa tres finestres apuntadescompostesperundo- separades perunasèried’arcs ogivals. cinc nauslongitudinals i dostrams transversals, Aquesta menuda llotja estaria composta per ria donar-li unamajorimportànciaal’entrada. tractaria del’arc d’accés ipertantesdecidi- dra, seguramentperquè ja enelseuorigenes és la porta d’accés, el qual està fet amb pe- rajola, excepte l’arc central, que enl’actualitat sustentadors del’edifici,iestanconstruïtsamb quatre acadalateral.Els arcs sónelselements torze arcs, cincalapartdavantera iposterior La forma d’aquestsvanshaservitpera La forma A lapartsuperiordefaçanadestaquen 15 papers d’història local 16 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER 15 amb lahistòriacomúdetotselsvalencians. tant aixíelseuvalorhistòricirelacionant-se na lidóna,méssicap,unvalorafegit,augmen- part delseupassatambelMonestirdeValldig - tància quedaclara,larelació alllarg degran nostre abast, però molt poc apreciat. La impor valor aquestmonumenthistòricquetenimal Sinyent, pel que era i pel que és, he posat en de castell,d’autènticafortalesa. coberta estaria coronada per merlets,amanera queesconserveni,amés,aquesta permòdols coberta perunateuladaplana,commostren els da, però aquestanoésl’original, laqualestaria edifici cobertperunateuladadedoblecaigu- conserva al’interior. per unaaltraconstruïdaelsegleXVIIiquees de l’escala medieval, hui perduda isubstituïda dria ser, segonsindicaFedericoIborra,elfinal dels qualsunésdemenorgrandàriaiquepo- des per una galeria composta per cinc arcs, Aquestesdostorrespermòdols. estroben uni- voltes, comindicaladisposicióinclinadadels bitacles d’aquestestorres estariencobertsper és habitualalaresta delaconstrucció. Els ha- en aquestcasdemigpuntinoapuntatscom tibles gràciesal’oberturamésgrandelsarcs, alment inapreciables alavista,però percep - laterals, que flanquegen la construcció, actu- val. Destaquenenaquestafaçanadostorres per construccionsposteriorsal’èpocamedie- cas recau enunpatid’actualúsagrícola,cercat prés del1315. columnes, al segle XIV i més exactament des- medieval, optaperdatarl’obra,oalmenysles Arturo Zaragozá,especialistaenl’arquitectura període delaconquestaJaumeI.Eldoctor ció al segle XIII, emmarcant-ne l’obra dins del cegats, ensserveixenperadatarlaconstruc- apuntades, tantdelsvanscomarcs baixos M atoses Amb aquestrecorregut perlahistòriade L’estat actual de la granja ens mostra un Pel quefalafaçanaposterior, enaquest O rtells , Ignacio.2013.p. 93-100 15 - M G G G C V R M B Bibliografia Fonts documentals oca ercher rines iscar ómez ascón arcía atoses ora 1986. cions Comarcals AlfonselVell LaSafor, Gil-Albert yCentre d’Estudis iInvestiga- y XVIII, señorío delaValldigna enlossiglosXVII Corbera, 1998. de Corbera,Ed.Ajuntament 93-100. eva. Universidad de Valladolid. 2013. P. 2012. Valladolid:- CátedraJuandeVillanu quitectura de tierra en Cuenca de Campos sado, presente yfuturo. Congreso deAr Sinyent”. En:Construccióncontierra.Pa- cano delariberadelJúcar. Lacasade XVII, Alzira,SeparatadeAl-Gezira,1994. nasterio delaValldigna enlossiglosXVIy Secció: Mestre racional. Arxiu delRegnedeValència, València. cià. Barcelona, Ed.Tres iQuatre, 1998. ta, Ed.Denes,2011. nista deLoRatPenat(1880-1911), descobriment delpais.Elcentre excursio- lència, UniversitatdeValència, 1976. 4. greso de Historia del País Valenciano Vol. Monestir de la Valldigna”. lencia, 1981. Valldinga. Publicacions UniversitatdeValència, 2008. Monasterio delaValldigna, . Ed. , C Rafael.Larenaixença valenciana ielre-

P , -O y Tomas. RelacióndelavisitadelReal (València, 14al18d’abrilde1971).Va- P

B añada

L allarés liver O letí elegrí lasco rtells , Alacant, Ed. Instituto de Estudios Salvador. L’ermita deSantMiquel , , Ferran.Cistercencs alPaísValen- Adela.Monjesycampesinos.El , , València, Ed.DiputacióndeVa- , Eugenio.Lasgranjasdelmo- V.: HistoriadeTabernes dela Joan.“Ladesamortitzaciódel , Ignacio.“Desvelandoelar En: Primer con- Paipor - - - 17 papers d’història local 18 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER ROMÀ Juliol de2011 Jesús MªMartínezGiner de Polinyà deXúquer(València) CAP islàmiques i l’emplaçament o contornada delaGranja islàmiques i l’emplaçament ocontornada un “pagi o villae”, del que serien continuïtat les alqueries la possibilitatqueaquest llocalbergara enèpoca romana tacable assentamentromà, la qualcosaensfapensaren trobats, undes- aixícomelcapdeldéuBacusconfirmen València iahores d’araenllocdesconegut. ment d’aquesta peça donadaalMuseudeBellesArts de seguixen senseaclarir-se lescircumstàncies deldescobri- clavament entre elsseglesIiIIIdC,però finsaladata, materials quepodenestablircronològicament aquesten- minat LaGranja.Excavacionsposteriors,hantret alallum en elsterrenys onestroba un edificidelsegleXVdeno- municipal dePolinyàXúquer(València), concretament ològica, procedia delaPartidadel“Gual”,enelterme nació nohihacapdocumentescrit.Aquestapeça arque- déu romà BacusoDionís, d’autoranònim.D’aquestado- seu deBellesArtsValència d’uncapdemarbre del 1. Presentacióimotivaciódel’estudi del déuBacus la UNED(UniversidadNacionaldeEducaciónaDistancia). el mundoantiguo”delPrograma deEnseñanzaAbierta Extracte del treball final delcurs “Elpoderde laimagenen A finalsdelsegleXIXes realitza unadonacióalMu- L E Els materials apareix amb elnastrencat iambulls asimè- güent descripció de l’escultura: Eldéu bacus reproduït perAlbertinipodem realitzar lase- mesura 13cmd’altura. Peldocumentgràfic era demarbre grisenc(F. ArrasaiGil,2004) Xúquer datadelsegle II dC.D’autoranònim, de Xúquer 2. DescripciódelcapdeBacusPolinyà de Juny, delaGeneralitatValenciana. del punt2del’articleIlaLlei4/1998,d’11 la lleiperqualdeudeserresguardat. Parlem motiu d’estetreball, l’apartaidesprotegix de falta d’un estudi a fons i concret de la peça, saparició delcapdéuromà dePolinyàila del BacusdePolinyàsón: realitzar aquestestudiiaproximació alafigura sibles destinsfinalsd’aquestesescultures. pel comerç d’antiguitats,esvaloren comapos- a col·leccionsparticularsdesprés d’haverpassat ta peçadelmuseu.Ladesídiao,inclús,arribar dela desaparició d’aques- lencià”, nos’informa “Escultures romanes desaparegudes alPaísVa- tina, en el treball que realitza Ferran Arasa i Gil seu número XXVd’ArxiudePrehistòria Llevan- Prehistòrica de la Diputació de València, en el cació en2004delDepartamentd’Investigació endavant, però lamentablement fins la publi- sobre estecapdeBacusqueestudiarem més nes documentacionslesqueaporteninformació verdader jacimentromà perdescobrir. Polinyà, una vila romana on encara existisca un El capdeBacusoDionisosPolinyà La inexistència de la denúncia de la de- - - - Els motiusquerealment enshanportata Són diverses les referències escrites i algu-

ocorrent mésdesaparicions. de València, perquè nocontinuen Polinyà delMuseudeBellesArts la desapariciódelcapdeBacus per entitats públiques i, sobretot, peces, inicialmentsalvaguardades desaparició enquèestroben altres Denunciar l’estatdeconservaciói questa peçaromana. Trobar elsignificaticonogràfic d’a- fondre laseuaimportància. ologia escultòricavalencianaidi- a unapeçafonamentalenl’arque - Donar elvalorreal quelicorrespon el seuestudi hoindicadient: cada iafegidaauntors a quènolipertany. En cap deBacusPolinyà, curiosamentmodifi- ra vegadatambélareproducció fotogràficadel vén Tarraconensis, onaméstrobem perprime- (1911-1912) cultura latenimenl’ediciód’EugèneAlbertini primera referència concreta escritasobre l’es- romà en la zona de la ribera del Xúquer. La o descripcionsdelavidaquotidianadelmón d’ús domèstic,noéscausad’atencióentextos dent queaquestaxicotetapeçaescultòrica, Bacus dePolinyà,trobat alsegleXIX.Ésevi- ment anterioralS.XX,quefaçareferència al 1987) enl’apartatdel’apèndixgràficfigura3. rics iRomansdelaRibera”(València. Espanya, professor DanielSerrano Varez “Jaciments Ibè- dels materialsdescritsenl’estudirealitzat pel comuna. Incloemenestetreball lesimatges ca-hispànica, terrasigilataclara“A”iceràmica tura queestemestudiant:Terra sigilatasudgàli- als trobats enlazonaones vadescobrirl’escul- de destacableimportància. es convertixenunapeçaiconogràfica romana poques, perlaqualcosal’esculturadePolinyà ros dePuçol(València), però realment sónmolt Sagunt oelcapdescobertenTrull delsMo- de FonsTurís (València), elcapdeDionís de Dionís trobadacap d’Herma en la partida de lahistòriarecent. Entre ellesdestaquemel semblant quetambéhandesaparegut alllarg província de València escultures degrandària les parets. Delmateixperíodeapareixen enla inclús enl’interior de xicotetsespaisobertsen peristils delesvilescoronant xicotetspilarso manes quemoltesvegadessesituavenenels corava elsambientsdomèsticsdelescasesro- ta figuramitològica Dionís, pelssímbolsicaracterístiquesd’aques- classificar l’escultura,comladeldéuBacuso i concisaiclaraadeterminar ajuden deforma bells idelspàmpols”.Aquestoselementsens un úsabundantdeltrepà enlallauradelsca- tilitzat. ComnomenaArrasaiGil“presentava fulles deparra.Destacaelseucolleleganties- una ratllaalcentre ientrellaçats ambabundants trics. Elscabellspareixen estarpentinatsamb 3. Fonts escritessobreelBacusde Polinyà Fins aladatadehui,nohihacapdocu- Es necessarianomenarlaresta demateri- Amb totaseguretat aquestaesculturade- Esculptures AntiAntiquesdu Con- 19 papers d’història local 20 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER romanes: lència, ons’hantrobat restes arqueològiques com la mésmeridional de laprovíncia de Va- realitza delsterrenys deLaGranja dePolinyà: restes trobades. Transcrivim ladescripcióque geogràfica, materialtrobat icronologia deles d’estos enclavaments,amblaseuasituació cadell-” descriuelsjacimentsromans des delsudriuTúria finsalaserradeBeni- tudi “Relaciónprovisional delesvilesromanes vantina XXVII (València, 2008) amb títol de l’es- en laseuaediciódel’ArxiuPrehistòria Lle- gació Prehistòrica de la Diputacióde València, cia en1932. que realitza delMuseude BellesArtsdeValèn- ja nomencionenl’escultura,enladescripció Martí Oliver(1988)”.AlgunsautorscomTormo, rez (1984),SerranoVárez (1987)iPlaBallester Ballester (1976),Llobregat (1980),MartínezPé- Sanchis (1920,Poulsen(1933),Bru(1963),Pla la descripcióquerealitza EugèneAlbertini: següents autors,però sempre basant-seen en estudishistòrics,sónlesquerealitzen els escriu: le Jucar”. liñá, villajedupartidojudiciald’Alcira,sur “La plusméridionaledeceslocalitésestPo- Albertini anomenalapoblaciódePolinyà apparient pas.Marbre blanc.” de Valence, latêtedivulguesudenvaiglluir de laPaz,en1899(Tramoyeres) .AuMusée “Torse trouvé dans un jarre funéraire, carrer gen derecho delríoJúcar;juntoalpuente Situación: Enlapartidade Gual,enelmar Baixa) 40. Granja,la(Polinyàde Xúquer, laRibera Altres referències alcapromà dePolinyà foret”. erre danslescheveux,quisonttravaillésaut Dionysos. Manquelenez.Couronne deli- haut (nº2).Mabre grisâtre. Hauteur0m,15. placé surletorsedeValence, publiéplus “Tête trové àPoliñá.AuMuséedeValence, Per aladescripciódelBacusdePolinyà Rafael Pérez Mínguez,del Servicid’Investi- - bertini delcapdeBacus. a mésaportalareproducció fotogràfica d’Al- Prehistòria LlevantinaXXV (Valencia.2004), qui el professor FerranArrasa iGil,enl’Arxiude res romanes desaparegudes alPaísValencià” l’escultura dePolinyà,ésl’edició“Escultu- enelseuestudiladesaparicióde que confirma sos ipúblic en general. estiguen controlades ial’abastdelsestudio- peces queesguarden enelsmuseus,perquè blica. Ésnecessaricatalogar idigitalitzarles arqueològiques enelsmuseusdegestiópú- molt importantsobre lasalvaguarda depeces cia, ens ha de replantejar també un aspecte escultura delMuseudeBellesArtsValèn - passar peralt,queladesapariciód’aquesta Imperialistes RomansaHispània.Nohemde rents imodesdelesescultures enelsperíodes tòrica, potportaranousestudissobre elscor neixements sobre l’autoriad’estapeçaescul- etc. Així mateix, la falta de co- determinats, societat, enunllocconcret, ambunscostums conéixerel“modusvivendi”d’una ens permet moment històricenquèlasituem,sinóamés, depensaropràcticareligiosa deluna forma romana dePolinyà,noens mostraúnicament coneixements deseglespassats.L’escultura ge deculte,enspotpermetredesenvolupar ta xicotetaesculturaconcebudacom a imat- romanització enlesterres valencianes.Aques- les diferents modalitats artístiques durantla exemple clardelesfuncionsquevantindre 4. Conclusions Cronología: SiglosI-IId.C. XIV alXVIII. tegulae, ímbricesycerámicadelossiglos hispánica, claraA,cerámicacomúnromana, se haencontradoterrasigillatasudgálica, seo deBellasArtesValencia. Además, onysos, de mármol, que fue donada al Mu- que seencontró unacabeza deBacooDi- tienen noticiasdeesteyacimientopuesto Material: Ya desdefinalesdelsigloXIXse Augusta. 39º11’Lat.Ny0º23’Long.W. cuyos ladossesitúalavilla.Próxima alaVia lugar parte un camino en dirección al río, a glo XV denominado La Granja. Desde este de Albalatseencuentraunedificiodelsi- Però la detotesaquestesinformacions, El capdeBacusoDionísPolinyàésun - la Ribera(Valencia. España,1987). “Yacimientos IbéricosyRomanosde zat perDanielSerranoVarez altreball País Valencià” (2004) cultures romanes desaparegudes al tudi delprofessor F. ArrasaiGil“Es- Archivo dePrehistoria Levantiva,es- Conventus Tarraconensis” (1911-1912). ne Albertini: “Sculptures Antiques du 6. Apèndixgràfic T P A A A 5. Bibliografia renchs érez rrasa rrasa lberini 2004. de laDiputaciónValencia, cio deInvestigaciónPrehistórica Prehistoria LevantinaXXV, Servi- 1911-1912. du ConventusTarraconensis, (Valencia, 2008) ca de la Diputación de Valencia vicio deInvestigación Prehistóri- Prehistoria LevantinaXXVII,Ser 3. Descripciódematerialsrealit - 2. Reproducció gràfica del 1. Reproducció gràfica d’Eugè 2010. Recerques delmuseud’Alcoi, Ribera delriuXúquer(València), nicación en épocaromana a la Poblament ruraliviesdecomu- la Ribera. 1981. IAssemblead’Històriade dels arxiuscomarcals, Valencia, la tipologiadelsdocuments

M i

i

G E G O ínguez ugène il dena il , , F. y Fernando, Archivo Fernando, de , , , Rafael, Archivo de Esculptures Antiques J., Notes entorn de J.,Notesentorn P érez B allester José, - - 21 papers d’història local 22 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER la casade morfologia aigües ideteula. i sobre unpilarcentral,lacobertatambéados tura, quedescansensobre els mursdefaçana presenta dos nivells, encara que de menys al- l’edifici adossatperlacaraoest,aquesttambé notable quelaresta. més altdelcomplexiambunvalorhistòric da adosaigüesambteula.Estractadel’edifici de façana.Lacobertaeraplanaihuiésinclina- cansa sobrei unmurintermedi elsmurs vells, deplantarectangular, onl’estructurades- perunvolum organitzati estàformat endosni- da alvoltantd’unpaticentral. d’edificacions deplantasensiblementquadra- uncomplex l’edifici primarihananatformant un conjunt d’immobles, els quals a través de per l’actualitat lacasadeSinyentestàformada tribució actualenplanta,queenshaarribat.A cessitats decadamoment,latrobem aladis- de novesconstruccions,perferfront alesne- on observemaquestcanvid’úsolanecessitat qual hanestatsotmesos.Elprimersímptoma ampliacions derivadesdelafuncionalitata durant laseuavidaútilunasèriedecanvisi conjunt d’edificishistòricshanexperimentat coneguda alaseuazona,LaGranja.Aquest imatge 1 Més tard, capalsegleXVIIIvaserconstruït L’edifici primitiu està datat al segle XIII-XIV Ens trobem alacasadeSinyentocomés existeix unritmed’obertures perarcs format teula corbasobre canyís. de fusta sobre la façana i pilars centrals i amb s’organitza a dosaigües recolzada amb llistons estructura horitzontalielsistemadecoberta tical, forjatsdefustaambrevoltó ceràmiccom valencià (terra,rajolaical)comestructuraver permursdecàrregaprimari, format ambtapial han seguit el model de construcció de l’edifici agrícola. (Imatge1) serveix de magatzem de l’actual explotació estructura metàl·licaipanelsprefabricats que na imoltmésactualestractad’unvolumamb fusta imursdecàrrega, mentre quelasego- seua caraestestractad’unaconstruccióde ra construccióannexaal’edificiprimitiuperla gons lanecessitat,anavencreixent. Laprime- d’edificis de serveis d’un nivell, que se- forma plex iquetanquenl’espaicentralvénenamb berta continuaadosaigüesideteulaceràmica. centrals imursdecàrrega perimetrals.Laco- L’estructura de fusta descansa sobre bigues amb unaalturamenorqueelsdosanteriors. riors, estractad’unedificidedosnivellsperò major eixlongitudinaliperpendicularalsante- Quant alageometriaexterior delsedificis Aquest conjuntd’edificacionshistòriques Les últimesconstruccionsd’aquestcom- Al segleXIXs’incorporaunnouedificiamb Andreu MartíNadal Enginyer delaedificació - 23 papers d’història local 24 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER de ceràmica han deixat filtrar l’aigua depluja, ocasionant dent desdelacoberta,les principalsqueenstrobem són: des alescobertesials forjats. Seguintunordre descen- re mapadepatologies.(Imatge2) horitzontal dels edificis,aixícomunllavat delsmurs. Veu- han acceleratunprocés dedeterioramentl’estructura La rupturadeteulesilesposteriorsfiltracions d’aigua, ment delescobertesdurantunllarg períodedetemps. principal causa d’aquestes deriva de lafalta de funciona- de degradacióperò síd’unamanerageneralitzada.La d’edificacions sóncomunsatots,noambelmateix grau gatzem agrícola,lespatologiesquepresenten laresta no úsdelsedificis. part perlafaltademantenimentdurantunllarg tempsiel que l’estatadiadehuiéspràcticamentruïnatotal,en seua materialitatiestatdeconservacióactual,esconclou tius relacionats ambelcomerç imercaderies. manera totalmentdiàfanaonestractavendiferents mo- inicis. Bencertésquelaplantaprincipals’organitzava de saber delcaràcterpúblicd’aquestosedificisenelsseus apuntats derajola,actualmenttapiats,però queensfan Cobertes: eldesplaçamentiruptura delesteules Les patologiesmésimportants sónaquellesallotja- Dins delcomplexiexceptuantl’edificidestinatama- Estudiant unpocmésl’edificiicentrant-nosambla cament totselselements estructu- el podriment de la fusta en pràcti - ons. (Imatge3) de cobertalesdiferents edificaci- l’enfonsament departl’estructura ra portantd’aquestaiderivantamb que podriscalafustadel’estructu- imatge 3 Llegenda patologies Estructura horitzontal o forjats: imatge 2.Alçatsur 25 papers d’història local 26 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER molt tardana restauració. da més,però esperaunafuturaino en mode“pausa”,noesmésdegra- realitzat faunsanys,deixal’edifici tructura horitzontal. Aquest treball, apuntalament complet de total’es- provisional i al seu interior s’ha fet un una cobertametàl·licadecaràcter protegit del’accésl’aigua amb amb caràcterd’emergència. Sel’ha mitiu és l’únic on s’ha intervingut davall. amb un possible pas d’aigües al seu la partoestdelcomplex,relacionada humitat aunnivellmoltsuperficial ten capassentament.Solstrobem nat quelesedificacionsnopresen - sembla serbastantacceptable, do- ri, i sense tindre-hi accés plenament, amb elsexistents.(Imatge5) utilitzant materialspoccompatibles paracions puntuals del revestiment clavills, aparició de vegetació i re- de sals,elementsimpropis, fissures, el despreniment devolums.Aparició falta d’adherència, quehaprovocat pèrdua derevestiments, aixícomla interior comal’exteriordelsmursla és acceptable, existeix tant a lacara crítica. (Imatge4) deixant-la davantunasituaciómolt pèrdua desecciódelselements, d’insectes xilòfagshaocasionatla els esforços verticals.Amés,l’atac ticament cap capacitació davant xa aquestselementssensepràc- del’aigua,dei- per lapermeabilitat rals, tantprimariscomsecundaris, En aquestmomentl’edificipri- Fonaments: elseuestat,aprio- Murs: encaraquel’estatgeneral 27 papers d’història local 28 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER La GranjaSinyent La [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] Rosa Montoro Bustamante Iker SantosBlanco Álvaro Romero Ramírez Iñigo Mocoroa Aranzábal Eduardo García-Granero García-Fuster proyecto deintervención estudio patológicoy te alacomarca delaRiberaBaja,pero cipal dePolinyàdelXúquer, pertenecien- nerlo envalor. inmueble, pararecuperarlo yvolverapo- de Agricultores) (1),actuales dueñosdel la asociaciónAVA (AsociaciónValenciana mable colaboración y concienciación de mo, nohabríasidoposiblesinlainesti- sus arcos ocultos.Larealización delmis- aún hoyexiste,respecto asuhistoriay estado dedegradaciónyelmisterio,que de Sinyentseducidosporsuavanzado tamante Montoro, escogimoslaGranja tutorizados porlaDra.Aqto.RosaBus- algún edificio. lógicos yelproyecto deintervención de lesiones y causas de los procesos pato- sistemas constructivos,identificaciónde tudio delosmateriales,análisis de planos,lamemoriahistórica,eles- prende larealización dellevantamiento debe realizar unProyecto Finalquecom- Patología delaEdificación,enelcualse drid realiza todoslosaños elMásterde Resumen La Granjapertenecealtérmino muni- Los autores del presente artículo, La UniversidadPolitécnicadeMa- Análisis, 29 papers d’història local 30 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER como yacimiento arqueológico. Además lazonadonde se sitúaestacalificada ser consideradoBiende Interés Cultural(BIC). vel deprotección parcial y estáentrámitesde tapiados). (Ver Fig. 3,4,5y6).Éstetieneunni- mero dearcos quecontiene (hoylamayorparte el demayoraltura(10,3 m) yporelelevadonú- indica quefueelprimero enconstruirse,porser todos elloselubicadoalsureste, yaquetodo misma formade20mlado.Destacaentre damente, quecontieneunpatiocentralconla drilátero irregular, de 35 m de lado aproxima- estos seagrupanyformanenplantauncua- lúmenes dediferentes periodosanexionados, nacimiento). Xúquer enelquefiguraSinyentcomolugarde bautismo enelArchivo Parroquial dePolinyàdel cido, delqueformaríaparte(existenpartidasde del antiguo poblado de Sinyent,hoy desapare - ra (verFig.1yFig.2).Sunombre podríaprovenir la quesesitúalocalidaddeAlbalatRibe- solo 200delaorillaopuestadelríoJúcar, sobre a 1500mdelnúcleourbanomismo,ytan campos de cultivo en la antigua Partidade Gual, realmente seencuentra aislada,rodeada de Fig. 3.Fachadasur Fig. 1.Planoemplazamiento Actualmente, estáformadoporcincovo- Fig. 4.Fachadanortepatio Fig. 2.Planoemplazamiento Fig. 5.Fachadassuryoeste principal (ver Fig. 7,8,9,10,11,12,13,14,15,16 y 17) principal (ver Fig.7,8,9,10,11,12,13,14,15,16 y17) al cincoensentidohorario comenzandoporel realización deltrabajo,seenumeraron deluno tes periodos.Parasuidentificación durantela conjunto loformancinco volúmenesdediferen- la misma. bre la misma y ayudaría en la conservación de será útildecaraaunafuturaintervenciónso- mejor conocimientodelaGranjaSinyent,que y proyecto deintervención. origen yproceso evolutivo,proceso patológico en lossiguientes puntos: descripción e historia, del Máster. Deestemodo,lohemosdividido tes deltrabajorealizado como Proyecto Final relevantes decadauno lospuntosexisten- azud, casacompuertas. ciano, góticocivil,patologíadelaedificación, 1. Brevedescripción Introducción Palabras claves El objetivo que se pretende es lograr un Como sehamencionado enelresumen, el Este artículo,exponelasconclusionesmás Granja Sinyent,patrimoniohistóricovalen- Fotos: Eduardo García-Granero Fig. 6.Fachadanorte Fig. 14.Huellasenfachadaoeste Fig. 10.Fachadapatiovolumen3 Fig. 10.Plantaprimera Fig. 7.Enumeracióndelosvolúmenes Fig. 15.Interiorp.bajadelvol.2 Fig. 11.Alfizynainelfachadasur Fig. 8.SecciónporelpatioFachadanortevolumenprincipal Fig. 11.Plantabaja Fig. 9.Fachadasur Fig. 16.P. primeradelvolumen3 Fig. 12.P. bajavolumen arcos Fotos: Eduardo García-Granero Fig. 17.P. bajadelvol.3 Fig. 13.P. primera volumenarcos 31 papers d’història local 32 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER ción enseco deelementosmetálicos, quese embebidos enloscerramientos delasmismas. la presencia dearcos aislados, hoycegados de las numerosas intervenciones sufridas, con das exteriores delosvolúmenes3y5,muestra en lacomposicióndeloshuecoslasfacha- está formadoporlasantiguascaballerizas. estaba destinadaalalmacenaje.Elvolumen5 (aún existeelabrevadero) yla superior también 3, enplantabajaerautilizadocomoestablo naje dealimentoenambasplantas.Elvolumen de par-hilera cañizooentabicadoderasilla. madera ycubiertasinclinadasdetejacerámica dinteles arco tabicado múltiple o con listones de gular (elvolumen2converdugadas deladrillo), dicional valenciana:muros demamposteríairre - base alascaracterísticasdelaarquitectura tra- para evitarladegradacióndelvolumen). existe unadechapametálicainstaladaporAVA ser planaconalmenas(referencia (actualmente bicado derasilla,aunqueoriginalmentepudo be eradetejacerámicapar-hilera conenta- llos) ylacubiertainclinadaantesdesuderrum- cerámica (dos deellos apoyados sobre caneci- Sus forjadossonunidireccionales delbovedilla tes tiposdearcos realizados mediantealfices). medio, todosconhuecosenformadediferen - sur, enpartedelostesteros yenelmuro inter muros detapiaenplantaprimera (enlafachada sor) enplantaprimeradesufachadanorteysus 4 apuntadosy2demediopunto)(45cmespe- de arcos tambiéndeladrillomacizo(6entotal: en ambasdirecciones enplantabaja.Sugalería de ladrillomacizo do acaboenelmismo. la cantidaddeintervencionesquesehanlleva- riedad de elementos constructivos que reflejan volúmenes yestáformadoporunaampliava- está elevado50cm respecto alpatio y resto de lar de dimensiones 20,75x8,65m. Su pavimento unaformacasirectangu- tos, molino...).Tiene dudosos (cobro delpasoríoodeimpues- particulares, crianzadegusanosseda...)y cidos (vivienda de los monjes y de diferentes anteriormente hatenidootros diferentes; cono- timo usohasidoeldecasalabranza,pero Por último,elvolumen4, esunaconstruc- Es imprescindible destacarlaincoherencia El volumen 2, estaba destinado al almace- Los volúmenes2,3y5estánconstruidosen De éstedestacansus23arcos apuntados Respecto alvolumen1oprincipal,suúl- (60cm deespesor)trabados - den Cisterciense yesutilizada comoGranja(7). nasterio de la Valldigna, perteneciente a la Or venden susposesionesenelaño1328alMo- contribución enlaconquista(6). tierras ybienesenelpobladodeSinyentporsu el caballero Pere Ferrer deCampedró, recibe en elaño1242,traslaexpulsióndelosárabes, primera referencia sobre laconstrucción(5).Así es elprimerdocumentoalqueseleasociala nido segúnsuencuentros constructivos. Granja, yporotro, laevolución que ésta ha te- tra propia teoríarespecto alusooriginaldela del edificioyexpondremos; porunlado,nues- la información recogida respecto a lahistoria men deloquenosresultó mássignificativode (3), estascuestionescontinúansinresolver. to yesclarecer elusoparacualfueconstruido interés, paraintentardatarelorigendelconjun- teorías, todasellasposiblesyqueposeengran y el conjunto edificatorio incluido con el fin de y elconjunto edificatorioincluidocon elfin ciana deAgricultores (AVA) compró losterrenos senta hoyendía. hasta llegaralgradode degradaciónquepre- hiciera cargo delmantenimientodelamisma, vado dedueños,sinqueningunoellosse rencias, laGranjapasóatenerunnúmero ele- por 129000reales (9). Pascual Maupoey el que terminó comprándola 240000 reales quenuncasellevoacabo,fue pra por Josep Montaner y Cebrià Rodrigo por la Granjafuesubastadaytrasunaprimeracom- rentes particulares (8). como malprocurada ydecide arrendarla adife- re, yen1696,elMonasterio describelamisma a laGranjaquenoesmantenidacomorequie - tal comoserecoge enlascuentas delMonasterio. maquinaria paraeltrabajodelcampo. es utilizadocomoalmacéndeherramientasy construido porelpropietario previo alactual,y apoya enelmuro nortedelconjunto.Éstefue del origen 2. Evoluciónhistóricaehipótesis Tras lamuertedelcaballero, susalbaceas El “Llibre delRepartiment” deJaumeI, Por estarazón,realizaremos unbreve resu- A pesardelasdiferentes investigacionesy Finalmente, en2011la AsociaciónValen- Con elpasodelosañosylassucesivashe- En 1842,enunadelasdesamortizaciones, Pero eldeclivedelaorden influyetambién Ésta esmuyproductiva durante variossiglos - del aguayel pasodelrío(andando y enbarca). nemos: serie de evidencias que a continuación expo- propio (Fig.18y19). como molinoshidráulicosoparaelconsumo funcionamiento diferentes tipos de maquinaria derivación se extrae agua para irrigar, poner en remansa yelevaelniveldelcaucemediantela no retiene completamentesucurso,pero silo una barrera queatraviesaelcaucedelrío,ésta hidráulico, queconsisteenladisposiciónde rios delosdiferentes campos. de lamismaparaelregadío, entre lospropieta- ubicadas enlosarcos, así se controla elreparto mediante la apertura o cierre de compuertas paso delaguaadiferentes canales o acequias derivaciones delosríosypermiteoimpideel que vaasociadaaunazud,seubicasobre las una CasaCompuertas.Éstaesconstrucción rrer deCampedró, cuálessuhistoria? y convertirelinmuebleensusedeprotocolaria. jetivo dellevaracabounaintervenciónintegral lica paradeteneresteproceso, conelfuturo ob- instalar unacubiertaprovisional dechapametá- degradándolo de forma acelerada. AVA decidió cubierta ylaentradaaguacuandollovía,estaba regadío. Elvolumenprincipal había perdido la nada connuevoscultivosynuevastécnicasde establecer allíunafincaexperimental relacio- Fig. 18.Dibujofuncionamientoazud(13) Primero, importanciahistóricadelreparto Esta afirmaciónhasido deducidadeuna Por otro lado,unazudesmecanismo Nuestra teoríaesqueoriginalmenteera ¿Pero antesdepasaramanos dePere Fe- prescindible paraelcultivo. miento yreparto equitativo deesterecurso im- numerosas técnicasparael máximoaprovecha- días (“gotafría”)haprovocado eldesarrollo de quía contrastadasconintensaslluviasenpocos particular climaconlargas temporadasdese- tierras yalsuministro deaguadelríoJúcar. Su sido unaconstantegraciasalafertilidaddesus aprovechamiento agrario delaRiberaBajaha mientos hidráulicos yagrarios. sulmanes tambiénposeían grandesconoci- tendría cabida en esta periodo, ya que los mu- propio delsigloXIV. Nuestrahipótesis también partiment» oporelmainel delafachadasur, referencia antesmencionada del«Llibre delRe- apuntados propios delartegótico(12),porla (S.VIII-XIII) oiniciosdelcristianoporsusarcos de estudiosprevios laasignanalperiodoárabe resida enestacivilización.Aunquelamayoría da “CequiaMaiori”(11). alquería Sinyenttranscurríaunaacequiallama- publicación queenelS.XVIporlastierrasdela Fig. 19.AzudyCasaCompuertasdeAntella.Foto:AdriánChafes 20 y21). como enbarca desdeAlzira hastaCullera(Fig ésta albergaba elúnicopaso delríotantoapie la víaAugustadiscurríaporesazona.Además, dad deAlbalatlaRibera(10)eindicanque sitúan la ciudad romana de Sucro en la locali Júcar (S.IIa.c-S.IVd.c).Existenestudiosque tablecer unared deacequias enlariberadel Desde losprimeros asentamientos,el Luego, noesdescartablequeelorigen Salvador Vercher Lletímencionaen una Los romanos fueron losprimeros enes - - 33 papers d’història local 34 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER aprovechar la fuerzacentrifuga. convexa delcauce,hacia lascompuertas,para mayor superficieysederiva elaguaporlaparte sición diagonalalcursodel ríoparaabarcar una de losríos,seconstruyen lasbarreras endispo- todo azudcumple:serealizan enlosmeandros cumpliría lascaracterísticasmorfológicasque más, laubicacióndeGranjarespecto delrío era unrecurso muyutilizadoenlazona.Ade - tados enelS.XV)(13) (Fig.22), loqueindica do. EstossoneldeRiola,SuecayCullera(da- circunferencia concentro en eledificioestudia- azudes enunradiode11kmsitrazásemosuna de detectarotro modo.Existenhastatres to conelríoseperciben aspectosimposibles acequias. ración conotros azudes y elantiguopasode Fig. 22.MapadeazudeslaRiberaBaja (Foto realizada porelperiódicoLasProvincias) Fig. 20.AzuddeCarcaixent. Permitecruzarelríoapieyenbarca Segundo, ubicación geográfica y compa- Si miramosdesdelasalturaslaparcela jun- y eranconsiderados motores dedesarrollo en conocimientos tantohidráulicos comoagrarios den Cisterciense) yestudiopatológico. por parte del Monasterio de la Valldigna (Or la formulacióndepresente teoría. Granja, sontambiénhechosquehanllevadoa tente ysitúaelpasodeéstasporlazona Fig. 28), que representa la red deacequias exis- Medina, firmadopor Tomás dePlanes(Fig.27y bado de1763-65JuanRoxasyCasimiro y oestedelconjunto(Fig.14),asícomoelgra- 23,24,25 y26). también dispone de casa compuertas (14)(Fig. compara conelazuddeAntella,yaqueeste ber sidounodeloslimitesladerivación(se Fig. 23.AzudAntella Fig. 25.GranjaSinyent Fig. 21.Mapadelprobable pasoromano delJúcar(14) Esta orden religiosa, destacabaporsus Tercero, adaptacióndeledificioenGranja Los arcos embebidosenlasfachadaseste El antiguocaminodelaGranjapudoha- ja Sinyent(Foto:Eduardo Gay) Fig. 26.AntiguocaminoGran- sala2500 (viajeros.minube.com)) Fig. 24. AzudAntella (Foto de - jibe bajotierra quepudoserconstruido cuando te rellenos antrópicos o alaexistencia de unal- es laeliminacióndeantiguas acequiasmedian- estudio patológico,una delasposiblescausas (Fig. 31y32).Comoseindicará enelpuntodel por capilaridadenlabase delosmuros ypilares ja laelevadapresencia dehumedadconstante parte delmonasterio(15). haber sidounadelasrazoneslacomprapor regar susterrenos. Suexistenciaprevia podría agua, tantoparaconsumopropio comopara la construccióndeunazudparadisponer continuación, unadesusprimerasaccionesera vo asentamientoeralaproximidad aunrío.A ción imprescindible parala eleccióndeunnue- los territoriosdondeseestablecían,Unacondi- Fig. 31.Mapadehumedades.Fachadasur (Foto: Eduardo García-Granero) Fig. 29. Poz ubicado en la fachada norte del volumen principal dina yJuandeRoxasfirmadopor Tomás dePlanes(1763-65)(16) Fig. 27.GrabadoRealAcequiaJúcar. RealizadoporCasimiro Me- La realización delestudio patológico, refle- tenidos delanálisis constructivo. de larecopilación bibliográfica ylosdatos ob- realizado traselestudiodelosdatosrecogidos Fachada nortevolumenprincipal Fig. 32.Mapadehumedades. Fig. 30.Ejemplodeqanat(20) Roxas yfirmadopor Tomás dePlanes(1763-65)(16) la RealAcequiaJúcar. RealizadoporCasimiro MedinayJuande Fig. 28.ZoomenlazonadeGranjaSinyentsobre elgrabadode 3. Evoluciónconstructiva encargadas deconfirmarlaodesecharla. requerirán técnicasmássofisticadasyseránlas con másprofundidad enelfuturo. Estudiosque pruebas objetivas,paraqueéstaseaestudiada nuestra hipótesis,pero síquehaysuficientes mediante un“qanat”(Fig.30). Éste estáconectadoalrío,presumiblemente la fachadanortedelvolumenprincipal(Fig.29). relación conelpozobajo unodelosarcos de se eliminóelhipotéticoazud(16)ypodríatener La siguienteestimación subjetiva,seha Como conclusión,nopodemosconfirmar 35 papers d’història local 36 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER cela (volumen 4)(Fig.46). un almacénparalamaquinaria yherramientasparaeltrabajodelcampo, situadoalnortedelapar estancias adosadasaledificio principalocupandopartedelascaballerizas (Fig.47). la puertadeaccesodesde elpatio(Fig.45).También enestaetapaseconstruyen dospequeñas vivienda, (aunquelosmonjes tambiénpodríanhabersidolosartíficesde dichaactuación),ysecrea esta etapaeltapiadodelosarcos tantosuperiores comoinferiores porque pasaaconvertirseen ta elaño1982,cuandotraslaPantanadadeTous, esabandonada porsusinquilinos.Asociamosa Quinta etapa:Vivienda. revelan lashuellasdeantiguosarcos yhuecosenlosmuros. pios delsigloXIX,pero comoantessehamencionado,éstarealizó sobre preexistencias talcomo hoy. Existenañosmarcados ensillares delafachadaesteyoestequedatanintervenciónaprinci- actuación, se construyen el resto de volúmenes que conformanlaparcela taly como losconocemos pleta elmuro exteriorde la galeríahastaalturadenuevacubierta.Porúltimo,enunatercera una cubierta inclinada a , se abre el arco de medio punto en una delas torres y se com - cubierta aunagua.Mástarde, enunasegundafase,seeliminalacubiertaplanaexistente,realiza Ésta estabaformadaporcuatro arcos apuntados,yunodemediopunto,sobre losqueapoyauna imposible fecharconexactitud,porloquesehadivididoentres fasesdiferenciadas (Figura42,43y44). producen muchoscambios ymodificaciones,queporlainexistenciadeinformaciónhistórica,hasido na hastaelsigloXIX,cuandotrasladesamortizaciónpasaamanosprivadas.Duranteestaetapa se Cuarta etapa:MonasteriodelaValldigna. este paracolocarunestandarte(Fig.40). los beneficios recogidos por elcobro delpasorío(Fig.39).Destacanlasmoldurasdelafachada fachada norteylosextremos delamisma(Fig.41). un caráctermásdefensivo.Sepuedeapreciar laseparaciónentre lagaleríadearcos centraldela la etapaanterior, pero sediferencia deéstaporque serealizan cambiossignificativoseneledificio. Tercera etapa:Fortificación. por elexterior, ylos“festejadors”porelinterior(Fig.37). como loshuecosgeminadosdelafachadasur, concolumnasdepiedraamodomainel(Fig.8) para usoprivadodelseñordelastierras.Estecarácterselodanalgunoselementoscaracterísticos fase sedotaaledificiodeuncaráctermásseñorial,mediantelaconstrucciónvariasestancias (17). La otra crujía simplementese cubre con el mismotipo de cubierta plana (Fig.36 y 38). En esta las tierrasaquepertenecelaGranjaSinyentpasanformarpartedeCorona deAragón. Segunda etapa:LaBarca deCorbera. sobre unasuperficiemayor(Fig.33,34y35). ladrillo yelmuro detapiasuperior, oelarco delafachadaeste,queindica éstosseextendían fuerzos (comoelcaucedeuncanal).Esimportanteremarcar lajuntaconstructivaentre losarcos de y su disposición para trabajar en dos direcciones capacitan la estructura para resistir grandes es- Primera etapa:¿AzudyCasaCompuertas? A pesardelabandono edificio,loscamposdecultivosemantienen enuso,yseconstruye Comprende desdequelacasaessubastadaen1842ypasaamanosdedueños privados,has- En laprimerafase,seconstruyegaleríaqueuníalasdostorres delosextremos deledificio. Transcurre desde el siglo XIV, desde la adquisición de la Granja por el Monasterio de la Valldig- Esta modificación podría deberse a lanecesidad deprotección frente a posibles saqueosde Se añadenenlaplantasuperiordostorres alosextremos del edificioloquedotaal de Presumiblemente, tienelugartansolounosañosdespuésdelasintervencionesdescritasen Se construye una primeraplantadesolo una crujíasobre los arcos existentesenplantabaja Durante lossiglosXIIIyXIV, traslareconquista delReinodeValencia porlastropas deJaimeI, A esteperiodopodríanpertenecerlosarcos deplantabajadelvolumenprincipal.Suespesor - 5ª 4ª 3ª 2ª 1ª Fig. 45.Etapa5 5ª Fig. 42.3ªactuación 4ª Fig. 39.Etapa3 3ª Fig. 36.Etapa2 2ª Fig. 33.Etapa1 1ª (Foto: Eduardo García-Granero) Fig. 40.Moldurasparaestandarte (Foto: Eduardo García-Granero) Fig. 37.Festejador (Foto: Eduardo García-Granero) Fig. 34.Huellaarco enfachadaeste (Foto: Eduardo García-Granero) Fig. 46.Naveparaalmacenaje Fig. 43.4ªactuación Fig. 41.Separacióngaleríaarcos centralyextremos Fig. 38.Disposicióndecanecillos Fig. 35.Evidenciasdelaetapa1.Fachadaeste (Foto: Eduardo García-Granero) Fig. 47.Caballerizasvistasdesdepatio Fig. 44.5ªactuación 37 papers d’història local 38 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER rellenos antrópicos, muchomenosimpermea - a laeliminacióndeantiguas acequiasmediante que lapresencia dehumedad podríadeberse del mismo,evitaríalacirculación delagua,así 7 mdelimosarcillosos. La impermeabilidad m detierravegetalybajo ésteunestratode terreno estabacompuestoporunestratode1 encontraba a3,5mdeprofundidad yqueel geotécnico determinóqueelnivelfreático se puede deberseadiferentes motivos.Elestudio te enlaglobalidaddelconjunto,cuyacausa la humedaddecapilaridadconstante,presen- va erosión física.Yporotro lado, sobre todo, los diferentes elementosprovoca suprogresi- suras existentes. La interacción del agua con los aleros yelelevado número degrietas y fi- de las fachadas y cubiertas, el poco vuelo de filtración. Éstassedebenaldesprendimientos son porunladolapresencia dehumedades la degradaciónaceleradaelinmueble. de inundacionesalolargo deltiempofavoreció con losdañosprovocados porelgrannúmero de la cubierta. La ausenciadela misma junto bierta pordeformaciónypudricióndelospares mantenimiento provocó eldesplomedelacu- patológico. localización, suposiblereparación ysuproceso recogen lascausas,elestado delalesión,su cas ymecánicas,sehanrealizado fichasque han divididosegúnsuorigenenfísicas,quími- sufre eledificio.Paralaclasificación deéstasse han sidolabaseparadeterminarquelesiones to enellaboratoriocomopropio edificio, acompañado delarealización deensayostan- mentos ymaterialesquecomponeneledificio, de lesiones,elestudioexhaustivolosele- 4. Análisispatológico con laGranja(Fig.50). planta primera.Ademásrecuperan laantiguatomadelRíoJúcarquepodríateneralgunarelación bilización enelqueseconstruyelacubiertametálicaactual(Fig.48y40)apeanlosforjadosde rioro delosedificiosesbastantenotable,porloqueenelaño2014se realiza unproyecto deesta- por larestauración y recuperación del mismo.Debidoasuabandonodelosúltimosaños,eldete- de cultivosexperimentales.Desdeelmomentolacompra,AVA muestrainterés poreledificioy tierras decultivocolindantes,porlaAsociaciónValenciana deAgricultores (AVA) paralaproducción Sexta etapa:AVA. Como lesionesfísicas,lasmásimportantes El pasodeltiempojunto con la falta de El levantamientodeplanos,losmapas Tras casi tres décadas de abandono, en el año 2011 la Granja Sinyent es adquirida, junto con las trato, humedad, temperaturaeiluminación particulares relacionadas conelphdelsubs- de estossetienenque darunascondiciones organismos (Fig.57,58y59),paraeldesarrollo por flechaantesmencionada. Lapresencia de dad estructuralyse potencia su deformación los forjados.Estoselementospierden capaci- como de las viguetas de madera que forman drición depares yrastreles delacubierta,así dad presente. son tambiénconsecuenciadelaelevadahume- una elevadapresencia deellas.Lasexistentes de lasdiferentes humedades(Fig.40y41). imagen muyprecaria. Estos sonconsecuencia tos particulares que generan en el edificio una tanto deacabadoscontinuoscomoelemen- como lagrancantidaddedesprendimientos resistencia de estos por el paso del tiempo. Así tos comoforjadosydintelesporlaperdida de principal yensufachadanorte. considerable enelmuro centraldelvolumen Destacan lapresencia de grietasdetamaño traba entre diferentes elementosconstructivos. ción traslaperdida dela cubiertaolafaltade de temperaturaporlafaltaatadoencorona - latación ycontracciónproducidos porcambios la falta deoposición a losmovimientos de di- 54,55 y 56). La causas principales de éstas son mero, existennumerosas grietasyfisuras(Fig. 52 y53). tra porelterreno yasciendeporellos(Fig.51, favorece laascensióncapilar, yaqueelaguafil- falta deprotección enelarranquedelosmuros, ja. También laausenciadepavimentacióny presencia deunaljibeconstruidobajolaGran- bles, quesípermitenelpasodelfluidooporla Dentro deellas,cabemencionarlapu- Respecto alaslesionesquímicas,nohay Segundo, laflechadediferentes elemen- En cuantoalaslesionesmecánicas.Pri-

6ª Fig. 57.MohoenV1 Fig. 54.Desprendimiento humedad Fig. 51.Mapadehumedades.Secciónporelpatio Fig. 48.Cubiertaprovisional 6ª Fig. 58.DetritusdeinsectosxilófagosenV3 desde elinterior Fig. 49.Cubiertaprovisional vista Fig. 55.GrietaenV1 humedad Fig. 52.Desprendimiento (Fotos: Eduardo García-Granero) Fig. 50.Antiguatomadelrío Fig. 59.Avisperos enV1 del V1 Fig. 56.Griegaenfachadanorte humedad Fig. 53.Desprendimiento Fotos: Eduardo García-Granero 39 papers d’història local 40 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER las necesidades denuevousolos edificios. plen conlasexigenciasde lanormativaactualy riencia similaralosoriginales, pero quecum- estado, sesustituyenestos porotros conapa- los edificios están, ensu mayoría, enmuy mal entrada deluzalinteriordelvolumen. el relleno delosarcos quepermitiráunamayor las pilastras de los inferiores, así poder eliminar arcos superiores ytransmitirlas directamente a la fachadanortepararecibir lascargas delos gón armado,alaalturadeplantaprimeraen de unamayorestabilidadalconjunto. mientos entre ellosylograr, deesemodo,dotar mediante hormigónarmadoqueateloscerra- zunchado delacoronación delosvolúmenes fachadas. rales, frente alahumedadytratamientodelas se pueden resumir en intervenciones estructu- mortización. Lasactuacionesmásimportantes, pudo haber tenido en el momento de la desa- inmueble yrecuperar laimagen quelaGranja ción, volveraponerenvalorlaestructuradel micas. Las actuaciones van todas en una direc- las mismas,tantomecánicas,físicascomoquí- a eliminarlascausasdelesionesyreparar AVA. (Fig.60,61y62) aproximación delafutura sedeprotocolaria de ron unashipótesiscomoválidas yserealizó una o quehaybajoella.Paraeltrabajoseadopta- mente, quecomposicióntienenloscimientos cados, parasaberquealturateníaéstaoriginal- una serie de catas o procedimientos mas sofisti- estudio delsubsuelodelaGranja,mediante realizarla deformaóptima,seríanecesarioel una propuesta deintervención.Aunquepara 5. Intervención tapia delvolumen1. de grancantidadavisperos enlosmuros de conforman elforjadodelvolumen3,además en diferentes vigasyviguetasdemaderaque el ataquedeanimales,comoinsectosxilófagos, de lascubiertas. puntos delasfachadas,asícomoenlamayoría ganismos comomusgosymohoendiferentes específicas talycomoocurre enlaGranja.Or Tercero, dadoquelosforjadosactualesde Segundo, unzunchotambiéndehormi- Las estructurales incluyen, primero, el El proyecto, está dirigido principalmente Como últimopuntodeltrabajo,serealizó Por último se detectan de forma localizada - y enlucidos una vezeliminadaslascausas. Los limpian, saneanyseaplican nuevosmorteros de los cerramientos por el pasodel tiempo, se y recorridos originales.Respectoaldesgaste dos, de este modo se recupera la luminosidad fachada. Seliberanlos arcos yhuecostapia- cerámicas deledificiooriginal. por lanormativaactual.Sereutilizan lastejas diciones deconfortyhabitabilidadexigidas dad valenciana recubierta, adecuada alas con- se realiza unacubiertatradicionaldelacomuni- se reconstruyen otrasnuevas.Comosolución cidas porfiltración,seeliminanlascubiertasy y permitiendosuregistro ysumantenimiento. del terreno paraevitarlaaparición dehumedad una alturade1m.,favoreciendo laventilación cios. Elforjadoseelevasobre elniveldelsuelo forjado sanitarioenlaplantabajadelosedifi- pletar lasdosúltimassoluciones,serealizará un conducen a la red de saneamiento. Para com- muros. Elaguaserecoge consumideros quela ción deaguaalterreno y queasciendaporlos y portodoelpatiointerior, paraevitarlafiltra- cho en el perímetro exterior de los volúmenes bajas oalmismoríoparasuevacuación. reconducir elaguahacia zonasdecotasmás y sedrenarán mediantetubos dedrenaje para mediante unestudiodelazonacongeorradar marca elnivelfreático. Selocalizanestasaguas, circula porlasantiguasacequias comolaque el aguaexistenteensubsuelo,tantolaque ciones. Eldrenaje delterreno paraeliminar por suparte,recogen otro abanicodesolu- de maneraconjunta. grieta paralograrqueelmuro sigatrabajando intervendrá enlalesiónmediantecosidode provocado lapérdida materialesdelmuro, se Por otro lado, en las grietas cuyo alcance no ha nas deuniónserealizará unajuntaconstructiva. obra yconunmortero noexpansivo.Enlaszo- de lagrietaconelementosrecuperados dela se realizará unareconstrucción enelcontorno ponentes delmuro, comoladrillosomortero, cuyo alcance ha provocado la perdida de com- mismas. Porunlado,sobre aquellasgrietas realizar elzunchosuperiorseactúasobre ellas vez eliminadalacausaquelashaprovocado al Por último, respecto al tratamiento de la Para hacerfrente alashumedadesprodu- Se realiza una pavimentación de 3 m de an- Las intervencionesfrente alahumedad, Cuarto, lareparación delasgrietas.Una (3) (2) (1) Referencias sea demuchosmás. tipo deactividad,esfundamentalparaquelo pronta rehabilitación, asícomoqueacojaalgún ha sidotestigodetantossigloshistoria.Su conocer estajoyadelaculturavalenciana,que lizados portantaspersonas, sirvan para dara reemplazadas porotrasnuevas. tanto exteriores comointeriores, queserán cerámicas con inclinación, y las carpinterías, dañados, losalféizares, sustituidosporpiezas serán reconstruidos sustituyendo loselementos constructivos singulares como losdinteles,que Se llevaránacabointervencionesenelementos dad ycompatiblesconlospropios deledificio. nuevos materialesseránresistentes alahume- Fig. 60.Secciónresumen delasintervencionespropuestas ñoría deCorbera). documentado elpasodel mismoporlase- estar ligadoalcobro delpasorío(está I. Matosesdefiendeque suorigenpodría figura Sinyentcomolugar denacimiento. Parroquial dePolinyàdelXúquerenelque Existen partidasdebautismoenelArchivo avances enelarea delaagricultura. tal paralainvestigacióndelosdiferentes Ha establecidoallíunaFincaExperimen- Esperamos quetodoslosesfuerzosrea - Renders realizados porIkerSantosBlanco Fig. 61y62.Fotomontajedeposibleintervención. (5) (4) cia: Ed.Tres iQuatre. Página35. Valencià: ElMonestirdeValldigna”, Valen- García Oliver, F. 1998.“Cistercencs alPaís ciones. realizada comosumadetantasinterven- ta, nosonconcluyentes en unaedificación Éstos estudiosparciales, atenerencuen- terreno ylabúsquedadeingravidez. de losesfuerzosmediantenervioshastael cm deespesor)contrastaconlaconducción apuntados. Pero la estructura de éstos (60 tico civil,entre otrascosasporsusarcos Es considerado pertenecienteal estilo gó- mueble perteneceríaalsigloXIIIoXIV. de piedraGerona yporlotantoelin- mainel del alfiz central de la fachada sur es en laprimeramitaddelSigloXIV”)queel Gerona empezaron aadquiririmportancia tandarizados yelementosdepiedra producción ycomercialización deejeses- denses deaplicaciónarquitectónica” (“La en “Losmaterialesprefabricados gerun- sándose enellibro deFrancesca Español para catalogacióndeledificiodefiendeba- Federico Iborradefiendeensuinforme zas paralacolocacióndeunestandarte. presencia, enlafachadaeste, deunaspie- sible residencia señorial basándose enla Por otro lado,Iborra.Floasociaaunapo- 41 papers d’història local 42 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER (14) (13) (12) (11) (10) (9) (8) (7) (6) compuertas. Elazudtieneorigenárabe y to portres arcos correspondientes atres un puentedeladrillo macizo compues- Casa Compuertasque se asientasobre la Ribera” “1.Agua, territorioycultura delregadío en agrarios. ta, ya que éstos no tenían conocimientos goda (S.V-S.VII) sinuestrateoríaescorrec- Es pocoprobable queseadeépocavisi- d’alzira. ments delsegleXVI”.Arxiumunicipal de lasèquiaMajorCorberaacomença- Vercher Letí, Salvador. 2014. “El naixement 1294, esfamenciód’una“CequiaMaiori”. A lesterres del’alqueria deSinyent,en Vintihuitena. ro-romanos descubiertosenL’Alteret dela Entre otrascosasporlos yacimientosibe- Valencia: UniversidaddeValencia. congreso dehistoriadelPais Valenciano)”. ció delMonestirdelaValldigna. (enPrimer Brines iBlasco,J.1973“Ladesamortitza- ción deValencia. campo valenciano”,Valencia, Ed.Diputa- glos XVIyXVII.Cambiocontinuidadenel Ciscar Pallares, E.1997. “La valldignasi- dad”. Alicante:UniversidaddeAlicante). rona deAragón:Arquitectura ysostenibili- en los monasterios cistercienses de la co- Jorge Manuel. 2012. “Sistemas hidráulicos puntualmente las visitaba”. (López López, cuentas almonjecillerero ocellerarius,que de dirigirlaexplotación,yasuvezrendir granjero, queeraelconversoencargado te delos cuales estaba el grangiarius o pequeña comunidaddeconversosalfren- propiedades, yenlasquesealojabauna explotaciones agrariasqueagrupaban damente respecto deéste.Setrataba distancia de no más de 12km aproxima- se sitúanentornoalmonasterio,yauna de donacionesporpartelanobleza, “Dichas granjas,producto ensumayoría zas paralacolocacióndeunestandarte. presencia, enlafachadaeste,deunaspie- sible residencia señorialbasándoseenla Por otro lado,Iborra.Floasociaaunapo- ñoría deCorbera. documentado elpasodelmismoporlase- estar ligadoalcobro delpasorío(está I. Matosesdefiendequesuorigenpodría I I I G E AAVV Bibliografía (17) (16) (15) borra borra borra sp ascón añol Xúquer”. de Catalogación de Edificio en Polinyà de del arte23(II):469-485. los siglosXIIIyXV”.Anales delahistoria del monarca enelReinodeValencia entre tipológica residencial yecosdelpalacio de laplana:UniversidadJaimeI. tas del XIX Congreso del CEHA. Castellón Las artesylaArquitectura delPoder, Aca- lencia yMallorca duranteelsigloXIII”,En palacio delmonarca enlosreinos deVa- Valldigna. tiva AgrícolayCajaRuraldeTavernes de nense”, Tavernes deValldigna: Coopera- dad deLleida.77-119. val enlaCorona d’Aragó.Lérida:Universi- (siglosXIII- XV)”,InL’artista-artesà medie- gerundenses deaplicaciónarquitectónica. te. Comunidad Valenciana”. Valencia: Levan- lumen principal). existen troneras en el muro central del vo- el levantamientoplanimétrico(aunquesi haber encontradorestos de éstas durante toses, C.MiletooF. Iborra,apesarde no análisis delosestudiosprevios deI.Ma- de almenasylacubiertaplana,trasel Se haconsiderado la anterior existencia meable) entre lascotas-1y-8m. cia delimosarcillosos (estratomuyimper cota de3mbajotierraasícomolapresen- El estudiogeotécnicosituabaesteauna Universidad deAlicante. quitectura ysostenibilidad”.Alicante: tercienses delacorona deAragón:Ar temas hidráulicosenlosmonasterioscis- López López,Jorge Manuel.2012.“Sis- inferior. (www..es) en concordancia conlosarcos delpuente del canalestáncompuestosportres arcos fachadas perpendiculares a la dirección gitud, 27piesdelatitudy21altura.Las de planta rectangular con 54 pies de lon- ésta esunaconstruccióndelaño1737y . 1996. “C , B , F. 2013.“Corte ycortesanos:Evolución F. 2012.“Laimagenylaarquitectura del , , V. 1996,“Florones delSeñorioValldig- F. 1999, “Losmateriales prefabricados ernard , F. paraelexpediente “Informe astillos , torres yfortalezasdela - - C L L V M M M ópez ópez ercher onfederación atoses ileto ileto group, 2015)269-276. and future” (London:Taylor andfrancis 2015. “Earthen architecture: Past, present C grafia. 1-24. sitat deValència. DepartamentdeGeo- historia valencianos d’alzira. çaments delsegleXVI”.Arxiumunicipal de la sèquia Major de Corbera a comen- eva. UniversidaddeValladolid. 93-100. 2012. Valladolid:- CátedraJuandeVillanu quitectura de tierra en Cuenca de Campos sado, presente yfuturo. Congreso deAr Sinyent”. En:Construccióncontierra.Pa- arcano delariberadelJúcar. Lacasade dernos. ibérica”. España: argumentum y tc cua- restauración delatapiaenpenínsula Alicante. sostenibilidad”. Alicante:Universidad de de lacorona deAragón: Arquitectura y dráulicos enlosmonasterioscistercienses G L uadernos , C., ópez Camilay

ómez

O L letí

rtells V , Jorge Manuel.2012.“Sistemas hi-

egas entorno

, 17. “E 1974. A. Salvador. 2014.“Elnaixement

hidrográfica

de . , F., Ignacio.2013.“Desvelandoel L

os V georafía G egas

canales al arcía J , Fernando. 2010.“La Fernando. úcar l

S del origen

oriano N romanos ”. umero J úcar

de ., C L., 15, . “01.V

” los V Univer ristini alencia

riegos ida V. V.

e - - :

C C G M V www E B V www www starli ercher egas rines iscar onfederación arcía embrano . . . lencia: UniversidaddeValencia. greso dehistoriadelPais Valenciano)”. Va- Monestir delaValldigna. (enPrimercon- Ed. Tres iQuatre. 35 lencià: ElMonestirdeValldigna”, Valencia: http://cronistadeantella.blogspot.com.es plan bera: AjuntamentdeCorbera.74-75 en l’èpocadeJaumeI(1238-1276)”,Cor ográfica deGeografíayCienciasSociales. Barcelona. Revista:Biblio3w. RevistaBibli- Sucronense en Valencia”. Universidad de (COACV). 2014. quitectos delaComunidadValenciana Valenciana”. Valencia: ColegioOficialAr arquitectura tradicionaldelaComunidad taurar: Unmanualderestauración dela Ajuntament d’Ajuntaments.357. ciano”, Valencia: DiputaciódeValencia. Cambio ycontinuidadenelcampovalen- laverdad dival antella , c

, F.,

i E. 1997 “La valldignasiglos XVI y XVII. h B O

, L M., Estarlich, R. “El rey Jaime I y Antella”. M.,Estarlich,R.“Elrey Jaime IyAntella”.

lasco liver letí p . M

es ara T ileto ena . , es S. 2009. “La senyoria de Corbera , .

F. 1998. “Cistercencs al PaísVa- es defender ,

J.1973“Ladesamortitzaciódel , hidrográfica JoanCarles.2012.“Toponimia , C.2014.“Aprendiendo ares-

la R ivera

del ”. J úcar “02U . n - -

43 papers d’història local 44 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER PRESENTE tre losyaconocidos enAlzirayCullera. Enlas porque fueundestacadopasodelríoJúcaren- rías quedeéldependían. trolaba, gestionabaydefendíalared dealque- de elCastilloCorbera, eraelHisnquecon- mantuvo almenosdesdeépocaislámica,don- Magnánimo. por privilegiootorgado porelrey Alfonsoel y Honor de Corbera, en 1418 se denominó Vila del Señorío de Corbera, que tuían el término da, Polinyà,Nacla,Beniacir, etc.)queconsti- Benilotja, Othos,Fortaleny, Matada,Montca- Aytona, Ariola,Monçalbà,Corbera,Alcudia, junto deasentamientospoblacionales(Llíber, o deCorbera. 1. Sobresusorígenes,laBarcadeAlbalat El Lloch de Sinyent, formaba parte un con- El Lloch de Sinyent, formaba El lugartuvounaimportancia significativa El modelo de organización territorial se

de la Casa de Sinyent Inspector de patrimonio de los SSTT deCulturalaG.V.Inspector depatrimoniolosSSTT Máster en Conservación delPatrimonioMáster enConservación Arquitectónico. y futuro pasado, Arquitecto yTécnico Ignacio MatosesOrtells email: [email protected] ción, porlo que eslógicopensar seredu- del aguaJúcarno impidiesen sunavega- de JaimeIsecuidó quelosposiblesusos era posible,secruzabaen barca. Enelreinado tía elpasoapieoencaballo. Cuandoestono yent, donde la poca profundidad- del río permi partida enlaqueseencuentracasadeSin- madas guales,curiosamenteasísedenominala cavalgada.” seixanta sarraïnsquehipresem entre totala tan sollevadaquenohipoguempendre sinó e estiguemaquíQuatre dies.Eeralaguerra ribera deXúquer;eanamapassarAlbalat nostres azemblesetrobam nostra algaraen lo tro almatí;equanvim que novenia,cargam cabalgada a la Ribera del Júcar: “E espeream- el puntoescogidoparaatravesarríoensu crónicas delrey JaimeIyasedescribecomo Era habitualelpasodelríoporzonaslla- luadas en510 sueldos.” reportaba unasgananciasconsiderableseva- El pasodepersonasy mercancías oganados parece queelpasosesituabaenlaprimera. ciones paralabarca, Polinyà,RiolaoFortaleny, quierdo delJúcar. Delastres posiblesubica- hacia viablelacomunicaciónconelmargen iz- la , esto es, el paso que drán unosbeneficiosde16sueldosymedio de , de los que se obten- serán el horno “Otrosdo posteriormente privilegiosreales molinos, barca…)”- nopolios (hornos, afirman muy por encima de la explotación de los mo- del SeñoríodeCorbera,enelaño1263,“… cia históricadeestepasodelríoJúcar. pavimento depiedrayquedenotalaimportan- cipio, Al-Bãlatqueenárabesignificacalzadao casco histórico,oelpropio nombre delmuni- “carrer delabarca”, élmáscercano alríodel partida delgual,dondeseencuentralacasa,el nimos queverificanlaexistenciadelpaso, Como hemosvistoexistennumerosos topó- con una trama ortogonal al “carrer del pont”. de Hierro, 1918,cuandoel municipioseamplía yent. Esapartirdelaconstruccióndelpuente histórico está orientado hacia la casa de Sin- municipio deAlbalat,sedetectaqueelnúcleo del ríoapie. jeran lasopcionesdeencontrarzonaspaso Salvador Vercher comentalarecaudación Analizando laimplantaciónurbanadel vos usosdel edificio. dad fueadaptadoconstructivamente alosnue- menos ensusorígenes, yaqueconposteriori- lación deledificiocon el pasodelríoJúcar, al del Júcar. La Casa de Sinyent”, sobre la vincu- de Sinyent“Desvelando elarcano delaRibera enelanteriortrabajosobreformulada laCasa de Albalatavenderleñayfrutos...” talas y hurtos que se hacen y pasan a dicha villa Albalat quesueleversemuypeligroso porlas veniencia paraconservarelpasodelBarco de “considerando sumerced fuesedemuchacon- de losargumentos quesostienen la petición producido conelanteriorcargo. Destacauno na” paraevitarlataladeárbolesquesehabía “que espropia delmonasterio delaValldig- de AlguacilCeladorlaGranjaSinyent la Granja”explicaelrequerimiento deempleo “Destitución ynombramientodelaguardia de chado el28deabril1781tratasobre la que lohabíaninvadido. de Albalat, libre de cultivos de moreras y olivos tener elcaminoquevadeCorberaalabarca balat aCorbera”quenarraelinterés porman- Llaurí yeldeSinyentquevalaBarca deAl- jen losCaminosoCaminasosdelacalzada bera, denominado“Acuerdo sobre quesefi- 1752, enelArchivo iHonordeCor dela Vila Estos documentossostienenlahipótesis Otro expedientedelmismo archivo, fe- Existe unexpedientede21marzo de AlbalatlaRibera, orientado hacialacasa la izquierda.Fuente el núcleohistórico de Sinyent,abajoa donde se observa donde seobserva Fig. 1.Vistaaérea Google Earth. - 45 papers d’història local 46 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER Albalat aCorbera”. Archivode laVilayHonorde Corbera,Riola,año 1752. ó Caminasosdelacalzada deLlauríyelSiñentqueva delaBarca Fig. 2.Expedientede “Acuerdo sobrequesefijenlosCaminos Fig. 3Despiecedesillarcon escalera decaracol original. aprecian losdesagüesdela Figs. 4Huecodecarácter motivos enformadeflor. señorial, sobreellase Figs. 5.Restosdela cubierta plana. nueva cubierta. que fuesobre elevadopara disponerlacumbrera de la apoyo delforjadoyelantepecho enelfrente posterior, conservan losmechinales delosdesagües,canes para introducir elalero de la nuevacobertura,aunquese la cubierta,elcualfue eliminado en elalzado principal almenas, sinoaspillerasrepartidas porelantepechode pendiente haciaelalzadoprincipal.Sesabeque notenía era plana apoyada sobre canes de piedra, con una ligera davía se conservan elementos de la cubierta original, que aguas, detejacurvasobre cañizoypares demadera.To- das aalojaralgúntipodeestandarte. y superpuestas,quepresumiblemente estabandestina- daba accesoadospiezaspétreas empotradasenlatapia manece exento,existeunhuecoverticalmuyesbeltoque que en la actualidad y a diferencia del otro extremo per muros defachadayelmuro interior. Enelmuro nordeste, porlos rimetral yasuvezdelimitanlascrujíasformadas inferior se sitúan dos arcos que continúan la sucesión pe- losmuros,adornaban conmotivosdecorativosfloreados. calizaron vestigios de losdespiecesfingidos sillar que fragmento deescaleracaracoloriginal.Ademásselo- lló, sobre la colapsada bóveda tabicada de la escalera, un noble odeostentacióneconómica.Recientementeseha- de distinción,confiriéndoleaestasestanciasuncarácter las moldurasdepuertasmanifiestanlaintencionalidad de parteluz.Elementoscomoelmainel,los“festejadors”y en unodeellosunacolumnillapiedralabradaamodo pia tres huecosgeminados, deloscuales,soloseconserva señorial denaturalezarural.Aparecen insertadosenlata- del edificioseacerca tipológicamentealdeunavivienda el casomáscercano constructivamente,l‘Enginyd’. to, encontrandoreferentes enlonjasyatarazanas, oen ra gótica,paraespaciosdeusopúblicooalmacenamien- implantación estructuralescaracterísticaenlaarquitectu- estas aperturasfueron cegadasconposterioridad.Dicha marcado carácterdiáfano,denoserporquelamayoría la fábricadeladrillo. esquinas yloshuecos, donde lastapiadassetraban con El nivel superior es de tapia calicostrada, excepto en las drillo, aexcepcióndelaccesoprincipalqueesdesillería. con arcos ojivales,fueron construidosconfábricadela- ria. Tales huecos,cuyo trazado seresuelve ensumayoría gran cantidaddevanosqueperforansuestructuramura- siones contenidas(20m.x8,67m.),caracterizadaporla de unedificioplanta rectangular, simétrica,dedimen- 2. Estadoactualdeledificio. La cubiertaqueseconservó,erainclinadaa dos Los testeros sondecomposición similar, enelnivel Por elcontrario,enlapartesuperior, eltratamiento En plantabaja,resultaría unespacioporticado,de Del levantamientodeplanosobtenemosquesetrata - 47 papers d’història local 48 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER cubierta ylagrietaenesquina,2013. ejecutó ensu totalidadconfábrica de ladrillo, como eslaesquina. refuerza unpuntodedebilidadconstructiva ban conelmuro detapiatradicionalyasuvez con los encuentros en esquina que se realiza- te queelmuro quedemejorarriostradoque con caballerizas,patio,almacenes,cocina,etc. tación agrícola,alqueríaoGranjadeSinyent, privilegio del paso del río a complejo de explo- nal, deedificioconstruidoparagestionarel den alasnecesidadesdesualteraciónfuncio- historia, añadiéndolevolúmenesquerespon - frente norte,elquerecae sobre elrío. ras queconectabanlacubiertaprincipalconel principal yaquesobre ellaaparecen lasaspille- en unnivelinferioralacubiertadelvolumen sabe queestagaleríadisponíadeunacubierta dos cuerposmáselevadosenlosextremos. Se arcos queparecen configurarunagaleríaentre nivel superiorsedistingueunapartecentralde fachada definidosporunasucesiónarcos. Enel mado porunasuperposicióndedosniveles tualidad seencuentraabiertoalpatioyestáfor común, eselalzadoorientadoanorte.Enlaac- machones defábricaladrilloenlosextremos. muro detapiamixta,connúcleotierraycal cierta altura, la fábrica de ladrillo sirve de apoyo al espesor, tomadoconmortero de cal.Alcanzada asienta sobre fábricadeladrillo,65cm de tres materiales,latierra,calyelladrillo.Se el uso encontramos con un edificio que alterna - El usodeestatécnicaconstructivapermi Desde elpuntodevistaconstructivo,nos El másextraño,porsucomposiciónpoco El alzadonorte,adiferencia delresto, se El edificiofueampliado alolargo desu observa elcolapsoparcialdela observa Fig. 6.Alzadonortedondese - ren tengandatos sobre lasituaciónestructural. trabajos derecuperación deledificioconside- de lasfisurasexistentes paraquelosfuturos do aledificioensuúltima transformación. que se trata de un elemento impropio y añadi- edificio, habiendoconfirmado previamente existente, queamenazabalaestabilidaddel lluvias, eliminandolosrestos delacubierta nal, queprotege eledificiofrente alriesgode ciones deseguridad. evitar elcolapsoyfacilitarsuaccesoencondi- diante apuntalamientodetodoeledificio,para bro yconsolidaciónestructural,realizada me- Compte. Seprocedió ala limpieza,desescom- el año2014financiadaporlafundaciónPere promovió unaactuación deemergencia en estabilidad deledificio. del testero nordeste, poniendoenpeligro la del alzado norte, que contribuía al desplome ciaron laaperturadeuna grieta enunaesquina nea, y la acumulación de sus escombros propi - pudrición ydisgregación desusmateriales. taba debilitandolaestructura,yprovocado la situación favorecía laentrada deagua,quees- jado deplantaprimeraylaescalera.Esta bierta, locualhabíaafectadoapartedelfor con tapiacalicostrada. fuesobrecos, aunqueposteriormente elevado al componersedeunaltoporcentaje dehue- 3. Intervención urgente de estabilización 3. Intervención Fig. 7.Sobrecubierta Además serealizaron testigosdecontrol Se construyóunasobrecubierta provisio- La Asociación Valenciana de Agricultores Por otro lado,elhundimiento delachime- La casasufríauncolapsoparcial desucu- provisional. - bre larecuperación delpasohistórico delrío, son propios. materialidad ylossistemas constructivosquele que respeten lacomposiciónarquitectónica, su sibilidad yponderando soluciones coherentes pongan unmenoscabo,garantizandosurever para cumplirconlasexigenciasbásicasnosu- impacto deaquellasintervencionesrequeridas y característicasdeledificio,velaráporqueel ral. Elproyecto, unavezconocidoslosvalores con el bien, de carácter administrativo y cultu- funcional estédirigidaaunusocompatible sión ydisponibilidaddemedios. yecto querecuperación, en funcióndelaprevi- para laredacción deunplan director ounpro- fin de quesirvadebase recabar lainformación elconjunto,con cios anexosqueconforman estudio y análisis de la casa y del resto de edifi- tabilizado elconjunto,deberáencaminarseal que evitensupérdida totaloparcial. resto elconjunto, deedificiosqueconforman paso serárealizar actuaciones análogasenel consolidado eledificioprimigenio,siguiente en atenciónasunaturalezadefensiva.Unavez de laLeyPatrimonioCulturalValenciano aplicación deladisposiciónadicionalprimera conjunto. 4. Haciaunarecuperaciónadecuadadel cuente pérdida. ro progresivo quesufríaeledificioysuconse- Esta actuación haconseguidofrenar el deterio- Cabría del mismo modo, una reflexión so- La propiedad garantizaquelaadecuación La estrategiaderecuperación unavezes- El edificioesBiendeInterés Culturalen Figs. 8y9.Hipótesisdelestadoinicialsegúnlosestudiosrealizados. Imágenes deThaisParra eIgnacioMatoses. - A B río Júcar. partedeunaatractivarutaalolargoformar del entre AlbalatdelaRiberaySinyent,pudiendo conexión, yfomentelacomunicaciónpeatonal mediante algún elemento que facilite dicha V V M F B V AAVV A Bibliografía erri ercher ercher alencia urguera azzana nónimo vihoc atoses C bera, 1996. Corbera. quel deCorbera”,Ayuntamiento deCor Corbera, 2009.Corbera. en l’epocadeJaumeI”, Ayuntamiento de L’Oronella. Valencia. quer. Polinya delXúquer”,1997.PolinyàdeXú- née JeanPouilloux,1983,Lyon. ent, Maisondel’OrientetlaMéditerra- médiévale, Travaux delaMaisonl’Ori- organisation del’espace en Méditerranée habitat”, Castrum1.Habitatsfortifiéset 2002, bera delXúquer”,AjuntamentdeCullera, Valladolid. tectura detierraValladolid. Uva,2013. nyent” en actas del IX Congreso de arqui- no delaRiberadelJúcar, LacasadeSi- Fundamental deSueca”,2000.Sueca. . “C . . E hulio

, L

. André; “Lesstructures: fortificationet L “E . O

letí xpedientes letí astells Y rtells , Andrés deSales.”LaParroquia de , S , Salvador, “Lasenyoriade Corbera l Salvador, “L’ermita deSantMi-

errano L , libre , Ignacio.“Desvelandoelarca- torres ifortificacionsenlaRi- .

, AmadodeC.,”Historia dels

F ets ”, 2001.,2vol., - 49 papers d’història local 50 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER Fotos: Eduard J.Gay 51 papers d’història local 52 n. 3 · juny 2016 POLINYÀ DE XÚQUER POLINYÀ DEXÚQUER