D'història LOCAL La Granja De Sinyent
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 papers d’història local 1 La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 índex www.polinyadelxuquer.es polinyapublicacions.wordpress.com Salutació ............................................................. 3 AUTORS Óscar Navarro Torres Juan Vicente García Marsilla Jesús Mª Martínez Giner Andreu Martí Presentació ........................................................ 4 Eduardo García-Granero García-Fuster Eduard Josep Gay Gay Iñigo Mocoroa Aranzábal Álvaro Romero Ramírez Iker Santos Blanco Pròleg .................................................................. 7 Ignacio Matoses Ortells Juan Vicente García Marsilla CORRECCIÓ Pel futur del nostre passat ............................ 9 Elena Nogueroles García Pablo Clari Hidalgo FOTOGRAFIES Pablo Clari Hidalgo El cap romà del déu Bacus de Polinyà Jesús María Martínez Giner de Xúquer (València) ....................................18 Andreu Martí Nadal Jesús Mª Martínez Giner Ignacio Matoses Ortells Eduardo García-Granero García-Fuster Iñigo Mocoroa Aranzábal La casa de Sinyent. Morfologia ..................22 Álvaro Romero Ramírez Andreu Martí Iker Santos Blanco Eduard Josep Gay Gay La Granja Sinyent. Análisis, estudio COORDINACIÓ patológico y proyecto de intervención ....28 Eduard Josep Gay Gay Eduardo García-Granero García-Fuster POLINYÀ DE XÚQUER POLINYÀ Iñigo Mocoroa Aranzábal DISSENY I MAQUETACIÓ Rosa Montoro Bustamante 2 comunicació (619 619 449) Álvaro Romero Ramírez DIPÒSIT LEGAL Iker Santos Blanco V-3234-2009 · juny 2016 n. 3 Pasado, presente y futuro de la Casa ISSN 2529-9409 de Sinyent ........................................................44 Ignacio Matoses Ortells Óscar Navarro Torres Alcalde de Polinyà de Xúquer L’Ajuntament de Polinyà de Xúquer torna a traure un any més el seu tre- ball sobre història local. Enguany aquest treball, a proposta d’un veí del poble, Pablo Clari Hidalgo, i del tècnic de l’Ajuntament, Eduard Gay, es centra en la història i tot allò que envolta l’edifici conegut per tots els veïns i veïnes com a “La Granja”. Aquest edifici, que ens ha acompanyat a tots i totes durant la nostra vida i pel qual hem passat amb els nostres vehicles milers de vegades,conté una llarga història, com molt bé els contaran aquelles persones que han participat en el treball i, al mateix temps, té un alt valor patrimonial. És una llàstima que el seu deteriorament haja augmentat tant els últims anys i que les administracions competents per protegir els béns culturals com aquest, amb un alt valor per a tots i totes, hagen fet durant molts anys cas omís a les reclamacions de la ciutadania, de la Universitat i inclús de l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer. No és fins fa uns quants anys, amb la visita del tècnic de la Conselleria, Ignasi Matoses, que es constata que tenim una joia del gòtic civil valencià al nostre terme municipal i que durant molt de temps hem viscut molt d’esquenes a aqueixa realitat. Han estat molts els intents durant els últims trenta o quaranta anys per part de l’Ajuntament d’adquirir aquest immoble per a facilitar la seua conser- vació i, si era possible, la seua rehabilitació. També han sigut moltes les recla- macions a la Conselleria perquè protegira aquest bé cultural i el dotara d’un marc legal per a exigir als propietaris la seua conservació en les condicions que un edifici així mereixia. Tot açò no ha estat possible fins la compra de tota la finca per l’Associa- ció Valenciana d’Agricultors, actual propietària. Aquesta associació, a més de comprar i posar en explotació la finca agrícola, ha apostat des d’un primer mo- ment per la consolidació de l’edifici per a evitar que seguisca deteriorant-se i ha deixat clara la seua intenció de fer d’ell un referent del seu projecte apos- tant per la seua rehabilitació en el futur. Així que vaja per davant l’agraïment de l’Ajuntament per eixa tasca i també per la voluntat mostrada per aquesta associació a col·laborar en quantes coses se’ls han demanat. papers d’història local No m’agradaria acabar aquestes paraules sense agrair a totes aquelles persones que han participat desinteressadament en aquest treball, amb l’ob- 3 jectiu de fer-nos obrir els ulls sobre aquest esplèndid edifici que trobem al nostre terme. Al grup de la Universitat de Madrid per l’interès mostrat per aquesta joia de l’art, a Ignasi Matoses la dedicació mostrada al llarg dels anys per salvaguardar la Granja de Sinyent, a Eduard Gay, per coordinar la publica- ció i dedicar moltes hores perquè fóra possible, a Andreu Martí, per fer l’anàlisi de l’estat de l’edifici, i a Pablo Clari, que amb el seu interès i el treball realitzat sobre la seua història ens ha dut a dedicar aquest treball a “La Granja”. Eduard Josep Gay Gay Historiador i cronista local de Polinyà de Xúquer Tenen a les mans el número tres de Papers d’Història Local de Polinyà de Xúquer, la consolidació d’un projecte que es va marcar com a objectiu pro- moure estudis sobre el nostre poble i publicar-los. És veritat que no hem acon- seguit la periodicitat que volíem, però la dura realitat s’ha imposat als desitjos. Començàrem amb la publicació d’una monografia sobre un fet que dor- mia en la memòria col·lectiva i tingué greus conseqüències econòmiques: l’ex- plosió d’una fàbrica de conserves un 11 de setembre de 1929, una fàbrica de la qual depenia el treball de moltes persones. El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat que havia anat recopilant Salvador Porcar. Jo solament vaig aportar unes poques dades i vaig ajudar a organitzar la informa- ció. A l’hora de publicar-lo vaig tindre el privilegi que volguera compartir-ne POLINYÀ DE XÚQUER POLINYÀ l’autoria. La revista número tres s’ha fet esperar, però pense que ha valgut la pena. 4 Volíem que altres persones s’incorporaren, que l’autoria variara i jo em quedara solament en la coordinació. Entre les possibilitats estava eixa joia de l’arquitec- tura valenciana durant tant de temps abandonada: la Granja de Sinyent. Pablo Clari es va interessar pel passat de l’edifici. Poc més sabíem que la possessió · juny 2016 de la propietat per part del Monestir de la Valldigna. Li proposàrem tirar enda- n. 3 vant la idea i li plantejàrem publicar-ho. Poc després coincidí que Andreu Martí també s’interessara pel monument des d’una part més tècnica, arquitectònica, i el vam incorporar al projecte. El següent fou Jesús Martínez, que plasmà en La revista número tres s’ha fet esperar, però pense que ha valgut la pena un treball el seu interés pel passat de Polinyà, en concret sobre les restes romanes de Sinyent. L’estiu del 2015 una telefonada a l’Ajuntament em va posar en contacte amb un grup d’alumnes del Màster de Patologia de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Madrid. Com a objectiu de treball havien triat la Granja de Sinyent. Com que l’edifici i les terres que l’envolten, per sort, ara són propietat d’AVA-ASAJA, els vam oferir participar en la revista per parlar-nos del futur. Les paraules sobre el futur d’aquesta meravella del gòtic civil porten la firma d’un enamorat de l’edifici, d’una persona que porta molt de temps lluitant per a posar-lo en valor, Ignasi Matoses, arquitecte i inspector de patrimoni. El conjunt d’articles intenta fer-los arribar el passat, present i futur d’un edifici que es mereix molt més del que ha tingut fins ara. Volem mostrar-los un poc del que ha sigut, explicar-los en quin estat es troba i que pot renài- xer de les cendres. Si lligen amb deteniment els articles potser troben diferències d’opinió, punts de vista variats; pense que això pot enriquir la visió de la Granja de Si- El conjunt nyent. d’articles L’objectiu inicial del tercer número de Papers d’His- intenta fer- papers d’història local tòria Local de Polinyà s’acompleix amb aquestos treballs: los arribar conéixer i valorar el que tenim i estem en possibilitat de el passat, 5 salvar. Esperem transmetre’ls el somni de tots els qui present i futur participem d’aquest projecte, de vore un dia rehabi- d’un edifici litat aquesta meravella d’edifici que ha patit tants anys que es mereix d’abandonament. molt més del Ara, amb la revista a les mans, sols ens queda dir-los que ha tingut que ja treballem en el número quatre de Papers d’Història fins ara Local. 6 pròleg POLINYÀ DE XÚQUER POLINYÀ · juny 2016 n. 3 pròleg PRÒLEG Juan Vicente García Marsilla Departament d’Història de l’Art UNIVERSITAT DE VALÈNCIA En aquesta societat “postmoderna” de mentalitat i el seus ritmes vitals, una construc- començament del segle XXI, la de la infor- ció com aquesta és una fita important, que dei- mació multimèdia i els grans viatges turístics, xa constància de com una complexa institució és molt comú fer més esforços per conèixer i com el monestir de Valldigna gestionava l’ex- gaudir dels monuments i la història aliena que plotació de les seues terres, tot implicant els de la pròpia. Quan anem de vacances a altres camperols de la comarca i en aquesta cas als països dediquem almenys una part del nostre de Polinyà. Si a això afegim la conservació de temps a visitar els seus museus, acostar-nos a documents d’arxiu sobre aquells processos i la la seua cultura i tractar de comprendre-la. En certa preocupació estètica que es va plasmar canvi, molts no coneixen ni semblen interessats en la concepció de l’edifici, amb les seues arca- per les restes del passat que tenen al costat de des, hem de concloure que Polinyà de Xúquer sa casa, algunes de les quals poden ser fins i tot posseeix una peça fonamental per a la recons- més significatives que aquelles altres que han trucció de la història valenciana.