Comunidades De Usuarios - Censo De Usuarios
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Las Bodegas De Terres Dels Alforins Se Dan Un Baño De Masas En La
Levante EL MERCANTIL VALENCIANO JUEVES, 26 DE ABRIL DE 2018 37 SUPLEMENTO DE VINOS Y GASTRONOMÍA CUESTIÓN DE GUSTO El club ‘Les Dones Las bodegas de Terres dels Alforins se dan del Ví’ da sus primeros pasos un baño de masas en La Font de la Figuera en el restaurante DESPUÉS DE SIETE EDICIONES LA CITA ENOLÓGICA SE CONSOLIDA COMO ESCAPARATE ENOTURÍSTICO DE LA ZONA V. MORCILLO VALÈNCIA Alejandro del Toro n El municipio valenciano de La Miles de personas visitaron el sábado La Font de la V. M. F. VALÈNCIA Font de la Figuera acogió el pasado Figuera para catar los vinos de Terres dels Alforins. nSe anunciaba como un ambicio- sábado la séptima edición de la AJUNTAMENT LA FONT DE LA FIGUERA so proyecto para abrir el mundo del Mostra de Vins de Terres dels Alfo- vino a las mujeres, cada vez más rins, un certamen impulsado des- ávidas de enriquecer sus conoci- de la asociación del mismo nom- mientos enológicos. Con la colabo- bre –compuesta por once bodegas ración de la DOP València, el res- de la zona y los ayuntamientos de taurante Alejandro del Toro inau- Moixent, Fontanars dels Alforins y guró el de abril un club del vino La Font de la Figuera– que volvió a exclusivamente femenino, ‘Les Do- convertirse en todo un éxito de nes del Ví’, iniciativa que, a tenor de convocatoria, congregando a miles las primeras impresiones, tiene un de personas procedentes de diver- prometedor futuro por delante. sos puntos de la Comunitat Valen- La primera sesión, dirigida por ciana y provincias limítrofes. -
ROTGLÀ I CORBERÀ | Toponímia Dels Pobles Valencians |
ROTGLÀ I CORBERÀ L A C OSTERA AJUNTAMENT DE ROTGLÀ I CORBERÀ ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Francesc-Lluís Esteve Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Rotglà i Corberà, 183 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rotglà i Corberà ISBN:978-84-482-5894-8 Depòsit legal: V-110-2014 Impressió: www.avl.gva.es ROTGLÀ I CORBERÀ Rotglà i Corberà és un municipi de la comarca de la Costera, situat a la vall del riu Cànyoles —dit tradicionalment riu de Montesa— i al peu del port de Càrcer. Amb una superfície de 6,23 quilòmetres quadrats, el terme municipal limita pel sud amb el de la Granja de la Costera (tram final de la carretera de la Granja fins a les parets del poble); al sud-oest, amb el de Llanera de Ranes (per l’assagador de Torrent, la Coroneta i Carraposa); a l’oest, amb el terme de Sellent (carretera d’Estubeny darrere de Carraposa, la Llometa Plana i el camí del Realenc), i al nord, amb els de Xàtiva (el Realenc i la Solana) i la Llosa de Ranes (Vistabella). Tot el llevant, que és la zona d’horta, afronta amb el terme de Xàtiva. El municipi prové de la fusió de dos antics pobles, Rotglà i Corberà, produïda el 1854. -
Denominació Dels Municipis Valencians
DENOMINACIÓ DELS MUNICIPIS VALENCIANS NOM VALENCIÀ NOM OFICIAL GENTILICI PRED. LING. Ademús Ademuz ademusser, ademussera castellà Ador Ador adorer, adorera valencià Agost Agost agoster, agostera valencià Agres Agres agresà, agresana valencià Agullent Agullent agullentí, agullentina valencià Aielo de Malferit Aielo de Malferit aieloner, aielonera valencià Aielo de Rugat Aielo de Rugat aielí, aielina valencià Aigües Aigües aigüer, aigüera valencià Aín Aín aïnenc, aïnenca valencià Aiòder Ayódar aiodà, aiodana aioder, aiodera castellà Aiora Ayora aiorí, aiorina castellà Alacant Alacant / Alicante alacantí, alacantina valencià Alaquàs Alaquàs alaquaser, alaquasera valencià Albaida Albaida albaidí, albaidina valencià Albal Albal albalenc, albalenca valencià Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera albalatenc, albalatenca valencià Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells albalatà, albalatana valencià Albalat dels Tarongers Albalat dels Tarongers albalatenc, albalatenca valencià Albatera Albatera albaterà, albaterana castellà alberiquer, alberiquera Alberic Alberic valencià alberiqueny, alberiquenya Albocàsser Albocàsser albocassí, albocassina valencià Alboraia Alboraya alboraier, alboraiera valencià Alboraig Alborache alborager, alboragera castellà Albuixec Albuixech albuixequer, albuixequera valencià Alcalà de Xivert Alcalà de Xivert xivertí, xivertina valencià Alcalalí Alcalalí alcalalí, alcalalina valencià Alcàntera de Xúquer Alcàntera de Xúquer alcanterí, alcanterina valencià Alcàsser Alcàsser alcasser, alcassera valencià Alcoi Alcoi -
Curriculum Vitae
CURRÍCULUM VITAE Salvador Vercher Lletí Llicenciat en Geografia i Història. Arxiver Telef: + 34 962 45 96 50. Fax: [email protected] Línees de recerca. - L’hàbitat i els interiors domèstics al medi rural valencià durant els segles XIV i XV. Publicacions -Llibres. Casa, família i comunitat veïnal a l’Horta de València. Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516), Catarroja, Ajuntament, 1992. Guia de l’Arxiu Municipal d’Alzira, Alzira, Ajuntament, 1998. (també és coautor Aureliano J. Lairón Plá). L’Ermita de Sant Miquel de Corbera, Corbera, Ajuntament, 1998. La Acequia Real del Xúquer. Valencia, Generalitat Valenciana-Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000. (També són coautors de la dita obra: Tomàs Peris Albentosa, Enric Guinot Rodríguez, Sergi Selma Castell, i Javier Martí Oltra). L’habitatge: la casa i l’interior domèstic. Guia bibliogràfica, Corbera, Ajuntament, 2005. La Taula de Canvis de València, València, Ajuntament-Bancaixa, 2007 (En col·laboració amb Mª Luisa Tolosa Robledo). La senyoria de Corbera en l’època de Jaume I (1238-1276), Corbera, Ajuntament, 2009. Capítols de llibres. “Los fundamentos del regadío histórico tradicional en la Ribera Baixa del Xúquer. El margen derecho. Siglos XIII-XX” a HERMOSILLA PLA, Jorge (Dir.): Las Riberas del Xúquer: paisajes y patrimonio valencianos. València, Generalitat Valenciana, 2006, pp. 219-237. Articles. “Endeutament i morositat en una comunitat rural. El censal a Sueca en el segle XV”. En Actes de la V Assemblea d'Història de la Ribera, Almussafes, l988. Almussafes, Ajuntament, 1993, pp. 119- 165. (Conjuntament amb Antoni Furió, Juan Vicente Garcia Marsilla, Antonio José Mira, i Pau Viciano) “Documentació sobre la Marina Alta als processos de la Batlia General de València durant el regnat de Felip II”. -
17 Juli 1984 Houdende Algemene Voorschriften Inzake De Toekenning Van De Produktiesteun Voor Olijfolie En De in Bijlage II Van Verordening (EEG) Nr
Nr. L 122/64 Publikatieblad van de Europese Gemeenschappen 12. 5. 88 VERORDENING (EEG) Nr. 1309/88 VAN DE COMMISSIE van 11 mei 1988 tot wijziging van Verordening (EEG) nr. 2502/87 houdende vaststelling van de opbrengst aan olijven en aan olie voor het verkoopseizoen 1986/1987 DE COMMISSIE VAN DE EUROPESE geerd, gezien het feit dat de begunstigden de produktie GEMEENSCHAPPEN, steun nog , niet hebben kunnen ontvangen ; Gelet op het Verdrag tot oprichting van de Europese Overwegende dat de in deze verordening vervatte maatre Economische Gemeenschap, gelen in overeenstemming zijn met het advies van het Gelet op Verordening nr. 136/66/EEG van de Raad van Comité van beheer voor oliën en vetten. 22 september 1966 houdende de totstandbrenging van een gemeenschappelijke ordening der markten in de sector oliën en vetten ('), laatstelijk gewijzigd bij Verorde HEEFT DE VOLGENDE VERORDENING ning (EEG) nr. 1098/88 (2), en met name op artikel 5, lid VASTGESTELD : 5, Gelet op Verordening (EEG) nr. 2261 /84 van de Raad van Artikel 1 17 juli 1984 houdende algemene voorschriften inzake de toekenning van de produktiesteun voor olijfolie en de _ In bijlage II van Verordening (EEG) nr. 2502/87 worden steun aan de producentenorganisaties (3), laatstelijk gewij de gegevens betreffende de autonome gemeenschappen zigd bij Verordening (EEG) nr. 892/88 (4), en met name Andalusië en Valencia vervangen door de gegevens die op artikel 19, zijn opgenomen in de bijlage van deze verordening. Overwegende dat bij Verordening (EEG) nr. 2502/87 van Artikel 2 de Commissie (*), gewijzigd bij Verordening (EEG) nr. 370/88 (*), de opbrengst aan olijven en aan olie is vastge Deze verordening treedt in werking op de dag van haar steld voor de homogene produktiegebieden ; dat in bijlage bekendmaking in het Publikatieblad van de Europese II van die verordening vergissingen zijn geconstateerd Gemeenschappen. -
MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques. -
Introducción Mediante Esta Pagina Web Se Pretende Llevar a Cabo El
Introducción Mediante esta pagina web se pretende llevar a cabo el Plan de Participación Pública del ESTUDIO DE INTEGRACIÓN PAISAJÍSTICA PARA LAS INSTALACIONES DE VALORIZACIÓN Y ELIMINACIÓN DEL PLAN ZONAL X, XI, y XII, área de gestión 2, ubicadas en el término municipal de Llanera de Ranes (Valencia), exigido por la legislación vigente, en concreto por el Decreto 120/2006, de 11 de agosto, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento del Paisaje de la Comunidad Valenciana. El citado reglamento en su artículo 48 establece los proyectos que deberán ir acompañados de un Estudio de Integración Paisajística. La finalidad del Estudio de Integración Paisajística es diagnosticar el impacto potencial de las actuaciones a realizar y exponer las medidas de integración adecuadas en los correspondientes proyectos. Los estudios de Integración paisajística, incluirán como Documentación Justificativa, un Plan de Participación Publica, conforme a los artículos 52 y 57 del decreto 120/2006, de 11 de agosto. ¿Por qué, para qué? Las instalaciones previstas en Llanera de Ranes forman parte de un conjunto de infraestructuras para solucionar, según la mejor tecnología disponible, la problemática de la gestión de los residuos urbanos generados por las comarcas incluidas en el Plan Zonal X, XI y XII área de gestión 2, concretamente las comarcas de El Valle de Cofrentes-Ayora (Zona X) a excepción del municipio de Cortes de Pallás, La Canal de Navarrés a excepción del municipio de Millares, y La Costera (Zona XI) y por último La Vall de Albaida y La Safor (Zona XII) correspondientes a las áreas 18,19 y 20. -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Roda La Vall D'albaida
Roda la Vall d’Albaida Bicycle tour guide Points of information tour TOURIST INFO AIELO DE MALFERIT in the Vall d’Albaida MUSEU DE NINO BRAVO Passeig de l’Eixample, s/n 46812 Aielo de Malferit T 96 236 07 20 - 654 394 296 aielodemalferit.es [email protected] Llutxent TOURIST INFO ALBAIDA Aielo de MUSEU INTERNACIONAL Malferit DE TITELLES D’ALBAIDA (MITA) Albaida Plaça del Pintor Segrelles, 19 Ontinyent (Palau dels Milà i Aragò) 46860 Albaida T 96 239 01 86 Bocairent albaidaturisme.com [email protected] TOURIST INFO BOCAIRENT Plaça de l’Ajuntament, 2 MANCOMUNITAT 46880 Bocairent DE MUNICIPIS T 96 290 50 62 DE LA VALL D’ALBAIDA bocairent.org DEPARTAMENT DE TURISME [email protected] C/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent TOURIST INFO LLUTXENT T 96 238 90 91 Av. de València, 66 F 96 238 85 45 46838 Llutxent valldalbaida.com T 96 229 43 86 - 96 229 40 01 mancovall.com llutxent.es [email protected] [email protected] TOURIST INFO ONTINYENT Plaça de Sant Roc, 2 (Palau de la Vila) 46870 Ontinyent T 96 291 60 90 turismo.ontinyent.es [email protected] TOURIST INFO VALL D’ALBAIDA c/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent T 673 346 177 [email protected] cycling routes Index Cycling routes 07 Introduction. La Vall d’Albaida, a bicycle trip 13 Geographical scope and natural environment 22 Symbology 23 Stage crossing 25 Stage 1. Ontinyent - Bocairent. From the Vall to Mariola 35 Stage 2. Bocairent - Aielo de Malferit. The mountains that surround the valley 45 Stage 3. -
D'història LOCAL La Granja De Sinyent
La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 papers d’història local 1 La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 índex www.polinyadelxuquer.es polinyapublicacions.wordpress.com Salutació ............................................................. 3 AUTORS Óscar Navarro Torres Juan Vicente García Marsilla Jesús Mª Martínez Giner Andreu Martí Presentació ........................................................ 4 Eduardo García-Granero García-Fuster Eduard Josep Gay Gay Iñigo Mocoroa Aranzábal Álvaro Romero Ramírez Iker Santos Blanco Pròleg .................................................................. 7 Ignacio Matoses Ortells Juan Vicente García Marsilla CORRECCIÓ Pel futur del nostre passat ............................ 9 Elena Nogueroles García Pablo Clari Hidalgo FOTOGRAFIES Pablo Clari Hidalgo El cap romà del déu Bacus de Polinyà Jesús María Martínez Giner de Xúquer (València) ....................................18 Andreu Martí Nadal Jesús Mª Martínez Giner Ignacio Matoses Ortells Eduardo García-Granero García-Fuster Iñigo Mocoroa Aranzábal La casa de Sinyent. Morfologia ..................22 Álvaro Romero Ramírez Andreu Martí Iker Santos Blanco Eduard Josep Gay Gay La Granja Sinyent. Análisis, estudio COORDINACIÓ patológico y proyecto de intervención ....28 Eduard Josep Gay Gay Eduardo García-Granero García-Fuster POLINYÀ DE XÚQUER POLINYÀ Iñigo Mocoroa Aranzábal DISSENY I MAQUETACIÓ Rosa Montoro Bustamante 2 comunicació (619 619 449) Álvaro Romero Ramírez DIPÒSIT -
Unidad De Mapa Minuta
Picacho de Serbogar Aldaya Alto de la Fuente La Cerrada Penya Urbea Caragol Portillo El Almendral UNIDAD DE MAPA Racó del Retor La Albaida 46_A-23 Quebrantá de Chaer Cruz de la Hoya Los Gaspares Quincha La Solana La Roya (P.K. 0+200 - P.K. 16+950) Chacota Marín L'ALT PALANCIA Altos de Perita Carrascal La Rosa Cova del Sastre L'Assut Cuatro Caminos Peña el Águila L'Arquet Alto de la Solana Racó de Mateu Boca la Rambla Juncar Racó de la Torre Els Planets Juanecas La Forca Las Carboneras Gordo La Cañada Calvario Loma de Juan Gómez El Cornaquillo Castellet La Peñascona Mas Quemado El Dominguillo El Majadal Castellet La Bellotera Campana Monte la Bals Cerro de la Plata Regadora d'Enmig Partida Somat Masil Lomas de Garrofa T.M. Algar de Palancia EL CAMP DE MORVEDRE La Lloma FINAL UME Rell Las Clapisas Hinojosa Los Arcos Pozo de Carricué Alto de la Ermita Partida de Ferrer Partida de la Hedra Provincia de Castellón El Coronel La Sima T.M. Segorbe La Sima La Foya 0 0 0 La Coscojosa + 6 1 T.M. Alfara de la Baronia Partida del Pla de Belloch Partida del Pla de Belloch El Pironet El Cornacó Yelto Picayo de la Punta 00 0 Lloma de Arguinas + 30 La Canal 15 0 Partida de la Masía Nueva La Saborita BPicayPoic Raeydoó Redó a 0 El Romeral rr Algimia de Alfara 5 a Muntanya Blanca 3 n c A Plá dels Molíns La Murtera o - La Taiola d 2 e CPEP Palancia 3 Guevara la La Corralissa 0 El Rodeno 0 L'Aspre M El Plá La Bassa Llanos de Arguinas 4 u rt Cárcel Les Valls a Matissal Cardaire N -2 3 0 4 0 Sobresequía El Penitente T.M. -
Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias.