Curriculum Vitae

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Curriculum Vitae CURRÍCULUM VITAE Salvador Vercher Lletí Llicenciat en Geografia i Història. Arxiver Telef: + 34 962 45 96 50. Fax: [email protected] Línees de recerca. - L’hàbitat i els interiors domèstics al medi rural valencià durant els segles XIV i XV. Publicacions -Llibres. Casa, família i comunitat veïnal a l’Horta de València. Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516), Catarroja, Ajuntament, 1992. Guia de l’Arxiu Municipal d’Alzira, Alzira, Ajuntament, 1998. (també és coautor Aureliano J. Lairón Plá). L’Ermita de Sant Miquel de Corbera, Corbera, Ajuntament, 1998. La Acequia Real del Xúquer. Valencia, Generalitat Valenciana-Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, 2000. (També són coautors de la dita obra: Tomàs Peris Albentosa, Enric Guinot Rodríguez, Sergi Selma Castell, i Javier Martí Oltra). L’habitatge: la casa i l’interior domèstic. Guia bibliogràfica, Corbera, Ajuntament, 2005. La Taula de Canvis de València, València, Ajuntament-Bancaixa, 2007 (En col·laboració amb Mª Luisa Tolosa Robledo). La senyoria de Corbera en l’època de Jaume I (1238-1276), Corbera, Ajuntament, 2009. Capítols de llibres. “Los fundamentos del regadío histórico tradicional en la Ribera Baixa del Xúquer. El margen derecho. Siglos XIII-XX” a HERMOSILLA PLA, Jorge (Dir.): Las Riberas del Xúquer: paisajes y patrimonio valencianos. València, Generalitat Valenciana, 2006, pp. 219-237. Articles. “Endeutament i morositat en una comunitat rural. El censal a Sueca en el segle XV”. En Actes de la V Assemblea d'Història de la Ribera, Almussafes, l988. Almussafes, Ajuntament, 1993, pp. 119- 165. (Conjuntament amb Antoni Furió, Juan Vicente Garcia Marsilla, Antonio José Mira, i Pau Viciano) “Documentació sobre la Marina Alta als processos de la Batlia General de València durant el regnat de Felip II”. En III Congrés d'Estudis de la Marina Alta. Actes. Dénia, Institut d'Estudis Comarcals, 1992, pp. 237-242. ( Conjuntament amb Joan Alonso i Eulàlia Grau). “El castell de Cullera a través dels memorials de l’any 1537”. En Cullaira, 4, (en premsa) “Documents per a l’estudi de la cultura material a la Vall d’Albaida. Els inventaris post mortem d’Ontinyent. 1416-1424“, a Almaig, X, (1994), pp. 93-99. “La moreria de Corbera al segle XV”, a Al-Gezira, 10, (1997), pp. 77-96. “Documents per l’estudi de la confrontació entre Sueca i Cullera conservats a l’Arxiu Municipal de Benassal. 1294-1306. (Un apunt per a una restitució arxivística)”, a Quaderns de Sueca, XIV, (maig, 2000), pp. 37-58. “Catàleg dels pergamins referents a Cullera de l’Arxiu Municipal de València. 1336-1404”, a V Jornades d’Estudis de Cullera. Cullera, 23, 24 i 25 de novembre de 2001. Cullera, Ajuntament, 2003, pp. 157- 170. Veus de diccionari: Col·laborador en l’obra: Diccionari d’Historiografia Catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003. Ressenyes d’altres autors sobre obres de Salvador Vercher -Ressenya de James Casey sobre Casa, família i comunitat veïnal a l’Horta de València. Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516), Catarroja, Ajuntament, 1992. Publicada a Afers. Fulls de Recerca i pensament, 15 (1993), pp. 247-249. -Ressenya de Tomàs Peris Albentosa sobre Casa, família i comunitat veïnal a l’Horta de València. Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516), Catarroja, Ajuntament, 1992. Ressenyes de Salvador Vercher sobre obres d’altres autors. Maria Barceló Crespí: “Elements materials de la vida quotidiana a la Mallorca baixmedieval (part forana)”, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1994, 208 pàgines. Publicada a Revista d’Història Medieval, 7, (València, 1997), pp. 265-267. Jorge Hermosilla Pla (Dir.): La Arquitectura del Agua en el Riu Magre. Alcalans –Marquesat. València, Universitat de València - Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, 2005, 255 pàgs. Publicada a Tractat de l’Aigua. Revista valenciana interdisciplinar de l’aigua, 2 (València, 2009 ), pp. 106-107. Josep Antoni Polop i Morales: Canals i l’aigua: el riu dels Sants, 1844-1931. Canals, Ajuntament de Canals, 2007, 111 pp. Publicada a Tractat de l’Aigua. Revista valenciana interdisciplinar de l’aigua, 2 (València, 2009 ), pp. 108-109. Entrevistes Congressos -Participació en congressos. “L’organització de la senyoria de Corbera. De la conquesta jaumina a les Germanies”, a Actes de la VII Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a Sumacàrcer, els dies 13 i 14 de novembre de 1998. (En premsa) “Sèquies i escorredors a la Ribera Baixa del Xúquer: la Vila i Honor de Corbera (segles XV- XVIII)”, a Antoni Furió - Aureliano Lairón (eds.): L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica. València, Universitat de València, 2000, pp. 141- 161. “La tinença del castell de Corbera durant els segles XIII-XV”, a Antoni Furió- Josep Aparici (eds.): Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. València, Universitat de València, 2002, pp. 133-143. “L’alienació de la Vila i Honor de Corbera del Reial Patrimoni en 1465” dins les actes de la XII Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a Guadassuar els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2008 (en premsa). -Organització de congressos. XI Assemblea d’història de la Ribera. Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006”. Corbera, Ajuntament, 2008. .
Recommended publications
  • D'història LOCAL La Granja De Sinyent
    La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 papers d’història local 1 La Granja de Sinyent papers D’HISTÒRIA LOCAL POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016 índex www.polinyadelxuquer.es polinyapublicacions.wordpress.com Salutació ............................................................. 3 AUTORS Óscar Navarro Torres Juan Vicente García Marsilla Jesús Mª Martínez Giner Andreu Martí Presentació ........................................................ 4 Eduardo García-Granero García-Fuster Eduard Josep Gay Gay Iñigo Mocoroa Aranzábal Álvaro Romero Ramírez Iker Santos Blanco Pròleg .................................................................. 7 Ignacio Matoses Ortells Juan Vicente García Marsilla CORRECCIÓ Pel futur del nostre passat ............................ 9 Elena Nogueroles García Pablo Clari Hidalgo FOTOGRAFIES Pablo Clari Hidalgo El cap romà del déu Bacus de Polinyà Jesús María Martínez Giner de Xúquer (València) ....................................18 Andreu Martí Nadal Jesús Mª Martínez Giner Ignacio Matoses Ortells Eduardo García-Granero García-Fuster Iñigo Mocoroa Aranzábal La casa de Sinyent. Morfologia ..................22 Álvaro Romero Ramírez Andreu Martí Iker Santos Blanco Eduard Josep Gay Gay La Granja Sinyent. Análisis, estudio COORDINACIÓ patológico y proyecto de intervención ....28 Eduard Josep Gay Gay Eduardo García-Granero García-Fuster POLINYÀ DE XÚQUER POLINYÀ Iñigo Mocoroa Aranzábal DISSENY I MAQUETACIÓ Rosa Montoro Bustamante 2 comunicació (619 619 449) Álvaro Romero Ramírez DIPÒSIT
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Anexo Nº1 : Planeamiento De Aplicación
    Anexo de Planeamiento ANEXO Nº1 : PLANEAMIENTO DE APLICACIÓN Anexo de Planeamiento ÍNDICE ANEXO 1.- PLANEAMIENTO URBANÍSTICO .......................................................................3 2.- PLANEAMIENTO SUPRAMUNICIPAL ..................................................................7 2.1.- Estrategia Nacional de Restauración de Ríos. ...........................................7 2.2.- Plan Hidrológico de cuenca de la Demarcación del Júcar. ...........................7 2.3.- Plan Global frente a Inundaciones en la Ribera del Júcar. ...........................7 2.4.- Plan de Recuperación del Júcar. .............................................................7 2.5.- Planificación territorial. .........................................................................8 2.5.1.- Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana (2011)........................8 2.5.2.- Determinaciones de las directrices de la Estrategia Territorial de la CV relacionadas con los Proyectos del Plan Global......................................9 2.5.3.- Determinaciones respecto del Área Funcional de la Ribera del Xúquer ..... 11 2.5.4.- Otros Instrumentos aprobados .......................................................... 15 2.5.5.- Instrumentos en proceso de aprobación ............................................. 20 2.5.6.- Otros proyectos. ............................................................................. 21 CARTOGRAFÍA DEL PLANEAMIENTO MUNICIPAL PÁG.- I Anexo de Planeamiento Alzira, los barrancos de la margen derecha en las inmediaciones
    [Show full text]
  • Una Aproximación Al Paisaje Desde La Red Viaria Local
    Papeles de Geografía 2017, 63 pp. 52-70 DOI: http://dx.doi.org/10.6018/geografia/2017/273211 ISSN: 1989-4627 UNA APROXIMACIÓN AL PAISAJE DESDE LA RED VIARIA LOCAL. LOS HUERTOS DE NARANJOS DE LA CARRETERA DE ALZIRA A CORBERA (VALENCIA) Adrià Besó Ros* Universitat de València RESUMEN El trazado de una nueva carretera irrumpe como un elemento ajeno al territorio por donde discurre. Pero durante el siglo XIX la concepción de estas obras y su adaptabilidad al medio posibilitaban una fácil integración con el mismo. Incluso en ocasiones, como en el caso que nos ocupa, la carretera introdujo unos valores positivos que repercutieron en una mejora de su entorno. Se estudian estas relaciones en el caso concreto de la carretera de tercer orden de Alzira a Favara (trozo Alzira- Corbera), cuya construcción impulsó la transformación del territorio y la formación de un destacado conjunto de huertos de naranjos burgueses que coinciden en el tiempo con el proceso de expansión de este cultivo comercial. Estas circunstancias han propiciado que se haya convertido en uno de los principales itinerarios para el acercamiento a este tipo de paisaje de reconocidas cualidades estéticas y culturales. Palabras clave: Paisaje cultural; estética del paisaje; carreteras; historia de las obras públicas; patrimonio cultural. AN APPROACH TO THE LANDSCAPE FROM LOCAL ROADS. THE ORANGE GROVES OF THE ALZIRA-CORBERA ROAD (VALENCIA) ABSTRACT New road planning breaks into the territory where it runs through as an alien element. But during the nineteenth century the conception of these works and their adaptability to the environment made possible an easy integration with it.
    [Show full text]
  • Rutes Turístiques Entre Comarques 2015 Organitza
    Calendari de Rutes Turístiques Entre Comarques 2015 Organitza Dissabte Dia 7: El Ràfol de Salem Dia 14: Albaida Dia 21: Bellús Dia 28: Montroi Diumenge Dia 8: Llutxent Dia 16: L’Alcúdia FEBRER Rutes Dia 22: Montitxelvo Dissabte Dia 7: Corbera Dia 14: Aielo de Malferit Patrocina Dia 21: Llombai Turístiques Dia 28: Tous Diumenge Entre Comarques Dia 1: Sumacàrcer MARÇ Dia 8: Benimodo Del 7 de febrer al 14 de juny del 2015 Dia 15: Otos Dia 22: Polinyà de Xúquer Col·laboren Butlletí per entregar / Boletín para entregar Dia 29: Alberic Ajuntaments de la Ribera Alta Link d’inscripcions Nom i Cognoms / Nombre y Apellidos: Dissabte Ajuntaments de la Ribera Baixa Dia 11: Gavarda Ajuntaments de la Vall d’Albaida Carrer / Calle: Dia 18: Benigànim Dia 25: Bocairent Població / Población: Diumenge Tel: Dia 12: Almussafes ABRIL Dia 19: Villanueva de Castellón E-mail: Dia 26: L’Olleria Dissabte Segells Rutes / Sellos Rutas Nº de Rutes / Nº de Rutas Dia 2: Alzira Dia 9: El Palomar Dia 16: Sueca 1 2 3 4 5 Dia 23: Ontinyent Dia 30: Benifaió 6 7 8 9 10 Diumenge BAR Dia 3: Agullent MUSICAL CORBERA 11 12 13 14 15 MAIG Dia 10: Algemesí Dia 17: Atzeneta d’Albaida Dia 31: Carcaixent 16 17 18 19 20 Dissabte 21 22 23 24 25 Dia 6: Castelló de Rugat Dia 13: Albalat de la Ribera 26 27 28 29 30 Diumenge JUNY Dia 7: Montaverner 31 32 33 34 35 Dia 14: Benissoda Nº RUTA - ABRIL Nº RUTA - JUNY / JUNIO Rutes / Rutas 17.
    [Show full text]
  • PLANOS DE LAS TIERRAS ARROZALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA (1860-1862) 65 Cuadernos De Geografía • 97 • 65 - 88 • València 2015
    PLANOS DE LAS TIERRAS ARROZALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA (1860-1862) 65 Cuadernos de Geografía • 97 • 65 - 88 • València 2015 ALFREDO FAUS PRIETO1 PLANOS DE LAS TIERRAS ARROZALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA (1860-1862) Resumen En mayo de 1860, una Real Orden obligó a acotar los campos de arroz de la provincia de Valencia para aislarlos de las poblaciones vecinas y evitar la expansión incontrolada del cultivo. A diferencia de otras órdenes anteriores, en ésta se incluyó una disposición que obligaba a cartografiar los nuevos cotos de arroz siguiendo unas instrucciones muy precisas. Durante los dos años siguientes, un grupo selecto de arquitectos de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos (Valencia) atendió este cometido bajo la supervisión directa del gobernador de la provincia. Como resultado de todo este proceso se levantaron decenas de planos generales y parcelarios, en lo que constituye una de las mayores campañas cartográficas llevadas a cabo en tierras valencianas. En este artículo se analiza dicho proceso a partir de cuatro series de estos planos que hemos podido localizar en los archivos de los municipios afectados. PalabRas clave: provincia de Valencia (España); campos de arroz; planos parcelarios, cartografía demostrativa. abstRact In May, 1860, a Royal Order forced to delimit the fields of rice of the province of Valencia to isolate them of the neighboring populations and to avoid the uncontrolled expansion of the culture. Unlike other previous orders, in this one there was included a disposition that was forcing to raise in plane the new estates of rice following a few very precise instructions.
    [Show full text]
  • Club Población Presidente Sociedad Cazadores Pico
    CLUB POBLACIÓN PRESIDENTE SOCIEDAD CAZADORES PICO CASTRO DE ADEMUZ ADEMUZ JOSE RAFAEL LOZANO GONZALEZ SOCIEDAD DE CAZADORES LA JORDANA DE AGULLENT LA JORDANA AGULLENT VICENTE REIG SOLER CLUB CAZADORES EL BRUFOL D´AIELO DE MALFERIT AIELO MALFERIT DAVID ALBERT SANCHEZ CLUB CAZADORES DE ALAQUAS ALAQUAS JOSE VICENTE BURGUET GUERRERO CLUB DE CAZA COVA ALTA DE ALBAIDA ALBAIDA CARLOS ALBERT SEGUI CLUB DE CAZADORES DE ALBAL ALBAL JULIAN LOPEZ ROSALENY CLUB DE CAÇADORS L'ANEC ALBALAT DE LA RIBERA GABRIEL LATORRE VALERO CLUB DE CAZA DE ALBALAT DE TARONGERS ALBALAT DELS TARONGERS JOSE LUIS CHENOVART RENAU CLUB DEPORTIVO DE CAZADORES LA PERDIZ DE ALBERIC ALBERIC FRANCISCO JOSE COMPANY ALVAREZ CLUB DE CAZA ALBORACHE ALBORACHE SANTIAGO BLASCO COLLADO CLUB DE CAZA EL XÚQUER ALCANTERA DE XUQUER DIEGO SALAS CASTRO CLUB CAZADORES ALCASSER ALCASSER EMETERIO VELERT SAEZ CLUB CAZADORES DE ALCUBLAS ALCUBLAS HECTOR CABANES MACIAN CLUB DE CAZA ALCUDIA DE CRESPINS Y CERDA ALCUDIA CRESPINS ALFONSO POLO ALMENDROS CLUB DE CAZA Y TIRO DE ALDAIA ALDAIA FEDERICO MARTINEZ VILANOVA CLUB CAZADORES DE ALFAFAR ALFAFAR JORGE ZARAGOZA PALMERO ALFARA DE LA BARONIA CLUB CAZADORES ALFARA DE LA BARONIA JUAN PEDRO CLAVELL FERNANDEZ CLUB DE CAZADORES ALFARA DEL PATRIARCA ALFARA PATRIARCA MANUEL CARRETERO ORTIZ SOCIEDAD CAZADORES DE ALFARP ALFARP RAFAEL BARBERA DIRANZO CLUB DE CAZADORES ALGAR DEL PALANCIA ALGAR DEL PALANCIA MANUEL TORRES SERRANO CLUB DE CAZA LA GOLONDRINA DE ALGEMESI ALGEMESI VICENTE SATORRES BOIX CLUB DEPORTIVO VIRGEN DE LOS AFLIGIDOS DE ALFARA DE ALGIMIA ALGIMIA DE ALFARA IVAN NAVARRO ROS CLUB DEPORTIVO ALGINET 91 ALGINET JOSE RAMON BELLVER SIMBOR CLUB CAZADORES EL SETTER DE ALGINET ALGINET SALVADOR NAVARRO BOTELLA CLUB CAZADORES DEPORTIVO CARRAIXET ALMASSERA ALBERTO M.
    [Show full text]
  • Estudio Fitográfico De La Sierra De Corbera (Valencia)
    Estudio fitográfico de la Sierra de Corbera (Valencia) por JOSÉ BORJA CARBONELL Doctor en Farmacia SUMARIO I. — INTRODUCCIÓN : Breva reseña fisiográfica, geológica e htstórico botánica. II. — Catálogo sistemático de Flora y comentarios críticos. III. — Resumen de composición de Flora. *) Sinopsis sistemática. b) Áreas. IV. — Sintesis ecológica y sociológica. A. Los grados de vegetación. B. Las comunidades vegetales. 1) Lst Querción ilicis macroclimática. 2) Matorral tnacroclimático derivado de la climax. a) Matorral inferior y medio. b) Matorral superior. c) Matorral de rocas (brezal de roca). d) Matorral costero. 2) La Querción ilicis postclimácica. 4) La comun.dad del Fraxinus Ornus. 5) Comunidades edáficas. a) Comunidades de suelos arenoso silícicos del interior. b) Comunidades de las arenas del litoral. c) Comunidades ruderales. d) Comunidades viarias y de setos. «) Comunidades arvenses. /) Comunidades acuáticas (ripícolas y de aguadales). 6) Los Pinares. C. Resumen sintético de la vegetación. V. — Plantas medicinales y útiles VI. — Conclusiones. Bibliografía. SIGNOS EMPLEADOS PARA EXPRESAR LAS ÁREAS DE DISPERSIÓN DE LAS ESPECIES I. — Eumediterráneas. II. — Medlterráneo-macaronésicas. III. — Gtntroeuropeas. IV. — Atlánticas. V. — Mediterráneo-africanas. VI. — Cosmopolitas de zona templada. VIL — Endemismos ibéricos. Vill. — Endemismos valenciano-levantinos. IX. — Exóticas. X. — Cultivadas. I. — INTRODUCCIÓN Breve reseña físiográfica, geológica e histérico-botánica La sierra de Corbera o sierra de la Murta, como la llaman, tam- bién los geógrafos, está emplazada en el Sureste de la provincia de Valencia; pertenece al núcleo meridional del sistema Ibérico- Levantino, núcleo formado por una serie de montañas de orienta- ción Noroeste-Sureste, entre las que figuran Caroche, Sierra del Ave, Montot, Sierras de Enguera, Corbera, Agulles y Monduber, con las que interfieren los plegamientos subbéticos que vienen ali- neados desde Andalucía, en dirección Nordeste, casi normal a las anteriores, para hundirse en el Mediterráneo.
    [Show full text]
  • Corbera Lra Ibera B Aixa
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CORBERA LRA IBERA B AIXA AJUNTAMENT DE CORBERA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Salvador Vercher Lletí DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Corbera, 170 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Corbera ISBN: 978-84-482-5821-4 Depòsit legal: V-865-2013 Impressió: www.avl.gva.es CORBERA El municipi de Corbera se situa a l’occident de la comarca de la Ribera Baixa. Està envoltat pels termes de Riola, Fortaleny, Cullera, Llaurí, Alzira, Benicull de Xúquer i Polinyà de Xúquer. El terme municipal ocupa una extensió de 20,3 km2. En l’actualitat compta amb 3.304 habitants, l’edat mitjana dels quals és de 41,4 anys. El nombre de vivendes, segons el cens de l’INE de 2001, és de 1.855. El territori es dividix en tres zones: una plana al·luvial, de l’holocé, popu- larment anomenada la Marjal, on es cultiva l’arròs; una zona muntanyenca, del mesozoic, que forma part de la serra de Corbera, l’últim estrep de la serralada Ibèrica, i una zona intermèdia, un ventall al·luvial del plistocé, amb acumulació de sediments arrossegats pels barrancs que baixen des de les muntanyes al pla, on se situa majoritàriament el cultiu del tarongerar.
    [Show full text]
  • 2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios Por Zonas Operativas
    CONSORCIO PROVINCIAL DE BOMBEROS DE VALENCIA. 2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios por zonas operativas. ZONA 1 (806 y 807) El Camp de La Hoya de El Camp de Túria L’Horta Morvedre Buñol Albalat dels Tarongers Benaguasil Nord Oest Alborache Alfara de Algimia Benisanó Albalat dels Sorells Alaquàs Cheste Algar de Palancia Bétera Alboraya Aldaia Chiva Algimia de Alfara Casinos Albuixech Manises Dos Aguas Benavites Eliana (l’) Alfara del Patriarca Mislata Godelleta Benifairó de les Valls Gátova Almàssera Paterna Macastre Canet d’En Berenguer Llíria Bonrepòs i Mirambell Picanya Estivella Loriguilla Burjassot Quart de Poblet Faura Marines Emperador Torrent Los Serranos Gilet Náquera Foios Xirivella Bugarra Petrés Olocau Godella Sud Gestalgar Quart de les Valls Pobla de Vallbona (la) Massalfassar Albal Pedralba Quartell Riba-roja de Túria Massamagrell Alcásser Sagunto / Sagunt San Antonio de Benagéber Meliana Alfafar Segart Serra Moncada Benetússer La Ribera Alta Torres Torres Vilamarxant Museros Beniparrell Llombai Pobla de Farnals (la) Catarroja Monserrat Puçol Lloc Nou de la Corona Montroy Puig Massanassa Real de Montroi Rafelbuñol / Rafelbunyol Paiporta Turís Rocafort Picassent Tavernes Blanques Sedaví Vinalesa Silla ZONA 2 (801 y 804) La Vall de La Ribera La Safor La Costera La Ribera Alta Albaida Baja Ador Agullent Alcúdia de Crespins (l’) Alberic Albalat de la Ribera Alfauir Aielo de Malferit Barxeta Alcàntera de Xúquer Almussafes Almiserà Aielo de Rugat Canals Alcudia (l’) Benicull de Xúquer Almoines Albaida Cerdà
    [Show full text]
  • Estudis Sobre La Història, La Geografia I El Patrimoni Cultural De La Ribera Del Xúquer
    Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer Maqueta completa AHRibera copia.indd 3 10/10/18 12:07 ESTUDIS COMARCALS 9 Col·lecció dirigida per Manel Pastor Maqueta completa AHRibera copia.indd 4 10/10/18 12:07 Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer XVII Assemblea d’Història de la Ribera (la Pobla Llarga, novembre de 2016) Edició a cura de Joan Català i Cebrià Maqueta completa AHRibera copia.indd 5 10/10/18 12:07 © Dels autors. © D’aquesta edició Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2018 www.alfonselmagnanim.net Disseny de la coberta: Collage-no Diseño Gráfico I.S.B.N.: 978-84-7822-772-3 Depòsit Legal: V-2778-2018 Impressió: Maqueta completa AHRibera copia.indd 6 10/10/18 12:07 Índex Introducció ....................................................................................... 11 Joan Català i Cebrià GEOGRAFIA Castelló i les Ènoves, són de la Ribera? ............................................ 15 Francesc Xavier Martí i Juan FONTS DOCUMENTALS Aportació bibliogràfica sobre la Ribera, segles xvii-xix, en una col·lecció privada riberenca ................................................... 51 Francesc Beltran i López HISTÒRIA MEDIEVAL Tres qüestions sobre les relacions Xàtiva-Alzira (segles xiii-xiv) .... 81 Agustí Ventura Conejero Les condicions materials d’un hospital medieval: el cas de Santa Llúcia d’Alzira .......................................................... 107 Frederic Aparisi Romero Les viles de la Ribera en la Cambra de la Reina (segles xiv i xv) ...... 129 Lledó Ruíz Domingo Les eleccions dels Jurats i del Consell d’Alzira i Xàtiva en 1416: els primers testimonis d’intervencionisme regi d’Alfons el Magnànim ...................................................................................
    [Show full text]