OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS
CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer
AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA
COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull
© Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer
ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió:
www.avl.gva.es CÀRCER
El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet. En aquella època hi havia diverses fàbriques de ceràmica, que van desaparéixer com a conseqüència de la despoblació causada per les epidèmies i agreujada posteriorment per l’expulsió dels moriscs. El rei Jaume I va reconquerir estes terres al voltant de la primavera de 1242. Una prova de la riquesa que tenia Càrcer és l’elevada contribució que el rei exigia als àrabs després de la Reconquista. L’expulsió dels moriscs l’any 1609 i el consegüent despoblament va tindre uns efectes catastròfics per a l’economia del municipi. L’any 1610, el senyor territorial de Càrcer va concedir carta de població a setanta-sis nous pobladors, però el poble no va poder recuperar l’esplendor que tenia en època morisca, amb prop de 200 cases poblades. Actualment l’activitat fonamental se centra en l’agricultura, entre la qual predomina el conreu de cítrics. També cal destacar la manufactura d’estos productes que es realitza en els magatzems de la població. Tant el riu de Sellent com el riu Xúquer han contribuït de manera notòria a la riquesa de Càrcer, però també han sigut motiu de preocupació i destrucció, com ho demostren les riuades que han provocat; una de les més importants va tindre lloc l’any 1864, i la més recent, la pantanada, el 1982. La església parroquial de l’Assumpció és del segle XVIII. Les festes patronals, en honor a la Mare de Déu de Gràcia i al Santíssim Crist de l’Agonia, se celebren del 13 al 15 de setembre. Cal destacar l’afició que tenen el carcerins per la música i per altres activitats culturals, com ho demostren la creació de la Societat Artisticomusical El Valle l’any 1892, la celebració anual dels jocs florals i de nombroses activitats esportives. Cal remarcar també l’existència de l’Escola Mancomunal de Pilota Valenciana. CÀRCER
Hidrografia natural
Barranc de Carles Barranc de la Nava Barranc de Conca Riu de Sellent Barranc de l’Abrasit Riu Xúquer
Hidrografia artificial
Bassa de Daudí Séquia d’Escalona Canal General del Pla del Rei Séquia de l’Embarcador el Cano Séquia de la Foia l’Escalona Morta Séquia del Gavariol (o de la Motor d’Adrià Mineta) Motor de l’Escalona (o del Molí) Séquia del Pastoret Motor de la Molineta Séquia Mare Motor de Moia Xorret de Cotes Motor del Pinar
Poblament
Càrcer els Cups de Rúbio Casa d'Abat Granja de Pavia Casa de Don Miquel la Madrilenya Casa de la Borra Molí de la Caseta Casa de Malavés
Partides i paratges el Barranc de la Nava el Socà el Clot de Camús l’Embarcador el Molí de la Caseta la Casa de Malavés el Muladar la Clotada el Palmeral la Foia el Pastoret la Goleta el Pinar la Molineta el Pla del Rei la Pedrera el Racó la Sénia el Racó d'Abat la Serratella el Ravalet Vies de comunicació
Camí de l’Era Alta Camí del Palmeral Camí de l’Olivereta Camí del Parador de la Camí de la Barqueta Molinera Camí de la Casa d’Abat Camí del Pastoret Camí de la Clotada Camí del Pinar Camí de la Figuera de Dàries Camí del Pla del Rei Camí de la Foia Camí del Racó Camí de la Goleta Camí del Ravalet Camí de la Pastissera Camí del Socà Camí de la Serratella Camí del Torrat Camí de Sellent Carretera d’Alcàntera de Xúquer Camí del Cementeri Carretera de Sumacàrcer Camí del Colomer Travessera del Pla del Rei Camí del Muladar
Altres llocs d’interés cementeri granja de bous ecoparc instal·lacions esportives fàbrica l’Arcada granges magatzem Càrcer TERME DE GAVARDA Riu Xúquer
el Clot de Camús l'Embarcador Racó
del Foia Pastoret TERME D'ANTELLA Pastoret Socà
Mare l’Embarcador
el Racó
Pastissera la
del Camí
la
Séquia de
el Socà
de
Séquia de la Foia la Foia
del del
Camí
el Pastoret
de Camí C. de Camí la Goleta Gavariol la Goleta Camí de l'Olivereta del Camí
de Camí
Séquia
Séquia C. de la Figuera de Dàries Séquia l'Era Alta el RavaletC. del Ravalet
TERME DE COTES el Cano Carretera d'Alcàntera de Xúquer
Mare Càrcer fàbrica instal·lacions esportives Xorret Cotes de Motor de l'Escalona
Séquia el Racó d'Abat el Muladar TERME la Sénia D'ALCÀNTERA DE XÚQUER Séquia d'Escalona l'Arcada magatzem
Camí del Muladar Nava Casa de Don Miquel
Carretera de Sumacàrcer Camí de laCasa Casa d'Abat d'Abat
Cementeri
la Casa de Malavés del
el Barranc de la Nava Granja de Pavia Camí
Sellent Sellent cementeri
'saoaMorta l'Escalona de Pinar granges la Pedrera la Casa de MalavésRiu
de el Cups de Rúbio de ecoparc Molí de la Caseta el Pla del Rei
Camí del Palmeral granja de bous Camí el Pinar Rei Bassa de Daudí el Molí de la Caseta del Conca del Pla de del Molinera
Barqueta Barranc la Madrilenya Torrat del Camí
Barranc la TravesseraCasa de la Borra de la
el Palmeral C. Motor de Moia Rei
de
del aídlColomer del Camí Parador
la Clotada del
Camí la Clotada Motor d'Adrià Camí de Pla
del Motor de la Molineta Camí
Camí Camí de la Serratella TERME DE SELLENT Motor del Pinar
Canal Generalla Serratella del Pla del Rei Barranc de l'Abrasit Capital de municipi Casa, corral la Molineta Carretera Fàbrica Barranc de Carles Camí Aqüeducte Riu Cementeri Barranc Instal·lacions esportives Séquia Partida TERME DE XÀTIVA Motor Paratge Bassa, assut La Ribera Alta
Torís Montserrat
Montroi
Real
Llombai Benifaió Alfarb Alginet Catadau Carlet Algemesí Benimodo Tous l'Alcúdia Guadassuarl'Alcúdia Massalavés Benimodo Benimuslem Alzira Alzira (la Garrofera) Alberic Carcaixent Antella Gavarda Vilanova de Castelló Sumacàrcer la Pobla Llarga Beneixida Senyera Sant Joanet Càrcer Xàtiva Cotes Manuel Rafelguaraf (el Pinar dels Flares) l'Ènova Sellent Alcàntera Xàtiva (la Venta) de Xúquer