Ordre D'eixida De Totes Les Proves
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques. -
El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida. -
Benimodo L a R Ibera a Lta
BENIMODO L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE BENIMODO ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Àngel Velasco Crespo (†) GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Benimodo, 229 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 963 874 023 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benimodo ISBN: 978-84-482-6404-8 Depòsit legal: V-3253-2019 Impressió: Imprés Puchades www.avl.gva.es BENIMODO El municipi de Benimodo es troba al centre de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal ocupa una superfície de 12,52 km2, majorità- riament de terreny pla, que s’estén des del llit del riu Sec cap al sud-oest. Limita al sud amb l’Alcúdia; a l’oest, amb Tous, i al nord i a l’est, amb Carlet. L’enclavament del Ressalany, que rep el nom d’un antic poblat morisc que pertanyia al senyoriu de l’Alcúdia, està situat a 14 km de la localitat, molt prop de Massalavés i Alberic. Allí es troba el paratge natural dels Ullals del Riu Verd, on naix el riu. Els primers pobladors dels quals tenim referència eren de l’Edat del Bronze. Es tracta de dos assentaments en la zona del barranc de les Coves del Trutx, en la part més muntanyosa del terme. També s’han trobat restes d’una vil·la romana del segle I d. -
LA RIBERA ALTA.Indd
ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre -
ALCÀNTERA DE XÚQUER LRA IBERA a LTA R a E R U E Q T Ú N X À C L E a D
Alcàntera de Xúquer ALCÀNTERA DE XÚQUER DELS POBLES VALENCIANS OPONÍMIA LR A A IBERA LTA D'ALCÀNTERA DE XÚQUER AJUNTAMENT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL Dionís Seguí Penadés TEXT Mari Trini Garcia Merino DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Alcàntera de Xúquer, 168 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer ISBN: 978-84-482-5819-1 Depòsit legal: V-862-2013 Impressió: www.avl.gva.es ALCÀNTERA DE XÚQUER Alcàntera de Xúquer és un municipi de 1.400 habitants situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, en el marge dret del riu Xúquer; este riu ja va ser anomenat pels moriscs el devastador a causa de les nombroses riuades que ha produït al llarg de la història. El terme municipal, situat a 33 m d’altitud, amb una superfície de 3,4 km2, limita al nord amb el terme municipal de Gavarda per la mateixa línia que marca el Xúquer; a l’oest limita amb Càrcer; al sud, amb la Venta de Carbonell (pertinença de Xàtiva) i amb la Llosa de Ranes, i a l’est, amb Beneixida. El topònim Alcàntera, que significa 'el pont', 'l’aqüeducte' i fins i tot 'el dic', prové de l’àrab al-quantara. El rei Jaume I va incorporar el poble al Regne de València entre els anys 1239 i 1245. -
Centrist Politics in the Spanish Province of Valencia January 1930 to August 1936
THE RISE AND FALL OF THE PARTIDO DE UNIÓN REPUBLICANA AUTONOMISTA: CENTRIST POLITICS IN THE SPANISH PROVINCE OF VALENCIA JANUARY 1930 TO AUGUST 1936 Submitted by Stephen Rodger Lynam to the University of Exeter as a thesis for the degree of Doctor of Philosophy in History, July 2018. This thesis is available for Library use on the understanding that it is copyright material and that no quotation from the thesis may be published without proper acknowledgement. I certify that all material in this thesis which is not my own work has been identified and that no material has previously been submitted and approved for the award of a degree by this or any other University. Signature……………………………………………………………………. 1 2 ABSTRACT This thesis is an interrogation of the impact of the Partido de Unión Republicana Autonomista (The Autonomist Republican Union Party or PURA) on the politics of the Spanish province of Valencia, and in turn on national politics, during the politically turbulent years of 1930-1936, the period which immediately preceded the outbreak of the Spanish Civil War. It was the most important Valencian political force and acted as de facto provincial affiliate of the Radical Party, a conservative republican party which was to play a crucial role in national politics. This study uses a wide range of documentary sources, including contemporary newspapers, official papers, and parliamentary records, supplemented by a number of interviews with participants in the events and in-depth case study reviews of two important settlements in the province together with detailed studies of electoral and land ownership data in a further three settlements. -
Guia D'administracions Locals (.Pdf)
Fecha de Actualización: 29/09/21 ALACANT/ALICANTE Agost Alcoleja Alcalde: Alcalde: Plaça d'Espanya, 1 (03698) Sant Antoni, 1 (03814) Tel. :965691043 Fax :965691978 Tel. :966509101 Fax : [email protected] ; [email protected] [email protected]; [email protected] Agres Alfafara Alcalde: Alcalde: Plaza España, 1 (03837) Plaça Espanya, 1 (03838) Tel. :965510001 Fax :965510288 Tel. :965510082 Fax :965510271 [email protected];[email protected] [email protected];[email protected] Aigües Alfàs del Pi, l' Alcalde: Alcalde: Mayor, 5 (03569) Federico García Lorca, 11 (03580) Tel. :965690061 Fax :965690329 Tel. :965888265 Fax :965887112 [email protected], [email protected] [email protected];[email protected];mjpingar Alacant/Alicante Algorfa Alcalde: Alcalde: Plaza del Ayuntamiento, s/n (03002) Plaza España, 20 (03169) Tel. :965149169 Fax :965149293 Tel. :965700146 Fax :966780010 [email protected]; alcaldia@alican [email protected]; [email protected] Albatera Algueña Alcalde: Alcalde: Plaza España, 1 (03340) Plaza Juan Carlos I, 3 (03668) Tel. :965485000 Fax :965487474 Tel. :965476001 Fax :965476300 [email protected];[email protected] [email protected]; [email protected]; juan@algue Alcalalí Almoradí Alcalde: Alcalde: Mayor, 10 (03728) Plaza Constitución, 1 (03160) Tel. :966482024 Fax :966482001 Tel. :965700101 Fax :966780104 [email protected] [email protected]; [email protected] Alcocer de Planes Almudaina Alcalde: Alcalde: San Gil, 2 (03841) Carrer les Moreres nº 9 (03827) Tel. :965531444 Fax :965531444 Tel. :965514267 Fax :966536988 [email protected];[email protected] [email protected] Alcoi/Alcoy Alqueria d'Asnar, l' Alcalde: Alcalde: Plaça d'Espanya, 1 (03801) San Lorenzo, 6 (03829) Tel. -
Club Población Presidente Sociedad Cazadores Pico
CLUB POBLACIÓN PRESIDENTE SOCIEDAD CAZADORES PICO CASTRO DE ADEMUZ ADEMUZ JOSE RAFAEL LOZANO GONZALEZ SOCIEDAD DE CAZADORES LA JORDANA DE AGULLENT LA JORDANA AGULLENT VICENTE REIG SOLER CLUB CAZADORES EL BRUFOL D´AIELO DE MALFERIT AIELO MALFERIT DAVID ALBERT SANCHEZ CLUB CAZADORES DE ALAQUAS ALAQUAS JOSE VICENTE BURGUET GUERRERO CLUB DE CAZA COVA ALTA DE ALBAIDA ALBAIDA CARLOS ALBERT SEGUI CLUB DE CAZADORES DE ALBAL ALBAL JULIAN LOPEZ ROSALENY CLUB DE CAÇADORS L'ANEC ALBALAT DE LA RIBERA GABRIEL LATORRE VALERO CLUB DE CAZA DE ALBALAT DE TARONGERS ALBALAT DELS TARONGERS JOSE LUIS CHENOVART RENAU CLUB DEPORTIVO DE CAZADORES LA PERDIZ DE ALBERIC ALBERIC FRANCISCO JOSE COMPANY ALVAREZ CLUB DE CAZA ALBORACHE ALBORACHE SANTIAGO BLASCO COLLADO CLUB DE CAZA EL XÚQUER ALCANTERA DE XUQUER DIEGO SALAS CASTRO CLUB CAZADORES ALCASSER ALCASSER EMETERIO VELERT SAEZ CLUB CAZADORES DE ALCUBLAS ALCUBLAS HECTOR CABANES MACIAN CLUB DE CAZA ALCUDIA DE CRESPINS Y CERDA ALCUDIA CRESPINS ALFONSO POLO ALMENDROS CLUB DE CAZA Y TIRO DE ALDAIA ALDAIA FEDERICO MARTINEZ VILANOVA CLUB CAZADORES DE ALFAFAR ALFAFAR JORGE ZARAGOZA PALMERO ALFARA DE LA BARONIA CLUB CAZADORES ALFARA DE LA BARONIA JUAN PEDRO CLAVELL FERNANDEZ CLUB DE CAZADORES ALFARA DEL PATRIARCA ALFARA PATRIARCA MANUEL CARRETERO ORTIZ SOCIEDAD CAZADORES DE ALFARP ALFARP RAFAEL BARBERA DIRANZO CLUB DE CAZADORES ALGAR DEL PALANCIA ALGAR DEL PALANCIA MANUEL TORRES SERRANO CLUB DE CAZA LA GOLONDRINA DE ALGEMESI ALGEMESI VICENTE SATORRES BOIX CLUB DEPORTIVO VIRGEN DE LOS AFLIGIDOS DE ALFARA DE ALGIMIA ALGIMIA DE ALFARA IVAN NAVARRO ROS CLUB DEPORTIVO ALGINET 91 ALGINET JOSE RAMON BELLVER SIMBOR CLUB CAZADORES EL SETTER DE ALGINET ALGINET SALVADOR NAVARRO BOTELLA CLUB CAZADORES DEPORTIVO CARRAIXET ALMASSERA ALBERTO M. -
Catálogo Colección De Grabados Del Archivo De La Catedral De Valencia
CATÁLOGO COLECCIÓN DE GRABADOS DEL ARCHIVO DE LA CATEDRAL DE VALENCIA David Heredia Tauste Máster Universitario en Patrimonio Cultural: Identificación, Análisis y Gestión. Itinerario de Patrimonio Bibliográfico y Documental Facultat De Geografía i Història – Universitat de València Abril-junio 2019 CATALOGO COLECCIÓN DE GRABADOS DEL ARCHIVO DE LA CATEDRAL DE VALENCIA David Heredia Tauste INTRODUCCIÓN La Colección de Grabados del Archivo de la Catedral de Valencia consta de 131 grabados desde el s. XVII hasta el s. XX, de ellos 80 han sido ubicados en una caja por su tamaño menor y 27 se han instalado en una carpeta en el armario junto con los planos y otros materiales de grandes formatos. Se incluye en esta colección todos los grabados con independencia de la técnica utilizada (xilografía, calcografía y litografía). La mayoría absoluta de ellos responden a una temática religiosa y en muchos casos son obra de grabadores importantes, entre ellos Vicente Capilla, Manuel Peleguer y Tomás Rocafort. Se han catalogado también 23 grabados que fueron recolocados como portadas de los volúmenes de la obra de Joan Pahoner, archivero que fue de la Catedral de Valencia, en algunos libros capbreus de la Almoina y finalmente en uno de los libros de correspondencia desde Roma, coincidiendo con la beatificación de San Juan de Ávila. Se ha utilizado la norma ISBD (NBM) para la catalogación de los mismos, introducción en el área de notas todos aquellos aspectos que los especialistas en descripción de grabados proponen tener en cuenta. En lo referente a la forma de ingreso, la mayoría han entrado en el archivo por compra o donación en los últimos seis años. -
CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer
OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet. -
2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios Por Zonas Operativas
CONSORCIO PROVINCIAL DE BOMBEROS DE VALENCIA. 2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios por zonas operativas. ZONA 1 (806 y 807) El Camp de La Hoya de El Camp de Túria L’Horta Morvedre Buñol Albalat dels Tarongers Benaguasil Nord Oest Alborache Alfara de Algimia Benisanó Albalat dels Sorells Alaquàs Cheste Algar de Palancia Bétera Alboraya Aldaia Chiva Algimia de Alfara Casinos Albuixech Manises Dos Aguas Benavites Eliana (l’) Alfara del Patriarca Mislata Godelleta Benifairó de les Valls Gátova Almàssera Paterna Macastre Canet d’En Berenguer Llíria Bonrepòs i Mirambell Picanya Estivella Loriguilla Burjassot Quart de Poblet Faura Marines Emperador Torrent Los Serranos Gilet Náquera Foios Xirivella Bugarra Petrés Olocau Godella Sud Gestalgar Quart de les Valls Pobla de Vallbona (la) Massalfassar Albal Pedralba Quartell Riba-roja de Túria Massamagrell Alcásser Sagunto / Sagunt San Antonio de Benagéber Meliana Alfafar Segart Serra Moncada Benetússer La Ribera Alta Torres Torres Vilamarxant Museros Beniparrell Llombai Pobla de Farnals (la) Catarroja Monserrat Puçol Lloc Nou de la Corona Montroy Puig Massanassa Real de Montroi Rafelbuñol / Rafelbunyol Paiporta Turís Rocafort Picassent Tavernes Blanques Sedaví Vinalesa Silla ZONA 2 (801 y 804) La Vall de La Ribera La Safor La Costera La Ribera Alta Albaida Baja Ador Agullent Alcúdia de Crespins (l’) Alberic Albalat de la Ribera Alfauir Aielo de Malferit Barxeta Alcàntera de Xúquer Almussafes Almiserà Aielo de Rugat Canals Alcudia (l’) Benicull de Xúquer Almoines Albaida Cerdà -
Estudis Sobre La Història, La Geografia I El Patrimoni Cultural De La Ribera Del Xúquer
Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer Maqueta completa AHRibera copia.indd 3 10/10/18 12:07 ESTUDIS COMARCALS 9 Col·lecció dirigida per Manel Pastor Maqueta completa AHRibera copia.indd 4 10/10/18 12:07 Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer XVII Assemblea d’Història de la Ribera (la Pobla Llarga, novembre de 2016) Edició a cura de Joan Català i Cebrià Maqueta completa AHRibera copia.indd 5 10/10/18 12:07 © Dels autors. © D’aquesta edició Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2018 www.alfonselmagnanim.net Disseny de la coberta: Collage-no Diseño Gráfico I.S.B.N.: 978-84-7822-772-3 Depòsit Legal: V-2778-2018 Impressió: Maqueta completa AHRibera copia.indd 6 10/10/18 12:07 Índex Introducció ....................................................................................... 11 Joan Català i Cebrià GEOGRAFIA Castelló i les Ènoves, són de la Ribera? ............................................ 15 Francesc Xavier Martí i Juan FONTS DOCUMENTALS Aportació bibliogràfica sobre la Ribera, segles xvii-xix, en una col·lecció privada riberenca ................................................... 51 Francesc Beltran i López HISTÒRIA MEDIEVAL Tres qüestions sobre les relacions Xàtiva-Alzira (segles xiii-xiv) .... 81 Agustí Ventura Conejero Les condicions materials d’un hospital medieval: el cas de Santa Llúcia d’Alzira .......................................................... 107 Frederic Aparisi Romero Les viles de la Ribera en la Cambra de la Reina (segles xiv i xv) ...... 129 Lledó Ruíz Domingo Les eleccions dels Jurats i del Consell d’Alzira i Xàtiva en 1416: els primers testimonis d’intervencionisme regi d’Alfons el Magnànim ...................................................................................