DOCSLIB.ORG

Ecology and Distribution of Freshwater Mussels (Bivalvia: Unionidae) in the Valencia Region

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Ecology and Distribution of Freshwater Mussels (Bivalvia: Unionidae) in the Valencia Region Ecology and distribution of freshwater mussels (Bivalvia: Unionidae) in the Valencia region. Bataller1, J.V.; J. Hernández2; A. Pradillo1. (1)Centro para el Estudio de los Ecosistemas Acuáticos (C.E.E.A.), Ap. 6050, 46080, Valencia, Spain. (2) Servicio de Conservación de la Biodiversidad, Consellería de Territorio y Vivienda, Francisco Cubells 7, 46011 Valencia, Spain. Introduction The native freshwater bivalves are among the most endangered Iberian freshwater fauna. These large unionids, locally known as “petxinots” or “náyades”, were abundant in our rivers and lakes until a few decades ago (GASULL, 1971 & 1981). Nowadays all species that belong to this group have experienced a great decline due to the generalized degradation of their habitat (MARTÍEZ & ROBLES, 2003). At the Valencia region three species of native freshwater mussels (Bivalvia:Unionidae) exist (VIDAL & SUAREZ, 1985): Anodonta cygnea (Linnaeus, 1758), Potomida littoralis (Lamarck, 1801) and Unio elongatulus (Pfeiffer, 1825). Due to rarefaction of these species, two of them are included, with different categories, in the regional endangered fauna act (Decreto32/2004, de 27 de febrero, del Consell de la Generalitat). Location of sampling stations and mussels found Materials & Methods SAMPING STATION LOCALITY PROVINCE UTM X UTM Y PT AN UN 1. - Materials Fig. 2 Emblase de l´Alcora l´Alcora Castellón 737019 4442727 - - - Barranco de la Foia l´Alcora Castellón 737870 4442429 - - - - Densities estimation: Depending on water visibility, current velocity and Desembocadura Mijares Burriana Castellón 754817 4422938 - - - Anodonta cygnea Potomida littoralis Unio elongatulus Acequias de Burriana Burriana Castellón 752038 4418545 - - - substrata type; location and counting of individuals was made by transects (50 Acequia La Llosa Castellón 740910 4405942 - X X Ac Moli La Llosa Castellón 740793 4405763 - X X m length) with favorable conditions; or with a sampling quadrate (0.25 m2) Ac Pouets La Llosa Castellón 741248 4405120 - - X BF BF BF when these were negative (DUNN, 2000) . YL YL YL Ac Racó Almenara Castellón 741347 4401154 - X X YK YK YK Río Turia Manises Valencia 714862 4376936 - - X - Marking and biometry: Biometric measures were taken with a precision (0.01 Azud río Magro Real Montroi Valencia 708462 4355440 - - X mm) digital calliper. Plastic marks, with an individual 3 character alphanumeric Trasvase norte 1 Aldaia Valencia 715690 4370920 - - X Trasvase norte 2 Aldaia Valencia 715224 4369925 - - X code (Fig. 6), were attached to shell with cyanoacrylate adhesive (ROSS ET BE CE BE CE BE CE Trasvase norte 3 Aldaia Valencia 711684 4347240 - - X ALL. 2001). Trasvase sur 1 Carlet Valencia 711685 4346841 - - X Trasvase sur 2 Carlet Valencia 711588 4347501 - - X XK XK XK - Abiotic parameters: Some easy to measure were recorded to define habitat Azud 1 Antella Valencia 707947 4328664 X - X Azud 2 Antella Valencia 707947 4328664 X - X requirements. Temperature, both air and water, were registered with a digital Azud 3 Antella Valencia 707947 4328664 - X X thermometer with 0.1 ºC precision. Transparency was measured with Secchi YJ YJ YJ Azud 4 Antella Valencia 707996 4328719 X - X Azud 5 Antella Valencia 707987 4328733 - - - disk to the nearest centimetre. Water velocity was measured to the nearest Río Jucar Gavarda Valencia 711787 4329601 X X X m/s with a mechanical flow meter (General Oceanic, model 2030). Acequia río Verde 1 Alberic Valencia 714056 4334995 X - - BD BD BD XJ XJ XJ Acequia río Verde 2 Alberic Valencia 714056 4334995 X - - BC BC BC Acequia río Verde 3 Alberic Valencia 714056 4334995 X - - 2. - Methodology Río Verde 4 Alberic Valencia 714068 4335004 X - - verde 5 Alberic Valencia 713639 4334910 X - X 2.1 Abundances and densities: The counting of individuals varied greatly verde 6 Alberic Valencia 713639 4334910 X - X Río de los Santos Alcud. Crespins Valencia 707358 4316847 - - - depending on the condition of the water body: Acequia de Benifurt Xativa Valencia 716614 4320015 X - X - Clear waters, small width (Fig. 8). The shoreline was walked (usually 50m) Ac Ratlla Sollana Valencia 724610 4356449 - X X XH YH XH YH XH YH XG YG XG YG XG YG Carrera Saler Valencia Valencia 729930 4361780 - - - and all observed mussels were collected with a hand net. This process was Ac Romani Sollana Valencia 725811 4353944 X X X repeated three times. Ac Dreta 1 Sollana Valencia 729105 4353251 - X - Ac Dreta 2 Sollana Valencia 728402 4350391 - X X - Clear water, wide width. All observed (with naked eye or with a view bucket) Ac Dreta 3 Sollana Valencia 728461 4349398 - X X Escorrentia de la Flota Sueca Valencia 732542 4351279 - - X mussels were collected by hand along a fixed distance (usually 50 m) walking Brazal Alteró Albalat Ribera Valencia 725645 4345184 X - - along the streambed (Fig. 5). If the waters were deep, transect was made Cullera 1. Acequia Mitjana Cullera Valencia 737548 433652 X X X Cullera 2. Acequia Mitjana Cullera Valencia 737265 4336363 - - X diving. Cullera 3. Acequia junto río Cullera Valencia 737414 4338103 - X X - Turbid waters. In this case sampling was only possible in wadeable waters. Acequia Cami Groguet 1 Tavernes Val Valencia 737002 433009 - X X Acequia Cami Groguet 2 Tavernes Val Valencia 738334 4331262 - X X Fifteen replicates with a 0.025 m2 quadrate (0.5 m side) were taken along a 50 Ac Tancadella Gandia Valencia 743618 4321165 X - - m reach. Les Aigües Oliva Valencia 751654 4305937 - - - Ac. Bovar Oliva Valencia 756511 4306841 - - - 2.2 Biometry and marking. Bivalves were measured with a precision (0.01 mm) Sant Pere Pego Alicante 754254 4307619 - - - Alberca 1 Ondara Alicante 240997 4301830 - - - digital calliper. The shell dimensions were measured as: length (distance between Alberca 2 Ondara Alicante 240818 4301663 - - - umbones), height (from anterior to posterior edge) and width (dorsal to ventral Alberca 3 Ondara Alicante 240997 4301830 - - - PT = Potomida littoralis. AN = Anodonta cygnea; UN = Unio elongatulus. X = present. - = Not detected. margins) BRAID (2000). Results Conclusions Considering the total number of sampling sites with one or more The main threats for freshwater mussels detected along this study are mussel species, Potomida littoralis was present in 44% of all sites, Unio principally four: canalization, dredging, desiccation and pollution. elongatulus in 80% and Anodonta cygnea in 48%. Sixty percent of all Complete canalization of streams means the loss of the whole population. sampling stations contained more than unionid species, that is, 40% were Works for cementation and coating of canals and irrigation ditches are common, for monospecific (Fig. 1). instance in the natural park of the Albufera, and represent a great loss in the Concerning the possible species associations, 12% of the sample Fig. 3 Fig. 4 populations. sites contained all three species, in 32% we found U. elongatulus together Dredging of canals and ditches is a common activity (Fig. 3), required for with A .cygnea, and in 16% U. elongatulus occurred together with P. the correct function of the irrigation network; but unfortunately, how nowadays this littoralis. Remarkable is the absence of the association A. cygnea with P. work is made, means a great loss in the populations of unionids that live in them. littoralis reasons for which are not yet well understood. Better practices are required to reduce the impact as much as possible. Distribution of the three unionid species in the Valencia region is Desiccation of streams (Fig. 8), if for a short period of time (3 to 5 days, restricted to the province of Valencia and nearby areas of Castellón and depending on environment temperature and humidity) produces the death of the Alicante (Fig. 2). younger individuals. Longer periods mean the death of a great percentage of the Canals and irrigation ditches (Fig. 4) are the main waterbodies population. inhabited by A. cygnea; although P. littoralis is also present in irrigation Finally, we can’t forget an indirect threat related with the singular unionid ditches, it is mainly found at the middle reach of rivers (Fig. 7). The most reproduction cycle. Larvae of unionids (known as glochidia) are obligate parasites ubiquitous species in Valencia Region is, with no doubt, Unio elongatulus; on the gills and fins of fish, and use them for their dispersion. And even it is still yet its optimum seems to be waterbodies with clean and shallow waters and not well known which the main host fishes are, the decline of host fish obviously slow current. Fig. 5 Fig. 6 will affect on the abundance of bivalves. Different associations of Unionids Conservation actions species. U+P Sólo A SPECIES N % 16% 4% Sólo U 20% Sólo A 1 4 Regional environment agency (Consellería de Territorio y Vivienda) has SPECIES N % Sólo U 5 20 made several action plans in order to preserve the three species of unionid A 12 48 Sólo P 4 16 mussels: U 20 80 A+U+P 3 12 A+U Sólo P P 11 44 A+U 8 32 - Dredging control. 32% 16% A+U+P U+P 4 16 - Local distribution studies. 12% Total 25 100 - Artificial rearing experiences. Fig. 1 A = Anodonta cygnea, P = Potomida littoralis, U = Unio elongatulus. N = Fig. 7 Fig. 8 Total localities. % = Percentage among total. - Reintroductions by means of host fish infestation with glochidia. - Creation of sanctuaries. References BRAID, M.S. (2000). Life history of the spectaclecase, cumberlandia monodonta Say, 1829 (Bivalvia, Unionoidea, Margaritiferidae). M.S. Thesis. Southwest Missouri State University. 119 pp. DUNN, H.L. (2000) Development of strategies for sampling freshwater mussels (Bivalvia: Unionidae). Proceedings of the first freshwater mollusc conservation society symposium. Ohio Biological Survey: 161-67. GASULL, L. (1971) Fauna malacológica de las aguas continentales dulces y salobres del sudeste ibérico. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares, 16:23-82. GASULL, L. (1981) Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de la provincia de Castellón de la Plana. Boll. Soc. Hist. Nat.
Load more

Recommended publications
  • MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
    MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques.
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • Benimodo L a R Ibera a Lta
    BENIMODO L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE BENIMODO ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Àngel Velasco Crespo (†) GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Benimodo, 229 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 963 874 023 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benimodo ISBN: 978-84-482-6404-8 Depòsit legal: V-3253-2019 Impressió: Imprés Puchades www.avl.gva.es BENIMODO El municipi de Benimodo es troba al centre de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal ocupa una superfície de 12,52 km2, majorità- riament de terreny pla, que s’estén des del llit del riu Sec cap al sud-oest. Limita al sud amb l’Alcúdia; a l’oest, amb Tous, i al nord i a l’est, amb Carlet. L’enclavament del Ressalany, que rep el nom d’un antic poblat morisc que pertanyia al senyoriu de l’Alcúdia, està situat a 14 km de la localitat, molt prop de Massalavés i Alberic. Allí es troba el paratge natural dels Ullals del Riu Verd, on naix el riu. Els primers pobladors dels quals tenim referència eren de l’Edat del Bronze. Es tracta de dos assentaments en la zona del barranc de les Coves del Trutx, en la part més muntanyosa del terme. També s’han trobat restes d’una vil·la romana del segle I d.
    [Show full text]
  • Ordre D'eixida De Totes Les Proves
    FEDERACIO DE PIRAGÜISME DE LA COMUNITAT VALENCIANA ORDRE D'EIXIDA II PROVA DELA XVIII LLIGA D'HIVERN D'AIGÜES TRANQUILES DE LA COMUNITAT VALENCIANA CULLERA (VALENCIA) NOTA: PENDENT DE FER AGRUPACIONS DE CATEGORIES FINAL - 1000 m. Data: 19/02/2017 Hora: 3 DONA BENJAMI A K1 Temps T. Ccontrol 1er. Clasificat Sense T. de Control Dorsal Nom i Cognoms Club 151 CLARA ESTEVE MARTINEZ A.D. SCOOTER DE ALGEMESI 152 MARIA MARTINEZ KOSHYTSKA A.D. SCOOTER DE ALGEMESI 227 RAQUEL CALVENTE REBOLL REAL CLUB NAUTICO CASTELLON 478 INES CALLE BARAHONA CLUB PIRAGÜISMO CASTELLON FINAL - 2000 m. Data: 19/02/2017 Hora: 4 DONA ALEVI B K1 Temps T. Ccontrol 1er. Clasificat Sense T. de Control Dorsal Nom i Cognoms Club 284 NEUS PEREZ FRANCH REAL CLUB NAUTICO CASTELLON 479 ANA SOLER BARREDA CLUB PIRAGÜISMO CASTELLON FINAL - 2000 m. Data: 19/02/2017 Hora: 5 DONA ALEVI A K1 Temps T. Ccontrol 1er. Clasificat Sense T. de Control Dorsal Nom i Cognoms Club 376 NATALIA GIL RIBERA E.M.E. CLUB PIRAGÜISME SILLA 377 PAULA SENDRA MIÑANA E.M.E. CLUB PIRAGÜISME SILLA 482 JIMENA CALLE BARAHONA CLUB PIRAGÜISMO CASTELLON 483 ANDREA TORRES ESCRIG CLUB PIRAGÜISMO CASTELLON 561 ALBA SOCARRADES BELENGUER REAL CLUB NAUTICO CASTELLON FINAL - 3000 m. Data: 19/02/2017 Hora: 6 DONA INFANTIL B K1 Temps T. Ccontrol 1er. Clasificat Sense T. de Control Dorsal Nom i Cognoms Club 131 SOPHIA FERNANDEZ CLUB PIRAGÜISMO CULLERA 207 BARBARA ORIA MASIP REAL CLUB NAUTICO CASTELLON 276 EVA GONZALEZ REPISO REAL CLUB NAUTICO CASTELLON 488 MARIA CARRERES CHULILLA CLUB PIRAGÜISMO CASTELLON FINAL - 3000 m.
    [Show full text]
  • TROFEO INTERCLUBS VALENCIA, 1A FASE
    TROFEO INTERCLUBS VALENCIA, 1a FASE SEDE: GUADASSUAR Calle Tarragona, 0, 46610 Horario: Calentamiento: 8.00h a 9.00h 9.00 a 11.45h Conjuntos y Equipos Descanso: Hasta las 12.00h 12.00 a 15.00h trios, individuales y nivel iniciación Entrega de medallas: 15.10h CONJUNTO/GIMNASTA CLUB CATEGORIA APARATO J ORDE N MIN MORVEDRE MORVEDRE ALEVIN ML 1 1 9.00 ALDAIA ALDAIA INFANTIL 5 PELOTAS 2 2 9.03 ALMARA ALMARA ALEVIN ML 1 3 9.06 TORREPATERNA TORREPATERNA INFANTIL 5 PELOTAS 2 4 9.09 VILAMARXANT VILAMARXANT ALEVIN ML 1 5 9.12 QUART DE POLET QUART DE POLET INFANTIL 5 PELOTAS 2 6 9.15 TORREPATERNA TORREPATERNA ALEVIN ML 1 7 9.18 ATZAR ATZAR INFANTIL 5 PELOTAS 2 8 9.21 MORVEDRE MORVEDRE ALEVIN ML 1 9 9.24 ALDAIA ALDAIA INFANTIL 5 PELOTAS 2 10 9.27 ALMARA ALMARA ALEVIN ML 1 11 9.30 TORREPATERNA TORREPATERNA INFANTIL 5 PELOTAS 2 12 9.33 VILAMARXANT VILAMARXANT ALEVIN ML 1 13 9.36 QUART DE POLET QUART DE POLET INFANTIL 5 PELOTAS 2 14 9.39 TORREPATERNA TORREPATERNA ALEVIN ML 1 15 9.42 ATZAR ATZAR INFANTIL 5 PELOTAS 2 16 9.45 ALBORAYA ALBORAYA CADETE 3PELOTAS/2CUERDAS 1 17 9.48 AROA RISUEÑO ATZAR E.ALEVIN ML 2 18 9.50 CLAUDIA GARCÍA ALDAIA E. ALEVIN ML 2 19 9.52 MORVEDRE MORVEDRE CADETE 3PELOTAS/2CUERDAS 1 20 9.54 ELENA HERRERA TAVERNES BLANQUES E. ALEVIN ML 2 21 9.56 ALMARA ALMARA CADETE 3PELOTAS/2CUERDAS 1 22 9.58 ANGELA MARIN Bº DEL CRISTO E.
    [Show full text]
  • Contactos EEIIA
    LISTADO EEIIA EEIIA LOCALIDAD TELÉFONO DIRECCIÓN POSTAL C.P. WEB Agost Agost 965 69 17 40 Av. Consell Pais Valencià, 16-18 03698 http://www.agost.es/ Alicante Alicante 965 14 94 17 Av. Constitución1 03002 https://www.alicante.es/es/area-tematica/servicios-sociales Alcoy Alcoy 96 553 71 00 Plaza De España, 1 03801 http://www.alcoi.org/ca/areas/bienestar_social/a_concejalia_serv_sociales/servicios_especializados/a_familia.html L' Alfàs Del Pi L' Alfàs Del Pi 965 88 82 65 Federico Garcia Lorca, 11 03580 https://ciudadano.lalfas.es/PortalCiudadania/info/inicio.do#no-back-button Almoradí Almoradí 965 70 01 01 Plaza Constitucion, 1 03160 http://www.almoradi.es/concejalias/servicios-sociales/ Aspe Aspe 965 493 463 Avenida de la Constitución, 40-42 03680 https://aspe.es/area-y-departamento/servicios-sociales/ 96 656 74 75 Banyeres De Mariola Banyeres De Mariola Pl. la Malva, 11 03450 http://www.portademariola.com 96 656 73 15 Benidorm Benidorm 96 681 54 00 Plaza de SS.MM. Los reyes de España, s/n 03501 https://benidorm--org.insuit.net/es/ayuntamiento/concejalias/infancia Biar Biar 965 81 07 53 Plaza Constitución, 1 03410 http://www.biar.es/equipo-especifico-de-intervencion-en-infancia-y-adolescencia/ 96 531 24 30 Callosa de Segura Callosa de Segura Plaza De España, 1 03360 http://www.callosadesegura.es/concejalias/servicios-sociales/ 96 531 24 38 Calp Calp 965 83 36 00 Av. De Ifach, 16 03710 https://www.calp.es/es/servicios-sociales/familia-infancia-y-adolescencia Cocentaina Cocentaina 96 559 00 51 Plaça De La Vila, 1 03820 https://www.cocentaina.es/ca/benestar-social/seafi 96 668 09 64 Crevillent Crevillent 96 540 15 26 C/ Ribera, s/n 03330 https://www.crevillent.es/pagina/servicio-especializado-de-atencion-a-la-familia-e-infancia/ Ext.417 y 418 Dénia Dénia 965 78 99 77 Pl.
    [Show full text]
  • Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
    Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias.
    [Show full text]
  • Table S1. Sample Locations and Expected Efficacy of Acaricides Recorded in Assays from the 2018 Season
    Table S1. Sample locations and expected efficacy of acaricides recorded in assays from the 2018 season. Expected Efficacy 1 (%) Apiary Location Pyrethroids 2 Checkmite+ SEM 3 Apitraz SEM Amicel SEM 18_ADSAV6 Monserrat 3 73 ND 4 77 ND 94 ND 18_AIXAM1 Altura 3 ND ND ND 18_AIXAM2 Castelló de la Plana 18 69 5 56 5 80 6 18_AIXAM4 Les Alqueries 11 100 ND 93 ND 93 ND 18_ALAPI3 Elx 0 83 5 80 2 90 4 18_APAC01 Betxí 93 ND ND ND 18_APAC02 Onda 0 64 11 72 7 87 4 18_APAC05 Onda 32 46 4 81 4 75 2 18_APAC10 Vila-real 89 ND ND ND 18_APAC11 Sant Joan de Moró 50 47 8 58 2 51 3 18_APAC12 Costur 87 41 12 25 10 64 8 18_APAC13 La Vall d’Uixó 3 72 4 81 7 82 4 18_APAC14 Sta. Magdalena de Pulpis 33 ND ND ND 18_APAC16 Borriol 72 ND 80 6 85 ND 18_APAC17 Ares del Maestre 5 56 12 81 6 86 6 18_APIADS0 Caudete 34 34 2 78 4 81 11 18_APIADS01 Llíria 78 38 14 83 11 90 5 18_APIADS02 Bétera 65 5 4 64 9 94 2 18_APIADS03 Llíria 40 ND ND ND 18_APIADS04 Barxeta 77 40 14 94 3 89 6 18_APIADS05 Cheste 75 34 4 54 3 88 3 18_APIADS07 Manises 0 ND ND ND 18_APIADS11 Chiva 51 72 ND 86 ND 97 ND 18_APIADS12 Chiva 76 41 3 80 4 84 2 18_APIADS13 Llíria 59 60 2 72 0 65 7 18_APIADS14 Sagunt 13 71 ND 89 ND 79 ND 18_APIADS15 Monserrat 55 25 6 66 4 68 5 18_APIADS16 Montroy 22 ND ND ND 18_APIADS17 Gestalgar 65 32 2 65 5 63 10 18_APIADS18 Gestalgar 77 19 4 72 5 79 1 18_APIADS19 Yátova 10 ND ND ND 18_APIADS20 Carcaixent 53 49 10 83 7 89 11 18_APIADS21 Guadassuar 0 4 4 59 2 73 6 18_APIADS22 Monserrat 37 37 ND 70 ND 53 ND 18_APICAL01 Beniarrés 65 12 12 80 12 92 9 18_APICAL02 Guardamar del Segura 60
    [Show full text]
  • Traditional Eastern Spanish Varieties of Tomato
    420 Scientia Agricola http://dx.doi.org/10.1590/0103-9016-2014-0322 Traditional Eastern Spanish varieties of tomato Carles Cortés-Olmos1, José Vicente Valcárcel1, Josep Roselló2, Maria José Díez1, Jaime Cebolla-Cornejo1* 1Universitat Politècnica de València/Instituto Universitario ABSTRACT: Despite the importance of traditional varieties of tomato (Solanum lycopersicum L.) de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana as sources of variation in breeding programs and varieties targeted to high-price quality mar- (Polytechnic University of Valencia, Institute for the kets that value their exceptional organoleptic quality, little is known regarding the structure of Conservation and Improvement of Valentian Agrodiversity), these materials at the morphological level. In this study, a collection of 166 populations (137 of Camino de Vera, s/n. – 46022 − València. Spain. them during two years) of traditional varieties of tomato from the east coast of Spain has been 2Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias/Estación characterized using 41 descriptors. The characterization revealed a considerable variation. The Experimental Agraria de Carcaixent (Valencian Institute for segregation observed in several populations (28 %) suggests that apart from the configuration Agricultural Research/Agricultural Experimentation Station as population varieties, the high variation present in these landraces may be partially due to pos- of Carcaixent), C/ Partida Barranquet, s/n. – 46740 – sible seed mixing and spontaneous cross-pollination. Only nine fruit descriptors were required to Carcaixent, Spain. represent the variation present in the collection analyzed. It seems that after spontaneous cross- *Corresponding author <[email protected]> pollinations, farmers applied strong selection to a small number of traits, though even in these traits a high level of variation is maintained.
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Calendario 20/10/2020
    Calendario 20/10/2020 Competición Liga Preferente Infantil Temporada 2020/2021 Grupo 2 Jornada 1 (01/11/2020) Jornada 12 (07/02/2021) C.F. Inter San Jose Valencia "A" C.F. Historics De Valencia "A" Colegio Salgui "B" Alboraya U.D. "B" Avant Aldaia C.D.F. "A" C.F. Cracks "A" Paterna C.F. "A" C.D. El Rumbo "A" Patacona C.F. "B" Tavernes Blanques C.F. "A" U.D. Betera "A" Ribarroja C.F. "A" Jornada 2 (08/11/2020) Jornada 13 (14/02/2021) C.F. Historics De Valencia "A" U.D. Betera "A" Alboraya U.D. "B" C.F. Inter San Jose Valencia "A" C.F. Cracks "A" Colegio Salgui "B" C.D. El Rumbo "A" Avant Aldaia C.D.F. "A" Tavernes Blanques C.F. "A" Paterna C.F. "A" Ribarroja C.F. "A" Patacona C.F. "B" Jornada 3 (15/11/2020) Jornada 14 (21/02/2021) C.F. Historics De Valencia "A" Alboraya U.D. "B" C.F. Inter San Jose Valencia "A" C.F. Cracks "A" Colegio Salgui "B" C.D. El Rumbo "A" Avant Aldaia C.D.F. "A" Tavernes Blanques C.F. "A" Paterna C.F. "A" Ribarroja C.F. "A" U.D. Betera "A" Patacona C.F. "B" Jornada 4 (22/11/2020) Jornada 15 (28/02/2021) Alboraya U.D. "B" U.D. Betera "A" C.F. Cracks "A" C.F. Historics De Valencia "A" C.D. El Rumbo "A" C.F. Inter San Jose Valencia "A" Tavernes Blanques C.F. "A" Colegio Salgui "B" Ribarroja C.F.
    [Show full text]
  • ALCÀNTERA DE XÚQUER LRA IBERA a LTA R a E R U E Q T Ú N X À C L E a D
    Alcàntera de Xúquer ALCÀNTERA DE XÚQUER DELS POBLES VALENCIANS OPONÍMIA LR A A IBERA LTA D'ALCÀNTERA DE XÚQUER AJUNTAMENT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL Dionís Seguí Penadés TEXT Mari Trini Garcia Merino DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Alcàntera de Xúquer, 168 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer ISBN: 978-84-482-5819-1 Depòsit legal: V-862-2013 Impressió: www.avl.gva.es ALCÀNTERA DE XÚQUER Alcàntera de Xúquer és un municipi de 1.400 habitants situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, en el marge dret del riu Xúquer; este riu ja va ser anomenat pels moriscs el devastador a causa de les nombroses riuades que ha produït al llarg de la història. El terme municipal, situat a 33 m d’altitud, amb una superfície de 3,4 km2, limita al nord amb el terme municipal de Gavarda per la mateixa línia que marca el Xúquer; a l’oest limita amb Càrcer; al sud, amb la Venta de Carbonell (pertinença de Xàtiva) i amb la Llosa de Ranes, i a l’est, amb Beneixida. El topònim Alcàntera, que significa 'el pont', 'l’aqüeducte' i fins i tot 'el dic', prové de l’àrab al-quantara. El rei Jaume I va incorporar el poble al Regne de València entre els anys 1239 i 1245.
    [Show full text]