DOCSLIB.ORG

La Industria Valenciana. Una Visión Territorial Del Mercado Laboral

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Industria Valenciana. Una Visión Territorial Del Mercado Laboral UNA VISIÓN TERRITORIAL DEL MERCADO LABORAL UNA VISIÓN TERRITORIAL DEL MERCADO LABORAL DEL MERCADO TERRITORIAL VISIÓN UNA AVALEM TERRITORI Coordinación académica Jorge Hermosilla, Universitat de València Universitat de València Universitat d’Alacant Universitat Jaume I Miguel Antequera María Jesús Santa María Beneyto Luisa Alamá Sabater Jose Vicente Aparicio José Miguel Giner Pérez Vicente Budí Orduña Ernest Cano Antonio Martínez Puche Ghaleb Fansa Juan Ramón Gallego Jorge Hermosilla Sandra Mayordomo Joan Carles Membrado Josep Vicent Pitxer UNA VISIÓN TERRITORIAL DEL MERCADO LABORAL Cartografía Ghaleb Fansa José Vicente Aparicio Vayà Diseño MacDiego Ilustraciones Cento Yuste Fotografías Shutterstock Maquetación Román Sánchez Jerónimo Arjona Impresión Byprint Percom S.L. © De esta edición: Universitat de València, 2019 © De los textos: los autores © De las imágenes: los autores ISBN: 978-84-482-6344-7 Depósito legal: V-1002-2019 Comisión de seguimiento del convenio Rocío Briones Morales, Directora General Miguel Ángel Moliner Tena, Vicerrector de Emilia González Carrión, Director Territorial de Empleo y Formación, LABORA Servicio Economía i PAS de la Universidad de Castellón de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Valenciano de Empleo y Formación Emiliano Cerdá Esteve, Director Territorial de Comercio y Trabajo de Alicante Jorge Hermosilla Plá, Vicerrector de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Amparo Ortiz Pavía, Subdirectora General Participación y Proyección Territorial de la Comercio y Trabajo de Valencia de Empleo, LABORA Servicio Valenciano de Universidad de Valencia José Vicente Andrés Peñarroja, Director Empleo y Formación Nuria Grané Teruel, Vicerrectora de Estudiantes Territorial de Economía Sostenible, Sectores Juan José Diez Cercos, Jefe del Servicio y Empleo de la Universidad de Alicante Productivos, Comercio y Trabajo de Castellón de Fomento del Empleo, LABORA Servicio Valenciano de Empleo y Formación ÍNDICE PRESENTACIÓN: LA INDUSTRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Y LA CREACIÓN DE OCUPACIÓN ..................................... 7 Rafa Climent, Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Ocupació CARACTERIZACIÓN DE LA INDUSTRIA VALENCIANA .........................................................................................................................11 0. INTRODUCCIÓN LA INDUSTRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA. UN SECTOR PRODUCTIVO ENTRE LA TRADICIÓN Y LA INNOVACIÓN ...............................................................................................................................................13 Jorge Hermosilla Pla 1. LOS ANTECEDENTES HISTÓRICOS DEL PROCESO DE INDUSTRIALIZACIÓN VALENCIANA ...............................................15 Miguel Antequera y Jorge Hermosilla 2. EL PROCESO DE CONFIGURACIÓN DE LA INDUSTRIALIZACIÓN VALENCIANA: IMPLANTACIÓN DE UNA ESTRUCTURA DUAL .....................................................................................................................................23 Miguel Antequera y Jorge Hermosilla 3. CARACTERÍSTICAS ACTUALES DE LA INDUSTRIA VALENCIANA ..............................................................................................39 Joan Carles Membrado 4. ESPECIALIZACIÓN TERRITORIAL DE LA INDUSTRIA VALENCIANA ............................................................................................45 Joan Carles Membrado 5. LAS ÁREAS FUNCIONALES DE LA COMUNITAT VALENCIANA Y EL MERCADO LABORAL INDUSTRIAL ..........................75 Jorge Hermosilla, Ghaleb Fansa y Jose Vicente Aparicio ANÁLISIS DE LA INDUSTRIA Y EL EMPLEO EN LAS ÁREAS FUNCIONALES ...........................................................................83 ELS PORTS-BAIX MAESTRAT ....................................................................................................................................................................85 Luisa Alamá Sabater, Vicente Budí Orduña CASTELLÓ .......................................................................................................................................................................................................91 Luisa Alamá Sabater, Vicente Budí Orduña EL VALLE DEL PALANCIA............................................................................................................................................................................99 Juan Ramón Gallego, Ernest Cano y Josep Vicent Pitxer REQUENA-UTIEL .........................................................................................................................................................................................103 Ghaleb Fansa, Jorge Hermosilla y Joan Carles Membrado SUBÁREA FUNCIONAL DE VALÈNCIA-HORTA.....................................................................................................................................111 Ernest Cano, Juan Ramón Gallego y Josep Vicent Pitxer SUBÁREA FUNCIONAL DE VALÈNCIA 2, CAMP DE TÚRIA, HOYA DE BUÑOL-CHIVA, LA SERRANÍA ...................................117 Ghaleb Fansa, Sandra Mayordomo, Jorge Hermosilla y Joan Carles Membrado LA RIBERA DEL XÚQUER ..........................................................................................................................................................................129 Ernest Cano, Juan Ramón Gallego y Josep Vicent Pitxer XÀTIVA ............................................................................................................................................................................................................135 Miguel Antequera, Jorge Hermosilla y Joan Carles Membrado LA SAFOR ......................................................................................................................................................................................................143 Ghaleb Fansa, Jorge Hermosilla y Joan Carles Membrado LA VALL D’ALBAIDA ....................................................................................................................................................................................149 Jose Vicente Aparicio, Ghaleb Fansa, Jorge Hermosilla y Joan Carles Membrado 4 5 EL VINALOPÓ ................................................................................................................................................................................................155 María Jesús Santa María Beneyto, José Miguel Giner Pérez y Antonio Martínez Puche ALCOI ..............................................................................................................................................................................................................165 María Jesús Santa María Beneyto, José Miguel Giner Pérez y Antonio Martínez Puche LA MARINA ALTA .........................................................................................................................................................................................175 María Jesús Santa María Beneyto, José Miguel Giner Pérez y Antonio Martínez Puche LA MARINA BAIXA .......................................................................................................................................................................................183 María Jesús Santa María Beneyto, José Miguel Giner Pérez y Antonio Martínez Puche ALICANTE-ELX .............................................................................................................................................................................................189 María Jesús Santa María Beneyto, José Miguel Giner Pérez y Antonio Martínez Puche EL BAJO VINALOPÓ ....................................................................................................................................................................................199 María Jesús Santa María Beneyto, José Miguel Giner Pérez y Antonio Martínez Puche LA VEGA BAJA .............................................................................................................................................................................................205 María Jesús Santa María Beneyto, José Miguel Giner Pérez y Antonio Martínez Puche BIBLIOGRAFÍA .............................................................................................................................................................................................213 PRESENTACIÓN: LA INDUSTRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA Y LA CREACIÓN DE OCUPACIÓN La industria valenciana, igual que el resto de que formar parte de las estrategias de las ma- sectores económicos de la Comunidad Valen- nufacturas valencianas. ciana, está inmersa en el proceso de globali- zación económica mundial, y por tanto, nuestra Además hay que incorporar talento a las empre- política industrial, sectorizada y territorializada sas. Talento, conocimientos y habilidades que tiene que insertarse en este marco definidor. El muchas personas jóvenes tienen, y que pueden fin es que sea eficaz de generar un desarrollo significar mucho para las empresas, para ganar sostenible, así como ser fuente de empleo se- en eficiencia, tamaño e internacionalización. guro, de calidad, estable en el tiempo, tanto en el propio sector como en los otros de servicios El Consell tiene un interés extraordinario en las avanzados y especializados. posibilidades de desarrollo del sector industrial. Actualmente en la industria valenciana conviven Por eso comenzamos una serie de actuaciones empresas más tradicionales junto a otras más de regulación, sectoriales y horizontales, así avanzadas. Todas
Load more

Recommended publications
  • MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
    MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques.
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • ALCÀNTERA DE XÚQUER LRA IBERA a LTA R a E R U E Q T Ú N X À C L E a D
    Alcàntera de Xúquer ALCÀNTERA DE XÚQUER DELS POBLES VALENCIANS OPONÍMIA LR A A IBERA LTA D'ALCÀNTERA DE XÚQUER AJUNTAMENT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL Dionís Seguí Penadés TEXT Mari Trini Garcia Merino DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Alcàntera de Xúquer, 168 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer ISBN: 978-84-482-5819-1 Depòsit legal: V-862-2013 Impressió: www.avl.gva.es ALCÀNTERA DE XÚQUER Alcàntera de Xúquer és un municipi de 1.400 habitants situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, en el marge dret del riu Xúquer; este riu ja va ser anomenat pels moriscs el devastador a causa de les nombroses riuades que ha produït al llarg de la història. El terme municipal, situat a 33 m d’altitud, amb una superfície de 3,4 km2, limita al nord amb el terme municipal de Gavarda per la mateixa línia que marca el Xúquer; a l’oest limita amb Càrcer; al sud, amb la Venta de Carbonell (pertinença de Xàtiva) i amb la Llosa de Ranes, i a l’est, amb Beneixida. El topònim Alcàntera, que significa 'el pont', 'l’aqüeducte' i fins i tot 'el dic', prové de l’àrab al-quantara. El rei Jaume I va incorporar el poble al Regne de València entre els anys 1239 i 1245.
    [Show full text]
  • El Patrimonio Hidráulico De La Ribera: Selección De Elementos
    IV EL PATRIMONIO HIDRÁULICO DE LA RIBERA: SELECCIÓN DE ELEMENTOS LOS MOLINOS Y OTROS ARTEFACTOS No obstante, en nuestro estudio también localizaremos artefactos hidráulicos emplazados más allá de la influencia de la ARJ. Preferentemente HIDRÁULICOS EN LA RIBERA DEL JÚCAR. molinos que aprovecharon estratégicamente el agua de algunos barrancos, como el de Barxeta o lAlborgí; directamente del río Júcar y sus afluentes, UNA APROXIMACIÓN DESDE LA GEOGRAFÍA Albaida, Sellent y Magro o aguas procedentes de otros canales para riego, como la acequia de Escalona. José Serrano Julián En lo que respecta a la tipología dominante de los artefactos Miguel Antequera Fernández catalogados, predomina la presencia de molinos hidráulicos tradicionales Departament de Geografia para la fabricación de harina y piensos. Asimismo, se ha determinado la Universitat de València presencia de abundantes molinos arroceros y los denominados mixtos. Estos últimos eran molinos harineros que agregaron algún ingenio a la INTRODUCCIÓN maquinaria o bien utilizaron parte de la fuerza del molino para mover En la cultura del agua de nuestra Comunidad, en especial en muelas adaptadas al descascarillado del arroz. Es patente la escasa la temática correspondiente a localización de artefactos hidráulicos, no representación en la industria rural comarcal de batanes, fábricas de es fácil hallar un sistema en el que podamos señalar con mayor precisión papel, martinetes e incluso de fábricas de luz. No obstante, en cuanto las diferentes etapas de desarrollo de estos ingenios movidos por
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta L2C De Autobús
    Horario y mapa de la línea L2C de autobús L2C Càrcer – Alberic (amb prolongació Sellent i Cotes Ver En Modo Sitio Web a demanda) La línea L2C de autobús (Càrcer – Alberic (amb prolongació Sellent i Cotes a demanda)) tiene 2 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Av. País Valencià, Frente A La Pl. Diputació [Sellent] (A Demanda): 15:45 (2) a Carrer Antonio Lloret, 41 (Sentido Valencia) [Alberic]: 6:15 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L2C de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L2C de autobús Sentido: Av. País Valencià, Frente A La Pl. Horario de la línea L2C de autobús Diputació [Sellent] (A Demanda) Av. País Valencià, Frente A La Pl. Diputació [Sellent] 7 paradas (A Demanda) Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 15:45 martes 15:45 Carrer Antonio Lloret, 41 (Sentido Xàtiva) [Alberic] 34 Cl Antonio Lloret, Alberic miércoles 15:45 Ctra. Cv-557 Km 1,5 (Front) [Gavarda] jueves 15:45 5 Cr Real De Madrid, Gavarda viernes 15:45 Carrer P, S/N [Beneixida] sábado Sin servicio 1 Cl D Vilanova Castello, Beneixida domingo Sin servicio Plaça D Espanya (Front) [Alcàntera De Xúquer] 1 Av Ribera Alta, Alcántera de Xúquer Plaça Solidaritat (Sentido Cotes) [Càrcer] Plaça Solidaritat, Cárcer Información de la línea L2C de autobús Dirección: Av. País Valencià, Frente A La Pl. Av. Valencia, 1 [Cotes] (A Demanda) Diputació [Sellent] (A Demanda) 3 Av Valencia, Cotes Paradas: 7 Duración del viaje: 35 min Av. País Valencià, Frente A La Pl.
    [Show full text]
  • CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet.
    [Show full text]
  • 2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios Por Zonas Operativas
    CONSORCIO PROVINCIAL DE BOMBEROS DE VALENCIA. 2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios por zonas operativas. ZONA 1 (806 y 807) El Camp de La Hoya de El Camp de Túria L’Horta Morvedre Buñol Albalat dels Tarongers Benaguasil Nord Oest Alborache Alfara de Algimia Benisanó Albalat dels Sorells Alaquàs Cheste Algar de Palancia Bétera Alboraya Aldaia Chiva Algimia de Alfara Casinos Albuixech Manises Dos Aguas Benavites Eliana (l’) Alfara del Patriarca Mislata Godelleta Benifairó de les Valls Gátova Almàssera Paterna Macastre Canet d’En Berenguer Llíria Bonrepòs i Mirambell Picanya Estivella Loriguilla Burjassot Quart de Poblet Faura Marines Emperador Torrent Los Serranos Gilet Náquera Foios Xirivella Bugarra Petrés Olocau Godella Sud Gestalgar Quart de les Valls Pobla de Vallbona (la) Massalfassar Albal Pedralba Quartell Riba-roja de Túria Massamagrell Alcásser Sagunto / Sagunt San Antonio de Benagéber Meliana Alfafar Segart Serra Moncada Benetússer La Ribera Alta Torres Torres Vilamarxant Museros Beniparrell Llombai Pobla de Farnals (la) Catarroja Monserrat Puçol Lloc Nou de la Corona Montroy Puig Massanassa Real de Montroi Rafelbuñol / Rafelbunyol Paiporta Turís Rocafort Picassent Tavernes Blanques Sedaví Vinalesa Silla ZONA 2 (801 y 804) La Vall de La Ribera La Safor La Costera La Ribera Alta Albaida Baja Ador Agullent Alcúdia de Crespins (l’) Alberic Albalat de la Ribera Alfauir Aielo de Malferit Barxeta Alcàntera de Xúquer Almussafes Almiserà Aielo de Rugat Canals Alcudia (l’) Benicull de Xúquer Almoines Albaida Cerdà
    [Show full text]
  • Estudis Sobre La Història, La Geografia I El Patrimoni Cultural De La Ribera Del Xúquer
    Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer Maqueta completa AHRibera copia.indd 3 10/10/18 12:07 ESTUDIS COMARCALS 9 Col·lecció dirigida per Manel Pastor Maqueta completa AHRibera copia.indd 4 10/10/18 12:07 Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer XVII Assemblea d’Història de la Ribera (la Pobla Llarga, novembre de 2016) Edició a cura de Joan Català i Cebrià Maqueta completa AHRibera copia.indd 5 10/10/18 12:07 © Dels autors. © D’aquesta edició Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2018 www.alfonselmagnanim.net Disseny de la coberta: Collage-no Diseño Gráfico I.S.B.N.: 978-84-7822-772-3 Depòsit Legal: V-2778-2018 Impressió: Maqueta completa AHRibera copia.indd 6 10/10/18 12:07 Índex Introducció ....................................................................................... 11 Joan Català i Cebrià GEOGRAFIA Castelló i les Ènoves, són de la Ribera? ............................................ 15 Francesc Xavier Martí i Juan FONTS DOCUMENTALS Aportació bibliogràfica sobre la Ribera, segles xvii-xix, en una col·lecció privada riberenca ................................................... 51 Francesc Beltran i López HISTÒRIA MEDIEVAL Tres qüestions sobre les relacions Xàtiva-Alzira (segles xiii-xiv) .... 81 Agustí Ventura Conejero Les condicions materials d’un hospital medieval: el cas de Santa Llúcia d’Alzira .......................................................... 107 Frederic Aparisi Romero Les viles de la Ribera en la Cambra de la Reina (segles xiv i xv) ...... 129 Lledó Ruíz Domingo Les eleccions dels Jurats i del Consell d’Alzira i Xàtiva en 1416: els primers testimonis d’intervencionisme regi d’Alfons el Magnànim ...................................................................................
    [Show full text]
  • Memòria D'activitats 2018
    MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA – MEMÒRIA 2018 Memòria anual d'activitats 2018 CIF P9600005D. Inscrita en el Registre d’entitats locals del M.A.P. amb el número 0546025 Seu : C\ Taronger, 116. 46600 Alzira. Telèfon 962414142 - Fax 962414172 Correu electrònic: [email protected] http://www.manra.org/ MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA – MEMÒRIA 2018 MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA – MEMÒRIA 2018 President La nostra comarca és un dels territoris de la Comunitat Valenciana on es troben uns lligams molt estrets entre tots els habitants i, en conseqüència, també entre els diversos pobles que la formen. I fruit d’estos lligams és la Mancomunitat de la Ribera Alta, una entitat que agrupa tots els pobles de la Ribera Alta, sense cap excepció. Estes relacions entre els nostres pobles fan que es produïsca una cooperació per a afrontar junts diversos projectes i buscar solucions als problemes que ens afecten. I esta és la finalitat amb què treballem en la Mancomunitat de la Ribera Alta, que mitjançant les diferents àrees que la integren oferix uns serveis sempre destinats a ajudar els municipis mancomunats en la seua labor quotidiana. La nostra Mancomunitat, a poc a poc, va creixent. Cada vegada són més els serveis que presta i els usuaris que aten. Ací vos presentem la memòria de les activitats i dels serveis que la Mancomunitat ha realitzat al llarg de l’any 2018. Esta memòria vol ser, a més d’un reflexe del nostre treball, una eina que ens permeta millorar i que ens ajude a oferir als habitants de la Ribera Alta uns serveis i unes activitats que contribuïsquen al seu benestar i a fer que la nostra comarca millore dia a dia.
    [Show full text]
  • Consulta Convenis
    CONVENIS DE COL·LABORACIÓ 1. Convenis de col·laboració amb Ajuntaments i Institucions públiques. ................................. 2 1.1 Passarel·la de pagaments i TPV PC Ajuntaments ........................................................ 2 1.2 Convenis per a Emprenedors Ajuntaments .................................................................. 2 1.3 Targetes solidàries/Compra Local Ajuntaments. .......................................................... 2 2. Convenis de col·laboració amb Cooperatives Sòcies. .......................................................... 4 3. Convenis de col·laboració amb Associacions/Federacions de Comerciants........................ 5 4. Convenis de col·laboració amb Associacions d’Empresaris. ................................................ 7 5. Convenis de col·laboració AGRO ......................................................................................... 9 6. Convenis de col·laboració amb Centres d’Ensenyament/Formació/Universitats ............... 10 7. Convenis de col·laboració amb Col·legis Professionals. .................................................... 11 8. Convenis de col·laboració amb Institucions Religioses. ..................................................... 12 9. Convenis de col·laboració amb Autònoms .......................................................................... 13 10. Convenis de col·laboració amb altres Associacions............................................................14 1 1. Convenis de col·laboració amb Ajuntaments i Institucions públiques. 1.1 Passarel·la
    [Show full text]
  • Lista De Municipios De La Provincia De Valencia
    Lista de municipios de la provincia de Valencia: Nombre en Población Nombre en Español Denominación oficial Valenciano (2007) Ademuz Ademús Ademuz 1.463 Ador Ador Ador 1.346 Adzaneta de Albaida Atzeneta d'Albaida Atzeneta d'Albaida 1.285 Agullent Agullent Agullent 2.364 Alacuás Alaquàs Alaquàs 30.177 Albaida Albaida Albaida 6.269 Albal Albal Albal 14.840 Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera 3.429 Albalat de Taronchers Albalat dels Tarongers Albalat dels Tarongers 1.070 Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells 3.708 Alberique Alberic Alberic 10.330 Alborache Alboraig Alborache 1.038 Alboraya Alboraia Alboraya 21.582 Albuixech Albuixec Albuixech 3.646 Alcácer Alcàsser Alcácer 8.716 Alcántara de Júcar Alcàntera de Xúquer Alcàntera de Xúquer 1.397 Alcira Alzira Alzira 43.038 Alcublas Les Alcubles Alcublas 829 Alcudia de Carlet L'Alcúdia L'Alcúdia 11.105 Alcudia de Crespíns L'Alcúdia de Crespìns L'Alcúdia de Crespìns 5.318 Aldaya Aldaia Aldaia 28.138 Alfafar Alfafar Alfafar 20.321 Alfahuir Alfauir Alfauir 437 Alfara de Algimia Alfara d'Algimia Alfara de Algimia 515 Alfara del Patriarca Alfara del Patriarca Alfara del Patriarca 2.858 Alfarp Alfarb Alfarp 1.423 Alfarrasí Alfarrassí Alfarrasí 1.297 Algar de Palancia Algar Algar de Palancia 542 Algemesí Algemesí Algemesí 27.272 Algimia de Alfara Algimia de la Baronia Algimia de Alfara 1.039 Alginet Alginet Alginet 12.605 Almácera Almàssera Almàssera 6.928 Almiserat Almiserà Almiserà 291 Almoines Almoines Almoines 2.086 Almusafes Almussafes Almussafes
    [Show full text]