CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer

CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer

OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet. En aquella època hi havia diverses fàbriques de ceràmica, que van desaparéixer com a conseqüència de la despoblació causada per les epidèmies i agreujada posteriorment per l’expulsió dels moriscs. El rei Jaume I va reconquerir estes terres al voltant de la primavera de 1242. Una prova de la riquesa que tenia Càrcer és l’elevada contribució que el rei exigia als àrabs després de la Reconquista. L’expulsió dels moriscs l’any 1609 i el consegüent despoblament va tindre uns efectes catastròfics per a l’economia del municipi. L’any 1610, el senyor territorial de Càrcer va concedir carta de població a setanta-sis nous pobladors, però el poble no va poder recuperar l’esplendor que tenia en època morisca, amb prop de 200 cases poblades. Actualment l’activitat fonamental se centra en l’agricultura, entre la qual predomina el conreu de cítrics. També cal destacar la manufactura d’estos productes que es realitza en els magatzems de la població. Tant el riu de Sellent com el riu Xúquer han contribuït de manera notòria a la riquesa de Càrcer, però també han sigut motiu de preocupació i destrucció, com ho demostren les riuades que han provocat; una de les més importants va tindre lloc l’any 1864, i la més recent, la pantanada, el 1982. La església parroquial de l’Assumpció és del segle XVIII. Les festes patronals, en honor a la Mare de Déu de Gràcia i al Santíssim Crist de l’Agonia, se celebren del 13 al 15 de setembre. Cal destacar l’afició que tenen el carcerins per la música i per altres activitats culturals, com ho demostren la creació de la Societat Artisticomusical El Valle l’any 1892, la celebració anual dels jocs florals i de nombroses activitats esportives. Cal remarcar també l’existència de l’Escola Mancomunal de Pilota Valenciana. CÀRCER Hidrografia natural Barranc de Carles Barranc de la Nava Barranc de Conca Riu de Sellent Barranc de l’Abrasit Riu Xúquer Hidrografia artificial Bassa de Daudí Séquia d’Escalona Canal General del Pla del Rei Séquia de l’Embarcador el Cano Séquia de la Foia l’Escalona Morta Séquia del Gavariol (o de la Motor d’Adrià Mineta) Motor de l’Escalona (o del Molí) Séquia del Pastoret Motor de la Molineta Séquia Mare Motor de Moia Xorret de Cotes Motor del Pinar Poblament Càrcer els Cups de Rúbio Casa d'Abat Granja de Pavia Casa de Don Miquel la Madrilenya Casa de la Borra Molí de la Caseta Casa de Malavés Partides i paratges el Barranc de la Nava el Socà el Clot de Camús l’Embarcador el Molí de la Caseta la Casa de Malavés el Muladar la Clotada el Palmeral la Foia el Pastoret la Goleta el Pinar la Molineta el Pla del Rei la Pedrera el Racó la Sénia el Racó d'Abat la Serratella el Ravalet Vies de comunicació Camí de l’Era Alta Camí del Palmeral Camí de l’Olivereta Camí del Parador de la Camí de la Barqueta Molinera Camí de la Casa d’Abat Camí del Pastoret Camí de la Clotada Camí del Pinar Camí de la Figuera de Dàries Camí del Pla del Rei Camí de la Foia Camí del Racó Camí de la Goleta Camí del Ravalet Camí de la Pastissera Camí del Socà Camí de la Serratella Camí del Torrat Camí de Sellent Carretera d’Alcàntera de Xúquer Camí del Cementeri Carretera de Sumacàrcer Camí del Colomer Travessera del Pla del Rei Camí del Muladar Altres llocs d’interés cementeri granja de bous ecoparc instal·lacions esportives fàbrica l’Arcada granges magatzem Càrcer TERME DE GAVARDA Riu Xúquer el Clot de Camús l'Embarcador Racó TERME D'ANTELLA del Foia Pastoret Pastoret Socà Mare el Racó l’Embarcador Pastissera la del Camí la Séquia de el Socà de Séquia de la Foia la Foia del Camí del el Pastoret C. de de Camí la Goleta Camí Gavariol la Goleta Camí de l'Olivereta del Camí de Camí Séquia Séquia Séquia C. de la Figuera de Dàries Alta el RavaletC. del Ravalet l'Era TERME DE COTES el Cano Carretera d'Alcàntera de Xúquer Mare Càrcer fàbrica instal·lacions esportives Xorret de Cotes Motor de l'Escalona Séquia el Racó d'Abat el Muladar TERME la Sénia Séquia D'ALCÀNTERA DE XÚQUER d'Escalona l'Arcada magatzem Nava Casa de DonCamí del Miquel Muladar Carretera de Sumacàrcer Camí deCasa la Casa d'Abat d'Abat Cementeri la el Barranc de la Nava Casa de Malavés del Granja de Pavia Camí Sellent Sellent 'saoaMorta l'Escalona cementeri de la Pedrera Pinar granges la Casa de MalavésRiu de de el Cups de Rúbio Molí de la Caseta ecoparc el Pla del Rei Camí del Palmeral Camí el Pinar Rei granja de bous Bassa de Daudí Conca el Molí de la Caseta del del Pla de Molinera del Barqueta Barranc la Madrilenya Barranc Torrat del Camí la Casa de la Borra de la el Palmeral Motor de Moia Travessera Rei de C. aídel Colomer Camí del la Clotada Parador del Camí la Clotada Motor d'Adrià Camí de Pla del Motor de la Molineta Camí Camí Camí de la Serratella TERME DE SELLENT Motor del Pinar Canal Generalla Serratella del Pla del Rei Capital de municipi Casa, corral la Molineta Barranc de l'Abrasit Carretera Fàbrica Camí Aqüeducte Barranc de Carles Riu Cementeri Barranc Instal·lacions esportives Séquia Partida TERME DE XÀTIVA Motor Paratge Bassa, assut La Ribera Alta Torís Montserrat Montroi Real Llombai Benifaió Alfarb Alginet Catadau Carlet Algemesí Benimodo Tous l'Alcúdia Guadassuarl'Alcúdia Massalavés Benimodo Benimuslem Alzira Alzira (la Garrofera) Alberic Carcaixent Antella Gavarda Vilanova de Castelló Sumacàrcer la Pobla Llarga Beneixida Senyera Sant Joanet Càrcer Xàtiva Cotes Manuel Rafelguaraf (el Pinar dels Flares) l'Ènova Sellent Alcàntera Xàtiva (la Venta) de Xúquer.

View Full Text

Details

  • File Type
    pdf
  • Upload Time
    -
  • Content Languages
    English
  • Upload User
    Anonymous/Not logged-in
  • File Pages
    7 Page
  • File Size
    -

Download

Channel Download Status
Express Download Enable

Copyright

We respect the copyrights and intellectual property rights of all users. All uploaded documents are either original works of the uploader or authorized works of the rightful owners.

  • Not to be reproduced or distributed without explicit permission.
  • Not used for commercial purposes outside of approved use cases.
  • Not used to infringe on the rights of the original creators.
  • If you believe any content infringes your copyright, please contact us immediately.

Support

For help with questions, suggestions, or problems, please contact us