ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’ Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia © de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-182-7 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA LA RIBERA ALTA LA RIBERA ALTA, LA AGRICULTURA LIGADA AL XÚQUER Se trata de una comarca de algo más de 1.000 caixent, Alzira, Algemesí y Benifaió se sitúan so- Los recursos naturales de la Ribera Alta son km2 de extensión y 220.161 habitantes (INE, bre el eje histórico Xàtiva-València. escasos: cuenta con algunos parajes municipa- 2017), con capital en Alzira (44.255 hab.). La les protegidos, entre ellos la Murta y la Casella población se concentra al este de la comarca, La Ribera Alta es una gran llanura de inunda- (Alzira); además, una parte del parque de l’Albu- en la zona más accesible gracias a su proximi- ción de más de 400 km2 formada por un suelo fera se encuentra en Algemesí. La Ribera Alta dad a la A-7 y a la ciudad de València: en munici- fértil de origen sedimentario que cubre aproxi- ocupa la última posición entre las comarcas de pios como Alzira, Algemesí (27.511), Carcaixent madamente la mitad de la superficie comarcal. la provincia de València en términos de intensi- (20.483), Carlet (15.446), Alginet (13.186), Be- La zona occidental ocupa un espacio de transi- dad en alojamiento turístico. Su ubicación inter- nifaió (11.956) y l’Alcúdia (11.926). La comarca ción entre las últimas alineaciones montañosas media entre la costa y las comarcas de interior está dividida geográficamente en varios espa- del Sistema Ibérico y la extensa llanura aluvial le impide participar del turismo de litoral y sus cios. La Vall de Càrcer (Alcàntera, Antella, Be- valenciana. En este sector la topografía está recursos naturales son insuficientes para com- neixida, Càrcer, Cotes, Gavarda, Sellent y Suma- dominada por un conjunto de lomas que son petir en turismo rural. càrcer) y Castelló i les Ènoves (l’Ènova, Manuel, la continuación de las sierras del Ave y del Ca- Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera y Vilanova de ballón (563 m en el Puntal Fuente Blanquilla de La Ribera Alta es una comarca donde la agricul- Castelló) han estado ligadas y lo siguen estando Tous). Hacia el noroeste, en el límite con l’Hor- tura todavía juega un papel relevante en la eco- en la actualidad a Xàtiva. La Vall dels Alcalans ta, se encuentran las sierras de Alèdua (361 nomía, principalmente debido a la producción (Alfarb, Catadau, Llombai, Montroi, Montserrat y m) y Falaguera. Hacia el sureste, en el límite y comercialización de la naranja (menguante) Real) miran más hacia Torrent y València que ha- con la Ribera Baixa, hay tres pequeñas alinea- y el caqui persimón (creciente). Cerca del 17% cia Alzira, y Torís se encuentra a caballo entre la ciones paralelas: Corbera, la Murta (626 m) y de los afiliados a la Seguridad Social son agri- Vall dels Alcalans y la Hoya de Buñol. El término les Agulles. El río Xúquer organiza la hidrografía cultores. La persistencia de este sector en la de Tous se halla sobre los congostos del Xúquer. comarcal: lo cruza de suroeste a nordeste. Re- comarca se debe al hecho de que posee férti- Alginet, Carlet, Benimodo, l’Alcúdia, Guadassuar, coge las aguas de los ríos Sellent y Albaida, por les terrenos agrícolas, una configuración llana Massalavés, Benimuslem y Alberic conforman el la derecha, y del Verd y Magre, por la izquierda. del terreno, un clima benigno y soleado, y exce- eje de la A-7 (antiguo Nou Camí Reial de Madrid El embalse de Tous es la gran infraestructura dentes de agua, gracias a las aportaciones del a València), mientras que la Pobla Llarga, Car- hidráulica comarcal. río Xúquer, el más caudaloso de los ríos valen- 6 LA RIBERA ALTA, L’AGRICULTURA LLIGADA AL XÚQUER Es tracta d’una comarca d’una mica bunyolenca. El terme de Tous es tro- quilla de Tous). Cap al nord-oest, al termèdia entre la costa i les comar- més de mil quilòmetres quadrats ba sobre els congostos del Xúquer. límit amb l’Horta, hi ha les serres ques d’interior impedeix participar d’extensió i 220.161 habitants (INE, Alginet, Carlet, Benimodo, l’Alcúdia, d’Alèdua (361 m) i Falaguera. Cap al del turisme de litoral i els recursos 2017), amb capital a Alzira (44.255 Guadassuar, Massalavés, Benimus- sud-est, al límit amb la Ribera Baixa, naturals que hi ha són insuficients habitants). La població es concentra lem i Alberic conformen l’eix de l’A- hi ha tres xicotetes alineacions pa- per a competir en turisme rural. a l’est de la comarca, a la zona més 7 (antic nou camí reial de Madrid a ral.leles: Corbera, la Murta (626 m) accessible gràcies a la proximitat a València), mentre que la Pobla Llar- i les Agulles. El riu Xúquer organitza La Ribera Alta és una comarca on l’A-7 i a València: en municipis com ga, Carcaixent, Alzira, Algemesí i Be- la hidrografia comarcal: la travessa l’agricultura encara té un paper re- Alzira, Algemesí (27.511), Carcaixent nifaió se situen sobre l’eix històric de sud-oest a nord-est. Arreplega llevant en l’economia, principalment (20.483), Carlet (15.446), Alginet Xàtiva-València. l’aigua dels rius Sellent i Albaida, per a causa de la producció i comercia- (13.186), Benifaió (11.956) i l’Alcúdia la dreta, i del Verd (o dels Ulls) i el lització de la taronja (minvant) i el (11.926). La comarca està dividida La Ribera Alta és una gran plana Magre, per l’esquerra. L’embassa- caqui (creixent). Vora el 17% de les geogràficament en diversos espais. d’inundació de més de 400 km2 ment de Tous és la gran infraestruc- persones afiliades a la Seguretat La vall de Càrcer (Alcàntera, Antella, formada per un sòl fèrtil d’origen tura hidràulica comarcal. Social són agricultors. La persis- Beneixida, Càrcer, Cotes, Gavarda, sedimentari que cobreix aproxima- tència del sector a la comarca és Sellent i Sumacàrcer) i Castelló i les dament la mitat de la superfície co- Els recursos naturals de la Ribera conseqüència del fet que té terren- Ènoves (l’Ènova, Manuel, Rafelgua- marcal. La zona occidental ocupa un Alta són escassos: hi ha uns quants ys agrícoles fèrtils, una configuració raf, Sant Joanet, Senyera i Vilanova espai de transició entre les últimes paratges municipals protegits, en- plana del terreny, un clima benigne de Castelló ) han estat lligades i ho alineacions muntanyoses del siste- tre els quals hi ha la Murta i la Case- i assolellat, i excedents d’aigua, grà- estan en l’actualitat a Xàtiva. La vall ma Ibèric i l’extensa plana al.luvial lla (Alzira); a més, una part del parc cies a les aportacions del Xúquer, el dels Alcalans (Alfarb, Catadau, Llom- valenciana. Al sector, la topografia de l’Albufera arriba a Algemesí. La més cabalós dels rius valencians. La bai, Montroi, Montserrat i Real) està dominada per un conjunt de Ribera Alta ocupa l’última posició en- superfície conreada arriba a vora miren més cap a Torrent i València llomes que són la continuació de les tre les comarques de la província de 43.000 hectàrees, quasi la mitat de que cap a Alzira, i Torís es troba a serres d’El Ave i El Caballón (563 València en termes d’intensitat en la superfície comarcal. És, sens dub- cavall de la vall dels Alcalans i la foia metres al Puntal de la Fuente Blan- allotjament turístic. La ubicació in- te, la comarca amb més superfície 7 cianos. La superficie cultivada asciende a casi de Algemesí (snacks, mariscos, Anecoop), Alzira El peso de la industria en la Ribera Alta es del 43.000 hectáreas, casi la mitad de la superficie (helados, snacks) y Carlet (panadería industrial), 20%, y el de la construcción, tras la crisis in- comarcal.