Mapa de patrimoni cultural La Torre de Claramunt OPC Novembre 2013 SUMARI 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits 1.2. Agraïments 2. Metodologia 2.1. Metodologia de treball 2.2. Fonts consultades i Bibliografia 2.3. Explicació de la fitxa 2.4. Criteris generals d’intervenció i selecció 3 . Diagnòstic 3.1. Marc geogràfic i el medi físic 3.2. Comunicacions 3.3. La població i l’economia 3.4. Síntesi històrica 3.5. Dades toponímiques 3.6. Mapa general del terme 3.7. Descripció de l’estat legal de protecció 3.8. Equipaments patrimonials del terme 3.9. Anàlisi global del patrimoni del terme. 4. Llistats d’elements fitxats i no fitxats 4.1. Elements fitxats 4.2. Elements no fitxats 5. Bibliografia 1 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits La realització del MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL del municipi de La Torre de Claramunt és fruit de la iniciativa dels Serveis Tècnics municipals de La Torre de Claramunt, i ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC). L’objectiu és conèixer i valorar la riquesa cultural i natural del municipi, permetent l’establiment de mesures per a la seva protecció, conservació i difusió, així com la planificació de la seva rendibilització social. L’Oficina de Patrimoni Cultural va creure adequat encomanar l’execució material del Mapa de Patrimoni Cultural la Sra. Raquel Valdenebro Manrique, llicenciada en Geografia i Història i especialista en patrimoni i documentació. 1.2. Agraïments En aquest apartat cal fer esment de la bona acollida que ha tingut el projecte per part de la població del municipi de La Torre de Claramunt, i de la important col·laboració prestada per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament. Altres institucions que han col·laborat directament i de bon grat en l’elaboració del Mapa han estat el Museu del Molí Paperer de Capellades, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Des de l’Ajuntament de La Torre de Claramunt es va poder comptar amb l’ajuda del Sr. Jaume Riba, alcalde de la Torre de Claramunt, de la Sra. Ana Madrid, regidora de cultura, i del Secretari de la Corporació, el Sr. Lluís Colau, que des del primer moment van posar tots els recursos necessaris a disposició del Mapa de Patrimoni, facilitant tot el possible la seva realització. Altres persones que des de l’Ajuntament han estat sempre disponibles han estat la Begonya Mediavila i la Fabiana Spik A més de les persones vinculades a l’Ajuntament, molts habitants de La Torre de Claramunt s’han implicat de manera entusiasta, i s’ha pogut comptar amb una llista de voluntaris disposats a col·laborar en el treball de camp. La llista inicial, aviat es va anar ampliant amb veïns de diferents àrees del municipi. Tots ells han mostrat una voluntat inestimable durant la realització del Mapa de Patrimoni Cultural. Tot i que són molts els implicats, cal agrair especialment la col·laboració a les següents persones: - Geert van Heijningen i Jacqueline Brakel, de la Torre Nova - Mossèn Frederic - Sílvia Busquets, de Cal Manou - Montserrat Rius, de Cal Manou, vídua de Josep Mª Busquets - Josefina Soler, de Cal Muntades 2 - Manel Gómez, de les Pinedes de l’Armengol - Josep Terrida, de Vilanova d’Espoia - Dolors Ballo, de la Torre de Claramunt - Sra. Enriqueta, de la Torre de Claramunt - Emili de Febrer, de la Torre de Claramunt - Josep M. Bas, de la Torre de Claramunt - Xavier Bargalló, de Cal Pascual - Jordi Grau i Ramon Artigas, coordinadors de wikipedra - Ton Lloret,del Museu de Capellades - Rosa Junyent, del Museu Comarcal i de la Pell d’Igualada - Domingo Pasqual, de Vilanova d’Espoia - Isidre Calaf, de Vilanova d’Espoia - Sr. Mendarozqueta, director general de Virtisú, SL - Domènec Galtès, de Cal Vilaseca - Kristof Peters, de Cal Gramunt - Jordi Vila, de la granja de Cal Vila 2. Metodologia 2.1. Metodologia de treball Els primers contactes entre les parts implicades en la realització del Mapa (tècnics, Ajuntament i Diputació) es van produir a finals del mes de juliol del 2013. A primers d’agost va tenir lloc el treball de buidatge bibliogràfic dels estudis publicats sobre el terme, així com la presa de contacte amb diversos informants. El treball de camp va ser iniciat a mitjans d’agost del 2013 i es va fer de forma sistemàtica durant el mes de setembre en col·laboració amb els informants i voluntaris. De manera paral·lela, a mida que el treball de camp s’anava fent, es duia a terme el bolcat de la informació a la base de dades. A primers d’octubre ja es comptava amb la base definitiva de dades, que va ser consensuada pels serveis tècnics de l’Ajuntament i l’OPC. Finalment, el mes d’octubre del 2013 ha tingut lloc la correcció de les dades i la redacció de la memòria que acompanya al mapa, donant per finalitzat aquest. La realització del Mapa de Patrimoni Cultural s’ha estès al llarg de tres mesos i mig, durant els quals s’han dut a terme diferents treballs. Aquests poden ser dividits en diferents fases, que passem a detallar a continuació: FASE DE DOCUMENTACIÓ PRÈVIA 1. Reunió i presa de contacte amb els tècnics de l’Ajuntament 3 2. Elaboració de les primeres llistes d’informants 3. Buidatge bibliogràfic i documental dels estudis publicats sobre el terme 4.Consulta de Fonts: arxius, Àrea de Cultura i Recerca (cartes arqueològiques i fitxes de patrimoni, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació etc..) 5. Obtenció de la planimetria corresponent del municipi i estudi i adaptació de la mateixa per poder situar els elements 6. Creació del primer llistat d’elements susceptibles de ser fitxats 6. Abocament de tota la informació extreta a les fitxes de la base de dades TREBALL DE CAMP 8. Inici dels primers contactes amb informadors locals 9. Inici del treball de camp: localització sobre el terreny del elements 10. Contrastació de les dades obtingudes i correcció del primer llistat de fitxes 11. Elaboració del llistat definitiu de fitxes i redacció 12. Correcció de les fitxes REDACCIÓ I MEMÒRIA 13. Redacció definitiva de les fitxes i organització de fotografies 14. Elaboració de la memòria 2.2.Fonts consultades i Bibliografia Tot i no poder referir-nos a cap monografia de síntesi de la història de la vila, s’ha pogut fer una primera aproximació gràcies a alguns articles publicats sobre el municipi. L’obra de referència ha estat la de (RIBA GABARRÓ, 1998) “La Torre de Claramunt” inclòs dins de l’obra Història de l’Anoia, vol.I, que ha estat utilitzat com a article de consulta general durant tota l’elaboració del Mapa. D’altra banda, per tal de concretar en aspectes relacionats amb l’origen medieval del nucli de La Torre de Claramunt ha esdevingut de consulta ineludible l’apartat corresponent a La Pobla de Claramunt (castell de la qual depengué La Torre de Claramunt) dins l’obra Els Castells Catalans (CATALÀ, 1976). 4 Han estat de gran utilitat a l’hora de tractar informacions de caire geogràfic general (paisatge, xarxes de camins antics, etc.) i toponímic: el volum VI de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (RIBA: 1992); L’Atles d’Història de Catalunya (HURTADO; MESTRE; MISERACHS: 1995); l’obra Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya (BOLÓS: 2004); l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines (1996) i el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll (1957). També ha estat buidada la bibliografia localitzada al Fons d’Història Local elaborat per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona: http://sct.uab.cat/sibhilla/en/content/fons-dhistòria-local-de-catalunya-0 En el camp del patrimoni arquitectònic s’ha pres com a punt de partida l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) corresponent a La Torre de Claramunt, consultable des de l’aplicatiu EGIPCI del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Algunes monografies generals sobre l’evolució històrica i arquitectònica de la masia catalana, que s’han tingut presents a l’hora de contextualitzar les masies o cases de pagès del Mapa del Patrimoni, han estat: BORBONET: 1996; BORBONET et alii: 2006; GIBERT: 1985; GONZÁLEZ et alii: 2005; TO, MONER, NOGUER: 1998; FERRER, MUTGÉ, RIU: 2001; VILA: 1980. Pel que fa a les esglésies del terme, la informació s’ha complementat amb la consulta dels diferents articles monogràfics inclosos al volum XIX de la Catalunya Romànica, (JUNYENT, MAZCUÑAN, 1992). La informació sobre el patrimoni arqueològic i els jaciments del municipi s’ha obtingut a partir de la Carta Arqueològica (CC.AA), consultada també a partir de l’aplicatiu EGIPCI del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una monografia fonamental a l’hora de tenir present el volum i la quantitat de patrimoni en pedra seca ha estat l’inventari de barraques de vinya publicat per ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l’Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Aquesta obra ha permès localitzar moltes de les barraques del terme i poder incloure-les dins del Mapa de Patrimoni. A més de la monografia esmentada s’ha procedit a la consulta de diverses pàgines web sobre la tipologia i característiques d’aquestes construccions. Destaca la web creada pel Consorci Observatori del Paisatge, que inclou un projecte d’inventari de barraques de pedra seca de Catalunya, amb una Aplicació SIG interactiva 2.0. anomenada Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/.