DOCSLIB.ORG

Restauració De L' Església Parroquial De Santa Maria Rubió (Anoia)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Restauració De L' Església Parroquial De Santa Maria Rubió (Anoia) Restauració de l' església parroquial de Santa Maria Rubió (Anoia) Mar~ 1989 Deall de l' escala del COI futo: Jaume g¿ler, 20 de ltbrer de 1989 ••••••••••• .! fItoiPutació de Barcelona Servei del Patrimoni Arquitectonic DeaII del maule gonc T e N 1 e A Dades de l' edifici Vitralls: Disseny: Gustavo Carbó, artista plistic Denominació: Església parroquial de Santa Maria Realització: Jordi Palos Municipi: Rubió Delineació: Francesc Sans Comarca: Anoia Retolació llosa Localització: Al vessant sud del Turó del Castell commemoratlva: Josep Miret Epoca: Origen: segle XI ; construcció del tem­ ple acrual: final del segle XIII o comen­ Recerca historica ~ament del XIV. Direcció: Albert López i Mullor, arqueóleg Ús: religiós Excavació arqueologica: Mercedes Juan, arqueóloga Propietat: bisbat de Vic Col·laboració: Isabel Pardo, estudiant Fonts documentals: Anna Castellano, historiadora, i Josep M. Vila, estudiant Intervenció arquitectonica Antropologia física: Domenec Campillo, Elisenda Vives Projecte i direcció de l'obra: Francisco Javier Asarta i Fetraz, Topografia: Jordi Costas, enginyer topógraf arquitecte. Estudi del rellotge de sol: Manuel Riu i Riu, historiador Col·laboradors: Antoni González, arquitecte. Josep M. Moreno, aparellador. Dates de realització Constructor*: Joan Closa, Copons Projecte: mar~ 1985 i gener 1988 Fusteria: Joan Camps, Igualada Excavació arqueológica: maig 1986 - maig 1987 Electricitat: Baldelló-Mabras CB, Igualada Inici de l' obra: mar~ 1986 Manyeria: Thllers Rafael, Vilanova del Camí Acabament: mar~ 1989 Pintura: Pintures Riba' s, Igualada Impermeabilització: Cotexsa, S.A., Barcelona Text: Raquel Lacuesta, historiadora Vitralls: Disseny: Gustavo Carbó, artista plistic Realització: Jordi Palos * L'obra de paleta i els treballs de pedra van ser realitzats en gran part pel senyor Josep Ramon i Closa, que va morir el 23 de gener de 1989 abans de veure acabada la restauració. ~ana nord Porra de tramuntana E s G L É s 1 A D E s A N T A 1'església de Santa Maria s'aixeca majestuosa al cim d'un promotori per un muret coronat actualment per la canal de la cobena afegida del vessant meridional de la serra de Rubió, on es concentra el nucli al segle XVII. EIs con trafotts diagonals situats als extrems de la nau principal del municipi al qual penany. Del temple estant i a poca dis­ i els perpendiculars a l' arc toral formen, a la pan superior, una mena tancia, es poden veure, cap al nord i en un nivell més alt, les restes de reductes coronats per merlets que facilitaven la vigilancia i aug­ de l'antic castell-ja esmentat el 1063-, que corona un turó del ma­ mentaven el caracter fonificat de l' edificio teix nomoCap al sud, es domina tota la plana, on es troba la major pan de la població, disseminada en petits masos. Aquest caracter és refor~at encara més per I'existencia d'una torre­ campanar a l'angle sud-oest i d'un baluard al mur sud, els quals pro­ El templeés sens dubte, l'edifici més imponant de la contrada, no tegien l' entrada al recinte fonificat. sois per la seva monumentalitat sinó també per la seva singularitat. Es tracta d'una construcció gotica ben diferent de les que es feien en El temple gotic es va construir amb dues pones. La del mur meridio­ aquella epoca. Aquesta diferencia és remarcada pel caracter de fona­ nal és molt sobria i de petites dimensions, amb forma d'arc de mig lesa q~e va tenir des d'un principi, per motius de defensa i seguretat punt adovellat i motllurat. A sota de la imposta dreta hi ha una pe~a de la població. ben curiosa: es tracta d'una pedra calcaria amb uri rellotge de sor cise­ llat que, pel grafisme deis números, correspon a la darreria del segle xv. Abans, pero, de ser construIt el temple gotic, ellloc havia estat ocu­ 1'altra pon,a, situada al mur de tramuntana, és molt més gran i orna­ pat per un nucli d'habitacions i una fonificació, dels quals s'han con­ mentada. Es de tradició romanica, amb motllures i decoració propies servat uns panys de mur i unes sitges de gra del segle X i primera mei­ de l'escola de Lleida: una serie d'arquivoltes de mig punt que arren­ tat del XI . La fonificació primitiva va patir un incendi cap al tercer quen de parelles de columnes amb capitells esculpits amb motius ve­ quan del segle X, probablement a causa de la ratzia d'AI-mansur. A getals i zoomorfics. De la mateixa epoca són també la sagristia i una sobre d'aquestes estructures es va construir, cap al tercer quart del se­ primera capella, situades a l'angle nord-est del temple. gle XI, un temple romanic. En el transcurs de les excavacions arqueo­ logiques realitzades pel Servei del Patrimoni Arquitectonic de la Di­ l'església gotica mai no va tenir absis. En canvi, el presbiteri es va de­ putació de Barcelona, entre 1986 i 1987, se n'han descoben alguns corar amb un retaule de la mateixa epoca, que és considerat una de murs i una moneda de Sancho Ramírez, rei d'Aragó (1063-1094). les peces pictoriques més imponants del gotic catala. Consta de tres cossos verticals subdividits en set companiments principals on es re­ 1'església gotica va ser construIda entre 1275 i 1300, promoguda pels presenten episodis de la vida de Maria, i de set taules més amb esce­ senyors de Castellolí, que possiblement van ser enterrats a la zona del nes de la Passió, sis de les quals penanyen a la predel·la que des del presbiteri, on s'han trobat dues tombes, una amb un cos de dona i 1890 es troba al Museu Episcopal de ViCo Aquest retaule va ser restau­ l'altra amb un d'home. La decoració de les mensules de l'interior hi rat el 1623 per un pintor d 'Igualada i, un altre cop, el 1698. fa referencia. La resta de les capelles de la nau van ser obenes entre els segles XVI El nou temple es va fer voltant l'antic, que possiblement va continuar i XVII , moment de la construcció del tercer pis del campanar. El cor, en ús fins a I'acabament del nou. Consta d'una nau cobena amb do­ situat als peus de la nau, va ser contractat el 5 d'octubre de 1593 al ble volta de creueria, els nervis de la qual es tanquen als venexs amb mestre de cases Miquel Novell, que també hi va fer les fonts baptis­ unes claus esculpides amb les figures del Be amb I'escut deis Caste- mals. El cor es va fer sobre una volta en arc carpanell, d'inspiració go­ 1I0lí -al tram est- i del Senyor -al tram oest. EIs arcs de la volta tica, «i en la clau de dita arcada un scut ab les armes del senyor del arrenquen de mensules que representen temes diversos: un home i dit 1I0c» -el senyor de Boixadors. una dona (probablement Sant Joaquim i Santa Anna), a la zona del presbiteri; els escuts heraldics de la família benefactora, a l' arc toral Un dels problemes que ha patit sempre I'església de Rubió ha estat central, i, a la zona del cor, un ocell amb les ales oberres i un altre el de les aigües ftltrades per la cobena, la qual cosa ha provocat suc­ escut. A l' exterior, la cobena pren la forma de terrassa i és voltada cessives obres de reparació. 1'any 1568 s'hi va fer una nova terrassa . M A R 1 A D E R u B 1 ó a doble vessant, amb lloses de pedra, que va ser encarregada al mestre Esteve, «del regne de Fran~a peró que viu a Copons». El 1617 , els pro­ blemes de filtracions continuen i es decideix fer una teulada a quatre vessants per sobre de la terrassa, obra que s' encarrega a Antoni Ca­ nals, mestre de cases dels Prats de Rei. Al segle XVIII les obres efectuades a l' església van ser d' escassa impor­ tancia' llevat de l' enllosat de pedra de mares -1737-, l'obertura d' una nova sagristia -1739- al sud-est de la nau i de treballs de manteni­ ment de la cobena i de l' interior. AIllarg del segle XX l' església ha hagut de ser restaurada en tres oca­ sions: als anys quaranta, a causa dels desperfectes ocasionats per l' in­ cendi provocat durant els fets revolucionaris de 1936; el 1963 , sota la direcció de I'arquitecte Camil Pallas, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, es va desmuntar la teulada del segle XVII per deixar vista la terrassa, que també es va reparar, es va ende­ rrocar la casa rectoral del segle XVI que hi havia al costat de l' església i es van construir dues noves pones de fusta, amb mecanismes de se­ guretat, per tal de protegir el retaule; per últim, una tercera restaura­ ció ha estat portada a terme entre 1985 i 1989 pel mateix Servei, diri­ git per I'arquitecte Antoni González. Secció Aquesta darrera intervenció s'ha proposat, d'una banda, desvetllar la história real de la construcció de l' edifici -tan contradictória en la bibliografia existent- per mitja de l'excavació arqueológica i l'estudi documental, i, d'altra banda, solucionar els problemes d'humitats i estructurals que patia l' edifici, a més de substituir aquells elements que el pas del temps i I'ús havien malmes. La investigació histórica ha estat dirigida per l'arqueóleg Albert López i Mullor, i la restaura­ ció arquitectónica per l' arquitecte FJ. Asarra i Ferraz. En aquesta restauració s'ha refet la terrassa, aprofitant sistemes que la tecnologia moderna ofereix, per tal de solucionar els problemes de filtració que no s'havien resolt satisfactóriament en I'actuació de 1963.
Load more

Recommended publications
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons
    Agost de 2001 Número 12 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Programa Festa Major 2001 Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí de Dalt del Lloretó Exposició d’olis del mestre Josep M. Padró Planta un arbre i el veuràs créixer Copons celebra les caramelles amb el record de la Mònica i el Josep Iniciació al Tai-xi Iniciativa Jazz a Copons Tot Circ, a la Fira de Tàrrega Exposició de fotografies de Ramon Serra a la Uecanoia El calendari festiu de l’Alta Anoia El Consell Comarcal fomenta el reciclatge amb l’escarabat pilotaire Història d’una colla Futbol Club Copons Ajuntament de Copons Resum d’activitats i actes En la mort d’una persona jove Els muntanyencs es van topar amb un “cas excepcional” El poema de la Mònica Morir a la muntanya L’exemple de Mònica Gudayol Missa per la Mònica i l’Elena. Hospital Clínic A la Mònica Gudayol Tirarem endavant, Mònica En remembrança de Mònica Gudayol Per tu, Mònica Mònica Flocs de neu, de plata i ombres queien vers les llums L’estrelleta: un cap gros per a la Mònica Mònica; moltes gràcies per aquest dibuix Els alps en els pirineus Llàgrima viva Editorial Tornar a Copons? Immigració, qui es queixa? Un gol per sota les cames La senyoreta Vicenta El porquet Nofe-nof El Sr. Cosme Exercici i salut en la gent gran Oliaigua amb tomàtics (sopa menorquina) Arxiu fotogràfic El repic de campanes, juntament amb la música de la cercavila, desperta el poble i el convida a una nova Festa Major, que juntament amb Iniciativa Jazz i la Festa dels Traginers i Comerciants de Copons omplen de diversitat cultural els carrers i places del poble, en un any en què desapareix la pesseta i, malgrat els canvis, es mantenen les tradicions.
    [Show full text]
  • Fons Marquesat De Moja Arxiu Biblioteca De Catalunya 2016
    Fons Marquesat de Moja Arxiu Biblioteca de Catalunya 2016 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1. Codi de referència BC CAT FONS MARQUESAT DE MOJA 1.2. Títol Marquesat de Moja 1.3. Dates Dates de producció: 1199 – 1924, amb predomini dels segles XVI al XIX. Dates de formació: 1583 - 1924 1.4. Nivell de descripció Fons 1.5. Volum i suport de la unitat de descripció 493 unitats d’instal·lació, entre lligalls, arxivadors i volums, que a la vegada poden contenir diversos llibres cadascun d’ells amb número de registre propi. Ocupen 28 metres lineals. I diferents carpetes que contenen uns 2.950 pergamins, no descrits en aquest inventari. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1. Noms dels productors Els productors dels diferents fons integrants de l’arxiu del Marquesat de Moja són principalment les dues famílies que van ostentar els títols nobiliaris Marquesat de Moja de la Torre i Marquesat de Cartellà i els seus llinatges emparentats. És a dir, pel primer, el llinatge Copons (que alhora integraria els patrimonis dels Oms i Desbosc (emparentats a la vegada amb els llinatges i Guimerà, Marimon, Gibert, Setantí, Vilagaia), i pel segon el llinatge Cartellà (emparentat amb els Malla (el qual amb el Canadal), Camós, Aones i Desbac (a la vegada emparentat amb els llinatges Desvern i Avellaneda). 2.2. Història de l’organisme / Notícia biogràfica Fins l’any 1758, arran de l'enllaç matrimonial entre Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja, i Maria Lluïsa de Cartellà, III marquesa de Cartellà, en què neix una sola línia genealògica, no és ajustat parlar d'una història sinó de dues principals, amb altres d'emparentades.
    [Show full text]
  • Wellingtons Peninsular War Pdf, Epub, Ebook
    WELLINGTONS PENINSULAR WAR PDF, EPUB, EBOOK Julian Paget | 288 pages | 01 Jan 2006 | Pen & Sword Books Ltd | 9781844152902 | English | Barnsley, United Kingdom Wellingtons Peninsular War PDF Book In spite of the reverse suffered at Corunna, the British government undertakes a new campaign in Portugal. Review: France '40 Gold 16 Jan 4. Reding was killed and his army lost 3, men for French losses of 1, Napoleon now had all the pretext that he needed, while his force, the First Corps of Observation of the Gironde with divisional general Jean-Andoche Junot in command, was prepared to march on Lisbon. VI, p. At the last moment Sir John had to turn at bay at Corunna, where Soult was decisively beaten off, and the embarkation was effected. In all, the episode remains as the bloodiest event in Spain's modern history, doubling in relative terms the Spanish Civil War ; it is open to debate among historians whether a transition from absolutism to liberalism in Spain at that moment would have been possible in the absence of war. On 5 May, Suchet besieged the vital city of Tarragona , which functioned as a port, a fortress, and a resource base that sustained the Spanish field forces in Catalonia. The move was entirely successful. Corunna While the French were victorious in battle, they were eventually defeated, as their communications and supplies were severely tested and their units were frequently isolated, harassed or overwhelmed by partisans fighting an intense guerrilla war of raids and ambushes. Further information: Lines of Torres Vedras. The war on the peninsula lasted until the Sixth Coalition defeated Napoleon in , and it is regarded as one of the first wars of national liberation and is significant for the emergence of large-scale guerrilla warfare.
    [Show full text]
  • Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
    Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació.
    [Show full text]
  • Calendari 2021
    CALENDARI 2021 COPONS ATENCIÓ! Els cubells i bujols s’han de treure entre les 20-21.30h del vespre. Orgànica Paper i Envasos Vidre Resta cartró Amb bossa A granel al cubell Al cubell o amb A granel al cubell. Amb bossa de 100% compostable. o amb bossa de bossa de plàstic plàstic reutilitzada. paper. reutilitzada. AnoiaVerda agraeix el vostre suport SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS A L’ANOIA Troba informació del servei del teu municipi Informa’t com fer la separació dels residus Consulta’ns o envia’ns suggeriments o incidències Concerta la recollida de voluminosos Sol·licita els teus cubells i suma’t al Porta a Porta Consulta els resultats obtinguts al teu municipi www.anoiaverda.cat Atenció telefònica [email protected] Segueix-nos a les xarxes (Atenció els 365 dies de l’any) 689 714 713 per a informar-te /anoiaverda dilluns a divendres 9-14h de totes les novetats dimarts i dijous 16-18.30h @anoiaverda Els cubells s’han de treure preferiblement de 20 a 21.30h GENER 2021 Recorda SEMPRE treure els residus amb el cubell corresponent DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE CAP 1 D’ANY 2 3 La Torre de C. La Torre de C. (Les Pinedes) (Les Pinedes) 4 5 6 7 8 9 10 Capellades Capellades La Torre de C. La Torre de C. El Bruc El Bruc (nucli) (nucli) (Montserrat Parc) (Montserrat Parc) 11 12 13 14 15 16 17 el dia Tot Castellolí Castellolí Sant Martí de Tous Sant Martí de Tous Carme Carme Mateix calendari però traient els cubells la els cubells traient però Mateix calendari recollida nit abans de la seva Tarda 18 19 20 21 22 23 24
    [Show full text]
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons
    Gener de 2003 Número 15 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí del Vilella Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII Festa Major 2002 Copons amb Gaudí Copons, Gaudí i la Cuca Fera Festa dels traginers i comerciants de Copons Clausura dels cursets d’estiu de natació i aquagim a la piscina municipal Finalistes del 2n concurs d’Iniciativa Jazz Copons 2002 Curs de Tai-txí L’hereu i la pubilla de Copons Neix l’associació de propietaris forestals Serra de Rubió Aigua de tots i per a tots Ajuntament de Copons Un projecte de futur amb història Un passat amb molt futur Des de l’Alta Anoia, Turisme rural i futur Observant el clima de Copons Resum d’activitats i actes Futbol Club Copons V Copa Catalana de caminades de resistència 2002 La festa dels traginers de Copons La col·lecció de cadires dels coponencs Martí - Carreras Gaudí i l’excursionisme De Jorba a Folquer L’entorn de Copons també és casa teva, mantén-lo net Les campanes de Copons L’antic art d’escoltar contes Cartes al Camí Ral El teu Quadrat Editorial Setembre a Olot Flam de Cafè Tiramisú Arxiu fotogràfic Podríem dir que Camí Ral ja està consolidat. Quinze números i gairebé vuit anys semblen difícils d’obviar. Afirmacions com aquesta sempre són perilloses; d’aquí a quatre mesos hi haurà eleccions municipals, i amb això de les eleccions, sembla que tot s’hi val, encara que després el temps posa cadascú al seu lloc.
    [Show full text]
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons
    Gener de 2002 Número 13 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí del Lloretó de Baix Escola d’estiu 2001 Festa Major d’estiu 2001 Exposició de pintures d’en Pere Bosch i Morera Exposició d’olis d’en Jordi Albareda i Armengol L’àvia Remei a Copons Hereu i pubilla a la 48a Fira Multisectorial d’Igualada Viatge intergeneracional 2001 Apunts de l’ADF Volei sorra a Copons XXI Trial de Copons Futbol Club Copons Escales cap al cel Ajuntament de Copons IV Copa catalana de caminades de resistència 2001 Resum d’activitats i actes La 2a Festa dels traginers i comerciants de Copons Calendari de fires i activitats promocionals 2002 Jornades de descoberta: Els monuments de l’Alta Anoia Els visitants de l’Alta Anoia a Copons Convivència pacífica Escoles bressol El meu poble El sentit de la vista L’adéu definitiu al centre instructiu coponenc Nova ordenança municipal Història d’una bala El Sr. Cosme Salutació La premsa per a llaunes “estalvia energia” Editorial Tronc de Sant Silvestre Arxiu fotogràfic Abans d’acabar l’any hem tingut la primera nevada del segle. Durant dos dies i quasi sense parar de nevar, un gruixut mantell va anar cobrint el nostre poble. Que bonic és veure Copons tot blanc! Van ser uns dies de disbauxa per a grans i petits, tots al carrer esquiant, tirant boles, fent ninots de neu ... Sort que ens quedarà el record d’una fotografia. I abans que no fos massa tard, i amb la col·laboració d’una bona colla, els carrers de Copons nets de neu i transitables.
    [Show full text]
  • MOROU Entre Jorba, Veciana I Copons: 1166 Moror; Afr. O. D'un
    MOROU entre Jorba, Veciana i Copons: 1166 Moror; afr. O. probablement en la variant metafônica MARWI / MERI- d'un Hoc que pel S. afr. amb Jorba, pel N. Veciana, en combinaciô amb -(W)ALD (de quantitat incompta- Miralles i Montfalcó, i tocava també amb St. Esteve ble) resultant-ne Meruald i Marialdus, ben coneguts d'Ardesa (que és de Copons) (CCandi, Mi.Hi.Ca. n, (Fôrst., 1496ss; M-Liïbke AltportPNNi, 81). 8). Trobant-se en aqüestes zones, on ja hi ha alguns 5 Amb el caràcter de nom de persona s'ha trobat NLL aràbics —Alsamora, i Miravet te. Mur prop de Marialdo, documentât en fonts catalanes de 977, 998 (1); Calaf i Almenara prop del (2)— podria ser d'ori- i 1000 (Aebischer, Top, p. 27, Onom. §22, p.31). gen aràbic o mossàrab (pròpiament aràbic no ho D'aqui ve el cognom Mariai). sera, a desgrat de l'aparença de participi en ma-, Ara bé, variants en -oald son tant o més frequents: perqué no hi ha una arrel w-r-r). 10 Igoald, Gairoald, Ansowald, Rigouald. Ulteriorment Per altra banda, però, el retrobem i ja des d'antic, s'hi produeix en part l'evoluciô -aldo > alio > -auKo); a Andalusia i sud de Portugal. El Morón (3), de cap i després contracciô de -oau en -ou: cf. EUUALD > a Sevilla, era Mayirûr en temps dels moros Oau en Sant Ou i Puig-ou; i veg. l'art. Manola, al (Ga.Gómez, Al-And. xxxvi, 1971, 68n.). Un altre, cap costat de Manau. a Cordova: munt. segons Ibn Hayyan i al-Udrí, en el 15 Aixi tenim Meroaldo > -oaul > Merou, o assimilat sector Nord de la kora d'Elvira, que corresponia a en Morou.
    [Show full text]
  • Les Memòries De Joan Requesens I Urgell, De Montmaneu
    LES MEMÒRIES DE JOAN REQUESENS I URGELL, DE MONTMANEU. UN TEXT DEL S. XIX PER A LA HISTÒRIA I PER A LA LLENGUA JOAN REQUESENS I PIQUÉ Aquest treball va obtenir un accèssit en el V Premi d'Investigació Jaume Caresmar i Alemany, atorgat l'any 1996 i convocat conjuntament per l'Ajuntament d'Igualada i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. 453 Factum abüt, monimenta manent. (OVIDI, Fasti, 4, 709) 455 INTRODUCCIÓ Tenim, in aedibus, unes memòries escrites per Joan Requesens i Urgell, cosí germà del besavi del nostre besavi. Són molt breus i les editem, no pas com a libació en el braser de la vanitat -o si de cas, molt de passada-, sinó per posar-les a l'abast dels historiadors i dels filòlegs. Una mostra més (1) de la llengua cata­ lana de la primera meitat del segle passat; un retall petit de la nostra memòria col·lectiva. Unes poques pàgines per formar part de «l'alternativa més aferrada a la realitat» que els historiadors han d'aplegar quan fan l'estudi d'aquella Guerra del Francès (2). Tal volta aquestes memòries podran llegir-se com un contrapunt a unes altres també escrites a la comarca de l'Anoia, les del rector de Pierola, mossèn Pere Solanllonch (3). Dos textos de dos extrems de la comarca, de dos homes semblants en idees, però diferents per educació i estament social; dues maneres de percebre d'una mateixa història. Sense cap pretensió d'exhaustivitat, presentem aquest text acompanyat de quatre comentaris: el primer amb notícies de l'autor; el segon, les característiques del document; el tercer, unes acotacions d'història i el quart, una anàlisi lingüís­ tica.
    [Show full text]
  • Programa Complementari De Camins
    PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Comarca Municipi Assistència. Actuació Import concedit Anoia Argençola Manteniment de camins 49.362,52 Anoia Bellprat Proposta de millora de l'accés al Castell de Queralt al Terme mu- 45.948,16 nicipal de Bellprat Anoia Bruc Camí de Can Ribera 22.300,77 Anoia Cabrera d'Anoia Condicionament pavimentació asfàltica i millores del camí de Mas 48.649,29 Castells Anoia Calaf Reparació del cami del rentador (Fase 1B i Fase 2) 46.471,75 Anoia Calonge de Segarra Condicionament i millora del camí del Bosc del Nadal 49.286,78 Anoia Capellades Arranjament del camí ral de la Font de la Reina de Capellades 30.854,12 Anoia Carme Execució material d'una passera pel camí de la Riera de Carme 46.839,02 Anoia Castellolí Millora de camis municipals de Castellolí 47.917,13 Anoia Copons Arranjament i millora de Camins de Copons 49.040,62 Anoia Igualada Arranjament camí de Can Masarnau 42.427,82 Anoia Jorba Arranjament de camins municipals de Jorba 49.312,02 Anoia Llacuna Arranjament del camí del Clot de les Barraques i del Ventanell 49.848,52 Anoia Masquefa Millora pavimentació de tres trams de camí - Camí Cementiri 46.377,07 Beguda - Camí Can Valls - Riera Claret Anoia Montmaneu Manteniment camins rurals al TM Montmaneu 47.891,89 Anoia Òdena Arranjament dels camins municipals d'Òdena 48.283,21 Anoia Orpí Arranjament i manteniment de camins rurals del municipi d'Orpí 45.305,79 Anoia Piera Pavimentació del camí 49.116,36 Anoia Hostalets de Pierola Arranjament camí de Serra Alta a Can Fosalba dels Hostalets de 49.065,87 Pierola Anoia Pobla de Claramunt Instal·lació biones al camí del Castell 27.506,93 PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Anoia Prats de Rei Obres de reparació i millora de camins municipals 47.159,73 Anoia Pujalt Reposició d'infractructures malmeses pels aiguats de novembre de 49.924,26 2015 Anoia Rubió Millora i condicionament de camins: Camí núm.
    [Show full text]
  • Rutes a Peu Per L’Anoia Consells Bàsics Per a Caminants
    RUTES A PEU PER L’ANOIA CONSELLS BÀSICS PER A CAMINANTS_ 1_ Respecteu la propietat privada. No pas- 9_ Si vas en grup, mantingues sempre el seu per sobre dels camps de conreu_ contacte amb els altres_ 2_ Respecteu el patrimoni cultural i his- 10_ Si aneu en silenci podreu contemplar tòric. Cal preservar-lo per a les genera- animals i ocells que altrament fugiran del cions futures_ soroll_ 3_ Si trobeu portes o filats deixeu-los tal 11_ Porta aigua dins la motxilla per hidra- com estaven (oberts o tancats)_ tar-te sovint i menja aliments energètics_ 4_ Abans de sortir, informa’t de les condi- 12_ Si feu servir un aparell electrònic per a cions meteorològiques i de la possible evo- seguir la ruta (GPS, mòbil…) avalueu la du- lució del temps. Renuncia a l’activitat si les rada de la bateria i si podeu, dueu-ne de previsions no són bones_ recanvi_ 5_ Els canvis meteorològics poden ser molt 13_ Sigueu educats i cortesos a la muntanya sobtats. Porteu roba d’abric i impermeable_ amb els altres caminants i els autòctons_ 6_ Planifica l’activitat i la seva durada, 14_ Endueu-vos les deixalles i llenceu-les consulta les guies i el mapa del recorre- als llocs indicats_ gut_ 15_ Si no ho veieu clar, reculeu, ja tornareu 7_ Porta l’equip i el calçat adient per a ca- un altre dia_ minar per la muntanya. Porteu farmaciola_ 16_ EN CAS D’ACCIDENT, avisa els serveis 8_ Vés sempre acompanyat o, en tot cas, d’emergències a través del 112.
    [Show full text]
  • Tops Turístics De L'anoia Castellà Francès
    TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TURÍSTICOS TOPS 18 Castillos TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TOPS Museos ( A Actividades ( Excursiones 1 Saltantes de agua Núcleos para descobrir TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TURÍSTICOS TOPS Gastronomía Turismo rural TOPS TURÍSTICOS DE LA ANOIA TOPS TURÍSTICOS DE LA ANOIA Introducción Mapa de la Anoia | Carte de l'Anoia N La Anoia es una comarca formada por territorios La région de l'Anoia est constituée de nombreux C-14 SOLSONÈS 12 muy diferentes que se han agrupado y han dado territoires très différents qui se sont regroupés et ont O E Castillos cuerpo a una zona llena de contrastes y matices. En formé une région pleine de contrastes et de S el norte, la Alta Anoia, con las planicies de nieblas nuances. Au nord, l'Alta Anoia, avec des plaines de Castellfollit M Museos de Riubregos espesas dominadas por el amarillo de los cereales brouillards épais dominées par la couleur jaune des Calonge Dirección maduros en verano y por el verde intenso en céréales en été et par la couleur verte au printemps ; de Segarra Manresa Dirección Sant Pere C-25 Lleida Miradores de la Anoia Sallavinera primavera; en el centro, la Conca d'Òdena, de fértiles au centre, la Conca d'Òdena, des ravins fertiles et C-25 hondonadas y bosques frondosos; y, en el sur, la des bois touffus; et, au sud, l'Anoia inférieure, la Calaf Saltantes de agua baja Anoia, la zona más mediterránea repleta de région le plus méditerranéenne recouverte de Pujalt Sant Martí vendimias intensas. nombreuses vignes Sesgueioles Els Prats de Rei Y todo ello en un paisaje lleno de bellos rincones que Tout cela dans un paysage rempli de jolis coins qui SEGARRA BAGES recibe con los brazos abiertos al visitante que busca accueillent à bras ouverts les visiteurs qui cherchent una oferta lúdica diferente, basada en la cultura, el un loisir différent basé sur la culture, le patrimoine, patrimonio, el turismo activo, la buena mesa, les activités sportives, la bonne chère, le logement et Veciana Dirección alojamientos y productos artesanales de primera les produits de l'artisanat de la plus grande qualité.
    [Show full text]