Restauració De L' Església Parroquial De Santa Maria Rubió (Anoia)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Restauració de l' església parroquial de Santa Maria Rubió (Anoia) Mar~ 1989 Deall de l' escala del COI futo: Jaume g¿ler, 20 de ltbrer de 1989 ••••••••••• .! fItoiPutació de Barcelona Servei del Patrimoni Arquitectonic DeaII del maule gonc T e N 1 e A Dades de l' edifici Vitralls: Disseny: Gustavo Carbó, artista plistic Denominació: Església parroquial de Santa Maria Realització: Jordi Palos Municipi: Rubió Delineació: Francesc Sans Comarca: Anoia Retolació llosa Localització: Al vessant sud del Turó del Castell commemoratlva: Josep Miret Epoca: Origen: segle XI ; construcció del tem ple acrual: final del segle XIII o comen Recerca historica ~ament del XIV. Direcció: Albert López i Mullor, arqueóleg Ús: religiós Excavació arqueologica: Mercedes Juan, arqueóloga Propietat: bisbat de Vic Col·laboració: Isabel Pardo, estudiant Fonts documentals: Anna Castellano, historiadora, i Josep M. Vila, estudiant Intervenció arquitectonica Antropologia física: Domenec Campillo, Elisenda Vives Projecte i direcció de l'obra: Francisco Javier Asarta i Fetraz, Topografia: Jordi Costas, enginyer topógraf arquitecte. Estudi del rellotge de sol: Manuel Riu i Riu, historiador Col·laboradors: Antoni González, arquitecte. Josep M. Moreno, aparellador. Dates de realització Constructor*: Joan Closa, Copons Projecte: mar~ 1985 i gener 1988 Fusteria: Joan Camps, Igualada Excavació arqueológica: maig 1986 - maig 1987 Electricitat: Baldelló-Mabras CB, Igualada Inici de l' obra: mar~ 1986 Manyeria: Thllers Rafael, Vilanova del Camí Acabament: mar~ 1989 Pintura: Pintures Riba' s, Igualada Impermeabilització: Cotexsa, S.A., Barcelona Text: Raquel Lacuesta, historiadora Vitralls: Disseny: Gustavo Carbó, artista plistic Realització: Jordi Palos * L'obra de paleta i els treballs de pedra van ser realitzats en gran part pel senyor Josep Ramon i Closa, que va morir el 23 de gener de 1989 abans de veure acabada la restauració. ~ana nord Porra de tramuntana E s G L É s 1 A D E s A N T A 1'església de Santa Maria s'aixeca majestuosa al cim d'un promotori per un muret coronat actualment per la canal de la cobena afegida del vessant meridional de la serra de Rubió, on es concentra el nucli al segle XVII. EIs con trafotts diagonals situats als extrems de la nau principal del municipi al qual penany. Del temple estant i a poca dis i els perpendiculars a l' arc toral formen, a la pan superior, una mena tancia, es poden veure, cap al nord i en un nivell més alt, les restes de reductes coronats per merlets que facilitaven la vigilancia i aug de l'antic castell-ja esmentat el 1063-, que corona un turó del ma mentaven el caracter fonificat de l' edificio teix nomoCap al sud, es domina tota la plana, on es troba la major pan de la població, disseminada en petits masos. Aquest caracter és refor~at encara més per I'existencia d'una torre campanar a l'angle sud-oest i d'un baluard al mur sud, els quals pro El templeés sens dubte, l'edifici més imponant de la contrada, no tegien l' entrada al recinte fonificat. sois per la seva monumentalitat sinó també per la seva singularitat. Es tracta d'una construcció gotica ben diferent de les que es feien en El temple gotic es va construir amb dues pones. La del mur meridio aquella epoca. Aquesta diferencia és remarcada pel caracter de fona nal és molt sobria i de petites dimensions, amb forma d'arc de mig lesa q~e va tenir des d'un principi, per motius de defensa i seguretat punt adovellat i motllurat. A sota de la imposta dreta hi ha una pe~a de la població. ben curiosa: es tracta d'una pedra calcaria amb uri rellotge de sor cise llat que, pel grafisme deis números, correspon a la darreria del segle xv. Abans, pero, de ser construIt el temple gotic, ellloc havia estat ocu 1'altra pon,a, situada al mur de tramuntana, és molt més gran i orna pat per un nucli d'habitacions i una fonificació, dels quals s'han con mentada. Es de tradició romanica, amb motllures i decoració propies servat uns panys de mur i unes sitges de gra del segle X i primera mei de l'escola de Lleida: una serie d'arquivoltes de mig punt que arren tat del XI . La fonificació primitiva va patir un incendi cap al tercer quen de parelles de columnes amb capitells esculpits amb motius ve quan del segle X, probablement a causa de la ratzia d'AI-mansur. A getals i zoomorfics. De la mateixa epoca són també la sagristia i una sobre d'aquestes estructures es va construir, cap al tercer quart del se primera capella, situades a l'angle nord-est del temple. gle XI, un temple romanic. En el transcurs de les excavacions arqueo logiques realitzades pel Servei del Patrimoni Arquitectonic de la Di l'església gotica mai no va tenir absis. En canvi, el presbiteri es va de putació de Barcelona, entre 1986 i 1987, se n'han descoben alguns corar amb un retaule de la mateixa epoca, que és considerat una de murs i una moneda de Sancho Ramírez, rei d'Aragó (1063-1094). les peces pictoriques més imponants del gotic catala. Consta de tres cossos verticals subdividits en set companiments principals on es re 1'església gotica va ser construIda entre 1275 i 1300, promoguda pels presenten episodis de la vida de Maria, i de set taules més amb esce senyors de Castellolí, que possiblement van ser enterrats a la zona del nes de la Passió, sis de les quals penanyen a la predel·la que des del presbiteri, on s'han trobat dues tombes, una amb un cos de dona i 1890 es troba al Museu Episcopal de ViCo Aquest retaule va ser restau l'altra amb un d'home. La decoració de les mensules de l'interior hi rat el 1623 per un pintor d 'Igualada i, un altre cop, el 1698. fa referencia. La resta de les capelles de la nau van ser obenes entre els segles XVI El nou temple es va fer voltant l'antic, que possiblement va continuar i XVII , moment de la construcció del tercer pis del campanar. El cor, en ús fins a I'acabament del nou. Consta d'una nau cobena amb do situat als peus de la nau, va ser contractat el 5 d'octubre de 1593 al ble volta de creueria, els nervis de la qual es tanquen als venexs amb mestre de cases Miquel Novell, que també hi va fer les fonts baptis unes claus esculpides amb les figures del Be amb I'escut deis Caste- mals. El cor es va fer sobre una volta en arc carpanell, d'inspiració go 1I0lí -al tram est- i del Senyor -al tram oest. EIs arcs de la volta tica, «i en la clau de dita arcada un scut ab les armes del senyor del arrenquen de mensules que representen temes diversos: un home i dit 1I0c» -el senyor de Boixadors. una dona (probablement Sant Joaquim i Santa Anna), a la zona del presbiteri; els escuts heraldics de la família benefactora, a l' arc toral Un dels problemes que ha patit sempre I'església de Rubió ha estat central, i, a la zona del cor, un ocell amb les ales oberres i un altre el de les aigües ftltrades per la cobena, la qual cosa ha provocat suc escut. A l' exterior, la cobena pren la forma de terrassa i és voltada cessives obres de reparació. 1'any 1568 s'hi va fer una nova terrassa . M A R 1 A D E R u B 1 ó a doble vessant, amb lloses de pedra, que va ser encarregada al mestre Esteve, «del regne de Fran~a peró que viu a Copons». El 1617 , els pro blemes de filtracions continuen i es decideix fer una teulada a quatre vessants per sobre de la terrassa, obra que s' encarrega a Antoni Ca nals, mestre de cases dels Prats de Rei. Al segle XVIII les obres efectuades a l' església van ser d' escassa impor tancia' llevat de l' enllosat de pedra de mares -1737-, l'obertura d' una nova sagristia -1739- al sud-est de la nau i de treballs de manteni ment de la cobena i de l' interior. AIllarg del segle XX l' església ha hagut de ser restaurada en tres oca sions: als anys quaranta, a causa dels desperfectes ocasionats per l' in cendi provocat durant els fets revolucionaris de 1936; el 1963 , sota la direcció de I'arquitecte Camil Pallas, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, es va desmuntar la teulada del segle XVII per deixar vista la terrassa, que també es va reparar, es va ende rrocar la casa rectoral del segle XVI que hi havia al costat de l' església i es van construir dues noves pones de fusta, amb mecanismes de se guretat, per tal de protegir el retaule; per últim, una tercera restaura ció ha estat portada a terme entre 1985 i 1989 pel mateix Servei, diri git per I'arquitecte Antoni González. Secció Aquesta darrera intervenció s'ha proposat, d'una banda, desvetllar la história real de la construcció de l' edifici -tan contradictória en la bibliografia existent- per mitja de l'excavació arqueológica i l'estudi documental, i, d'altra banda, solucionar els problemes d'humitats i estructurals que patia l' edifici, a més de substituir aquells elements que el pas del temps i I'ús havien malmes. La investigació histórica ha estat dirigida per l'arqueóleg Albert López i Mullor, i la restaura ció arquitectónica per l' arquitecte FJ. Asarra i Ferraz. En aquesta restauració s'ha refet la terrassa, aprofitant sistemes que la tecnologia moderna ofereix, per tal de solucionar els problemes de filtració que no s'havien resolt satisfactóriament en I'actuació de 1963.