Fons Marquesat de Moja Arxiu Biblioteca de Catalunya 2016 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1. Codi de referència BC CAT FONS MARQUESAT DE MOJA 1.2. Títol Marquesat de Moja 1.3. Dates Dates de producció: 1199 – 1924, amb predomini dels segles XVI al XIX. Dates de formació: 1583 - 1924 1.4. Nivell de descripció Fons 1.5. Volum i suport de la unitat de descripció 493 unitats d’instal·lació, entre lligalls, arxivadors i volums, que a la vegada poden contenir diversos llibres cadascun d’ells amb número de registre propi. Ocupen 28 metres lineals. I diferents carpetes que contenen uns 2.950 pergamins, no descrits en aquest inventari. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1. Noms dels productors Els productors dels diferents fons integrants de l’arxiu del Marquesat de Moja són principalment les dues famílies que van ostentar els títols nobiliaris Marquesat de Moja de la Torre i Marquesat de Cartellà i els seus llinatges emparentats. És a dir, pel primer, el llinatge Copons (que alhora integraria els patrimonis dels Oms i Desbosc (emparentats a la vegada amb els llinatges i Guimerà, Marimon, Gibert, Setantí, Vilagaia), i pel segon el llinatge Cartellà (emparentat amb els Malla (el qual amb el Canadal), Camós, Aones i Desbac (a la vegada emparentat amb els llinatges Desvern i Avellaneda). 2.2. Història de l’organisme / Notícia biogràfica Fins l’any 1758, arran de l'enllaç matrimonial entre Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja, i Maria Lluïsa de Cartellà, III marquesa de Cartellà, en què neix una sola línia genealògica, no és ajustat parlar d'una història sinó de dues principals, amb altres d'emparentades. Les troncals corresponen als llinatges Copons i Cartellà. Llinatge Copons Segons Enric Mitjana de las Doblas, el fundador de la família Copons és Guillem de Copons, el qual va aconseguir del comte de Barcelona el 3 d'idus de desembre de 1153 el castell de Copons. D'aquest llinatge de carlans en sorgiren diferents branques. La primera, acabà amb Pere Ramon de Copons, que morí sense descendència el qual va nomenar com a hereu al seu cosí Berenguer, senyor de Llor. La segona branca es va iniciar amb Pere de Copons, fill de Jaume de Copons, tercer senyor de Copons la qual va finir amb Ramon de Copons i Calders. La tercera, va sorgir amb Dalmau de Copons i Guimerà, fill de Joan de Copons, setè senyor de Copons, el qual va comprar la senyoria del Bullidor el 1487, i es va estroncar amb Dalmau de Copons Guimerà, tercer senyor del Bullidor, mort sense descendència, el qual va atorgar testament el 1607 a favor del seu cosí Jaume de Copons, segon senyor d'Espitlles. La quarta branca va fer camí amb Joan Ot de Copons, fill segon de Dalmau, primer senyor del Bullidor, el qual es va casar amb Eufresina d'Espitlles, filla i hereva de Joan d'Espitlles, amb la qual no va tenir fills. D’acord amb Enric Mitjana de las Doblas, es va casar per segona vegada amb Elfa Mayol Monsonís Espitlles amb la qual va tenir, entre altres fills, a Jaume, el qual seria segon senyor d'Espitlles, quart senyor del Bullidor i onzè senyor de Copons. Aquesta línia successòria acabà amb Joan de Copons Grimau el qual amb testament atorgat el 1725 féu hereu el seu cosí Agustí de Copons i Copons, segon marquès de Moja. La cinquena branca, es va iniciar amb Jeroni de Copons i Bartomeu, fill de Jaume, segon senyor d'Espitlles. Es va casar amb Àngela de Teixidor, senyora de la Torre de Moja, i van tenir els fills següents: Francesc, que va ser l'hereu; Pere, que va ser bisbe d'Urgell; Teresa, monja; Maria, que casaria amb Francesc Cortit, i Raimunda, que també va ser monja. Francesc de Copons Teixidor, segon senyor de la Torre de Moja, es va casar el 1646 amb Elena de Junyent i després d'enviudar sense haver tingut fills, amb ii Magdalena Berart, de qui va tenir per filla i hereva a Anna, la qual tercera senyora de la Torre de Moja, es va casar el 1673 amb el seu cosí Ramon de Copons Grimau, vuitè senyor d'Espitlles, el qual va ser nomenat primer marquès de Moja de la Torre. D'aquest matrimoni van néixer Agustí, segon marquès; Pere, arquebisbe de Tarragona, Francesc, abat de Camprodon; Antoni, canonge de Barcelona, Francisca, muller de Francisco de la Sierra Vallabriga; Maria, monja; Josepa, esposa del comte d'Estela, a Nàpols; Anna, muller de Mariano Caracciolo, marquès de San Telmo, a Nàpols, i Gertrudis, muller de José Pedrajas, intendent de l'exèrcit. Agustí de Copons i Copons, segon marquès de Moja de la Torre, es va casar el 1714 a Madrid amb Gaietana d'Oms Santa Pau Desbosc, baronesa de Santa Pau i senyora de Vilassar. El 1736 va obtenir sentència favorable pels béns del seu avi Ramon de Copons, quart senyor d'Espitlles. Van tenir els fills: Gaietà, Josep, Ramon, Maria Anna (que casaria el 1739 amb Narcís de Sarriera) i Manuela, muller de Josep de Sentmenat. Gaietà Lluís de Copons, tercer marquès de Moja, va morir sense successió per la qual cosa el va succeir el seu germà Josep. El quart marquès de Moja es va casar el 1758 amb Maria Lluïsa de Cartellà Desbac, quarta marquesa de Cartellà i va tenir els fills Maria Josepa, Manuela i Mercedes. Va morir el 1790. La seva filla Maria Josepa de Copons, cinquena marquesa de Moja, es va casar el 1786 amb el seu cosí Narcís de Sarriera. Van tenir dues filles, Maria, que esdevindria sisena marquesa, i Josepa que seria setena marquesa a causa de la mort de la seva germana sense descendència. Josepa de Sarriera i Copons, setena marquesa de Moja, es va casar amb Pere Carles de Sentmenat, sisè marquès de Castelldosrius. No tindrien descendència. El 1924 el títol fou rehabilitat a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera, la qual emparentà amb els comtes de Torre Saura. Llinatge Cartellà Desbac Els Cartellà, de Maçanet de la Selva, són documentats des del segle XIII. Gertrudis de Cartellà va contreure matrimoni amb Lluís Desbac i Oms (en realitat Cartellà Desbac) al segle XVII. Pere Desbac va obtenir el títol de marquès de Cartellà el 1702. Partidari del rei borbó va partir de Catalunya i va tornar després del 1714, essent nomenat regidor de l'ajuntament borbònic de Barcelona el 1718. El segon marquès va ser Ignasi de Cartellà Oms, fill de Pere. Mort el seu fill primogènit, el títol passà a la seva filla Maria Lluïsa Descatllat, que es casaria amb Josep de Copons, marquès de Moja. iii 2.3. Història arxivística La formació dels dos principals fons arxivístics cal buscar-la en la voluntat de legitimització dels drets dominicals i successoris de les dues famílies principals. El fons conserva inventaris antics dels arxius dels llinatges Desbosc, Copons i Cartellà, indici clar que va existir interès en conservar i organitzar els títols i precedents jurídics. A més, ja dins el segle XIX, les marqueses de Moja encarregaren la redacció de regestos de fons d'arxiu tant del seu mateix arxiu com de procedència pública, principalment de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els fons devien ser objecte d'una nova ordenació quan es va produir la fusió per enllaç matrimonial dels dos marquesats. A hores d'ara és ben difícil establir detalls. Amb la liquidació del patrimoni amb motiu de la mort sense successió de la darrera marquesa, els avatars són un misteri. El probable és que els gestors que es van dedicar a la venda dels diferents dominis també alienessin els documents d'arxiu de les propietats afectades als seus compradors. Això explicaria el motiu pel qual el Fons del Castell de Vilassar integra un altre arxiu. 2.4. Dades sobre l’ingrés Malgrat existia el convenciment per part de treballadors de la Biblioteca que el fons havia ingressat pels volts de 1935 per via de compra a Eduard Mitjana de las Doblas, advocat gironí que es dedicava també a la compravenda de papers i que va publicar el 1948 un llibret amb la genealogia del llinatge Copons, el cert és que, segons les fonts documentals conservades, ho va fer en dates molt posteriors. Pau de Sàrraga i Samper, treballador de la Biblioteca entre els anys 1941 i 1943, manifestà verbalment a la tècnica de l’arxiu de la Biblioteca Reis Fontanals el gener de 19941 que a l’any en què va entrar a treballar a la institució, aquest arxiu ja formava parts dels fons documentals de la biblioteca. No era així. Pels expedients de gestió conservats a l’arxiu administratiu de la Biblioteca, el cert és que el Fons Moja va ingressar en dues tongades, i amb dates posteriors a la mencionada, la primera, el març de 1952, i la segona el gener de 1955, com a resultat de dos procediments o expedients. La primera adquisició de materials procedents de l’Arxiu del Marquesat de Moja fou per via de compra i permuta alhora. A inicis de 1952, estant interessat l’Ajuntament de València en recuperar l’Arxiu dels marquesos de Dos Aigües, que fou adquirit el 1932 per la Generalitat republicana i dipositat a la Biblioteca de Catalunya, i coneixent que es posava a la venda documentació nobiliària 1 Segons anotació a llapis de Reis Fontanals en el primer foli de fotocòpies de la nota de Pere Bohigas relativa al Fons Moja. iv catalana, el seu batlle es va dirigir a Joaquim Buxó de Abaigar, president de la Diputació Provincial de Barcelona, amb la proposta que l’Ajuntament estaria disposat a pagar aquesta documentació a canvi de l’Arxiu dels marquesat de Dos Aigües.