DOCSLIB.ORG

Inversions Per Comarques

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

INVERSIONS PER COMARQUES Alt Camp Puríssima Sang Alcover d'Alcover 50.000 Pla de Santa Maria Sant Ramon 100.000 Església i Castell de El Pont d'Armentera Salmella 200.000 Querol Església de Sant Jaume 50.000 400.000 Alt Empordà - Castelló d'Empúries Muralles 200.000 Lladó Santa Maria Lladó 150.000 Rabós d'Empordà Sant Quirze de Colera 250.000 Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià 100.000 700.000 Alt Penedès Sant Martí Sarroca Santa Maria 200.000 200.000 Alt Urgell Estamariu Sant Vicenç 155.000 Les Valls de Valira Sant Sadurní Tavèrnoles 150.000 305.000 Alta Ribagorça Vall de Boí Sant Joan de Boí 180.000 Vall de Boí Sant Climent de Taüll 65.000 Vall de Boí Santa Maria de Taüll 170.000 Santa Eulàlia d'Erill la Vall de Boí Vall 50.000 Vall de Boí Santa Maria de Coll 600.000 Església Mare de Déu de Pont de Suert les Neus d'Irgo 200.000 1.265.000 1 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Baix Empordà Restauració i millora Castell-Palau de La La Bisbal d'Empordà Bisbal 150.000 Cruïlles Sant Miquel 400.000 Església Santa Coloma Forallac de Fitor 215.000 Castell de Sant Esteve de Palamós la Fosca 130.000 Monestir de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols Guíxols 150.000 Església de Sant Esteve La Tallada l'Empordà de Marenyà 245.000 1.290.000 Baix Llobregat Cervelló Sant Ponç de Corbera 200.000 200.000 Barcelonès Barcelona Sant Pere de les Puel·les 250.000 Barcelona Sant Pau del Camp 150.000 Barcelona Santa Anna 100.000 500.000 Berguedà La Quar Sant Pere de la Portella 250.000 250.000 Cerdanya Meranges Sant Sadurní 100.000 100.000 Conca de Barberà Vimbodí i Poblet Monestir de Poblet 800.000 Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Bell-Lloc 225.000 Santa Perpètua de Gaià Torre de Pontils 250.000 Conesa Sant Pere de Sabellà 150.000 1.425.000 Garrotxa Besalú Pont 100.000 Beuda Sant Sepulcre de Palera 150.000 Sant Joan les Fonts Sant Joan les Fonts 150.000 400.000 2 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Gironès Girona Catedral de Girona 152.000 Girona Sant Daniel de Girona 300.000 Girona Sant Pere de Galligans 250.000 702.000 Noguera Ponts Sant Pere de Ponts 150.000 Santa Maria de les Balaguer Franqueses 400.000 Monestir de Santa Maria La Baronia de Rialb de Gualter 150.000 Santa Maria del Castell Cubells de Cubells 100.000 Vilanova de Meià Sant Salvador 400.000 1.200.000 Osona Les Masies de Roda Sant Pere de Casserres 150.000 Santa Eugènia de Berga Santa Eugènia 150.000 Església del Castell de Tona Tona 100.000 Campanar Catedral de Vic Vic 435.000 835.000 Pallars Jussà Santa Maria Mur Mur/Claustre 105.000 Isona i Conca Dellà Església d'Orcau 118.600 Isona i Conca Dellà Santa Maria de Covet 300.000 Abella de la Conca Església de Sant Esteve 50.000 573.600 Pallars Sobirà Alt Àneu Sant Pere Sorpe 200.000 Mare de Déu de les Neus Alt Àneu d'Àneu 200.000 Alt Àneu Església de Son 200.000 Baix Pallars Gerri de la Sal 400.000 Esterri d'Àneu Santa Maria d'Àneu 400.000 La Guingueta d'Àneu Sant Bartomeu 200.000 La Guingueta d'Àneu Sant Pere del Burgal 130.000 1.730.000 3 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] Ripollès Camprodon Sant Pere 150.000 Camprodon Sant Cristòfol de Beget 211.000 Molló Santa Cecília 200.000 Pardines Sant Esteve 95.000 Ripoll Santa Maria 500.000 Sant Joan de les Abadesses Monestir 100.000 Sant Joan de les Abadesses Sant Pol 75.000 1.331.000 Segarra Els Plans de Sió Sant Esteve de Pelagalls 100.000 Torà Monestir de Sant Celdoni 130.000 230.000 Selva, la Hostalric Muralles 200.000 200.000 Tarragonès Església de Santa Maria Tarragona del Miracle 130.000 130.000 Urgell Agramunt Santa Maria 100.000 100.000 Val d'Aran Naut Aran Santa Maria d'Arties 500.000 500.000 Vallès Occidental Barberà del Vallès Santa Maria 275.000 275.000 Vallès Oriental Les Franqueses del Vallès Santa Maria de Llerona 300.000 300.000 Total restauració i millora 15.141.600 DIFUSIÓ Total difusió 3.133.400 TOTAL 18.275.000 4 Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93 316 27 32 - Fax: 93 316 27 26 A/e: [email protected] Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa". Josué Garcia. 93 404 61 51 / 638 14 63 30 / [email protected] .
Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque

    ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque

    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
  • Eglésies Que S'han Fet Servir D'exemple Per Fer Els Dibuixos Que

    Eglésies Que S'han Fet Servir D'exemple Per Fer Els Dibuixos Que

    JOSEP PAGÈS ROVIRA ANNEX Eglésies que s’han fet servir d’exemple per fer els dibuixos que representen els diversos elements arquitectònics, constructius i decoratius que conformen els edificis romànics religiosos catalans. PRE-ROMÀNIC - Sant Vicenç d’Obiols - ( Avià, BERGUEDÀ, pàg. 20, 22.24) - Sant Quirze de Pedret - ( Cercs, BERGUEDÀ, pàg. 23,25,26) - Santa Maria del Marquet - ( Mura , BAGES , pàg. 21,24,26) - Sant Miquel de Grevasola – (Castellfollit del Boix, BAGES, pàg. 26) - Santa Maria de Sorba - ( Montmajor, BERGUEDÀ, pàg. 19) - Santa Coloma de Fitor - (Vulpellac, BAIX EMPORDÀ, pàg. 20) - Sant Pere del Brunet – (St. Salvador de Guardiola, BAGES, pàg. 19) - Santa Àgata de Clariana – (Clariana de Cardener, SOLSONÈS, pàg. 19) - Sant Lliser de Virós - (Alins, PALLARS SOBIRÀ, pàg. 25) - Sant Salvador de Golorons – (Clariana de Cardener, SOLSONÈS, pàg. 21) - Sant Pere de Rodes – (El Port de la Selva, ALT EMPORDÀ, pàg. 24) - Sant Miquel - ( Olèrdola , ALT PENEDÈS, pàg. 24) - Sant Jaume d’Olzinelles – (St. Fruitós de Bages, BAGES, pàg. 26) - Sant Quirze de Colera - (Rabós, ALT EMPORDÀ, pàg. 20) - Sant Pere del Pla de l’Arca – (La Jonquera, ALT EMPORDÀ, pàg. 20) PROTO-ROMÀNIC - Sant Martí de la Nou –(La Nou de Berguedà, BERGUEDÀ, pàg. 27) - Sant Andreu del Terri – (Cornellà del Terri, PLA DE L’ESTANY, pàg. 28) - Sant Miquel de Lillet – (La Pobla de Lillet, BERGUEDÀ, pàg. 28,29) - St. Martí de Mosqueroles – (Fogars de Montclús, VALLÈS ORIENTAL, pàg. 32) - Sant Pere - (Rellinars, VALLÈS OCCIDENTAL, pàg. 29) - Sant Miquel de Sorerols – (Tavertet, OSONA, pàg. 31) - Sant Miquel d’Ordeix – (Masies de Voltregà, OSONA, pàg. 31) - Sant Quirze de Colera - (Rabós, ALT EMPORDÀ, pàg.
  • Beaches* Beaches

    Beaches* Beaches

    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S

    Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S

    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
  • Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles

    Monestirs I Territori 1200 Aniversari De La Fundació Del Monestir De Sant Esteve De Banyoles

    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Segons una tradició historiogràca que es remunta a Ramon d’Abadal, la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles va tenir lloc l’any 812. Per celebrar el 1200 aniversari d’aquesta efemèride, el Col·loqui de Tardor que Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles cada any organitzen a Banyoles el Centre d’Estudis Comar- cals de Banyoles i la Universitat de Girona es va dedicar a analitzar el monaquisme a la Catalunya altmedieval, amb el títol «Monestirs i territori». Aquest llibre recull les ponències presentades en l’esmentat Col·loqui. S’inicia el volum amb la conferència inaugural del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, sobre l’actualitat de la gura de sant Benet, seguida de dues ponències introductòries, una sobre el monacat en general del segle II al XII (Cristòfol Trepat) i una altra sobre el monacat femení a l’època medieval (Karen Stöber). Es presenten a continuació la resta de les ponències que estudien aspectes diversos del monaquisme a Catalunya, com els monjos i la colonització agrícola en els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Lluís To), el paper de l'aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII a l’XI (Aymat Catafau), la preocupació cultural dels monestirs benedictins (Prim Bertran i Rosa Lluch), l’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000 (Eduard Carbonell) i els orígens de la jurisdicció feudal del mones- tir de Banyoles (Josep M. Reyes). El llibre es tanca amb la conferència de cloenda del Col·loqui, a càrrec de l’historiador del monaquisme Ernest Zaragoza, sobre la trajectòria del monestir de Sant Esteve de Banyoles dins de la Congregació Claustral Tarraconense.
  • Sant Daniel De Girona: Relectura Del Monestir Romànic

    Sant Daniel De Girona: Relectura Del Monestir Romànic

    SANT DANIEL DE GIRONA: RELECTURA DEL MONESTIR ROMÀNIC ANABEL MORENO GARCÍA Resum Abstract El conjunt monàstic de Sant Daniel, The monastic complex of Sant Daniel, in the situat a la vall homònima de la ciutat de valley of the same name in Girona, remains Girona, es manté actiu des de la data de active from the date of its foundation by the la seva fundació per part de la comtessa countess Ermessenda and the count Ramon Ermessenda i el comte Ramon Borrell. Borrell. The monastery has undergone con- El monestir ha experimentat contínues tinuous expansions and it renovations as it ampliacions i reformes que han afectat affects the building and the female Benedic- tant l’edifici com la comunitat femenina tine community. This paper aims to collect benedictina que acull. Aquest estudi all the bibliographic material to give an té com a finalitat aplegar el material updated reading doing, also, an attentive bibliogràfic relacionat amb el monestir reading of the walls. The attention is focus per oferir-ne una lectura actualitzada to the Romanesque period, so studying their fent, també, una lectura atenta dels murs. church and the cloister from architectural Es focalitzarà l’atenció al període romànic and functional view. de dit conjunt, per tant, estudiant-ne l’església i el claustre des d’un vessant tant arquitectònic com funcional. Paraules clau Keywords Arquitectura monàstica, benedictina, Monastic architecture, Benedictine architec- romànic, Sant Daniel, Girona. ture, Romanesque, Sant Daniel, Girona. El conjunt arquitectònic de Sant Daniel de Girona requereix una revisió profunda que tingui en compte una lectura actualitzada de les fonts documen- tals i una anàlisi de l’estat actual del cenobi.
  • Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA

    Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA

    Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8th-11th centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA UDC: 726.71(365)"07/10" G. Boto Varela Original scientific paper Institut de Recerca Històrica Manuscript received: 03. 09. 2016. Facultat de Lletres - Universitat de Girona Revised manuscript accepted: 26. 01. 2017. Pl. Ferrater Mora, 117071 Girona DOI: 10.1484/J.HAM.5.113716 Spain [email protected] As is well known, the cloisters of monasteries and cathedrals were being designed as quadrilaterals with porches and rooms arranged around the perimeter by the end of the eighth century. We know how they developed from philological (Fontanelle), documental (Sankt Gallen) and archaeo- logical studies (Munstair, Lorsch or Fulda). The same formula was used in France throughout the 10th and 11th centuries, as is evidenced by the cloisters of Autun, Vezelay and Cluny II, which was originally made of wood until Odilo (994-1049) rebuilt it in marble. Recent findings at the Catalan monastery of Ripoll raise the possibility that full square cloisters were being built south of the Pyrenees before 1000. This cloister should be studied in relation to other Catalan enclosures such as Sant Cugat (beginning 11th c.) which had a stone portico from the outset, or the lower cloister at Sant Pere de Rodes. The morphology of these enclosures can be explained through comparison with other early Catalan examples. Nevertheless, the international literature has ignored the possibility that there were regular square or half square cloisters in the Iberian Peninsula from the Visigothic period onwards. It is possible that Carolingian proposals were not the only way of experimenting with quadrangle cloister layouts in both monasteries and cathedrals in Mediterranean Europe during the High Middle Ages.
  • Las Artes Pictóricas Del Románico Catalán / 149

    Las Artes Pictóricas Del Románico Catalán / 149

    LAS ARTES PICTÓRICAS DEL ROMÁNICO CATALÁN / 149 Las artes pictóricas del románico catalán Anna Orriols i Alsina “Per aquí’s demostra quant nos resta encara á investigar y aprendre en benefici de la vera ciencia, ex- tirpant arreladas preocupacions y endreçant lo fil de la història. Per aquí tambe’s veu com á dos passos d’una vila sens recorts, pot ascondres un joyell artístich que no té parella, aduch’en los més richs museus del mon, lo qual vincla en sí la resolució de interessants problemas tocant als orige[n]s y marxa de la pintura de la edat mitjana en general y de la catalana en particular”.1 Así se expresaba, hace más de ciento veinte años, Josep Puiggarí tras haber contemplado, después de un largo viaje en tren, las pinturas de Sant Quirze de Pedret, todavía en el lugar para el que fueron pintadas. Desde entonces se ha escrito mucho sobre pintura románica catalana y se ha avanzado enormemente en su conocimiento pero, parafraseando a Puiggarí, todavía nos resta mu- cho por investigar y aprender, y siguen planteándose interesantes problemas relativos a los orígenes y desarrollo de la pintura de aquella época. Lo que sigue no es, ni pretende ser, una síntesis más sino un recorrido temático y tipológico por las artes pictóricas de este período y por los diversos aspectos y argumentos a través de los cuales se ha abordado su estudio.2 Por no poder ser extenso no será tampoco exhaustivo, de modo que ni se mencionarán todas las obras ni toda la bibliografía, aunque con las que se traten de las primeras se pretende mostrar todo tipo de
  • Texto Completo Libro (Pdf)

    Texto Completo Libro (Pdf)

    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles Banyoles, 2013 EDITORS: Lluís To Figueras, Jordi Galofré AUTORS: Prim Bertran, Eduard Carbonell, Aymat Catafau, Rosa Lluch, Josep Maria Reyes, Josep M. Soler, Karen Stöber, Lluís To, Cristòfol-A. Trepat, Ernest Zaragoza CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laura Salomó IMATGE DE LA COBERTA: Claustre de Sant Miquel de Cuixà (fotografia de J. A. Abellan) EDITA: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 -17820 Banyoles – Tel. 972 57 23 61 www.cecbanyoles.cat [email protected] SUPORT: Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Institut Ramon Muntaner COL·LABORA: Ajuntament de Banyoles DIRECCIÓ DELS QUADERNS: M. Àngels Juanmiquel (CECB) COMITÈ EDITORIAL: Joan Anton Abellan (president del CECB), Miquel Cuenca, Jordi Galofré, Mariona Juncà, Julià Maroto, David Masgrau, Jeroni Moner, Pere Noguer, Carles Puncernau (vocals del CECB) MAQUETACIÓ I DISSENY DE LA COBERTA: Estudi Oliver Gràfic - 972 58 11 03 IMPRESSIÓ: Graficolor Banyoles Ctra. Vilavenut, 212 - Nau 4 -17820 Banyoles - Tel. i Fax 972 57 27 53 [email protected] ISBN: 978-84-616-4526-8 Dipòsit legal: GI.1549-2013 Índex PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 7 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................
  • 64 SANT PERE DE GALLIGANTS I -1.Pdf

    64 SANT PERE DE GALLIGANTS I -1.Pdf

    COL·LECCIÓ DIPLOMÀTICA DE SANT PERE DE GALLIGANTS (911-1300) FUNDACIÓ NOGUERA www.fundacionoguera.com Col·lecció Diplomataris Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 64 Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300) Edició a cura d’Elvis MALLORQUÍ Volum I BARCELONA, 2013 textos edievals catalans www.tmcat.net © Elvis Mallorquí Garcia, 2013 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: agost de 2013 ISBN obra completa: 978-84-9975-391-1 ISBN volum I: 978-84-9975-392-8 DL L 890-2013 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L www.bobala.cat SUMARI Pàgina Introducció . 7 El fons documental de Sant Pere de Galligants . 11 Notícies de l’arxiu monàstic . 11 El pas per l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Girona 13 Els pergamins de Sant Pere a l’Arxiu de la Corona d’Aragó . 15 Els rotlles de pergamins . 17 Els llibres . 29 Altres fons relacionats amb Sant Pere de Galligants . 31 La present edició . 33 Els primers segles de la història del monestir . 39 A l’entorn de la fundació . 39 Sobre la independència del monestir . 40 El patrimoni territorial de Sant Pere de Galligants . 43 El burg de Sant Pere . 44 El pla de Girona . 48 La plana de la Selva . 53 6 ELVIS MALLORQUÍ La plana del Baix Empordà . 55 Altres dominis . 56 La comunitat del monestir de Sant Pere de Galligants . 58 Els abats . 58 Els monjos i els oficis . 61 Servents i batlles . 67 L’església i el recinte monàstic .
  • VISITES AL PATRIMONI Contacte

    VISITES AL PATRIMONI Contacte

    VISITES AL PATRIMONI Contacte 693 720 202 / [email protected] www.cataloniasacra.cat Carrer de l’Albergueria, 1 08500 Vic CATALONIA SACRA Més de mil anys de cristianisme a Catalunya han deixat un pòsit meravellós de patrimoni cultural i artístic. Un patrimoni que ens arriba en forma d’ermita perduda al Pirineu, d’església parroquial de les viles, de gran catedral de les ciutats, o d’isolat monestir. Un patrimoni que es concreta en grans edificis, claustres o campanars, i també en petits objectes litúrgics -obres mestres de l’orfebreria-, passant per retaules i ornaments, música i festes. Un patrimoni que, fruit dels segles de cultura, és reflexe de l’evolució dels estils artístics, des del pre-romànic fundacional fins al modernisme de Gaudí, passant pel gòtic lluminós o el barroc escenogràfic. Catalonia Sacra és una invitació a conèixer aquest patrimoni, és obrir les portes i donar a conèixer les seves raons i els seus valors. No t’ho perdis! CATALONIA SACRA és un projecte creat i dirigit pel Secretariat Interdiocesà de Promoció i Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS), secretariat de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) que reuneix els Delegats Episcopals de Patrimoni Cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya. 09 14 25 25 01 25 26 26 26 26 26 26 21 04 26 27 31 22 13 11 15 10 26 17 20 05 03 32 23 16 09 25 06 02 30 12 28 25 24 29 25 18 25 19 07 LLEGENDA DESCOBERTES GRANS MONUMENTS Catalunya 1.000 anys EN RUTA L’Església dels Pirineus ESPAIS OBERTS DESCOBERTES 01 Les parròquies de la Vall d’Aran 08 Les esglésies romàniques
  • Nota De Premsa Conveni Romànic Català

    Nota De Premsa Conveni Romànic Català

    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Oficina de Comunicació i Premsa L'Obra Social ”la Caixa” arriba a un acord amb la Generalitat per invertir 18 milions d'euros en la restauració i millora del romànic català Els presidents del Govern, José Montilla, i de ”la Caixa”, Isidre Fainé, signen un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa Romànic Obert La inversió de l'Obra Social ”la Caixa” permetrà actuar en un total de 74 monuments del patrimoni català fins l'any 2013, i accelerar la rehabilitació, millora i difusió de l’art romànic català Gràcies a la nova iniciativa de "la Caixa" per a la conservació del patrimoni arquitectònic català, s'actuarà a les esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 i a monestirs com els de Poblet o Santa Maria de Ripoll Aquesta actuació s’inscriu en la política d'ambdues institucions de cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural, mitjançant un conveni anual Barcelona, 8 de gener de 2009.- La Generalitat, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i l'Obra Social “la Caixa” impulsaran el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu “donar un impuls renovat a la posada en valor, revisió, millora i prevenció d’aquest important llegat patrimonial”. Així consta en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions signat avui pel president de la Generalitat, José Montilla, i el president de “la Caixa”, Isidre Fainé. A l’acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.