DOCSLIB.ORG

53 SANTA MARIA D.AMER I Psw, Mda, Red..Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
53 SANTA MARIA D.AMER I Psw, Mda, Red..Pdf FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 53 EL MONESTIR DE SANTA MARIA D’AMER A L’ÈPOCA MODERNA: RELIGIÓ, CULTURA I PODER. DE LA REFORMA BENEDICTINA A LA VIGÍLIA DE LES DESAMORTITZACIONS (1592-1835) VOLUM I Estudi i edició a cura de XAVIER SOLÀ I COLOMER BARCELONA, 2010 textos edievals catalans www.tmcat.net © Xavier Solà i Colomer, 2010 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: juny de 2010 ISBN obra completa: 978-84-9779-949-2 ISBN volum I: 978-84-9779-950-8 Dipòsit legal: L-398-2010 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L SUMARI Pròleg . 11 Introducció . 15 La historiografia: entre la història, la literatura i l’excursionisme . 30 L’ ESPAI I ELS HOMES: DOMINIS, PROPIETATS I MONJOS El domini territorial i jurisdiccional del monestir . 37 Els precedents medievals: els orígens . 37 Terres i masos . 38 Les rendes senyorials . 40 Els capbreus . 43 Els arrendaments i els establiments . 49 Monopolis, proveïments i imposicions: la carnisseria i la fleca . 52 Drets i aprofitaments hidràulics: pesca, molins i regadius 55 Els delmes . 67 Els censals . 72 Les possessions territorials: continuïtats i ruptures a l’època moderna . 74 La gestió monetària i documental. 93 La caixa comuna . 93 L’arxiu monacal . 96 La notaria d’Amer . 99 Les jurisdiccions eclesiàstiques . 105 La parròquia, la vall i el terme d’Amer . 105 Edificis i esglésies parroquials . 108 Sant Miquel d’Amer . 108 Sant Agustí de Lloret Salvatge . 115 8 XAVIER SOLÀ I COLOMER Sant Genís Sacosta . 120 Sant Climent d’Amer . 121 Capelles, ermites i priorats . 123 Sant Marçal del Colomer . 123 Santa Brígida . 126 Sant Corneli . 129 La Pietat . 130 Sant Tomàs de Canterbury . 136 Santa Margarida . 137 Els elements patrimonials del monestir: arquitectura, art i cultura 139 Perímetre i muralles . 140 Els edificis medievals i els terratrèmols de 1427 . 143 Ampliacions i reformes modernes . 146 La gran empresa artística del monestir . 174 Obres renaixentistes . 175 L’esplendor del barroc . 181 L’empremta neoclàssica . 187 El tresor del monestir: la plata i l’orfebreria . 189 La vestimenta litúrgica . 193 Punts de llum . 198 El govern municipal . 201 La universitat . 201 L’hospital de pobres . 206 L’almoina del Cortó . 210 Infraestructures: ponts i camins . 215 Població i poblament: la vila i el monestir, laics i monjos . 223 La vila nova: el nucli urbà a redós del monestir . 223 Els habitants . 226 Els oficis conventuals i els beneficis porcioners . 229 Nombre i valor econòmic . 229 De novicis a monjos . 233 Orígens socials i geogràfics . 241 Càrrecs i oficis . 244 Els abats i els segrestadors . 249 El prior claustral . 258 El sagristà i la sagristia major . 260 EL MONESTIR DE SANTA MARIA D’AMER A L’ÈPOCA MODERNA 9 El sagristà i la sagristia menor . 266 El cambrer i la cambreria . 268 L’infermer i la infermeria . 271 L’almoiner . 276 El rector de Sant Miquel i el capellà major del monestir 277 Els priors del Coll i Sant Tomàs . 285 Els beneficiats porcioners . 289 Els beneficiats simples . 296 Càrrecs temporals i oficis administratius . 303 Preveres al servei del monestir: organistes i predicadors . 306 Laics al servei del monestir: servei domèstic, mossos, campaners . 309 La vida comunitària segons la regla de Sant Benet i la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense . 311 La vida comunitària i conventual . 311 Ora et labora, el rés i el treball . 318 El govern del monestir . 320 Pautes de consum i nivells de benestar: els inventaris d’alguns monjos . 324 Els laics i feligresos: aspectes devocionals públics . 332 Advocacions, confraries i congregacions al monestir . 332 Festes i processons . 344 EL TEMPS: ENTRE LES REFORMES I LES DESAMORTITZACIONS (1592-1835) Les reformes del segle XVI: la reforma benedictina i el concili de Trento . 375 La reforma benedictina i les visites claustrals . 375 La unió de l’abadia de Roses i del priorat del Coll . 380 Santa Maria de Roses: de la militarització a l’extinció. 380 El priorat de Santa Maria del Coll: entre Vic i Amer . 396 La reforma catòlica: el concili de Trento i les visites pastorals 406 El segle XVI: abats comanadors, bandolers, negocis i vicis privats . 416 Les crisis del segle XVII: mort, guerra, fam, pesta . 425 Els abats del sis-cents . 426 Conflictivitat religiosa: la parròquia versus el monestir . 433 L’afer de l’altar de Sant Isidre (1631-1632) . 433 10 XAVIER SOLÀ I COLOMER “Costums de Sant Miquel” (després de 1657) . 435 El cas del jubileu i la Pietat (1683-1684) . 441 Carlemany a Amer o l’invent de la tradició . 448 El monestir imperial o reial . 448 Les llegendes: la batalla de Sant Corneli i la campana del Coll . 455 Bandolerisme modern, immunitats eclesiàstiques i inqui- sició . 459 Els allotjaments de soldats i terços en la vigília de la Re- volta dels Segadors (1640): resistències i conflictivitat social 465 Pestes, fams, sequeres, pobresa i altres calamitats . 473 De la guerra de Separació al Tractat dels Pirineus: la destrucció de l’església de Sant Miquel (1657) i les seves conseqüències . 480 L’impacte de la guerra dels Nou Anys (1689-1697) i “el saco y crema de Amer” (1696) . 494 El segle XVIII: de la guerra de Successió a l’esplendor i la magni- ficència cultural del monestir . 509 De la guerra de Successió (1702-1714) i el nou model borbònic a la Guerra Gran (1793-1795) . 509 El floriment abacial del set-cents . 526 La bel·ligerància envers els bisbes de Girona i Vic. 535 “Els abats es creuen bisbes” . 535 Provisió de rectories, altres càrrecs i drets parroquials 539 Visites pastorals i claustrals: vells conflictes . 547 La mort barroca: un negoci entorn de les misses pels difunts 558 La consueta parroquial de 1789 . 588 La fi de l’Antic Règim i del monestir: el segle XIX . 593 La guerra del Francès (1808-1814) . 593 Els abats en la vigília de les desamortitzacions . 600 Conclusions . 603 Abreviacions . 611 Apèndix documental . 613 Bibliografia . 737 Índex onomàstic . 755 Índex toponímic . 777 PRÒLEG Al ciutadà d’avui se li pot fer difícil valorar l’enorme importància dels monestirs en general, i dels benedictins en particular, en la histò- ria de Catalunya. L’atles Catalònia Religiosa, compilat per Joan Bada i Genís Samper, certifica l’existència de cent vint comunitats masculines i setze de femenines de l’orde de Sant Benet, algunes de vida efímera, però d’altres de molt llarg recorregut. Caldria afegir-hi els monestirs, menys nombrosos, de la Cartoixa, l’orde de Sant Jeroni i el Cister. A l’edat mitjana, aquests monestirs van ser instruments bàsics per l’es- tructuració del territori, la divulgació dels estils artístics i l’expansió del feudalisme com a sistema polític, jurisdiccional i econòmic que regia la vida dels catalans. Tanmateix, l’associació de l’esplendor del monaquisme català amb l’edat mitjana, ha portat sovint a ignorar que molts cenobis van sobre- viure durant tota l’edat moderna en condicions diverses. És cert que la gran reforma de l’estructura monàstica catalana aprovada pel papa Climent VIII en 1592 va suprimir una vintena d’establiments benedic- tins, que es trobaven possiblement en una situació força precària. Però encara el 1835, quan es produeix la desamortització, els benedictins van haver d’abandonar dinou comunitats. Malgrat la seva importància, la vida d’aquests monestirs entre els segles XVI i XIX és encara una terra incognita que només recentment s’ha començat a explorar gràcies a estudis com el d’Enric Moliné sobre Gerri o el de Francesc Serra i Sellarés sobre Sant Benet de Bages. En coneixem —o, millor, n’intuïm— els trets generals, però ignorem els detalls i les evolucions concretes. Sabem que, des d’un punt de vista agrari, les terres dels benedictins constituïen unitats de producció que s’estenien, a vegades, molt lluny del propi monestir. Sabem que els abats exercien jurisdicció sobre un nombre no negligible de poblacions, i que 12 XAVIER SOLÀ I COLOMER els arxius monàstics conservaven centenars de plets. Sabem que els càrrecs superiors de l’estructura monàstica, abats i priors sobretot, eren molt cobejats per les famílies de les elits catalanes, nobles en particular. Sabem que els reis nomenaven molts d’aquests càrrecs, la qual cosa els inseria en les xarxes clientelars típiques de les monarquies modernes i els feia especialment significatius en un territori com Catalunya, on el patronat del sobirà era reduït. Sabem que aquests monestirs tenien una participació remarcable en la vida política catalana, perquè els seus superiors votaven en les reunions de Corts i de Braços, i doncs, podien ser elegits diputats de la Generalitat. També en la vida ecle- sial, car els representants dels monestirs benedictins participaven en peu d’igualtat amb els bisbes i els agents dels capítols catedralicis en els concilis provincials tarraconenses que es reunien cada cinc anys, aproximadament. Sabem que les seves biblioteques eren els principals centres de cultura de moltes contrades rurals i les seves imatges i retaules un dels principals elements de difusió de models artístics i devocionals. Sabem, en definitiva, que la seva importància en tots els ordres —social, econòmic, polític, religiós, cultural— no es correspon en absolut amb la migradesa de la bibliografia sobre el tema. No pot excusar aquesta manca una hipotètica absència de fonts o de vestigis arqueològics. Malgrat les destruccions pel pas del temps i dels esdeveniments, encara es conserva dispersa per molts arxius una abundosa documentació sobre els establiments monàstics que, com demostra Xavier Solà, perspicaçment detectada i metodològicament ben utilitzada, pot permetre reviure pàgines fins ara desconegudes —i fascinants— del nostre passat. El cas d’Amer és, en aquest sentit, paradigmàtic. El monestir de Santa Maria d’Amer, fundat el 949 i que posseïa una bellíssima església romànica, va créixer amb donatius de reis i nobles durant l’edat mit- jana, com ho prova que el 1274 pogués comprar al rei la jurisdicció sobre la vila.
Load more

Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain from 13 Th to 20Th May 2018
    2018 55th WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain From 13 th to 20th May 2018 In 2018 the World Rowing Tour will take place in Catalonia, along the Costa Brava, just north of regional capital Barcelona. The coastal rowing tour will be travelling from Llançà to Lloret, from 13th to 20 th of May. Llançà Cadaqués Roses L’Estartit Calella de Palafrugell Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Tour details: 13.05.2017 Arrival day (Sunday) We will host all the rowers in Roses, which will be the northern camp base of our tour. The welcome ceremony and briefing will be held in the hotel, during the presentation dinner. 14.05.2017 Llançà Cadaqués (Monday) A coach will take the rowers to the Platja de Llançà, which will be the starting point of the tour. The stage will take you to Cadaqués (around 20 km), rowing past the quaint fishing town of Port de la Selva and various beach coves to rest or explore including Port Lligat, Salvador Dalí’s birthplace. After lunch we will visit the fascinating Dalí Museum in Figueres, having dinner nearby, before heading back to the hotel. 15.05.2017 Cadaqués Roses (Tuesday) Rowers will travel a similar distance from Cadaqués to Roses, still around the impressive Cap de Creus. Main attractions include the Cala Montjoi – world famous spot best known as the home of the restaurant El Bulli - , or the Almadraba beach. We will be able to discover more regional attractions, heading to the amazing Sant Pere de Rodes Monastery, for another guided visit.
    [Show full text]
  • Monastery of Sant Pere De Rodes
    Monastery of Sant Pere de Rodes Visit History Guide Plane Historical summary The origins of the monastery of Sant Pere de Rodes are lost in the mists of time and legend. Archaeology has revealed the existence of a large building in the 6th century, whose purpose is still not known. In the late 9th century, the first documentary mentions of the monastery refer to a small monastic cell that was in dispute between two abbeys: Sant Esteve de Banyoles and Sant Policarp de Rasès. The monastery’s golden age began in the 10th century, when a noble called Tasi and count Gausfred of Empúries took an interest in Sant Pere de Rodes. The monastery received large donations of land from them and it received precepts and privileges from the popes and the Frankish kings, becoming an abbey in 944. The church we can now see was built in the 10th and 11th centuries, and the monastery began to become important as a place of pilgrimage. The abbey’s power and prestige became consolidated in the 12th and 13th centuries. It was one of the most important centres of spiritual, political and economic power of the day, able to greatly extend its buildings and commission works of great artistic value, such as the doorway by master Cabestany. The first signs of decadence appeared in the 14th century. There were various causes, including a series of wars and epidemics that directly affected the Empordà area; furthermore, this was a period in which the feudal system and the Benedictine order began to go into crisis.
    [Show full text]
  • 0 Portada.P65
    BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS CATALANS (1753-1778) 1 BENEFICIS I RENDES D’ALGUNS MONESTIRS BENEDICTINS CLAUSTRALS CATALANS (1753-1778) ERNEST ZARAGOZA PASCUAL Presentem aquí las relacions de les rendes dels beneficis regulars i seculars, vicaries perpètues, rectories i capellanies de les següents abadies benedictines catalanes de la Congregació Claustral Tarraco- nense i Cesaraugustana, de Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Serrateix, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Santa Maria de Ripoll entre 1753 i 1778, segons la documentació inèdita que hem trobat a l’Archivo Histórico Nacional (Madrid), Secció de Consejos, lligall 12049. Per aquesta documentació sabem que l’abat de Santa Maria de Gerri, el 3 d’abril de 1753,1 envià al marquès de l’Ensenada la relació d’oficis i beneficis del seu abadiat i llurs rendes. Segons la seva relació, formaven la comunitat cinc monjos i l’abat, sis beneficiats porcionaris i tres beneficiats seculars, que tenien la cura d’ànimes a l’església sufragània de la vila. A més, el monestir tenia els priorats de Sant Pere de les Maleses i de Sant Feliu de Beranuy i dotze parròquies servides per vicaris perpetus seculars.2 1. Cf. Doc. núm.1. 2. Cf. Doc. núm.2. 331 2 ERNEST ZARAGOZA PASCUAL L’abat de Serrateix envià la seva relació el 20 de juliol del mateix any.3 Al seu monestir hi havia quatre oficis monacals: cambrer, sagristà, dispenser i cabiscol, els quals eren considerats beneficis regulars, la provisió dels quals feia la Santa Seu el vuit mesos que li pertocaven i els altres quatre mesos (març, juny, setembre i desembre) l’abat o vicari general estant l’abadiat vacant i sempre en monjos del mateix monestir o de la Congregació Claustral, els quals, a més de percebre’n les rendes, rebien també la corresponent porció de la mensa conven- tual.
    [Show full text]
  • Tossa I El Viatge De L'abat Ramon Descatllar a Grècia
    ELS PIRINEUS MARÍTIMS 16es Trobades Culturals Pirinenques: 95-114 (2020) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.20.7 ISBN: 978-99920-61-53-4 Relacions marítimes de Santa Maria de Ripoll: Tossa i el viatge de l’abat Ramon Descatllar a Grècia Resum Pot semblar que el monestir de Santa Maria de Ripoll està molt Antoni Llagostera i allunyat del mar Mediterrani, però malgrat aquest fet, hi ha Fernàndez, periodista relacions estretes entre el monestir benedictí ripollès i el mar. i historiador. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió Centre d’Estudis marítima important, amb la donació del port de Tossa (966), Comarcals del encara que fos plena d’entrebancs d’inici. Ripollès Una segona relació amb el mar la tenim quan l’abat electe Ramon de Descatllar ha de fugir a Grècia (1843) per la persecució que patí del rei Pere el Cerimoniós. El monestir de Santa Maria de Ripoll està molt allunyat del mar Mediterrani, exactament, en línia recta i a vol d’ocell del golf de Roses, a uns 77 quilòmetres, però malgrat aquest fet, hi ha relacions entre el monestir benedictí ripollès i el mar. Cal dir, però, que moltes vegades aquestes relacions històriques han estat tenyides d’una certa agror i conflictivitat. Des de bon començament Ripoll va tenir una possessió marítima important, amb la donació de Tossa (966), encara que aquesta fos al començament plena d’entrebancs. La bona situació econòmica del monestir de Ripoll va fer que participés, encara que no fos el seu desig, en l’esforç militar i marítim durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Download a Brochure of the Beaches: Shallow Seas, Ideal for the Whole Family."
    Tourism Information Dossier Edited by: Tourist Office Estartit Torroella de Montgrí Town Hall Images and photography: Narcís Arbusé Vicenç Rovira Josep Pasqual Toni León Town Hall Torroella de Montgrí Tourism Costa Brava - Girona Mediterranean Museum Vinagreta disseny i comunicació Collaborators: Josep Pasqual (meteorology) Xavier Quintana Montgrí, Medes Islands and Baix Ter Natural Park Nautical Station L'Estartit - Medes Islands Mediterranean Museum Writing, design and layout: Vinagreta disseny i comunicació Index tourist dossier 01 The land. Presentation page 4 Torroella de Montgrí. Town of history and personality page 6 L'Estartit. Seafaring village page 8 Montgrí, Medes islands and Baix Ter Natural Park page 10 Protected areas page 11 Interesting nature page 12 One Natural Park, three landscapes. The mountain, the sea and the river Ter page 13 The mountain. The Montgrí massif page 13 The sea. Medes Islands, bays and beaches page 16 The river. Ter Vell wetlands and Pletera page 23 02 Tourism. Destination of many possibilities page 24 Family tourism page 24 Active tourism and discovery of the Natural Park page 26 Cultural tourism page 28 Accessible tourism page 30 Food and trade page 31 03 The tourist offer. Adapting to changing times page 36 Accommodation page 37 Restaurants page 37 Businesses, services and activities page 37 04 Department of Tourism. Promoting resources and services page 38 Duties of the Tourism Department page 38 Tourist Information Offices page 39 Commitment to quality assurance page 40 L’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes page 41 Mediterranean Museum & Natural Park Interpretation Centre page 41 Publications by the Department of Tourism page 41 Activities and events calendar page 42 05 Information.
    [Show full text]
  • Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA
    Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8th-11th centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA UDC: 726.71(365)"07/10" G. Boto Varela Original scientific paper Institut de Recerca Històrica Manuscript received: 03. 09. 2016. Facultat de Lletres - Universitat de Girona Revised manuscript accepted: 26. 01. 2017. Pl. Ferrater Mora, 117071 Girona DOI: 10.1484/J.HAM.5.113716 Spain [email protected] As is well known, the cloisters of monasteries and cathedrals were being designed as quadrilaterals with porches and rooms arranged around the perimeter by the end of the eighth century. We know how they developed from philological (Fontanelle), documental (Sankt Gallen) and archaeo- logical studies (Munstair, Lorsch or Fulda). The same formula was used in France throughout the 10th and 11th centuries, as is evidenced by the cloisters of Autun, Vezelay and Cluny II, which was originally made of wood until Odilo (994-1049) rebuilt it in marble. Recent findings at the Catalan monastery of Ripoll raise the possibility that full square cloisters were being built south of the Pyrenees before 1000. This cloister should be studied in relation to other Catalan enclosures such as Sant Cugat (beginning 11th c.) which had a stone portico from the outset, or the lower cloister at Sant Pere de Rodes. The morphology of these enclosures can be explained through comparison with other early Catalan examples. Nevertheless, the international literature has ignored the possibility that there were regular square or half square cloisters in the Iberian Peninsula from the Visigothic period onwards. It is possible that Carolingian proposals were not the only way of experimenting with quadrangle cloister layouts in both monasteries and cathedrals in Mediterranean Europe during the High Middle Ages.
    [Show full text]
  • Guide to the Autonomia of Cataluña
    Spain Catalonia Barcelona Girona Lleida Tarragona Introduction 1 A walk round the capital cities Barcelona 10 Tarragona 16 Lleida 19 Girona 22 United Kingdom Trips round the Dublin autonomous comunity Girona London Costa Brava 25 Ireland The Eastern Pyrenees and valleys 29 Barcelona Costa de Garraf Paris and Costa del Maresme 31 The province’s inland area 34 Tarragona France Costa Daurada 35 Lleida The Western Pyrenees Cantabrian Sea and Val d´Aran 39 Leisure and shows 42 Catalonia Girona Lleida Useful information 47 Barcelona Tarragona Portugal Madrid Lisbon Spain Mediterranean Sea Atlantic Ocean Melilla Ceuta Rabat Morocco Canary Islands Arreau Quillan Port-Barcares Fos Tarascon Estagel Les FRANCIA PERPIGNAN 3091 Bossóst Millans B. de Luchon ran Vall d’A BAQUEIRA Ax-les-Thermes Túnel de Bielsa Salardú -BERET Arties 3145 2575 Vielha P Pic Carlit Port de Pic d´Estats P la Bonaigua El Serrat 2921 Pico Posets 3408 Baqueira Bielsa 3371 V Esterri d'Àneu P P.N. DE AIGÜESTORTES a a ANDORRA Port-Vendres Benasque ll d Vall de rer Y LAGO DE SANT MAURICI ’À Fer Ordino Soldeu ne Cardó all CERLER 230 u V Mont-Louis P.N. DE ORDESA Cerler Caldes de Boi Encamp Llívia Portbou Y MONTE PERDIDO Castejón oí Espot ANDORRA 1450 Vilaller B ESPOT-ESQUÍ les Escaldes la Jonquera P. N. de Sos e 2905 Roc de Fraussa Punta dels d Llavorsí LA VELLA VALLTER-2000 Prats-de-Mollo Colera CAP DE CREUS 2910 l BOÍ-TAÜLL Puigcerdà Canons a Taüll RESORT Llançà V Bellver Capmany Peralada PORT-AINÉ Lles 2913 Queralbs 260 el Port de la Selva Ainsa-Sobrabe el Pont Sort de Cerdanya Alp Puigmal Setcases Coll d’Ares P Ribes Emb.
    [Show full text]
  • Catalonia Guided Walking Holiday
    Traditional Trails of Catalonia Tour Style: European Centre Based Destinations: Spain & Catalonia Trip code: RSLCL 2 & 3 HOLIDAY OVERVIEW Set foot along an unspoilt stretch of the Costa Brava where pretty, wild coastline is dotted with classic whitewashed villages including the artists' hideaway of Cadaqués - a favourite of Dali's. Inland, the La Garrotxa region has over 40 extinct volcanoes, the lava flows of which have sculpted the landscape which has been colonised by vegetation to create a walkers' paradise. There are walks on the GR92 long-distance path and on the Cami de Ronda - both with wonderful coastal views. A free day gives the opportunity to explore Roses - the town where our seafront hotel is located; the historic centre and citadel are well worth a visit. WHAT'S INCLUDED • A full programme of guided walks with 2 options every walking day • All transport to and from walks • The services of experienced HF Holidays leaders • ‘With flight’ holidays include return flights from the UK and hotel transfers • 7 night's accommodation in en-suite rooms • Half Board –buffet breakfast and 3-course evening meal www.hfholidays.co.uk PAGE 1 [email protected] Tel: +44(0) 20 3974 8865 HOLIDAYS HIGHLIGHTS • Fantastic coastal walking along the GR92 and Cami de Ronda • Enjoy great Catalan cuisine with views out across the Bay of Roses at the contemporary Hotel Terraza. • This unspoilt stretch of the Costa Brava offers pretty green coastline dotted with magical whitewashed villages • Soak up Dali’s legacy in the artist hideaway village of Cadaques • Stride out inland and enjoy a complete contrast – green volcanoes and medieval stone towns TRIP SUITABILITY This is a level 2 and level 3 graded Activity, Easier walks: 5 to 8 miles (8 to 13km) on good paths, with some rocky sections.
    [Show full text]