DOCSLIB.ORG

SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE Biblioteca De Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE Biblioteca De Catalunya SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Masmartí i Recasens, Sònia Sant Pere de Rodes, lloc de pelegrinatge Bibliografia ISBN 9788439382348 I. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa II. Títol 1. Sant Pere de Rodes (Monestir) – Història 2. Pelegrinatges cristians – Catalunya – Història 3. Camí de Sant Jaume – Catalunya – Història 726.7(467.1 EmA Sant Pere de Rodes)(091) © Generalitat de Catalunya Edita: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme, Primera edició: desembre 2009 ISBN: 9788439382348 Dipòsit legal: B-42986-2009 Disseny, maquetació i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió: T.G. Soler, S.A. SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE Sònia Masmartí i Recasens Catalunya Dedicatòria Als meus pares i a tots els que també m’han fet de pares Agraïments 7 En primer lloc vull donar les gràcies al director general de Turis- me, el senyor Joan Carles Vilalta. També al senyor Jaume Font, subdirector general de Programació Turística, a l’Enric Gonzàlez, cap de l’Àrea de Planificació Turística, a la Maria Boada, cap del Servei d’Informació i Difusió Turística i a la Maria Llanos Zalve, Cap de la Secció de Publicacions i Documentació Turística, de la Direcció General de Turisme, per la confiança que han dipositat en mi i el suport que n’he rebut a l’hora d’escriure aquest llibre. També als meus companys del monestir de Sant Pere de Rodes: la Gemma Ribas, en Xavier Bassaganya, en Jordi Planella, la Nú- ria Àlvarez, en Basi Moncayo, la Victòria Riera, la Danae Garcia, la Begoña Cervera, en Xavi Vilabella, la Puri Ruíz, la Judit Ro- meu, la Clara Poch... i a tots els altres amics que hi treballen o hi han treballat tant per al Departament de Cultura com per al Parc Natural del Cap de Creus, i també als amics del restaurant, de la botiga i de l’aparcament. I a en Xavi i en Martí Torruella; a l’es- criptora Núria Esponellà; als historiadors Joan Badia, Xavier Solà, Marina Miquel, Anna Maria Puig, Massimo Rassu; a en Joan Ri- bas, a en Vicenç Armangué i a en Modest Soy de l’Ajuntament de Vilajuïga; a l’Anna Parona, a l’Alícia Rodríguez, a en Marc Pérez i a l’Ovídia Barneo; al meu enyorat Iu, perquè sense ell no hauria pogut estimar tant Sant Pere de Rodes i la seva muntanya, i a tota la gent que m’ha ajudat i m’ha animat en l’elaboració d’aquesta obra. Moltes gràcies a tots. Índex 9 INTRODUCCIÓ. 15 Un monestir de llegenda . 15 I. EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES. 21 L’època antiga I els primers temps medievals . 21 Tassi i Hildesind: els grans impulsors del segle x . 22 La construcció de l’església . 22 El monestir durant l’època d’esplendor. 25 Els darrers segles . 26 L’abandonament i la recuperació actual . 27 II. ELS ORIGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL PELEGRINATGE A SANT PERE DE RODES . 29 1. Una església de pelegrinatge. 31 2. EL tresor de relíquies . 37 Les peces del tresor de relíquies . 38 3. EL missatge de les portalades de L’església. 41 El relleu d’Eliezer i Rebeca . 41 Els miracles de la portalada del Mestre de Cabestany . 42 4. Sant Pere de Rodes I el pelegrinatge A Sant Jaume de Galícia . 46 El camí català a Sant Jaume de Galícia . 48 5. LA llegenda de la fundació del monestir de Sant Pere de Rodes . 51 Les llegendes dels trasllats dels apòstols Sant Pere i Sant Jaume . 54 III. LA CELEBRACIÓ DE L’ANY SANT AL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES . 57 1. LA butlla D’Urbà II . 57 Les indulgències concedides per Sant Pere de Rodes . 60 La probable falsedat de la butlla d’Urbà II . 60 L’inquisidor Nicolau Aymerich i la butlla d’Urbà II . 65 10 2. LA celebració de jubileus A Sant Pere de Rodes durant el segle XV . 68 3. Les darreres celebracions de L’any sant . 79 IV. RELÍQUIES I DEVOCIONS DE SANT PERE DE RODES . 83 1. Les relíquies del monestir de Sant Pere de Rodes . 83 2. Els altars devocionals del monestir de Sant Pere de Rodes . 91 V. ELS CAMINS DE PELEGRINATE A SANT PERE DE RODES . 95 1. Les vies romanes . 95 La via Heràclea . 95 La via Augusta . 99 2. Sant Pere de Rodes I els principals camins de pelegrinatge medieval. 100 Els camins francesos a Sant Jaume de Galícia: la via Tolosana . 100 El camí Ripollès . 102 La via marítima . 103 3. Els camins de pelegrinatge A la muntanyA de Sant Pere de Rodes . 105 Els camins procedents del nord . 105 El camí de Llevant . 106 El camí de Ponent. 108 Els camins de la Plana 109 El camí de Vilabertran 109 El camí de Castelló d’Empúries . 111 El camí de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes . 111 Les creus gravades del camins a Sant Pere de Rodes . 113 Les inscultures de Planells . 117 IV. EL RECORD DELS JUBILEUS DE SANT PERE DE RODES . .119 BIBLIOGRAFIA . .123 Pròleg 11 Josep Pla, en parlar del monestir de Sant Pere de Rodes a la seva coneguda Guia de Catalunya (1971), es lamentava del fet que “tot està molt malmenat”. Gairebé quatre dècades després, la situació és ben diferent. Pla ja no s’expressaria, doncs, en aquests termes, i admiraria com s’es- cau un monument que és il·lustre per la seva història i digne de ser visitat sense nostàlgia pel molt que se n’havia malmès. Però, així com la restauració d’un conjunt monumental no s’acaba mai del tot des del punt de vista arquitectònic, en el pla històric sempre hi ha recerques a fer per part dels experts. L’obra que teniu a les mans esdevé una nova contribució al coneixement d’un monestir de llegenda. Sant Pere de Rodes, per la seva situació de privilegi, constituïa un lloc de pelegrinatge immi- llorable. Entre d’altres aspectes, per la condició que té el cap de Creus de ser una mena de finis terrae oriental de la Península Ibèrica, i que és un dels seus atractius. Avui, Sant Pere de Rodes ja no és un destí devocional, perquè el gran impacte que representa el turisme cultural discorre per altres vies. Però si cerquem, en les paraules turisme i cultura, el seu denominador comú –el coneixement–, ens interessarà una obra que presenta el monestir em- pordanès des del punt de vista de l’apropament de les persones a la divinitat. La qual cosa per- met una millor comprensió de les mentalitats col·lectives que han anat configurant la història. Enguany, la coincidència amb la inauguració de la ruta del camí de Sant Jaume –que s’inicia a Sant Pere de Rodes– fa que l’edició d’aquesta obra sigui especialment oportuna. Cal felicitar-ne l’autora i desitjar que el seu treball contribueixi a la difusió i el prestigi d’un dels nostres con- junts monumentals més emblemàtics. Joan Manuel Tresserras Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Presentació 13 Arran de mar, on la serralada dels Pirineus ve a morir, a la serra de Verdera, fa més d’un mil·lenni que es dreça el monestir de Sant Pere de Rodes. Tot en aquesta abadia ens parla d’un passat grandiós, panteó dels comtes d’Empúries, custodi, segons la lle- genda, del cap i el braç dret de l’apòstol Pere, seu d’un gran escriptori, amb una porta- lada del Mestre de Cabestany que donava accés a una església romànica gairebé única pel seu classicisme i la seva verticalitat. En resum un dels monuments més importants de Catalunya i una referència de l’ar- quitectura medieval europea, situat en un dels llocs més bells de Catalunya. Així doncs, ens trobem davant d’un indret d’inqüestionable interès turístic que, a més, va ser un dels grans centres de l’espiritualitat medieval catalana, cosa que el converteix en un monument absolutament únic del nostre país. Per aquest motiu, Sant Pere de Rodes és avui el punt de partida del Camí de Sant Jaume català, fet especialment notori en ser l’any 2010 any sant a Santiago de Compostel·la. Així com en el futur Sant Pere de Rodes sigui la destinació final del camí a la inversa, de Sant Jaume a Sant Pere. I si després de la seva darrera reconstrucció i de les diferents campanyes arqueològi- ques, avui podem visitar un gran conjunt monumental del qual coneixem cada vegada millor la seva història, sovint ha romàs en l’oblit que en aquesta història ocupa un lloc rellevant el fet que va ser un importantíssim lloc de pelegrinatge, on diferents butlles papals atorgaren a qui el visitava en any jubilar, les mateixes indulgències que corres- ponien a Sant Pere del Vaticà. I és aquesta memòria la que hem volgut recuperar amb aquesta obra, fruit del conveni de col·laboració signat entre els Departaments d’Inno- vació, Universitats i Empresa i de Cultura i Mitjans de Comunicació. Josep Huguet i Biosca Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa 14 INTRODUCCIÓ 15 UN MONESTIR DE LLEGENDA El monestir de Sant Pere de Rodes es troba situat en un dels llocs Pirene. La noia va fugir cercant refugi en els espessos boscos que més privilegiats que la naturalesa pot oferir, en un entorn de mun- anaven de cap a cap des de la Mediterrània fins al Cantàbric, però tanyes agrestes envoltades del mar embravit del nord del cap de perseguint-la, el malèvol Gerió va incendiar aquella selva.
Load more

Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain from 13 Th to 20Th May 2018
    2018 55th WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain From 13 th to 20th May 2018 In 2018 the World Rowing Tour will take place in Catalonia, along the Costa Brava, just north of regional capital Barcelona. The coastal rowing tour will be travelling from Llançà to Lloret, from 13th to 20 th of May. Llançà Cadaqués Roses L’Estartit Calella de Palafrugell Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Tour details: 13.05.2017 Arrival day (Sunday) We will host all the rowers in Roses, which will be the northern camp base of our tour. The welcome ceremony and briefing will be held in the hotel, during the presentation dinner. 14.05.2017 Llançà Cadaqués (Monday) A coach will take the rowers to the Platja de Llançà, which will be the starting point of the tour. The stage will take you to Cadaqués (around 20 km), rowing past the quaint fishing town of Port de la Selva and various beach coves to rest or explore including Port Lligat, Salvador Dalí’s birthplace. After lunch we will visit the fascinating Dalí Museum in Figueres, having dinner nearby, before heading back to the hotel. 15.05.2017 Cadaqués Roses (Tuesday) Rowers will travel a similar distance from Cadaqués to Roses, still around the impressive Cap de Creus. Main attractions include the Cala Montjoi – world famous spot best known as the home of the restaurant El Bulli - , or the Almadraba beach. We will be able to discover more regional attractions, heading to the amazing Sant Pere de Rodes Monastery, for another guided visit.
    [Show full text]
  • Monastery of Sant Pere De Rodes
    Monastery of Sant Pere de Rodes Visit History Guide Plane Historical summary The origins of the monastery of Sant Pere de Rodes are lost in the mists of time and legend. Archaeology has revealed the existence of a large building in the 6th century, whose purpose is still not known. In the late 9th century, the first documentary mentions of the monastery refer to a small monastic cell that was in dispute between two abbeys: Sant Esteve de Banyoles and Sant Policarp de Rasès. The monastery’s golden age began in the 10th century, when a noble called Tasi and count Gausfred of Empúries took an interest in Sant Pere de Rodes. The monastery received large donations of land from them and it received precepts and privileges from the popes and the Frankish kings, becoming an abbey in 944. The church we can now see was built in the 10th and 11th centuries, and the monastery began to become important as a place of pilgrimage. The abbey’s power and prestige became consolidated in the 12th and 13th centuries. It was one of the most important centres of spiritual, political and economic power of the day, able to greatly extend its buildings and commission works of great artistic value, such as the doorway by master Cabestany. The first signs of decadence appeared in the 14th century. There were various causes, including a series of wars and epidemics that directly affected the Empordà area; furthermore, this was a period in which the feudal system and the Benedictine order began to go into crisis.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA
    Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8th-11th centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA UDC: 726.71(365)"07/10" G. Boto Varela Original scientific paper Institut de Recerca Històrica Manuscript received: 03. 09. 2016. Facultat de Lletres - Universitat de Girona Revised manuscript accepted: 26. 01. 2017. Pl. Ferrater Mora, 117071 Girona DOI: 10.1484/J.HAM.5.113716 Spain [email protected] As is well known, the cloisters of monasteries and cathedrals were being designed as quadrilaterals with porches and rooms arranged around the perimeter by the end of the eighth century. We know how they developed from philological (Fontanelle), documental (Sankt Gallen) and archaeo- logical studies (Munstair, Lorsch or Fulda). The same formula was used in France throughout the 10th and 11th centuries, as is evidenced by the cloisters of Autun, Vezelay and Cluny II, which was originally made of wood until Odilo (994-1049) rebuilt it in marble. Recent findings at the Catalan monastery of Ripoll raise the possibility that full square cloisters were being built south of the Pyrenees before 1000. This cloister should be studied in relation to other Catalan enclosures such as Sant Cugat (beginning 11th c.) which had a stone portico from the outset, or the lower cloister at Sant Pere de Rodes. The morphology of these enclosures can be explained through comparison with other early Catalan examples. Nevertheless, the international literature has ignored the possibility that there were regular square or half square cloisters in the Iberian Peninsula from the Visigothic period onwards. It is possible that Carolingian proposals were not the only way of experimenting with quadrangle cloister layouts in both monasteries and cathedrals in Mediterranean Europe during the High Middle Ages.
    [Show full text]
  • Guide to the Autonomia of Cataluña
    Spain Catalonia Barcelona Girona Lleida Tarragona Introduction 1 A walk round the capital cities Barcelona 10 Tarragona 16 Lleida 19 Girona 22 United Kingdom Trips round the Dublin autonomous comunity Girona London Costa Brava 25 Ireland The Eastern Pyrenees and valleys 29 Barcelona Costa de Garraf Paris and Costa del Maresme 31 The province’s inland area 34 Tarragona France Costa Daurada 35 Lleida The Western Pyrenees Cantabrian Sea and Val d´Aran 39 Leisure and shows 42 Catalonia Girona Lleida Useful information 47 Barcelona Tarragona Portugal Madrid Lisbon Spain Mediterranean Sea Atlantic Ocean Melilla Ceuta Rabat Morocco Canary Islands Arreau Quillan Port-Barcares Fos Tarascon Estagel Les FRANCIA PERPIGNAN 3091 Bossóst Millans B. de Luchon ran Vall d’A BAQUEIRA Ax-les-Thermes Túnel de Bielsa Salardú -BERET Arties 3145 2575 Vielha P Pic Carlit Port de Pic d´Estats P la Bonaigua El Serrat 2921 Pico Posets 3408 Baqueira Bielsa 3371 V Esterri d'Àneu P P.N. DE AIGÜESTORTES a a ANDORRA Port-Vendres Benasque ll d Vall de rer Y LAGO DE SANT MAURICI ’À Fer Ordino Soldeu ne Cardó all CERLER 230 u V Mont-Louis P.N. DE ORDESA Cerler Caldes de Boi Encamp Llívia Portbou Y MONTE PERDIDO Castejón oí Espot ANDORRA 1450 Vilaller B ESPOT-ESQUÍ les Escaldes la Jonquera P. N. de Sos e 2905 Roc de Fraussa Punta dels d Llavorsí LA VELLA VALLTER-2000 Prats-de-Mollo Colera CAP DE CREUS 2910 l BOÍ-TAÜLL Puigcerdà Canons a Taüll RESORT Llançà V Bellver Capmany Peralada PORT-AINÉ Lles 2913 Queralbs 260 el Port de la Selva Ainsa-Sobrabe el Pont Sort de Cerdanya Alp Puigmal Setcases Coll d’Ares P Ribes Emb.
    [Show full text]
  • Catalonia Guided Walking Holiday
    Traditional Trails of Catalonia Tour Style: European Centre Based Destinations: Spain & Catalonia Trip code: RSLCL 2 & 3 HOLIDAY OVERVIEW Set foot along an unspoilt stretch of the Costa Brava where pretty, wild coastline is dotted with classic whitewashed villages including the artists' hideaway of Cadaqués - a favourite of Dali's. Inland, the La Garrotxa region has over 40 extinct volcanoes, the lava flows of which have sculpted the landscape which has been colonised by vegetation to create a walkers' paradise. There are walks on the GR92 long-distance path and on the Cami de Ronda - both with wonderful coastal views. A free day gives the opportunity to explore Roses - the town where our seafront hotel is located; the historic centre and citadel are well worth a visit. WHAT'S INCLUDED • A full programme of guided walks with 2 options every walking day • All transport to and from walks • The services of experienced HF Holidays leaders • ‘With flight’ holidays include return flights from the UK and hotel transfers • 7 night's accommodation in en-suite rooms • Half Board –buffet breakfast and 3-course evening meal www.hfholidays.co.uk PAGE 1 [email protected] Tel: +44(0) 20 3974 8865 HOLIDAYS HIGHLIGHTS • Fantastic coastal walking along the GR92 and Cami de Ronda • Enjoy great Catalan cuisine with views out across the Bay of Roses at the contemporary Hotel Terraza. • This unspoilt stretch of the Costa Brava offers pretty green coastline dotted with magical whitewashed villages • Soak up Dali’s legacy in the artist hideaway village of Cadaques • Stride out inland and enjoy a complete contrast – green volcanoes and medieval stone towns TRIP SUITABILITY This is a level 2 and level 3 graded Activity, Easier walks: 5 to 8 miles (8 to 13km) on good paths, with some rocky sections.
    [Show full text]
  • Figueres - Barcelona
    GRAND TOUR OF CATALONIA GRAND TOUR OF CATALONIA SECTION 5 SECTION 5 Figueres - Barcelona The highlights: •Figueres •Natural park Cap de Creus, Cadaqués/Portlligat •Inland medieval villages •Girona •Vic •Natural park Montseny •Costa de Barcelona: modernism and indian villages •Barcelona Section 5: Figueres to Barcelona – 525km – 7 stages •From Figueres to Pals. 128 km •From Pals to Tossa de Mar. 72 km •From Tossa de Mar to Hostalets d’en Bas. 90km •From Hostalets d’en Bas to Viladrau. 82 km •From Viladrau to Barcelona. 158 km •Barcelona From Surrealism to Modernism The landscapes and works of the great Salvador Dalí are the start of a journey during which we will not only enjoy the diverse Catalan cuisine but also learn how to prepare some of its most iconic dishes. We will get to know the ancient methods of curing foods, listen to legends, and walk through romantic forests and along the same Camins de Ronda de la Costa Brava that were walked by pirates and outlaws. Modernist architecture will shape our visit to the towns on the Maresme coast and Barcelona, a city that has inspired great works of literature. GRAND TOUR OF CATALONIA / SECTION 5 Page 1 GRAND TOUR OF CATALONIA SECTION 5 STAGE 1 DALÍ'S EMPORDÀ The universe of Dalí in L’Empordá marks the start of a journey that takes us through the evocative landscapes of L’Empordà and natural settings as beautiful as those of Cap de Creus and the Bay of Roses. Art in Figueres fishing boats dock. This house, which Dalí converted We hear the bells of the church of Sant Pere de into a studio, was a meeting place for many artists and Figueres, one of the spaces of Dalí’s life, that genius intellectuals of that era, such as his filmmaker friend with the incredible moustache.
    [Show full text]
  • Daysa Trail-Running Tour of Spain's Costa Brava Region Yields An
    Four PerfectA trail-running tour of Spain’s Costa Brava region yields an unexpected immersion in Catalonian gastronomy, culture and history. BY ELINOR FISH Days PHOTOS BY CHRIS HUNTER The author passes by Sant Pere de rodes monastery on the steep hillside of Verdera mountain overlooking Port de la Selva. Our guide from Running Costa Brava Tours, Pablo Rodriguez, is easily recognizable in the Girona’s bustling train terminal. Not because I’ve met him before or seen his photo; rather, I recognize him in the way a runner recognizes another runner. Pablo is wearing a crimson hydration vest over a well-worn, sweat- stained technical T-shirt with grey shorts, his sockless feet in pancake-flat yellow running shoes that scream running geek. His bald head shines as brightly as his eyes when we make visual con- tact. He bounds towards me, deer-like, with a light and springy gait. “Welcome to Catalunya!” he says. Photographer Chris Hunter and I are spending the next four View of the gaverres mountains from girona, home to the castillo de Sant miquel. days with Pablo for a fully supported Catalonia trail-running tour of Costa Brava’s ancient villages, spas and wineries between Girona walk these trails to attend mass. The scent of salty sea air spurs me and the French border at the Pyrenees. We’d spent the previous to action. “C’mon, let’s go!” I yell to Chris, who carefully loads his day in Barcelona, exploring the famous city’s La Rambla tourist camera gear into a lightweight hydration pack he had bought espe- district and famous Goudi landmarks.
    [Show full text]
  • Mapa En Format
    Declarats Primer Itinerari Cultural Europeu el 1987 Declarados Primer Itinerario Cultural Europeo en Els camins de Sant Jaume a Catalunya Los caminos de Santiago en Cataluña i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993, 1987 y Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO els camins de Sant Jaume de Galícia veuen passar, en 1993, los caminos de Santiago ven pasar, año Des del Pertús i Sant Pere de Rodes fins a Girona, Montserrat i Lleida, els camins de Sant Jaume Desde Le Perthus y Sant Pere de Rodes hasta Girona, Montserrat y Lleida, los caminos any rere any, centenars de milers de pelegrins tras año, a cientos de miles de peregrinos de todo travessen tot Catalunya en diferents ramals que porten a Saragossa i al vell camí francès, de Santiago atraviesan toda Cataluña en diferentes ramales que conducen a Zaragoza y al viejo d’arreu del món que busquen, en la soledat del el mundo que buscan, en la soledad del camino, camí, un espai de reflexió que els allunyi del ritme un espacio de reflexión que los aleje del frenético vers Jaca o Logronyo. Sigui a peu, en bicicleta o bé a cavall, el pelegrinatge fins a la tomba Camino Francés, hacia Jaca o Logroño. Ya sea a pie, en bicicleta o a caballo, la peregrinación frenètic quotidià de la societat actual. Amb la ritmo cotidiano de la sociedad actual. Con la de l’apòstol a Sant Jaume de Galícia no només representa fer un camí espiritual i d’introspecció hasta la tumba del apóstol en Santiago no solo representa un camino espiritual y de recuperació d’aquests itineraris mil·lenaris d’arrel recuperación de estos itinerarios milenarios de personal, sinó que suposa, alhora, el privilegi de poder gaudir de tota la riquesa natural, introspección personal, sino que al mismo tiempo ofrece el privilegio de poder disfrutar de la medieval, Catalunya s’integra en aquesta gran ruta origen medieval, Cataluña se integra en esta gran cultural europea, en un moment tan significatiu com ruta cultural europea, en un momento tan paisatgística i cultural que ofereix aquest “camí de camins” al seu pas per Catalunya.
    [Show full text]