SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Masmartí i Recasens, Sònia Sant Pere de Rodes, lloc de pelegrinatge Bibliografia ISBN 9788439382348 I. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa II. Títol 1. Sant Pere de Rodes (Monestir) – Història 2. Pelegrinatges cristians – Catalunya – Història 3. Camí de Sant Jaume – Catalunya – Història 726.7(467.1 EmA Sant Pere de Rodes)(091) © Generalitat de Catalunya Edita: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme, Primera edició: desembre 2009 ISBN: 9788439382348 Dipòsit legal: B-42986-2009 Disseny, maquetació i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió: T.G. Soler, S.A. SANT PERE DE RODES, LLOC DE PELEGRINATGE Sònia Masmartí i Recasens Catalunya Dedicatòria Als meus pares i a tots els que també m’han fet de pares Agraïments 7 En primer lloc vull donar les gràcies al director general de Turis- me, el senyor Joan Carles Vilalta. També al senyor Jaume Font, subdirector general de Programació Turística, a l’Enric Gonzàlez, cap de l’Àrea de Planificació Turística, a la Maria Boada, cap del Servei d’Informació i Difusió Turística i a la Maria Llanos Zalve, Cap de la Secció de Publicacions i Documentació Turística, de la Direcció General de Turisme, per la confiança que han dipositat en mi i el suport que n’he rebut a l’hora d’escriure aquest llibre. També als meus companys del monestir de Sant Pere de Rodes: la Gemma Ribas, en Xavier Bassaganya, en Jordi Planella, la Nú- ria Àlvarez, en Basi Moncayo, la Victòria Riera, la Danae Garcia, la Begoña Cervera, en Xavi Vilabella, la Puri Ruíz, la Judit Ro- meu, la Clara Poch... i a tots els altres amics que hi treballen o hi han treballat tant per al Departament de Cultura com per al Parc Natural del Cap de Creus, i també als amics del restaurant, de la botiga i de l’aparcament. I a en Xavi i en Martí Torruella; a l’es- criptora Núria Esponellà; als historiadors Joan Badia, Xavier Solà, Marina Miquel, Anna Maria Puig, Massimo Rassu; a en Joan Ri- bas, a en Vicenç Armangué i a en Modest Soy de l’Ajuntament de Vilajuïga; a l’Anna Parona, a l’Alícia Rodríguez, a en Marc Pérez i a l’Ovídia Barneo; al meu enyorat Iu, perquè sense ell no hauria pogut estimar tant Sant Pere de Rodes i la seva muntanya, i a tota la gent que m’ha ajudat i m’ha animat en l’elaboració d’aquesta obra. Moltes gràcies a tots. Índex 9 INTRODUCCIÓ. 15 Un monestir de llegenda . 15 I. EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES. 21 L’època antiga I els primers temps medievals . 21 Tassi i Hildesind: els grans impulsors del segle x . 22 La construcció de l’església . 22 El monestir durant l’època d’esplendor. 25 Els darrers segles . 26 L’abandonament i la recuperació actual . 27 II. ELS ORIGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL PELEGRINATGE A SANT PERE DE RODES . 29 1. Una església de pelegrinatge. 31 2. EL tresor de relíquies . 37 Les peces del tresor de relíquies . 38 3. EL missatge de les portalades de L’església. 41 El relleu d’Eliezer i Rebeca . 41 Els miracles de la portalada del Mestre de Cabestany . 42 4. Sant Pere de Rodes I el pelegrinatge A Sant Jaume de Galícia . 46 El camí català a Sant Jaume de Galícia . 48 5. LA llegenda de la fundació del monestir de Sant Pere de Rodes . 51 Les llegendes dels trasllats dels apòstols Sant Pere i Sant Jaume . 54 III. LA CELEBRACIÓ DE L’ANY SANT AL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES . 57 1. LA butlla D’Urbà II . 57 Les indulgències concedides per Sant Pere de Rodes . 60 La probable falsedat de la butlla d’Urbà II . 60 L’inquisidor Nicolau Aymerich i la butlla d’Urbà II . 65 10 2. LA celebració de jubileus A Sant Pere de Rodes durant el segle XV . 68 3. Les darreres celebracions de L’any sant . 79 IV. RELÍQUIES I DEVOCIONS DE SANT PERE DE RODES . 83 1. Les relíquies del monestir de Sant Pere de Rodes . 83 2. Els altars devocionals del monestir de Sant Pere de Rodes . 91 V. ELS CAMINS DE PELEGRINATE A SANT PERE DE RODES . 95 1. Les vies romanes . 95 La via Heràclea . 95 La via Augusta . 99 2. Sant Pere de Rodes I els principals camins de pelegrinatge medieval. 100 Els camins francesos a Sant Jaume de Galícia: la via Tolosana . 100 El camí Ripollès . 102 La via marítima . 103 3. Els camins de pelegrinatge A la muntanyA de Sant Pere de Rodes . 105 Els camins procedents del nord . 105 El camí de Llevant . 106 El camí de Ponent. 108 Els camins de la Plana 109 El camí de Vilabertran 109 El camí de Castelló d’Empúries . 111 El camí de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes . 111 Les creus gravades del camins a Sant Pere de Rodes . 113 Les inscultures de Planells . 117 IV. EL RECORD DELS JUBILEUS DE SANT PERE DE RODES . .119 BIBLIOGRAFIA . .123 Pròleg 11 Josep Pla, en parlar del monestir de Sant Pere de Rodes a la seva coneguda Guia de Catalunya (1971), es lamentava del fet que “tot està molt malmenat”. Gairebé quatre dècades després, la situació és ben diferent. Pla ja no s’expressaria, doncs, en aquests termes, i admiraria com s’es- cau un monument que és il·lustre per la seva història i digne de ser visitat sense nostàlgia pel molt que se n’havia malmès. Però, així com la restauració d’un conjunt monumental no s’acaba mai del tot des del punt de vista arquitectònic, en el pla històric sempre hi ha recerques a fer per part dels experts. L’obra que teniu a les mans esdevé una nova contribució al coneixement d’un monestir de llegenda. Sant Pere de Rodes, per la seva situació de privilegi, constituïa un lloc de pelegrinatge immi- llorable. Entre d’altres aspectes, per la condició que té el cap de Creus de ser una mena de finis terrae oriental de la Península Ibèrica, i que és un dels seus atractius. Avui, Sant Pere de Rodes ja no és un destí devocional, perquè el gran impacte que representa el turisme cultural discorre per altres vies. Però si cerquem, en les paraules turisme i cultura, el seu denominador comú –el coneixement–, ens interessarà una obra que presenta el monestir em- pordanès des del punt de vista de l’apropament de les persones a la divinitat. La qual cosa per- met una millor comprensió de les mentalitats col·lectives que han anat configurant la història. Enguany, la coincidència amb la inauguració de la ruta del camí de Sant Jaume –que s’inicia a Sant Pere de Rodes– fa que l’edició d’aquesta obra sigui especialment oportuna. Cal felicitar-ne l’autora i desitjar que el seu treball contribueixi a la difusió i el prestigi d’un dels nostres con- junts monumentals més emblemàtics. Joan Manuel Tresserras Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Presentació 13 Arran de mar, on la serralada dels Pirineus ve a morir, a la serra de Verdera, fa més d’un mil·lenni que es dreça el monestir de Sant Pere de Rodes. Tot en aquesta abadia ens parla d’un passat grandiós, panteó dels comtes d’Empúries, custodi, segons la lle- genda, del cap i el braç dret de l’apòstol Pere, seu d’un gran escriptori, amb una porta- lada del Mestre de Cabestany que donava accés a una església romànica gairebé única pel seu classicisme i la seva verticalitat. En resum un dels monuments més importants de Catalunya i una referència de l’ar- quitectura medieval europea, situat en un dels llocs més bells de Catalunya. Així doncs, ens trobem davant d’un indret d’inqüestionable interès turístic que, a més, va ser un dels grans centres de l’espiritualitat medieval catalana, cosa que el converteix en un monument absolutament únic del nostre país. Per aquest motiu, Sant Pere de Rodes és avui el punt de partida del Camí de Sant Jaume català, fet especialment notori en ser l’any 2010 any sant a Santiago de Compostel·la. Així com en el futur Sant Pere de Rodes sigui la destinació final del camí a la inversa, de Sant Jaume a Sant Pere. I si després de la seva darrera reconstrucció i de les diferents campanyes arqueològi- ques, avui podem visitar un gran conjunt monumental del qual coneixem cada vegada millor la seva història, sovint ha romàs en l’oblit que en aquesta història ocupa un lloc rellevant el fet que va ser un importantíssim lloc de pelegrinatge, on diferents butlles papals atorgaren a qui el visitava en any jubilar, les mateixes indulgències que corres- ponien a Sant Pere del Vaticà. I és aquesta memòria la que hem volgut recuperar amb aquesta obra, fruit del conveni de col·laboració signat entre els Departaments d’Inno- vació, Universitats i Empresa i de Cultura i Mitjans de Comunicació. Josep Huguet i Biosca Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa 14 INTRODUCCIÓ 15 UN MONESTIR DE LLEGENDA El monestir de Sant Pere de Rodes es troba situat en un dels llocs Pirene. La noia va fugir cercant refugi en els espessos boscos que més privilegiats que la naturalesa pot oferir, en un entorn de mun- anaven de cap a cap des de la Mediterrània fins al Cantàbric, però tanyes agrestes envoltades del mar embravit del nord del cap de perseguint-la, el malèvol Gerió va incendiar aquella selva.