DOCSLIB.ORG

Notes Sobre El Monestir De Sant Pere De Rodes (1362-1410)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Notes Sobre El Monestir De Sant Pere De Rodes (1362-1410) NOTES SOBRE EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES (1362-1410) La silueta del monestir de Sant Pere de Rodes, enclavat en un paratge d'una gran bellesa, a l'interior de la península del cap de Creus i al cim d'una de les muntanyes de la serra de Verdera, és familiar a molts catalans; ho és molt menys, en canvi, per no dir gens, la seva història. Les restes monu- mentals de Sant Pere de Rodes indiquen prou bé que fou un monestir important, un dels més antics de la nostra terra, però la dispersió o pèrdua del seu arxiu i l'escassetat dels documents conservats impedeixen de fer-ne una història tan detallada com mereixeria; per això ens sembla útil donar a conèixer i comentar alguns documents de la segona meitat del segle xiv i començament del xv que hem trobat als regis- tres de la cancelleria reial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons de pergamins de Sant Pere de Rodes del mateix arxiu. Alguns ens proporcionen notícies sobre abats i monjos del monestir, mentre que d'altres fan referència a les repercus- sions que la guerra de Pere el Cerimoniós contra el comte d'Empúries tingué al monestir i a les seves possessions de l'Alt Empordà. 138 M. T. FERRER X MALLO L ELS ABATS Segons Villanueva, els abats que regiren el monestir du- rant els anys que ens hem posat com a límit foren Arnau, elegit el 1357, Bertran Delantar, elegit el 1370 i mort el 1409, i Bernat Estruch (1410-1413)Monsalvatge n'hi intercalà un altre, Pere, que hauria estat abat entre 1369 i 1372.a Nosaltres, a la vista dels documents que aportem, creiem que cal des- doblar l'abadiat de Bertran en dos, ja que a Sant Pere de Rodes se succeïren dos abats anomenats Bertran, el primer dels quals morí el 1379. El segon d'aquests Bertran fou Ber- tran Delantar, probablement occità, que, malgrat que el 1391 fou nomenat bisbe pel papa Climent VII, sembla que conti- nuà regint l'abadia fins al 1409, any en el qual el succeí Bernat Estruç (i no Estruch, com transcriví Villanueva). Fra Arnau. — La primera notícia que hem trobat referent a l'abat Arnau és del 1362. Sembla que abans del mes de juny de 1362 l'abat havia promès pagar al rei, no sabem per quina causa, però potser com a subvenció per a la guerra contra Castella, 100 lliures. L'abat no es decidia a fer efectiva aquesta quantitat, malgrat que el rei li havia escrit personalment di- verses vegades reclamant-la. Pel juny n'havia pagades només 25 a un porter reial anomenat Guillem Doix, però en devia encara 75, suma que el rei reclamà, tot demanant-li que no les pagués a ningú més que a aquest perquè les hi havia avança- des, cosa que indica que el monarca les necessitava molt.* Aquesta petita qüestió financera no degué pas enterbolir les bones relacions entre el monarca i l'abat. Sabem que el 1366 l'abat intervenia com a àrbitre, juntament amb l'abat de Vilabertran i el primogènit, l'infant Joan, en el plet que en- 1. J. VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de España, XV, Ma- drid 1851, pàg. 51. 2. F. MONSALVATGE Y FOSSAS, LOS monasterios de la diócesis gerun- dense, Olot 1904, pàgs. 41-44. Cf. també A. PAPELL, Sant Pere de Roda, Figueres 1930, pàgs. 73-75. 3. ACA, C, reg. 1074, fol. 153' (1362, juny, 28). NOTES SOBRE SANT PERE DE RODES 139 frontava el monarca amb el bisbe de Girona a causa de l'es- crivania d'aquesta ciutat, plet que arribà a estar molt enve- rinat perquè el rei considerava que el bisbe usurpava les seves regalies en nomenar notaris eclesiàstics, que actuaven en perjudici dels notaris reials.* Pere el Cerimoniós defensà aferrissadament la seva posició i sembla que el bisbe féu el mateix per la seva banda, fins a tal punt que, invocant una constitució aprovada en un dels concilis de Tarragona, pro- nuncià sentència de vet o excomunió contra diversos oficials reials, entre els quals hi havia el vice-tresorer del rei, Jaspert de Campllonc, a qui pertanyia, precisament, l'escrivania de Girona per concessió reial. Malgrat que el rei i els seus ofi- cials tenien consciència clara de la injustícia d'aquesta re- venja espiritual, motivada per causes ben temporals, la si- tuació no deixava d'ésser molesta per als afectats, especial- ment per a Jaspert de Campllonc, que havia d'emprendre un viatge a Alexandria per afers de la Corona i es mostrava pre- ocupat pel risc que suposava per a la seva ànima emprendre un viatge marítim, carregat de perills, separat com estava de la comunió de l'Església. Fou per aquest motiu que el rei in- tercedí prop de l'arquebisbe de Tarragona perquè absolgués el seu vice-tresorer." Potser pels bons serveis que l'abat de Sant Pere de Rodes li degué prestar en l'arbitratge que acabem de comentar, el rei confirmà el 1368 el guiatge que el seu avi Jaume II havia concedit a l'abat, a la comunitat, als béns i als vassalls del 4. Sobre derivacions posteriors d'aquesta qüestió, cf. J. M. PONS GURÍ, El testamento parroquial gerundense en el siglo XIV, «Anales del Instituto de Estudios Gerundenses», 16 (1963), págs. 192-193; M. X. FERRER I MALLOL, Notariat laic contra notariat eclesiàstic. Un episodi de la pugna entre ambdós a Girona (1347-1380), «Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos», V (1977) (Miscelánea en honor de Josep Maria Madurell i Marimon), pàgs. 19-34, i J. M. PONS GURÍ, El conflicte de la Notaria de Girona, «Annals de l'Institut d'Estu- dis Gironins», XXV-1 (1979-1980) (= Homenatge a Lluís Batlle i Prats), pàgs. 167-236. 5. ACA, C, reg. 1077, fol. 107". 140 M. T. FERRER X MALLO L monestir el 1293. En aquell temps el guiatge estava motivat, probablement, per les dissensions que havien sorgit entre el monestir i el comte d'Empúries; no sabem si el 1368 hi havia alguna qüestió pendent amb el comte o amb algun altre noble que obligués el monestir a buscar la protecció reial.' El ma- nament d'observar aquest guiatge, adreçat als oficials de la Corona, deia que havia estat demanat per l'abat i indicava als oficials que haurien de defensar el monestir, si fos atacat, mitjançant la convocació del sometent i l'aplicació del procés de pau i treva contra els culpables, que haurien d'indemnitzar els danys que causessin a l'abadia.' El document cita encara com a abat del monestir fra Arnau, però aquest no degué viure gaire més, ja que tots els autors coincideixen a situar la fi del seu abadiat el 1369. Fra Pere. — Segons Monsalvatge i Papell, el seu successor hauria estat fra Pere, que hauria regit el monestir entre el 1369 i el 1372. Sabem ben poca cosa d'aquest Pere, però devia ésser un personatge notable. El 1370 era a la cort pontifícia d'Avinyó, on ajudava l'ambaixador reial Ramon de Peguera en alguna de les qüestions que hi havia de resoldre per en- càrrec del rei, una de les quals era el projecte del papa de venir a les terres que regia el rei Pere per instal·lar-se al lloc que aquest li cediria. El 26 d'octubre, en una carta a Ramon de Peguera, el rei recomanava a aquest que fes present el seu agraïment a l'abat de Sant Pere de Rodes pel seu ajut, al qual, afegia, escrivia també directament. No hem trobat aquesta carta i la de Ramon de Peguera no indica el nom de l'abat, de manera que no podem confirmar si aquest abat era realment fra Pere." L'única notícia que hem trobat que l'anomeni pel seu propi nom és una de les que recopilà un monjo del segle xvi o xvii, segurament amb motiu dels plets entre el monestir i els dar- 6. Apèndix, doc. 1. 7. Apèndix, doc. 2. 8. ACA, C, reg. 1227, fol. 117' (1370, octubre, 26). NOTES SOBRE SANT PERE DE RODES 141 rers comtes d'Empúries, en un volumet de regestes de docu- ments dels segles xiu-xvi, que es conserva actualment a la secció de Monacals d'Hisenda de l'Arxiu de la Corona d'Ara- gó. Segons aquest volumet, el 17 de febrer de 1372 Pere «Balla» de Sant Llorenç de la Muga, com a procurador de l'abat Pere, presentà un manament a Ramon de Castellbisbal perquè, com a hereu de Berenguer de Llançà, reconegués a l'abat el feu que el difunt tenia per ell i pagués foriscapi per la transmissió dels seus drets a Llançà, especialment 2/3 del delme i la batllia." Fra Bertran. — De fra Bertran, que és el successor de fra Pere, en tenim poques notícies. Pel maig de 1374 subscriví un establiment emfitèutic a favor de Bernat Roca de Vila-sacra10 i, pel setembre del mateix any, els habitants de la muntanya de Sant Pere de Rodes reconegueren a l'abat i al monestir que en temps de guerra s'hi havien de recollir per defensar-lo." El 26 de desembre de 1377 consta que signà una procura- ció a favor de dos monjos del monestir per vendre i alienar alous i rendes del monestir a fi de comprar la jurisdicció que Ramon de Castellbisbal tenia a Llançà, com a hereu de Be- renguer de Llançà." No tenim ja més notícies seves. Consta que el 1379 l'abadia de Sant Pere de Rodes era vacant per mort de l'abat i supo- sem que l'abat mort era fra Bertran.
Load more

Recommended publications
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain from 13 Th to 20Th May 2018
    2018 55th WORLD ROWING FISA TOUR Costa Brava - Spain From 13 th to 20th May 2018 In 2018 the World Rowing Tour will take place in Catalonia, along the Costa Brava, just north of regional capital Barcelona. The coastal rowing tour will be travelling from Llançà to Lloret, from 13th to 20 th of May. Llançà Cadaqués Roses L’Estartit Calella de Palafrugell Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Tour details: 13.05.2017 Arrival day (Sunday) We will host all the rowers in Roses, which will be the northern camp base of our tour. The welcome ceremony and briefing will be held in the hotel, during the presentation dinner. 14.05.2017 Llançà Cadaqués (Monday) A coach will take the rowers to the Platja de Llançà, which will be the starting point of the tour. The stage will take you to Cadaqués (around 20 km), rowing past the quaint fishing town of Port de la Selva and various beach coves to rest or explore including Port Lligat, Salvador Dalí’s birthplace. After lunch we will visit the fascinating Dalí Museum in Figueres, having dinner nearby, before heading back to the hotel. 15.05.2017 Cadaqués Roses (Tuesday) Rowers will travel a similar distance from Cadaqués to Roses, still around the impressive Cap de Creus. Main attractions include the Cala Montjoi – world famous spot best known as the home of the restaurant El Bulli - , or the Almadraba beach. We will be able to discover more regional attractions, heading to the amazing Sant Pere de Rodes Monastery, for another guided visit.
    [Show full text]
  • Monastery of Sant Pere De Rodes
    Monastery of Sant Pere de Rodes Visit History Guide Plane Historical summary The origins of the monastery of Sant Pere de Rodes are lost in the mists of time and legend. Archaeology has revealed the existence of a large building in the 6th century, whose purpose is still not known. In the late 9th century, the first documentary mentions of the monastery refer to a small monastic cell that was in dispute between two abbeys: Sant Esteve de Banyoles and Sant Policarp de Rasès. The monastery’s golden age began in the 10th century, when a noble called Tasi and count Gausfred of Empúries took an interest in Sant Pere de Rodes. The monastery received large donations of land from them and it received precepts and privileges from the popes and the Frankish kings, becoming an abbey in 944. The church we can now see was built in the 10th and 11th centuries, and the monastery began to become important as a place of pilgrimage. The abbey’s power and prestige became consolidated in the 12th and 13th centuries. It was one of the most important centres of spiritual, political and economic power of the day, able to greatly extend its buildings and commission works of great artistic value, such as the doorway by master Cabestany. The first signs of decadence appeared in the 14th century. There were various causes, including a series of wars and epidemics that directly affected the Empordà area; furthermore, this was a period in which the feudal system and the Benedictine order began to go into crisis.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8Th-11Th Centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA
    Building Monastic Cloisters in the Iberian Peninsula (8th-11th centuries): Regular Layouts and Functional Organization1 GERARDO BOTO VARELA UDC: 726.71(365)"07/10" G. Boto Varela Original scientific paper Institut de Recerca Històrica Manuscript received: 03. 09. 2016. Facultat de Lletres - Universitat de Girona Revised manuscript accepted: 26. 01. 2017. Pl. Ferrater Mora, 117071 Girona DOI: 10.1484/J.HAM.5.113716 Spain [email protected] As is well known, the cloisters of monasteries and cathedrals were being designed as quadrilaterals with porches and rooms arranged around the perimeter by the end of the eighth century. We know how they developed from philological (Fontanelle), documental (Sankt Gallen) and archaeo- logical studies (Munstair, Lorsch or Fulda). The same formula was used in France throughout the 10th and 11th centuries, as is evidenced by the cloisters of Autun, Vezelay and Cluny II, which was originally made of wood until Odilo (994-1049) rebuilt it in marble. Recent findings at the Catalan monastery of Ripoll raise the possibility that full square cloisters were being built south of the Pyrenees before 1000. This cloister should be studied in relation to other Catalan enclosures such as Sant Cugat (beginning 11th c.) which had a stone portico from the outset, or the lower cloister at Sant Pere de Rodes. The morphology of these enclosures can be explained through comparison with other early Catalan examples. Nevertheless, the international literature has ignored the possibility that there were regular square or half square cloisters in the Iberian Peninsula from the Visigothic period onwards. It is possible that Carolingian proposals were not the only way of experimenting with quadrangle cloister layouts in both monasteries and cathedrals in Mediterranean Europe during the High Middle Ages.
    [Show full text]
  • Guide to the Autonomia of Cataluña
    Spain Catalonia Barcelona Girona Lleida Tarragona Introduction 1 A walk round the capital cities Barcelona 10 Tarragona 16 Lleida 19 Girona 22 United Kingdom Trips round the Dublin autonomous comunity Girona London Costa Brava 25 Ireland The Eastern Pyrenees and valleys 29 Barcelona Costa de Garraf Paris and Costa del Maresme 31 The province’s inland area 34 Tarragona France Costa Daurada 35 Lleida The Western Pyrenees Cantabrian Sea and Val d´Aran 39 Leisure and shows 42 Catalonia Girona Lleida Useful information 47 Barcelona Tarragona Portugal Madrid Lisbon Spain Mediterranean Sea Atlantic Ocean Melilla Ceuta Rabat Morocco Canary Islands Arreau Quillan Port-Barcares Fos Tarascon Estagel Les FRANCIA PERPIGNAN 3091 Bossóst Millans B. de Luchon ran Vall d’A BAQUEIRA Ax-les-Thermes Túnel de Bielsa Salardú -BERET Arties 3145 2575 Vielha P Pic Carlit Port de Pic d´Estats P la Bonaigua El Serrat 2921 Pico Posets 3408 Baqueira Bielsa 3371 V Esterri d'Àneu P P.N. DE AIGÜESTORTES a a ANDORRA Port-Vendres Benasque ll d Vall de rer Y LAGO DE SANT MAURICI ’À Fer Ordino Soldeu ne Cardó all CERLER 230 u V Mont-Louis P.N. DE ORDESA Cerler Caldes de Boi Encamp Llívia Portbou Y MONTE PERDIDO Castejón oí Espot ANDORRA 1450 Vilaller B ESPOT-ESQUÍ les Escaldes la Jonquera P. N. de Sos e 2905 Roc de Fraussa Punta dels d Llavorsí LA VELLA VALLTER-2000 Prats-de-Mollo Colera CAP DE CREUS 2910 l BOÍ-TAÜLL Puigcerdà Canons a Taüll RESORT Llançà V Bellver Capmany Peralada PORT-AINÉ Lles 2913 Queralbs 260 el Port de la Selva Ainsa-Sobrabe el Pont Sort de Cerdanya Alp Puigmal Setcases Coll d’Ares P Ribes Emb.
    [Show full text]
  • Catalonia Guided Walking Holiday
    Traditional Trails of Catalonia Tour Style: European Centre Based Destinations: Spain & Catalonia Trip code: RSLCL 2 & 3 HOLIDAY OVERVIEW Set foot along an unspoilt stretch of the Costa Brava where pretty, wild coastline is dotted with classic whitewashed villages including the artists' hideaway of Cadaqués - a favourite of Dali's. Inland, the La Garrotxa region has over 40 extinct volcanoes, the lava flows of which have sculpted the landscape which has been colonised by vegetation to create a walkers' paradise. There are walks on the GR92 long-distance path and on the Cami de Ronda - both with wonderful coastal views. A free day gives the opportunity to explore Roses - the town where our seafront hotel is located; the historic centre and citadel are well worth a visit. WHAT'S INCLUDED • A full programme of guided walks with 2 options every walking day • All transport to and from walks • The services of experienced HF Holidays leaders • ‘With flight’ holidays include return flights from the UK and hotel transfers • 7 night's accommodation in en-suite rooms • Half Board –buffet breakfast and 3-course evening meal www.hfholidays.co.uk PAGE 1 [email protected] Tel: +44(0) 20 3974 8865 HOLIDAYS HIGHLIGHTS • Fantastic coastal walking along the GR92 and Cami de Ronda • Enjoy great Catalan cuisine with views out across the Bay of Roses at the contemporary Hotel Terraza. • This unspoilt stretch of the Costa Brava offers pretty green coastline dotted with magical whitewashed villages • Soak up Dali’s legacy in the artist hideaway village of Cadaques • Stride out inland and enjoy a complete contrast – green volcanoes and medieval stone towns TRIP SUITABILITY This is a level 2 and level 3 graded Activity, Easier walks: 5 to 8 miles (8 to 13km) on good paths, with some rocky sections.
    [Show full text]
  • Figueres - Barcelona
    GRAND TOUR OF CATALONIA GRAND TOUR OF CATALONIA SECTION 5 SECTION 5 Figueres - Barcelona The highlights: •Figueres •Natural park Cap de Creus, Cadaqués/Portlligat •Inland medieval villages •Girona •Vic •Natural park Montseny •Costa de Barcelona: modernism and indian villages •Barcelona Section 5: Figueres to Barcelona – 525km – 7 stages •From Figueres to Pals. 128 km •From Pals to Tossa de Mar. 72 km •From Tossa de Mar to Hostalets d’en Bas. 90km •From Hostalets d’en Bas to Viladrau. 82 km •From Viladrau to Barcelona. 158 km •Barcelona From Surrealism to Modernism The landscapes and works of the great Salvador Dalí are the start of a journey during which we will not only enjoy the diverse Catalan cuisine but also learn how to prepare some of its most iconic dishes. We will get to know the ancient methods of curing foods, listen to legends, and walk through romantic forests and along the same Camins de Ronda de la Costa Brava that were walked by pirates and outlaws. Modernist architecture will shape our visit to the towns on the Maresme coast and Barcelona, a city that has inspired great works of literature. GRAND TOUR OF CATALONIA / SECTION 5 Page 1 GRAND TOUR OF CATALONIA SECTION 5 STAGE 1 DALÍ'S EMPORDÀ The universe of Dalí in L’Empordá marks the start of a journey that takes us through the evocative landscapes of L’Empordà and natural settings as beautiful as those of Cap de Creus and the Bay of Roses. Art in Figueres fishing boats dock. This house, which Dalí converted We hear the bells of the church of Sant Pere de into a studio, was a meeting place for many artists and Figueres, one of the spaces of Dalí’s life, that genius intellectuals of that era, such as his filmmaker friend with the incredible moustache.
    [Show full text]
  • Daysa Trail-Running Tour of Spain's Costa Brava Region Yields An
    Four PerfectA trail-running tour of Spain’s Costa Brava region yields an unexpected immersion in Catalonian gastronomy, culture and history. BY ELINOR FISH Days PHOTOS BY CHRIS HUNTER The author passes by Sant Pere de rodes monastery on the steep hillside of Verdera mountain overlooking Port de la Selva. Our guide from Running Costa Brava Tours, Pablo Rodriguez, is easily recognizable in the Girona’s bustling train terminal. Not because I’ve met him before or seen his photo; rather, I recognize him in the way a runner recognizes another runner. Pablo is wearing a crimson hydration vest over a well-worn, sweat- stained technical T-shirt with grey shorts, his sockless feet in pancake-flat yellow running shoes that scream running geek. His bald head shines as brightly as his eyes when we make visual con- tact. He bounds towards me, deer-like, with a light and springy gait. “Welcome to Catalunya!” he says. Photographer Chris Hunter and I are spending the next four View of the gaverres mountains from girona, home to the castillo de Sant miquel. days with Pablo for a fully supported Catalonia trail-running tour of Costa Brava’s ancient villages, spas and wineries between Girona walk these trails to attend mass. The scent of salty sea air spurs me and the French border at the Pyrenees. We’d spent the previous to action. “C’mon, let’s go!” I yell to Chris, who carefully loads his day in Barcelona, exploring the famous city’s La Rambla tourist camera gear into a lightweight hydration pack he had bought espe- district and famous Goudi landmarks.
    [Show full text]
  • Mapa En Format
    Declarats Primer Itinerari Cultural Europeu el 1987 Declarados Primer Itinerario Cultural Europeo en Els camins de Sant Jaume a Catalunya Los caminos de Santiago en Cataluña i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993, 1987 y Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO els camins de Sant Jaume de Galícia veuen passar, en 1993, los caminos de Santiago ven pasar, año Des del Pertús i Sant Pere de Rodes fins a Girona, Montserrat i Lleida, els camins de Sant Jaume Desde Le Perthus y Sant Pere de Rodes hasta Girona, Montserrat y Lleida, los caminos any rere any, centenars de milers de pelegrins tras año, a cientos de miles de peregrinos de todo travessen tot Catalunya en diferents ramals que porten a Saragossa i al vell camí francès, de Santiago atraviesan toda Cataluña en diferentes ramales que conducen a Zaragoza y al viejo d’arreu del món que busquen, en la soledat del el mundo que buscan, en la soledad del camino, camí, un espai de reflexió que els allunyi del ritme un espacio de reflexión que los aleje del frenético vers Jaca o Logronyo. Sigui a peu, en bicicleta o bé a cavall, el pelegrinatge fins a la tomba Camino Francés, hacia Jaca o Logroño. Ya sea a pie, en bicicleta o a caballo, la peregrinación frenètic quotidià de la societat actual. Amb la ritmo cotidiano de la sociedad actual. Con la de l’apòstol a Sant Jaume de Galícia no només representa fer un camí espiritual i d’introspecció hasta la tumba del apóstol en Santiago no solo representa un camino espiritual y de recuperació d’aquests itineraris mil·lenaris d’arrel recuperación de estos itinerarios milenarios de personal, sinó que suposa, alhora, el privilegi de poder gaudir de tota la riquesa natural, introspección personal, sino que al mismo tiempo ofrece el privilegio de poder disfrutar de la medieval, Catalunya s’integra en aquesta gran ruta origen medieval, Cataluña se integra en esta gran cultural europea, en un moment tan significatiu com ruta cultural europea, en un momento tan paisatgística i cultural que ofereix aquest “camí de camins” al seu pas per Catalunya.
    [Show full text]