NOTES SOBRE EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES (1362-1410) La silueta del monestir de Sant Pere de Rodes, enclavat en un paratge d'una gran bellesa, a l'interior de la península del cap de Creus i al cim d'una de les muntanyes de la serra de Verdera, és familiar a molts catalans; ho és molt menys, en canvi, per no dir gens, la seva història. Les restes monu- mentals de Sant Pere de Rodes indiquen prou bé que fou un monestir important, un dels més antics de la nostra terra, però la dispersió o pèrdua del seu arxiu i l'escassetat dels documents conservats impedeixen de fer-ne una història tan detallada com mereixeria; per això ens sembla útil donar a conèixer i comentar alguns documents de la segona meitat del segle xiv i començament del xv que hem trobat als regis- tres de la cancelleria reial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons de pergamins de Sant Pere de Rodes del mateix arxiu. Alguns ens proporcionen notícies sobre abats i monjos del monestir, mentre que d'altres fan referència a les repercus- sions que la guerra de Pere el Cerimoniós contra el comte d'Empúries tingué al monestir i a les seves possessions de l'Alt Empordà. 138 M. T. FERRER X MALLO L ELS ABATS Segons Villanueva, els abats que regiren el monestir du- rant els anys que ens hem posat com a límit foren Arnau, elegit el 1357, Bertran Delantar, elegit el 1370 i mort el 1409, i Bernat Estruch (1410-1413)Monsalvatge n'hi intercalà un altre, Pere, que hauria estat abat entre 1369 i 1372.a Nosaltres, a la vista dels documents que aportem, creiem que cal des- doblar l'abadiat de Bertran en dos, ja que a Sant Pere de Rodes se succeïren dos abats anomenats Bertran, el primer dels quals morí el 1379. El segon d'aquests Bertran fou Ber- tran Delantar, probablement occità, que, malgrat que el 1391 fou nomenat bisbe pel papa Climent VII, sembla que conti- nuà regint l'abadia fins al 1409, any en el qual el succeí Bernat Estruç (i no Estruch, com transcriví Villanueva). Fra Arnau. — La primera notícia que hem trobat referent a l'abat Arnau és del 1362. Sembla que abans del mes de juny de 1362 l'abat havia promès pagar al rei, no sabem per quina causa, però potser com a subvenció per a la guerra contra Castella, 100 lliures. L'abat no es decidia a fer efectiva aquesta quantitat, malgrat que el rei li havia escrit personalment di- verses vegades reclamant-la. Pel juny n'havia pagades només 25 a un porter reial anomenat Guillem Doix, però en devia encara 75, suma que el rei reclamà, tot demanant-li que no les pagués a ningú més que a aquest perquè les hi havia avança- des, cosa que indica que el monarca les necessitava molt.* Aquesta petita qüestió financera no degué pas enterbolir les bones relacions entre el monarca i l'abat. Sabem que el 1366 l'abat intervenia com a àrbitre, juntament amb l'abat de Vilabertran i el primogènit, l'infant Joan, en el plet que en- 1. J. VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de España, XV, Ma- drid 1851, pàg. 51. 2. F. MONSALVATGE Y FOSSAS, LOS monasterios de la diócesis gerun- dense, Olot 1904, pàgs. 41-44. Cf. també A. PAPELL, Sant Pere de Roda, Figueres 1930, pàgs. 73-75. 3. ACA, C, reg. 1074, fol. 153' (1362, juny, 28). NOTES SOBRE SANT PERE DE RODES 139 frontava el monarca amb el bisbe de Girona a causa de l'es- crivania d'aquesta ciutat, plet que arribà a estar molt enve- rinat perquè el rei considerava que el bisbe usurpava les seves regalies en nomenar notaris eclesiàstics, que actuaven en perjudici dels notaris reials.* Pere el Cerimoniós defensà aferrissadament la seva posició i sembla que el bisbe féu el mateix per la seva banda, fins a tal punt que, invocant una constitució aprovada en un dels concilis de Tarragona, pro- nuncià sentència de vet o excomunió contra diversos oficials reials, entre els quals hi havia el vice-tresorer del rei, Jaspert de Campllonc, a qui pertanyia, precisament, l'escrivania de Girona per concessió reial. Malgrat que el rei i els seus ofi- cials tenien consciència clara de la injustícia d'aquesta re- venja espiritual, motivada per causes ben temporals, la si- tuació no deixava d'ésser molesta per als afectats, especial- ment per a Jaspert de Campllonc, que havia d'emprendre un viatge a Alexandria per afers de la Corona i es mostrava pre- ocupat pel risc que suposava per a la seva ànima emprendre un viatge marítim, carregat de perills, separat com estava de la comunió de l'Església. Fou per aquest motiu que el rei in- tercedí prop de l'arquebisbe de Tarragona perquè absolgués el seu vice-tresorer." Potser pels bons serveis que l'abat de Sant Pere de Rodes li degué prestar en l'arbitratge que acabem de comentar, el rei confirmà el 1368 el guiatge que el seu avi Jaume II havia concedit a l'abat, a la comunitat, als béns i als vassalls del 4. Sobre derivacions posteriors d'aquesta qüestió, cf. J. M. PONS GURÍ, El testamento parroquial gerundense en el siglo XIV, «Anales del Instituto de Estudios Gerundenses», 16 (1963), págs. 192-193; M. X. FERRER I MALLOL, Notariat laic contra notariat eclesiàstic. Un episodi de la pugna entre ambdós a Girona (1347-1380), «Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos», V (1977) (Miscelánea en honor de Josep Maria Madurell i Marimon), pàgs. 19-34, i J. M. PONS GURÍ, El conflicte de la Notaria de Girona, «Annals de l'Institut d'Estu- dis Gironins», XXV-1 (1979-1980) (= Homenatge a Lluís Batlle i Prats), pàgs. 167-236. 5. ACA, C, reg. 1077, fol. 107". 140 M. T. FERRER X MALLO L monestir el 1293. En aquell temps el guiatge estava motivat, probablement, per les dissensions que havien sorgit entre el monestir i el comte d'Empúries; no sabem si el 1368 hi havia alguna qüestió pendent amb el comte o amb algun altre noble que obligués el monestir a buscar la protecció reial.' El ma- nament d'observar aquest guiatge, adreçat als oficials de la Corona, deia que havia estat demanat per l'abat i indicava als oficials que haurien de defensar el monestir, si fos atacat, mitjançant la convocació del sometent i l'aplicació del procés de pau i treva contra els culpables, que haurien d'indemnitzar els danys que causessin a l'abadia.' El document cita encara com a abat del monestir fra Arnau, però aquest no degué viure gaire més, ja que tots els autors coincideixen a situar la fi del seu abadiat el 1369. Fra Pere. — Segons Monsalvatge i Papell, el seu successor hauria estat fra Pere, que hauria regit el monestir entre el 1369 i el 1372. Sabem ben poca cosa d'aquest Pere, però devia ésser un personatge notable. El 1370 era a la cort pontifícia d'Avinyó, on ajudava l'ambaixador reial Ramon de Peguera en alguna de les qüestions que hi havia de resoldre per en- càrrec del rei, una de les quals era el projecte del papa de venir a les terres que regia el rei Pere per instal·lar-se al lloc que aquest li cediria. El 26 d'octubre, en una carta a Ramon de Peguera, el rei recomanava a aquest que fes present el seu agraïment a l'abat de Sant Pere de Rodes pel seu ajut, al qual, afegia, escrivia també directament. No hem trobat aquesta carta i la de Ramon de Peguera no indica el nom de l'abat, de manera que no podem confirmar si aquest abat era realment fra Pere." L'única notícia que hem trobat que l'anomeni pel seu propi nom és una de les que recopilà un monjo del segle xvi o xvii, segurament amb motiu dels plets entre el monestir i els dar- 6. Apèndix, doc. 1. 7. Apèndix, doc. 2. 8. ACA, C, reg. 1227, fol. 117' (1370, octubre, 26). NOTES SOBRE SANT PERE DE RODES 141 rers comtes d'Empúries, en un volumet de regestes de docu- ments dels segles xiu-xvi, que es conserva actualment a la secció de Monacals d'Hisenda de l'Arxiu de la Corona d'Ara- gó. Segons aquest volumet, el 17 de febrer de 1372 Pere «Balla» de Sant Llorenç de la Muga, com a procurador de l'abat Pere, presentà un manament a Ramon de Castellbisbal perquè, com a hereu de Berenguer de Llançà, reconegués a l'abat el feu que el difunt tenia per ell i pagués foriscapi per la transmissió dels seus drets a Llançà, especialment 2/3 del delme i la batllia." Fra Bertran. — De fra Bertran, que és el successor de fra Pere, en tenim poques notícies. Pel maig de 1374 subscriví un establiment emfitèutic a favor de Bernat Roca de Vila-sacra10 i, pel setembre del mateix any, els habitants de la muntanya de Sant Pere de Rodes reconegueren a l'abat i al monestir que en temps de guerra s'hi havien de recollir per defensar-lo." El 26 de desembre de 1377 consta que signà una procura- ció a favor de dos monjos del monestir per vendre i alienar alous i rendes del monestir a fi de comprar la jurisdicció que Ramon de Castellbisbal tenia a Llançà, com a hereu de Be- renguer de Llançà." No tenim ja més notícies seves. Consta que el 1379 l'abadia de Sant Pere de Rodes era vacant per mort de l'abat i supo- sem que l'abat mort era fra Bertran.