DOCSLIB.ORG

El Berguedà Pren El Relleu a Osona Com La Comarca Que Més Recicla

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Berguedà Pren El Relleu a Osona Com La Comarca Que Més Recicla Societat | | Actualitzat el 23/07/2020 a les 17:00 El Berguedà pren el relleu a Osona com la comarca que més recicla El reciclatge va augmentar un 9% el 2019 respecte a l'any anterior i va arribar al 44,8% del total dels residus municipals Un camió de recollida de residus aquesta setmana al Berguedà (arxiu). | Pilar Màrquez Ambròs El Berguedà ha aconseguit arribar al 69% de recollida selectiva el 2019 gràcies a la implantació del sistema porta a porta a dotze municipis fa dos anys. La recollida selectiva al Berguedà registrava el 2017 un percentatge del 32%. Però ara és la comarca que lidera el reciclatge a Catalunya. Segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya, de l'1 de gener al 31 de desembre de 2019, el total dels 31 municipis del Berguedà van recollir selectivament el 68,82 % dels residus. Aquest és el millor índex de les comarques del país, per sobre d'Osona (65,43%) i el Priorat (63,23%). Entre l'octubre i novembre de 2018, es va inciar la recollida de residus porta a porta a 12 municipis del Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. Els altres 19 municipis de la comarca funcionen amb els sistema de contenidors oberts i, en els propers mesos, s'espera aplicar sistemes que facin millorar la recollida selectiva. El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha mostrat satisfacció aquest dijous per la posició capdavantera de la comarca en recollida selectiva. Ha atribuït aquest lideratge "al treball entre els ajuntaments, les empreses que presten el servei i els seus treballadors, els https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/21126/bergueda-pren-relleu-osona-comarca-mes-recicla Pagina 1 de 2 polítics; i, sobretot, a l'equip humà del consell comarcal que ha hagut de gestionar el servei, assumir cops immerescuts i multiplicar-se". A Catalunya, la recollida selectiva va augmentar un 9% el 2019 respecte a l'any anterior i va arribar al 44,8% del total dels residus municipals -1,8 milions de tones-, la xifra més alta fins ara a Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s'ha mostrat optimista sobre l'objectiu d'arribar al 50% de la recollida selectiva aquest any i ha reivindicat el paper d'ajuntaments i altres ens. En termes d'emergència climàtica, la recollida selectiva va evitar l'any 2019 l?emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d'hivernacle, equivalent al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres. ?la generació de residus i la seva gestió a través de la recollida selectiva formen part de la nostra Agenda Verda, una agenda que prioritza l'activació del nou Pla d'Acció d'Economia Circular de la Unió Europea", ha dit Calvet. Per tipus de residu, la recollid aselectiva que ha crescut més en comparació amb l'any anterior ha estat el paper i el cartró, amb un 29% més. La recollida selectiva de vidre ha crescut un 6,6% i també han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte el 2018, i els envasos lleugers, amb un increment del 4,5%. El servei de recollida de l'orgànica s'ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge. La fracció resta -la que no es recull de forma selectiva- ha disminuït un 3,75% respecte l'any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha apuntat, sobre l'impacte de la pandèmia -molt clar en la generació de residus-, que no han notat un relaxament dels hàbits de la població. Les dades, per comarques El Berguedà pren el relleu a Osona com la comarca que més recicla. L'escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. I que al 2018 va passar al lloc 20. La quantitat de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13. De millors a pitjors resultats el ànquing incorpora el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l'Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques -Berguedà, Osona, Priorat, i Moianès-, amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l'objectiu europeu. Les dades de la recollida selectiva, per comarques (https://www.scribd.com/document/470152973/Les-dades-de-la-recollida-selectiva-per- comarques#from_embed) by naciodigital (https://www.scribd.com/user/304645350/naciodigital#from_embed) on Scribd https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/21126/bergueda-pren-relleu-osona-comarca-mes-recicla Pagina 2 de 2.
Load more

Recommended publications
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • La Gestió Dels Residus a L'àmbit Municipal
    DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2008 Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) juliol de 2009 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A LES TERRES DE L’EBRE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Totes les comarques de les Terres de l’Ebre generen menys residus que la mitjana catalana, concretament 1,45 kg/hab/dia. Les comarques que en generen més són Ribera d’Ebre i Priorat, que produeixen 1,54 kg/hab/dia. La comarca que en genera menys és la Terra Alta, amb 1,11 kg/hab/dia. TOTAL GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/DIA) PER COMARQUES. DADES DE 2008 4,00 3,00 2,00 Kg /hab./dia Kg 1,00 1,44 1,48 1,54 1,54 1,59 1,11 0,00 Baix Ebre Montsià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Catalunya RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA Les comarques de les Terres de l’Ebre, en conjunt, són les que més residus recullen selectivament de tot Catalunya, concretament un 38,2% dels residus municipals generats. Ribera d’Ebre, amb el 53,2%, és la comarca que recull selectivament més residus. La segueixen el Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). RELACIÓ ENTRE RECOLLIDA SELECTIVA I FRACCIÓ RESTA (%) PER COM ARQUES. DADES DE 2008 100,0 90,0 80,0 46,8 54,4 70,0 55,8 63,3 65,6 73,7 60,0 % 50,0 40,0 30,0 53,2 45,6 20,0 44,2 36,7 34,4 26,3 10,0 0,0 Baix Ebre Mont sià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Cat alunya % RS / RM %FR / RM RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA MATÈRIA ORGÀNICA El Montsià és la comarca que més matèria orgànica recull selectivament per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana.
    [Show full text]
  • Wine List Bolero Winery
    WINE LIST BOLERO WINERY White & Rosé Wines Glass/Bottle* Red Wines Glass/Bottle* 101 2019 Albariño 10/32 108 2017 Garnacha 12/40 102 2018 Verdelho 10/32 110 NV Poco Rojo 12/32 103 2018 Garnacha Blanca 10/29 111 2019 Cabernet Sauvignon Reserve 20/80 104 2018 Libido Blanco 10/28 115 2004 Tesoro del Sol 12/50 50% Viognier, 50% Verdelho Zinfandel Port 105 2016 Muscat Canelli 10/24 116 2017 Monastrell 14/55 107 2018 Garnacha Rosa 10/25 117 2017 Tannat 12/42 109 Bolero Cava Brut 10/34 Signature Wine Flights Let's Cool Down Talk of the Town The Gods Must be Crazy Bolero Albariño Bolero Tannat 2016 Bodegas Alto Moncayo "Aquilon" Bolero Verdelho Bolero Monastrell 2017 Bodegas El Nido "El Nido" Bolero Libido Blanco Bolero Cabernet Sauvignon Reserve 2006 Bodegas Vega Sicilia "Unico" $18 $26 $150 Bizkaiko Txakolina is a Spanish Denominación de Origen BIZKAIKO TXAKOLINA (DO) ( Jatorrizko Deitura in Basque) for wines located in the province of Bizkaia, Basque Country, Spain. The DO includes vineyards from 82 different municipalities. White Wines 1001 2019 Txomin Etzaniz, Txakolina 48 1002 2019 Antxiola Getariako, Txakolina 39 Red Wine 1011 2018 Bernabeleva 36 Rosé Wine Camino de Navaherreros 1006 2019 Antxiola Rosé, 39 Getariako Hondarrabi Beltz 1007 2019 Ameztoi Txakolina, Rubentis Rosé 49 TERRA ALTA Terra Alta is a Catalan Denominación de Origen (DO) for wines located in the west of Catalonia, Spain. As the name indicates, Terra Alta means High Land. The area is in the mountains. White Wine Red Wine 1016 2018 Edetària 38 1021 2016 Edetària 94 Via Terra, Garnatxa Blanca Le Personal Garnacha Peluda 1017 2017 Edetària Selecció, Garnatxa Blanca 64 1022 2017 "Via Edetana" 90 1018 2017 Edetària Selecció, Garnatxa Blanca (1.5ml) 135 BIERZO Bierzo is a Spanish Denominación de Origen (DO) for wines located in the northwest of the province of León (Castile and León, Spain) and covers about 3,000 km.
    [Show full text]
  • Evolució Dels Casos I De La Rt Del SARS-Cov2 Baix Camp I Priorat Data Actualització: 06/09/2021
    Evolució dels casos i de la Rt del SARS-CoV2 Baix Camp i Priorat Data actualització: 06/09/2021 Índex Dades per Area de Gestió assistencial: Baix Camp i Priorat 2 1. Tendència de casos positius diaris. Baix Camp i Priorat . .2 2. Tendència de casos positius diaris. Darrers 100 dies. Baix Camp i Priorat . .2 3. Tendència de casos positius diaris de residents a residències. Baix Camp i Priorat . .3 4. Incidència acumulada dels darrers 14 dies per grups d’edat. Baix Camp i Priorat . .3 5. Tendència de la taxa reproductiva efectiva (Rt). Baix Camp i Priorat . .4 6. Diagrames de risc. Baix Camp i Priorat . .4 7.Nombre de proves diagnòstiques diàries (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid. Baix Camp i Priorat5 8. Percentatge de proves diagnòstiques (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid que han donat resultat positiu. Mitjana darrers 7 dies. Baix Camp i Priorat . .6 9. Percentatge de proves diagnòstiques (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid que han donat resultat positiu per grups d’edat. Mitjana darrers 14 dies. Baix Camp i Priorat . .6 10. Tendència del nombre total de persones hospitalitzades per SARS-CoV2 i altres diagnòstics. Baix Camp i Priorat8 11. Tendència del nombre de persones en unitats de cures intensives per SARS-CoV2 i altres diagnòstics. Baix Camp iPriorat ...........................................................8 Dades territorials 9 12. Tendència de la taxa d’incidència dels darrers 7 dies per 100.000 h. Àrees Bàsiques de Salut de l’Àrea de Gestió Assistencial de Baix Camp i Priorat .
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • Cycling Routes from Montbrió Del Camp
    CYCLING ROUTES FROM MONTBRIÓ DEL CAMP www.mediterraniacyclingtours.com Mediterrania Cycling Tours invites you to discover one of the most outstanding regions in the world for cycling tourism. From Hotel Termes Montbrió in Montbrió del Camp, you will find more than 2000 km of quiet roads with excellent quality surfaces, areas of natural interest and a rural envi- ronment along the Costa Daurada and Terres de l’Ebre. We provide you with the 20 routes from Montbrió del Camp that are most representative of southern Catalonia. .com mediterraniacyclingtours 3 www. ROUTES FROM HOTEL TERMES MONTBRIÓ, MONTBRIÓ DEL CAMP 34 km. Escornalbou Castle 46 km. Serra de l’Argentera 54 km. Pratdip 62 km. Falset 67 km. Escornalbou Castle, Serra de l’Argentera, and Pratdip 67 km. Llaberia 80 km. Siurana 84 km. Escaladei 89 km. Llaberia and Colldejou Buttes and Serra de l’Argentera 93 km. Priorat 94 km. La Mussara, and Alforja, La Teixeta and Roig Passes 99 km. Prades Mountains 115 km. La Figuera 122 km. Priorat and La Mussara 132km. Camp de Tarragona, Prades Mountains, El Montsant and El Priorat 138 km. Poblet 141 km. Ribera d’Ebre and El Priorat 148 km. Prades Mountains and El Montsant 179 km. Horta de Sant Joan 192 km. Tortosa 4 34 KM. ESCORNALBOU CASTLE .com 34 km. Escornalbou Castle The ideal route for your first contact with the surroundings of the Costa Daurada. Includes the ascent up the mountain of Escornalbou, which provides a privileged view over the Camp de Tarragona region. mediterraniacyclingtours 5 www. 46 KM. SERRA DE L’ARGENTERA 46 km.
    [Show full text]
  • The Catalan Wine Sector Index
    The catalan wine sector Index The catalan wine sector ............................................... 4 Designation of Origin Cava ............................................... 8 Designation of Origin Alella ............................................... 10 Designation of Origin Catalunya ........................................ 12 Designation of Origin Costers del Segre ............................ 14 Designation of Origin Pla de Bages ................................... 16 Designation of Origin Montsant .......................................... 18 Designation of Origin Terra Alta .......................................... 20 Designation of Origin Tarragona ......................................... 23 Designation of Origin Empordà .......................................... 25 Designation of Origin Penedès ........................................... 27 Qualified Designation of Origin Priorat ................................... 30 Designation of Origin Conca de Barberà ............................ 33 2 With an annual turnover of almost €1.2 Bn, wine is the third-largest agri-food sector in Catalonia. The catalan wine sector Wine culture, tradition and landscape are such an inherent part of Catalonia’s history that it has become a symbol of our nation. The Greek and Roman civilisations brought vine-growing to the Mediterranean. Since then, vines, vineyards, wineries and wines have been part of our history. Industry The Catalan wine sector has a very robust and competitive structure with over 600 bottling wi- neries, 8,359 winemakers,
    [Show full text]
  • Jude Webber & Miquel Strubell I Trueta the CATALAN LANGUAGE
    Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta THE CATALAN LANGUAGE PROGRESS TOWARDS NORMALISATION 1991 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No. 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia (1980, reprinted 1984) No. 2. Joan Salvat-Papasseit. Selected Poems (1982) No. 3. David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985) No. 4. Forty Modern Catalan Poems (Homage to Joan Gili) (1987) No. 5. E. Trenc Ballester & Alan Yates. Alexandre de Riquer (1988) No. 6. Salvador Espriu. Primera història d 'Esther with English version by Philip Polack and Introduction by Antoni Turull (1989) No. 7. Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta. The Catalan Language: Progress Towards Normalisation (1991) © Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta Produced and typeset by Sheffield Academic Press Ltd Printed by BPCC Wheatons Limited, Exeter Cover design by Joan Gili British Library Cataloguing in Publication Data Webber, Jude The Catalan language: progress towards normalisation. (The Anglo-Catalan Society occasional publications. ISSN 0144-5863; 7) I. Title II. Strubell, Miguel HI. Series 449.915 ISSN 0144-5863 ISBN 0-9507137-6-7 CONTENTS Preface 7 Acknowledgements 9 Frontispiece Map 10 Introduction 11 I The Historical Perspective 13 II Social, Demographic and Linguistic Perspectives 17 HI Socio-Psychological Perspectives 19 1. Language Consciousness and Attitudes 19 2. Language Speaker Stereotypes 20 3. Ethnolinguistic Identity and Interpersonal Language Behaviour 22 IV The Legal Framework 25 V Institutional Measures 29 VI Education 33 1. Linguistic Normalisation in State Schools 33 2. Catalan Courses for Adults 38 VII Media 41 1. Press 41 2. Television 43 3. Radio 44 4. Book Publishing 45 5.
    [Show full text]
  • DO Montsant - DO Terra Alta - DOQ Priorat - DO Empordà - DO Ribeira Sacra - DOP Siurana
    Remarkable Wines from Mediterranean and Atlantic wine growing areas DO Montsant - DO Terra Alta - DOQ Priorat - DO Empordà - DO Ribeira Sacra - DOP Siurana Winery Coca i Fitó is an innovative, dynamic and creative cellar of singular wines wines made by Toni and Miquel Coca i Fitó. Toni is a solid Catalan experienced winemaker. He’s dedicat- ed the major part of his life in research and studies of viticul- ture, especially the relationship between soil types and vines, as well as varietals’ capacity to age alone or when blended. For his part Miquel began in the kitchen, studying the culinary arts and tourism. He jumped into the Wine World in 2000 as an exporter of wines and Cavas. Their project began in 2006 when the two brothers decided to make their first wine from the eponymous Coca i Fitó vineyard in Montsant, “Coca i Fitó Negre”. From that first seed planted in 2006 their wine project has become increasingly complex. Their desire and curiosity has led them to create a diverse line of wines in different appella- tions throughout the country. The winery is located in DO Montsant, in the village of El Masroig. This is where the majority of wines are made. Also Miquel & Toni Coca i Fitó some white wines are made in the neighboring. DO Terra Alta, at the Celler Cooperatiu de Gandesa where Toni is Technical Director. In these 2 wine regions the brothers make the COCA I FITÓ, JASPI and ALOJA wines. mineral diversity: clay, calcareous, slates and schist. Aging in Currently Coca i Fitó are partners in projects found in other vessels ranging from stainless steel to cement eggs that allow appellations, such as Priorat, Empordà and Ribeira Sacra.
    [Show full text]
  • Wind Farm Siting and Protected Areas in Catalonia
    Annex I. Detailed description of historical events during the planning phases In the following Annex we provide one table (see Table I.1) and two maps (Figure I.1. and Figure I.2), which provide details about the four planning phases discussed in the text. Key regulations and events are highlighted, in order to give the reader a sense for how the overall wind farm siting discourse has developed over time. Points when controversy arose, such as discussions, debates and disputes about mapping are traced throughout the overview. Table I.1. Phases of planning and siting of wind energy in Catalonia: key regulations, events and controversies. Phase of Regulatory-planning Key events and projects Description planning-siting instruments I. Wind mills as First studies of wind Atles Eòlic 1978-1983 Studies about the wind resource availability in Catalonia undertaken new wizard resource availability Pla director de parcs eòlics 1991– together by La Generalitat de Catalunya and ENHER-ENDESA company players 1995 from 1978 to 1995. (1978–1999) Pioneer non-commercial The wind turbine manufacturer cooperative Ecotècnia, ENHER-ENDESA, (Garriguella-Vilopriu, 1984) and local councils and Consells Comarcals (i.e. administrative body for commercial (five farms from 1990– "comarques"), La Generalitat de Catalonia and the Ministry of Energy and 1997) projects Industry of Spain joined together creating public limited companies for the first five projects undertaken from 1990 to 1999. Ley 54/97 Sector The liberalization and tariff regulation arrival with the Ley 54/1997 del Eléctrico [1] Sector Eléctrico which benefited the increasing wind farm projects. Pla director de Parcs 75 sites technically suitable for the hosting of 1329 MW of installed eòlics a Catalunya capacity wind energy (with 69% of this targeted installed capacity located 1997–2010 [2] in natural protected areas).
    [Show full text]