pauta Dedicat als presos Maria Eugènia Perea Virgili, directora de «Lo Floc»

«No hi puc fer més. És un cop de en Toni Comín, Anna Gabriel, Clara econòmica, pel descontentament de la gènit que em ve de quan era molt Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, burgesia amb la pèrdua de les colònies jovenet i que, a vuitanta anys tocats, Marta Rovira i Meritxell Serret. Penso espanyoles el 1898. Ara, la creació de ja no me’l treuré de sobre. Els catalans en tots ells i en altres ciutadans Junts Pel Sí i les seves complicitats per als quals la llibertat de Catalunya no «anònims» com el mecànic de Reus o el amb les altres forces independentistes és la passió dominant són uns senyors verdulaire de Tarragona, els quals estan també tenen un origen econòmic –el que m’acaben la paciència, em tallen la avantposant el catalanisme i la lluita famós finançament autonòmic–, a més digestió, em toquen allò que no sona per la democràcia i la llibertat de tot un de referir-se a la retallada de l’Estatut i i em fan perdre el món de vista. M’he poble per damunt dels seus interessos el menyspreu continuat que Catalunya d’esbravar sigui com sigui. Això sí, un particulars. Mai els ho podrem agrair rep per part de l’Estat espanyol –¿quan cop esbravat, ho poden creure, sóc prou; sempre hi estarem en deute. no ha estat així d’ençà de la Corona un home molt amic de la barrila. A la d’Aragó? No sé si amb el pas que barrila dedicaré doncs la tercera part «Penso, especialment, portem aquells dies de primers del d’aquest paper1». en Dolors Bassa, nou-cents poden tornar, amb polítics Encara que ho pugui semblar, pel no només polítics, sinó recuperant la to desenfadat i el punt irònic que gasta, Jordi Cuixart, Carme figura dels intel·lectuals polítics. aquesta citació no està treta de cap Forcadell, Joaquim El cas és que aquest número de text de la secció «Aquí hi ha marro», Lo Floc, en el qual publiquem la primera i ni tan sols és d’algú que estigui Forn, Oriol Junqueras, part d’un article sobre els soldats vivint amb desenfrenament els temps riudomencs que van anar a la Guerra polítics actuals. No. Aquestes paraules Raül Romeva, Josep de Cuba que citava unes línies més són d’Eugeni Xammar (1888–1973), Rull, Jordi Sànchez amunt, el dediquem als presos polítics. l’intel·lectual que juntament amb Per això per a la coberta hem encarregat Gaziel, Pla i companyia va modernitzar i Jordi Turull, a qui una fotografia a la nostra col·laboradora el periodisme la primera meitat del enviem aquest número Lucía Perera, una fotografia d’un balcó segle XX. És una frase escrita fa quasi de Riudoms amb domàs reivindicatiu. cinquanta anys, però per sort –i una de Lo Floc a la presó» També la «Fotosíntesi» i l’«Aquí hi ha mica també per desgràcia– podria marro» al·ludeixen a la situació actual. ben bé sortir espontàniament avui de Rellegint Xammar torno a recordar Per tots vosaltres, presos amics, coratge la boca de milers de catalans. Penso, aquells temps de primers del nou- i persistència, salut i república! especialment, en Dolors Bassa, Jordi cents en què, com ja he dit en alguna Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim altra «Pauta», política i cultura –i Nota Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, catalanitat i ensenyament i civilitat i Eugeni Xammar. «Reflexions d’un Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi etcètera, etcètera– anaven de bracet. lector de Serra d’Or». Dins: Eugeni Turull, a qui enviem aquest número La causa principal de l’arribada de Xammar. 2016. Periodisme. Barcelona: de Lo Floc a la presó. I també penso la Lliga Regionalista al poder va ser Quaderns Crema.

3