Whatsupcat1.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
ERC Llista Sencera
Membres de la Llista electoral d’Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres-BCN Ciutat Oberta- Avancem-Catalunya Sí a Barcelona • Alfred Bosch (Catalunya Sí) • Juanjo Puigcorbé (Catalunya Sí) • Montserrat Benedí (ERC) • Trini Capdevila (ERC) • Jordi Coronas (ERC) • Gemma Sendra (MES) • Jordi Castellana (ERC) • Carles Manel Macian (ERC) • Miquel Pagès (ERC) • Maria Buhigas (BCN Ciutat Oberta) • Carles Julbe (ERC) • Marta Alonso (ERC) • Mercè Amat (ERC) • Oriol Illa (ERC) • Xavier Garriga (ERC) • Jordi Angusto (MES) • Ana Isabel Alcocer (CAT SÍ) • Robert Masih (ERC) • Anna Casas (ERC) • Maria Josep López (ERC) • Guillem Casals (ERC) • Sandra Rodríguez (Catalunya Sí) • Albert Delgado (ERC) • Maria Àngels Oró (MES) • Josep Maria Martí (ERC) • Alba Metge (ERC) • Laia Nebot (ERC) • Carles Manjón (MES) • Mireia Sabaté (ERC) • Jordi Balsells (ERC) • Maria Dolors Escriche (ERC) • Carlos Rodríguez (ERC) • Daniel Gómez (ERC) • Pau de Solà-Morales (BCN Ciutat Oberta) • Isaura Gonzàlez (ERC) • Antoni Serrano (ERC) • Olga Hiraldo (ERC) • Núria Pi (ERC) • Santiago Lapeira (AVANCEM) • Ernest Maragall (MES) • Santiago Vidal (Catalunya Sí) Suplents: S.1. Josep González-Cambray (ERC) S.2. Ramon Fort (ERC) S.3. Marc Alegre (ERC) S.4. Judit Pellicer (ERC) S.5. Gemma Domínguez (ERC) S.6. Eduard Cuscó (ERC) S.7. Joan Rial (ERC) S.8. Joaquim Asensio (ERC) S.9. Dolors Martínez (ERC) S.10. Montserrat Bartomeus (ERC) 1. ALFRED BOSCH 54 anys. Escriptor, historiador i diputat d’ERC al Congrés espanyol. 2. JUANJO PUIGCORBÉ 59 anys. Actor de cinema, teatre i televisió. Ha participat en més d’un centenar de projectes com a actor i també com a director de teatre. Acumula més d’una desena de guardons. -
Aires Nous a ERC?
Aires nous a ERC? A fi d’acarar amb un mínim de garanties les eleccions espanyoles, Esquerra Republicana de Catalunya sembla voler recobrar aquell “aire nou” impulsat per “mans netes” que tants bons resultats li va donar en el seu moment. No tan sols ha canviat el seu president, substituint Joan Puigcercós per Oriol Junqueras, sinó que —després d’una més que lamentable lluita intestina fratricida— ha tingut la bona idea d’escollir un independent amb empenta, Alfred Bosch, com a cap de llista per la demarcació de Barcelona. Convidant, a més a més, a les altres forces independentistes a afegir-se al seu projecte. Crida que desoí Solidaritat Catalana, però que acollí amb els braços esbatanats Reagrupament, aquella fracassada formació política on s’havien reunit les seves ovelles negres esgarriades. Talment com si, després de la seva espectacular esfondrada electoral, Joan Carretero i els seus n’haguessin tingut prou amb un estentori i temptador xiulet del seu vell pastor per a retornar, amb la cua entre cames, a la cleda que fins fa tot just quatre dies tant els engavanyava. Fa la impressió que per a dedicar-se a la política sigui necessari comptar amb un cert component de desmemòria adaptativa, que permeti patir sobtats atacs d’amnèsia quan més convé. Ataca d’amnèsia que, si és possible, s’haurien d’encomanar als electors... Hem de recórrer a les hemeroteques a fi de recordar que, encara no fa un any i mig, el llavors Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, definia al líder de Reagrupament com un independentista “de dreta” —“digues-li dreta, digues-li populista”? O que l’incombustible Puigcercós, que segueix aferrat contumaçment a l’executiva nacional d’ERC, el convidava a abandonar Esquerra per a “omplir l’espai de centredreta independentista”. -
El Posicionament Colonialista D'enric Prat De La Riba I Les
Associació Recerques. Història, Economia, Cultura ISSN 0210-380X Recerques 62 (2011) 117-150 El posicionament colonialista d’Enric Prat de la Riba i les guerres del Marroc Enric Prat de la Riba’s colonialist outlook and the Morocco wars per Eloy Martín Corrales RESUM: ABSTRACT: Per raons d’índole purament ideològica, For purely ideological reasons, much bona part de la historiografia catalana (la do- of Catalan history (the mainstream one, minant, encara que no la de més gran quali- though not the best) has tended to regard tat) ha tendit a considerar que l’ideòleg més the most important ideologist of moderate important del nacionalisme moderat, Enric nationalism, Enric Prat de la Riba, as indiffe- Prat de la Riba, era aliè als postulats coloni- rent to the colonialist ideas so widespread alistes tan estesos per l’Europa de finals del throughout late nineteenth and early twen- segle XIX i començaments del XX. No obs- tieth-century Europe. An exhaustive analy- tant això, l’exhaustiu anàlisi de la seva obra sis of his published work, however, allows publicada permet afirmar taxativament que the author to affirm that Prat was without Prat de la Riba era un clar abanderat del colo- a doubt a champion of colonialism. This nialisme. Això explica que, malgrat les seves explains why, despite his misgivings about diferències amb l’activitat colonial espanyola, some aspects of Spanish colonial activity, he acabés donant suport resoludament a la in- strongly supported in the event the Spanish tervenció de l’exèrcit espanyol al Marroc. army’s intervention in Morocco. PARAULES CLAU: KEYWORDS: Colonialisme, Prat de la Riba, naciona- Colonialism, Prat de la Riba, nationalism, lisme, Marroc. -
EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'esquerra INDEPENDENTISTA Publicació D’EndavantOSAN: La Barraqueta C
ENDAVANT OSAN endavant.org EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA PublicaciÓ d’EndavantOSAN: La Barraqueta C. Tordera, 30 (08012 Barcelona) RacÓ de la Corbella C. Maldonado, 46 (46001 ValÈncia) Ateneu Popular de Palma C. MissiÓ, 19 (07011 Palma) Contacte: [email protected] 1 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA El procÉs sobiranista i l'esquerra independentista Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista 3 D'on ve l'actual procÉs sobiranista? 4 Quines sÓn les caracterÍstiques de l'independentisme majoritari avui en dia? 7 El paper de les elits econÒmiques 9 Perspectives de canvi social 12 El procÉs sobiranista i els PaÏsos Catalans 14 Objectius, etapes i lÍnies d'actuaciÓ en els propers mesos 17 endavant.org 2 Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista L'objectiu final de l'esquerra independentista És la independÈncia, el socialisme i el feminisme als PaÏsos Catalans. És a dir, la constituciÓ d'un estat independent que englobi el conjunt de la naciÓ catalana i la construcciÓ d'una societat socialista i fe minista. Qualsevol actuaciÓ polÍtica, des de la intervenciÓ en una lluita conjuntural fins a les estratÈgies polÍtiques nacionals o territorials, ha d'anar encaminada a l'acumulaciÓ de forces per a poder assolir aquest objectiu final que És la raÓ de ser del nostre moviment. Per tant, la mobilitzaciÓ independentista que actualment viu el Principat de Catalu nya, tambÉ cal que la inserim en aquesta mateixa lÒgica d'analitzarla i intervenirhi polÍticament amb l'objectiu d'acumular forces i avanÇar cap a la consecuciÓ del nos tre projecte polÍtic. -
Constructing Contemporary Nationhood in the Museums and Heritage Centres of Catalonia Colin Breen*, Wes Forsythe**, John Raven***
170 Constructing Contemporary Nationhood in the Museums and Heritage Centres of Catalonia Colin Breen*, Wes Forsythe**, John Raven*** Abstract Geographically, Spain consists of a complex mosaic of cultural identities and regional aspirations for varying degrees of autonomy and independence. Following the end of violent conflict in the Basque country, Catalonia has emerged as the most vocal region pursuing independence from the central Spanish state. Within the Catalan separatist movement, cultural heritage sites and objects have been appropriated to play an intrinsic role in supporting political aims, with a variety of cultural institutions and state-sponsored monumentality playing an active part in the formation and dissemination of particular identity-based narratives. These are centred around the themes of a separate and culturally distinct Catalan nation which has been subject to extended periods of oppression by the varying manifestations of the Spanish state. This study addresses the increasing use of museums and heritage institutions to support the concept of a separate and distinctive Catalan nation over the past decade. At various levels, from the subtle to the blatant, heritage institutions are propagating a message of cultural difference and past injustice against the Catalan people, and perform a more consciously active, overt and supportive role in the independence movement. Key words: Catalonia, museums, heritage, identity, nationhood Across contemporary Europe a range of nationalist and separatist movements are again gaining momentum (Borgen 2010). From calls for independence in Scotland and the divisive politics of the Flemish and Walloon communities in Belgium, to the continually complicated political mosaic of the Balkan states, there are now a myriad of movements striving for either greater or full autonomy for their region or peoples. -
Itinerario-Barcelona-5-Dias
ITINERARIO POR BARCELONA PARA 5 DIAS: PRIMER DIA: Hay diversas tarjetas para usar los transportes públicos de la ciudad y que sirven para metro, bus, ferrocarriles de la Generalitat (unas líneas de metro que van a la parte alta de la ciudad) y el tranvía. En cualquier caso, como os aconsejo andar mucho, es preferible comprar la T-10 que es la que usan la mayoría de barceloneses. Son 10 viajes en todos los transportes mencionados y en cada viaje se pueden hacer transbordos gratuitos entre ellos en un espacio de hora y media. Este primer día nos vamos al Passeig de Gràcia, que comenzamos a subirlo desde la Plaça de Catalunya. Allí ya admiramos un edificio modernista en la esquina y no será el único. Subiendo el paseo comprobamos la estructura del eixample (el ensanche que unió la Barcelona medieval con los pueblos de los alrededores con una red de calles). En cada esquina hay un chaflán, es decir una esquina en ángulo cortado que permite a los conductores vislumbrar los que vienen por la calle perpendicular y al viandante admirar perfectamente las esquinas de los edificios. Dentro de cada manzana de casas existe un amplísimo patio, muchas veces más amplio que las calles (como veremos después en alguna de las casas que visitaremos) Más arriba podemos ver a la izquierda la llamada illa de la discordia (la manzana de la discordia), porque confluyen diversas casas modernistas de diversos arquitectos, que rivalizaban por erigir la casa más rompedora. En la esquina de Consell de Cent encontramos la casa Lleó Morera (el edificio de Loewe) y más arriba, en la misma manzana, las casas Ametller y Batlló. -
Democracy and European Emerging Values: the Right to Decide
DEMOCRACY AND EUROPEAN EMERGING VALUES: THE RIGHT TO DECIDE COORDINATED BY GERARD BONA LANGUAGE REVIEW BY EMYR GRUFFYDD CENTRE MAURITS COPPIETERS 2015 Contents Foreword 6 Introduction 8 LAKE OR RIVER 14 THE POLITICAL CARTOONING OF CORNISH SELF-DETERMINATION 22 SELF-DETERMINATION AND WALES 44 TOWARDS SOVEREIGN FAROE ISLANDS 54 ABOUT TRANSYLVANIA 62 THE UDBYOUTH : HOW TO BE YOUNG, BRETON AND LEFT-WING WITHOUT AUTONOMY? 72 THE AUTONOMY GENERATION 80 SELF-DETERMINATION AND THE SILESIAN ISSUE 84 THE VALENCIAN COUNTRY AND THE RIGHT OF SELF-DETERMINATION 96 LIBERTY FOR BAVARIA 106 SOVEREIGNTY TO BUILD A GALIZA WITH THE PROMISE OF WORK AND A FUTURE FOR OUR YOUNG PEOPLE 112 “UNTIL ECONOMIC POWER IS IN THE HANDS OF THE PEOPLE, THEN THEIR CULTURE, GAELIC OR ENGLISH, WILL BE DESTROYED” 124 FLANDERS: ON THE ROAD TO BELGIAN STATE REFORM NUMBER 7 132 THE RIGHT OF SELF-DETERMINATION IN THE CATALAN COUNTRIES: 146 THE RIGHT TO DECIDE OF THREE COUNTRIES AND THEIR NATION This publication is financed with the support of the European Parliament (EP). THE MORAVIAN RIGHT TO SELF-DETERMINATION 154 The EP is not responsible for any use made of the content of this publication. The editor of the publication is the sole person liable. THE ROLE OF INFORMATION TECHNOLOGY IN THE SELF-DETERMINATION PROCESS OF ARTSAKH 164 This project has been funded with support from the European Commission. THE YOUTH, PIONEERS IN THE SELF-DETERMINATION OF SOUTH TYROL? 178 This publication reflects the views only of the author, and the Commission cannot be held responsible for any use which may be made of the information CENTRE MAURITS COPPIETERS 188 contained therein. -
Manifesto 52 Former MEP Immunity of Carles
March 5, 2021 On February 23, the Committee on Legal Affairs of the European Parliament voted in favour (15 votes in favour including the votes of the Spanish parties PP, PSOE, Ciudadanos and the far- right VOX; 8 against and 2 abstentions), of a report that recommends to the Plenary to lift the immunity of our colleagues MEPs Carles Puigdemont, Toni Comín and Clara Ponsatí. The vote on this report will take place in the next plenary session, taking place next week.. The undersigned, former Members of the European Parliament, call on the Members of the European Parliament who are to take part in this vote, to vote against this proposal and therefore in favour of protecting the immunity of their colleagues Mr. Puigdemont, Mr. Comín and Ms. Ponsatí. First, because the court that requests the waiver of their immunity, the Spanish Supreme Court, is not the competent authority to make the request, as it was argued before the JURI Committee, and neither is it an impartial court, as recently established by the Belgian justice, since the Brussels Court of Appeals found that Lluís Puig, former Minister of the Catalan Government in exile, could not be impartially judged by this Spanish Court. Second, there is evidence that these three Members of the European Parliament are suffering political persecution. This political persecution is based on evidence, such as the judicial obstacles to prevent them from running in the European elections, the presence of up to five Spanish MEPs on the JURI Committee and their public statements on the report before, during, and after the vote; the inclusion of wrong charges in the report of Clara Ponsatí; or the leaking of the report before the vote to a far-right newspaper in Spain. -
Librarians As Wikimedia Movement Organizers in Spain: an Interpretive Inquiry Exploring Activities and Motivations
Librarians as Wikimedia Movement Organizers in Spain: An interpretive inquiry exploring activities and motivations by Laurie Bridges and Clara Llebot Laurie Bridges Oregon State University https://orcid.org/0000-0002-2765-5440 Clara Llebot Oregon State University https://orcid.org/0000-0003-3211-7396 Citation: Bridges, L., & Llebot, C. (2021). Librarians as Wikimedia Movement Organizers in Spain: An interpretive inQuiry exploring activities and motivations. First Monday, 26(6/7). https://doi.org/10.5210/fm.v26i3.11482 Abstract How do librarians in Spain engage with Wikipedia (and Wikidata, Wikisource, and other Wikipedia sister projects) as Wikimedia Movement Organizers? And, what motivates them to do so? This article reports on findings from 14 interviews with 18 librarians. The librarians interviewed were multilingual and contributed to Wikimedia projects in Castilian (commonly referred to as Spanish), Catalan, BasQue, English, and other European languages. They reported planning and running Wikipedia events, developing partnerships with local Wikimedia chapters, motivating citizens to upload photos to Wikimedia Commons, identifying gaps in Wikipedia content and filling those gaps, transcribing historic documents and adding them to Wikisource, and contributing data to Wikidata. Most were motivated by their desire to preserve and promote regional languages and culture, and a commitment to open access and open education. Introduction This research started with an informal conversation in 2018 about the popularity of Catalan Wikipedia, Viquipèdia, between two library coworkers in the United States, the authors of this article. Our conversation began with a sense of wonder about Catalan Wikipedia, which is ranked twentieth by number of articles, out of 300 different language Wikipedias (Meta contributors, 2020). -
Torra Encarrega a Bosch Actuar Com a «Ministre D'afers Exteriors» Català
Política | | Actualitzat el 23/11/2018 a les 09:15 Torra encarrega a Bosch actuar com a «ministre d'Afers Exteriors» català El nou conseller promet el càrrec i el president li encomana que Catalunya sigui "coneguda i reconeguda" Quim Torra i Alfred Bosch, en el moment de la presa de possessió | ND Alfred Bosch ja és, oficialment, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Ha pres possessió del càrrec al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i, després, ha fet efectiu el traspàs de carteres amb el seu antecessor en el càrrec, Ernest Maragall. Es tracta del primer relleu en el Govern de Quim Torra, que ha presidit l'acte i l'ha tancat amb un breu discurs en el qual ha demanat a Bosch que actuï com a "ministre d'Afers Exteriors" per tal que Catalunya sigui "coneguda i reconeguda", així com també el seu dret a l'autodeterminació. "Toca explicar l'amenaça als drets civils", ha assenyalat el president de la Generalitat. Torra ha agraït la feina de Maragall, basada en la reobertura de les delegacions exteriors i del Diplocat. "La restitució era imprescindible per avançar cap a la República", ha apuntat el president, que ha desitjat sort en la cursa electoral a Barcelona. Cal "explicar Catalunya al món", que sigui "coneguda i reconeguda". Ha recordat un llibre de Bosch sobre Nelson Mandela, de qui en va destacar la capacitat de negociar sense renunciar a "allò que és just". "Us demano que actueu com a ministre d'Afers Exteriors del país, amb la mirada posada en els objectius. -
Joan Tardà En Defensa Pròpia
TB SEGELL Pòrtic COL·LECCIÓ TB Rústica amb solapes FORMAT tripa 14 x 21,5 Magda Gregori La fita històrica del Primer d’Octubre ha estat CARACTERÍSTIQUES Pere Aragonès, l’independentisme metabolitzada com el principi de tot per bona part pragmàtic de l’independentisme i amb frustració i agror per una IMPRESSIÓ 4/0 altra part. D’aquesta segona reacció n’ha sorgit un Enric Gomà independentisme —sovint de matriu conservadora— PLASTIFICAT brillant El castellà, la llengua del costat profundament crispat que, lluny d’apostar per seguir sumant i assumir la realitat per canviar-la, ha decidit FAIXA Santi Vila instal·lar-se en un miratge i descarregar la seva Vèncer i convèncer frustració damunt del mateix moviment sobiranista. Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, CORRECCIÓ: PRIMERES Joan Tardà és una de les persones que ha viscut 1953) ha estat docent de secundària al llarg DISSENY Anna Teixidor amb més virulència aquest canvi de paradigma. En de trenta anys, regidor de l’Ajuntament de Sense por de morir aquest llibre, en què parla clar i català, n’explica les la seva ciutat el 1979 i el 1999, i diputat REALITZACIÓ causes i aposta decididament per reprendre el camí per al Congrés dels Diputats entre els anys En defensa pròpia En defensa Oriol Amat guanyar i culminar el referèndum de l’1 d’Octubre. 2004 i 2019 en representació d’Esquerra EDICIÓ L’ampolla mig plena Republicana. Col·labora a les pàgines “Apostar en tots els àmbits de negociació, preveure d’Opinió d’El Periódico de Catalunya i en CORRECCIÓ: SEGONES 215 mm Anton Sieberer i anticipar tots els escenaris; aquest és l’equilibri altres mitjans. -
Acts of Dissent Against 'Mass Tourism' in Barcelona[Version 1; Peer
Open Research Europe Open Research Europe 2021, 1:66 Last updated: 30 SEP 2021 RESEARCH ARTICLE A summer of phobias: media discourses on ‘radical’ acts of dissent against ‘mass tourism’ in Barcelona [version 1; peer review: 2 approved, 1 approved with reservations] Alexander Araya López Department of Linguistics and Comparative Cultural Studies, Ca' Foscari University of Venice, Venezia, Venezia, 30123, Italy v1 First published: 10 Jun 2021, 1:66 Open Peer Review https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Latest published: 10 Jun 2021, 1:66 https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Reviewer Status Invited Reviewers Abstract In the summer of 2017, the young group Arran coordinated a series of 1 2 3 protests in Barcelona and other Spanish cities to denounce the negative effects of global mass tourism. These acts of dissent fueled a version 1 heated public debate in both Spanish and international press, mainly 10 Jun 2021 report report report due to the ‘radical’ tactics employed by the demonstrators. Following the narratives about these protest acts across a diversity of media 1. Freya Higgins-Desbiolles , University of outlets, this article identifies the complex power struggles between the different actors involved in the discussion on the benefits and South Australia, Adelaide, Australia externalities of global mass tourism, offering an extensive analysis of the political uses of the term ‘turismofobia’ (tourismphobia) and a 2. Neil Hughes , University of Nottingham, revisited interpretation of the notion of the ‘protest paradigm’. This Nottingham, UK qualitative analysis was based on more than 700 media texts (including news articles, op eds and editorials) collected through the 3.