Joan Tardà En Defensa Pròpia
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
TB SEGELL Pòrtic COL·LECCIÓ TB Rústica amb solapes FORMAT tripa 14 x 21,5 Magda Gregori La fita històrica del Primer d’Octubre ha estat CARACTERÍSTIQUES Pere Aragonès, l’independentisme metabolitzada com el principi de tot per bona part pragmàtic de l’independentisme i amb frustració i agror per una IMPRESSIÓ 4/0 altra part. D’aquesta segona reacció n’ha sorgit un Enric Gomà independentisme —sovint de matriu conservadora— PLASTIFICAT brillant El castellà, la llengua del costat profundament crispat que, lluny d’apostar per seguir sumant i assumir la realitat per canviar-la, ha decidit FAIXA Santi Vila instal·lar-se en un miratge i descarregar la seva Vèncer i convèncer frustració damunt del mateix moviment sobiranista. Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, CORRECCIÓ: PRIMERES Joan Tardà és una de les persones que ha viscut 1953) ha estat docent de secundària al llarg DISSENY Anna Teixidor amb més virulència aquest canvi de paradigma. En de trenta anys, regidor de l’Ajuntament de Sense por de morir aquest llibre, en què parla clar i català, n’explica les la seva ciutat el 1979 i el 1999, i diputat REALITZACIÓ causes i aposta decididament per reprendre el camí per al Congrés dels Diputats entre els anys En defensa pròpia En defensa Oriol Amat guanyar i culminar el referèndum de l’1 d’Octubre. 2004 i 2019 en representació d’Esquerra EDICIÓ L’ampolla mig plena Republicana. Col·labora a les pàgines “Apostar en tots els àmbits de negociació, preveure d’Opinió d’El Periódico de Catalunya i en CORRECCIÓ: SEGONES 215 mm Anton Sieberer i anticipar tots els escenaris; aquest és l’equilibri altres mitjans. És autor d’obres de narrativa DISSENY Catalunya contra Castella que donarà solidesa a la nostra aposta”. juvenil, de recerca històrica i d’assaig Del pròleg d’ARNALDO OTEGI polític, d’entre les quals Cercant la nostra REALITZACIÓ Xavier Febrés Tardà Joan història (1979), Republicans i catalanistes al Josep Pla o la vitalitat “Tardà és un exponent de la Catalunya republicana Baix Llobregat al principi del segle XX (1991), INSTRUCCIONS ESPECIALS i de l’independentisme al Baix Llobregat, i la síntesi Joan Tardà 40 anys d’una ciutat. Cornellà de Llobregat Antoni Batista de tot el que ha representat ERC des de la seva gènesi”. durant el franquisme (1992), Pagesos, obrers ETA i nosaltres De l’epíleg de SERGI SOL En defensa pròpia i ciutadans (1993), Chapeau pels iaios (1995), Cornellanencs (1996), República, Ramon Tremosa PROVA Vàlida com a prova de color Pròleg d’Arnaldo Otegi revolució i guerra (2000), Proceso hacia la DIGITAL excepte tintes directes, stam- pings, etc. Catalunya, potència logística natural independencia (2017), i, amb X. Domènech i À. Barceló, Entre Ítaca i Icària (2019). Tomàs Alcoverro PVP 15,90€ 10272022 Tot està per dir Disseny de la coberta: Planeta Art & Disseny DISSENY Fotografia de la coberta: © Joan Cortadellas / El Periódico de Catalunya www.portic.cat | @Ed_Portic www.portic.cat Fotografia de l’autor: © Dani Duch 150 EDICIÓ 142 mm 10 mm 142 mm Joan Tardà i Coma En defensa pròpia Amb la col.laboració de Sergi Sol Pròleg d’Arnaldo Otegi Epíleg de Sergi Sol T-En defensa pròpia.indd 5 27/11/20 11:29 Primera edició: gener del 2021 © Joan Tardà i Coma, 2021 © pel pròleg: Arnaldo Otegi, 2021 © per l’epíleg: Sergi Sol, 2021 Drets exclusius d’aquesta edició: Raval Edicions, SLU, Pòrtic Av. Diagonal, 662-664 08034 Barcelona www .portic .cat isbn: 978-84-9809-486-2 Dipòsit legal: B. 21.654-2020 Fotocomposició: Realització Planeta El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre té la qualificació de paper ecològic i procedeix de boscos gestionats de manera sostenible. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra requereix l’autorització escrita de l’editor; la llei preveu sancions per als infractors. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment de l’obra, podeu sol·licitar permís al Centro Español de Derechos Reprográficos, a través del portal www .conlicencia .com o bé trucant als telèfons 91 702 19 70 / 93 272 04 47. Tots els drets reservats. T-En defensa pròpia.indd 6 26/11/20 15:42 en defensa pròpia T-En defensa pròpia.indd 17 26/11/20 15:42 Amics, amigues. Companyes, companys. Permeteu, d’entrada, reconèixer un desassossec profund: l’alegria més intensa del darrer cicle electoral va anar acom- panyada de la pitjor decepció. Ernest Maragall, liderant la candidatura republicana, va aconseguir la victòria a les elec- cions municipals a la capital de Catalunya. Satisfacció que en complementava una altra: el resultat obtingut per Ada Colau establia per primera vegada unes condicions adients per for- jar un govern d’esquerres, republicà i sobiranista. Inèdit a Barcelona. Trencador. Un acord que equilibrava la plaça de Sant Jaume. Barcelona, la Rosa de Foc que va enlluernar el món amb fam de justícia i set de llibertat als anys trenta, podia tornar a ser governada per una coalició clarament si- tuada a l’esquerra i amb un pes majoritari de l’independen- tisme, encara que fos per una diferència escassa. Entre les dues formacions sumàvem vint dels quaranta-un regidors. No hi havia alternativa possible. De fet, aquells resultats obrien un camí esperançador que permetia un govern anhelant de sobiranies. Però aques- ta possibilitat va ser efímera i es va descartar abruptament a 19 T-En defensa pròpia.indd 19 26/11/20 15:42 en defensa pròpia les primeres de canvi. La formació de l’alcaldessa va executar sense miraments allò que havia dit que no faria mai: posar-se en mans del PSC i transaccionar una entesa amb l’ínclit can- didat de Ciudadanos, Manuel Valls. Barcelona en Comú, el partit de Colau, retenia l’alcaldia gràcies als vots d’aquells a qui havien anomenat Fons Black, terme amb què es referien despectivament a la candidatura impulsada i finançada per la pitjor dreta de la ciutat, la de l’establishment amb majús- cules. Paradoxal! La força política sorgida a l’empara del mo- viment del 15-M, de revolta i transformació social, ha acabat governant gràcies als vots de la dreta de la pitjor estirp. Reconeguem-ho. Per als defensors de la convergència de les esquerres, va ser un gerro d’aigua freda que va actuar com un torpede en la línia de flotació de l’ànim que anhelava dei- xar enrere, superar per elevació, aquella Catalunya dual que es repartien socialistes i convergents. Hauria estat el primer cop que a la capital del país s’infantava un govern sense comptar amb les dues grans forces polítiques que havien gestionat la Catalunya autonòmica, la sorgida de la Segona Restauració borbònica del 78. La decisió de Barcelona en Comú llençava per la borda una oportunitat que només els refractaris a dissenyar un camí pel qual les esquerres puguem transitar plegades podran per- metre’s passar per alt, oblidar. Nosaltres, no. Mai més no s’hauria de desaprofitar una conjuntura semblant en un futur immediat, perquè barrar el pas al republicanisme i donar car- ta de naturalesa a un cordó sanitari impulsat per Ciudadanos i el PSC, aliats per un pacte de caràcter excloent, és sinònim de derrota. Aquesta aliança, definida per la voluntat d’arraconar els republicans, és l’antídot del PSC a una veritable alternativa de canvi, alhora que incapacita les forces polítiques transfor- madores. Els objectius d’aquestes forces no solament coinci- 20 T-En defensa pròpia.indd 20 26/11/20 15:42 joan tardà deixen prou, sinó que s’enfronten a la vegada al nacionalisme postconvergent i al PSC, l’interès dels quals rau a convertir comuns i republicans en satèl·lits seus. Prenguem-ne nota tots i tant de bo no ens deixem arrossegar, ni ells ni nosaltres, per prejudicis basats en els greuges i els estereotips, la qual cosa obliga a donar resposta a preguntes procedents de la necessà- ria autocrítica. D’uns i d’altres. La nostra també, en la mesura que de ben segur tampoc no vam saber crear les complicitats necessàries amb Barcelona en Comú. Encara que, sens dubte, no és menys cert que aquest acord hauria reeixit si Ada Colau hagués guanyat Ernest Maragall per un sol vot. Nosaltres, els republicans, no hauríem qüestionat l’alcaldia i democràtica- ment hauríem propiciat un govern municipal sobiranista, bo i reconeixent la victòria de l’alcaldessa. Som així, sempre hem estat així, i ens n’hem de sentir — me’n sento — orgullosos. Capítol a part mereix el fiasco a Badalona, incomprensible, en què s’ha desaprofitat l’ocasió per recuperar l’alcaldia. A Bada- lona hi torna a governar la dreta xenòfoba mercès a un vergo- nyós comportament polític del PSC i pel desencert del gros de les forces sobiranistes al consistori, que no van saber afrontar amb maduresa una oportunitat històrica per recuperar la ter- cera gran ciutat del país, amb permís de Terrassa. Ara bé, existeixen motius per a l’esperança i fars que ens il·luminen. I exemples més que notables. Allò que no va ser possible a l’Ajuntament ni a la Diputació de Barcelona, sí que ha estat realitat als ajuntaments de Lleida (amb Miquel Pueyo a l’alcaldia) i Tarragona (amb Pau Ricomà), experièn- cies de governació municipals convertides avui en mirall per a tot el país. Si en aquestes dues capitals ha estat possible arrabassar l’alcaldia al PSC amb la constitució d’un front ampli, mercès a la victòria d’Esquerra Republicana, per què no ha de ser possible traslladar-ho a nivell nacional? 21 T-En defensa pròpia.indd 21 26/11/20 15:42 en defensa pròpia En tot cas, la no existència d’un govern municipal bar- celoní Maragall-Colau o Colau-Maragall, bo i trobant les fórmules adients de repartiment i distribució de les respon- sabilitats en la gestió, ha estat un fracàs per a les esquerres a Barcelona.