DOCSLIB.ORG

Joan Tardà En Defensa Pròpia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Joan Tardà En Defensa Pròpia TB SEGELL Pòrtic COL·LECCIÓ TB Rústica amb solapes FORMAT tripa 14 x 21,5 Magda Gregori La fita històrica del Primer d’Octubre ha estat CARACTERÍSTIQUES Pere Aragonès, l’independentisme metabolitzada com el principi de tot per bona part pragmàtic de l’independentisme i amb frustració i agror per una IMPRESSIÓ 4/0 altra part. D’aquesta segona reacció n’ha sorgit un Enric Gomà independentisme —sovint de matriu conservadora— PLASTIFICAT brillant El castellà, la llengua del costat profundament crispat que, lluny d’apostar per seguir sumant i assumir la realitat per canviar-la, ha decidit FAIXA Santi Vila instal·lar-se en un miratge i descarregar la seva Vèncer i convèncer frustració damunt del mateix moviment sobiranista. Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, CORRECCIÓ: PRIMERES Joan Tardà és una de les persones que ha viscut 1953) ha estat docent de secundària al llarg DISSENY Anna Teixidor amb més virulència aquest canvi de paradigma. En de trenta anys, regidor de l’Ajuntament de Sense por de morir aquest llibre, en què parla clar i català, n’explica les la seva ciutat el 1979 i el 1999, i diputat REALITZACIÓ causes i aposta decididament per reprendre el camí per al Congrés dels Diputats entre els anys En defensa pròpia En defensa Oriol Amat guanyar i culminar el referèndum de l’1 d’Octubre. 2004 i 2019 en representació d’Esquerra EDICIÓ L’ampolla mig plena Republicana. Col·labora a les pàgines “Apostar en tots els àmbits de negociació, preveure d’Opinió d’El Periódico de Catalunya i en CORRECCIÓ: SEGONES 215 mm Anton Sieberer i anticipar tots els escenaris; aquest és l’equilibri altres mitjans. És autor d’obres de narrativa DISSENY Catalunya contra Castella que donarà solidesa a la nostra aposta”. juvenil, de recerca històrica i d’assaig Del pròleg d’ARNALDO OTEGI polític, d’entre les quals Cercant la nostra REALITZACIÓ Xavier Febrés Tardà Joan història (1979), Republicans i catalanistes al Josep Pla o la vitalitat “Tardà és un exponent de la Catalunya republicana Baix Llobregat al principi del segle XX (1991), INSTRUCCIONS ESPECIALS i de l’independentisme al Baix Llobregat, i la síntesi Joan Tardà 40 anys d’una ciutat. Cornellà de Llobregat Antoni Batista de tot el que ha representat ERC des de la seva gènesi”. durant el franquisme (1992), Pagesos, obrers ETA i nosaltres De l’epíleg de SERGI SOL En defensa pròpia i ciutadans (1993), Chapeau pels iaios (1995), Cornellanencs (1996), República, Ramon Tremosa PROVA Vàlida com a prova de color Pròleg d’Arnaldo Otegi revolució i guerra (2000), Proceso hacia la DIGITAL excepte tintes directes, stam- pings, etc. Catalunya, potència logística natural independencia (2017), i, amb X. Domènech i À. Barceló, Entre Ítaca i Icària (2019). Tomàs Alcoverro PVP 15,90€ 10272022 Tot està per dir Disseny de la coberta: Planeta Art & Disseny DISSENY Fotografia de la coberta: © Joan Cortadellas / El Periódico de Catalunya www.portic.cat | @Ed_Portic www.portic.cat Fotografia de l’autor: © Dani Duch 150 EDICIÓ 142 mm 10 mm 142 mm Joan Tardà i Coma En defensa pròpia Amb la col.laboració de Sergi Sol Pròleg d’Arnaldo Otegi Epíleg de Sergi Sol T-En defensa pròpia.indd 5 27/11/20 11:29 Primera edició: gener del 2021 © Joan Tardà i Coma, 2021 © pel pròleg: Arnaldo Otegi, 2021 © per l’epíleg: Sergi Sol, 2021 Drets exclusius d’aquesta edició: Raval Edicions, SLU, Pòrtic Av. Diagonal, 662-664 08034 Barcelona www .portic .cat isbn: 978-84-9809-486-2 Dipòsit legal: B. 21.654-2020 Fotocomposició: Realització Planeta El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre té la qualificació de paper ecològic i procedeix de boscos gestionats de manera sostenible. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra requereix l’autorització escrita de l’editor; la llei preveu sancions per als infractors. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment de l’obra, podeu sol·licitar permís al Centro Español de Derechos Reprográficos, a través del portal www .conlicencia .com o bé trucant als telèfons 91 702 19 70 / 93 272 04 47. Tots els drets reservats. T-En defensa pròpia.indd 6 26/11/20 15:42 en defensa pròpia T-En defensa pròpia.indd 17 26/11/20 15:42 Amics, amigues. Companyes, companys. Permeteu, d’entrada, reconèixer un desassossec profund: l’alegria més intensa del darrer cicle electoral va anar acom- panyada de la pitjor decepció. Ernest Maragall, liderant la candidatura republicana, va aconseguir la victòria a les elec- cions municipals a la capital de Catalunya. Satisfacció que en complementava una altra: el resultat obtingut per Ada Colau establia per primera vegada unes condicions adients per for- jar un govern d’esquerres, republicà i sobiranista. Inèdit a Barcelona. Trencador. Un acord que equilibrava la plaça de Sant Jaume. Barcelona, la Rosa de Foc que va enlluernar el món amb fam de justícia i set de llibertat als anys trenta, podia tornar a ser governada per una coalició clarament si- tuada a l’esquerra i amb un pes majoritari de l’independen- tisme, encara que fos per una diferència escassa. Entre les dues formacions sumàvem vint dels quaranta-un regidors. No hi havia alternativa possible. De fet, aquells resultats obrien un camí esperançador que permetia un govern anhelant de sobiranies. Però aques- ta possibilitat va ser efímera i es va descartar abruptament a 19 T-En defensa pròpia.indd 19 26/11/20 15:42 en defensa pròpia les primeres de canvi. La formació de l’alcaldessa va executar sense miraments allò que havia dit que no faria mai: posar-se en mans del PSC i transaccionar una entesa amb l’ínclit can- didat de Ciudadanos, Manuel Valls. Barcelona en Comú, el partit de Colau, retenia l’alcaldia gràcies als vots d’aquells a qui havien anomenat Fons Black, terme amb què es referien despectivament a la candidatura impulsada i finançada per la pitjor dreta de la ciutat, la de l’establishment amb majús- cules. Paradoxal! La força política sorgida a l’empara del mo- viment del 15-M, de revolta i transformació social, ha acabat governant gràcies als vots de la dreta de la pitjor estirp. Reconeguem-ho. Per als defensors de la convergència de les esquerres, va ser un gerro d’aigua freda que va actuar com un torpede en la línia de flotació de l’ànim que anhelava dei- xar enrere, superar per elevació, aquella Catalunya dual que es repartien socialistes i convergents. Hauria estat el primer cop que a la capital del país s’infantava un govern sense comptar amb les dues grans forces polítiques que havien gestionat la Catalunya autonòmica, la sorgida de la Segona Restauració borbònica del 78. La decisió de Barcelona en Comú llençava per la borda una oportunitat que només els refractaris a dissenyar un camí pel qual les esquerres puguem transitar plegades podran per- metre’s passar per alt, oblidar. Nosaltres, no. Mai més no s’hauria de desaprofitar una conjuntura semblant en un futur immediat, perquè barrar el pas al republicanisme i donar car- ta de naturalesa a un cordó sanitari impulsat per Ciudadanos i el PSC, aliats per un pacte de caràcter excloent, és sinònim de derrota. Aquesta aliança, definida per la voluntat d’arraconar els republicans, és l’antídot del PSC a una veritable alternativa de canvi, alhora que incapacita les forces polítiques transfor- madores. Els objectius d’aquestes forces no solament coinci- 20 T-En defensa pròpia.indd 20 26/11/20 15:42 joan tardà deixen prou, sinó que s’enfronten a la vegada al nacionalisme postconvergent i al PSC, l’interès dels quals rau a convertir comuns i republicans en satèl·lits seus. Prenguem-ne nota tots i tant de bo no ens deixem arrossegar, ni ells ni nosaltres, per prejudicis basats en els greuges i els estereotips, la qual cosa obliga a donar resposta a preguntes procedents de la necessà- ria autocrítica. D’uns i d’altres. La nostra també, en la mesura que de ben segur tampoc no vam saber crear les complicitats necessàries amb Barcelona en Comú. Encara que, sens dubte, no és menys cert que aquest acord hauria reeixit si Ada Colau hagués guanyat Ernest Maragall per un sol vot. Nosaltres, els republicans, no hauríem qüestionat l’alcaldia i democràtica- ment hauríem propiciat un govern municipal sobiranista, bo i reconeixent la victòria de l’alcaldessa. Som així, sempre hem estat així, i ens n’hem de sentir — me’n sento — orgullosos. Capítol a part mereix el fiasco a Badalona, incomprensible, en què s’ha desaprofitat l’ocasió per recuperar l’alcaldia. A Bada- lona hi torna a governar la dreta xenòfoba mercès a un vergo- nyós comportament polític del PSC i pel desencert del gros de les forces sobiranistes al consistori, que no van saber afrontar amb maduresa una oportunitat històrica per recuperar la ter- cera gran ciutat del país, amb permís de Terrassa. Ara bé, existeixen motius per a l’esperança i fars que ens il·luminen. I exemples més que notables. Allò que no va ser possible a l’Ajuntament ni a la Diputació de Barcelona, sí que ha estat realitat als ajuntaments de Lleida (amb Miquel Pueyo a l’alcaldia) i Tarragona (amb Pau Ricomà), experièn- cies de governació municipals convertides avui en mirall per a tot el país. Si en aquestes dues capitals ha estat possible arrabassar l’alcaldia al PSC amb la constitució d’un front ampli, mercès a la victòria d’Esquerra Republicana, per què no ha de ser possible traslladar-ho a nivell nacional? 21 T-En defensa pròpia.indd 21 26/11/20 15:42 en defensa pròpia En tot cas, la no existència d’un govern municipal bar- celoní Maragall-Colau o Colau-Maragall, bo i trobant les fórmules adients de repartiment i distribució de les respon- sabilitats en la gestió, ha estat un fracàs per a les esquerres a Barcelona.
Load more

Recommended publications
  • Manifesto 52 Former MEP Immunity of Carles
    March 5, 2021 On February 23, the Committee on Legal Affairs of the European Parliament voted in favour (15 votes in favour including the votes of the Spanish parties PP, PSOE, Ciudadanos and the far- right VOX; 8 against and 2 abstentions), of a report that recommends to the Plenary to lift the immunity of our colleagues MEPs Carles Puigdemont, Toni Comín and Clara Ponsatí. The vote on this report will take place in the next plenary session, taking place next week.. The undersigned, former Members of the European Parliament, call on the Members of the European Parliament who are to take part in this vote, to vote against this proposal and therefore in favour of protecting the immunity of their colleagues Mr. Puigdemont, Mr. Comín and Ms. Ponsatí. First, because the court that requests the waiver of their immunity, the Spanish Supreme Court, is not the competent authority to make the request, as it was argued before the JURI Committee, and neither is it an impartial court, as recently established by the Belgian justice, since the Brussels Court of Appeals found that Lluís Puig, former Minister of the Catalan Government in exile, could not be impartially judged by this Spanish Court. Second, there is evidence that these three Members of the European Parliament are suffering political persecution. This political persecution is based on evidence, such as the judicial obstacles to prevent them from running in the European elections, the presence of up to five Spanish MEPs on the JURI Committee and their public statements on the report before, during, and after the vote; the inclusion of wrong charges in the report of Clara Ponsatí; or the leaking of the report before the vote to a far-right newspaper in Spain.
    [Show full text]
  • Promoting Dialogue and Solutions: What European Legislators Think of Turkey
    BThisu proje project Avrupa is co-funded Birliği ve byTü rktheiye European Cumhuriyeti Union tar andafından the Republicnanse edilmektedir of Turkey This project is co-funded by the European Union and the Republic of Turkey Promoting Dialogue and Solutions: What European Legislators Think of Turkey Zerrin Cengiz, Aybars Görgülü, Mehmet Ünlü, Samuel Doveri Vesterbye “This document is produced with financial support of the EU and Republic of Turkey within the framework of the Political Criteria Grant Scheme. TESEV (Turkish Economic and Social Studies Foundation) and YFoT (Young Friends of Turkey) are responsible from the content of this document and it can in no way be interpreted as the opinion of the EU and/or Republic of Turkey.” Turkish Economic and Turkish Economic and Social Studies Foundation Social Studies Foundation Promoting Dialogue and Solutions: What European Legislators Think of Turkey Zerrin Cengiz, Aybars Görgülü, Mehmet Ünlü, Samuel Doveri Vesterbye Promoting Dialogue and Solutions: What European Legislators Think of Turkey Mecidiye Mahallesi, Dereboyu Türkiye Ekonomik ve Caddesi No:41 Kat:2-3-4 34347 Sosyal Etüdler Vakf› Ortaköy-İstanbul Turkish Economic and Tel: +90 212 292 89 03 PBX Social Studies Foundation Fax: +90 212 292 90 46 [email protected] www.tesev.org.tr Authors: Design: Myra Zerrin Cengiz Publication Identity Design: Rauf Kösemen Aybars Görgülü Page Layout: Gülderen Rençber Erbaş Mehmet Ünlü Coordination: Engin Doğan Samuel Doveri Vesterbye Printed by: İmak Ofset Basım Yayın San. ve Tic. Ltd. Şti. Atatürk Cad. Göl Sok. No : 1 Yenibosna Bahçelievler/İSTANBUL-TÜRKİYE Tel: 0212 656 49 97 TESEV PUBLICATIONS ISBN 978-605-5332-76-1 Copyright © October 2015 All rights reserved.
    [Show full text]
  • Coalicions Polítiques I Governabilitat Comparada a Catalunya, 1980-2003
    Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres, un estudi de cas Joan Ridao i Martín Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – CompartirIgual 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – CompartirIgual 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- ShareAlike 4.0. Spain License. UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Programa de Doctorat en Ciència Política Bienni 2003-2005 COALICIONS POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT COMPARADA A CATALUNYA (1980-2003) Antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas Text presentat per Joan Ridao i Marrin per a optar al títol de doctor en Ciència Política Director: Prof. Dr. Jordi Matas i Dalmases Barcelona, maig de 2006 4.2. La distribució intracoalicional del poder i dels beneficis La constant negociació política i, sobretot, la distribució de parcelles de poder entre els partits del Govern són els dos principals efectes que generen tots els governs de coalició i que, a Catalunya, també s'ha pogut percebre (vid. ap. 3.2). Una de les primeres negociacions que duen a terme les forces polítiques que decideixen de governar en co alició és la distribució de ministeris o conselleries (Matas, 2000: 114). Com han observat Laver i Schofield (1990: 164-165) «la distribució de payoffs entre membres d'una coalició representa la línia de fons del procés polític [... ] una d'aquelles coses que la Teoria (de coalicions) necessita explicar perquè ens facilita informació sobre la validesa de les assumpcions de cadascuna de les teories que hem construït en primer terme».
    [Show full text]
  • Le Parlement Catalan Choisit Son Président
    A la une / International La première session a lieu en l’absence des leaders indépendantistes Espagne : le Parlement catalan choisit son président L'indép endan tiste Roger Torren t (au centre ), élu présid ent du parle ment. ©D. R. Madrid a rappelé hier que toute décision d’investiture de Carles Puigdemont, exilé à Bruxelles, ne sera pas validée, faisant planer une nouvelle destitution du Parlement régional de Catalogne. Le Parlement régional de Catalogne s’est réuni hier pour la première fois, depuis l’élection du 21 décembre 2017, en l’absence de huit leaders indépendantistes, dont la moitié est en prison et les autres exilés à Bruxelles. Pour cette première séance, la présidence de cette assemblée est revenue à Roger Torrent, 38 ans, député de la Gauche républicaine de Catalogne (ERC), élu par 65 voix contre 56. Le vote blanc des huit élus du groupe Catalunya en Comun, proche de Podemos, a permis l’élection du plus jeune président de toute l’histoire de l’assemblée régionale. D’après les médias locaux, Roger Torrent bénéficie de l’estime des dirigeants catalans emprisonnés, dont Oriol Junqueras et Joaquim Forn. L’élection du nouveau président du Parlement s’est déroulée dans un climat de tension et l’œil attentif de Madrid qui a mis la Catalogne sous tutelle, après l’invalidation par la justice espagnole du référendum d’autodétermination du 1er octobre dernier. Parallèlement aux travaux du Parlement, un rassemblement des militants indépendantistes a eu lieu devant le Parc de la Ciutadella, en soutien aux indépendantistes emprisonnés ou exilés à Bruxelles, dont l’ancien président de la région Carles Puigdemont et contre lequel un mandat d’arrêt a été délivré par les autorités de son pays.
    [Show full text]
  • List of Members of the European Parliament, 2014–2019
    List of members of the European Parliament, 2014–2019 Below is a list of Members of the European Parliament serving in the eighth term (2014–2019). It is sorted by an English perception of surname treating all variations of de/di/do, van/von, Ó/Ní, and so forth as part of the collation key, even if this is not the normal practice in a member's own country. During the 2014–19 term, there are 751 members of parliament divided among the 28 member states. Contents List of members Austria Belgium Bulgaria Croatia Cyprus Czech Republic Denmark Estonia Results of the election: Finland GUE/NGL G-EFA EPP EFDD France S&D ALDE ECR NI Germany Greece Hungary Ireland Italy Latvia Lithuania Luxembourg Malta Netherlands Poland Portugal Romania Slovakia Slovenia Spain Sweden United Kingdom Members of the European Parliament who are also citizen of a non-EU country Notes See also List of members Austria On the Austrian People's Party list: (EPP Group) On the Freedom Party list: (Non-inscrits, since 15 June 2015 ENF) 1. Othmar Karas 2. Elisabeth Köstinger – until 8 November 1. Harald Vilimsky 2017[1] 2. Franz Obermayr Lukas Mandl – since 30 November 2017 3. Georg Mayer 3. Paul Rübig 4. Barbara Kappel 4. Claudia Schmidt On The Greens – The Green Alternative list: (Greens- 5. Heinz K. Becker EFA) On the Social Democratic Party of Austria list: (S&D) 1. Ulrike Lunacek – until 8 November 2017[3] 1. Eugen Freund Thomas Waitz – since 10 November 2017 2. Evelyn Regner 2. Michel Reimon 3. Jörg Leichtfried – until 23 June 2015[2] 3.
    [Show full text]
  • ERNEST MARAGALL VISITA GAVÀ De Capital Per Als Més Maig, La Teva Participació El 30 D’Abril, La Sala Rics
    PERIÒDIC D’INFORMACIÓ MUNICIPAL Núm. 127, IV època Gavà, 1 de maig de 2014 Unes eleccions decisives En les eleccions europees viva que mai. Però del 25 de maig es dirimeix a banda d’això, ens hi quelcom molt important: juguem molt més: si quin és el model que Europa ha de seguir sent volem per a l’Europa dels un club d’estats, o ha de propers cinc anys. Hi ha ser un espai de ciutadania molt en joc, ja que Europa compartida i participativa. determina les Els catalans polítiques apostem, pre- econòmiques cisament, per i, fi ns ara, amb això: per un el predomini nou país creat de la dreta sota l’impuls neoliberal, la regenerador recepta ha es- dels movi- tat la imposició ments ciuta- Per presentar la candidatura de l’Esquerra pel Dret a Decidir de l’austeritat per als dans, que aparqui l’Estat assalariats i la desaparició obsolet i en creï un de nou de barreres a l’acumulació des de les urnes. El 25 de ERNEST MARAGALL VISITA GAVÀ de capital per als més maig, la teva participació El 30 d’abril, la sala rics. La batalla ideològica és indispensable per fer d’actes del Museu plena entre polítiques de dreta i realitat el canvi. de gom a gom va escoltar esquerra, doncs, és més Participa! amb interès els argu- Andreu Pérez i Lorite ments d’Ernest Maragall Portaveu municipal d’ERC-EV-IxG en favor de la candida- tura de l’Esquerra pel Dret a Decidir de cara a les properes eleccions europees.
    [Show full text]
  • Una Muerte Anunciada
    UNA MUERTE ANUNCIADA https://www.alfdurancorner.com/articulos/una-muerte-anunciada-2.html Focus: Política Fecha: 08/02/2013 La última pirueta del Partit dels Socialistes de Catalunya, en la votación del Parlament sobre “el dret a decidir” (votaron mayoritariamente que no), ha significado la firma del acta de defunción de un partido que nació tras un parto complicado, hecho a toda prisa en 1978, cuando los grupúsculos socialistas que operaban en Catalunya fueron impelidos a unirse bajo la supervisión y sostén de la socialdemocracia europea. Conviene recordar aquí y ahora que hasta la muerte de Franco los militantes socialistas del PSOE en el Estado Español apenas llegaban a 2500. Cabían todos en un teatro de mediano aforo. Se estima que en Catalunya había 100, la mayoría pertenecientes a la UGT; era la que luego se denominó Federación Catalana del PSOE. En Catalunya el único partido que combatió al franquismo fue el PSUC, por eso se hablaba del “partido” y no era necesario ponerle nombre y apellidos. En Catalunya había también otros colectivos de ideario socialista, que se habían constituido tras la guerra civil y operaban en la clandestinidad. El origen estaba en el Moviment Socialista de Catalunya, fundado en 1945 en el exilio, con gente procedente del POUM, del PSUC, de Esquerra Republicana, de la CNT y de la Unió Socialista de Catalunya. Muchos de ellos habían hecho la guerra, tenían una fuerte formación política y eran catalanistas. A finales de los sesenta se escindieron, con la creación de Convergència Socialista de Catalunya (más adelante PSC-Congrés), escorada a la izquierda y dirigida por Joan Reventós, y Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (luego PSC Reagrupament), escorada a la derecha y liderada por Josep Pallach.
    [Show full text]
  • Càtedra Pasqual Maragall D’Economia I Territori La Càtedra Pasqual Maragall D’Economia I Territori De La Ub
    CPM # 5 CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL D’ECONOMIA I TERRITORI LA CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL D’ECONOMIA I TERRITORI DE LA UB La Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori, creada per impuls de la Universitat de Barcelona amb el suport econòmic del Banc Santander, és una iniciativa orientada a promoure i impulsar la recerca de qualitat en els camps de l’economia aplicada i de la política pública. La càtedra posa un especial èmfasi en la recerca vinculada als aspectes territorials de l’economia i la política pública. Així ho mostren clarament les recerques finançades i desenvolupades durant els darrers anys, entre les que destaquen els estudis finançats sobre l’eficiència de les diferents formes de gestió dels serveis públics locals, les interrelacions entre les infraestructures i el desenvolupament urbà, i les diverses avaluacions empíriques de polítiques concretes, entre les que destaquen algunes de ben diverses com les polítiques d’immersió lingüística i el seu impacte en el mercat laboral, la interrelació entre la política energètica i medi ambiental i la innovació, i algunes polítiques de mobilitat i transoport. Un altre vessant que s’ha anat consolidant al llarg d’aquest darrer curs, tot seguint l’impuls dels anys anteriors, ha estat l’enfortiment de connexions internacionals, tant a nivell institucional com pel que fa a la col·laboració de recerca. Així, cal destacar la celebració de diverses activitats acadèmiques que han gaudit de la contribució i participació activa d’investigadors internacionals. En concret s’han realitzat dues activitats destacables. Per un costat, un curs organitzat amb la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona sobre mètodes de planificació i avaluació d’infraestructures.
    [Show full text]
  • Which Fiscal Union Should Be Optimal for Europe?
    Which Fiscal Union should be optimal for Europe? December 2015 Policy paper requested by MEP Ernest Maragall i Mira Policy paper 1|FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA / POLICY_PAPER Which Fiscal Union should be optimal for Europe? This paper is the result of the debates celebrated from September to November 2015 by the working group on fiscal union promoted by the FCE, aiming to share the EU debate in Catalonia and to provide arguments for the Greens in the EP. MEP Ernest Maragall, member of the Greens/EFA group, has supervised the works December 2015 Policy paper requested by MEP Ernest Maragall i Mira 2|FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA / POLICY_PAPER Index 1. Executive summary 2. The monetary union 3. EU aggregate demand 4. MS’ Fiscal policies 5. EU budget and tools 6. Fiscal union: for what? 7. New balance of competences 8. Conclusions Authors of the report&FCE Policy briefings 3|FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA / POLICY_PAPER 1. Executive summary A common currency area supposes a full open field where the efforts made in one place can see the benefits in another place; therefore, reduce instead of increase public investment can be seen by some national governments as the winning strategy. And a loss for all strategy if the investment reduction is generalised, as it is presently the case in the EU. Similarly, by the income side, lowering taxes can attract more companies and increase fiscal incomes in a given country by reducing others’ incomes, as we’ve seen in the recent years with low tax strategies in, among others, Ireland or Luxemburg. Fiscal sovereignty in a common currency can easily be a race-to-the- bottom, both from the incomes and the expense side.
    [Show full text]
  • Cataluña Consuma La Secesión Lingüística Con Su Ley Educativa Esquerra Se Jacta De Que Con La Ley De Educación Aprobada Ayer «Se Construye El Estado Catalán»
    Ɂ Las leyes inútiles debilitan a las necesarias (Montesquieu) Ɂ JUEVES 2 EDICIÓN: MADRID DE JULIO DE 2009 Precio: 1,10 € Año XXI. Con película: Número: 7.136 6,90 € más Con Orgullo y Prejuicio: P 0,50 € más EL MUNDOwww.elmundo.es Benzema meterá los goles del Madrid; el Barça, a por Villa / Página 48 DOMÈNEC UMBERT El socialista sumiso. El president de la Genera- entre el PSC y los nacionalistas que ha propiciado la Ley se en las dos fotografías, Mas llegó antes al lugar donde litat, José Montilla, escenificó ayer con el jefe de la oposi- de Educación. Poco antes de su aprobación, ambos se fo- iban a ser fotografiados y señaló a Montilla el punto exac- ción en Cataluña y presidente de CiU, Artur Mas, la unidad tografiaron en el Palau de la Generalitat. Como puede ver- to donde debía ponerse para inmortalizar el momento. Cataluña consuma la secesión lingüística con su ley educativa Esquerra se jacta de que con la Ley de Educación aprobada ayer «se construye el Estado catalán» Zapatero exhibe D. G. SASTRE / B. PARRA / Barcelona horas a la semana. El castellano se El Parlament aprobó ayer la prime- quedará en dos: una por debajo de a un Patxi López ra Ley de Educación de Cataluña la lengua extranjera. El diputado de (LEC). La norma blinda el modelo Esquerra Josep Maria Freixanet co- que ‘comparte el de inmersión lingüística en catalán, rroboró durante la sesión plenaria impide a los padres decidir que sus que éste era un postulado vital pa- futuro de España’ hijos estudien en español y deja a ra avanzar en su objetivo de «cons- la Generalitat libertad para decidir truir el Estado catalán».El conseje- Comparece por primera vez los planes de estudio.
    [Show full text]
  • Sijstermans2019.Pdf (3.020Mb)
    This thesis has been submitted in fulfilment of the requirements for a postgraduate degree (e.g. PhD, MPhil, DClinPsychol) at the University of Edinburgh. Please note the following terms and conditions of use: This work is protected by copyright and other intellectual property rights, which are retained by the thesis author, unless otherwise stated. A copy can be downloaded for personal non-commercial research or study, without prior permission or charge. This thesis cannot be reproduced or quoted extensively from without first obtaining permission in writing from the author. The content must not be changed in any way or sold commercially in any format or medium without the formal permission of the author. When referring to this work, full bibliographic details including the author, title, awarding institution and date of the thesis must be given. 1 Political Party Learning in the European Free Alliance: Inspiration and Information in the (Trans)Nationalist Family Judith Sijstermans PhD in Politics University of Edinburgh 2019 2 Declaration I declare that this thesis was composed by myself, Judith Sijstermans, and that the work contained herein is my own except where explicitly stated otherwise in the text. I declare that this work has not been submitted for any other degree or professional qualification. Judith Sijstermans 26 February 2019 Edinburgh, Scotland 3 Table of Contents Acknowledgements……………………………………………………………….6 Abstract…………………………………………………………………………......7 Lay Summary……………………………………………………………………….9 Introduction……………………………………………………………………….11
    [Show full text]
  • Per La Ruptura Dels Blocs
    EL DEBAT DINS L’INDEPENDENTISME Per la ruptura dels blocs Roger Palà Mobilització unitària de les forces sobiranistes davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona. A primera línia de la manifestació s'hi pot observar un ampli ventall de sensibilitats sobiranistes, des de Gerardo Pisarello i Jaume Asens fins a Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont o Artur Mas, entre d'altres. Il·lustració: César Cromit Des de l’any 2012, la dinàmica del procés sobiranista s’ha traduït en la configuració de dos blocs diferenciats al Parlament de Catalunya: el que formen els partits independentistes (Junts per Catalunya, ERC i la CUP) i els dels partits contraris a la independència (Ciutadans, PSC i el PP). Entremig dels dos espais hi ha Catalunya en Comú, partidaris del dret a decidir però amb sensibilitats diverses pel que fa a la independència. La política catalana dels últims deu anys ha girat de forma pràcticament exclusiva sobre la dinàmica dels blocs. L’aliança de govern entre ERC i JxCAT (amb el concurs ocasional de la CUP), amb el punt culminant del referèndum de l’1 d’Octubre i la declaració unilateral d’independència frustrada del 27-O, han consolidat aquest fenomen. Al llarg dels últims vuit anys no hi ha hagut aliances parlamentàries substancials entre partits de diferents blocs. La dinàmica s’ha traslladat més enllà del Parlament i de la política institucional estricta. El debat en l’opinió pública, les xarxes socials i els mitjans de comunicació ha estat impregnat de forma substancial per la dinàmica dels blocs. Tots els grans temes de país s’han entès i debatut en clau de blocs.
    [Show full text]