Perroflauta» Colau La Lògica És Respectar El Més Votat, Sobretot Quan Les Alternatives No Són Coherents I En Campanya S'han Titllat D'impossibles
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
El despertador | Redacció | Actualitzat el 28/05/2019 a les 06:00 El botifler Junqueras i la «perroflauta» Colau La lògica és respectar el més votat, sobretot quan les alternatives no són coherents i en campanya s'han titllat d'impossibles. Avui també són notícia els mapes, els consells i les diputacions, el debat dels perdedors del 26-M, les samarretes de Maragall, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i Tísner La nit electoral ens ha deixat un panorama inestable i fragmentat. Els pactes no són fàcils i tothom intenta fer les lectures i propostes que més l'afavoreixen. Fins i tot a risc de posar en dubte la seva coherència. Els que eren més crítics amb Oriol Junqueras i ERC i la seva estratègia - validada a les urnes a les espanyoles primer i a les municipals després- de "ser-ne més" o "eixamplar la base" des de la pluralitat de l'independentisme, ara compten els vots al seu partit com a vot independentista del morro fort. A les xarxes i en altres tribunes d'opinió li'n negaven la condició sense ruboritzar-se o blasmaven la trajectòria d'Ernest Maragall com si en lamentessin l'evolució. I els que s'han fet un tip de criticar la fins ara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, titllant-la d'antisistema i populista ara voldrien que entrés al joc d'una tèrbola maniobra de despatxos per apartar el vencedor de les eleccions i pactar amb els dos candidats que més bé han representat les elits i els poders de la ciutat en la campanya: Jaume Collboni i Manuel Valls. La lògica és respectar la llista més votada, sobretot quan les alternatives no tenen cap coherència ideològica i en campanya s'han presentat com a impossibles. Ahir hi va haver nervis, a tot arreu. Maragall i Colau obrien joc proposant pactes que saben impossibles. El primer reiterava la seva aposta per un acord que incorporés els comuns i JxCat (https://www.naciodigital.cat/noticia/180828/maragall/esten/ma/comuns/jxcat/explorar/alianca/gov ern?rlc=p1) (que sí que sembla que es podria produir a Lleida i, tal vegada, a Sabadell i a Tarragona) i la segona per un govern d'esquerres amb el PSC (https://www.naciodigital.cat/noticia/180863/colau/exigeix/maragall/incloure/psc/negociacions?rlc= p1) , que no ha renegat de les seves posicions unionistes dures que el van dur a avalar el 155. Les dues fórmules són inviables, i tots els actors ho saben. El dubte és si un pacte ERC-JxCat, que només comptaria amb 15 escons dels 41 del ple, encendria encara més alarmes i quina reacció provocaria en Colau. La pressió de l'establishment català i dels poders fàctics de Madrid per barrar el pas a Maragall -que potser sí que feia més por que Colau- pot ser aprofitada per la líder dels comuns per treure'n rèdit, fins i tot en forma d'una alcaldia compartida. No s'ha fet mai a Barcelona però algunes veus ho justifiquen per l'ajustat dels resultats. Als comuns són majoria els que no volen saber-ne res de pactar amb Valls -encara que trenqui amb Cs pels pactes que vindran amb Vox- i el que representa. Sobre els acords us aconsello la crònica (https://www.naciodigital.cat/noticia/180842/maragall/colau/enroquen/amb/aliances/impossibles/ab ans/negociar) de Joan Serra Carné i Sara González. Us aconsello també les opinions de Carles Bellsolà https://www.naciodigital.cat/opinio/19703/imatge/simbolica/numeros( ) i de Jaume Barberàhttps://www.naciodigital.cat/opinio/19701/piano/piano/si/arriva/lontano ( ) . Dia de mapes i gràfics. Ahir era dia d'anàlisi de resultats, de sumes i restes per veure que permeten i què no els pactes. Els mapes ens donen informació i ens ajuden a entendre coses. Roger Tugas n'ha preparat uns quants. En aquest podeu consultar (https://www.naciodigital.cat/noticia/180875/mapa/aixi/votat/barcelonins/carrer/carrer) , carrer per carrer, què van votar els barcelonins i en aquest altre qui ha guanyat a cada municipi https://www.naciodigital.cat/noticia/180877/botifler-junqueras-perroflauta-colau Pagina 1 de 3 (https://www.naciodigital.cat/noticia/180753/mapes/jxcat/imposa/376/municipis/erc/343/cs/cap) (espòiler: Ciutadans no guanya en cap). En aquest podeu mesurar el transvasament de vot (https://www.naciodigital.cat/noticia/180839/mapes/vot/dual/independentista/tants/vots/guanya/jxc at/europees/perden/erc/cup) municipal d'ERC i la CUP cap a JxCat a les europees. I aquí quin partit guanya a cada consell comarcal (https://www.naciodigital.cat/noticia/180868/mapa/interactiu/erc/imposa/19/dels/40/consells/comar cals) i com estan repartits els consellers. Aquí podeu consultar (https://www.naciodigital.cat/noticia/180853/erc/pot/fer- se/amb/control/diputacions/catalanes?rlc=p1) com han quedat les diputacions. Als ens supramunicipals, que poden ser moneda de canvi en matèria de pactes, ERC té, com a vencedora de les municipals, una posició preponderant. La gestió del fracàs. Ahir us recordava que la nit té guanyadors i perdedors clars (https://www.naciodigital.cat/noticia/180749/perdedors/guanyadors/rotunds) . Als espais polítics que no surten ben parats de les municipals hi ha remor. Als comuns el projecte està en qüestió (https://www.naciodigital.cat/noticia/180820/4833/vots/obliguen/comuns/refundar-se) -ho explica Joan Serra Carné-, a la CUP s'aboquen a una crisi interna (https://www.naciodigital.cat/noticia/180826/municipals/aboquen/cup/crisi/interna) després de la gestió que es va fer de les espanyoles -Roger Arnau i Aida Morales us en donen els detalls- i la patacada de Vox i l'adeu d'Anglada (https://www.naciodigital.cat/noticia/180871/punxada/rotunda/vox/punt/final/anglada) deixen (per sort) l'extrema dreta òrfena -llegiu l'anàlisi (https://www.naciodigital.cat/noticia/180871/punxada/rotunda/vox/punt/final/anglada) de Xavier Rius-Sant. La situació és més contradictòria a Junts per Catalunya. Carles Puigdemont ha demostrat tenir, com a mínim, vuit vides polítiques (https://www.naciodigital.cat/noticia/180859/vuit/vides/carles/puigdemont) , però els hereus de CDC reculen de forma alarmant al territori. I això impacta la refundació de l'espai, que implica el PDECat, l'estructura de JxCat i també la Crida, fins ara hivernada. Oriol March us explica com està la situació (https://www.naciodigital.cat/noticia/180869/resultats/municipals/enverinen/reorganitzacio/pdecat/j xcat) . Vist i llegit Dallol, a la depressió de Danakil, a Etiòpia. A la majoria el nom no ens diu res, però és un dels llocs més inhòspits del planeta. És un antic fons marí, amb una fondària de fins a 150 metres i temperatures de 50 graus. En aquest desert hi han trobat uns estranys microbis que ens podrien donar pistes de possible vida en altres planetes. Nuño Domínguez ho explica en aquesta informació (https://elpais.com/elpais/2019/05/27/ciencia/1558946204_364974.html?id_externo_rsoc=TW_CM _MAT) a El País. El passadís Fins ara la tradició de les nits electorals era tenir el cava en fresc si es preveia un bon resultat. Els temps canvien, les dutxes de cava estan mal vistes si no ets Joan Laporta i s'imposen altres tendències. A la campanya el Polònia va fer, amb Maragall de protagonista, (https://twitter.com/poloniatv3/status/1129126771490734081) una versió del reggaeton dels comuns sobre Colau (https://www.naciodigital.cat/noticia/179146/run- run/al/reggaeton/colau/torna/tenir/banda/sonora/campanya) . Com no podia ser, el tema havia de ser protagonista a la nit electoral d'ERC a l'Estació del Nord de Barcelona. Quan es va confirmar la victòria van començar a aparèixer samarretes de "Maragall is in da house". Veurem si s'hi pot quedar com a alcalde. https://www.naciodigital.cat/noticia/180877/botifler-junqueras-perroflauta-colau Pagina 2 de 3 L'efemèride Tal dia com avui de l'any 1964 es fundava l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), el moviment d'alliberament nacional palestí considerat per Nacions Unides com l'únic representant legítim del poble palestí. Va ser fundada per la Lliga Àrab i amb un fort suport d'Egipte i tenia com a objectiu la destrucció de l'estat d'Israel. Amb el pas del temps, les seves posicions van anar evolucionant i es va mostrar partidària de crear un estat palestí. El 1993 va reconèixer el d'Israel i aquest país els va acceptar com a interlocutors per intentar, per ara sense èxit, acords de pau. L'OAP, que defensa posicions progressistes, ha estat acusada de corrupció i ha competit amb els integristes religiosos de Hamàs, especialment implantats a la franja de Gaza. Iàsir Arafat és el líder històric de l'OAP i va presidir-ne el Comitè Central entre 1969 i 2004. Quan va morir Mahmud Abbas va esdevenir el nou President de l'Estat de Palestina. El Front per l'Alliberament de Palestina és crític amb l'OAP. L'aniversari El 28 de maig de l'any 1912 naixia a Barcelona Avel·lí Artís-Gener, Tísner, periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català. Tot això i, a més, un personatge popular (també pel seu ull tapat), independentista i d'esquerres que es va haver d'exiliar a Mèxic després de la guerra. Durant la segona república va fer de periodista i ninotaire per als principals diaris en català. Tísner torna a Catalunya a mitjans dels 60 i es va fer un forat col·laborant en diversos mitjans i traduint literatura en castellà. Es va implicar de valent a Nacionalistes d'Esquerres i va acabar entrant a militar a ERC.