EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'esquerra INDEPENDENTISTA Publicació D’EndavantOSAN: La Barraqueta C
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ENDAVANT OSAN endavant.org EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA PublicaciÓ d’EndavantOSAN: La Barraqueta C. Tordera, 30 (08012 Barcelona) RacÓ de la Corbella C. Maldonado, 46 (46001 ValÈncia) Ateneu Popular de Palma C. MissiÓ, 19 (07011 Palma) Contacte: [email protected] 1 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA El procÉs sobiranista i l'esquerra independentista Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista 3 D'on ve l'actual procÉs sobiranista? 4 Quines sÓn les caracterÍstiques de l'independentisme majoritari avui en dia? 7 El paper de les elits econÒmiques 9 Perspectives de canvi social 12 El procÉs sobiranista i els PaÏsos Catalans 14 Objectius, etapes i lÍnies d'actuaciÓ en els propers mesos 17 endavant.org 2 Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista L'objectiu final de l'esquerra independentista És la independÈncia, el socialisme i el feminisme als PaÏsos Catalans. És a dir, la constituciÓ d'un estat independent que englobi el conjunt de la naciÓ catalana i la construcciÓ d'una societat socialista i fe minista. Qualsevol actuaciÓ polÍtica, des de la intervenciÓ en una lluita conjuntural fins a les estratÈgies polÍtiques nacionals o territorials, ha d'anar encaminada a l'acumulaciÓ de forces per a poder assolir aquest objectiu final que És la raÓ de ser del nostre moviment. Per tant, la mobilitzaciÓ independentista que actualment viu el Principat de Catalu nya, tambÉ cal que la inserim en aquesta mateixa lÒgica d'analitzarla i intervenirhi polÍticament amb l'objectiu d'acumular forces i avanÇar cap a la consecuciÓ del nos tre projecte polÍtic. Cal desterrar de les nostres anÀlisis polÍtiques els plantejaments que tendeixen a distingir entre objectius pragmÀtics i objectius utÒpics, i que acaben a la prÀctica establint els primers com a objectius reals del moviment. Plantejar que la independÈncia de Catalunya en el marc d'un projecte polÍtic socio liberal És l'objectiu mÉs possible a hores d'ara, i com a conseqÜÈncia d'aixÒ, pos posar els objectius de l'esquerra independentista per a un futur llunyÀ, És una errada estratÈgica greu. A la prÀctica, aixÒ acaba situant la independÈncia de Cata lunya com l'objectiu real i els objectius de l'esquerra independentista acaben carac teritzats com a mÍtics i per tant, fora de la polÍtica real. AllÒ que ens cal És intervenir en l'actual conjuntura del procÉs sobiranista no amb l'objectiu de fer de coartada als projectes regionalistes o socioliberals, sinÓ amb l'objectiu de fer avanÇar els nostres plantejaments d'independÈncia, socialisme i fe minisme per a tots els PaÏsos Catalans. Des d'Endavant OSAN creiem que És possible engegar una estratÈgia polÍtica que treballi de manera decidida en la conjuntura del procÉs sobiranista i que alhora tre balli en altres conjuntures arreu dels PaÏsos Catalans mantenint els objectius d'in dependÈncia, socialisme i feminisme. 3 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA D'on ve l'actual procÉs sobiranista? Establir les causes d'aquesta mobilitzaciÓ polÍtica portaria a una anÀlisi forÇa com plexa i espaiada en el temps. Tot i aixÍ, determinar aquestes causes ha estat un dels cavalls de batalla per dominar el relat propagandÍstic a favor d'un o altre projecte polÍtic. Per tant, És important que des de l'esquerra independentista aportem ele ments per aquest debat, des de l'honestedat intel∙lectual perÒ tambÉ des de la fer mesa en la defensa dels nostres postulats, tot i que aquests puguin topar amb els postulats actualment hegemÒnics. Detectem tres grans elements que podem situar com a origen d'aquest procÉs polÍ tic: la crisi del rÈgim de 1978, el canvi de cultura polÍtica dels darrers 15 anys i la crisi econÒmica. La crisi del rÈgim de 1978 El rÈgim de 1978 es va bastir sobre un pacte entre les diferents elits, tant del rÈgim com de l'oposiciÓ, que es va poder vendre a una majoria social com a beneficiÓs. Aquest procÉs histÒric, conegut com a transiciÓ, ha acabat essent qÜestionat fins i tot per alguns dels sectors polÍtics i socials que en van ser protagonistes. Amb tot, la transiciÓ espanyola És la que ha determinat els darrers 40 anys de vida polÍtica a la majoria dels PaÏsos Catalans. El pacte es basava en deixar intacte el poder econÒmic i funcionarial provinent del franquisme a canvi de permetre una participaciÓ en el sistema de les principals for ces de l'oposiciÓ, a travÉs d'una democrÀcia parlamentÀria liberal a l'Ús a Occident. Amb aquest pacte, s'articulava una descentralitzaciÓ administrativa que permetria Àrees de poder a les elits territorials i seria un espai on donar sortida a les reivindi cacions nacionals. endavant.org 4 Aquest pacte aconsegueix un cert consens social tambÉ entre les bases antifran quistes majoritÀries als PaÏsos Catalans, presentantse com la possibilitat de re prendre el fil democrÀtic de la Segona RepÚblica sota la forma d'una monarquia constitucional. Llibertats polÍtiques, justÍcia social i drets de les nacionalitats. En el moment en que es va contrastant que aquests tres pilars tenen uns lÍmits que no permeten el progrÉs social tal com una majoria se l'ha imaginat, És quan el rÈgim va entrant en crisi. Unes llibertats polÍtiques segrestades per una partitocrÀcia on ni l'alternanÇa significa cap canvi. Un procÉs de despossessiÓ que compta amb la in capacitat o la complicitat de les estructures polÍtiques per a revertirlo. Uns drets de les nacionalitats que sÓn objecte d'un procÉs de recentralitzaciÓ i limitaciÓ. El canvi de cultura polÍtica dels darrers 15 anys A mesura que el rÈgim de 1978 comenÇava a donar mostres dels seus lÍmits, i que noves generacions s'incorporaven a l'acciÓ polÍtica i social, es va anar produint un canvi en la cultura polÍtica d'alguns sectors de l'esquerra dels PaÏsos Catalans. Diferents lluites socials, ecologistes, de gÈnere i culturals van anar amalgamantse generant una consciÈncia de necessitat de canvi global i en profunditat. Un canvi que es podria concretar en la necessitat de construir un paÍs nou i lliure. Tot aquest moviment, allunyat dels espais centrals de la societat catalana, va anar teixint una densa xarxa organitzativa, amb una gran extensiÓ territorial, que en una dÈcada ha socialitzat polÍticament desenes de milers de persones. La crisi econÒmica Tot i que la retallada de drets dels treballadors i els mecanismes que han aprofundit el procÉs de despossessiÓ ja venien de lluny, l'efecte directe i devastador d'aquests no s'ha viscut generalitzadament fins a l'esclat de la crisi econÒmica el 2008. AixÒ ha suposat que una part de la poblaciÓ hagi pres consciÈncia de la necessitat d'un canvi de sistema, i per tant, de la superaciÓ del capitalisme. TambÉ una part encara mÉs Àmplia considera que cal un canvi en profunditat del rÈgim polÍtic. AixÍ mateix, aquesta crisi ha fet sentir de manera generalitzada sobre la prÒpia vida de les classes populars una acusada depauperaciÓ. Alhora, altres sectors interme 5 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA dis no directament afectats per la duresa de la crisi han vist com la societat inclusiva de la qual feien bandera s'ha esvaÏt i estÀ patint un procÉs de divergÈncia entre els mÉs rics i les classes populars. La crisi econÒmica no És la causa ni de l'expansiÓ de la consciÈncia independentista ni del procÉs de presa de consciÈncia de la necessitat d'un canvi social. Aquests fets tenen la seva causa primerament en l'existÈncia d'una opressiÓ nacional i social contra el poble treballador catalÀ, i de manera mÉs propera en un fil roig que con necta generaciÓ rere generaciÓ i que des de 1996 ha trobat una formulaciÓ en una nova cultura polÍtica. La crisi econÒmica que estem vivint ha actuat com a catalitza dor d'aquests elements. El tomb de 2012 El creixent descontentament social, el descrÈdit del rÈgim de 1978 en la seva totali tat estat i autonomia i l'expansiÓ dels partidaris de la independÈncia contrasten el 2012 amb l'acorralament que viuen les elits del Principat. Creixents protestes socials que desemboquen en una vaga general el 29 de marÇ en que els sindicats oficials sÓn absolutament desbordats i la repressiÓ policial fa un salt qualitatiu. Una CiU amb una part de la base social que cada vegada mÉs s'estÀ sumant a la idea de la independÈncia. Un estat central amb majoria absoluta del PP disposat a abordar la seva profunda crisi amb mÀ dura i iniciant un procÉs d'inter venciÓ de les autonomies. Hi ha un relat oficial que pretÉn explicar l'actual procÉs polÍtic com una derivada de la sentÈncia del Tribunal Constitucional contra l'estatut d'autonomia el 2010. Aquest relat ve a dir que davant la incapacitat del govern central d'accedir a desenvolupar l'autonomia, s'han hagut de reconvertir en sobiranistes. És el relat dels opinadors i polÍtics de torn, que el que pretÉn És legitimar la seva actuaciÓ i les seves posicions des de fa 30 anys en aquest moment polÍtic canviant. És, perÒ, un relat fals. La realitat És que el tomb en el discurs polÍtic es produeix l'estiu de 2012, quan l'es tat central ja no dissimula que pretÉn intervenir diverses autonomies a la tardor i quan les cotes de popularitat de CiU es troben en els seus moments mÉs baixos. La mobilitzaciÓ massiva de l'Onze de Setembre fa decidir a CiU a posarse al capda vant de la pancarta per tal d'evitar que la protesta li passi pel damunt. endavant.org 6 Quines sÓn les caracterÍstiques de l'independentisme majori tari avui en dia? És un moviment socialment ampli, que abraÇa des d'una part de la classe treballa dora fins a sectors de la petita i mitjana burgesia.