DOCSLIB.ORG

EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'esquerra INDEPENDENTISTA Publicació D’Endavant­OSAN: La Barraqueta C

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'esquerra INDEPENDENTISTA Publicació D’Endavant­OSAN: La Barraqueta C ENDAVANT OSAN endavant.org EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA PublicaciÓ d’Endavant­OSAN: La Barraqueta C. Tordera, 30 (08012 Barcelona) RacÓ de la Corbella C. Maldonado, 46 (46001 ValÈncia) Ateneu Popular de Palma C. MissiÓ, 19 (07011 Palma) Contacte: [email protected] 1 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA El procÉs sobiranista i l'esquerra independentista Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista 3 D'on ve l'actual procÉs sobiranista? 4 Quines sÓn les caracterÍstiques de l'independentisme majoritari avui en dia? 7 El paper de les elits econÒmiques 9 Perspectives de canvi social 12 El procÉs sobiranista i els PaÏsos Catalans 14 Objectius, etapes i lÍnies d'actuaciÓ en els propers mesos 17 endavant.org 2 Els objectius fonamentals de l'esquerra independentista L'objectiu final de l'esquerra independentista És la independÈncia, el socialisme i el feminisme als PaÏsos Catalans. És a dir, la constituciÓ d'un estat independent que englobi el conjunt de la naciÓ catalana i la construcciÓ d'una societat socialista i fe­ minista. Qualsevol actuaciÓ polÍtica, des de la intervenciÓ en una lluita conjuntural fins a les estratÈgies polÍtiques ­nacionals o territorials­, ha d'anar encaminada a l'acumulaciÓ de forces per a poder assolir aquest objectiu final que És la raÓ de ser del nostre moviment. Per tant, la mobilitzaciÓ independentista que actualment viu el Principat de Catalu­ nya, tambÉ cal que la inserim en aquesta mateixa lÒgica d'analitzar­la i intervenir­hi polÍticament amb l'objectiu d'acumular forces i avanÇar cap a la consecuciÓ del nos­ tre projecte polÍtic. Cal desterrar de les nostres anÀlisis polÍtiques els plantejaments que tendeixen a distingir entre objectius pragmÀtics i objectius utÒpics, i que acaben a la prÀctica establint els primers com a objectius reals del moviment. Plantejar que la independÈncia de Catalunya ­en el marc d'un projecte polÍtic socio­ liberal­ És l'objectiu mÉs possible a hores d'ara, i com a conseqÜÈncia d'aixÒ, pos­ posar els objectius de l'esquerra independentista per a un futur llunyÀ, És una errada estratÈgica greu. A la prÀctica, aixÒ acaba situant la independÈncia de Cata­ lunya com l'objectiu real i els objectius de l'esquerra independentista acaben carac­ teritzats com a mÍtics ­i per tant, fora de la polÍtica real­. AllÒ que ens cal És intervenir en l'actual conjuntura del procÉs sobiranista no amb l'objectiu de fer de coartada als projectes regionalistes o socioliberals, sinÓ amb l'objectiu de fer avanÇar els nostres plantejaments d'independÈncia, socialisme i fe­ minisme per a tots els PaÏsos Catalans. Des d'Endavant OSAN creiem que És possible engegar una estratÈgia polÍtica que treballi de manera decidida en la conjuntura del procÉs sobiranista i que alhora tre­ balli en altres conjuntures arreu dels PaÏsos Catalans mantenint els objectius d'in­ dependÈncia, socialisme i feminisme. 3 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA D'on ve l'actual procÉs sobiranista? Establir les causes d'aquesta mobilitzaciÓ polÍtica portaria a una anÀlisi forÇa com­ plexa i espaiada en el temps. Tot i aixÍ, determinar aquestes causes ha estat un dels cavalls de batalla per dominar el relat propagandÍstic a favor d'un o altre projecte polÍtic. Per tant, És important que des de l'esquerra independentista aportem ele­ ments per aquest debat, des de l'honestedat intel∙lectual perÒ tambÉ des de la fer­ mesa en la defensa dels nostres postulats, tot i que aquests puguin topar amb els postulats actualment hegemÒnics. Detectem tres grans elements que podem situar com a origen d'aquest procÉs polÍ­ tic: la crisi del rÈgim de 1978, el canvi de cultura polÍtica dels darrers 15 anys i la crisi econÒmica. La crisi del rÈgim de 1978 El rÈgim de 1978 es va bastir sobre un pacte entre les diferents elits, tant del rÈgim com de l'oposiciÓ, que es va poder vendre a una majoria social com a beneficiÓs. Aquest procÉs histÒric, conegut com a transiciÓ, ha acabat essent qÜestionat fins i tot per alguns dels sectors polÍtics i socials que en van ser protagonistes. Amb tot, la transiciÓ espanyola És la que ha determinat els darrers 40 anys de vida polÍtica a la majoria dels PaÏsos Catalans. El pacte es basava en deixar intacte el poder econÒmic i funcionarial provinent del franquisme a canvi de permetre una participaciÓ en el sistema de les principals for­ ces de l'oposiciÓ, a travÉs d'una democrÀcia parlamentÀria liberal a l'Ús a Occident. Amb aquest pacte, s'articulava una descentralitzaciÓ administrativa que permetria Àrees de poder a les elits territorials i seria un espai on donar sortida a les reivindi­ cacions nacionals. endavant.org 4 Aquest pacte aconsegueix un cert consens social tambÉ entre les bases antifran­ quistes ­majoritÀries als PaÏsos Catalans­, presentant­se com la possibilitat de re­ prendre el fil democrÀtic de la Segona RepÚblica sota la forma d'una monarquia constitucional. Llibertats polÍtiques, justÍcia social i drets de les nacionalitats. En el moment en que es va contrastant que aquests tres pilars tenen uns lÍmits que no permeten el progrÉs social tal com una majoria se l'ha imaginat, És quan el rÈgim va entrant en crisi. Unes llibertats polÍtiques segrestades per una partitocrÀcia on ni l'alternanÇa significa cap canvi. Un procÉs de despossessiÓ que compta amb la in­ capacitat o la complicitat de les estructures polÍtiques per a revertir­lo. Uns drets de les nacionalitats que sÓn objecte d'un procÉs de recentralitzaciÓ i limitaciÓ. El canvi de cultura polÍtica dels darrers 15 anys A mesura que el rÈgim de 1978 comenÇava a donar mostres dels seus lÍmits, i que noves generacions s'incorporaven a l'acciÓ polÍtica i social, es va anar produint un canvi en la cultura polÍtica d'alguns sectors de l'esquerra dels PaÏsos Catalans. Diferents lluites socials, ecologistes, de gÈnere i culturals van anar amalgamant­se generant una consciÈncia de necessitat de canvi global i en profunditat. Un canvi que es podria concretar en la necessitat de construir un paÍs nou i lliure. Tot aquest moviment, allunyat dels espais centrals de la societat catalana, va anar teixint una densa xarxa organitzativa, amb una gran extensiÓ territorial, que en una dÈcada ha socialitzat polÍticament desenes de milers de persones. La crisi econÒmica Tot i que la retallada de drets dels treballadors i els mecanismes que han aprofundit el procÉs de despossessiÓ ja venien de lluny, l'efecte directe i devastador d'aquests no s'ha viscut generalitzadament fins a l'esclat de la crisi econÒmica el 2008. AixÒ ha suposat que una part de la poblaciÓ hagi pres consciÈncia de la necessitat d'un canvi de sistema, i per tant, de la superaciÓ del capitalisme. TambÉ una part encara mÉs Àmplia considera que cal un canvi en profunditat del rÈgim polÍtic. AixÍ mateix, aquesta crisi ha fet sentir de manera generalitzada sobre la prÒpia vida de les classes populars una acusada depauperaciÓ. Alhora, altres sectors interme­ 5 EL PROCÉS SOBIRANISTA I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA dis no directament afectats per la duresa de la crisi han vist com la societat inclusiva de la qual feien bandera s'ha esvaÏt i estÀ patint un procÉs de divergÈncia entre els mÉs rics i les classes populars. La crisi econÒmica no És la causa ni de l'expansiÓ de la consciÈncia independentista ni del procÉs de presa de consciÈncia de la necessitat d'un canvi social. Aquests fets tenen la seva causa primerament en l'existÈncia d'una opressiÓ nacional i social contra el poble treballador catalÀ, i de manera mÉs propera en un fil roig que con­ necta generaciÓ rere generaciÓ i que des de 1996 ha trobat una formulaciÓ en una nova cultura polÍtica. La crisi econÒmica que estem vivint ha actuat com a catalitza­ dor d'aquests elements. El tomb de 2012 El creixent descontentament social, el descrÈdit del rÈgim de 1978 en la seva totali­ tat ­estat i autonomia­ i l'expansiÓ dels partidaris de la independÈncia contrasten el 2012 amb l'acorralament que viuen les elits del Principat. Creixents protestes socials que desemboquen en una vaga general el 29 de marÇ en que els sindicats oficials sÓn absolutament desbordats i la repressiÓ policial fa un salt qualitatiu. Una CiU amb una part de la base social que cada vegada mÉs s'estÀ sumant a la idea de la independÈncia. Un estat central amb majoria absoluta del PP disposat a abordar la seva profunda crisi amb mÀ dura i iniciant un procÉs d'inter­ venciÓ de les autonomies. Hi ha un relat oficial que pretÉn explicar l'actual procÉs polÍtic com una derivada de la sentÈncia del Tribunal Constitucional contra l'estatut d'autonomia el 2010. Aquest relat ve a dir que davant la incapacitat del govern central d'accedir a desenvolupar l'autonomia, s'han hagut de reconvertir en sobiranistes. És el relat dels opinadors i polÍtics de torn, que el que pretÉn És legitimar la seva actuaciÓ i les seves posicions des de fa 30 anys en aquest moment polÍtic canviant. És, perÒ, un relat fals. La realitat És que el tomb en el discurs polÍtic es produeix l'estiu de 2012, quan l'es­ tat central ja no dissimula que pretÉn intervenir diverses autonomies a la tardor i quan les cotes de popularitat de CiU es troben en els seus moments mÉs baixos. La mobilitzaciÓ massiva de l'Onze de Setembre fa decidir a CiU a posar­se al capda­ vant de la pancarta per tal d'evitar que la protesta li passi pel damunt. endavant.org 6 Quines sÓn les caracterÍstiques de l'independentisme majori­ tari avui en dia? És un moviment socialment ampli, que abraÇa des d'una part de la classe treballa­ dora fins a sectors de la petita i mitjana burgesia.
Load more

Recommended publications
  • Acts of Dissent Against 'Mass Tourism' in Barcelona[Version 1; Peer
    Open Research Europe Open Research Europe 2021, 1:66 Last updated: 30 SEP 2021 RESEARCH ARTICLE A summer of phobias: media discourses on ‘radical’ acts of dissent against ‘mass tourism’ in Barcelona [version 1; peer review: 2 approved, 1 approved with reservations] Alexander Araya López Department of Linguistics and Comparative Cultural Studies, Ca' Foscari University of Venice, Venezia, Venezia, 30123, Italy v1 First published: 10 Jun 2021, 1:66 Open Peer Review https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Latest published: 10 Jun 2021, 1:66 https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Reviewer Status Invited Reviewers Abstract In the summer of 2017, the young group Arran coordinated a series of 1 2 3 protests in Barcelona and other Spanish cities to denounce the negative effects of global mass tourism. These acts of dissent fueled a version 1 heated public debate in both Spanish and international press, mainly 10 Jun 2021 report report report due to the ‘radical’ tactics employed by the demonstrators. Following the narratives about these protest acts across a diversity of media 1. Freya Higgins-Desbiolles , University of outlets, this article identifies the complex power struggles between the different actors involved in the discussion on the benefits and South Australia, Adelaide, Australia externalities of global mass tourism, offering an extensive analysis of the political uses of the term ‘turismofobia’ (tourismphobia) and a 2. Neil Hughes , University of Nottingham, revisited interpretation of the notion of the ‘protest paradigm’. This Nottingham, UK qualitative analysis was based on more than 700 media texts (including news articles, op eds and editorials) collected through the 3.
    [Show full text]
  • Bulls and Donkeys. National Identity and Symbols in Catalonia and Spain
    9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain 9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 3 The Annual Joan Gili Memorial Lecture Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and 1 Spain In this paper, after an initial discussion about what identity means and how to measure it, I intend to review some studies and events in Spain in which identity issues arise. The conclusion will be reached that identities in Spain, in regard to people’s relationship with Spain itself and with Catalonia, are by no means shared, and the level of both stereotyping and prejudice, on the one hand, and of collective insecurity (even “self-hatred”) on the other, are, I claim, higher than in consolidated nation-states of western Europe, with the partial exceptions of the United Kingdom and Belgium. Let me from the outset say how honoured I am, in having been invited to deliver this paper, to follow in the footsteps of such outstanding Catalan academics as Mercè Ibarz, Antoni Segura, Joan F. Mira, Marta Pessarrodona, Miquel Berga … and those before them. The idea of dedicating what up till then had been the Fundació Congrés de Cultura lectures to the memory of Joan Gili (Barcelona 1907 - Oxford 1998) was an inspiration. Unlike some earlier Memorial lecturers, however, I was fortunate enough to have a special personal relationship with him and, of course, with his wife Elizabeth.
    [Show full text]
  • Legalizing Secession: the Catalan Case
    E-journal promoted by the Campus for Peace, Universitat Oberta de Catalunya http://journal-of-conflictology.uoc.edu ARTICLE Legalizing Secession: The Catalan Case Lluís Pérez and Marc Sanjaume Submitted: July 2013 Accepted: September 2013 Published: November 2013 Abstract In this article we review the main theories of secession from a normative point of view, relating them to the debate on the constitutionalization of secession and the Catalan case in particular. Our conclusion is that secession conflicts are complex because several issues related to justice and democracy are involved. For the Catalan case, we defend the idea of adopting a constitutional or (quasi-)constitutional approach as a peaceful and reasonable way to handle the secessionist debate. This would take into account what authors such as Norman or Sunstein have suggested in their analyses. Liberal democracies are able to consider secession as a way of solving territorial disputes, which need to be approached from a pragmatic and reasonable point of view. Keywords ascriptivism, Catalonia, constitution, independence, plebiscitarianism, Quebec, rationality, reasonableness, remedialism, right to decide, secession, self-determination 1. INTRODUCTION: A systems to explain what, or what should, happen, in hu- man affairs. Toulmin rejects the idea that the challenges of REASONABLE APPROACH our unpredictable societies can be confronted only from TO SECESSION inflexible and abstract theoretical positions; instead, he ar- gues for the need to handle this task with a down-to-earth In his book Return to Reason (2003), Stephen Toulmin reasoned way of thinking, which could take into account described two ways of using human reason. The first is the unavoidable complexity of human societies.
    [Show full text]
  • GOBIERNO DE ESPAÑA Joint Crisis: Spanish Constitutional Crisis (2017) Chaired by Reyna Dixit
    GOBIERNO DE ESPAÑA Joint Crisis: Spanish Constitutional Crisis (2017) Chaired by Reyna Dixit Session XXIII Gobierno de España Joint Crisis: Spanish Constitutional Crisis of 2017 Topic A: Addressing Public Corruption Topic B: Establishing a Unified Spain Committee Overview there has long been a separatist movement within Catalonia, whose calls for an The Kingdom of Spain is a multi- independence referendum grow stronger by faceted nation rich in history and culture. the day. Spain has several linguistic groups, and each In addition to regional tensions, the group holds pride in their unique heritage. Spanish government is infamous for public Although Castilian Spanish is the official corruption. Those among the accused range and most widely-spoken language, other in importance from mayors to top business significant languages include Catalan, leaders to Princess Cristina herself.5 Given Galician, Basque, and Aranese.1 Spain’s already dire economic situation, the Spain has a total of 17 autonomous graft cannot continue to flourish, lest the regions, each with its own rich history, public loses even more confidence in the culture, and even language variation.2 All of institutions of the country. these regions are united under various This committee takes place on classical institutions of Spain: the Catholic October 1, 2017. These issues cannot be Church, the government and Prime postponed, and the committee must Minister, and above all, the Spanish Crown. immediately decide how and when to act to As one notably prolific region of unify the country and restore discipline to its Spain, Catalonia contributes a large portion public institutions. of Spain’s economy and development.3 In Note: This guide will reference events addition to having its own language and that take place after the October 27, 2017, culture, the region also controls its own Catalonian independence referendum to policing force and other general government provide delegates with context.
    [Show full text]
  • El Delito De Sedición Y El Derecho a La Protesta
    THE CRIME OF SEDITION AND THE RIGHT TO PROTEST How the crime of sedition affects the fundamental right of assembly and the freedom to demonstrate The crime of sedition in European Criminal Comparative Law The cooperative Red Jurídica is a law firm based in Madrid. But we are much more than that. We are, first and foremost, people committed to the reality of our environment, seeking social transformation and involved in different causes, asso- ciations and groups. We are citizens, neighbors, daughters, sons, parents, sisters, brothers and friends. Red Jurídica (which means “legal network” in Spanish) is a gathering of people united by our critical involvement in social justice issues and by the critical way we work our craft: by using solidarity and the Law as a means of transforming our reality and understanding the social aspects of our context until we can finally change it for better. The content of this report is the sole responsability of the cooperative Red Jurídica and may not reflect the opinion of the Catalan Government. Authors: Daniel Amelang López, Eric Sanz de Bremond Arnulf and Alejandro Gámez Selma. Published on November, 2020. Design and layout: Pedro López Andradas. Review: Fernando Alonso Martín. Translation into English: Beatriz García Marín, David Amelang López and Daniel Amelang López. Translation into catalán: Montserrat Feliu. Cover photograph: Víctor Serri. Contents 1. PREAMBLE ........................................................................... 5 2. THE SUPREME COURT RULING 459/2019, OF OCTOBER 14TH: THE
    [Show full text]
  • BAB IV KESIMPULAN Carles Puigdemont Resmi Menjabat
    BAB IV KESIMPULAN Carles Puigdemont resmi menjabat sebagai Presiden Katalonia, Carles Puigdemont langsung mengatakan bahwa dalam 18 bulan Katalonia akan melakukan referendum, Carles Puigdemont juga menyatakan keinginan Katalonia untuk merdeka kepada wakil – wakil diplomat yang berada di Barcelona. Upaya diplomasi dilakukan oleh Carles Puigdemont dengan cara mengadakan pertemuan dengan wakil negara lain seperti dari Flanders, Scotlandia dan parlemen Uni Eropa. Upaya diplomasi Carles Puigdemont termasuk dalam paradiplomasi yang bearti proses diplomasi dilakukan oleh “sub-state” karena bagaimanapun, Katalonia masih merupakan bagian dari Spanyol dan tujuan dari diplomasi Carles Puigdemont juga merupakan diplomasi publik untuk merubah persepsi negara lain terhadap proses kemerdekaan Katalonia dari Spanyol. Pemerintahan dan warga Katalonia menginginkan kemerdekaan dari Spanyol karena merasa adanya ketidak adilan dan berbeda dengan Spanyol. Keinginan tersebut dilaksanakan ketika pada masa pemerintahan Carles Puigdemont yang mempunyai afiliasi partai separatis dan berkuasa di parlemen Katalonia. Pada 1 Oktober 2017 Katalonia akhirnya mengadakan referendum mengenai kemerdekaan Katalonia dan hasilnya menunjukkan bahwa 90 persen pemilih mendukung gerakan independen dari Spanyol Carles Puigdemont langsung mendeklarasikan kemerdekaan pada 27 Oktober. Mengetahui hal ini, pemerintah Spanyol pun memberlakukan aturan 67 langsung dengan menerapkan Undang-Undang Pasal 155 dari konstitusi dasar, dan ini merupakan implementasi yang dilakukan pertama kalinya
    [Show full text]
  • Catalan Festival Culture, Identities, and Independentism
    Número 19 (2) Any 2014 pp. 58-78 ISSN: 1696-8298 www.antropologia.cat Catalan Festival Culture, Identities, and Independentism Cultura catalana de la festa, identitats i independentisme REBUT: 13.10.2014 // ACCEPTAT: 06.11.2014 Nina Kammerer * Heller School for Social Policy and Management, Brandeis University Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural Abstract Resum Drawing on anthropological fieldwork based A partir de treball de camp antropològic basat primarily with the giant puppetry troupe of principalment amb la colla gegantera de Girona, Girona, this paper explores identities forged by aquest assaig explora les identitats forjades i and expressed in participation in this form of expressades en la participació en aquesta forma Catalan festival culture and links between de cultura festiva, així com els vincles entre la festival culture and the ongoing independence cultura festiva i el moviment independentista en movement in Catalonia (“the process”). To curs a Catalunya (denominat “el procés”). En assist in the analysis, a distinction is made l’anàlisi es fa una distinció entre la identitat com between identity as lived experience (the a experiència viscuda (el nivell etnogràfic) i la ethnographic level) and identity as analyzed identitat analitzada antropològicament. Les anthropologically. Analytical tools introduced eines analítiques introduïdes inclouen la include the multiciplity and diversity of multiplicitat i la diversitat de les identitats; el identities; the concept of intersectionality, concepte d’interseccionalitat (intersectionality), borrowed from critical race theory and black pres de la teoria crítica de la raça i el feminisme feminism, which posits that multiple identities negre, que postula que les identitats múltiples are mutually constituting; and embodiment, són mútuament constituents; i l’encarnació which points to the existential base of identities.
    [Show full text]
  • Conferència Del President Torra: “El Nostre Moment”
    Conferència del president Torra: “El nostre moment” Barcelona, 4 de setembre de 2018 Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Moltes gràcies per ser avui aquí. Per compartir aquesta estona plegats. En una conferència que he preparat al llarg d’aquestes últimes setmanes, que he tingut l’oportunitat de demanar l’opinió a molta gent i que espero que plantegi un debat al país sobre com encarem el futur de la nostra nació. He intentat dividir aquesta exposició en cinc grans blocs: primer, sobre on som, on crec que ens trobem en aquests moments; com hem arribat fins aquí, què ha passat en aquest país; un tercer bloc, que seria, hi ara què? i amb una sèrie de propostes que espero siguin objecte d’aquest debat ciutadà; un quarts sobre les oportunitats que tenim, que em sembla que tenim al davant, centrades en les victòries internacionals jurídiques i polítiques, amb un sol poble pels drets socials, el calendari que tenim pel davant, les vies d’acció republicana, d’un poble constituent i la causa justa a la independència, i el cinquè serà com guanyarem, en el que m’agradaria centrar-me en paraules com organització, coordinació, preparació, mentalitat de màxima persistència, voluntat de suma, de grans consensos i sobretot fer un clam final a l’esperança. Aquesta conferència no és pas una protesta, sinó una proposta. Perquè Catalunya es troba avui en una cruïlla. Perquè amb presos polítics, exiliats i milers de catalans investigats i processats, l’hora és greu. Perquè la llibertat i la justícia només són vàlides en la veritat. I perquè la veritat ens exigeix determinació, resistència i esperança.
    [Show full text]
  • Diari De Les Idees
    Diari de les idees Núm. 70 Monogràfic Article 155 (23-27 d’octubre 2017) RESUM D‟IDEES Spain‟s government will not give way on Catalonia. The next step may ruin the province or boost the rebel cause Giles Tremlett, ―Catalan separatists prepare for war of attrition against Madrid‖, The Observer, 21 d‘octubre de 2017 The prime minister built his reputation on saving his country from economic disaster, but one region‟s push for independence has forced him into the gamble of his life Sam Jones, ―Mariano Rajoy: Spain‘s ‗safe pair of hands‘ risking it all on Catalonia‖, The Guardian, 21 d‘octubre de 2017 Catalan autonomy suspended over „systematic rebellion‟ as PM Mariano Rajoy seeks Senate approval to remove powers Stephen Burgen, ―Catalonia: Spanish Government to impose direct rule‖, The Guardian, 21 d‘octubre de 2017 Though separatists are asking Europeans for their support, the last thing we need is more Nationalism Natalie Nougayrède, ―The Catalan case is persuasive. But that way lies ruin‖, The Guardian, 20 d‘octubre de 2017 Terror attacks scarcely dent tourist numbers but images of police and rallies around independence poll have taken toll Stephen Burgen, ―Catalonia tourism slumps 15% since referendum violence‖, The Guardian, 20 d‘octubre de 2017 The unexpectedly forceful moves by Mr. Rajoy, made after an emergency cabinet meeting, thrust Spain into uncharted waters. Raphael Minder, ―Spain Will Remove Catalonia Leader, Escalating Secession Crisis‖, The New York Times, 21 d‘octubre de 2017 1 Les rues des villes de la péninsule ibérique voient fleurir les drapeaux espagnols, du jamais-vu.
    [Show full text]
  • L'independentisme Fa Un Pas Endavant «In Extremis»
    Política | | Actualitzat el 09/01/2016 a les 22:19 L'independentisme fa un pas endavant «in extremis» Carles Puigdemont es convertirà aquest diumenge en el 130è president de la Generalitat a poques hores que expiri el termini | Mas assumeix el sacrifici de deixar el Govern per evitar noves eleccions | La CUP es compromet a garantir l'estabilitat, assumeix la dimissió de dos diputats però mantindrà un grup parlamentari amb deu escons | L'acord a Catalunya pot accelerar una gran coalició a nivell espanyol El "fil d'esperança" (http://www.naciodigital.cat/noticia/101114/junts/si/cup/no/tanquen/acord/anc/ja/nom/fil/esperanca) que ahir mantenia el president de l'ANC s'ha convertit, contra tot pronòstic, en un acord in extremis per desbloquejar la investidura. No és la primera vegada ni molt menys que succeïx un fet similar en el procés sobiranista però en aquesta ocasió sí que sembla impossible. Aquest diumenge, al vespre, a poques hores -o minuts- perquè expiri el termini, Carles Puigdemont es convertirà en el 130è president de la Generalitat. A mesura que avançava la jornada anaven transcendint notícies que Junts pel Sí i la CUP estaven acostant posicions. L'acord, després de "no" definitiu dels "cupaires" a Artur Mas, passava indefectiblement per un "pas al costat" de l'actual president en funcions (http://www.naciodigital.cat/noticia/101157/mas/fa/pas/al/costat/sera/expresident) . Al llarg del dia han sonat diversos noms -Muriel Casals i Neus Munté semblaven inicialment els que tenien més opcions- però al migdia ha acabat transcendint el de Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència.
    [Show full text]
  • Discurs De La Segona Sessió Del Ple D'investidura De
    DISCURS DE LA SEGONA SESSIÓ DEL PLE D’INVESTIDURA DE QUIM TORRA Senyores i senyors diputats. MH president Mas, MH president Montilla MH presidenta de Gispert, MH president Benach, MH president Rigol Excma. senyora Conesa. Il·lustríssim senyor Reñé Representants electes al Congrés i al Senat Consellera Borràs Autoritats Senyores i senyors que ens segueixen des de l’hemicicle i des de la resta de sales habilitades, i als que ens segueixen a través dels mitjans de comunicació arreu del país. Benvinguts a la casa de tots i una salutació molt afectuosa als familiars dels presos i dels exiliats. Moltes gràcies per ser-hi sempre i pel vostre coratge. I per descomptat, un record emocionat pels que no poden ser avui aquí. El president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Toni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Dolors Bassa i Meritxell Serret. La presidenta Carme Forcadell. El president del nostre Grup Parlamentari, en Jordi Sánchez. I l'amic enyorat Jordi Cuixart, la secretaria general d’Esquerra, Marta Rovira i l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel. Si em permeten, voldria recordar, en primer lloc, els tres punts bàsics que vaig defensar dissabte: Primer, que el nostre president és Carles Puigdemont. Segon, que serem lleials al mandat del referèndum d'autodeterminació del primer d’octubre: construir un estat independent en forma de República. I tercer, el nostre programa de govern és la cohesió social i la prosperitat econòmica de Catalunya. A continuació, vaig exposar cinc idees bàsiques que marcaran aquesta legislatura: excepcionalitat, provisionalitat, responsabilitat dels membres del Govern, diàleg i vida.
    [Show full text]
  • UNIVERSITY of CALIFORNIA SAN DIEGO Castells In
    UNIVERSITY OF CALIFORNIA SAN DIEGO Castells in the Construction of a Catalan Community: Body, Language, and Identity amidst Catalonia’s National Debate A dissertation submitted in partial satisfaction of the requirements for the degree Doctor of Philosophy in Anthropology by Aida Ribot Bencomo Committee in charge: Professor Kathryn A. Woolard, Chair Professor Jonathan Friedman Professor John Haviland Professor Jeff Haydu Professor Pamela Radcliff 2020 Copyright Aida Ribot Bencomo, 2020 All rights reserved. The dissertation of Aida Ribot Bencomo is approved, and it is acceptable in quality and form for publication on microfilm and electronically: Chair University of California San Diego 2020 iii DEDICATION To Joan and Raúl iv TABLE OF CONTENTS Signature Page . iii Dedication . iv Table of Contents . v List of Figures . viii Acknowledgements . x Vita ............................................. xii Abstract of the Dissertation . xiii Chapter 1 Introduction . 1 1.1 General historical context of castells ................. 9 1.1.1 Casteller early performances . 9 1.1.2 Casteller ‘golden age’: a local phenomenon amidst the Cata- lan industrialization . 13 1.1.3 The casteller decline and the emergence of political Catalanism 18 1.1.4 Early 20th century: casteller decline and the emergence of sardanes as a national symbol . 21 1.1.5 Mid-20th century and current period . 26 1.1.6 Recent casteller ‘boom’ . 32 1.2 Research questions and organization of the dissertation . 37 Chapter 2 Castells, Methodology, and Field Sites . 40 2.1 A closer look at castells ........................ 40 2.1.1 The fundamental and technical aspects of a castell . 40 2.1.2 Organization of casteller practice and its structures .
    [Show full text]