La Veu Sumari Les vegueries Butlletí de Reagrupament Independentista americanes per Xavier Minguet A Catalunya hi ha PÀGINA 2 Els focs de St. Joan i la Barretina d’Or una revolució per Josep-Ramon Soldevila A Catalunya, des de fa uns quants nació, el poble, és qui participa, en anys, ja, hi ha una revolució. primera línia, en el procés. Qui no PÀGINA 3 Davant d’una revolució, hi ha qui hi participa, i per descomptat, qui hi participa i hi ha qui s’hi oposa. s’hi oposa, obstaculitza, boicoteja, Naturalment, també hi ha qui alenteix, no forma part del poble, Joc brut contra s’apunta al wait and see. I també representa la contrarevolució. Qui qui s’amaga i qui juga a amagar el es fa pregar, qui no comprèn o no Catalunya cap sota l’ala o es fa l’estruç. Totes vol comprendre que la revolució tira per Teresa Casals aquestes possibles actituds, podem endavant malgrat que ell o ella no dir que les trobem en qualsevol estigui al capdavant, desenvolupa PÀGINA 4 escenari de transformació política, objectivament, també, un paper de social, econòmica, cultural, etc. contrarevolucionari, malgrat que es Cal dir, però, que els manuals presenti com un revolucionari de Referèndums pactats ortodoxos, les teories pures, sobre pedra picada. el fenomen revolucionari, no tenen Un escull que ha d’evitar la i altres exquisideses gaire utilitat quan s’analitza un revolució catalana que estem per Daniel Roig cas concret. O, en tot cas, han de protagonitzant és que ens perdi restar en segon terme, davant el l’estètica. Vull dir, amb això, que és PÀGINA 5 coneixement concret, la realitat un risc haver de subordinar el ritme empírica del procés revolucionari en del procés revolucionari, que té una concret. I sobretot, de l’anàlisi del fita ineludible a finals de setembre, Referèndum sí o sí subjecte revolucionari i de l’escenari a si aquells que pressumeixen de ser en el qual es porta a terme. molt revolucionaris s’hi apunten o per Pilar Altarriba En el cas nostre, subjecte i escenari no. El revolucionari no se’n diu, el estan més que clars. El subjecte revolucionari ho demostra amb fets. PÀGINA 6 és el poble català. I l’escenari és la I qui no ho demostra no ho és, per Catalunya-Principat, sense que això molt que se’n digui. pressuposi que els efectes també La conclusió lògica de tot El català a la justícia s’estenguin a la resta de territoris plegat és que polítics com Mas o per Albert Aragonès històrics que, n’estic convençut, Puigdemont, per exemple, són en rebran les conseqüències, per molt més revolucionaris, ara i aquí, PÀGINA 7 descomptat, positives. que Coscubiela o Franco Rabell, Naturalment, quan es parla de per posar-ne uns referents obvis. poble català, de seguida n’hi ha Comprenc que això pot trencar I més... que qüestionen el concepte per la alguns esquemes de manual seva transversalitat. I certament, ortodox. Però és que els processos el concepte de poble a seques, històrics no són ciència exacta, i La secció habitual de pot ser equívoc. Però, des d’un qui vulgui jugar a determinismes plantejament revolucinari, no ho històrics, que llegeixi Althusser i llibres de Pere Torra és pas: poble són aquells sectors tota la colla, si el tranquil·litza, però que es mobilitzen a favor del canvi, sobretot que es fixi on ha quedat de la revolució. Seria l’equivalent l’esquerra francesa, al concepte de nació que Sieyès va avui en dia. emprar en la revolució francesa. La

Josep Sort President de Reagrupament

NÚMERO 67 • MAIG DE 2017 2 / La Veu La Veu / 3 Les vegueries americanes

“Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la natura i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació”. D’aquesta manera, 241 anys després, podem fer perfectament actuals i extrapola-les al cas català les primeres paraules de la declaració d’independència amb els judicis a l’expresident Penedès, Lleida, Alt Pirineu americana de Thomas Jefferson. Artur Mas, l’exvicepresidenta i Aran, Camp de Tarragona i La declaració parla de drets Ortega, l’exconsellera Rigau Girona. Això sí, si entre els inalienables i entre aquests hi i l’exconseller i Diputat al pares i caps visibles que van ha “la vida, la llibertat i la recerca Congrés Francesc Homs, com fer possible la independència de la felicitat i que per a garantir també amb les declaracions americana hi ha noms com aquests drets s’institueixen entre els al TSJC de la Presidenta del Franklin, Washington, homes els governs, que deriven els Parlament Carme Forcadell i Jefferson, Lewis, Stone, seus poders legítims del consentiment els membres de la mesa, també Huntington, Williams..., els dels governats”. Seguidament estan en molta similitud i nostres noms, entre altres, també parla del nucli de la consonància amb la part de podrien ser Mas, Puigdemont, qüestió, on “sempre que una la declaració americana que Junqueras, Forcadell, Casals, forma de govern es faci destructora parla de l’ordre judicial que Gabriel, Sànchez, Cuixart... d’aquests principis, el poble té el dret ha obstruït l’administració Però no us penseu pas que a reformar-la o abolir-la i instituir de justícia, “oposant-se a les lleis ens tornem a deixar el gran un nou govern que es fonamenti en necessàries per consolidar l’autoritat oblidat. Per a mi, el nostre els esmentats principis, i organitzar dels tribunals, creant jutges que gran oblidat, el nostre John els seus poders en la forma que al seu depenen només de la seva voluntat, Adams, no és altre que en Joan parer oferirà les majors probabilitats per rebre d’ell el nomenament dels Carretero. La descripció del d’aconseguir la seva seguretat i seus llocs de treball i el pagament qual la podem resumir amb felicitat”. dels seus sous, i manant un eixam cèlebre la frase d’en Piqué, És que no hi pot haver d’oficials per a oprimir el nostre “contigo empezó todo”. paraules més encertades per a poble i empobrir amb les seves “Per tant, els Representants” resumir qualsevol declaració estafes i rapinyes”. de l’Estat Català, “convocats d’independència de qualsevol Si parlem de les similituds en Congrés General... en poble que ha estat oprimit en el administratives i territorials Nom i per l’Autoritat del bon temps. La nostra, la declaració entre els Estats Units Poble d’aquestes” Vegueries, d’independència Catalana, d’Amèrica del 1776 i la “solemnement fem públic hauria d’incorporar també Catalunya del 2017, direm que i declarem: Que aquestes” l’essència actualitzada d’aquests els estats de Massachusetts, Vegueries “Unides són, i han principis, perquè no solament Connecticut, Nova York, de ser per Dret, Estats Lliures i són americans sinó que també New Jersey, Pennsilvània, Independents”. són universals. Virgínia, Carolina del nord Si fem referència al marc i del sud, Geòrgia..., serien jurídic, els esdeveniments les nostres Terres de l’Ebre, actuals que estan succeint Catalunya Central, Barcelona, Xavier Minguet La Veu / 3 Els focs de Sant Joan i la Barretina d’Or

La nit de Sant Joan és una nit molt especial. A mi em porta molt bons records, i també algun desencís. La revetlla, la música, els focs i l’alegria amb què es viu, la fan desitjada i estimada per tothom. Els seus orígens són ancestrals i van molt lligats amb el solstici d’estiu i amb l’adoració del Sol. L’església, omnipresent, la va lligar amb el naixement de Sant Joan Baptista, de la mateixa manera que va lligar el naixement de Jesús amb el solstici d’hivern. Als Països Catalans, i s’ha convertit en un dels congrés, se li encomana des del 1964, hem fets més coneguts que la custòdia de la Barretina desenvolupat una nova en simbolitzen la seva D’Or. Aquesta barretina fòrmula, la de la Flama essència. està representada en un del Canigó. Aquest cim Els precursors de la quadre voluminós fet de mític de la Catalunya Flama del Canigó es van pedra, no és pas d’or, no us Nord i màgic per a tots associar i van crear el preocupeu. els catalans, des del 21 Comitè Internacional dels Enguany, Vic ha passat el de juny del 1964, observa Focs de Sant Joan, amb seu relleu al poble de Bao, un com algú encén una flama a Perpinyà. A la vessant sud municipi de més de 3200 amb una lupa que s’enfoca del Canigó, l’associació que habitants a 10 kms a l’oest al sol i, aquesta flama, es vetlla per la seva promoció de Perpinyà. El dissabte transporta a peu, corrents i divulgació és Tradicat, 13 de maig, vaig tenir i després amb cotxes, amb seu a Vic. Cada any, l’honor de representar a molts pobles d’arreu per aquestes dates, es fa un l’Ajuntament de Vic en el dels països catalans. Congrés dels Focs de Sant traspàs d’aquest símbol a Primer només era una Joan en un poble diferent l’alcalde de Bao. El congrés tradició dels pobles de la cada vegada. va ser molt interessant. Catalunya Nord, però, el L’any passat va ser el També hi ha molts catalans 1966, un vigatà, el senyor primer any en què la irreductibles en aquelles Martí Cassany, president representació del congrés comarques, però estan aleshores de La Unió i la seva organització abandonats de la mà de Excursionista de Vic, es va traspassava les fronteres Déu. Ens queda molta oferir per baixar la flama a dels estats i va ser la feina per fer, també a la l’altra vessant del Canigó i ciutat de Vic l’encarregada Catalunya Nord la va portar fins a la capital de l’organització de d’Osona, on encengué la l’esdeveniment, tot foguera d’aquesta ciutat. commemorant els 50 anys de la gesta de Martí Des d’aleshores, aquest Josep Ramon Cassany. Quan un municipi costum s’ha anat estenent Soldevila arreu dels Països Catalans és el responsable del 4 / La Veu Joc brut contra Catalunya

Sabem, a través de documents escrits i de la transmissió oral que, l’endemà de la gran desfeta de l’any 1714, els catalans i les catalans que havien sobreviscut al gran desastre, van anar a treballar. Vençuts momentàniament però amb la dignitat intacta van suportar durant generacions i generacions greuges sostinguts, menysteniment dels drets nacionals, persecucions per raó de la llengua que parlaven i intents continuats d’assimilació per part dels voluntat de poder decidir es evitar que manifestéssim la diferents governs de l’estat va incrementar notablement nostra voluntat. Han canviat espanyol. i, amb grans dificultats, es tribunals, han mentit, han Al llarg de més de 300 anys va aconseguir posar d’acord fabricat proves falses, han una majoria de catalans partits polítics i societat convertit l’estat en una van conservar, latent, la civil organitzada, que es claveguera i es preparen per determinació per recuperar van aplegar a Barcelona el seguir actuant. Joc brut contra l’autogovern, però Espanya és 10 de juliol de 2010 amb Catalunya. un estat incapaç de compartir el lema «Som una nació, Menys de mig any perquè el poder. Al llarg de la història nosaltres decidim». Un milió es convoqui el referèndum s’ha definit i ha actuat com de persones al carrer va ser i aquesta vegada sí, estic un bloc monolític, autoritari, l’inici de mobilitzacions, convençuda, que ho impediran dominant i perdedor. L’última votacions populars, actes de totes totes. I haurem de gran decepció per als catalans massius, determinació del sortir al carrer i, segurament, va ser la mutilació de l’últim govern per donar compliment quedar-nos-hi perquè no hem Estatut aprovat pel Parlament a la voluntat d’un percentatge arribat fins aquí per abaixar de Catalunya, primer a les molt alt de la població els braços i continuar com a Corts espanyoles i, finalment, catalana. súbdits quan tenim dret a ser amputat definitivament per El govern de l’estat amb ciutadans d’un estat que ens la sentència del Tribunal Mariano Rajoy al capdavant protegeixi. Constitucional del 28 de juny i amb la complicitat total El relat de la situació que del 2010, que sentenciava en d’un PSOE mesell i un estem vivint té escrit ja una contra de tots els aspectes PSC amb pèrdua constant bona part del guió, però li significatius per a Catalunya. de militants i sense esma falta el final. Vull creure que Llengua, nació i finançament. nacional s’han refugiat en la els catalans, aquesta vegada Senzillament un escarni per sagrada constitució espanyola sí, serem capaços d’acabar-lo part de l’estat vers Catalunya. per negar el dret al vot amb un final feliç. Aquest va ser el punt sobre una qüestió que sí que d’inflexió. Mai no es va interessa tots els catalans. extingir del tot l’ambició per Per dir sí o per dir no, però arribar a la independència, la importància de la decisió però en aquell moment la Teresa Casals és cabdal. I han fet de tot per La Veu / 5 Referèndums pactats i altres exquisideses

I així que ens trobem resultats electorals, l’arc del resultat a nivell a l’horitzó d’una altra parlamentari espanyol internacional i full de data a marcar en vermell preferirà quedar com ruta compartit en cada al calendari del procés uns campions defensant possible resultat. d’independència de la unitat territorial i El nostre calendari Catalunya: Fixada reunió finalment perdre-la, que és molt ajustat i del nostre president no posar-la a debat. d’oportunitats n’hi ha Puigdemont amb el seu Em fa pensar una hagut moltes per tractar president Rajoy, per mica en el tema de les el tema, però, si realment reprendre les converses pensions, que és una s’ha de definir un marc sobre com establir un qüestió que cap govern viable per a aquest marc per a la celebració no vol abordar, i és com referèndum, podem posar d’un referèndum pactat el joc de les cadires sobre la taula moltes amb l’estat, que és allò de que, quan s’acabarà la qüestions formals, però què el govern espanyol no musica, algú haurà de ser no considero que la vol ni sentir parlar. el dolent que digui a la pregunta admeti gaires Tot sembla indicar població que el sistema de opcions i, en cap cas, es que serà una reunió pensions no és sostenible, pot parlar de majories curta. Cordial, amb bona que uns hauran de pagar diferents de les de cobertura mediàtica, però més i uns altres cobrar qualsevol referèndum: Si totalment infructuosa. encara menys. la majoria de la població I ho dic així perquè no Però bé, anem un cop de Catalunya vol un estat cal fer una anàlisi gaire més a intentar desllorigar independent, això és el acurada de successos i l’operació “diàleg”. que ha de ser. accions polítiques dels Suposo que hi ha un Encara que el resum darrers anys per saber que reducte de revolucionaris d’aquest escrit no és altre amb el govern espanyol irreductibles que, que posar de manifest es pot parlar de tot, no només volen la la poca fe que es pot menys d’allò que no els independència de posar en el resultat de interessa. I la possibilitat Catalunya, sinó que la la reunió per als nostres de pactar la celebració volen com a resultat interessos nacionals, així d’un referèndum d’un estat de màxima mateix vull donar el meu d’autodeterminació és confrontació directa total suport al nostre d’aquelles qüestions que amb l’estat espanyol. president, desitjar-li no abordaran en cap cas. Però a la gran majoria coratge per defensar amb És simple: Només el d’independentistes fermesa el mandat del fet de plantejar-ne la no els passen per poble de Catalunya, que possibilitat posa en dubte alt els avantatges agraïm la seva tenacitat i sobre qui resideix la d’un referèndum esforç. sobirania i, davant aquella pactat: Operativa per Espanya en la qual a la seva celebració utilitzar el sac dels cops sense entrebancs, català ha donat tan bons reconeixement clar Daniel Roig 6 / La Veu Referèndum sí o sí

El que és cert, és que que ens poden portar a anar a la concentració la ciutadania té la clau confusió. Si la pregunta (ANC dixit) de l’Onze de de volta del Procés és complexa, com va ser Setembre d’enguany, Sobiranista. Els polítics, la del 9N, la ciutadania fent una creu gegantina, dins la Generalitat, estan podem pensar que, amb composta de milers i fent la seva feina, els uns diferents matisos, no serà milers de persones, grans posant pals a les rodes, possible una contesta de i joves, dones i homes, els altres anunciant-ho, determini fàcil. Per això davant de la Casa Batlló, en boca del President un sí o un no seria la entre el Passeig de Gràcia Puigdemont, que es farà millor solució. i el carrer d’Aragó, amb el el Referèndum sí o sí i Per altra banda, lema “ EL CANVI ETS TU”. engegant la maquinària tenim gent que parla Perquè som nosaltres, perquè la gent puguem contínuament de la ciutadania, que ens anar a votar quan República Catalana quan mobilitzem cada cop ens ho diguin. Molt es parla d’independència que faci falta, com ho a desgrat de l’ opinió i/o de règim polític. Jo hem fet davant del TSJC, de molts personatges em pregunto, estarà en suport dels càrrecs espanyolistes i del tothom d’acord en una electes imputats, siguin Govern de Madrid, República Parlamentària, Mas, Rigau, Ortega i les seves excuses a com Alemanya, Homs, siguin els que la no legalitat del Croàcia o Finlàndia van imputant de la nostre Referèndum no ?, o en una República Mesa del Parlament, la tenen cabuda en un Presidencialista Presidenta Forcadell, Estat de Dret. Tots els com Montenegro? Simó, Coromines, Nuart i juristes demòcrates Per descomptat que Barrufet... consultats, tant els de rebutgem la Monarquia Ens aniria bé, per dintre del nostre país Constitucional, com consolidar el referèndum, com els de fora, han Anglaterra, sobre tot l’ajut de països amb recalcat la validesa perquè ja hem sofert democràcies consolidades, de voler consultar el prou de temps els com Anglaterra, França o poble, mitjançant un Borbons i sabem de Alemanya, però no ens en referèndum, si volem la seva nul·litat per refiéssim pas. Serà la feina continuar estant dins governar i de la despesa feta pel nostres polítics de l’Estat Espanyol o si que representa. aquests últims anys, arreu volem un Estat Propi. I Tot això seran del món, perquè ens vegin això entra dins les regles, preguntes que s’hauran com un país que pot oferir sens dubte, del que de consultar en un el que ells volen, un alt entenem per democràcia. futur, i serà la gent grau de poder econòmic, Qualsevol dia del recuperat Estat de i que puguin instal·lar-se d’aquests, quan el Catalunya que ho haurà aquí les grans empreses. President Puigdemont de dilucidar. Igual que Que això sigui un feed-back, cregui oportú, ens ha estat el poble que ha tant per a nosaltres com donarà data i pregunta sortit diversos Onze de per als altres països. per fer-ho. Seria bo que Setembre a manifestar- fos una pregunta clara, se, continuarem binària i única, però pressionant perquè tot ens trobarem amb un vagi endavant. I, si és reguitzell de propostes necessari, tornarem a Pilar Altarriba LaLa VeuVeu // 73 El català a la justícia

Ja sabeu que treballo en el són molt preocupants. En màxim mandatari. I cada món de la justícia com a els anys que portem de jutjat és un món, perquè el Procurador dels Tribunals. “democràcia”, el nivell del seu funcionament depèn del L’altre dia vaig rebre una català en la justícia hauria criteri de cada jutge. notificació del Jutjat de de voltar sobre el 80%. Quins D’acord amb les dades de Violència de gènere de Sant son els problemes que veig l’escola judicial, el nombre Feliu de Llobregat on posava jo, que fan que estiguem de candidats procedents de que l’adreça era “calle Jacinto tan ancorats? D’entrada, i Catalunya a les oposicions a Verdaguer, 35”. Això em crec que el més important, la carrera judicial es situa els va indignar sobremanera, la no obligació de redactar últims tres anys al voltant del ja que hi ha una mala fe en català, ni els tràmits, 10% del total d’Espanya, una impressionat, posant aquesta ni les demandes, ni les mica per sobre de la mitja adreça en una notificació sentències. El fet de no tenir del 9% del període anterior judicial. D’acord amb la un estat propi, amb llengues (1998-2001). El panorama Llei de política lingüística cooficials, facilita això. Tots tampoc millora en el nombre i la Llei orgànica del poder coneixem amics o parents de tràmits entre advocats, judicial, els ciutadans es que prefereixen escriure en procuradors i jutjats: només el poden adreçar en català a castellà, per por de cometre 12% dels escrits, notificacions una oficina judicial sense faltes d’ortografia. i tramitacions a la justícia es que en calgui la traducció i Jo estic escrivint aquest fan en català. que això n’impliqui retards article sabent que el nostre L’única solució que hi veig en la tramitació. El problema corrector, en Joan Prats, un és el que diu la llei, que el és que, encara que l’escola crack a qui hem d’agrair tota ciutadà que és part en un judicial sigui a Barcelona, la feina que fa corregint tots procés pot sol·licitar que el aprendre la nostra llengua no els articles de La Veu des de procediment es tramiti en és un requisit per als jutges. fa un grapat d’anys, es llegirà català i té dret a rebre-hi les A la ciutat de Barcelona, i corregirà totes les meves notificacions, les citacions, segons la memòria anual del faltes. Sóc del parer que no els requeriments i les altres Tribunal Superior de Justícia, hem de tenir por d’escriure comunicacions, sense retard el 2014 —l’últim any del qual en català, o inclús parlar-lo, per raó de la llengua emprada. hi ha dades— només el 8,7% encara que ho fem malament. Així mateix, d’acord amb la de les sentències estaven El segon problema que Llei de política lingüística, escrites en català. Patètic. veig és un tema d’educació. totes les actuacions judicials A Tarragona i les Terres de El secretari, oficial o fetes en català són plenament l’Ebre, la realitat encara és administratiu que em va vàlides i eficaces i la part més tossuda. Gairebé un 98% enviar la notificació amb el interessada pot també dels tràmits i sentències es carrer Jacinto Verdaguer ho va demanar les sentències i les fan en castellà. fer amb tota la seva mala idea, interlocutòries en català. A Girona, el territori que per no dir altres paraules En els anys que fa que presenta els millors resultats, més gruixudes. Hi ha una treballo de Procurador, l’any 2014, un terç de les prepotència total en l’àmbit encara no he presentat sentències es van dictar en judicial de certs personatges cap escrit demanant això. català, la mateixa llengua que que es creuen que per tenir Potser ens hem de posar tots es va utilitzar en un 40% dels un càrrec judicial poden fer i d’acord a fer-ho i fer que la tràmits. L’altre territori on l’ús desfer a la babalà. nostra llengua comenci a ser del català és significatiu són Aquest “problema” és molt prioritària en aquest àmbit les comarques de Lleida: una més difícil de resoldre, tant important. quarta part de les sentències perque és complicat canviar el són en català i un 20 per cent cervell de certs personatges, dels tràmits també es van fer i en l’àmbit judicial n’hi han en aquesta llengua el 2014. molts d’aquests personatges. Albert Aragonès Aquestes dades realment En un jutjat, el jutge és el La Veu / 3 Reagrupament Independentista

Llibres recomanats Pere Torra

Una gramàtica per Principat de Catalunya” (1181). projectar la llengua al Cal destacar el rigor tècnic de l’obra. És interessant, per exemple, segle XXI el tractament encertat de la relació Institut d’Estudis Catalans, Gramàtica de la llengua entre sexe i gènere en els noms que catalana, Barcelona, 2016. designen éssers sexuats. Aniria bé que alguns usuaris amb influència Gairebé cent anys després de als mitjans de comunicació la Gramàtica de Pompeu Fabra, (polítics, periodistes, tertulians, assumida com a oficial per l’Institut etc.) assumissin que, tal com diu d’Estudis Catalans, la nostra la gramàtica, el gènere masculí acadèmia ha publicat fa poc una és el no marcat de l’oposició de nova gramàtica de la llengua gènere, per la qual cosa “un nom catalana (en aquest país, per a masculí plural, com els avis o els coses tan essencials, sembla que llops, pot designar un grup integrat anem de segle en segle). La nova per mascles i femelles” (161). gramàtica és una obra molt diferent Comença a ser fatigant l’abundància de la de 1918, que era molt breu i en el discurs públic d’expressions succinta, i deixava moltes coses a (“tots i totes”, “els ciutadans i les l’aire. El primer que cal dir, doncs, ciutadanes”, “els nens i les nenes”, és que la nova obra és ambiciosa, La nova gramàtica no ignora etc.) que manifesten una gran exhaustiva (1.439 pàgines vs. les la tradició ni l’abast del domini ignorància de les oposicions de 135 de la vigent) i està cridada a lingüístic. S’hi poden trobar marcatge que caracteritzen els esdevenir una referència per a la recollides i ampliades les paradigmes flexius de la llengua. Per comunitat de parlants dels Països ensenyances del mestre Fabra una confusió entre gènere (categoria Catalans i, en general, per a totes les en molts aspectes. Potser en gramatical) i sexe, acabaran fent persones interessades en la nostra podem destacar, per exemple, el malbé la flexió nominal de la nostra llengua. Amb la gramàtica del 2016, tractament dels verbs inacusatius, llengua i deixant oberta la porta a la el diccionari —amb noves edicions que tan encertadament havia influència de la llengua anglesa, que el 1995 i el 2007— i l’ortografia descrit la gramàtica pòstuma de no presenta aquestes oposicions. que està a punt d’aparèixer aquest 1956 editada per Joan Coromines. L’estructura de l’obra és molt 2017; l’IEC aporta els elements Així mateix, són remarcables els adequada, però, tot i que conté bàsics per a garantir un ús òptim de deutes amb la Gramàtica del català un bon índex analític, s’hi troba la llengua catalana com a llengua contemporani, una ambiciosa obra a faltar un índex dels quadres i de cultura. liderada per l’enyorat Joan Solà, en figures, que, d’altra banda, resulten Alguns comentaristes han tres gruixuts volums, de to molt més molt útils. Encara que tinguin assenyalat que la gramàtica de “tècnico-acadèmic”. merament caràcter complementari 2016 (com també alguns aspectes Pel que fa a l’atenció a les del text, estan molt ben fets i que s’han conegut amb antelació de diverses varietats de la llengua admeten una consulta més o la nova ortografia) es caracteritza (incloent l’alguerès), les referències menys autònoma. Per exemple, la per una tendència a la màniga hi són abundants, sobretot en figura 31.2, que descriu l’expressió ampla i certa tolerància amb formes fonètica i en morfologia. Per de les parts del dia, és molt i expressions procedents de la exemple, la descripció de l’expressió didàctica i de gran qualitat. llengua castellana. Això no és pas de les fraccions horàries segons L’obra de Fabra era d’una qualitat així i, tal com remarca M. Teresa el sistema de campanar o el de altíssima, però cent anys en feien Cabré: “la variació que pot admetre rellotge és impecable i justifica molt necessària una actualització. Un una obra que vol tenir caràcter adequadament la seva adscripció segle d’avenços de la ciència orientatiu no pot ser oberta a totes a varietats dialectals diferents. Tot i lingüística i d’estudis sobre la les formes possibles” (p. XIV). Per que el primer sistema tingui caràcter nostra llengua s’incorporen a una això arreu del text hi ha supòsits específic en la llengua catalana, això obra de consulta necessària. Fabra de rebuig clar d’algunes formes no el fa obligatori per a aquelles mateix hauria estat el primer a forasteres amb afirmacions com varietats que no l’han adoptat rebutjar encastellar-se en solucions la següent: “Per influència forana, mai històricament. Ara bé, sí que pensades fa un segle. En tot cas, a vegades se senten emprats el text podria ser més precís, atès la darrera paraula sobre l’èxit i la col·loquialment com a invariables que, ambiguament, afirma que el utilitat d’aquesta obra, com sempre, adjectius com gris, cortès i comú. És sistema de campanar és “habitual la tenim tots els que fem servir la un ús, però, no acceptable.” (171). en una bona part dels parlars del llengua i l’estimem.