història Riudoms a l’època de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 (i II) Eugeni Perea Simón

L’àmbit de la indústria i els serveis Si comparem les dades de 1923 L’àmbit de la construcció pública parlar de l’ampliació del cementiri l’any La Mancomunitat de Catalunya amb les d’anys anteriors, veurem que i privada 1920 i la construcció del nou camp de

havia fixat el creixement del país els sectors que més han crescut són els El primer quart del segle xx futbol, el 1922. en tres pols bàsics: l’agricultura, la referits a comerciants –a causa de la reflecteix una economia puixant i L’alcalde Constantí Cavallé indústria i el comerç. Malgrat el seu demanda per a l’exportació als països un dels seus indicadors es troba Llecha havia demanat, l’any 1910, caràcter marcadament agrícola, no bel·ligerants a la guerra de 1914–, que tant en l’obra pública projectada o la construcció d’una caserna per podem menystenir els altres sectors, el passen de 19 a 25; els mestres, d’1 a 5, executada per l’administració local o a la Guàrdia civil, però l’obra no secundari i els serveis. per la millora dels serveis educatius; provincial com en la privada. Els oficis s’executaria fins als anys quaranta; La població laboral de Riudoms es i els paletes, de 21 a 32, a causa del relacionats amb la construcció, de fet, l’edifici escolar a construir al carrer de configura en aquest quadre per sectors creixement del sector de la construcció. han vist augmentar la seva plantilla, les Passeres serà una altra de les obres econòmics, l’any 1923: El nombre de propietaris de la terra sobretot pel que fa a paletes, peons, ajornades fins als anys cinquanta. La cabanya local, que disposava de pletes comunals, Primari Secundari Serveis també es troba en alça, que passa de rajolers i fusters, tal i com també ha En un altre abast, dins la planificació l’any 1912 comptabilitza sis pastors i tres esquiladors d’ofici. A la fotografia feta el gener de 2014, ramat 77,43% 12,93 9,62% 25, el 1904, a 29 el 1923 i els pagesos, succeït a Reus. nacional, Riudoms apareix en el peixant vora el pinar del Sec, a la partida de la Clota, amb la silueta del poble al fons de la imatge. de 701 a 763. Això es pot traduir en En la primera dècada del segle programa de construcció, ampliació Foto: Ian. indicatius d’evolució econòmica i l’ajuntament construeix els Rentadors i millores de la xarxa de carreteres cultural, major repartiment de la terra i i urbanitza els carrers de Sant Antoni i catalanes. L’any 1915 s’inclou en el creixement del sector de la construcció. de les Passeres. El 1917 s’inaugura el projecte 216 de la Mancomunitat «De la La bona situació econòmica de la quiosc de Sant Antoni –gestionat per carretera d’Alcolea del Pinar a Tarragona població fa que pel maig de 1924 a cal Jaume Vidiella– i l’any següent s’acaba a la carretera d’Hospitalet de l’Infant per Morell s’hi instal·li el Banc de Reus –en l’escalinata que dóna accés a l’ermita, Riudoms» i, l’any següent en el «De la el que serà la seva segona expansió el mercat de la plaça de l’Església i carretera d’Alcolea del Pinar a Tarragona Estacada a la riera de Maspujols, en defensa de les terres del mas del Toda, construïda a finals del segle territorial–, promogut per un grup de l’escorxador. Tot i que l’any 1915 es a la de Reus a Mont-roig, a Riudoms, XIX, amb rajoles de rebuig de la Bòbila i pedres. Foto: Ian. pagesos benestants. Els informes i remodela la Casa de la Vila –obra de camí veïnal». El 1921 són expropiats les denúncies de la Hisenda pública l’arquitecte Pere Caselles Tarrats–, els terrenys per fer la carretera de Reus anoten un percentatge d’empreses el 26 d’octubre de 1917 s’ensorra el al Coll de Fatges; també s’actua en el que fan fallida poc significatiu teulat de l’edifici i aleshores caldrà projecte de reconversió del camí de respecte al conjunt. emprendre l’obra nova, que s’acaba el les Borges en carretera, l’any 1926, una 1925. Continuant amb aquesta evolució empresa, però, que no s’executaria fins d’obra pública i centrats a l’època, cal el 1930.

6 7 700 kg feta construir a la casa de Moisès mitjançant una fundació perpètua a El gruix de l’associacionisme Díaz de Palència; l’any 1919 s’acaba honor de la verge montserratina (23- parroquial és el més important la construcció del retaule major del 1-1925). Els tres rectors parroquials quantitativament del conjunt del presbiteri, començat en el segle anterior d’aquest període són catalans i alguns, poble. En aquesta època, a més de les i daurat el 1921. com mossèn Isidre Fàbregas Gil, associacions i confraries ja existents, En sintonia amb l’entronització apareixen «Les Filles de Maria» (1920) d’un monument al Sagrat Cor al centre «Les celebracions i l’Acció Catòlica (1922), i agrupacions geogràfic de la península ibèrica, al litúrgiques de musicals o corals com l’Schola Cerro de los Ángeles (1919), a Riudoms Cantorum (1925), que han pervingut fins es parla d’instal·lar una imatge de Jesús caràcter itinerant a l’actualitat. al bell mig de la plaça del Castell (1924). La proposta feta per mossèn Josep M. es fomenten des de L’àmbit de l’ensenyament i la cultura Domingo no reïx fins l’any següent, ara la parròquia com a Durant el període estudiat, Riudoms bé, entronitzant la imatge a la capella experimenta un canvi notori pel que fa del Santíssim. servei de contacte a l’ensenyament. L’escolarització dels També l’església ha d’emprendre per reforçar la fe i xiquets i xiquetes comença a estar obres de reforma a l’abadia a causa regulada i la formació en mans de mestres titulars, d’oposició. Façana del mas dels Albellons, a la Clota, amb rajoles pintades, un rematat a la del seu mal estat, l’any 1925. D’aquest la pràctica entre façana que simula onades de mar i un qüern de ventilació en forma de flors de quatre pètals. Construït en el tombant dels segles XIX-XX. Foto: Ian. mateix any és l’afegit d’obra sobre la Alguns d’aquests professors façana de l’església per a instal·lar el fidels d’una no es limiten tan sols a les tasques rellotge, encarregat a la casa de Blasco y mateixa contrada» d’ensenyament sinó que influeixen Liza, de Roquetes (el Baix Ebre), amb un decisivament en la consciència cultural cost de 4.891,38 pessetes. amb sensibilitat i gust per la música, L’amenaça de desbordament de període trobem diverses i interessants de l’arquitecte Joan Vives Figuerola–, Per altra banda, els fidels riudomencs promotor del cant coral i influent en els barrancs i rieres és igualment motiu realitzacions de reforma o ampliació, de caràcter colonial, amb vitrificats de destaquen a la diòcesi per la seva estudis musicals de joves, com en el cas de preocupació per a l’administració quan no de nova planta, com La fàbriques de Sevilla i València. Altres nombrosa participació en peregrinacions d’Enric Simeon Fontboté. Rellotge municipal instal·lat a l’església de Sant pública i particulars, que s’afanyen masos construïts, reformats o ampliats a Montserrat, Lourdes o Roma, un fet Jaume apòstol, fabricat l’any 1925 en un taller de Roquetes, al Baix Ebre. a preveure-ho i a actuar. Per això es «L’interès per en aquest temps són els de Sabater, que evidencia, a banda de l’interès pels Foto: Cristina Úbeda Fabra. construeix un gual al pas de la riera de la bellesa i gust del Toda, Anglès i del Ros. L’interès per llocs sants, la riquesa econòmica del Maspujols pel camí de Reus a Riudoms la bellesa i gust noucentista també es moment. Les celebracions litúrgiques de –l’actual pont del Vallet–, llargament noucentista també detecta en masos i masets com els caràcter itinerant –festa de les Espigues, reclamat pels transeünts d’ambdues es detecta en masos dels Gafarrons, dels Albellons o de aplecs, trobades diocesanes, adoració poblacions (1915); es projecta el pont Gispert, i en cases del nucli urbà, que nocturna, etc.– es fomenten des de la damunt la riera de Maspujols (carretera i masets com els s’ornamenten amb medallons, signes parròquia com a servei de contacte per d’Alcolea del Pinar a Tarragona) l’any florals, escuts catalans amb les quatre reforçar la fe i la pràctica entre fidels 1915 i es parla del desviament del Rieró dels Gafarrons, barres, ceràmica vitrificada i formes d’una mateixa contrada. (1918) per l’amenaça que suposava pel dels Albellons o de d’imitació modernista o bé es posen a Igualment cal de considerar llevant del poble. Diversos particulars l’aixopluc d’advocacions religioses com el caràcter del clergat, per la seva i a vegades l’administració pública Gispert, i en cases la de Montserrat. connexió, o no, amb el catalanisme construeixen estacades a la riera de religiós del moment, amb la promoció Maspujols, d’obra o bé arbustives del nucli urbà» L’Església i la vida parroquial d’advocacions religioses com la de la perquè l’aigua no envaeixi les finques Soleiada (1922-1926) –construïda per L’octubre de 1914 s’inaugura la Mare de Déu de Montserrat (1924) i d’horta, especialment. Francesc Xavier Cavallé Borràs amb campana Santa Maria, amb un pes de l’adhesió al Foment de la Pietat, en les En relació a l’obra privada d’aquest la fortuna familiar feta a Cuba, obra 1.300 quilograms i un jou de ferro fos de quals Antoni Gaudí hi devia contribuir

8 9 del poble. És el cas de Pere Olmedo amb els nous corrents pedagògics El Ministeri d’Instrucció Pública Una circular del governador civil i donarà a conèixer els seus postulats el Fenollera i de Josepa Matilde Muñoz d’experiència i coneixement de la i Belles Arts aprova (19-11-1922) la militar de la província, Alfonso Alcayna, desembre de 1923, amb conferències i Oliva, els quals, conjuntament amb natura. També editen la revista local Mutualitat o Caixa escolar de previsió recordava el 29 de setembre de 1923, fent distribuir els tradicionals cartellets un equip de mestres, recullen les Germanor, des d’on no solament es «La Riudomense». l’obligació que tenien els ajuntaments «parleu bé la llengua» i «no blasfemeu». promou l’estima per la naturalesa sinó de retolar tots els indicadors públics Qui intenta incidir en la consciència «Alguns d’aquests que s’organitzen sortides al camp i es L’analfabetisme en dades locals –noms de carrer, places, camins o de la llengua i país és la Joventut practica l’excursionisme per conèixer el D’acord amb els censos electorals advertències d’interès– també en llengua nacionalista, adherida a la Lliga professors recullen paisatge i la història de l’entorn. Aquests –que només inclouen els caps de casa, castellana, l’única considerada oficial: regionalista, establerta a Riudoms les propostes del mateixos educadors són els que masculins–, els índexs d’analfabetisme «Al efecto, y habida consideración de l’agost de 1918. Llegim a Germanor: «I mouen campanyes locals de solidaritat del període presenten aquestes dades: que en esta provincia, muchos de los no solament havem de procurar parlar- govern català que des i ajuda econòmica per als nens acollits 1918 1919 1920 1923 referidos nombres se hallan escritos hi nosaltres, sinó que hem de fer que hi de l’any 1914 instava a l’Hospital Clínic de Barcelona, entre 26,54% 24,62% 23,75% 20,26% en lengua catalana, es de absoluta parlin nostres fills, però sabent perquè altres iniciatives. És a dir, hi ha una tendència decreixent, necesidad que los mismos se escriban hi parlen i què significa per tots els els pobles a celebrar El currículum dels mestres que constatable fins l’any 1932, quan s’arriba también en castellano, bastando para catalans aquesta llengua». exerceixen a la vila ja no estan lligats, als mínims, un 4,48% de la població ello la colocación de la oportuna tablilla Respecte a la fermesa i el valor la festa de l’Arbre, en exclusivament, a l’església, sinó que riudomenca que no sap llegir ni escriure. encima o al lado derecho (esquina del d’algunes defenses de la llengua i sintonia amb els nous en la majoria dels casos es tracta de Per tal de valorar amb perspectiva aquesta el catalanisme, cal recordar que el persones formades a les escoles i evolució, cal recordar que a l’inici de segle, «La Lliga del Bon Mot president de la Joventut Nacionalista corrents pedagògics universitats del país. La titulació dels l’any 1904, les persones que no sabien contra la blasfèmia de Riudoms, Marc Ribas Llecha (1918), d’experiència i professors de Riudoms amb categoria llegir ni escriure representaven el 46,55% acabada la guerra civil espanyola primera o superior superen els de tercer Si prenem el cens d’habitants –que i el parlar groller esdevindrà alcalde (1939-1940) i coneixement de i quart nivell. Els efectes de l’Escola inclou tot el veïnat– veurem que l’any defensarà la preeminència de la Moderna, l’educació laica i els nous 1900 les persones que no saben llegir a Riudoms donarà llengua espanyola i l’eliminació de la natura» pedagogs que implanten o s’inspiren ni escriure representen el 52,69% (el a conèixer els seus signes catalans. Altres personatges, en mètodes com el Montesorio (1915) 49,69% de dones i el 55’69% d’homes). com Joan Cavallé Borràs, havien propostes del govern català que des comencen a donar fruits. Francesc El 1920, aquests percentatges s’han postulats el desembre estat observadors de la sessió de la La retolació dels noms dels carrers va merèixer normativa governamental, a l’època de la de l’any 1914 instava els pobles a Ferrer i Guàrdia esdevindria un dels rebaixat al 22,23% (el 28,33% de dones i Mancomunitat del gener de 1919, però Mancomunitat. A la fotografia, rètol actual del referents de l’escola a l’època i, per això el 16,14% d’homes). de 1923» carrer del Beat Bonaventura Gran. celebrar la festa de l’Arbre, en sintonia sense cap aportació o transcendència. Foto: Ian. mateix, l’any 1936 Riudoms li dedicaria lector) de los rótulos hoy existentes». el carrer de Sant Antoni. La llengua El que es podria considerar un inici de Els mitjans de comunicació L’escola pública de nens estava La llengua és una altra de les bilingüisme, amb una doble retolació, El març de 1919 a Riudoms apareix emplaçada al carrer d’Avall i la de les preocupacions de la Mancomunitat, no ho és, ja que la circular deixa al Germanor, setmanari literari, d’avisos nenes en tres llocs distints: al Portal –la expressada a través de l’ensenyament, lliure arbitri de l’alcalde que el rètol y notícies, dirigit per Josep Maria Fàbrica–, al carrer Nou –a cal Notari– l’impuls de l’Institut d’Estudis Catalans, o indicador castellà pugui posar-se al Gispert Trilles, secretari local del fins el 1923 i, després a la plaça del l’endegament de l’obra del Diccionari damunt de l’existent, és a dir, amagant Centre Nacionalista Juvenil. D’aquesta Castell. Conscients de la inadequació de Pompeu Fabra... El poble parla la inscripció en la llengua autòctona. publicació en sortiran tretze números de les aules i de la dispersió escolar, català, òbviament, ara bé el castellà Per la seva banda, els sectors (entre març i juny de 1919), amb un en data 4 de juliol de 1924 l’ajuntament s’aferma en l’administració pública clericals de la parròquia enceten tiratge de 205 exemplars per edició. acorda traslladar-les a la nova Casa de i els funcionaris solen ser forans; campanyes en relació amb l’ús de De caràcter bilingüe, el seu contingut la Vila de la plaça de l’Om, mantenint, l’església bascula diferenciant entre la llengua per eradicar els renecs i comprèn la cultura, la poesia, això sí, separats els alumnes per sexes la llengua dels rituals –el llatí–, la de les paraulades tan habituals en el l’educació i la història patriòtica, en plantes distintes. La població escolar predicació –el català i excepcionalment vocabulari del món agrari i menestral però exclou expressament qualsevol riudomenca l’any 1920 era de 359 el castellà– i la de la burocràcia d’aleshores. La Lliga del Bon Mot contra tema de caràcter polític. Es declara alumnes –184 nenes i 175 nens. administrativa –el castellà. la blasfèmia i el parlar groller a Riudoms no partidista i innovador per «apartar-

10 11 nos per sempre mes de l’inercia eclesiàstiques. La creació, l’any 1914, i sense la intervenció directa dels que’ns corsecava l’ànima», s’escriu de l’Ateneu Tradicionalista de ca l’Eloi poders polítics o religiosos –i a vegades en el primer número. A la plantilla de n’és una; altres són la Societat Centro en contra seva– els Barris aporten col·laboradors hi destaquen els mestres Riudomense; el cafè dels Republicans, originalitat, novetats i crítica social de l’escola, oberts a la comarca i ben obert l’any 1917 als Porxos de la plaça –muntatges, carrosses, zepelins...–, relacionats amb escriptors i activistes de l’Església i el quiosc de Sant Antoni. però també conflictes i rivalitats culturals, de manera que la publicació El 1918 obre portes el casal de la entre carlistes i liberals que sovint es comptarà amb firmes reconegudes Joventut Nacionalista. dirimeixen a cop de pedra o bastonades com les de Salvador Estrem i Fa, M. entre colles. Els alcaldes publicaran Bargalló, Francesc Gras o Marc Ribas «En el llegat d’Antoni bans per a corregir aquestes situacions. de Gimbernat. Gaudí hi ha la cessió La tradició literària oral continua En el camp de la comunicació, viva en trobades familiars o veïnals, Riudoms amplia la seva presència en de terrenys per fer un compatible, però, amb el foment de els mitjans d’informació comarcal, molt la literatura de canya i cordill, que especialment a La veu de Tarragona, La nou camp de futbol a l’any 1922 seguia venent contes i voz del pueblo, Diario de Tarragona o La les Sorts (1923)» llegendes impresos com el conegut Cruz, sovint mercès a la col·laboració Horroroso crimen de Sebastiana dels corresponsals de premsa local. A l’època adquireixen rellevància del castillo, que Marc Ribes de Balconada dels Porxos del Cafè dels Republicans on, des de 1917 i fins a 1939, hi va tenir seu social la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya. les festes patronals i els Barris, per la Gimbernat popularitzà amb una Foto: Cristina Úbeda Fabra. Cultura i esbarjo competència establerta entre sectors presa d’imatge gràfica a Riudoms.

En aquest primer quart del segle xx socials i per la gran quantitat de El joc de pilota, practicat al poble l’activitat cultural i d’esbarjo s’articula forasters que aquestes diades atrauen, des de segles enrere, comença a a través de diverses associacions i amb ressò mediàtic i el consegüent exhibir-se en els nous formats de peu entitats, a banda de les tradicionals benefici econòmic. De caràcter popular des d’inicis del segle xx. En el llegat d’Antoni Gaudí hi ha la cessió de coneguda sortida a París el setembre Bertran Cuders, Josep. 2008. Reus i el terrenys per fer un nou camp de futbol de 1922 i una altra davant del rei Alfons Baix Camp durant la dictadura de Primo

a les Sorts (1923) i el 3 de setembre de xiii. A la parròquia trobem l’Schola de Rivera. Pròleg d’Eugeni Perea Simón. 1924 trobem registrat el primer club de Cantorum, que des de 1925 enriqueix Reus: Edicions del Centre de Lectura. futbol, el «Riudoms Deportiu». la litúrgia festiva dins el temple i a les Butlletí Oficial de la Província de Capçalera de la revista Germanor, editada l’any 1919 i dirigida Un altre dels jocs habituals entre la processons. Tarragona, 1914-1924. per Josep M. Gispert Trilles. Se n’editaren tretze números, amb un tiratge de 205 exemplars. joventut d’aleshores –per bé que millor Tampoc en cinema Riudoms queda Gaziel. 2013. Tot s’ha perdut. El escauria dir-ne mal joc o agressivitat– enrere i, des de l’any 1916, a sales catalanisme polític entre 1922 i 1934. és la pràctica de batalles a cop de d’agrupacions polítiques i socials Barcelona: RBA. roc, l’anomenada «pedregada en –Centre Riudomenc, Euterpe i Royal a AADD. 1916. Mancomunitat de sec», lliurada dins el mateix poble i cal Duc, Porvenir, Legitimista i Centre Catalunya. Projectes d’acord presentats entre jovent de fins a vint-i-tres anys. Obrer– s’hi projecta cinema mut i, en a la quinta reunió ordinària de Aquestes disputes, com encara es alguns, fins i tot, espectacles de varietats l’Assemblea. Barcelona. recorda avui, venien produïdes per els dissabtes, diumenges i festius. Molins, Joaquín M. 1985. Eleccions tensions i rivalitats de barri o de grup y partidos políticos en la província polític, i algunes acabaven als jutjats i a de Tarragona, 1890-1936. Tarragona: l’eco de la premsa (1919). Bibliografia Diputació de Tarragona. En el camp musical és remarcable Balcells, Albert. 2010. El projecte «La Mancomunitat de Catalunya. el paper de la coral «La Riudomense», d’autonomia de la Mancomunitat de Un primer pas». Revista de Catalunya dels Cors d’en Clavé, que actua dins Catalunya del 1919 i el seu context històric. (número extraordinari 2014/1). i fora de la vila, amb una celebrada i Barcelona: Parlament de Catalunya.

12 13