Cinc llinatges nobles de la Ribera d’Ebre

Salvador-J. Rovira i Gómez Doctor en Història Moderna Professor emèrit de la URV

Resum: Valoració de l’estat en què es troben els estudis sobre la noblesa de la comarca de la Ribera d’Ebre, i consideració de cinc llinatges nobles comarcals. Paraules clau: Ribera d’Ebre, Bru, Llar, Oriol, Pellisser, Vallobar, Móra d’Ebre, Garcia, .

Resumen: Valoración del estado en que se encuentran los estudios sobre la nobleza de la comarca de la Ribera d’Ebre, y consideración de cinco linajes nobles de la comarca. Palabras clave: Ribera d’Ebre, Bru, Llar, Oriol, Pellisser, Vallobar, Móra d’Ebre, Garcia, Flix.

Abstract: Assessment on nobility studies in Ribera d’Ebre county and five noble county’s families. Keywords: Ribera d’Ebre, Bru, Llar, Oriol, Pellisser, Vallobar, Móra d’Ebre, Garcia, Flix.

Résumé: Évaluation de l’état dans lequel se trouvent les études sur la noblesse de la Ribera d’Ebre et étude de cinq lignages nobles comarcales. Mots-clés: Ribera d’Ebre, Bru, Llar, Oriol, Pellisser, Vallobar, Móra d’Ebre, Garcia, Flix. STUDIS • E

29 30 PARATGE

02 Article_30.indd 29 16/11/17 14:51 cinc llinatges nobles de la ribera d’ebre

Els nobles de la comarca de la Ribera d’Ebre començaren a ser estudiats l’any 1992. El primer treball publicat fou un estudi de Joan Ramon Vinaixa i Miró sobre els O’Callaghan de Benissanet1. Seguiren dos llibres, ambdós de 1993, sobre els Montagut, de Móra d’Ebre, i els Castellví, de Flix, obra d’Artur Cots2 i de Joan R. Vinaixa3, respectivament. Per trobar un nou estudi sobre la noblesa riberenca ha calgut espe- rar fins l’any 2014, en què Salvador-J. Rovira publicà un article sobre els Montagut de la Torre de l’Espanyol4. L’any 2015 va ser un bon any, ja que el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre edità un dossier sobre les famílies nobles de la Ribera d’Ebre en el qual es recolliren treballs dedicats a considerar la noblesa comar- cal de manera global i els llinatges Domènec, Castellví, Salvador, Capsir, Vidiella, Revull, Micola, Jardí, Borràs i Magrinyà, de manera individual, escrits per Salvador-J. Rovira, Gerard Mercadé, Pere Muñoz, Josep Serrano i Joan Ramon Vinaixa5; aquell any també veié la llum de la impremta un article sobre els Ossó, de Vinebre6. Ara i ací volem donar un nou impuls al coneixement de la noblesa de la Ribera d’Ebre fent una aportació referida als llinatges Bru, de Móra d’Ebre; Llar, de Garcia; Oriol, de Flix; Pellisser, de Móra d’Ebre, i Vallobar, també de Móra d’Ebre.

BRU

Eren de Móra d’Ebre, però tenien molts interessos a (), els quals de ben segur que havien heretat dels Llaberia. La nostra informació comença amb el Bernat de Bru.

Bernat de Bru

Aquest donzell es casà amb la riudomenca Jacinta Llaberia. El trobem esmentat per primera vegada en un document tarragoní datat el 24 de març de 16577. El 3 de juny de 1673 traspassà la propietat de dos jornals a la partida de Castellnou, del terme de Riudoms, a Jaume Pont, pagès d’aquest poble, a qui, el 16 de juny de 1675, també cedí una finca d’un jornal amb cara i era a la partida del Camí de , tot pel preu conjunt de 310 lliures8. El 19 de desembre de 1679, conjuntament amb el fill Jacint, vengué al pagès Pau Franquès un quartó de terra a la partida dels Hortets, pel qual cobrà 40 lliures9. Degué morir entre el desembre de 1679 i el mateix mes de 1681, ja que d’aleshores ençà només apareix en la documen- tació el seu fill i successor Jacint.

Jacint de Bru i Llaberia

El 23 de desembre de 1681 signà una àpoca de 150 lliures a Antoni Coll, negociant de Móra, pel lluïment d’un censal10. El 5 d’octubre de 1682 cedí al convent tortosí de la Concepció Victòria un censal

1. J. R. Vinaixa i Miró, Els O’Callaghan de . Una família noble irlandesa del segle xviii. , Publicacions «Paratge Tarragoní», 1992. 2. A. Cots, Els Montagut, de Móra d’Ebre. Tarragona, Publicacions «Paratge Tarragoní», 1993. 3. J. R. Vinaixa i Miró, Les famílies benestants de Flix a la fi del segle xviii. Tarragona, «Paratge Tarragoní», 1993. 4. S.-J. Rovira i Gómez, «Els Montagut, de la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre)», Armoria, 3 (2014), 71-78. 5. AA.DD., Miscel·lània del Cere, 25 (2015), 157-250. 6. S.-J. Rovira i Gómez, «Els Ossó, de (Ribera d’Ebre)», Armoria, 4 (2015), 89-96. 7. AHT.= (Arxiu Històric de Tarragona). Sign. 187, f. 178v. 8. AHT. PNRi.= (Protocols notarials de Riudoms). Sign. 5440, p. 190. 9. AHAT. PSJR.= (Parròquia Sant Jaume de Riudoms). Sign. 63, p. 194v. 10. AHT. PNRi. Sign. 5433, p. 200.

30

02 Article_30.indd 30 16/11/17 14:51 salvador-j. rovira i gómez

ja creat de 150 lliures per contribuir a pagar el dot d’Engràcia de Bru i Nebot, filla de Guillem de Bru i d’Engràcia Nebot11. El 26 de novembre de 1682 traspassà a Jeroni Guasc, doctor en medicina de Riudoms, tres censals ja creats d’un capital conjunt de 260 lliures12. L’abril de 1683 acceptà que Bernat Roca, pagès de Riudoms, li lluís la meitat d’un censal de 200 lliures que havia estat creat el 3 d’abril de 167613. El 28 de maig de 1683, per tal d’acabar de pagar el dot d’Engràcia de Bru, assignà a l’abadessa del convent de la Puríssima Concepció Victòria un censal de 120 lliures14. El 26 d’agost de 1685 reconegué a Francesc Gavaldà, de Riudoms, que li havia redimit un censal de 50 lliures que havia estat creat el 6 de març de 158415. El 16 d’agost de 1689 vengué a Blai Bages, mestre de cases de Riudoms, un tros de terra erm de 12 jornals a la partida de les Planes per 160 lliures16. L’11 d’agost de 1690 rebé de Bernat Roca, pagès de Riudoms, 50 lliures com a lluïment d’un censal17. El 18 de març de 1691, per tal de liquidar les pensions degudes d’un censal de 60 lliures venut al convent de la Concepció Victòria, transferí a aquest convent un censal ja creat de 43 lliures18. El 17 de febrer de 1693 signà una àpoca de 185 lliures al ciutadà honrat Jaume Nebot19 per haver-li lluït dos censals20. El 10 de març de 1701 vengué a Josep Revull, doctor en dret, un censal ja creat de 110 lliures21. El 10 de gener de 1702 vengué a Pere de Peirí22, veí de Vilanova d’Escornalbou, tres censals ja creats d’un capítol conjunt de 360 lliures23. Jacint de Bru estigué casat amb una Pocurull i degué traspassar entre el maig de 1722, en què sabem que encara vivia, i el juny de 1733, en què el seu fill i hereu Josep-Antoni ja estava en possessió dels béns dels Bru24.

Josep-Antoni de Bru i Pocurull

Era doctor en dret i des de l’any 1710, com a mínim, demostrà ser un bon col·laborador del seu pare en l’administració dels béns familiars25, signant àpoques, establint arrendaments, comprant i venent cen- sals, pagant deutes i efectuant alienacions26. El 5 de març de 1739, i ja com a cap de casa dels Bru, vengué a Joan Boter, pagès de Riudoms, una casa al carrer Major d’aquest poble per 550 lliures27.

11. ACTo.= (Arxiu Catedral de ). Sign. 9, s/f. 12. AHT. PNRi. Sign. 5434, p. 232v. 13. AHT. PNRi. Sign. 5435, p. 89v. 14. ACTo. PN. Sign. 11, s/f. 15. AHT. PNRi. Sign. 4499, p. 491v. 16. AHT. PNRi. Sign. 5439, p. 136. 17. AHT. PNRi. Sign. 5440, p. 182v. 18. ACTo. PN. Sign. 13, s/f. 19. Jaume Nebot era natural de , però residia a Riudoms. Es dedicà als negocis, gràcies als quals acon- seguí fer-se un bon patrimoni. Es casà amb la riudomenca Engràcia Font i Hortoneda i lliurà les darreres voluntats a la rectoria de Riudoms el 23 de maig de 1703. 20. AHT. PNRi. Sign. 5443, p. 51. 21. AHT. PNRi. Sign. 5451, p. 44. 22. Pere de Peirí i Hortoneda era fill del paraire Joan Peirí i de la seva esposa Isabel Homdedéu. Es dedicà als negocis i assolí els privilegis de ciutadà honrat i de cavaller els anys 1681 i 1700, respectivament. Contragué matrimo- ni amb Magdalena Miralles i fou pare d’almenys tres xics i tres xiques. El darrer testament l’atorgà, davant el notari barceloní Pau Rico, el 30 de març de 1717. 23. AHT. PNRi. Sign. 5452, p. 48v. 24. AHT. PNR.= (Protocols Notarials de Reus). Sign. 4685, f. 265. PNG.= (Protocols Notarials de ), sign. 5359, f. 115. 25. AHT. PNRi. Sign. 4673, f. 103. 26. AHT. PNRi. Sign. 5454, p. 66v.; 5455, p. 7v.; 5462, p. 37v. STUDIS 27. AHT. PNRi. Sign. 5480, p. 102v. • E

31 30 PARATGE

02 Article_30.indd 31 16/11/17 14:51 cinc llinatges nobles de la ribera d’ebre

LLAR

Els Llar, de Garcia, són una branca cabalera dels comtes de Llar, el primer membre de la qual és Josep de Llar i Carnisser.

Josep de Llar i Carnisser

Fill cabaler de Josep de Llar i Pasqual i de Maria Carnisser, que en el primer quart del segle xviii s’establí a Reus a la recerca d’una pubilla rica que li solucionés la subsistència i la trobà en la persona de Josepa Marsal i Miret, filla del botiguer Miquel Marsal i d’Úrsula Miret i néta de Miquel Marsal, pagès benestant de Garcia. Convingut el matrimoni, es redactaren els capítols matrimonials a Reus el 9 de maig de 1728; els Marsal feren heretament universal a la filla i néta, mentre que Josep de Llar es dotà amb les llegítimes paternes que li corresponien més el miler de lliures que li havia promès el seu germà Francesc, les quals no li foren pagades fins a la mort del donador28. Poc després d’haver contret matrimoni morí el sogre, la qual cosa li permeté entrar en el gaudi i administració dels béns dels Marsal29. El succeí el seu fill Francesc.

Francesc de Llar i Marsal

Fou el fill i hereu dels Llar-Marsal. Als anys setanta decidí deixar Reus i traslladar-se a viure a Garcia. La decisió estigué motivada pel fet d’haver heretat l’extens patrimoni que en aquest poble hi tenien els Marsal, i es pot assegurar que ja hi residia el 19 de desembre de 1776, en què declarà que Josep Llevat, pagès d’, li havia lluït un censal de 74 lliures30. Ja no es mogué de Garcia, on traspassà en una data que cal situar entre el 28 de maig de 1803, en què encara vivia31, i el 15 de juny de 1809, en què el seu fill Josep ja estava en possessió dels béns paterns32. Es casà amb Teresa Rabassa i fou pare de: 1. Josep de Llar i Rabassa, que segueix. 2. Josepa de Llar i Rabassa, que nasqué a Reus i el 1782 es maridà amb Joan d’Escofín, capità d’infanteria. Rebé un dot de 1.500 lliures que fou pagat amb una peça de terra campa i horta al terme de la Selva del Camp33 i tres censals ja creats de 189, 60 i 50 lliures34. La parella anà a viure a . 3. Maria de Llar i Rabassa, que també nasqué a Reus. Prengué per marit Pere Navàs i anà a viure a Tor- tosa, on traspassà l’any 184935.

Josep de Llar i Rabassa

Vingué al món a Reus, com les seves germanes. El 25 de març de 1801 establí capítols matrimonials amb la vendrellenca Ramona Vidal i Morgades, filla de Gil Vidal i Antònia Morgades, que aportà al

28. AHT. PNR.= (Protocols Notarials de Reus). Sign. 4707, f. 107. 29. S.-J. Rovira, Els nobles del Baix Camp (segle xviii). Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 2006, 55. 30. AHT. PNR. Sign. 5083, f. 714. 31. AHT. PNR. Sign. 318 antic, f. 128. 32. AHT. PNR. Sign. 321, f. 291. 33. AHT. RHT.= (Registre d’Hipoteques de Tarragona). Volum 27, f. 84v. 34. AHT. RHT. Volum 33, f. 141v. 35. S.-J. Rovira, Els nobles del Baix Camp, 58.

32

02 Article_30.indd 32 16/11/17 14:51 salvador-j. rovira i gómez

matrimoni un dot de 6.000 lliures36, la meitat del qual, és a dir, 3.000 lliures, fou cobrada el 28 de maig de 180337; el dot no fou acabat de pagar fins al 6 d’agost de 1816, en què Josep de Llar cobrà de la seva sogra les darreres cinc-centes lliures38, i ben segur que el retard degué estar motivat per les circumstàncies adverses de la guerra del Francès.

ORIOL

Els Oriol, de Flix, aconseguiren entrar en l’estament nobiliari l’any 1640 eel succeí el seu fill Josep- Antoni.

Pere-Pau Oriol i Lecha

El 30 de juliol de 1640 fou elevat a la dignitat de ciutadà honrat de Barcelona39. Era notari reial de Flix i estigué casat amb Isabel-Anna de Montagut40.

Josep-Antoni d’Oriol i de Montagut

El 24 d’octubre de 1678 establí capítols matrimonials amb Maria d’Oliver de Boteller i Saragossa, que rebé dels seus familiars un dot de 3.750 lliures41, que fou correspost pel marit amb un escreix de 1.875 lliures42. En morir la primera esposa contragué segones noces amb Teodora de Liori. A la condició de ciutadà honrat afegí els privilegis de cavaller i de noble, que li foren concedits el 7 de juliol de 1680 i el 16 de març de 1684, respectivament43. El 7 d’abril de 1686 aconseguí d’Ildefons Barrachert una finca de 60 jornals a la partida de les Forques, del terme de Tortosa, per 1.550 lliures44. Assistí a les Corts de Bar- celona dels anys 1702 i 1705 i establí la seva residència a Tortosa45. Foren fills seus: 1. Bonaventura d’Oriol i d’Oliver de Boteller, que segueix. 2. Josep d’Oriol i d’Oliver de Boteller, que fou batejat el 28 d’abril de 168146. 3. Antònia d’Oriol i d’Oliver de Boteller, que rebé el baptisme el 7 de setembre de 168347. 4. Anna d’Oriol i d’Oliver de Boteller, que nasqué a Tortosa el juliol de 1685 i fou batejada el dia 2648. Es casà, l’any 1703, amb Francesc de Marco i Ferrer49. La família li prometé un dot de 3.500 lliures

36. AHT. PNR. Sign. 329, f. 462. 37. AHT. PNR. Sign. 318, f. 128 38. AHT. PNR. Sign. 7099, f. 494v. 39. F. J. Morales, Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo xvii (1599-1713), volum II. , Hidalguía, 1983, p. 18. 40. S. J. Rovira, Els nobles de Tortosa (segle xvii). Tortosa, Consell Comarcal del , 1997, p. 257. 41. ACTE.= (Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre). PNTo.= (Protocols Notarials de Tortosa). Sign. 2023, f. 59v. 42. S. J. Rovira, Els nobles de Tortosa, p. 258. 43. ACTE. PNTo. Sign. 2023, f. 18 44. S. J. Rovira, Els nobles de Tortosa, p. 258. 45. ACTE. PNTo. Sign. 6049, s/f. 46. ACTo.= (Arxiu Capitular de Tortosa). Sign. 6049, s/f. 47. ACTo. Baptismes, 1660-1707, f. 143v. 48. ACTo. Baptismes, 1669-1707, f. 163v. STUDIS 49. ACTE. PNTo. Sign. 2160, f. 112. • E

33 30 PARATGE

02 Article_30.indd 33 16/11/17 14:51 cinc llinatges nobles de la ribera d’ebre

que no li fou liquidat fins als anys 1785-1790 en què el cobraren, incrementat amb els interessos, els seus descendents, els Bellet50. 5. Maria-Teresa d’Oriol i d’Oliver de Boteller, que rebé les aigües baptismals el 9 d’agost de 168751. 6. Pere d’Oriol i de Liori, que fou enterrat el 9 de juliol de 170752. 7. Dionís d’Oriol i de Liori, que fou batejat el 10 de gener de 169753. 8. Tomàs d’Oriol i de Liori, que fou dut a batejar el 21 de desembre de 169954. 9. Teresa d’Oriol i de Liori, batejada el 9 de gener de 170255. 10. Josep d’Oriol i de Liori, que seguirà. 11. Teresa-Antònia d’Oriol i de Liori, que fou duta a batejar pel cavaller Francesc de Marco el 6 de gener de 170456. Entrà al convent de Santa Clara, de Tortosa, on professà. L’any 1762 encara vivia57. 12. Gil d’Oriol i de Liori, que vingué al món a Tortosa l’11 de febrer de 170758. Seguí la carrera eclesiàs- tica i el 1766 era beneficiat de l’església parroquial de Flix59. Les autoritats, amb motiu del segrest dels béns del seu germà Bonaventura per causa d’un plet amb els preveres de Santa Maria del Mar, el no- menaren segrestador60.

Bonaventura d’Oriol i d’Oliver de Boteller

Fou l’hereu del seu pare. El 23 de desembre de 1714 contragué matrimoni amb Josepa de Montagut i Morelló, filla de Francesc de Montagut i Capsir i d’Antònia Morelló, que morí sense deixar descendèn- cia i fou enterrada el 15 de març de 173661. L’abril de 1736 reconegué al seu cosí Carles d’Oliver de Boteller i de Miralles, domiciliat a , que li havia pagat les 200 lliures que la seva àvia Cecília Saragossa li havia deixat en el testament que atorgà el 25 de febrer de 169262. El 13 de març de 1740, i com a tinent de Vicent de Bellet i de Marco, ocupà una de les vuit places de regidor de Tortosa, i el fet li suposà haver de traslladar la seva residència de Flix a Tortosa63. Els anys cinquanta es veié immers en un plet amb els preveres de Santa Maria del Mar, de Barcelona, cosa que li comportà el segrest de part dels seus béns64. A la fi dels seus dies, vidu i sense fills, s’ordenà sacerdot i passà a ocupar un benifet de l’església de la Granadella. Féu testament el 20 d’octubre de 1762 i deixà els seus béns al nebot Antoni d’Oriol65. Fou enterrat el 16 d’agost de 176366.

50. ACTE. PNTo. Sign. 2584, f. 39; 2703, f. 1009. 51. ACTo. Baptismes, 1669-1707, f. 188. 52. ACTo. Òbits, 1689-1728, f. 106v. 53. ACTo. Baptismes, 1669-1707, f. 308. 54. ACTo. Baptismes, 1669-1707, f. 337v. 55. ACTo. Baptismes, 1669-1707, f. 360v. 56. ACTo. Baptismes, 1669-1707, f. 383. 57. ACTE. PNTo. Sign. 2552, f. 205v. 58. ACTo. Baptismes, 1669-1707, f. 418. 59. ACTE. PNTo. Sign. 2459, f. 93. 60. ACTE. PNTo. Sign. 2456, f. 35v. 61. ACTo. Desposoris, 1701-1722, f. 118v. Òbits, 1720-1744, f. 56. 62. ACTE. PNTo. Sign. 2224, f. 68v. 63. ACTE. PNTo. Sign. 2408. f- 130. Actes Ajuntament de Tortosa, 1739-1741, s/f. 64. ACTE. PNTo. Sign. 2549, f. 25. 65. ACTE. PNTo. Sign. 2552, f. 205v. 66. ACTo. Òbits, 1745-1766, f. 180.

34

02 Article_30.indd 34 16/11/17 14:51 salvador-j. rovira i gómez

Josep d’Oriol i de Liori

Es casà amb Anna-Maria Santgermà. Foren fills seus: 1. Josep-Antoni d’Oriol i Santgermà, que segueix. 2. Teodora d’Oriol i Santgermà. Es féu monja del convent de Santa Clara, de Tortosa. La família li donà un dot de 770 lliures que fou lliurat a l’abadessa per conducte de Gil d’Oriol el 29 de juny de 175867.

Josep-Antoni d’Oriol i Santgermà

Nasqué a Flix, on fou batejat68 el 10 de juny de 1732. Es casà a , el 19 de gener de 1768, amb Teresa Duran i Silva de Liori, filla d’Ignasi Duran, ciutadà honrat aveïnat a , i de Josepa de Silva i Liori69. L’11 d’abril de 1785 atorgà poders a Francesc Ferrer, d’, i a Joaquim Falguer, de Gandesa, per cobrar fruits, rendes i censals que li pertanyien70. Tingué enfrontaments amb el comú flixenc i així, el 1803, sostenia un plet per raó de la mòlta de les olives. Era el terratinent més important de Flix i en el capbreu de 1787 declarà més de quaranta finques ubicades al terme de Flix71. Li coneixem l’atorgament de diversos arrendaments: el 27 de juny de 1803 concedí a Joan Gisbert, pagès de Tortosa, per un termini de quatre anys, un hort a la partida de Castellnou al preu anual de 85 lliures72; dos dies més tard concedí a Joaquín de Huerta, conservador dels monts reials, una masia de 50 jornals a la partida de Carnaixent a raó de 210 lliures valencianes l’any73; el 12 de març de 1805 serà una masia situada a la partida del Pont d’Alcance la que arrendarà a Joaquim Vázquez, ne- gociant de Tortosa, per 270 lliures valencianes l’any74. Lliurà les darreres voluntats a Flix el 18 de juliol de 1800 en poder del notari Joan-Francesc Adell, però la seva mort es produí amb posterioritat al 1805, en què adreçà a la Reial Audiència un memorial on feia constar que la malaltia que patia l’impossibilitava per ocupar càrrecs municipals75. Fou pare de: 1. Josep-Antoni d’Oriol i Duran, que segueix. 2. Anna-Maria d’Oriol i Duran, que fou batejada a Flix el 10 de juliol de 177076. 3. Bonaventura d’Oriol i Duran, que rebé les aigües baptismals a Flix el 13 d’abril de 1773, apadrinat per Pere Bonet i Magdalena Duran77.

67. ACTE. PNTo. Sign. 2504, f. 115. 68. J.-R. Vinaixa, Les famílies, p. 15. 69. Ibídem. 70. ACTE. PNTo. Sign. 2528, f. 87. 71. J.-R. Vinaixa, Les famílies, p. 26. 72. ACTE. PNTo. Sign. 3020, f. 619. 73. ACTE. PNTo. Sign. 3020, f. 635. 74. ACTE. PNTo. Sign. 3032, f. 598 75. ACA.= (Arxiu de la Corona d’Aragó). RA.= (Reial Audiència). Sign. 1225, f. 46. 76. J.-R. Vinaixa, Les famílies, p. 15. STUDIS 77. AGMS.= (Archivo General Militar de Segovia). Partida de baptisme de Bonaventura d’Oriol. • E

35 30 PARATGE

02 Article_30.indd 35 16/11/17 14:51 cinc llinatges nobles de la ribera d’ebre

Fixà la residència a Tortosa, on, com a capità dels reials exèrcits, estigué agregat a la plana major de la plaça (abans d’establir-se a Tortosa serví en el Regiment d’Infanteria de Guadalajara i participà en la guerra Gran, que li féu guanyar el grau de capità)78. En morir Antoni d’Oriol, marquès de la Roca, i per Cèdula Reial del 10 de desembre de 1799, passà a ocupar la plaça de regidor perpetu de l’Ajuntament de Tortosa per l’estat noble que aquell havia deixat vacant79. Serví com a capità en el Regiment d’Infanteria de Guadalajara, que abandonà abans del 8 de gener de 1803, en què atorgà poders a Juan-Antonio de Martín, capità d’aquest regiment, per poder cobrar el sou i «las raciones de campaña» que se li devien del temps en què estigué a l’exèrcit de Catalunya durant la guerra Gran80; pel que sembla, no ho aconseguí pas, ja que el 9 de gener de 1804 atorgà nous poders a Ignasi Pinyana, sotstinent del Primer Batalló de Voluntaris de Catalunya, perquè li cobrés el que li devia la caixa del Regiment de Guadalajara81. El desembre de 1803 sol·licità de les autoritats militars permís per poder contraure matrimoni amb Maria-Teresa de Salvador i de Biarnès, filla de Josep de Salvador i de Miquela de Biarnès, veïns d’Ascó, vídua, en primeres noces, de Josep de Montagut i de Nogués, la qual cosa se li concedí el febrer de 180482; la núvia li aportà un dot constituït per 11.505 lliures, 18 sous i 6 diners, dos vals reials de 150 pesos cadascun, diverses joies i un hort a la partida tortosina de Roquetes83. A Tortosa actuava com a apoderat del seu germà Josep-Antoni i és en aquesta qualitat que l’octubre de 1805 arrendà a Joaquim Vaquer, comerciant de Tortosa, un hort a la partida de Castellnou pel termini de tres anys i al preu anual de 85 lliures84. Fou governador del castell de Sant Joan i morí sense fer testament abans del 12 d’agost de 1833, en què el seu fillastre Rafael de Montagut i de Salvador establí capítols matrimonials amb Maria d’Oriol i de Salvador. 4. Josepa d’Oriol i Duran, que fou batejada el 20 de març de 177485. 5. Salvadora d’Oriol i Duran, que rebé les aigües baptismals el 10 de juny de 177586.

Josep-Antoni d’Oriol i Duran

Nasqué a Flix, on fou batejat el 16 de desembre de 176887. Heretà els béns familiars i restà a Flix. El 13 de gener de 1796 contragué matrimoni a Ascó amb Miquela de Salvador i Biarnès, filla de Josep de Salvador i d’Ossó i de Miquela de Biarnès. Tingué cura del patrimoni familiar heretat i així, el 18 de se­ tembre de 1808, arrendà l’hort de la partida de Castellnou a Blai , pagès de Tortosa, per un termini de quatre anys i a raó de 120 lliures anuals88, i el 29 d’abril de 1827 arrendà per quatre anys a Salvador Panisello i altres pagesos la masia del Pont de l’Alcance per 15 unces d’or anuals89.

78. ACTE. PNTo. Sign. 3019, f. 28 79. ACTE. PNTo. Sign. 3019, f. 15. 80. ACTE. PNTo. Sign. 3019, f. 28. 81. ACTE. PNTo. Sign. 3022, f. 50. 82. AGMS. Expedient matrimonial de Bonaventura d’Oriol. 83. ACTE. Sign. 3077, f. 229. 84. ACTE. PNTo. Sign. 3029, f. 863. 85. J.-R. Vinaixa, Les famílies, p. 15. 86. Ibídem. 87. Ibídem. 88. ACTE. PNTo. Sign. 3032, f. 602. 89. ACTE. PNTo. Sign. 3318, f. 155.

36

02 Article_30.indd 36 16/11/17 14:51 salvador-j. rovira i gómez

A més dels arrendaments, també efectuà alienacions; així, el 25 d’octubre de 1828 vengué a carta de gràcia al comerciant Ramon Pocurull un hort amb casa, sínia i muntanya, conegut com de Gares i situat a la partida del Castellnou, del terme de Tortosa, per 77 unces d’or90; aquest hort el recuperà poc després, però el 24 de setembre de 1830 el tornà a cedir a carta de gràcia a l’esmentat Pocurull, encara que per un preu més reduït: 33 unces d’or91. Aquell mateix dia també reconegué a Pocurull que li havia deixat 500 pesos92. Foren fills seus: 1. Josep-Antoni d’Oriol i de Salvador, que segueix. 2. Maria-Teresa d’Oriol i de Salvador, que fou batejada a Flix el 7 de desembre de 179693. 3. Gil d’Oriol i de Salvador. 4. Bonaventura d’Oriol i de Salvador. Era advocat de professió. S’establí a Tortosa abans del juny de 183394.

Josep-Antoni d’Oriol i de Salvador

Residia a Flix quan, l’any 1832 i mitjançant el seu germà Bonaventura, establí capítols matrimonials amb Juana Gordo Sáez, de Cantalejos, que residia a Madrid, filla de Juan Gordo Sierra, administrador de les rendes delmeres de Sigüenza, i de Juana Sáez, germana de Damián Gordo, canonge de Tortosa, i ne- boda del bisbe tortosí Damián Sáez Sánchez Mayor95. El dot de la núvia fou pagat pels familiars d’aquesta manera: el pare Juan Gordo, 41.988 rals, el germà Damián Gordo, 11.000, i Tiburcio Sáez, cavaller de l’orde de Carles III, 34.000 rals96. Fou pare de: 1. Joan d’Oriol i Gordo, que l’heretà. 2. Josep d’Oriol i Gordo, que el juliol de 1868 era tinent d’infanteria i residia a Barcelona. 3. Damià d’Oriol i Gordo.

PELLISSER

L’any 1690 trobem domiciliat a Móra d’Ebre el ciutadà honrat de Barcelona Joan Baptista Pellisser, probablement descendent de Domènec Pellisser, de Garcia, que el 19 d’abril de 1641 registrà el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona que li havia estat concedit al Llibre Verd del Braç Militar del Principat de Catalunya97. Aquest ciutadà honrat, el 16 d’abril de 1690, reconegué a Francesc Martí, tresorer del duc de Cardona, haver rebut 50 lliures en concepte d’exaus per un arrendament98. Joan Baptista Pellisser en- cara era viu el 9 de gener de 1737 i continuava residint a Móra d’Ebre99.

90. ACTE. PNTo. Sign. 3319, f. 306. 91. ACTE. PNTo. Sign. 3299, f. 173. 92. ACTE. PNTo. Sign. 3299, f. 175. 93. J.-R. Vinaixa, Les famílies, p. 15. 94. ACTE. PNTo. Sign. 2476, f. 247. 95. ACTE. PNTo. Sign. 2476, f. 247. 96. ACTE. PNTo. Sign. 32, f. 3763, 365, 367. 97. F.-J. Morales, «Registro nobiliario del Brazo Militar del Principado de Cataluña: el “Llibre vert” del Antiguo Brazo Militar (1602-1713)», Hidalguía, 204 (1987), p. 861. 98. ACTE. PNTo. Sign. 2123, s/p. STUDIS 99. ACTE. PNTo. Sign. 2246, f. 2v. • E

37 30 PARATGE

02 Article_30.indd 37 16/11/17 14:51 cinc llinatges nobles de la ribera d’ebre

VALLOBAR

Assoliren la noblesa amb Antoni Vallobar, de Móra d’Ebre, que obtingué un privilegi de ciutadà honrat de Barcelona el 22 d’abril de 1651 gràcies a la fidelitat que tant ell com els seus fills Josep, Pau i Simó mostraren a la causa de Felip IV de Castella. Concretament, Josep va fer constar davant el Consell d’Aragó que ell i els seus dos germans foren «los primeros tres hombres que en dicha villa [Móra d’Ebre] y su comarca por su natural amor a Vuestra Real Majestad comenzaron a aclamarle por su rey y señor», afegint que van servir-lo amb armes i mobilitzant «fadrines de Móra con los quales se fueron al coll de Albarca», on s’uniren amb Lluís Josa, batlle de Vim- bodí, Lluís Magrinyà i d’altres per tal d’escometre a Josep de Margarit, i que un cop ho hagueren fet passaren a Reus, d’on tornaren a Móra tot «persiguiendo y matando a quantos franceses salían de la plaza de Flix», i que també anaren a cremar la barca de Miravet100.

100. ACA. CCA= (Consell de la Corona d’Aragó). Lligall 304, doc. 127/2.

38

02 Article_30.indd 38 16/11/17 14:51