DOCSLIB.ORG

Vols Venir a Viure a La Ribera D'ebre?

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Vols Venir a Viure a La Ribera D'ebre? Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE Vols venir a viure a la Ribera d’Ebre? Aquí trobaràs les principals avantatges d’un territori rural, ben connectat i amb oportunitats FITXA D’OPORTUNITATS DE LA COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE 1 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE FITXA D’OPORTUNITATS DE LA COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE SERVEIS PRESENTS La Ribera d’Ebre és una comarca amb els serveis bàsics ben coberts tant pel que fan als centres educatius, sanitaris, esportius o de consum. Ben comunicada tant en transport públic com en xarxa viària, es troba a pocs quilòmetres de ciutats com Reus, Tarragona o Lleida. ENTORN ECONÒMIC Amb una tradició industrial, la comarca ofereix possibilitats de desenvolupament d’altres sectors com l’agrícola o el turístic. Compta amb polígons industrials ben equipats i a preus assequibles, així com centres de teletreball i vivers d’empreses. ENTORN SOCIAL La conciliació de la vida laboral i familiar és possible en un entorn rural però amb equipaments com llars d’infants a pràcticament tots els municipis, habitatges de protecció oficial i impostos més baixos que a les ciutats més properes. ENTORN CULTURAL La Ribera d’Ebre és una comarca viva i molt activa socialment, el programes i cicles culturals periòdicament, existeixen tant equipaments culturals i d’oci com associacions que satisfan inquietuds per a tots els gustos. 2 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE SERVEIS PRESENTS 3 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE Municipi Centres educatius Centres de sanitat Centres esportius Centres de consum Camp d’esports de gespa ** Escola Sant Miquel Ascó consultori local Pavelló poliesportiu Polígon industrial d’Ascó Llar d’infants Vailets Camp de tir Escola Antoni Nat Camp d’esports i pista esportiva municipal ** Benissanet consultori local Llar d’infants l’Auberge Piscina municipal Polígon Industrial de Flix La Devesa Escola Enric Grau Fontseré Camp de futbol La Ventonella Polígon Industrial de Flix Ercros Flix IES Flix CAP Flix Camp de tir Verge del Remei Polígon químic de Flix Escola bressol Pam i Toc Piscina municipal Mercat Municipal Unió de comerciants Camp de futbol municipal ** Garcia Escola El Verger consultori local Circuit de motocross Piscina i pista poliesportiva municipal Camp de futbol municipal de gespa ** Ginestar Escola Pàmies consultori local Piscina municipal Camp de futbol municipal ** Piscina municipal Miravet Escola El Ballestar consultori local Pista poliesportiva municipal 4 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE Municipi Centres educatius Centres de sanitat Centres esportius Centres de consum Escola Lluis Viñes Unió de botiguers Móra d’Ebre Col∙legi Santa Teresa Hospital comarcal de Camp municipal de futbol olímpic Móra d’Ebre Polígon Industrial La Verdeguera Móra d’Ebre IES Julio Antonio Móra d’Ebre Piscina coberta Polígon industrial Camins nous Llar d’infants Xicalla CAP Móra d’Ebre Pavelló esportiu Llar d’infants La Morera Alberg Mas de la Coixa Unió Comerciants Móra la Nova Hípica Equus Ebre Polígon industrial Aubal Institut Escola 3 d’Abril Móra la Nova CAP Móra la Nova Camp de futbol Polígon industrial El Molló Llar d’infants El Comellar Pavelló esportiu Camp de tir Camp de futbol municipal ** La Palma d’Ebre Escola 1 d’Abril consultori local Piscina municipal Pista poliesportiva municipal Camp de futbol UE Rasquera ** Rasquera Escola Les Eres consultori local Piscina municipal Pista poliesportiva Camp de futbol municipal ** Riba‐roja Escola Sant Agustí Piscina municipal consultori local d’Ebre Llar d’infants Els Figotets Poliesportiu municipal Zona de pesca esportiva 5 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE Municipi Centres educatius Centres de sanitat Centres esportius Centres de consum Camp de futbol municipal (Tivissa) ** Piscina municipal (Tivissa) Polígon Industrial El Molló Escola Marcel∙li Domingo Pista poliesportiva municipal (Tivissa) Tivissa consultori local Escola Bressol Ding‐Dong Àrea d’escalada (Tivissa) Piscines (Darmos ) Pista (Darmos) EMD La Serra Escola Josep Riba (EMD La ** consultori local Pista poliesportiva municipal d’Almos Serra d’Almos) Camp de futbol municipal ** La Torre de l’Espanyol Escola El Tormo consultori local Piscina municipal Pista municipal Camp de futbol municipal ** Escola Eres Piscina municipal Vinebre Llar d’infants Miquel consultori local Pista poliesportiva municipal Bosch Pista de tennis **En tots els municipis de la comarca hi són presents diversos comerços vinculats a alimentació. 6 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE TRANSPORT PÚBLIC: AUTOBÚS Línia TORTOSA‐LLEIDA (TORTOSA‐ALDOVER‐XERTA‐BENIFALLET‐RASQUERA‐GINESTAR‐MÓRA D’EBRE‐MÓRA LA NOVA‐VINEBRE‐ASCÓ‐FLIX‐MAIALS‐LLARDECANS‐ LLEIDA) consulta els horaris Línia TIVISSA‐MÓRA D’EBRE (TIVISSSA‐ MÓRA LA NOVA‐MÓRA D’EBRE) consulta els horaris Línia FALSET‐MÓRA D’EBRE (FALSET‐EL MASROIG‐EL MOLAR‐MÓRA LA NOVA‐MORA D’EBRE) consulta els horaris Línia BATEA‐TARRAGONA (BATEA‐GANDESA‐CORBERA D’EBRE‐MÓRA D’EBRE‐MÓRA LA NOVA‐FALSET‐DUESAIGÜES‐RIUDECOLS‐REUS‐TARRAGONA) consulta els horaris Línia LA PALMA D’EBRE‐REUS (LA PALMA D’EBRE‐ MARGALEF‐LA BISBAL DE FALSET‐CABACÉS‐ LA VILLELA BAIXA‐ESCALADEI‐POBOLEDA‐LA MORERA DEL MONTSANT‐ ALFORJA‐LES BORGES DEL CAMP‐REUS) consulta els horaris Línia ELS GUIAMETS‐FALSET (SERRA D’ALMOS‐ELS GUIAMETS‐CAPÇANES‐MARÇÀ‐FALSET) consulta els horaris Línia TIVISSA‐REUS (TIVISSSA‐VANDELLÓS‐MASBOQUERA‐MASRIUDOMS‐L’HOSPITALET DE L’INFANT‐MONT‐ROIG DEL CAMP‐CAMBRILS‐PORT AVENTURA‐VILA‐ SECA‐REUS) consulta els horaris Flix: servei intramunicipal consulta els horaris Móra d’Ebre: servei intramunicipal consulta els horaris TRANSPORT PÚBLIC: TREN Línia Riba‐roja d’Ebre‐Barcelona (RIBA‐ROJA D’EBRE‐FLIX‐ASCÓ‐MÓRA LA NOVA‐ELS GUIAMETS‐CAPÇANES‐MARÇA‐FALSET‐PRADELL‐DUESAIGÜES/L’ARGENTERA‐ RIUDECANYES/BOTARELL‐LES BORGES DEL CAM‐REUS‐VILA‐SECA‐TARRAGONA‐ALTAFULLA/TAMARIT‐TORREDEMBARRE‐SANT VICENÇ DE CALDERS‐ VILANOVA I LA GELTRÚ‐VILADECANS‐EL PRAT DE LLOBREGAT‐BELLVITGE‐BARCELONA) consulta els horaris 7 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE Entorn econòmic 8 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE PRINCIPALS FORTALESES I OPORTUNITATS ECONÒMIQUES DE LA COMARCA TREBALL Taxa d’atur de la comarca inferior a la catalana. INFRAESTRUCTURES Eix de l’Ebre, via que comunica la comarca amb Lleida i Tortosa. Ferrocarril direcció Saragossa i direcció Barcelona. Aeroport de Reus. SECTOR PRIMARI Pes important del sector agrari a la comarca: ocupa el 12’8% de la població i el seu pes sobre el PIB total és del 6,05%, l’any 2010. Agricultura integrada a l’entorn natural i paisatge humanitzat (patrimoni arquitectònic i oliveres, arbres monumentals, etc.). Baixa densitat d’explotacions ramaderes intensives, sector jove, professionalitzat i obert a noves iniciatives. Condicions ambientals idònies per a ser competitius en determinats productes de qualitat: vinya, préssec, cirera, oli, vi, etc. Proximitat d’un mercat important pels nostres productes, que a més accepta molt bé el nostre origen. Increment progressiu de les explotacions amb instal∙lacions de regadiu. Pla de dinamització territorial d’economia cooperativa a la Ribera d’Ebre. Fòrum del cooperativisme. Projecte Treball a les 7 comarques: Definició de línies estratègiques per a la millora de la seva competitivitat. Canvi en les preferències del consumidor, més sensibilitzats amb els beneficis de la dieta mediterrània, preocupats per la salut i la seguretat alimentària. Increment de la demanda de productes de qualitat i origen reconegut (DO, IGP, etc.). Increment del nombre d’autònoms agraris joves. Recuperació de conreus. 9 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE Increment de les produccions integrades i ecològiques. Participació creixent de la dona en el món productiu. Programa LEADER com a font de finançament per inversions en creació, millora o ampliació d’empreses de transformació i comercialització de productes agroalimentaris. INDUSTRIA Pes important del sector industrial, especialment l’energètic, als municipis de Flix, Ascó i Riba‐roja d’Ebre. Important cultura industrial. Sòl industrial disponible per a la instal∙lació de noves empreses, així com, de naus buides. Ajuts per a la reindustrialització. Localització respecte a les principals vies de comunicació que travessen la comarca adequada (C‐12 i N‐420) Projecte Treball a les 7 comarques: Definició de línies estratègiques per a la consolidació de les empreses del sector i per atraure nous inversors. Programa LEADER com a font de finançament per inversions en creació, millora o ampliació de microempreses. TURISME Patrimoni natural important. El riu Ebre com a recurs natural i turístic destacat. Important nombre d’inversions adreçades a potenciar aquest patrimoni. Recuperació del GR‐99 com a eix vertebrador de l’oferta turística i posicionament de la comarca a nivell internacional. El 10’42% de la superfície total de la comarca es considera espai d’interès natural. Increment de la inversió privada dins de la indústria turística. Patrimoni històric i cultural important, com a base per a la promoció del sector turístic. Valors del territori en sintonia amb una modalitat de turisme que creix. Creació d’alguns projectes empresarials significatius. Projecte Treball a les 7 comarques: Definició de línies estratègiques per a la millora de la seva competitivitat. Programa LEADER com a font de finançament per inversions en creació, millora o ampliació d’empreses vinculades al turisme i oci. 10 Serveis i recursos per a la joventut als territoris rurals COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE CENTRES DE TELETREBALL TELECENTRE TIPOLOGIA ADREÇA TELÈFON A/E Biblioteca C. Molins, 4 977404019 Ascó [email protected] Benissanet Centre Cultural Artur Bladé i Desumvila C.Antoni Gaudi, 1 977407915 [email protected] Punt d'accés Pl.
Load more

Recommended publications
  • Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27
    [Show full text]
  • Ribera-D'ebre.Pdf
    2 / Valencia Fruits RIBERA D’EBRE 15 de mayo de 2018 GEMMA CARIM / Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre “La internacionalización nos permite llegar a grandes distribuidores” Con estas palabras Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, hace GC. Hay jóvenes cuyas fa- milias tienen tierras que de- referencia al buen trabajo realizado por las distintas empresas y cooperativas de fruta de hueso de la ciden dedicarse al campo y en comarca en cuanto a exportación. Las tendencias de cultivo, la idiosincrasia del agricultor familiar la comarca cada vez hay más agricultores profesionales que o las iniciativas de apoyo a las empresas son otros asuntos que comenta Carim, también alcaldesa llevan las tierras. La dedicación de localidad ribereña de Vinebre. al mundo agrario, en cualquier caso, viene acompañada de for- Valencia Fruits. Desde la óptica mación. El sector está cada vez del territorio, un análisis de las más profesionalizado. tendencias de cultivo de fruta de V F. ¿Qué otros cultivos desta- hueso en la comarca. ¿Qué frutas can en la Ribera d’Ebre? destacan? GC. En la Ribera d’Ebre tene- Gemma Carim. La Ribera mos un producto agroalimenta- d’Ebre es un referente en el cul- rio excelente. Y no solo de fruta tivo de la fruta de hueso. Solo en de hueso, también tenemos cam- los campos de Benissanet hay pos de olivos, viñedos, almen- catalogadas 69 variedades de me- dros e, incluso, en algunas zonas locotón, por poner un ejemplo. de la comarca, cereales. Los que Somos grandes productores están en expansión son la cereza de cereza, de melocotón, de nec- y la almendra.
    [Show full text]
  • JAUME BLANCH LO XATO La Dolçaina D'aldover
    JAUME BLANCH LO XATO La dolçaina d’Aldover M. Carme Queralt Tomàs A Aldover Joan Amades i Joan To- más van entrevistar i escoltar Jau- 20 me Blanch, tocador de gaita o de dolçaina, perquè de les dos ma- neres el descriuen, a casa seua, i el van retratar. Era un home humil, analfabet, pagès d’ofici, que havia Caramella nascut a Tortosa cap al 1853 (no 71 sabia la seua data de naixement); era veí d’Aldover i havia viscut també a Alfara i Xerta, anava vestit OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA a la manera tradicional i tenia un gran coneixement de la música tra- CPCPTC/ dicional, que havia aprés escoltant dolçainers. A la seua memòria Amades i Tomás refereixen més de deu hores de sentir-lo parlar i d’escoltar-lo tocar, i de transcriure la seua música. I TOCADORS SONADORS Als setze anys, cap al 1869, Jaume Joan Amades va ser un dels molts missions de recerca . També la que Blanch va aprendre a tocar la dol- investigadors que la institució ano- inclou la visita de Joan Amades i el çaina, aprenent-ne d’un gaiter de menada Obra del Cançoner Po- mestre Joan Tomás van fer a Al- Benicarló (Baix Maestrat), i promp- pular de Catalunya, creada per la dover per tal d’entrevistar-se amb el te va començar a anar pels pobles a Fundació Patxot a Barcelona el dolçainer Jaume Blanch Gelabert, tocar per festes, tocant la dolçaina 1922, va enviar per tota Catalunya de malnom lo Xato , però conegut que va comprar a Amposta, amb amb l’objectiu de recopilar de arreu del Baix Ebre i el Montsià,on èxit notable, perquè cobrava menys manera sistemàtica i exhaustiva les era un personatge molt popular,per que altres músics i tocava tantes cançons i la música instrumental la dolçaina d’Aldover.
    [Show full text]
  • BIM 3Er Quadrimestre 2017
    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 8 MUNICIPAL 3a Època 3R Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2017 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Móra la Nova aprova un Les festes de Nadal una cita pressupost consensuat de més plena d’activitats per a tothom de 3,5M d’euros Una Sant Silvestre aquàtica i el Més visitants a la 186a Fira, que Club de Twirling moranovenc en ha presentat moltes novetats molta projecció Pavelló Firal 1 d’Octubre, el nou Commemoració del Dia nom del recinte després dels internacional per a l’eliminació atacs policials de la violència de gènere MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 8 Salutació Des de finals d’octubre, ERC governa 3a Època en minoria a Móra la Nova. Les fortes 3r Quadrimestre 2017 tensions nacionals i els diferents punts de vista sobre el procés van fer insostenible el pacte de govern. Però Edita el trencament ha estat d’una forma Ajuntament de Móra la Nova civilitzada i sensata, com haurien de ser totes les relacions que finalitzen. Coordinació Hem de conviure en el mateix poble sense animadversió. Eva Vallespí El governar en minoria ens ha Francesc X. Moliné obligat a negociar i a pactar uns pressupostos pel 2018 amb l’oposició. Redacció Fruit d’aquesta negociació, s’han Roger Font i Montornés aprovat amb els vots favorables del PDeCat i del PSC després de recollir algunes de les seves esmenes. www.riberaproduccions.com D’altra banda, al mes d’octubre va tenir lloc la 186 Fira de Móra la Nova. Hem introduït alguns canvis fruit de la pressió urbanística que ens Col·laboradors han servit per reorganitzar la Fira i per traure’n una part de l’àmbit Antonio Veciana (meteorologia) urbà, minimitzant molèsties.
    [Show full text]
  • BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1
    El AStENTAMI!:NTO PROTOHiSTÓRICO DEl BARRANC DE GÀfOLS (GiNESTAR, BIERA D'EBrRIE, TARfRAGONA) 1 por M. C. Beimte*, J. Sam11mtí*'' y J. Scmtacana*** JResume111: E! poblado del Barranc de Gàfols se fecha en e! siglo VII y VI a.C. En su última fase, presenta un trazado regular, con calles rectilíneas que interseccionan en iíngulo recto, y viviendas de planta rectangular, dotadas habimalmente de un hogar en posición central. La técnica constructiva se basa en el uso de zócalos de piedra con elevaciones de adobe. Algunas de estas habitaciones tenían un revestimiento mural con decoración pintada de colar rojo, formando temas geométricos. El yacimiento fue abandonado repentinamente y destruido por un fuerte incendio, lo que ha permitido la recuperación, en muy bucn estado, de la mayor parte de los materiales muebles y de abundantes restos paleocarpológicos. Entre los materiales cerâmicos cabe destacar la presencia de un buen número de importaciones fcnicias, así como la presencia de otras cerâmicas a tomo no fenicias, pero que imitan claramente sus fom1as; posiblemente se trata de las primeras producciones a tomo de la zona, anteriores a las cerámicas ibéricas propiamente dichas. Paiabns-dave: Urbanismo y arquitectura protohistóricos. Comercio fenício. Cataluiia. 1, INTRODUCCIÓN ER yacimiento del Barranc de Gàfols, también conocido con el nombre de El Pomeralet, está situado en el término municipal de Ginestar, a poco menos de un kilómetro al sudoeste de esta población, a la derecha dei torrente del mismo nombre, en el punto en que éste desemboca en la Hanada aluvial del Ebro (lám. I). Topográficamente, se trata de una extensa plataforma, claramente delimitada al sudoeste por el Barranco de Gàfols, al norte por el Barranco de Ginestar y al noroeste por un acanülado abrupto, al pie del cual transcurre la 1 Una versión similar de este trabajo ha sido entregada a la serie Tribuna d'Arqueologia para SI.! publicación en lengua catalana.
    [Show full text]
  • ASCO Proceedings
    BREAST CANCER—TRIPLE-NEGATIVE/CYTOTOXICS/LOCAL THERAPY LBA1000 Oral Abstract Session, Tue, 9:45 AM-12:45 PM NSABP B-38: Definitive analysis of a randomized adjuvant trial comparing dose- dense (DD) AC followed by paclitaxel (P) plus gemcitabine (G) with DD AC followed by P and with docetaxel, doxorubicin, and cyclophosphamide (TAC) in women with operable, node-positive breast cancer. Sandra M. Swain, Gong Tang, Charles E. Geyer, Priya Rastogi, James Norman Atkins, Paul P. Donnellan, Louis Fehrenbacher, Catherine A. Azar, Andre Robidoux, Jonathan Polikoff, Adam Brufsky, David D. Biggs, Edward A. Levine, John L. Zapas, Louise Provencher, Edith A. Perez, Soonmyung Paik, Joseph P. Costantino, Eleftherios P. Mamounas, Norman Wolmark; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and Washington Cancer Institute, MedStar Washington Hospital Center, Washington, DC; NSABP Biostatistical Center and University of Pittsburgh Graduate School of Public Health, Department of Biostatistics, Pittsburgh, PA; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and University of Texas, Southwestern Medical Center, Dallas, TX; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and University of Pittsburgh Cancer Institute, Pittsburgh, PA; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and SCCC-CCOP, Goldboro, NC; All Ireland Cooperative Oncology Research Group and University Hospital Galway, Galway, Ireland; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and Kaiser Permanente Northern California, Vallejo, CA; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and Kaiser Permanente, Denver, CO; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and Centre Hospitalier de l’Universite de Montreal, Montreal, QC, Canada; National Surgical Breast and Bowel Project and Kaiser Permanente Southern California, San Diego, CA; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and University of Pittsburgh, Magee-Womens Hospital, Pittsburgh, PA; National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project and Helen F.
    [Show full text]
  • Calendari Per Punts
    Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell
    [Show full text]
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Móra D'ebre Castillo De Móra
    432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
    [Show full text]
  • Anàlisi Dels Embassaments De Flix I Riba- Roja ______Índex
    Pantà de Riba- roja Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba- roja TREBALL DE RECERCA Reserva natural de Sebes Pantà de Flix La colònia de la Fàbrica Departament de Química TREBALL DE RECERCA Anàlisi dels embassaments de Flix i Riba- roja _______________________________________________________________________________________________ Índex 1- Introducció....................................................................................................... 3 1.1- Elecció del treball de recerca........................................................... 3 1.2- Objectius........................................................................................... 4 1.3- Paràmetres a estudiar...................................................................... 4 1.4- Hipòtesis........................................................................................... 5 2- L’aigua............................................................................................................. 7 2.1- La molècula d’aigua.......................................................................... 7 2.2- Les propietats de l’aigua................................................................... 8 2.3- Composició....................................................................................... 8 3- Els embassaments de Flix i Riba- roja............................................................ 10 3.1- Embassaments de Catalunya........................................................... 10 3.2- Embassaments de la província de Tarragona.................................
    [Show full text]
  • Tarragona in Figures
    >> Tarragona in figures 2012 00 01 02 03 04 05 06 07 08 >> Tarragona in figures > Edited by: TARRAGONA CITY HALL Council of Labour, Economic Development and Youth Politics > Work team: Vicenç Alcaraz Santiago Castellà Catalina Jordi, CREP-URV Angel Martorell Montserrat Pascual Juan Manuel Patón > Special collaboration: Tarragona Chamber of Commerce CEPTA (Tarragona Business Confederation) – Department of Studies > Translation: Tarraco Translation > Design and layout: Department Corporate Image and Desktop Publishing >> Index > PRESENTATIONS ................................................................................................... 7 > 00. EXECUTIVE SUMMARY ................................................................................... 10 > 01. A PRIVILEGED LOCATION ................................................................................ 18 > 02. THE SECOND LARGEST ECONOMIC CENTRE OF CATALONIA .......................... 22 > 03. HIGHLY ACCESSIBLE AND INTERNATIONALLY CONNECTED .......................... 28 > 04. HUMAN CAPITAL ............................................................................................. 32 > 05. INDUSTRIAL ACTIVITY, GROWTH AND ENERGY GENERATION ........................ 40 > 06. TOURISM, CULTURE AND ACTIVE COMMERCE ............................................... 46 > 07. QUALITY OF LIFE ............................................................................................ 54 > 08. OLYMPIC CITY ................................................................................................
    [Show full text]
  • AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 Al 31/01/2020) Pag.: 1
    Fecha: 02/03/20 REGISTRO MERCANTIL DE TARRAGONA Hora: 13:19 AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 al 31/01/2020) Pag.: 1 Sociedad C.I.F. Domicilio Acto F. Acuerdo Autorizante Municipio INVERSIONES KALIZEA, SOCIEDAD LIMITADA B55763304 C/ ANTONI COMPANY I FERNANDEZ DE CORDOBA 65 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 497.000 . Desembolsado: 497.000. Capital20/11/2019 CONSEGAL GARCÍA, FRANCISCO TARRAGONA resultante, suscrito: 500.000 . Desembolsado : 500.000 CE-VI 2002 SOCIEDAD LIMITADA B43682459 CALLE SANT JOSEP N 1 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 2.000.000 . Desembolsado: 2.000.000. Capital01/12/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN CAMBRILS resultante, suscrito: 2.003.200 . Desembolsado : 2.003.200 TODA DE VELA 1981 SL B43718576 PLAZA DE LA VILA 6 BAJOS AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 26.600 . Desembolsado: 26.600. Capital 05/07/2019 ÚBEDA MUÑOZ, MANUEL TORREDEMBARRA resultante, suscrito: 107.400 . Desembolsado : 107.400 PROYECTOS ANALITICOS Y SUMINISTROS, PASTECH B63390389 POLIG INDUSTRIAL PERAFORT, CALLE VIAL INTERIOR AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 64.170 . Desembolsado: 64.170. Capital 05/09/2019 SOCIEDAD LIMITADA PRIVAT, NAVE 9.- S/N resultante, suscrito: 67.270 . Desembolsado : 67.270 VAÑÓ GIRONÉS, JOSÉ MANUEL PERAFORT SAMEVA-2000 SOCIEDAD LIMITADA B43579861 CALLE RAMBLA NOVA , NUMERO 111 3º 4ª AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 561.807 . Desembolsado: 561.807. Capital30/06/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN TARRAGONA resultante, suscrito: 829.907 . Desembolsado : 829.907 CRESISA ARAGONESA SOCIEDAD LIMITADA B55740435 C/ CAU DE RAFALET 3 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 50.000 . Desembolsado: 50.000.
    [Show full text]