Agramunt I La Ribera Del Sió Centre Comarcal Històric De Les Terres De Ponent

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió Centre comarcal històric de les Terres de Ponent

Per Ramon Bernaus i Santacreu

es de l’època medieval fi ns al segle XIX la vila d’Agramunt ha estat sempre un centre important des del punt de vista econòmic, social i polític de la Catalunya interior. La Dseva capitalitat comarcal i supracomarcal va ser indiscutible fi ns a la Nova Planta (vegueria). Amb la centralització administrativa dels borbons va començar a quedar en un segon pla, però encara va mantenir la seva capitalitat comarcal (alcaldia major). El nou estat liberal de model jacobí francès que arraconava l’antic règim, encara fou més centralista i uniformador, i llavors Agramunt va perdre defi nitivament la seva capitalitat comarcal ja que no va aconseguir ser cap de partit judicial. Al segle XX, amb la recuperació del govern autònom a Catalunya, Agramunt tampoc va aconseguir que se li reconegués una comarca pròpia, tot i ser el centre indiscutible de la Ribera del Sió. Passem a veure de forma més ampliada aquestes afi rmacions.

1. Agramunt dins del comtat III d’Urgell eixamplava els seus terri- i la meitat de les primícies. El castell d’Urgell (segles XI-XV) toris cap a la plana. En aquesta data i la vila d’Agramunt van quedar des conquereix als musulmans el castell d’un bon començament sota l’alt do- L’origen històric documentat de la d’Agramunt i el lliurà en feu en forma mini directe dels comtes d’Urgell, que vila d’Agramunt cal cercar-lo cap a de carlania a Pere Miró de Ponts, a sovint venien a fer-hi estada i la con- l’any 1051 quan el comte Ermengol canvi de la quarta part dels delmes vertien així en una de les poblacions més importants del comtat i durant moltes temporades com la capital de fet, segons alguns autors. Abans del 1099 els comtes bate- ren a Agramunt moneda comtal, co- neguda com sous agramuntesos. Un segle després (1200), Pere I conﬁ rma en un privilegi l’exclusiva d’encunyar moneda comtal a la vila del Sió. Als voltants de l’any 1100, en el testament d’Adelaida, muller de Pere Dalmau, consta que fa un llegat de dos mancusos per l’obra de l’esglé- sia de Santa Maria d’Agramunt. En el testament del carlà d’Agramunt, Bernat Pere de Ponts, atorgat l’any 1119, mana que una part dels seus béns mobles s’havien de distribuir entre les esglésies i clergues d’alguns pobles del comtat, entre elles Santa

NOVEMBRE de 2005 sió 31 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Maria d’Agramunt. És molt possible tat a principis del segle XIV. fi ns el 1283 quan s’acabà el portal que aquest temple no sigui l’actual, La primitiva població de reduïdes major de ponent essent col·locat el però ja ens parla de la importància dimensions a l’entorn del castell (la grup escultòric de la Verge i el Nen. de la vila d’Agramunt. vila vella), va ampliar el seu recinte Ja entrat el segle XIV s’acaba l’obra El 1163 el comte Ermengol VII emmurallat i s’eixamplà cap a llevant de la torre del campanar. La cons- d’Urgell, juntament amb la seva espo- fi ns més enllà de l’antiga cruïlla de trucció d’aquest temple per la seva sa Dolça i el seu fi ll Ermengol, ator- camins (actual plaça de l’església) i imponent arquitectura i sobretot pel guen Carta de Poblament i Franquícia s’aixecaren les muralles de llevant, treball escultòric de les seves portala- als habitants d’Agramunt. En aquest integrades a les quals en forma de des, especialment la de ponent, mos- important document, molt semblant torres de defensa es trobaven els ab- tren clarament la importància social, al donat a la ciutat de Lleida, conce- sis de l’església de Santa Maria, co- política i econòmica que adquireix deixen als agramuntins la lliure pro- mençada a construir en aquest indret la vila d’Agramunt dintre del comtat pietat de cases i terres, exempcions (la vila nova) durant la segona meitat d’Urgell fi scals i els donen un règim jurídic del segle XII. Les obres del temple Agramunt, cruïlla de camins, situa- amb normes de dret civil, penal i pro- avançaren de llevant a ponent. Ja al da a la vall del Sió, es va transformar cessal. També els garanteixen la se- 1187 es va celebrar dins l’església aviat en un centre agrícola, menestral guretat de les seves persones i béns. d’Agramunt una assemblea de pau i i comercial important que va arribar Aquesta carta va reforçar el progrés treva del comtat d’Urgell. El 1238 el acollir fi ns i tot un notable call jueu. El econòmic i el prestigi d’Agramunt. comte Ponç Guerau de Cabrera con- call agafa importància des dels temps Aquesta carta fou completada pels cedeix als agramuntins el privilegi de Jaume II, quan van ser expulsats mateixos comtes amb posteriors pri- de tenir tribunal de justícia davant els jueus de França (1306) i el rei con- vilegis fi ns a la desaparició del com- de la porta de l’església. No va ser cedí a la vila d’Agramunt llicència per albergar 40 famílies d’origen jueu. A principis del segle XIV, després del Compromís de Casp, Agramunt es 1. Mapa de l’expansió del comtat manté fi del al comte Jaume d’Urgell d’Urgell fi ns a la meitat del segle XII. el dissortat i resisteix fi ns al fi nal les Agramunt, Guissona i Balaguer són les escomeses del nou rei castellà, Ferran poblacions més importants del comtat I Trastamara. Derrotat el nostre com- d’Urgell als nous territoris conquerits a la plana. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas te, el rei elimina el comtat d’Urgell d’Història de Catalunya). (1413) i Agramunt va passar a formar part del patrimoni reial tot mantenint els antics privilegis. Durant els segles XV i XVI la nostra vila va ser empe- nyorada a diversos nobles (comte de Pallars, Rodrigo de Bobadilla, Joana de Cardona), tornant defi nitivament a la corona, després d’un llarg plet, el 1581.

2. Agramunt cap de vegueria (segles XIV-XVIII)

A partir del segle XIV, en temps del rei Jaume II, és quan el poder del monarca s’afermava, es van creant les vegueries i es consolida la fi gura del veguer com a ofi cial de distric- te amb plena representació del rei. Aquestes coincidien amb els radis d’infl uència socio-econòmica de la població que n’exercia la capitalitat. Des d’aquestes capitals també es van

32 sió NOVEMBRE de 2005 comtes i els altres barons locals i les característiques pròpies del territori.

2.1. Agramunt, vegueria del comtat d’Urgell. En la primera divisió de vegueries de 1301 i en les posteriors remode- lacions de 1357 i 1401 no apareix la d’Agramunt. La raó és senzilla ja que en aquest període encara existia com a demarcació administrativa i feudal el comtat d’Urgell que se solapava en molts aspectes a la jurisdicció que el monarca exercia en el territori, tal com explica F. Sabater. De fet els territoris històrics del comtat d’Urgell s’havien quedat molt reduïts durant el segle XIV ja que de la part nord del territori en tenia la sobirania el vescomte de Castellbó i una part el bisbe d’Urgell. El comtat d’Urgell agafava la vall del Segre des d’Oliana i tots els territoris del vescomtat d’Àger ﬁ ns a l’Aragó. De tota manera el rei s’havia apoderat de la part central del comtat amb la creació de les Terres del Marquesat (1330) les quals tenien la seu a Camarasa. Aquests territoris reials havien co- mençat al segle XI amb les posses- 2. Mapa de les unitats territorials nobiliàries de Catalunya durant el segle XIV en què podem sions de Cubells i Camarasa per part veure el vescomtat de Castellbó, el comtat d’Urgell i les Terres del Marquesat, territori reial del comte de Barcelona, a les que incrustat al bell mig del comtat. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas d’Història de Catalunya) centralitzar els fogatges i altres activi- tats públiques tant de l’administració reial durant la segona meitat del segle XIV, com més tard de la Generali- tat. L’arrelament al país del sistema de vegueries i la seva permanència al llarg del temps prové del fet que el monarca no va imposar un model de divisió administrativa arbitrari, sinó que va assumir unes regions que s’havien deﬁ nit de forma espontània a partir de l’activitat sòcio-econòmica dels nuclis urbans capdavanters, però que alhora respectava els poders dels

3. Mapa de l’organització interna del comtat d’Urgell ﬁ ns a la seva desaparició a principis del segle XIV. Agramunt, cap de la vegueria d’Urgell, exercia com a capital administrativa de més de la meitat de les terres comtals. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas d’Història de Catalunya).

NOVEMBRE de 2005 sió 33 s’ajunten, a principis del segle XIV, els territoris que els Meià-Cervera tenien a la coma de Meià al vessant sud de la serra del Montsec. Les Terres del Marquesat, en ser territori reial, for- men la vegueria de Camarasa a partir del 1301, amb capital en aquesta po- blació i, partir del 1357, es forma al seu interior la sotsvegueria de Meià amb capital a Vilanova de Meià. Per la seva part el comtat d’Urgell, en aquesta època ja lligat a la nissaga reial, s’organitzava internament en dues parts: la partida de “sa Segre”, situada a ponent del riu Segre, la qual estava formada per la procuradoria de la Vall d’Àger, la batllia de Castelló de Farfanya, la batllia de Balaguer i la batllia d’Albesa. La segona part del comtat d’Urgell era la partida de “lla Segre”, situada a la part de llevant, on es trobava la vegueria d’Urgell, que tenia com a capital Agramunt. Dintre de la mateixa hi havia la sotsvegueria de Linyola, la procuració de Puigverd, la procuració d’Oliola, la procuració de Ponts i la procuració de Montmagas- tre. Per tant, durant el segle XIV i ﬁ ns 4. Mapa de les vegueries de Catalunya de l’any 1431. La vegueria d’Urgell o d’Agramunt abas- tava tota la part oriental de les terres de l’antic comtat, mentre que la part occidental pertanyia a la desaparició del comtat d’Urgell, a la de Balaguer. Al mig quedava la vegueria de Camarasa i la sots-vegueria de Meià (les Terres Agramunt ja exercia com a cap de ve- del Marquesat), que ja eren patrimoni de la corona. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas d’Història de gueria comtal i com a capital adminis- Catalunya). trativa de la meitat del seu territori.

2.2. Agramunt, cap de vegueria Segre), un sector important de la hisenda estatal, que Castella, com- reial. Ribera del Sió (entre Hostafrancs i pletament exhaurida, no podia man- Després del Compromís de Casp les Ventoses) i les terres planes de tenir. Per això les demandes reials de i la desaparició del comtat d’Urgell l’Urgell ﬁ ns a trobar de nou el Segre donatius i de soldats per embrancar- (1413), Agramunt va mantenir la a l’altura de Balaguer. Dins de la ve- se en les diverses guerres imperials seva capitalitat comarcal i adminis- gueria es trobaven les mateixes divi- que es feien cada vegada que es con- trativa i es va anar perﬁ lant com a sions administratives ja exposades al vocava Corts Catalanes, va fer dismi- cap d’una nova vegueria, en aquest parlar del comtat d’Urgell. nuir la freqüència en la convocatòria cas ja reial. Quan la Corona d’Aragó (i amb ella de corts. Paral·lel a aquest fet es En la remodelació que es va fer el Principat de Catalunya) es va in- donaven els intents dels reis caste- de les vegueries el 1431 torna a tegrar als dominis dels reis Àustries llans per obtenir subsidis no pactats aparèixer la vegueria d’Urgell o castellans al segle XVI, les autoritats ni votats a les corts, així com un des- d’Agramunt que té com a capital la catalanes van mantenir, amb penes plegament de mesures per forçar la vila de la Ribera del Sió. En aquesta i treballs, els antics furs i privile- participació del Principat en l’esforç època la vegueria d’Agramunt man- gis davant el creixent autoritarisme bèl·lic imperial atemptant contra les tenia tots les territoris de quan era reial representat pel lloctinent ge- constitucions del país. Tot plegat va demarcació administrativa del com- neral, també conegut com virrei. El portar a un atzucac polític entre les tat d’Urgell i comprenia la vall mitja- manteniment de la política imperial institucions reials i les autoritats ca- na del Segre (entre el grau d’Oliana menada pels reis Àustries comporta- talanes que va menar a l’esclat de la i l’estret de Salgar, vora d’Artesa de va unes enormes despeses per a la Guerra dels Segadors (1640).

34 sió NOVEMBRE de 2005