Cultura Història D'agramunt I De La Ribera

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (i V)

7.3. La Ribera del Sió dintre de la Segarra i l’Urgell. L’estudi més recent que torna a fer propostes força raonades des del punt de vista territorial, cultural i eco- nòmic, per encaixar de forma més ra- cional les terres que es troben entre la Segarra i l’Urgell, l’han dut a terme l’any 2000, Jesús Burgueño, Jaume Espinagosa i Ramon Ramon. En el treball es proposa un retoc general de les actuals comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia i la Conca de Barberà; afectant també la Noguera i les Garrigues. Pel que fa als noms, i per no crear suspicàcies, proposen fer servir com a nom de les noves comarques el nom de les capitals i denominacions neu- tres com ara ”demarcacions”, “roda- lia” o ”municipalia”. També proposen, si de cas, adaptar els noms de les comarques populars, tal i com es pot veure en el mapa que reproduïm. Al capítol anterior, degut a una errada de com- paginació, el mapa número 11 estava equivocat. El correcte és el que publiquem aquí, reproduint altra vegada el peu corresponent per a una bona inter- pretació: 11. Gràﬁ c i mapa confeccionat per la Po- nència de la Divisió Territorial (terres de ponent) a partir de les preguntes 2) A quin lloc aneu principalment? i 3) Aneu també a un altre mercat? Només quatre municipis de la Ribera del Sió van reconèixer Agramunt com el seu mercat habitual (Preixens, la Donzell d'Urgell, Puigverd i Ossó de Sió). La futu- ra comarca de l'Urgell estarà formada per les zones de mercat de Tàrrega, Bellpuig i Agramunt. Tàrrega, la població amb més zona d'atracció i també la més ben comuni- cada, serà el futur cap de comarca. (J. Bur- gueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l'Urgell tan a prop i tan lluny).

Pel que fa a l’actual comarca de l’Urgell, es desdoblaria entres noves comarques, agafant a vegades poblacions de les comarques veïnes: L’Urgell-Vallbona, amb capital a Bellpuig (10.800 habitants); L’Urgell- 14. Mapa de la Regió de Ponent on apareixen les possibles noves comarques: Urgell-Vallbona, capital Bellpuig; Urgell-Segarra del Corb, capital Tàrrega i Ribera del Sió, capital Agramunt. Segarra del Corb, amb capital a (J. Burgueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l’Urgell tan a prop i tan lluny). Tàrrega (18.800 habitants), i La Ri-

MARÇ 2006 sió 33 la diputació ens local i administració perifèrica de la Generalitat. Es proposava també, entre altres coses, la creació de sis noves comarques essent la més propera a nosaltres el Segre Mitjà amb capital a Ponts, formada amb municipis de la Noguera, de l’Alt Urgell i el Solsonès. També proposaven que cap municipi tingués menys de 250 habitants i es suggeria la creació d’agrupaments municipals que apleguessin un mínim de 1.000 habitants. Un d’aquests agrupaments municipals dintre de la comarca de l’Urgell seria la Ribera del Sió, de la qual Agramunt seria el centre.

Algunes reﬂ exions ﬁ nals

Volem concloure aquest informe amb unes refl exions que creiem que mostren la importància que tindria per Agramunt recuperar l’antiga i his- tòrica capitalitat comarcal. Històricament Agramunt des dels segles XI i XII havia estat una de les poblacions més importants dintre del comtat d’Urgell: la famosa carta de poblament, l’església de Santa Maria o l’encunyació de la moneda comtal Restes de l’antic castell de Montfalcó d’Agramunt. en són la mostra d’aquesta capitalitat. Al segle XIV quan el comtat d’Urgell ja pertany a la família reial i solament bera del Sió, amb capital Agramunt més despoblada no seria cap impe- agafava des del Pre-pirineu fi ns a la (5.900 habitants). diment, però que aquí al pla algú la plana de Mascansà i a les envistes Cal assenyalar que ara a la Ribera podria considerar innecessària. de Lleida, Agramunt era cap d’una del Sió tornen a aparèixer només els vegueria comtal, situada a la partida cinc municipis que a l’enquesta del 7.4. L’Informe Roca (2001). de Sa Segre, a llevant d’aquest riu. 1932 van declarar venir al mercat L’any 1999 el Parlament de Catalu- La demarcació agramuntina abasta- d’Agramunt. Actualment només són nya adopta una resolució on fa referèn- va des de la mitja muntanya (Oliana, quatre ja que Donzell d’Urgell avui cia a la necessitat d’instaurar la divisió Ponts) fi ns a la terra plana i entre els forma part del municipi d’Agramunt. de Catalunya en regions. A tal efecte molts pobles que en formaven part Aquests municipis són: Preixens, es va crear una Comissió d’experts es trobaven també els de la Ribera Agramunt, Puigverd i Ossó de Sió. presidida per Miquel Roca. L’encàrrec del Sió. Aquesta vegueria comtal es Aquí seria on el nom legal de la que va rebre no es limitava només a manté gairebé intacta a partir del nova demarcació comarcal coincidiria les regions, sinó que els demanava segle XV quan desapareix el comtat perfectament amb el nom popular i també revisar el model d’organitza- d’Urgell i els seus territoris i jurisdic- la comarca administrativa i històrica ció territorial de Catalunya. L’informe cions són integrats a la corona. Ara la serien la mateixa cosa. Pensem que emès per la Comissió va ser traslladat nova vegueria, que s’anomena Urgell el problema més greu d’aquesta nova al Parlament al gener de 2001. S’hi o Agramunt, continua tenint com a demarcació comarcal seria la migra- proposava fer confl uir, amb el nom de capital Agramunt, i es manté amb desa de la població (5.900 hab.), que vegueries, les demarcacions supraco- molt poques variacions fi ns al decret potser en una zona de muntanya i marcals i metropolitanes, esdevenint de Nova Planta (1714).

34 sió MARÇ 2006 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Durant tot aquest llarg període formació es perd la memòria històri- marcal de forma quasi defi nitiva. És, Agramunt també és centre d’una ca, com ho demostra l’enquesta de la juntament amb Tàrrega, una de les demarcació fi scal de la Generalitat, Ponència del 1932 en què, al pregun- tres alcaldies majors a les quals no la col·lecta. És molt coneguda la tar als ajuntaments a quina comarca respecten els seus drets històrics i no col·lecta del fogatge de 1553, on pertanyen, la ignorància és general i es manté com a cap de partit. a la demarcació agramuntina hi ha sovint es troba mesclada amb mala Tàrrega, afavorida per les bones assignats un total de 93 pobles que fe. Per acabar de reblar aquest des- comunicacions, recupera la capitali- van des d’Oliana, Ponts i Artesa de arrelament i de trencar defi nitiva- tat comarcal amb la Generalitat repu- Segre (Segre Mitjà), fi ns a Bellcaire, ment el contacte amb poblacions blicana, però Agramunt, marginada Barbens, Tornabous i la Fuliola, més que sempre havien estat unides, es dels grans eixos viaris dels segles XIX tots el pobles de la Ribera del Sió. va dissenyar i construir l’actual xar- i XX, encara no ho ha aconseguit. Amb l’arribada dels borbons En totes les propostes de divi- i la centralització d’arrel caste- sions comarcals fetes entre els llana, Agramunt perd part de la segles XIX, XX i en l’actualitat, seva històrica capitalitat, ja que sempre apareix sobre el paper la seva demarcació és integrada Agramunt i la Ribera del Sió. al corregiment de Cervera, però Però el problema més greu per continua essent cap de partit concretar aquesta comarca na- (alcaldia major) de la majoria tural ha estat sempre la migrada de les poblacions que formaven demografi a de la zona, que sem- l’antiga vegueria. Durant les últi- pre ha oscil·lat entre els cinc i mes dècades del segle XVIII el rei set mil habitants. Si la comarca Carles III crea els ofi cis d’hipote- estigués situada al Pirineu o Pre- ques (registres de la propietat) i pirineu, mai no s’hauria perdut la Agramunt és cap d’un d’aquests capitalitat comarcal. ofi cis. També manté la capitali- D’uns anys ençà, i sobretot tat religiosa en ser ofi cialat ecle- amb l’actual govern de la Genera- siàstic dintre del bisbat de la litat, hi ha una manifesta voluntat Seu d’Urgell. Aquesta capitalitat de redefi nir el mapa comarcal i administrativa i judicial la manté supracomarcal. Ha arribat el mo- Agramunt fi ns a la fi de l’Antic Rè- ment que Agramunt ha de recu- gim (1834). perar la seva capitalitat i amb ella Els intents d’implantar el règim el seu prestigi i fer el gran salt liberal-constitucional i abolir les qualitatiu tant demogràfi c com institucions de l’Antic Règim són econòmic i cultural cap al segle molt negatius per Agramunt. Pri- XXI. Si no s’aconsegueix, corre El riu Sió, que dóna nom a la nostra comarca natural, neix a la pobla- el risc de diluir-se defi nitivament mer els francesos napoleònics i ció de Gàver, on l’any 1992 van construir aquesta font. després els liberals (els naciona- com una població més dins la co- listes espanyols del romanticis- marca de l’Urgell; és a dir, la si- me), van aconseguir el seu propòsit xa de comunicacions que va deixar tuació actual encara s’agreuja. d’esborrar de la memòria les anti- Agramunt al marge dels grans eixos Com diu Jesús Burgueño a les con- gues arrels del país i la pertinença a viaris, especialment els que comuni- clusions del seu llibre sobre la divisió un territori que mai la gent no havia quen les terres planes i la muntanya, comarcal de Catalunya, Agramunt ha perdut del tot. A partir d’aleshores potenciant altres nuclis i indrets que de ser el centre de la comarca de la ja no existeix Catalunya, ara hi ha la avui són caps de comarca. Ribera del Sió, des dels Plans de Sió província de Lérida on tots són “leri- Quan es creen els partits judi- (les Pallargues) fi ns a Montgai, amb danos” i espanyols. Tampoc existeix cials, tot i els esforços que realitza una demografi a de més de 7.000 ha- l’antic comtat d’Urgell i enlloc de les Agramunt per mantenir-lo, no ho bitants. vegueries que mantenien el seu nom, aconsegueix ni amb els francesos, ni Però amb això pensem que no n’hi ara hi ha els partits judicials que es amb els liberals de Cadis (1812), ni ha prou, ja que continuaríem lligats a reparteixen els pobles i municipis amb els liberals del Trienni 1820-23, Tàrrega i, com a màxim, seríem una de manera tan aleatòria com ho fan i molt menys amb l’arribada defi niti- subcomarca o municipalia dins de les províncies. Al cap de dues o tres va dels liberals el 1833. És ara quan l’Urgell. Agramunt ha de tenir comar- generacions d’aquesta volguda desin- Agramunt perd la seva capitalitat co- ca pròpia, sigui petita (la Ribera del

MARÇ 2006 sió 35 compartida, la nostra capitalitat comarcal. I tant que serveix la història per mostrar-nos la línia que ve d’un passat llunyà i normalitzat i ens encara cap a un futur il·lusionat. Només cal que ens ho proposem.

BIBLIOGRAFIA – BURGUEÑO J., ESPINAGOSA J., RAMON R. La Segarra i l’Urgell. Tan a prop i tan lluny. Edita Consell Comarcal de la Segarra, Consell Comarcal de l’Urgell i altres. Guissona 2000. – BURGUEÑO, Jesús. Història de la divisió comarcal. Edita Rafael Dalmau. Barcelona 2003. – GENERALITAT DE CATALUNYA. Conse- lleria d’Economia. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona 1937. – Geografi a General de Catalunya. Vol. VIII. Lleida I. Edicions Catalanes S.A. Edita La Gran Enciclopedia Vasca. 1980. – CARRERAS CANDI F. Gran Geogra- fi a Comarcal de Catalunya. La Segarra, l’Urgell i la Conca de Barberà. Vol. 9. Edi- ta Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona 1983. Castell de les Pallargues, dins del municipi dels Plans de Sió. – GRUP DE RECERCA PEDAGÒGICA DE TÀRREGA. Les nostres contrades. L’Urgell. La geografi a i la població. Edita ICE de la Sió) o, si és possible, més gran. i de forma espontània una gran part UAB, Barcelona 1983. – HURTADO V., MESTRE J., MISERACHS de l’antiga vegueria. Venien al nostre Repassant la història podem ser T. Atles d’Història de Catalunya. Edicions optimistes. Agramunt durant vuit- poble els nois i les noies de la Ribera 62. Barcelona 1985. cents anys era cap de vegueria i des- del Sió (des de Montgai a les Pallar- – MADOZ, Pascual. Diccionario geo- prés alcaldia major. Vila situada a la gues), però també els del Mig Segre gráfi co-estadístico-histórico de España y plana i capital de part de la mateixa (Ponts, Artesa de Segre i la Coma de sus posesiones de ultramar. Articles sobre (Ribera del Sió i Mascançà), però Meià). Es va negociar i Artesa man- el Principat de Catalunya. Vol I. Editat en també era capital de la mitja mun- tenia el centre de Formació Profes- facsímil per Curial. Barcelona 1985. – PONS I SERRA, Lluís. Notícia sional i Agramunt el de Batxillerat. tanya (Mig Segre), amb pobles com d’Agramunt. Edita Diputació de Lleida. Oliana, Tiurana, Ponts, Oliola, a tem- Creiem que aquesta seria una bona Lleida 1990. porades Artesa de Segre i la Coma de solució general i de futur: compartir – PONS I SERRA, Lluís. Conferència “La Meià. Aquesta és la comarca històri- capitalitat comarcal i serveis bàsics. Ribera del Sió”, pronunciada a l’IES Ribera ca i natural d’Agramunt, trencada a la El futur és de la gent jove i aquests del Sió d’Agramunt el 23-04-93. plana per la carretera N-II i sobretot fa molts anys que troben normal des- – SERRA, Ricard. Comarques i subco- per la carretera de Lleida a la Seu plaçar-se fi ns a Agramunt per cer- marques de Catalunya. Vol. 3. Comarques de ponent. Edita Virgili & Pagès, S. A. d’Urgell que no va pujar pel seu lloc car diversió. Si aquí aconseguíssim Mollerussa 1988. natural (Balaguer-Agramunt-Ponts) serveis bàsics comarcals tampoc no – VILA, Marc-Aureli. Les comarques de i així desfeia la cohesió forjada amb seria cap cosa extraordinària el seu Catalunya. Notes geogràfi ques. Edita Ge- els segles. desplaçament. neralitat de Catalunya. Barcelona 1983. Tot i això quan l’any 1973 es va Ara que sembla que la cosa va serio- – VILA, Marc-Aureli. Les comarques i els obrir l’Institut d’Agramunt, la vila es sament i hi torna a haver moviment municipis de Catalunya. Edita Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència convertí durant una bona colla d’anys comarcal, és el moment de jugar fort. de Governació. Barcelona 1989. en concentració escolar i centre de Ja fa massa anys que som cua d’un – VILA, Pau. La divisió territorial de l’ensenyament secundari comarcal. Va elefant massa gros. Procurem ser Catalunya. Selecció d’escrits de geografi a. tornar a funcionar en aquest aspecte cap de ratolí, i recuperar, ni que sigui Edita Curial. Barcelona 1979.

36 sió MARÇ 2006