AVUI diumenge ◆ ◆ 27 de gener del 2002 ESPECTACLES 57 The Chemical Brothers, de Barcelona al món

Pep Blay

se’ls ha vist a casa nostra ha estat al Palau dels Esports o a l’esplanada del Tom i Ed van Festival de Benicàssim. És clar que, per sorpresa d’alguns dels convidats, els punxar discos Chemical Brothers no van fer cap con- cert presentant el disc Come with us. Si- nó una esplèndida actuació com a durant més de disc-jòqueis. Tom i Ed van anar punxant durant dues hores a més de dues hores seguint l’estil que caracteritza els seus discos i que s’ha batejat com a big beat (elements de rock La Paloma i funk amb bases electròniques aclapa- radores). Sense la necessitat de grans a vint anys era impensable volums ni de ritmes a grans velocitats i que els U2 triessin Barcelona a tota castanya (trampa habitual dels DJ com a lloc idoni per a la sense idees per obligar a ballar la gent presentació mundial del seu sigui quina sigui la música), els Che- disc. La capital catalana no mical Brothers aconsegueixen un clima estava en el circuit dels de ball igualment eufòric i implacable. gransF ídols de la música pop. Alguna Utilitzen recursos dels concerts de cosa deu haver canviat quan la nit de rock, com presentar-se al davant de divendres passat ningú no es va estra- l’escenari amb els seus instruments nyar que La Paloma fos la seu de pre- (dos plats i una taula de mescles), sig- sentació de l’últim disc dels Chemical nen autògrafs i saluden les primeres Brothers: Come with us. files mentre els discos van sonant sols i, La Paloma, una històrica sala de re- de tant en tant, alenteixen el so per fer vetlles, amb una gran làmpara barroca cridar el públic: “hey”, “hey”, “hey”.... i penjant del sostre i unes llotges dau- accelerant gradualment el ritme, aca- rades que evoquen els anys cinquanta, ben en un clímax en què el públic salta ha vist ballar sota el seu sostre els mi- inevitablement. llors boleros, pasdobles i txa-txa-txàs, i De Come with us van punxar algun ara també atrau la música de ball més tema, com el primer single It began in popular del segle XXI: el techno. Ed Africa, una peça de techno amb aires tri- Simmons i Tom Rowlands, el duet de bals que és només un dels estils variats Manchester que es va fer famós amb el que es mostren en aquest àlbum. Psi- crit de “Here we go”, van intimar amb codèlia, funk, rock i un punt d’experi- els barcelonins en una sessió amb ex- mentació són les característiques d’a- clusiva invitació, només per a privile- quest Come with us, que té com a peça giats. culminant The test, amb la veu de Ri- Avui dia és molt difícil poder gaudir chard Ashcroft, l’excantant de The Ver- dels Chemical Brothers en distàncies ve. Tota una sorpresa. curtes. El seu èxit clamorós des dels Per cert, un detall per als més fans, discos Exit Planet Dust (1995) i Dig Your Ed Simmons s’ha tallat la característica Own Hole (1997) els fa inaccessibles, de cabellera rossa. És clar que, ¿a algú li MANUEL BRUQUE / EFE tal manera que els últims cops que importa la imatge d’un disc-jòquei? Ed Simmons ja no llueix la seva característica cabellera rossa ......

TEATRE ‘La caiguda’

culpa que l’aboca als abismes més vertiginosos Un llac de gel de la consciència. Tot arrenca del suïcidi d’una dona que es llança al Sena sota la impassible Francesc Massip mirada del protagonista. Ho rememora des d’una altra ciutat pentinada de rius o canals, Amsterdam, vora un mar domesticat pels dics. Aquesta simbòlica omnipresència de l’element ‘La caiguda’, d’Albert Camus. Trad. i aquàtic és bellament transferida al delicat espai adap.: Rodolf Sirera. Dramatúrgia: que planteja Carles Alfaro. Tot l’escenari és un Sirera-Alfaro. Amb Francesc Orella. rectangle d’aigua que envolta el llit o el banc Música: Joan Cerveró. Direcció: Carles des d’on el personatge va desgranant la seva Alfaro. Tallers TNC, 22 de gener. torturada confessió. La pronuncia fent gira- gonses com les circumvolucions del cervell, les anelles concèntriques dels canals de la capital Després de l’èxit de Nascuts culpables, Moma holandesa, els cercles de l’Infern. Ha arribat al Teatre torna a apostar per un muntatge com- fons de tot, al final: el cocit, el llac gelat cobert promès i acurat, amb un text colpidor, una d’una espessa boira de fred, com l’evoca Dante. posada en escena impecable i un treball actoral Imatges que es mostren en una imponent esce- d’una rotunditat absolutament singular. El verb nografia, molt ben il·luminada, sobre la qual existencialista de La chûte (1956) de Camus, un deambula infatigable un Francesc Orella im- relat en primera persona i en present, ha estat mens, capaç de recórrer des dels racons més hàbilment adaptat a escena pel dramaturg Ro- sòrdids als records més serens del seu personatge dolf Sirera. L’obra planteja la peripècia d’un que acaba xipollejant sobre el toll de la veritat personatge que, havent transitat els paradisos que l’envaeix, i rebolcant-se en el seu pensament de l’èxit, es veu angoixat per un sentiment de de culpabilitat. Un espectacle imprescindible!