Càlida Rebuda Al Copríncep Francès

núm. 43 desembre 2019, gener i febrer 2020

Sumari

pàgina 7 Esports Noves vies per a la iniciació al roc dels Palinquerons

pàgines 8 Medi ambient Recuperat el camí Ral amb el nou tram d’Ansalonga

Càlida rebuda al copríncep francès pàgina 17 La vall camina cap al reconeixement de la Unesco com a ‘Territori Biosfera’ Tema / pàgines 3-4 pàgina 10 L’ambaixadora d’Andorra a França Martí Boada, expert i coneixedor de i delegada de la Unesco va lliurar l’experiència al Montseny, explica Activitats el dossier a final de setembre les implicacions de la candidatura Representació de l’Ossa

pàgina 11 Viure Ordino / pàgines 14-15 Ansalonga tindrà una nova àrea de repòs i farà difusió Gent gran de la història de l’electricitat a l’antic transformador Núria Solsona

pàgines 22-23 No et perdis... / pàgines 12-13 Entrevista Més parades i pista Jordi Serracanta: de cúrling a la Fira de Nadal «Tenim molt camí turístic per recórrer si aprofitem la tecnologia» pàgina 24 «Cal que tots ens sentim ambaixadors L’Ordino de... de la parròquia d’Ordino» Andreu Gaspà Picart 2 ordinoésviu editorial

Editorial

A les portes d’unes noves elec- objectius prioritaris que s’han decisió que coneixerem l’estiu cions comunals, és un bon mo- fet realitat en aquest mandat que ve. La participació de la po- ment per reflexionar sobre la que acaba. L’endeutament co- blació per aconseguir aquesta feina feta i la traça oberta d’un munal s’ha reduït gairebé un candidatura ha estat clau i ha futur immediat. 50% en dotze anys, de manera demostrat la implicació dels di- Apostem per un projecte de con- que des del 2007 hem retornat ferents sectors. Hem escoltat tinuïtat, no menys engrescador, 11,4 milions. El pressupost, que i hem après de la confiança i per respondre a una societat s’haurà d’aprovar durant els sis de les inquietuds que els ha- heterogènia. Sem- bitants d’Ordino pre he dit que la han transmès en política comunal L’endeutament comunal aquest procés paret permet copsar ticipatiu. el pols social de s’ha reduït gairebé el 50% Només entenem forma immediata. en els últims dotze anys una manera de I el nostre tarannà treballar per la continuarà sent el parròquia i és des mateix que fins ara, el del dià- primers mesos del nou man- de l’escolta activa i la màxima leg. Aquesta manera de fer ens dat, s’ha treballat de manera participació, per defensar la ha portat a trobar un acord amb responsable en els capítols de nostra qualitat de vida i el nos- Saetde i donar l’autonomia ne- funcionament i gestió per tal de tre entorn. cessària a l’estació d’Ordino-Ar- deixar la feina al més avançada Gràcies al treball conjunt i l’en- calís per ocupar el lloc que es possible. L’any que ve veuran tesa, hem dedicat esforços a re- mereix i tirar endavant un dels la llum dues reformes de dos cuperar dos edificis històrics del cultural i natural i la història de Reivindicar aquest paisatge motors turístics de la parròquia. equipaments referents a la par- poble d’Ordino que no podien la parròquia. Ens satisfà haver cultural dels pobles d’Ordino i Un any i mig després de la sig- ròquia: l’ampliació del CEO, que esperar més. Ho hem aconse- acabat l’estudi de la toponímia de la vall és una tasca que cal natura, hem vist com s’obria permetrà tornar el club de judo guit a les escoles velles, amb la i haver encetat un programa de continuar. l’estació tres setmanes abans al poble, que actualment entre- creació de l’Edifici Sociocultural recerca arqueològica en col·la- No voldria acomiadar-me sen- del que era habitual. Una estra- na al Centre de Tecnificació, i la L’Estudi. Hem creat un equip de boració amb el Govern i la UAB se aprofitar aquestes línies per tègia per incrementar els dies Casa de la Muntanya, al carrer treball entre el Comú i el Quart per investigar l’arquitectura ra- desitjar a tothom unes bones d’esquí que es reflectirà en el Major, que acollirà l’Oficina de d’Ordino i hem decidit signar un madera dels nostres avantpas- festes, on ens retrobarem amb compte d’explotació. Turisme. acord d’intencions per trobar un sats. la tradició als carrers d’Ordino. I és que sanejar les finances co- Un altre projecte important, im- ús a béns tan emblemàtics com El poble de la Cortinada, amb I permeteu-me agrair la confian- munals amb la reducció del dè- pulsat des de Medi Ambient, ha l’Hotel Casamanya. un itinerari cultural, ha estat el ça i el suport del poble d’Ordino ficit i trobar una solució per a la estat la candidatura «Vall d’Or- Hem treballat també per con- primer de Riberamunt on s’ha en aquests quatre anys al cap- viabilitat econòmica era un dels dino, Territori de Biosfera», una servar el paisatge, el patrimoni posat en valor el patrimoni. davant de la corporació.

Edita: Comú d’Ordino · Disseny, maquetació i redacció: Comú d’Ordino · Imatges: Comú d’Ordino · Correcció: Pites Roure Dipòsit legal: AND 446-2009 · A/e: [email protected] Hivern tema ordinoésviu 3 3

Tema El procés participatiu per ser territori de la biosfera avança amb el lliurament del dossier

La vall d’Ordino és més a prop d’entrar a formar part de la Xarxa mundial de reserves de LES ENQUESTES HAN la biosfera, després de tancar i APORTAT ALGUNES lliurar el dossier de candidatu- CONCLUSIONS VALUOSES ra. L’ambaixadora d’Andorra a PER AL CONEIXEMENT França i delegada permanent DEL TERRITORI de la Unesco, Eva Descarrega, ha estat l’emissària i respon- Els tres elements sable d’entregar el document, 1 principals que amb el títol Vall d’Ordino, terri- estructuren la identitat tori de biosfera, al director de de la parròquia, en ordre la Divisió de Ciències Ecològi- d’importància, són la ques i de la Terra de la Unes- natura, la qualitat de co, Miguel Clüsener-Godt. El vida local i la fesomia lliurament es va fer el 27 de arquitectònica. setembre i la divisió avaluarà el dossier elaborat pel Comú d’Or- Pel que fa a les priori- 2 tats de gestió del ter- L’ambaixadora ritori, la majoria d’actors d’Andorra consideren que la més important és la preserva- a França en va ció del patrimoni natural, seguida del desenvolu- ser l’emissària pament sostenible entre els sectors econòmic i dino abans de fer-lo arribar al mediambiental. Comitè consultiu internacional de reserves de la biosfera, que En tercer lloc, es reunirà el primer trimestre 3 es creu prioritari del 2020. invertir esforços en L’espera serà llarga, ja que si el el foment del benestar dossier obté aquest vistiplau, la L’ambaixadora Eva Descarrega fa el lliurament del dossier a Miguel Clüsener-Godt. social i cultural. directora general de reserves de la biosfera haurà de traslla- pàgines del dossier s’han fet a detectat, sobre els quals es tre- sal per la rellevància i l’afecta- dar la candidatura a la reunió partir d’un procés participatiu ballarà per millorar-los i poder ció directa en altres àmbits, per La major part general que se celebrarà al juny en una convocatòria oberta a fer front a una gestió sostenible exemple, en el model turístic de 4 dels enquestats a Nigèria. L’adhesió d’Ordino tota la població, on han quedat de la vall per garantir la qualitat la parròquia. consideren important al Programa sobre l’Home i la representats els principals inte- de vida a les generacions futu- Del treball i la metodologia que destinar més recursos Biosfera (MAB) que promou la ressos dels sectors que tenen res i mantenir la riquesa de la s’han seguit se’n desprenen la per promoure el Unesco marca un punt d’inflexió activitat a la parròquia. A les vall, basada en la conservació voluntat de reforçar la participa- desenvolupament en la gestió dels recursos natu- conclusions, publicades i con- del patrimoni natural i cultural. ció activa dels sectors en la ges- sostenible arreu del rals, la interacció de l’home i el sultables al web www.biosfera- El Departament de Medi Am tió territorial i l’acord per acon- territori. creixement econòmic de la vall. ordino.ad, es poden trobar els bient ha liderat aquest projecte, seguir un model sostensible per No podem oblidar que les 250 punts forts i febles que s’han tot i que té un caràcter transver- al territori.

La minoria opina... Sandra Tudó i Eva Choy Ordino ja és més a prop d’esdevenir territori de la biosfera, després de la presentació del dossier a la Divisió de Ciències Ecològiques i de la Terra de la Unesco. No serà en aquest mandat que podrem saber si la vall d’Ordino entrarà a formar part de la Xarxa mundial de reserves de la biosfera, però des de la minoria confiem que la resposta sigui positiva. Mentre esperem la resposta, estem satisfetes de la feina important que s’ha aconseguit fins ara. D’una banda, la voluntat de voler ser declarats Territori de la Biosfera ha permès al Comú difondre grans valors com el respecte pel medi ambient i pel nostre patrimoni natural i cultural, contribuint a la preservació de la nostra identitat. Amb aquest projecte, el Comú ha fet un salt endavant en la implicació de la ciutadania, amb el procés participatiu utilitzat per identificar els principals interessos dels sectors que tenen activitat a la parròquia. Aquesta participació ciutadana ha estat cabdal per implicar tots els ordinencs en objectius comuns com ho és el del desenvolupament sostenible. Esperem que ben aviat la nostra parròquia aconsegueixi el distintiu Ordino, Territori de la Biosfera. 4 ordinoésviu tema

ENTREVISTA A MARTÍ BOADA Doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista. Membre del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) «Les reserves de la biosfera són un exemple del pensament global, actuant localment»

- Què significa l’etiqueta «Re- mentar les sol·licituds de noves serva Biosfera»? declaracions, amb un procés Representa el reconeixement de selecció altrament no gens per part de la Unesco, dins del fàcil. En el cas d’Andorra, sense Programa Mab (L’Home i la voler crear falses expectatives, Biosfera), d’una figura que -re personalment crec que la can- coneix uns territoris i uns pai- didatura d’Ordino té possibili- satges representatius a escala tats, atès que és un dels pocs planetària de valor destacat. estats europeus que encara no És un reconeixement del valor en té cap. Amb l’afegitó positiu local tot proporcionant-li un va- de la gran qualitat paisatgística lor universal. En produir-se la i d’una dimensió històrica i fron- declaració, el territori passa a terera excepcionals. formar part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. Ac- - Des del seu vessant artístic, tualment n’hi ha unes 630, dis- quina seria la incidència de tribuïdes en 120 països. l’art en aquesta comprensió del paisatge i del medi natural? - De quina necessitat sorgeix Després de molts anys de parti- l’existència d’aquesta catego- cipar en el compromís d’actuar ria, en quin moment sorgeix i en el camp de la conscienciació per què? sobre les greus problemàtiques El model s’insereix en el con- ambientals, via docència, di- cepte de desenvolupament sos- vulgació i recerca, actualment tenible, subscrit per les Nacions penso que s’han d’obrir nous Unides a partir de l’anomenat camins Informe Brundtland de l’any - Aquesta mirada, des de la ma- tèria, podria aportar més llum «L’objectiu és per trobar maneres més sos- fer compatible tenibles d’interactuar i relacio- nar-se amb el medi? conservació i Interessat amb l’art de molts anys, amb una relació perso- desenvolupament» nal molt propera amb l’Antoni Tàpies i amb el creatiu Pere- 1987, entès con aquell desen- jaume, vaig iniciar una línia de volupament que mai ha de su- divulgació a través de l’art, amb perar els límits dels sistemes El professor de la UAB és un dels deu ambientòlegs més influents a Espanya. el mateix objectiu: la motivació que ens donen suport vital als i el compromís amb el planeta humans. una estratègia de sostenibili- RB, atesa l’elevada categoria en les estratègies de conserva- i amb el territori. Davant l’aug- Sorgeix en un context de crisi tat per criteris, a partir de la del seu paisatge i l’extremada ció i de dinamització territorial ment de la crisi i la urgència ambiental com el que carac- posada en valor dels paisatges biodiversitat. de forma sostenible. de l’acció, em vaig iniciar en el teritza el moment civilitzatori locals d’importància ecològica, Forest Art, amb la intenció d’ar- actual, que es manifesta de així com del patrimoni cultural - Es desprenen solucions com- - Expliqui’ns la seva experiència ribar via art on no he arribat diferents maneres, una d’elles com un component essencial partides dins la xarxa mundial en altres processos, com ara del tot amb la docència i amb molt preocupant: el canvi climà- de l’RB. Un criteri destacat de de reserves de la biosfera? l’exemple del Montseny. la divulgació, entenent-ho com tic, que ha portat les Nacions l’RB és el foment dels siste- Les normes de l’RB no són im- Per la meva feina he treballat un complement. I aquí estem. Unides a declarar l’emergència mes productius locals, incardi- Mantinc una gran confiança en climàtica. Les reserves de la nats a la formació de recursos «Ordino, i en particular el Parc el camí de l’art, i tot i que con- biosfera (RB) són un escena- humans i a la promoció de la sidero que l’art en general no ri reconegut per desenvolupar investigació i el desenvolupa- de Sorteny, són escenaris està passant per un bon mo- estratègies de conservació i de ment, sense deixar de costat la ment com a via socialitzadora desenvolupament sostenible. millora d’infraestructures i equi- ajustats als requeriments RB» de la motivació, però tot i així hi Són un exemple del pensament paments socials i l’augment de crec. global, actuant localment. El la dinamització i la participació. positives, són essencialment en diverses RB, especialment programa MAB és una iniciativa És, doncs, per al territori. Lluny regulades i avaluades pels res- americanes. Actualment soc - La seva relació i coneixement que arrenca de l’any 1971, i les de ser una figura restrictiva, ponsables locals de l’RB i el responsable científic de la Xarxa d’Andorra quan s’inicia? primeres RB es declaren l’any és una figura animadora del programa MAB. La virtut remar- Mediterrània de Reserves de la Han estat més de trenta anys 1976. desenvolupament local, amb cable és la d’estar en xarxa a Biosfera, on es coordinen unes de vinculació amb el medi an- una música de fons vinculada escala planetària. Sense impo- quaranta reserves de quinze dorrà. L’any 1976 vam venir a - Què hem d’esperar d’aquest amb el compromís universal sar-se als instruments de gestió països, i visc dintre l’RB del Andorra a fer recerca, coordina- reconeixement? Quines serien que requereix el moment: la local, representa una determi- Montseny. El meu parer podria da pel professor Becat, inven- les principals conseqüències sostenibilitat. Ordino, i particu- nada pertinença a una xarxa in- ser una mica subjectiu, tanma- tariant biodiversitat andorrana; en el territori? larment el Parc natural de la ternacional homologada per la teix diria que no. Globalment, més endavant vam continuar L’objectiu principal de les RB vall de Sorteny, són al meu pa- Unesco, que té com a objectiu el funcionament té èxit; en el amb l’Institut d’Estudis Andor- és fer compatible conservació rer un escenari perfectament la connexió continuada d’inter- cas d’Espanya, a hores d’ara rans, actualment CENMA, lide- i desenvolupament local, amb ajustat als requeriments d’una canvi i de processos de millora n’hi ha 47, i no paren d’aug- rat pel doctor Guillamet. Hivern ordinoésviu 5 5 6 ordinoésviu veu ciutadana

#Ordino a les xarxes

ordinoésviu 2.569 seguidors

Hem renovat la taula d’orientació al mirador del Coll d’Ordino i ens ha quedat així de maca Ordino us desitja una bona Rebuda del cònsol major al Festivitat de Meritxell copríncep francès a Ordino

105 m’agrada 15 117 m’agrada 9 12 compartits 6 compartits 1 8 comentaris 4 comentaris

Visita guiada als molins Tancament de la carretera fariners del Coll d’Ordino

83 m’agrada 9 64 m’agrada 4 10 compartits 19 compartits 1 144 m’agrada 15 compartits 5 comentaris 22 0 comentaris 2 comentaris

TOP TWEET ordinoesviu 3.991 717 3.608 tuits seguint seguidors

2.652 impressions 113 RT 10 cors 2.205 impressions 104 RT 19 cors 2.035 impressions 53 RT 14 cors A partir de demà, dijous 7/11, la carretera del Coll Mireu quina taula d’orientació hem estrenat al Coll Dilluns anem a fer el camí dels molins fariners a d’Ordino (CS-340) quedarà tancada durant tot l’hivern d’Ordino #ordinoesviu #ordinoesmuntanya pic.twitter. #ordinoesviu i anirem molt ben acompanyats. pic. #ordinoesviu. pic.twitter.com/Htzfmpw6fE com/9K5qHjdiEO twitter.com/PGMCHOGtsq

000595 000501 1.910 mediaposts seguint seguint seguidors seguidors

220 m’agrada 2 comentaris 158 m’agrada 3 comentaris 146 m’agrada 1 comentaris Hivern esports ordinoésviu 7 7

Esports Lestang: «L’alimentació, l’activitat física i les emocions són les claus per a una bona salut»

Laurence Lestang va ser espor- sobre el propi cos; alguns venen als nostres avis no els passava tista i competidora des de ben per iniciativa pròpia i d’altres ho perquè tot eren productes de petita, fins que una lesió la va fan derivats per l’endocrinòleg, proximitat, i de la terra. El zinc, apartar de l’esport i va estudiar amb símptomes de cansament, el coure i el seleni els prenem biologia. El 2012, ja mare de sobretot persones que es lleven com a suplements, però són a dos fills, va tornar a aquest món cansades. I acostuma a ser un la terra. per participar en l’Andorra Ultra desajust de les tiroides, una pa- Trail, i es va enganxar a les cur- tologia molt freqüent a Andorra - Així, amb una bona alimenta- ses de llarga distància, les tri- i a les zones de muntanya. La ció no caldrien tants medica- atlons, fins a participar en cinc manca de vitamina D i iode ens ments? ironmans. afecta molt. L’alimentació no els pot substi- tuir, però en molts casos es po- - Són saludables, aquest tipus dria reduir la dosi, per exemple de proves? L’esport extrem de la medicació que es pren per Són una sobrecàrrega i un so- la va convertir al colesterol, ara s’ha demos- breesforç per al cos molt gran. trat. El principal problema són Forces el físic perquè treballi i en experta els lobbys agroalimentaris, i rendeixi fins a l’extrem. Per això també les farmacèutiques. En és tan important la nutrició. En en nutrició definitiva, el mercat, que sol aquests casos, el seguiment ha anar en contra de l’ètica nutri de ser com si tractessis una pa- - Quina és l’alarma? cional. Ens creiem tot el que tologia. L’activitat física és salu- És molt important escoltar el ens diuen. I les principals víc- dable, però cadascú a la seva cos, té molta saviesa. Mitjan- times, les que estan a primera mida. Vaig decidir fer la carrera çant una bona nutrició lluitem línia, són els infants. de nutricionista i dietista arran contra les inflamacions internes de les meves necessitats i m’ha i els mals hàbits, que poden ve- - Així, no hi ha secret per tenir aportat una visió més àmplia i nir provocats per una mala ali- Laurence Lestang, amb cinc ironmans, és dietista i nutricionista. una bona salut? global del que significa estar en mentació, una mala gestió emo- Cap ni un. El secret és trobar forma. A més, és molt gratifi- cional o un excés d’esport. aquests casos, mirem de com- - I aquests superaliments que l’equilibri entre una alimentació cant poder ajudar els altres. pensar-ho amb serotonina per estan tan de moda? correcta, l’activitat física ade- - Entenc que hi ha aliments per obtenir tranquil·litat. Els ous, El problema és que els pro- quada i una bona gestió emo- - Quina és la primera causa de combatre l’estrès? els fruits secs, els làctics en la cessats i ultraprocessats i els cional, la part més important, consulta? Des de la nutrició es treba- justa mesura..., no es pot gene- aliments de cultiu i ramaderia perquè repercuteix directament Normalment, els pacients m’ar- llen vies antagonistes. L’estrès ralitzar, tot depèn de les produc- intensius són molt deficitaris en en les altres dues. Sovint, l’es- riben perquè perden el control genera cortisol, així que, en cions i de les quantitats. minerals i micronutrients. Això port n’esdevé un refugi. Inaugurada una nova zona amb vuit vies d’iniciació a l’escalada en paret natural al roc dels Palinquerons

La parròquia ja té una nova poca llargada de les vies són zona esportiva dedicada a la característiques ideals per a la iniciació a l’escalada. Es tracta iniciació. Actualment, el Club del roc dels Palinquerons, un imparteix classes als més pe- lloc natural molt a prop del camí tits, que s’organitzen en dos de Santa Bàrbara, on s’han grups: alumnes de 6 a 12 anys obert vuit vies per a tothom i adolescents de 13 a 18 anys. «La zona, pròxima al camí de Santa Bàrbara, s’afegeix a Encodina i al rocòdrom del CEO» que vulgui debutar en el món Flamand va destacar la impor- de l’escalada en pedra natural. tància de l’equipament a escala La zona és de molt fàcil accés, nacional, ja que la majoria de a cinc minuts a peu del nucli vies existents tenen una dificul- antic, un motiu més per desco- tat molt més gran i són més exi- brir i practicar aquest esport en gents. El roc dels Palinquerons família. s’afegeix al rocòdrom del CEO, Segons va destacar en la inau- que és molt a prop a peu, i a les guració de les vies Sergi Fla- vies que es van obrir a Encodi- mand, monitor del Club Pirinenc na per satisfer una demanda Andorrà, la poca inclinació i la creixent a la parròquia d’Ordino. Els més petits van ser els primers a estrenar les vies el dia de la inauguració. 8 ordinoésviu medi ambient

Medi ambient

Es presenta la nova guia digital dels Incorporat el darrer tram espais naturals protegits d’Andorra del camí Ral Amb la incorporació del dar- Quan encara celebrem els vint rer tram del camí Ral, entre anys del Parc de Sorteny, primer Sornàs i Ansalonga, que s’ha espai natural protegit d’Andorra, acabat aquest estiu, es com- surt al carrer una nova eina per pleix el pla per a la recupera- difondre i donar a conèixer els ció d’aquesta via verda que valors de la vall del Madriu-Pera- connecta els pobles de la fita-Claror, el Parc natural de les parròquia, iniciat el 2017 en valls del Comapedrosa i el Parc col·laboració amb el Govern natural de la vall de Sorteny. d’Andorra. El projecte nacio- Es tracta d’una guia digital que nal va més enllà, amb la unió es va presentar al novembre al d’Andorra la Vella fins al Parc Portal de la Vall, a Andorra la Ve- natural de Sorteny. L’últim tram, d’uns 650 metres, ha tingut un cost de 260.000 L’eina euros, amb una inversió total està pensada a la parròquia de 600.000 euros per 1,7 quilòmetres. per al públic La gent gran, els infants i les persones amb mobilitat redu- local i turista ïda tenen una passarel·la de fusta que salva el desnivell lla. L’acte va anar a càrrec de la que hi havia en aquest tram cònsol major d’Escaldes, presi- i protegeix les molleres que hi denta de torn de la Comissió, ha a la zona. Ara els vianants i dels consellers d’Agricultura, poden iniciar el recorregut a Medi Ambient i Sostenibilitat de Paisatge de les primeres nevades de la temporada al Parc natural de la vall de Sorteny. la rotonda de l’Aldosa i conti- la Massana, Sergi Gueimonde, i nuar pel camí de Santa Bàr- d’Ordino, Marc Pons. dino.ad. L’objectiu és fer difusió al local. La guia explica els tres formació sobre els refugis guar- bara fins al Serrat. El Comú La guia es podrà consultar en conjunta dels tresors naturals espais protegits del territori de dats, una relació dels itineraris s’ha ocupat de gestionar la línia i no s’editarà en paper. Es que s’han protegit a les Valls la mateixa manera, amb una recomanats, el tipus de vegeta- cessió de terrenys per fer publicarà als webs dels espais d’Andorra, amb la intenció d’ar- presentació, una descripció dels ció, i la normativa bàsica per la possible aquesta via verda, naturals i al nostre web www.or- ribar tant al públic turista com equipaments i les activitats, in- qual es regeixen. clau per a Ordino. Visita a la Casa de la Muntanya Està previst que durant el primer trimestre de l’any s’inau- guri la Casa de la Muntanya. La Casa Ferino, un edifici singular de tres plantes en ple centre del poble, acollirà d’entrada la nova Oficina de Turisme, amb 111 m2. S’instal·larà al primer pis i farà d’avantsala d’una zona d’experiències i descoberta de l’entorn per al visitant. Projeccions, ulleres 3D i panta- lles interactives seran alguns dels atractius d’aquest centre pioner, quant a informació i tecnologia, que ha d’acabar sent un referent a la parròquia. Hivern fem parròquia ordinoésviu 9 9

Fem parròquia

L’antic transformador d’Ansalonga acollirà la història de l’electricitat a la parròquia El projecte Consell inclourà una Fariner àrea de repòs Antigament a Ordino, el dia de Sant Martí (11 de novem- El poble d’Ansalonga tindrà una bre) se celebrava el Consell nova zona de repòs i un espai del molí fariner. I aquest any, per divulgar la història de l’elec- un grup de persones vincula- tricitat a les Valls del Nord, grà- des a la història i al territori cies al conveni que es va signar han recuperat la celebració a l’octubre a tres bandes, entre amb una visita guiada als el Comú d’Ordino, representat emplaçaments on hi havia pel cònsol major; el llevador del hagut aquestes instal·lacions, Quart, Víctor Simonet, i el se- tan importants en el dia a cretari general de Nord Andor- dia dels parroquians, que rà, Simó Duró. És un acord que van funcionar fins als anys donarà llum verda a un projecte cinquanta. Avui en queden per recuperar part de la memò- dos exemples, visitables a la ria històrica de la parròquia i la Cortinada, on es pot veure transcendència de fer arribar la com funcionaven les moles, llum als pobles. El Quart d’An- Simonet, llevador del Quart d’Ansalonga, Mortés i Duró es donen la mà pel conveni. les pedres que s’usaven per salonga cedeix al Comú l’edifici moldre el cereal, principal- de l’antic transformador, situat poració es compromet a assumir promet a instal·lar la maquinària manteniment de la maquinària i ment el blat amb què es feia al camí dels Horts, i els terrenys, el cost dels treballs del projecte, d’un antic transformador per ex- part del cost de la producció de el pa. La visita va començar a que ocupen una superfície de així com la reforma i l’habilitació posar-lo a l’interior de l’edifici, a l’exposició. L’interès de tots tres les ruïnes de la mola de San- 215,71 m2 i on el Comú hi habi- de l’edifici. La companyia elèc- més dels continguts i els panells és divulgar i explicar la història ta Bàrbara, guiada pel Tonet litarà una zona de repòs. La cor- trica, per la seva part, es com- informatius de la història, el de l’electricitat. Naudí i la Gemma Adellach. Obert l’aparcament de la Cortinada al camp de Ceró L’aparcament Camp de Ceró, al poble de la Cortinada, ja ha obert al públic amb setanta-cinc noves places distribuïdes en dos nivells. L’entrada del pàr- quing és a l’avinguda de la Cor- tinada (CG-3) i la sortida, al carrer de les Massanelles. S’han habilitat setanta-una places per a turismes, dues per a mi- nusvàlids i dues per a vehicles elèctrics. L’obra ha tingut una durada d’un any i és fruit d’un conveni signat a tres bandes entre el Comú d’Ordino, el Govern d’Andorra i Andbank, el desembre del 2017. La superfície de l’aparcament és de 3.648 m2 i vol resoldre la manca d’aparcament que pateix la zona, a més de donar més servei al turista. Després de l’obertura de Plana Babot, al Coll d’Ordino, els mesos vinents se n’obrirà un de nou al poble de Sornàs. 10 ordinoésviu activitats

Activitats S’amplia la il·luminació i la decoració Un carrusel de contes a de Nadal amb ‘voliaines del nord’ la biblioteca El Nadal és per a molts èpo- La llum ho és tot per Nadal i el ca de vacances, i per als més poble d’Ordino, durant les fes- petits de la casa, la biblioteca tes, reforçarà i ampliarà l’enllu- comunal ha preparat aquest menat decoratiu més enllà del Nadal un carrusel de con- carrer Major i el nucli antic, des tacontes, que es farà cada de Santa Caterina fins a la plaça dia a les sis de la tarda, a la Prat de Call. La il·luminació serà sala de lectura i a la bebete- també protagonista en l’anima- ca, a l’edifici L’Estudi. Una ac- ció de carrer, per l’encesa de tivitat per fomentar la lectura llums que donarà el tret de sor- que complementa el cicle tida al programa de Nadal, el Mamàs contacontes, el pro- divendres 6 de desembre. Els grama de relats multilingües infants de l’Esbart Valls del Nord que va començar amb el curs desfilaran pel carrer Major per escolar. La Capsa, espais de donar als cònsols la bola de llum creació, també ha pensat en que il·luminarà tota la parròquia. la canalla per muntar tallers A la plaça s’oferirà coca i xocola- de manualitats amb la temà- ta a tots els assistents. L’encesa tica del Nadal. El programa coincidirà amb la inauguració de d’activitats infantil s’allargarà la Fira, que amplia el nombre de fins al dia de Reis. Altres ci- parades fins a trenta, amb- no tes ineludibles per als infants ves localitzacions com el cobert de la parròquia són el caga de la plaça Major i la plaça de tió, el dimarts 24 al matí, a l’Oficina de Turisme. El carrer la plaça Major; el Pare Noel, Major serà la principal artèria i amb un berenar al mateix es- el Christmas Village s’instal·larà cenari, i a l’ACCO, la vigília de a l’interior de L’Era d’Ordino, a la Reis, l’arribada de Ses Ma- placeta del Ferino. Aquest Nadal jestats i la representació dels s’introdueix una nova decora- Pastorets, en la qual podran ció, amb les ‘voliaines del nord’, participar tots els infants unes ballarines que es penjaran d’Ordino que vulguin sortir a al jardí de Casa Rossell i tindran El cònsol major rep la bola de llum que farà possible l’encesa de Nadal a tota la parròquia. l’escenari. el seu propi estand a l’Era del La Fira La farsa de l’Ossa arrela als Jardins de Nadal es farà del 6 Plandolit després de tres edicions

al 8 de desembre La representació de l’Ossa és una farsa en què els dallaires Raser. Aquests personatges es- de la vila acaben amb l’última taran fets amb fusta, mirall i tèx- ossa, que té el poble atemo- til. La Fira s’allargarà tot el cap rit. És una escenificació on no de setmana, del 6 al 8 de de- falten els estereotips de clas- sembre, i el carrer serà escenari se i de gènere, amb diàlegs d’activitats per a tots els públics, burlescos i al·lusions a l’actu- com els Jocs tradicionals, el Mi- alitat política i a personatges rall màgic, tallers de manualitats públics. La interpretació va a o l’actuació dels alumnes de càrrec de grans i petits, ve- l’Escola de Música de les Valls ïns de la parròquia d’Ordino, del Nord a l’església parroquial. que l’any passat van substi- La principal novetat, però, serà tuir l’emplaçament original, una pista de cúrling que s’ins- la plaça Major, pels jardins tal·larà a la plaça de l’Oficina de d’Areny-Plandolit, amb una Turisme. Un altre atractiu durant ambientació única que per- els dies de la Fira seran les visi- met reunir molt més públic i tes gratuïtes als museus nacio- veure millor la funció. La vo- nals de la parròquia, el Museu luntat de la directora de l’es- Casa d’Areny-Plandolit, el Museu pectacle, Pilar Capdevila, co- Postal i la sala d’exposicions directora de l’Esbart Valls del Escena de la representació de l’Ossa als Jardins Plandolit. L’Era del Raser. Si voleu conèi- Nord, ha estat mantenir-se xer el detall de la programació, fidel a la representació de segle. I és que l’Ossa era una ha esdevingut una de les acti- que es representarà a les dotze la trobareu publicada a l’agen- fa 25 anys, tret dels apunts tradició molt arrelada a la par- vitats més seguides del Nadal, del migdia del diumenge 8 de da del web ordino.ad, i si voleu d’actualitat. De fet, el cap de ròquia que es remunta al 1875. que reuneix famílies, turistes i desembre. Vegeu el documental descarregar-vos tot el programa, l’ossa i la capa del cavaller Molts anys després, el 2017, es curiosos. Una trentena de perso- en el QR o a https://www.youtu- consulteu l’app. són originals de principis de va recuperar i amb tres edicions nes participen en el muntatge, be.com/watch?v=KXZ-8_xfJms. Hivern gent gran ordinoésviu 1111

Gent gran Núria Solsona: «A Barcelona m’obrien les portes de seguida quan deia que venia d’Andorra»

Laurediana, nascuda el 1942, un lloc molt familiar, i allà em la vida de la Núria Solsona ha vaig jubilar. transcorregut entre Sant Julià, Barcelona i Ordino. La mare és - Per què Ordino? de la Cerdanya i el pare de Vic, Arans primer! Hi vivia una cosina i els quatre germans van néixer del meu home, i més tard cap a Andorra. als vuitanta vam anar a Casa Bringué, de Sornàs. I aquí hi es- - Quins records té d’aquells pri- tic la mar de bé i tranquil·la, no mers anys? ho canvio per res. Tinc la vida Recordo que jugàvem a la isla, muntada. No matino gaire, faig una mena d’illot enmig del riu, les feines de casa, trec la pols no sé per què li dèiem així... Lla- dels meus pins, rellotges i di- vors la vila acabava on ara es dals. Sovint dino amb el meu fill la farmàcia, hi havia Cal Bonet Carles i no em perdo ni una acti- i poca cosa més. M’encantava vitat de la Casa Pairal. voltar per Nagol. Hi havia molta vida als carrers de Sant Julià, de - Té molta vida social? tant en tant anàvem al cinema, En faig molta. Els diumenges a la plaça Major, on hi havia el ens trobem a missa, i miro de restaurant i el cafè Principal. Els participar en tot el que es fa a la diumenges anàvem a berenar Casa Pairal. M’encanta el viatge a la font de Ferro, i voldria tor- sorpresa. I també anem a L’es- nar-hi perquè se la van emportar pai del Crèdit i a fer tallers. els aiguats del 82 i ara em penso que l’han restaurat. Encara hi guardo amistats, allà, com la Recepta guanyadora Maria Dolors Pla. Núria Solsona és una habitual de la Casa Pairal que no s’ha perdut mai el viatge sorpresa.

- I pujaven a Ordino? pares van decidir marxar amb feina. A Barcelona, quan deies - Fins que el destí, i el seu home, Guanyadora del 2n premi No, no, les distàncies no eren els quatre fills cap a Barcelona. que venies d’Andorra de seguida la van retornar als orígens? del Concurs de crema de com ara. Amb prou feines algun Vivíem al barri Gòtic, al carrer t’obrien les portes. Vaig conèixer El que més em va costar va ser carbassó. Ens en revela la dia anàvem a Andorra la Vella, Banys Nous amb Avinyó, i jo em el meu home, que era d’Arenys la feina, la professió de depen- recepta: de tan lluny com era, i ara tam- vaig formar com a dependenta. de Mar, viatjant, i vam tenir tres denta aquí estava menys valo- -Carbassó tendre poc hi vaig per mandra. Vaig estar molts anys treballant fills. A ell li encantava venir a rada i les condicions no eren les -Patata a Can Serra, al carrer Canuda, Andorra i hi passàvem sempre mateixes. Al final vaig començar -Formatget cremós - Fins que se’n va anar. una botiga de fotografia i marcs quinze dies; algunes vegades ve- a treballar a l’Hotel Sant Miquel -Mantega Sí, per qüestions familiars, els de tota la vida. M’encantava la nia amb ma germana... d’Ansalonga, amb la M. Àngels, Ortega guanya el concurs de crema de carbassó Goya Ortega en primer lloc, Nú- ria Solsona en segon i Encar- na Padilla tercera, han estat les guanyadores del concurs de crema de carbassó que ha organitzat la Casa Pairal, a iniciativa d’un hortolà de la parrò- quia, Javier Suárez. La proposta va ser molt ben rebuda entre la gent gran i se’n vol fer una segona edició després de l’èxit de la convocatòria. Es van presentar deu cremes a taula i se’n van seleccionar tres. El jurat, format per la consellera general Berna Coma, la consellera de Comú Sandra Tudó, i la consellera de Benestar Social, Cultu- ra, Educació i Joventut, Vanessa Fenés, va haver de triar segons tres criteris: gust, textura i pre- sentació. A l’acte també hi van assistir el cònsol major, J. Àngel Mortés, i la consellera general Sandra Codina. 12 ordinoésviu entrevista

Entrevista Jordi Serracanta: «Cal que tots i cadascun de nosaltres ens sentim ambaixadors de la parròquia d’Ordino»

Jordi Serracanta, conseller de Turisme, Esports i Dinamització, en un despatx del Comú d’Ordino.

Després de quatre anys i de viu- projectes i la seva evolució. Volí- Volem atraure un turista que fora dels mesos de més afluèn- fórmula perfecta i totalment re la seva primera experiència em dinamitzar la parròquia, el valori la natura i el paisatge que cia. Per Pasqua vam fer una pro- integrada en l’entorn de poble política, Jordi Serracanta està sector privat i la ciutadania. Una hem conservat, sempre trobant va pilot d’obrir la mina de Llorts d’Ordino. disposat a tornar-hi si les elec- parròquia es fa amb la suma de l’equilibri entre despertar l’in- i va funcionar molt bé. Una altra cions revaliden la majoria. tots, perquè la gent se senti or- terès i fugir de la massificació. proposta ha estat el Tast Music, - Com serà el CEO del futur? gullosa de viure-hi. Des de l’ad- L’èxit no s’entén d’una altra un cicle de nits musicals temà- Jo hi veig un futur de comodi- - Per començar, quina valoració ministració hi hem de posar els manera, i no podem esgotar tiques, amb concerts en directe tat per al soci, i un compromís fa del mandat? mecanismes i facilitar aquest els recursos propis, ja que són en diferents restaurants, que mediambiental i econòmic sos- Aquests quatre anys han passat intercanvi. La Conselleria de el nostre principal valor. De fet, s’ha fet conjuntament amb la tenible. Comoditat perquè es molt de pressa. Ha estat una Dinamització ha d’englobar tot hem demostrat el nostre com- Massana i ha tingut molt bona poden arribar a destinar tots vivència positiva. La política co- això i ha de ser capaç de trans- promís en aquest sentit amb acollida. Hem donat una nova els metres de l’edifici a l’esport. munal és molt agraïda perquè metre a tothom aquesta idea. la candidatura de Territori de empenta a la Mostra Gastronò- Mediambiental perquè, cada hi ha un retorn immediat de tot la biosfera i l’impuls que hem mica, que és una de les activi- vegada més, les millores que el que fas. Has de ser conscient - Quins projectes l’han satisfet donat al Parc natural de la vall tats més consolidades, i hem no es veien van en aquesta di- que no pots acontentar tothom més? de Sorteny. Cada dia tenim una passat d’un dia de celebració recció: l’aprofitament de les i que sempre rebràs crítiques. Penso que hem assentat unes visió més global i més clara del Un cop saps això, ho llegeixes bases coherents del model tu- que no volem. El camí Ral, ara tot en positiu. Quan prens de- rístic que volem. Tots els pro- acabat, ha marcat un abans i «Encara hi ha molt camí cisions has de tenir en compte ductes i les inversions s’han fet un després per a la parròquia. I reforçar els llocs d’interès que per recórrer si aprofitem hi ha a la Cortinada, amb el nou la geolocalització i la tecnologia» «Hem consolidat les peces de itinerari Les Claus de la Corti- nada, és un exemple de cap on l’engranatge per fer funcionar volem continuar. A la Cortinada, a tot un cap de setmana d’acti- plaques solars de la teulada, la el gran potencial que tenim» l’increment de visites ha estat vitats. El saló de productes gur- caldera d’estella en detriment del 600% i el que hem fet ha met a la sala La Buna ha estat del gasoil... I econòmic perquè estat posar en valor i comunicar un èxit, no només per al públic no hem de perdre de vista que que treballem pel bé de la par- amb sentit comú i responsabi- de manera adequada el que ja del carrer, sinó també per als una instal·lació com el CEO ha ròquia, i que sempre trobaràs litat per no hipotecar els futurs tenim. Així volem trobar l’equi- professionals, gràcies en part de ser sostenible per ella ma- algú descontent. governs que hagin de gestio- libri entre un paisatge natural i a la implicació de la Unió Hote- teixa. Aquest últim punt s’ha nar la parròquia. Aquest és el l’atractiu turístic. lera. El mercat de segona mà, aconseguit amb quatre anys de - Va començar amb les conse- millor projecte, sense un cost organitzat a l’ACCO, també ha dèficit zero en el resultat de l’ex- lleries de Turisme i Esports i a econòmic important i donant a - Desestacionalitzar era una de superat les expectatives en les plotació. mig mandat es va crear Dina- conèixer tot el que tenim, que les preocupacions que va mos- dues edicions, com també les mització. Per quins motius? és molt. trar a l’inici del mandat. han superat els diferents mer- - Quines són les millores imme- La Conselleria de Dinamització Sí, i penso que ho hem aconse- cats que s’han fet durant l’any, diates que hi trobarem? respon a una voluntat de treball - I quin és aquest model turístic guit. S’han fet accions encami- sense oblidar el Christmas Villa- El 2020 estrenarem un nou transversal. El seguiment de que es proposa? nades a incentivar el turisme ge, per al qual s’ha trobat una edifici que acollirà la nova- re Hivern entrevista ordinoésviu 1313

fort. Hem obert un nou canal a l’app Ordino és viu a través del qual cada divendres els subs- criptors reben una proposta per fer a la parròquia el cap de setmana o els dies següents. També es comuniquen promo- cions i novetats que puguin ser susceptibles d’interès. Volem oferir també la possibilitat de fer autoguies perquè la gent sigui més autònoma en les visites i la descoberta dels llocs d’inte- rès més rellevants. Encara hi ha molt camí per recórrer si aprofitem eines com la geolocalitza- ció i la informació a temps real.

- Les pernoctacions i la necessitat de retenir el turista a casa nostra era una preocupació des del principi del mandat? Sí, i té una lògica, perquè retenir el turista vol dir que consumeix a la parròquia i això és bàsic per a la supervivència del nostre comerç i del sector hoteler. No volem ser només el pulmó on el turista ve a oxigenar-se però cepció, nous despatxos per al que practiquen la disciplina i estrangers. Estem molt ben va- tat entre Turisme, Medi Ambient només passeja i després se’n personal del CEO i una sala per l’organització a la parròquia de lorats, a Ordino les distàncies i Agricultura. La Casa de la Mun- va; si ha de ser així, caldria un fer massatges. I la part més im- competicions, tornejos, etc. En- són curtes i els desplaçaments tanya serà el punt d’informació replantejament, que ja s’ha po- portant d’aquest nou espai, una tenem que l’arrelament és un es poden fer a peu; la proximitat de la parròquia, però també un sat algun cop sobre la taula. En sala polivalent gràcies a la qual factor important que cal tenir dels hotels a les instal·lacions espai que acollirà entitats com qualsevol cas, el motor turístic podrem tornar a portar les clas- en compte, ja que no es tracta esportives, la qualitat del ser- el CENMA i ACTUA, dues institu- i econòmic més important que ses de judo al centre del poble. només d’utilitzar unes instal·la- vei que oferim i el clima són els cions que li donaran contingut i tenim a la parròquia és Arcalís. També s’ampliarà el gimnàs i es cions, sinó que amb el ventall principals ganxos perquè cada valor afegit. No oblidem tampoc I hem posat les bases: a través donarà una nova ubicació al xi- que serà un espai obert a tot- de la creació de l’Associació quiparc i a la zona de vènding. «El motor turístic i econòmic hom que participa i interactua d’Hotelers i Comerciants, la De cara al 2021 hi ha previst amb la muntanya, als sectors transversalitat des de l’admi- desenvolupar la segona fase més important que tenim a professionals. La idea seria arri- nistració i l’entrada d’un soci i de les obres amb la creació de bar a atraure empreses que hi capital privat a l’estació, tenim noves sales polivalents per res- la parròquia és Arcalís» estiguin vinculades. l’engranatge necessari per mar- pondre a la demanda creixent car les línies del futur de la par- d’activitats i de clubs que volen tan ampli de clubs fomentem vegada hi hagi més interessats - I el turista què hi trobarà, en ròquia. Fins i tot l’estiu a Arcalís venir al Centre a oferir classes. l’esport de base. a fer estatges i competicions a aquesta Oficina 2.0? ja està més que consolidat, la parròquia. El 2019, el pave- La manera de fer turisme està amb un impuls molt important - En aquest sentit, quina políti- - I pel que fa a estades espor- lló Germans de Riba ha estat al canviant i ens trobem amb per- des del cicloturisme, amb la ca s’ha aplicat? tives? màxim rendiment quant a ocu- fils diferents. La majoria de gent marcació dels trams Strava, la L’augment de sol·licituds d’es- L’estratègia ha estat diferent. pació, durant tot l’any, fins i tot ja sap on va, ja ve informada. promoció que s’ha fet amb les pais ens ha portat a establir Penso que Ordino ha de ser a l’estiu, i això ha portat a bus- Ara busquem experiències, així proves nacionals i internacio- uns criteris en què es té en un referent també en l’esport car altres espais. Per això aca- és que l’Oficina ha d’oferir més nals, i amb el tancament de la compte el nombre d’alumnes i un pol d’atracció per a clubs bem de signar un conveni amb serveis que no pas informació. carretera fins a la coma del Fo- el Ministeri d’Educació per a la Les noves tecnologies et per- rat. Vivim en un lloc privilegiat; cessió i la gestió del pavelló de meten saber tot el que vulguis a l’hivern, a menys de dos qui- Segona Ensenyança. D’aquesta en el moment que vulguis. La lòmetres tenim circuits marcats manera, garantim la continuïtat gent jove, la que està més con- per a la pràctica de raquetes i i la possibilitat d’establir nous nectada tecnològicament, és la esquí de muntanya, i cal tenir PERFIL convenis amb més clubs i fede- que menys s’acosta a l’Oficina. consciència de què significa racions. S’hi ha dedicat molta Cada vegada s’editen menys això i del valor que té avui. Jo Lloc de naixement energia, a poder rendibilitzar i productes en format paper i en crec que tenim la direcció mar- Manresa ocupar les instal·lacions, i el tre- canvi no paren de créixer les cada i en quatre anys el canvi de ball està donant els seus fruits. apps i les subscripcions digitals. perspectiva és molt més ampli. Data de naixement És per això que hem de pensar Hem consolidat les peces de 14/01/1967 - L’acabament de les obres al una Oficina de Turisme 3.0, que l’engranatge fonamental per CEO comportarà la nova ubica- la gent tingui un petit tast del fer funcionar el gran potenci- Professió ció de l’Oficina de Turisme. que poden trobar a casa nostra, al que tenim. Ara bé, o anem Empleat de banca No n’és una conseqüència, el i que després vagin a buscar tots a l’una o no funcionarà, trasllat de l’Oficina de Turisme l’experiència real. cal que tots i cadascun de no- Aficions al carrer Major, a la Casa Feri- saltres ens sentim ambaixa- L’automobilisme, la muntanya no, respon a la voluntat de do- - Podem dir que la tecnologia ha dors de la parròquia d’Ordino. i l’esquí nar-li tot el protagonisme que es creat un nou perfil de turista? És la millor manera de donar a mereix i fer-la una peça clau en Totalment, molts dels productes conèixer el que tenim, perquè aquest projecte ambiciós que turístics que trobem avui dia es quan algú estima una cosa serà la Casa de la Muntanya. basen en la tecnologia. Des de la comunica amb passió i tre- Tornem a parlar de transversali- la conselleria hi hem apostat balla per no deixar-la perdre. 14 ordinoésviu viure ordino

Viure Ordino Zona mares i pares pren el relleu a l’escola per compartir i debatre l’educació dels fills

L’Escola de mares i pares de les Valls del Nord arriba als SESSIONS A ORDINO deu anys amb un nou enfoca- ment que ara es dirà Zona ma- 21 DE GENER. EL TEMPS DE LA INFÀNCIA: DE 4 A res i pares i que ha encetat les 10 ANYS sessions a la Massana aquest novembre. El cicle, impulsat L’afecte, l’autonomia i pels comuns de la Massana l’autoritat com a brúixoles i Ordino, vol tenir un caràcter que orienten els pares. La més dinàmic i provocar la inter trobada amb l’espai social acció i el diàleg entre els pro- i la comprensió parcial del tagonistes, pares i tutors que món i dels altres. busquen eines per educar els fills. La consellera d’Educació, 24 DE MARÇ. EL DESPER- Joventut, Cultura i Benestar So- TAR DELS ADOLESCENTS: cial, Vanessa Fenés, ha explicat D’11 A 18 ANYS que «el terme escola ja no ens L’adolescència, una crisi semblava prou adequat per als necessària i un repte per tallers que proposem i les dinà- als pares. La trobada amb miques de treball que es plan- la sexualitat. tegen a les sessions». Enguany, la intenció és oferir un espai de 12 DE MAIG. LES NOVES formació i diàleg per a pares i TECNOLOGIES: DE 0 A 18 tutors. Segons la consellera de L’Escola canvia el nom i el format per fer tallers més participatius. ANYS Benestar de la Massana, Fran- cesca Guerrero, «al llarg dels és que es plantejaran sessions ral d’Ordino i a la sala L’Indret Montserrat Gil i Assumpció Llu- El rol dels pares en l’ús de anys hem plantejat els tallers obertes, és a dir, no es propo- de la Massana, i s’allargaran ís. La pròxima cita serà el 21 de les noves tecnologies. Els seguint diferents metodologies, sarà un únic camí per educar». fins al 12 de maig. El cicle esta- gener a Ordino amb una sessió canvis que ha comportat la per tal de donar una visió de Durant el 2020 es faran cinc rà coordinat pel gabinet d’aten- dedicada a la franja d’edat dels seva aparició en el món i l’educació al més àmplia pos- sessions, que s’alternaran a les ció psicològica CAPIT i les espe- 4 als 10 anys, que continuarà a en la vida quotidiana. sible. Aquest curs, la novetat dues parròquies, a la Casa Pai- cialistes en psicologia clínica la Massana. Els escolars s’interessen per la política al Comú

A l’esquerra, els alumnes de l’Escola Andorrana, i a la dreta, els de l’Escola Francesa, demanen el torn de paraula a la sala del Consell.

El coneixement de les institu nes de les preguntes que han quia» com a principals motiva o en què consisteix una jornada rents departaments i àrees en cions andorranes s’introdueix a hagut de respondre els manda- cions per arribar a representar electoral i com es difonen els què s’organitza la gestió comu- l’escola primària, però és amb taris aquest començament de el poble. Els dos cònsols van resultats. Els alumnes havien nal. En les intervencions dels la visita al Comú i la trobada curs. Al novembre, els alumnes rebre també l’Escola Andorra- format quatre grups polítics a alumnes es respecta el torn de amb els polítics que els alum- de CM2 de l’Escola Francesa na, les classes de 5è Hogwarts l’aula, abans de la visita, per paraula, si bé acostumen a for- nes descobreixen com funcio- van entrevistar la cònsol menor i Youtubers, de 9 i 10 anys. Al- escollr els delegats i represen- mular preguntes noves, fora del na la política comunal. Per què d’Ordino, Gemma Riba, i el con- gunes de les qüestions que tants. La trobada amb els polí- guió. La sinceritat i l’esponta- algú es presenta per cònsol o seller d’Administració, Comuni- els van plantejar van ser saber tics a la sala del Consell acostu- neïtat desperten l’empatia dels quines són les motivacions per cació i Comerç, Xavier Herver, quins són els requisits per pre- ma a anar precedida de la visita polítics, que no sempre troben arribar a ser conseller i a tenir que van parlar de la «vocació de sentar-se a unes eleccions, com a les dependències comunals, resposta immediata per a tot el interès per la política són algu- servei» i el «treball per la parrò- s’elabora un programa electoral on els infants coneixen els dife- que els plantegen. Hivern viure ordino ordinoésviu 1515

Seguiment del bus parroquial des de Wifi públic i obert l’app i el nou canal bus informatiu al centre Els usuaris de la línia de bus L’última aposta tecnològica parroquial podran saber la geo del Comú d’Ordino per donar localització dels vehicles en més servei a la parròquia és temps real des de l’app Ordino l’Ordino wifi 2.0. Aquest nou és viu. A la pantalla, apareix la lí- conveni amb Andorra Tele- nia amb les parades i l’estat del com permetrà oferir una xar- bus, amb una freqüència de pas xa wifi oberta als ciutadans habitual cada mitja hora. L’app amb un accés únic i públic, també permetrà adquirir bitllets que hauria de ser una rea- i abonaments mitjançant codis litat el primer trimestre del QR que s’hauran de validar a 2020. L’abast de cobertura l’entrada. El seguiment del bus és el centre d’Ordino i va del nucli antic a la plaça Prat de Call, incloent-hi tot el conjunt Els usuaris d’edificis públics: edifici admi- poden comprar nistratiu, casa comuna vella i Casa de la Muntanya, tots els bitllets tres al carrer Major; edifici La Font, per als serveis del Punt via app Jove i de la Casa Pairal; l’Edi- fici Sociocultural L’Estudi (La també serà visible a la parada Capsa, la ludoescola i la bi- origen, La Closa, al Centre Es- blioteca), i finalment, el CEO. portiu, gràcies a la instal·lació En aquest dos últims equi- d’una pantalla. El Comú donarà paments, on ja existia con- més valor al canal info bus amb nexió gratuïta, se’n millorarà l’emissió de continguts propis, Aspecte de la smart marquesina, a La Closa, amb tòtem multicarregador i pantalla. la qualitat. El senyal arribarà mitjançant la imatge i l’scroll. El també a les quatre parades canal també ofereix els horaris i del Pla estratègic del transport del vehicle particular. Les mè- jectiu d’aquest servei subvencio de bus que hi ha al poble. La la meteo. La smart marquesina parroquial i tanquen un projecte triques del transport parroquial nat gairebé al cent per cent és línia d’alta velocitat permetrà incorpora altres novetats com que va començar amb la nova confirmen l’increment d’usuaris promoure la mobilitat sostenible connectar cinc-cents disposi- un tòtem multicarregador amb xarxa de marquesines i el canvi fins al 76%, des que es va posar a la parròquia. Els dos vehicles tius alhora amb divuit punts dues entrades d’endoll per a de tarifa, amb un cost de vint en marxa l’1 de juny. El 2020 es que donen el servei compleixen d’accés. Als avantatges per alimentació convencional i vuit cèntims per trajecte, una mesu- posarà a la venda l’abonament amb la normativa europea per la als habitants d’Ordino s’hi per a USB, que seran d’ús pú- ra inèdita per incentivar l’ús del anual, amb un nombre de viat- reducció d’emissions contami- afegeix l’atractiu que suposa- blic. Les accions formen part transport públic en detriment ges il·limitat, per 50 euros. L’ob- nants. rà per al turista. L’equip de la UAB presenta les excavacions del nord de la vall fins al Comís Vell a les Jornades del Patrimoni

Després de tres anys de recer- toriador Abel Fortó, del Govern ca, l’equip d’investigadors de la d’Andorra. Els cònsols d’Ordino, Universitat Autònoma de Barce- J. Àngel Mortés i Gemma Riba, lona (UAB) liderat pel professor la consellera de Finances, Ma- Ermengol Gassiot en va fer pú- ria del Mar Coma, i el conseller blics els resultats en el marc de de Turisme, Esports i Dinamit- les Jornades Europees del Pa- zació, Jordi Serracanta, van as- «Els resultats de tres anys de recerca amb el suport del Govern demanen continuïtat» trimoni. Els estudis han permès sistir a la convocatòria, que era datar a l’edat mitjana diferents oberta a tothom i va tenir lloc assentaments a la zona nord de a Cal Pal de la Cortinada. L’en- la vall, fins al Castellar i al Co- càrrec, que ha comptat amb mís Vell, tot i que encara hi ha el suport del Govern, té com a molt territori per explorar, que voluntat ferma explicar la histò- demana la continuïtat del pro- ria antiga de la parròquia i do- jecte. Els experts van compa- tar-nos del màxim de dades per rèixer acompanyats del cap de poder-ne fer després divulgació Patrimoni, Xavier Llovera, i l’his- i oferir un programa docent. Imatge de les restes arqueològiques al Comís Vell. 16 ordinoésviu Hivern reportatge ordinoésviu 1717

Reportatge Macron va tenir una càlida rebuda del poble, els escolars i les autoritats en la visita oficial Una llarga espera Van ser dues hores llargues, les que van haver d’esperar els veïns, la gent d’Ordino i els mit- jans de comunicació acreditats, que van omplir la plaça i el carrer Major per veure de prop el copríncep francès. La recepció oficial va tenir lloc a la sala del Consell, on hi havia les autoritats i exautoritats de la parrò- quia. La cònsol menor, Gemma Riba, va ser l’encarregada de donar la benvinguda a Macron a casa comuna i guiar-lo fins a la sala noble. L’arribada Lluny a Ordino del protocol L’arribada del copríncep a Ordi- Lluny de les directrius protocol· no estava anunciada pública- làries donades per l’Elisi dies ment per a les tres de la tarda. abans, Macron es va mostrar Però el mandatari va arribar proper en tot moment i amb dues hores abans per assis- tothom. Es va aturar tantes ve- tir al dinar oficial, que va tenir gades com el van reclamar i va lloc als jardins d’Areny-Plando- desplegar tot el seu encant en lit. Només els veïns del carrer la distància curta per ficar-se Major van esperar a veure l’ar- la gent a la butxaca. Els infants ribada del cotxe oficial, que es de les escoles van aconseguir va aturar a la porta principal de la signatura del copríncep no la Casa Plandolit. Allà l’espera- només a les banderes andorra- va el cònsol major, que no se’n nes, sinó també en samarretes, va separar i li va fer d’amfitrió vambes i a les mans... Tampoc durant tota la visita. Mortés el no hi van faltar les selfies amb va retenir uns minuts per mos- els veïns ni els retrats d’aquells trar-li l’arquitectura i la bellesa més agosarats que l’hi van de- del nucli antic del poble, envol- manar; fins i tot el cònsol va col· tats de seguretat. laborar-hi. L’anècdota del capellà La visita al Comú d’Ordino va acabar amb una foto de grup per al record, que es va fer a les escales de l’església, entre la rectoria i el comunidor. L’acompanyaven l’equip de Go- vern, consellers i conselleres generals de la parròquia, i les exautoritats que no van deixar escapar l’ocasió de saludar el copríncep i intercanviar-hi unes paraules. L’anècdota que va fer riure el copríncep va ser la irrupció de mossèn Joan, que en aquell moment va sortir a la finestra i fins i tot es va dirigir al grup. El cònsol va comentar l’afició boletaire del capellà en un dels moments més divertits i distesos de la visita. 18 ordinoésviu la veu d’Arcalís

La veu d’Arcalís Arcalís s’integra de ple a Grandvalira amb nous productes per a totes dues estacions

Ordino Arcalís s’ha integrat de ple a Grandvalira i aprofita així les sinergies amb el domini més gran del sud d’Europa. A partir d’ara, tots els forfets de l’estació de Grandvalira seran vàlids a Ordino Arcalís, inclòs el de temporada. Així, Grandvalira Resorts sumarà un total de 240 km de pistes, cosa que la situa- rà entre les primeres destinaci- ons d’esquí europees pel que fa a superfície. Ordino Arcalís apro- fitarà les sinergies amb Grand- valira per millorar també aspec- tes tecnològics i de comunicació i també els canals de venda. Per exemple, fruit d’aquesta inte- gració, l’estació d’Ordino Arcalís estrena una nova web, un nou e-commerce i un nou sistema de CRM molt més potent. Tam- bé es posa en marxa una app pròpia. Dins d’aquesta aposta tecnològica, cal afegir el nou sistema wifi gratuït per als clients, que millorarà el servei i les co- municacions. No obstant això, l’estació ordinenca continua en paral·lel la seva activitat comer- cial i ofereix un forfet de temporada propi, que inclou grans avantatges i fins i tot permet esquiar quatre dies a Grandvalira (dos en el cas del forfet de resi- dent a Andorra). Aquests passis serveixen per a la temporada en curs i estan precarregats als suports físics. Un altre avan- tatge d’aquest passi serà que oferirà accés il·limitat al Sunset Park Peretol by Henrik Harlaut i a les estacions de Gavarnie-Gè- dre i Hautacam (França). A més, l’abonament d’Ordino Arcalís inclou invitacions per esquiar en altres estacions europees i in- ternacionals: cinc dies a Verbier (Suïssa), dos dies a NP’Y (Fran- ça), un dia a Masella o tres dies a Chapelco (Argentina). La incorporació a Grandvalira també comportarà canvis molt beneficiosos per als esquiadors d’Arcalís. Així, es comercialitza- ran forfets multidia que com- binaran dies d’esquí a Ordino Arcalís amb jornades a Grand- valira. D’altra banda, el forfet de temporada Valls del Nord, tant per a residents com per al públic general, serà vàlid únicament per a l’hivern, i inclou l’ús il·limitat de les instal·lacions de les dues estacions de les Valls del Nord: Ordino Arcalís, a Ordino, i Vall- nord Pal-Arinsal, a la Massana. Hivern ordinoésviu 1919

Horaris museus

Museu de la Miniatura +376 838338 De dilluns a dissabte de 9.30 a 13.30 h i de 15.30 a 19 h. Diumenge de 9.30 h a 13.30 h.

Museu Casa d’Areny-Plandolit +376 836908 De novembre a abril: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge i dilluns, tancat. Maig, juny, setembre i octubre: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat.

Museu Postal +376 836908 De novembre a abril: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge i dilluns, tancat. Maig, juny, setembre i octubre: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Diumenge tarda i dilluns tancat

Cal Pal +376 338096 Exposició Primera Pedra. Obert dissabtes i diumenges de 10.30 a 13.30 h.

Centre de Natura de la Cortinada +376 849849 De novembre a abril: tancat. Obertura excepcional per a grups (en particular grups d’escolars) sota reserva prèvia. Maig, juny, setembre i octubre: de dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 15 a 17 h. Dissabtes 10 a 13 h i de 15 a 18 h. 20 ordinoésviu ordino en imatges

Ordino en imatges

ORDINO CLÀSSIC ORDINO JARDINS D’ART MERCAT DE SEGONA MÀ El violinista Ara Malikian El certamen, que va guanyar Els assistents al Mercat va esgotar les entrades l’artista Martín Blanco, va tenir de segona mà van participar en dues hores al concert com a convidat l’escultor en un taller per elaborar inaugural de l’Ordino Clàssic, Ernest Altés, amb una sabons i detergent, una a l’Auditori Nacional. retrospectiva a la Buna. activitat programada per la Setmana europea de la prevenció de residus.

CAMÍ RAL Les autoritats van fer el recorregut per inaugurar el nou i últim tram del camí Ral, entre Sornàs i Ansalonga, que connecta a peu els pobles de Riberamunt.

AUTV Cims Màgics va aprofitar la compareixença pel balanç de l’Andorra Ultra Trail per lliurar els xecs solidaris a les entitats amb les quals col·laboren.

DIA DE LES MUNTANYES CONTES MULTILINGÜES PATRIMONI DEL FERRO CARNAVAL El Dia Internacional La biblioteca comunal L’Associació Ruta del Ferro El dilluns de Carnaval de les Muntanyes, l’11 ha proposat un cicle ja té guia i pàgina web; a es tornaran a repartir les de desembre, recordarem de contacontes multilingüe més, ha incorporat a la xarxa racions de caldo a la plaça l’alpinista polonès per a infants de 6 a 11 anys. el Museu Chillida-Leku, Major, ofert per l’Hotel Babot. Jerzy Kukuczka amb el Les sessions es reprenen les Forges de Pyrène de A la festa no hi faltarà conferenciant Wielicki, Premi el dies 5 i 17 de desembre Montgalhard i la mina de la representació Princesa d’Astúries 2018. en anglès. Rancié de Sem. dels Contrabandistes.

VOTACIÓ POPULAR CONCERT DE CAP D’ANY INSCRIPCIONS 2020 CONSELL DELS Els participants a la 28a Francesc Prat dirigirà l’ONCA La 12a edició de l’AUTV INNOCENTS Mostra Gastronòmica a través en el Concert de Cap d’Any ha adjudicat més de 3.500 El nou equip de Govern de l’app Ordino és viu van Valsos, polques i molt més, dorsals per a les set proves per als propers quatre anys votar el plat més original, que amb interpretacions que es correran del 7 al 12 de jurarà el càrrec el 28 va guanyar l’Hotel Coma, i de Beethoven, Debussy juliol. La favorita continua sent de desembre, en la celebració el més tradicional, lliurat al i Strauss. El concert s’inclou a la Ronda dels Cims, amb 170 del Consell dels Sants Restaurant Manacor. l’Ordino Clàssic. km i 13.500 m D+. Innocents. Hivern ordino en imatges ordinoésviu 2121

VIDES DE MUNTANYA KUNSTANK SALÓ L’ESPAI L’exposició fotogràfica «Vides A SANTA BÀRBARA GOURMET de muntanya» va tancar la Els cònsols van rebre Alma Gastrònoma va seva itinerància a la parròquia. la ministra Sílvia Riva presentar un saló de La ministra Calvó explica una en la visita al contenidor d’art productes gurmet a la sala La de les imatges. a la capella de Santa Bàrbara. Buna, en el marc de la Mostra.

CURSA DE CAMBRERS La tercera edició ha doblat la participació i ha incrementat el nombre de cambrers professionals, tot i que el guanyador ha estat un alumne de l’Escola Vatel.

XERRADES GENT GRAN El traumatòleg Santiago Raggio ha estat un dels convidats al cicle de xerrades de la gent gran que s’organitza a la Casa Pairal. 22 ordinoésviu no et perdis...

No et perdis...

Desembre Infantil Infantil

Popular Dijous 5 Dimarts 10 A les 17.30 h A les 17.30 h Diumenge 1 CICLE MAMÀS CONTACONTES. CICLE MAMÀS CONTACONTES. A les 18 h SESSIÓ EN ANGLÈS. PER A SESSIÓ EN FRANCÈS. PER A QUINTO DE NADAL DE INFANTS DE 6 A 11 ANYS INFANTS DE 6 A 11 ANYS L’ASSOCIACIÓ GENT GRAN Biblioteca comunal, L’Estudi Biblioteca comunal, L’Estudi D’ORDINO I L’ESBART VALLS DEL NORD ACCO Popular

Diumenge 8 Cultura Cultura A les 18 h QUINTO DE NADAL Dimecres 11 Del 3 al 21 de desembre DE JUDO A les 21 h EXPOSICIÓ «100 POSTALS Hotel Babot DIA INTERNACIONAL DE NADAL» DE LES MUNTANYES Edifici sociocultural L’Estudi Auditori Nacional

Del 9 al 18 EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE BOGDAN JANKOWSKI HIMALAYA, KARAKORUM. LOS SONIDOS Y LAS IMÁGENES DE LA MONTAÑA Sala La Buna

Fira de Nadal del 6 al 8 de desembre

DIVENDRES 6 DISSABTE 7 De 17 a 19 h D’11 a 20 h D’11 a 20 h TALLER «PINTEM PENJOLLS DE FUSTA FIRA DE NADAL FIRA DE NADAL AMB DECORACIÓ NADALENCA». PREU 5 € Plaça Major, plaça de l’Oficina de Turisme Plaça Major, pl. de l’Oficina de Turisme Plaça Major i L’Era d’Ordino i L’Era d’Ordino 18 h De 10 a 14 h i de 15 a 18 h De 10 a 14 h i de 15 a 18 h TALLER «MANDALA DE VELLUT» MUSEU CASA D’ARENY-PLANDOLIT, MUSEU CASA D’ARENY-PLANDOLIT, Carrer Major MUSEU POSTAL I SALA D’EXPOSICIONS MUSEU POSTAL I SALA D’EXPOSICIONS L’ERA DEL RASER. VISITES GRATUÏTES L’ERA DEL RASER. VISITES GRATUÏTES 18 h CONCERT DELS ALUMNES DE L’ESCOLA D’11 a 14 h i de 16 a 20 h D’11 a 14 h i de 16 a 20 h DE MÚSICA DE LES VALLS DEL NORD. CIRCUIT DE JOCS TRADICIONALS CIRCUIT DE JOCS TRADICIONALS Església parroquial d’Ordino Carrer Major Carrer Major 18 h D’11 a 14 h i de 16 a 20 h D’11 a 14 h i de 16 a 20 h GIMCANA FAMILIAR «TROBA EL TEU TIÓ MIRALL MÀGIC MIRALL MÀGIC DE NADAL» RESERVES: (+376) 878 100 Carrer Major Carrer Major Prat de Call.

12 h D’11 a 14 h i de 16 a 20 h DIUMENGE 8 TALLER «MANDALA DE VELLUT» PISTA DE CÚRLING Carrer Major Plaça de l’Oficina de Turisme D’11 a 14 h FIRA DE NADAL De 16 a 20 h 11 h Plaça Major, pl. de l’Oficina de Turisme PISTA DE CÚRLING TALLER DE MANUALITATS PER A INFANTS i L’Era d’Ordino Plaça de l’Oficina de Turisme A CÀRREC DE LA CAPSA. Plaça Major D’11 a 14 h 18 h PISTA DE CÚRLING ENCESA DE LLUMS AMB LA PARTICIPACIÓ 12 h Plaça de l’Oficina de Turisme DE L’ESBART VALLS DEL NORD. CONCERT DE LA CORAL CASAMANYA Carrer Major Placeta del Ferino 11.30 h TALLER «MANDALA DE VELLUT» 16.30 h Carrer Major ESPECTACLE INFANTIL Carrer Major 12 h TEATRE AL CARRER REPRESENTACIÓ DE L’OSSA Jardins d’Areny-Plandolit Hivern no et perdis... ordinoésviu 2323

Infantil Esports Popular Febrer Popular

Dijous 12 Dimarts 17 Diumenge 5 Benestar social Dilluns 24 A les 17.30 h A les 20 h A les 19 h A les 13 h CICLE MAMÀS CONTACONTES. FESTIVAL DE RÍTIMICA ARRIBADA DELS REIS MAGS Dimarts 18 CALDO DE CARNAVAL SESSIÓ EN CASTELLÀ. PER A FC ORDINO I REPRESENTACIÓ DELS A les 20.30 h I REPRESENTACIÓ INFANTS DE 6 A 11 ANYS Pavelló Germans de Riba PASTORETS ZONA MARES I PARES. DELS CONTRABANDISTES Biblioteca comunal, L’Estudi ACCO EL TEMPS DE LA INFÀNCIA: Plaça Major TORTELL I XOCOLATA DE 0 A 4 ANYS Plaça Major L’Indret, la Massana Cultura Cultura Infantil Diumenge 22 Dijous 12 A les 12 h Benestar social Esports Dilluns 24 18 h CONCERT DE NADAL A les 15 h AUDICIÓ DE NADAL DE LA CORAL CASAMANYA Dimarts 21 Dissabte 22 i diumenge 23 CONCURS INFANTIL AMB ELS ALUMNES Església parroquial A les 20.30 h LA SPORTIVA DE DISFRESSES DE L’ESCOLA DE MÚSICA ZONA MARES I PARES. ANDORRA SKIMO ACCO DE LES VALLS DEL NORD EL TEMPS DE LA INFÀNCIA: Teatre de les Fontetes, DE 0 A 4 ANYS la Massana Casa Pairal, Ordino

Cultura Cultura Esports

DISSABTE 14 Del 23/12 al 3/01 DEL 28 AL 30 A les 12 i a les 17 h A les 18 h TROFEU BORRUFA ESPECTACLE DE NADAL CARRUSEL DE CONTES Arcalís «UN MERCAT DE NADAL DE NADAL BEN ESPECIAL» Biblioteca i bebeteca, L’Estudi DEL GRUP D’INTRODUCCIÓ A L’ESPECTACLE Biblioteca comunal Infantil

Dilluns 24 Esports A les 11 h CAGA TIÓ Dissabte 14 i diumenge 15 Pl. Major ANDORRA WINTER RALLY Coll d’Ordino Infantil

Dimarts 24 A les 18 h ARRIBADA DEL PARE NOEL, COCA I XOCOLATA Plaça Major

Popular

A les 00 h Infantil MISSA DEL GALL. A LA SORTIDA, XOCOLATA, Dilluns 16 VI BULLIT I COCA A les 18 h Plaça Major CONTACONTES DE NADAL Biblioteca comunal Gener

Infantil Cultura

Dimarts 17 Dimecres 1 A les 17.30 h A les 19 h CICLE MAMÀS CONTACONTES. ORDINO CLÀSSIC. CONCERT SESSIÓ EN ANGLÈS. PER A DE CAP D’ANY AMB L’ONCA, INFANTS DE 6 A 11 ANYS DIRIGIDA PER FRANCESC PRAT Biblioteca comunal, L’Estudi Auditori Nacional 24 ordinoésviu L’Ordino de...

L’Ordino de... Andreu Gaspà Picart

És difícil parlar dels pares, del que signifiquen per a cadascú de nosaltres, en unes poques lí- nies. És un fet ben sabut que els fills estimen molt els seus pares, però no per això deixa de ser important demostrar-los-hi, cosa que segu- rament no fem gaire sovint.

Què puc dir del meu pare? Un típic andorrà, una persona humil, senzilla, treballadora, pràctica i molt tossuda i cridaire –a casa sempre diem: si no crida és que està malalt.

Un home que s’ha sabut adaptar al temps i ha passat de llaurar amb un parell de vaques a fer- ho amb el tractor. Un home amb visió de futur, sempre barrinant. Un home de pau, d’arreglar les coses parlant, de paraula, que troba solucions per a tot, que no es rendeix mai, que quan era petit, abans d’anar a l’escola al matí, primer pujava a la borda de la Uïna a donar de menjar al bestiar i després anava a classe, això sí, amb un tros de fusta sota el braç per poder-se escalfar, com la resta de companys.

Ell ha vist un Ordino sense carreteres, ni cotxes, ni calefaccions, ni comoditats com les d’avui, i no s’ha queixat mai. Ara ens queixem per tot!

Un exemple a seguir... M’agradaria ser com els meus pares, perfectes, malgrat totes les seves imperfeccions.

De pares bons n’hi ha molts, però de bons pares pocs. Gràcies, papa, per ser totes dues coses.

Àlex Gaspà Bringueret L’Andreu Gaspà, el Saboyano, ens va rebre a casa seva.

L’Andreu Gaspà (Ordino, 1939), va les vaques, ell feia el mateix de botifarra, «i tant que jugàvem, setmana de vacances i un mes titució. Es defineix com a conser- de Cal Saboyano, diu que va néi- amb els cargols, i els feia entrar al Bar Pons –a Casa Jep de Tor–, de colònies –una paraula que no vador i es mira amb reserves la xer a la cort. Els seus records i sortir... partida diària, i allà arreglàvem havia sentit mai abans–; hi vam tendència actual de fer aliances comencen a quatre anys, al «A l’abril ja engegàvem el bestiar el món». Un Ordino agrícola i ru- anar vuit d’Andorra i mai havia entre partits. «No acabo d’en- costat de la mare, l’Encarnació per péixer. Llavors hi havia mol- ral al cent per cent, amb petits estat tants dies fora d’aquí». A la tendre que es diguin el nom del Picart, una dona pallaresa, de tes ovelles, i mantenien els pins comerços, botigues de queviu- platja, un lloc inhòspit per a ell, porc i l’endemà s’abracin, però Norís, d’aquelles dones pirinen- a ratlla. Els animals volen lliber- res, «suficient pel que necessità- on «vas xocant amb tothom». ara és així». Va estar molt orgu- ques que es feien càrrec de tot Els interrogants de l’encaix amb llós que la seva filla Berna entrés i més. «Quan els homes havien «A l’Ordino d’abans, Europa no el deixen indiferent: com a segona cònsol, com ho d’anar a Consell i al Comú, qui et les pressions, les normatives i havia estat ell, i també que fos penses que s’havia d’ocupar del els carrers feien olor els canvis que s’intueixen, «si subsíndica. A Cal Saboyano ja hi bestiar, de la casa, dels fills...? cau el tabac tindrem moltes di- ha vuit dones, i la Sara li acaba No a totes les cases hi havia d’escudella cada dia» ficultats per tirar endavant la de portar un besnet. «La dona és mosso per ajudar». Va ser una ramaderia. No sé què ens han el pilar d’una casa perquè funci- infantesa dolça, i no només per tat, i ara està tot massa embos- vem. I ara diuen que no podem de venir a explicar». Però l’An- oni. Per descomptat que hi estic la saca de sucre de 50 kg que cat. Llavors es tallaven molts ar- menjar tanta carn...». «Esquià- dreu Gaspà no es deixa impres- a favor, dels drets de la dona, tenien a casa, «i deien que era bres i cada casa tenia pins per vem als prats, i els primers es- sionar fàcilment, ja n’ha viscut però cadascú ha de tenir el seu bo pels ossos (riu), no entenc escalfar-se i totes les cases es quís els vaig fer a la serradora unes quantes, de crisis page- paper perquè tot rutlli. L’any 70 ara què passa amb el sucre». feien així». L’Ordino del Saboya- de Cal Nicolau». Se sent orgullós ses i ramaderes. Tampoc l’im- vam haver d’anar a buscar-les Li encanta la vida al camp i el no feia olor d’escudella, «cada dels seus fills, que continuen la pressionen etiquetes com la de per anar a votar», recorda. El bestiar, la muntanya. «Jo era fe- dia es feia bullir l’olla, en aquest pagesia amb ell, una explotació biosfera, «els pagesos ja fem la Saboyano no s’ha perdut la vi- liç quan em deien: avui no po- poble, de la bona, amb tocino; ramadera de cinquanta vaques, biosfera, i tenim cura del medi sita d’Emmanuel Macron, ni la dràs anar a escola... A pagès no sempre menys els diumenges, amunt i avall. «No és estrany, és ambient, és la nostra feina». de cap altre copríncep. «Molt hi ha festes ni festetes», explica. que es menjava pollastre o co- una feina que enganxa, i ho han Com a home de la terra, també simpàtic, el Macron, però el Gairebé dia sí dia no trepitjava el nill. Jo sempre he anat tip, però viscut des de ben petits, igual va passar per la vida política del que més em va impressionar va Casamanya, la seva muntanya no hi havia tanta abundància, que jo. Però és dura». Les vacan- seu poble, d’on va ser segon ser el general De Gaulle. Aquell favorita; hi anava a acotxar el havies d’administrar la vianda». ces més llargues que ha fet a la cònsol, i del país, com a conse- home imposava només de veu- bestiar. Mentre la mare guarda- Tampoc no hi faltava la partida vida va ser amb nou anys, «una ller general amb vot per la Cons- re’l, es veia una autoritat».