Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’ 1887

hi siguin contràries. En especial, queda El Principat d’Andorra disposa ja de le- tableix una regulació específica de l’Ar- derogat el Decret sobre el contracte de gislació de protecció del patrimoni cul- xiu Nacional i la Biblioteca Nacional. treball de 15 de gener de 1974, i els títols tural. Les ordinacions del 13 de juliol de El capítol cinquè regula les mesures de II, III, IV, V, VI, VII i IX, així com els apar- 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5 de ju- foment i difusió. Les mesures de foment tats a) i b) de l’article 56 del Reglament liol de 1988, i la Llei de protecció del pa- pretenen, d’una banda, incentivar la con- laboral, de 22 de desembre de 1978, i les trimoni cultural-natural, del 9 de tribució de la societat en la preservació seves modificacions successives. novembre de 1983, han contribuït a la del patrimoni cultural, donant suport a conservació dels béns culturals d’Andor- les associacions especialitzades, millo- Disposició final primera ra. No obstant això, el nou marc jurídic rant la formació i la competència de pro- La present Llei entrarà en vigor als sis que va comportar l’aprovació, l’any fessionals i empreses i, de l’altra, 1993, de la Constitució del Principat mesos de la seva publicació al Butlletí compensar els titulars de béns culturals Oficial del Principat d’Andorra. d’Andorra fa convenient la promulgació de les càrregues i obligacions que la Llei d’aquesta nova Llei del patrimoni cultu- els imposa. Les mesures de difusió tenen ral, que reuneix i potencia la normativa Disposició final segona l’objectiu d’afavorir l’accés i garantir el sobre protecció dels béns que integren coneixement del patrimoni cultural. Fo- El Govern ha de fixar per reglament, aquest patrimoni. en el termini màxim de tres mesos des de mentar l’accés als béns culturals és una l’entrada en vigor de la Llei, la relació de El capítol primer estableix un con- necessitat derivada de la concepció que categories i la classificació professional cepte ampli de patrimoni cultural, inte- la Llei té del patrimoni cultural com a ri- esmentades a l’article 31. grat no només pels elements de més quesa col·lectiva; garantir l’ensenyament relleu -que han de ser declarats béns i la informació és potenciar l’efectivitat , 12 de juny del 2003 d’interès cultural- sinó també per tots els de la Llei, ja que la protecció del patrimo- béns que presenten els valors culturals ni cultural és efectiva en la mesura en Francesc Areny Casal Síndic General que la Llei determina. Aquest capítol què la ciutadania és conscient de la seva conté també la regulació del deure de les importància. Nosaltres els coprínceps la sancionem administracions públiques i de la socie- La Llei es clou amb el capítol sisè, que i promulguem i n’ordenem la publicació tat en general de tutelar el patrimoni cul- conté el règim sancionador, i les disposi- en el Butlletí Oficial del Principat d’An- tural, la regulació del Consell Assessor cions addicionals, transitòries, dero- dorra. del Patrimoni Cultural i les normes sobre gatòries i finals. Entre aquestes Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília projecció exterior. President de la disposicions destaca la disposició addi- República Francesa Bisbe d’Urgell El capítol segon, relatiu al règim gene- cional primera, que inclou en la nova ca- Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra ral de protecció del patrimoni cultural, tegoria legal de béns d’interès cultural estableix les normes aplicables a les di- els béns declarats d’interès nacional per ferents categories de béns integrants del l’Ordinació II del 13 de juliol de 1964 i Llei 9/2003, patrimoni esmentat i se centra especial- l’Ordinació I del 4 de juny de 1970, modi- del 12 de juny, del ment en els béns d’interès cultural. Pel ficada per acord del Consell General del que fa als immobles declarats d’interès 5 de juliol de 1988. patrimoni cultural cultural, la Llei regula especialment el d’Andorra règim de les obres que afectin directa- Capítol primer. Disposicions ment el mateix bé o el seu entorn de pro- generals Atès que el Consell General en la seva tecció. En relació amb els béns mobles, sessió del dia 12 de juny del 2003 ha l’instrument principal de protecció ob- Article 1 Objecte aprovat la següent: jecte de regulació és el control de les ex- Llei 9/2003, del 12 de juny, del patri- portacions. 1. És objecte d’aquesta Llei la protec- ció, la conservació-restauració, la con moni cultural d’Andorra El capítol tercer regula els règims es- - pecífics de determinades classes de servació integrada, el coneixement, el El patrimoni cultural constitueix un foment i la difusió del patrimoni cultural dels testimonis principals de la història, béns: el patrimoni arqueològic i paleon- tològic, el patrimoni etnològic, i el patri- d’Andorra. S’entén per conservació totes la identitat i la creativitat d’un país. És un les operacions destinades a la compren- deure essencial de la societat i dels po- moni documental i bibliogràfic. Aquests règims específics no són alternatius sinó sió d’una obra a conèixer-ne la història i ders públics preservar aquesta riquesa el seu significat, a assegurar-ne la salva- col·lectiva i transmetre-la en les millors complementaris del règim general del capítol segon, que és també plenament guarda material i, eventualment, la res- condicions a les generacions futures. Tal tauració i la revalorització. S’entén per com disposa l’article 34 de la Constitució aplicable als béns regulats en el capítol tercer. restauració el conjunt d’operacions del Principat d’Andorra, l’Estat ha de ga- tècniques i científiques destinades a ga- rantir la conservació, la promoció i la di- El capítol quart conté les normes rela- rantir, en el marc d’una metodologia fusió del patrimoni històric, cultural i tives a arxius, biblioteques i museus i es- crítica i estètica, la continuïtat d’una obra artístic. d’art. S’entén per conservació integrada 1888 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003

el conjunt de mesures que tenen com a 2. El procediment de declaració d’un Article 3 finalitat assegurar la perennitat del patri- bé d’interès cultural s’inicia per resolució Béns inventariats moni cultural immoble i vetllar pel seu del ministre titular de la cultura, que s’ha 1. Són béns inventariats els béns no manteniment en un entorn adequat, ja de comunicar a les persones interessa- declarats d’interès cultural següents: sigui construït, ja sigui natural i per l’a- des i, si es refereix a un bé immoble, daptació respectuosa amb els seus valors també al comú corresponent. La inco- a) Els béns immobles o les parts de fonamentals a les necessitats de la socie- ació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici béns immobles que, atès el seu interès tat. o bé a instància de qualsevol persona o històric, artístic o cultural, siguin inte- entitat interessada i comporta l’aplicació grats a l’Inventari general del patrimo- 2. Integren el patrimoni cultural d’An- immediata de manera provisional al bé ni cultural d’Andorra per resolució del dorra els béns materials i immaterials re- afectat del règim jurídic que els articles ministre titular de la cultura. lacionats amb la història o la cultura d’Andorra que, pels seus valors històrics, 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als b) Els béns mobles compresos en al- béns ja declarats, inclòs el règim sancio- artístics, estètics, arqueològics, paleon- guna de les categories següents: nador corresponent. Si el ministeri titular tològics, etnològics, urbanístics, arqui- de la cultura decideix no iniciar l’expe- Primera tectònics, científics o tècnics, tenen un dient sol·licitat, ha de motivar la seva de Béns mobles integrants del patrimoni interès cultural. - cisió. arqueològic i paleontològic 3. Els béns que integren el patrimoni 3. En la instrucció de l’expedient de Segona cultural d’Andorra es classifiquen en: declaració cal donar audiència a les per- Elements procedents del desmembra- a) Béns d’interès cultural sones afectades. Si es tracta d’un bé im- ment de monuments artístics, històrics o religiosos b) Béns inventariats moble, cal donar també audiència al comú on es trobi radicat el bé i obrir un Tercera 4. El ministeri titular de la cultura ha període d’informació pública d’un mes. Béns mobles d’interès artístic de més d’elaborar l’Inventari general del patri - L’expedient ha de contenir els informes de cent anys d’antiguitat moni cultural d’Andorra, en el qual han tècnics necessaris, que han d’anar acom- de constar tots els béns mobles, im- panyats amb la documentació gràfica Quarta mobles i immaterials que integren corresponent i amb la informació Béns integrants del patrimoni docu- aquest patrimoni, tant de titularitat públi- detallada de l’estat de conservació del mental i bibliogràfic ca com de titularitat privada. L’Inventari bé. Cinquena general del patrimoni cultural d’Andorra 4. L’expedient de declaració s’ha de re- Col·leccions i exemplars rars de zoolo- consta de quatre seccions on s’inscriuen: gia, botànica, mineralogia o anatomia en la primera, els béns d’interès cultural, soldre en el termini màxim de nou me- mobles o immobles; en la segona, els sos a comptar de la data d’incoació. La Sisena béns immobles inventariats; en la terce- caducitat de l’expedient es produeix si Béns mobles integrants del patrimoni ra, els béns mobles inventariats, i en la un cop transcorregut aquest termini la etnològic de més de cinquanta anys quarta, els béns immaterials. Les perso- persona interessada demana l’arxiu de d’antiguitat les actuacions i l’Administració no dicta nes titulars o posseïdores de béns inte- Setena grants del patrimoni cultural han de resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es Els béns mobles restants de més de facilitar al ministeri titular de la cultura cent anys d’antiguitat que tinguin va- l’examen dels béns i les informacions pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho lor cultural pertinents per a l’elaboració de l’Inventa- ri, sempre que això no sigui contrari al demani abans d’aquest termini. Vuitena dret a la intimitat i al respecte de la vida 5. La resolució d’incoació de l’expe- Els béns culturals mobles que, tot i te- privada. dient i el decret de declaració s’han de nir una antiguitat inferior a les que publicar al Butlletí Oficial del Principat s’estableixen en les categories prece- 5. Els béns integrants del patrimoni dents, siguin integrats a l’Inventari per cultural de titularitat pública són impres- d’Andorra. La publicació no ha de fer re- ferència a la titularitat ni al valor resolució motivada del ministre titular criptibles i només es poden transmetre a de la cultura d’altres entitats públiques d’Andorra. econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització. c) Els béns immaterials inclosos a l’In- Article 2 6. La declaració d’un bé d’interès cul- ventari per l’òrgan del ministeri titular Béns d’interès cultural tural només es pot deixar sense efecte de la cultura competent en matèria de patrimoni etnològic. 1. Els béns més rellevants del patrimo- seguint el mateix procediment establert ni cultural d’Andorra han de ser declarats per a la declaració. La justificació d’a- 2. La inclusió d’un bé moble o im- béns d’interès cultural per decret del Go- questa decisió ha de quedar acreditada moble a l’Inventari es fa per resolució vern, a proposta del ministre titular de la degudament en l’expedient. del ministre titular de la cultura, amb au- cultura. El decret de declaració ha de ser diència prèvia a les persones afectades i, motivat. si es tracta d’un bé immoble, al comú Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1889

corresponent. La resolució s’ha de publi- davant l’Administració pública i els tribu- conservar els béns d’interès cultural car al Butlletí Oficial del Principat d’An- nals de justícia. d’acord amb l’article 7.2 dorra. 5. El ministeri titular de la cultura pot e) Les ordres executives previstes a 3. Els béns compresos en l’apartat 1.c inspeccionar en qualsevol moment les l’article 8 s’inscriuen a l’Inventari sense necessitat obres i les intervencions que es facin en f) L’informe per al Govern previ a l’a- de tramitar prèviament un procediment béns integrants del patrimoni cultural provació dels instruments d’ordenació administratiu. Tanmateix, la inscripció d’Andorra. Les persones propietàries o urbanística previstos a l’article 16.1 s’ha de publicar al Butlletí Oficial del posseïdores d’aquests béns hi han de Principat d’Andorra. permetre l’accés del personal del minis- g) L’autorització de l’exportació dels teri. Si la inspecció requereix l’entrada béns d’interès cultural i dels béns in- 4. Tots els béns compresos en les cate- en un domicili, cal autorització judicial ventariats gories de la primera a la setena de l’apar- prèvia. tat 1.b tenen la consideració de béns h) L’autorització d’intervencions ar- inventariats, encara que no se n’hagi for- 6. En cas d’interpretació de la Llei pre- queològiques o paleontològiques pre- malitzat la inscripció a l’Inventari. val sempre el principi de menor perjudi- vista a l’article 24.1 ci per al patrimoni cultural d’Andorra. 5. El Govern pot per reglament ex- i) Els estudis d’impacte cloure de les categories tercera, cinque- Article 5 4. Correspon també al Consell Asses- na, sisena i setena de l’apartat 1.b els Consell Assessor del Patrimoni Cultural sor del Patrimoni Cultural: béns que no superin determinats valors econòmics. 1. El Consell Assessor del Patrimoni a) Emetre informe sobre els projectes Cultural és l’òrgan consultiu del Govern de disposicions generals en matèria de Article 4 en les matèries relacionades amb el pa- patrimoni cultural Tutela del patrimoni cultural trimoni cultural. b) Emetre la resta d’informes i 1. Les administracions públiques, en 2. El Consell Assessor del Patrimoni dictàmens que disposi la normativa vi- exercici de les seves competències, han Cultural serà constituït sis mesos després gent i els que li sol·liciti el ministre titu- de vetllar per la integritat del patrimoni i com a màxim de l’entrada en vigor de la lar de la cultura cultural d’Andorra i n’han de fomentar el present Llei. Serà presidit pel ministre ti- c) Proposar les iniciatives que consi coneixement, l’acreixement i la difusió; tular de la cultura i integrat, a més, per - deri convenients per al millor compli- entre altres accions, han de donar suport dos vocals en representació d’aquest mi- ment dels objectius d’aquesta Llei a les entitats que el mantenen i el difo- nisteri i entre un mínim de dos i un nen. Correspon al Govern definir la màxim de cinc vocals més, nomenats pel d) Avaluar un cop l’any l’aplicació de política en matèria de patrimoni cultural Govern d’entre persones tècniques de la llei i l’estat general del patrimoni, i i coordinar-ne les mesures de protecció. competència reconeguda en les di- fer públics els resultats ferents àrees del patrimoni cultural. Les 2. Els comuns han de cooperar amb el 5. Perquè el Consell Assessor es pugui vocalies són nomenades per un termini Govern en la protecció i la conservació constituir vàlidament cal que hi assisteixi de tres anys, renovables. La secretaria del patrimoni cultural comprès en el seu més de la meitat dels seus membres, en- del Consell, amb veu i sense vot, és exer- àmbit territorial, han de comunicar al mi- tre els quals hi ha d’haver el president o cida per la persona nomenada pel minis- nisteri titular de la cultura des del mateix presidenta. El Consell adopta els seus tre d’entre els funcionaris del ministeri moment de tenir-ne coneixement qual- acords per majoria de vots. El vot de la titular de la cultura. sevol situació de perill en què es trobi presidència és diriment en cas d’empat. aquest patrimoni, i, si cal, han d’adoptar 3. Cal l’informe previ del Consell As- immediatament les mesures necessàries sessor del Patrimoni Cultural per a l’a- Article 6 per evitar-ne el deteriorament, la pèrdua dopció per l’òrgan competent de les Projecció exterior o la destrucció. resolucions, els actes i els acords El Govern ha de promoure la difusió següents: 3. Cap poder públic no pot adoptar exterior del patrimoni cultural d’Andorra cap mesura que posi en perill la conse- a) La iniciació del procediment de de- i els intercanvis culturals. Igualment, ha cució dels objectius exposats en aquesta claració de béns d’interès cultural de col·laborar amb els governs d’altres Llei. estats i amb les organitzacions interna- b) L’acord de deixar sense efecte la de- cionals en la protecció, la conservació i 4. Qualsevol persona que tingui co- claració d’un bé d’interès cultural la difusió del patrimoni cultural. neixement d’una situació de perill o de c) La inclusió d’un bé immoble a l’In- la destrucció d’un bé integrant del patri - ventari general del patrimoni cultural moni cultural d’Andorra ho ha de comu- d’Andorra nicar a l’Administració. Qualsevol persona física o jurídica està legitimada d) Les ordres d’execució d’obres, per exigir el compliment d’aquesta Llei adreçades a les persones obligades a 1890 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003

Capítol segon. Règim general de ment que siguin necessàries per restituir Secció segona. Els béns protecció del patrimoni cultural el bé al seu estat anterior. Aquestes inter- immobles d’interès cultural vencions són supervisades pel personal tècnic del ministeri titular de la cultura. Article 11 Secció primera. Normes Classificació comunes als béns d’interès Article 9 Ús dels béns d’interès cultural Els béns immobles d’interès cultural es cultural mobles i immobles classifiquen en: 1. L’ús a què es destinin els béns d’in- Article 7 terès cultural ha de ser compatible amb a) Monument: obra d’arquitectura o al- Deure de conservació la seva conservació i amb el respecte de tra obra material produïda per l’activi- 1. Les persones propietàries, titulars la seva identitat, integritat i autenticitat. tat humana, que configura una unitat d’altres drets reals o posseïdores de béns Si en el moment de la declaració d’un bé singular. Pot incloure les seves perti- d’interès cultural, estan obligades a con- d’interès cultural, aquest bé té un ús que nences i accessoris. servar-los, mantenir-los i preservar-los. posa en perill la seva preservació, el de- b) Conjunt arquitectònic: agrupament cret de declaració ha d’establir la para- de construccions, urbanes o rurals, 2. En cas d’incompliment del deure es- lització o la modificació d’aquest ús. En tablert a l’apartat 1, el ministeri titular de concentrades o disperses, que consti- aquest cas s’ha de fer l’estudi necessari i tueix una unitat coherent, encara que, la cultura ha d’ordenar a les persones fixar la indemnització corresponent. obligades l’execució de les obres o la en alguns casos, individualment no realització de les actuacions que siguin 2. Els canvis d’ús d’un monument han tinguin valors rellevants. necessàries per al compliment del deure de ser autoritzats prèviament pel Go- c) Paisatge cultural: obra conjunta de esmentat. Si no s’executen les actuacions vern. l’home i la natura que forma una unitat ordenades, el ministeri ha de fer-ne Article 10 coherent pels seus valors estètics, l’execució subsidiària. En cas de perill Drets de tempteig i retracte històrics o culturals. imminent per al bé, el ministeri titular de d) Zona arqueològica: lloc on hi ha la cultura executarà directament les 1. El Govern pot exercir el dret de restes de la intervenció humana en el obres imprescindibles per salvaguardar tempteig sobre les transmissions onero- passat i que només és susceptible de el bé, sense necessitat de requeriment ses de la propietat dels béns d’interès ser estudiat en profunditat per mitjà de previ. cultural següents: la metodologia arqueològica, tant si es 3. El cost de les obres i actuacions a a) Béns immobles d’interès cultural troba a la superfície com si és al què fa referència l’apartat 2 és a càrrec de pertanyents a les categories de monu- subsòl. la persona obligada, sempre que es pu- ment, zona arqueològica o zona pa- guin incloure en el deure ordinari de leontològica, exclosos els entorns de e) Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen conservació establert a l’apartat 1. protecció una unitat coherent i amb entitat 4. És d’interès públic, a l’efecte d’ex- b) Béns mobles d’interès cultural pròpia, encara que cadascun indivi- propiació, l’incompliment dels deures 2. El comú corresponent pot exercir dualment no tingui valors rellevants. establerts a l’apartat 1 i, en qualsevol cas, subsidiàriament el mateix dret respecte el perill de destrucció, de deteriorament Article 12 als béns immobles a què fa referència l’a- Declaració greu o d’exportació il·legal d’un bé d’in- partat 1.a. terès cultural. 1. La declaració d’un bé immoble com 3. El termini per exercir el dret de a bé d’interès cultural ha d’incloure les 5. Quan es refereixin a immobles in- tempteig és de quatre mesos des que la closos en conjunts arquitectònics, les especificacions següents: persona propietària comuniqui al minis- mesures descrites als apartats 2,3i4po- teri titular de la cultura la seva intenció a) La classe que li és assignada d’acord den ser adoptades també pels comuns de transmetre el bé i les condicions de la amb l’article 11 en el marc de les competències que els transmissió. Si la transmissió d’un bé són pròpies. b) La delimitació del seu entorn de d’interès cultural no es notifica al minis- protecció, en els monuments i en els Article 8 teri titular de la cultura o no es realitza en conjunts arquitectònics, en els paisat- Reparació de danys causats les condicions notificades, el Govern, i ges culturals i en les zones arqueològi- subsidiàriament el comú si es tracta d’un ques i paleontològiques. Sense perjudici de la sanció que els bé immoble, poden exercir el dret de re- correspongui, el ministeri titular de la tracte en el termini de sis mesos des que 2. El decret de declaració d’un bé im- cultura ordenarà a les persones respon- l’Administració de l’Estat tingui coneixe- moble d’interès cultural ha d’incloure els sables la reparació dels danys causats en ment fefaent de la transmissió i de les se- criteris arquitectònics i urbanístics que béns d’interès cultural, mitjançant les or- ves condicions. han de regir les intervencions sobre el bé dres executives de reparació, reposició, declarat d’interès cultural i sobre l’entorn reconstrucció, supressió o enderroca- de protecció definit en la declaració. Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1891

Aquests criteris també es poden establir controlar l’execució. El ministeri pot 4. És prohibida la col·locació de publi- mitjançant decret posterior, durant l’any determinar, com a requisit previ a l’auto- citat, cables, antenes i tot element pertor- següent al decret de declaració del bé, rització de l’obra, la necessitat de rea- bador visible des de l’exterior en els en la tramitació del qual cal donar au- litzar una intervenció arqueològica. Si monuments i els seus entorns de protec- diència a les persones interessades i al l’obra és de promoció privada, l’Estat ha ció, en els conjunts arquitectònics i en els comú, i s’ha d’obrir un període d’infor- de finançar el cost d’execució de la inter- paisatges culturals. mació pública. venció arqueològica. 5. En els conjunts arquitectònics cal 3. Els criteris establerts pel Govern en 2. En els conjunts arquitectònics i en mantenir l’estructura urbana i arqui- aplicació del que preveu l’apartat 2 són els seus entorns de protecció, l’autoritza- tectònica i les característiques generals executius a partir de la publicació al ció prèvia de les obres o intervencions del seu ambient i de la silueta paisatgísti- Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i per part del ministeri titular de la cultura ca. Com a norma general, no es perme- prevalen sobre urbanístics, els és preceptiva mentre no hagi estat apro- ten canvis en les alineacions i en quals s’hi han d’adaptar. vat l’instrument d’ordenació a què fa re- l’edificabilitat, ni substitucions d’im- ferència l’article 16.1. Un cop aprovat mobles, excepte si suposen una contri 4. La resolució d’iniciació d’expedient - aquest instrument, l’autorització de les bució a la conservació del caràcter del per a la declaració d’un bé d’interès cul- obres correspon a l’administració que si- conjunt. tural pot establir la suspensió de la trami- gui competent segons la legislació ur- tació de les llicències de parcel·lació, 6. En els entorns de protecció dels banística, amb l’informe previ i d’obra, edificació o enderrocament que béns d’interès cultural no es pot auto- preceptiu del ministeri titular de la cultu- afectin el bé o els béns objecte de l’expe- ritzar cap obra ni actuació que impliqui ra. dient. Si, en virtut de la declaració d’un ús del sòl, del subsòl o de l’espai aeri que bé d’interès cultural, es denega una lli- 3. En els paisatges culturals i en els pugui perjudicar el caràcter arqui- cència sol·licitada abans de la iniciació seus entorns de protecció, l’autorització tectònic o paisatgístic de l’àrea, o pertor- de l’expedient de declaració, el sol·lici- prèvia de les obres o intervencions per bar la visualització del bé. tant té dret a ser indemnitzat pel Govern part del ministeri titular de la cultura és pel cost de redacció del projecte i al preceptiva mentre no hagi estat aprovat Article 16 reemborsament de qualsevol taxa ja l’instrument de protecció, ús i gestió a Instruments d’ordenació urbanística abonada, a més de l’interès legal corres- què fa referència l’article 16. Un cop 1. La declaració d’un conjunt arqui- ponent. aprovat aquest instrument, l’autorització tectònic comporta l’obligació per part de les obres correspon a l’administració del comú o dels comuns afectats d’elabo- Article 13 que sigui competent, amb informe previ rar, en el termini màxim d’un any, un ins- Entorns de protecció i preceptiu del ministeri titular de la cul- trument d’ordenació urbanística on es 1. L’entorn de protecció d’un bé d’inte- tura. precisin els criteris que han de regir les rès cultural és l’espai, edificat o no, que 4. Els comuns han de comunicar im- intervencions. L’aprovació definitiva de dóna suport ambiental al bé i que si és mediatament al ministeri titular de la cul- l’instrument correspon a l’òrgan que de- alterat pot afectar-ne els valors, les pers- tura les llicències que concedeixin i que termini la legislació urbanística i reque- pectives, la contemplació o l’estudi. afectin béns d’interès cultural o els seus reix necessàriament l’informe favorable previ del Govern. Si en el moment de la 2. El Govern, mitjançant els decrets a entorns de protecció. declaració ja existeix un instrument d’or- què fa referència l’article 12.2, pot esta- Article 15 denació que afecta l’àrea declarada, l’in- blir limitacions en l’edificabilitat dels en- Criteris generals sobre les intervencions forme del Govern ha de determinar si torns de protecció dels béns immobles aquest instrument és suficient per pro- esmentats en l’article 12.1.b), sempre 1. Els monuments no poden ser ender- duir els efectes previstos a l’article 14.2, o que estiguin justificades per la necessitat rocats i se n’han de conservar la identitat, si ha de ser modificat o complementat. de preservar els elements a què fa refe- la integritat i l’autenticitat. rència l’apartat 1 del present article. 2. Prèviament a la redacció de l’instru- 2. En els paisatges culturals cal conser- var l’aspecte exterior de l’àrea protegida. ment previst a l’apartat 1 cal fer una Article 14 anàlisi del conjunt que tingui en compte Només es poden autoritzar les interven- Autorització d’obres la seva evolució espacial i que integri les cions que siguin compatibles amb la pre- dades arqueològiques, històriques, ar- 1. Qualsevol obra o intervenció, tant si servació dels valors estètics, culturals i és de promoció pública com si és de pro- naturals de l’espai. quitectòniques, tècniques, econòmiques moció privada, que es pretengui realitzar i socials. Amb l’anàlisi del context urbà i en un monument, en una zona ar- 3. Les intervencions de restauració rural s’ha de definir el caràcter general queològica o paleontològica, o en els efectuades en monuments, conjunts ar- del conjunt i els elements dominants: entorns de protecció respectius ha de ser quitectònics i paisatges culturals s’han harmonia de les alçades, colors, mate- autoritzada pel ministeri titular de la cul- de basar en principis científics i criteris rials i formes, característiques de les fa- tura, prèviament a la concessió de la lli- tècnics. çanes i cobertes, relació de volums cència d’obra o d’edificació, i se n’ha de construïts i dels espais, proporcions 1892 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003

mitjanes i implantació dels edificis. En 2. L’estudi ha de concloure amb una cultural ni dels béns pertanyents a tot cas, l’instrument d’ordenació previst a declaració positiva o negativa d’impacte. col·leccions públiques. l’apartat 1 ha de contenir les especifica En cas de declaració positiva cal que l’es - - 5. L’Estat ha de dur a terme les accions cions següents: tudi quantifiqui l’impacte i disposi les necessàries per a la recuperació dels mesures necessàries per a la conservació a) Criteris sobre edificabilitat i alinea- béns culturals que hagin sortit il·legal- cions i la protecció del patrimoni cultural. ment del territori andorrà i per al retorn 3. Les despeses que comporti la salva- dels béns integrants del patrimoni cultu- b) Activitats, elements i materials auto- guarda dels béns culturals afectats per ral andorrà que es troben a l’exterior. ritzats i no autoritzats obres públiques, inclosos els treballs ar- 6. Els béns que hagin estat exportats c) Criteris relatius a la conservació, la queològics previs, van a càrrec del pro- contravenint el que estableix aquest arti- restauració i la rehabilitació dels edifi- motor de l’obra. cis i del seu entorn cle són propietat de l’Estat, llevat que la Article 18 persona propietària demostri la pèrdua o d) Immobles o parts d’immobles i al- Els béns immobles inventariats la sostracció del bé abans de l’exporta- tres elements que es considerin de va- ció. En aquest cas, la persona propietària lor singular, respecte als quals calgui 1. Qualsevol modificació que es pre- ha de pagar les despeses que l’Estat hagi aplicar una protecció integral tengui realitzar en un bé immoble o en tingut per a la recuperació del bé. una part d’un immoble inventariats ha de e) Finançament del pla i intervenció ser comunicada pel promotor al ministe- 7. Queden excloses de les disposi- pública: mesures de rehabilitació i de ri titular de la cultura tres mesos abans de cions d’aquest article les exportacions de revitalització sol·licitar la llicència urbanística corres- béns mobles integrants del patrimoni 3. La declaració d’un paisatge cultural ponent. Amb la comunicació cal adjun- cultural següents: comporta l’obligació per part de l’admi- tar el projecte corresponent. a) Les que siguin conseqüència de nistració o administracions afectades, 2. En el termini de tres mesos des de la permutes entre estats d’elaborar un instrument de protecció, recepció de la comunicació, el ministre b) Les d’obres d’autors vius ús i gestió on es precisin els criteris que titular de la cultura pot denegar l’auto- han de regir les intervencions. L’aprova- rització de les obres sempre que iniciï c) Les de béns que es reexportin abans ció definitiva de l’instrument, que haurà expedient per a la declaració de bé d’in- de transcórrer deu anys des de la seva de produir-se en el termini màxim de di- terès cultural. entrada al país vuit mesos a comptar de la declaració, correspon a l’òrgan que determini la le- Article 20 gislació, i requereix necessàriament l’in- Secció quarta. Els béns Dels béns mobles d’interès cultural forme favorable previ del Govern. Si en mobles 1. Els béns mobles poden ser declarats el moment de la declaració ja existeix un d’interès cultural singularment o com a instrument de protecció, ús i gestió que Article 19 col·lecció. S’entén per col·lecció el con- afecta l’àrea declarada, el Govern ha de Autorització d’exportacions junt de béns culturals conservat per una determinar si aquest instrument és sufi- 1. Cal l’autorització prèvia del ministe- persona o entitat i que constitueix una cient per produir els efectes previstos a unitat coherent. l’article 14.4, o si ha de ser modificat o ri titular de la cultura per a les sortides complementat. del territori nacional, temporals o defini- 2. Els béns mobles declarats d’interès tives, dels béns d’interès cultural i dels cultural no poden ser destruïts. Qualse- béns inventariats. vol restauració o intervenció que s’hi faci Secció tercera. Altres normes 2. En el cas d’exportacions temporals, ha de ser aprovada prèviament pel mi- nisteri titular de la cultura. de protecció dels béns l’autorització es concedeix sempre que immobles es garanteixi el retorn dels béns al terri- 3. Les col·leccions declarades d’interès tori nacional. cultural no poden ser disgregades sense Article 17 3. L’Estat pot expropiar els béns per als autorització del Govern. Estudis d’impacte quals es demani l’exportació definitiva. Article 21 1. Amb caràcter previ a l’aprovació de Si es denega l’autorització d’exportació Dels béns mobles inventariats projectes de grans infraestructures i d’al- d’un bé no declarat d’interès cultural que tres d’especial incidència en el territori faci menys de cinquanta anys que hagi 1. Els béns mobles inventariats han de que puguin afectar àrees pròximes a estat importat a Andorra, el seu propieta- ser conservats per les persones propie- béns immobles d’interès cultural o béns ri té dret a demanar i obtenir que l’Estat tàries, titulars d’altres drets reals o pos- immobles inventariats, s’ha de fer un es- l’hi expropiï. seïdores i s’han de destinar a un ús tudi d’impacte sobre el patrimoni cultu- compatible amb la seva conservació. La 4. En cap cas no es pot autoritzar l’ex- ral i el seu entorn. transformació o eliminació d’aquests portació definitiva dels béns d’interès béns només és possible en els supòsits Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1893

previstos i d’acord amb el procediment Article 24 terreny on s’hagi produït el desco- establert en la normativa vigent. Intervencions arqueològiques o briment tenen dret a rebre com a com- paleontològiques pensació una quantitat equivalent a una 2. Només als efectes de l’elaboració de quarta part del valor dels béns, cadascu- l’Inventari general del patrimoni cultural 1. La realització d’intervencions ar- na d’elles. Si hi ha més d’un propietari o d’Andorra, les persones propietàries o queològiques o paleontològiques re- posseïdores de béns que reuneixen les quereix l’autorització prèvia del més d’un descobridor, s’han de distribuir la quarta part que els correspon. No es característiques que estableix l’article ministeri titular de la cultura. Es consi- 3.1.b i no estan inscrits a l’Inventari han deren intervencions arqueològiques o consideren troballes casuals les produï- des com a conseqüència d’intervencions de comunicar-ho al ministeri titular de la paleontològiques les prospeccions, els arqueològiques o paleontològiques, tant cultura. sondeigs, les excavacions i qualsevol al- si són autoritzades com si són il·legals. tra intervenció, amb remoció de terres o Article 22 sense, que tingui per finalitat descobrir o 3. Aquest article no s’aplica a les tro- Dipòsit cautelar investigar restes arqueològiques o pa- balles d’estructures arquitectòniques de Si la conservació d’un bé moble d’inte- leontològiques. caràcter arqueològic. No obstant això, qui en descobreixi ho ha de comunicar rès cultural o inventariat no queda ga- 2. El ministeri titular de la cultura pot al ministeri titular de la cultura. rantida en el lloc on es troba, el ministeri realitzar intervencions arqueològiques o titular de la cultura ha d’ordenar el paleontològiques en qualsevol terreny dipòsit provisional en un lloc que com- on es presumeixi l’existència de restes. Secció segona. El patrimoni pleixi les condicions necessàries de se- La persona afectada té dret a ser indem- guretat i conservació. També el ministeri nitzada per l’ocupació temporal del seu etnològic titular de la cultura ha d’ordenar el terreny, si aquest és de propietat priva- dipòsit provisional del bé en cas que la Article 27 da. Concepte i règim de protecció persona propietària, titular d’altres drets reals o posseïdora incompleixi el deure Article 25 1. Constitueixen el patrimoni de conservació. Suspensions d’obres etnològic el conjunt d’objectes, edifica- Si durant l’execució de qualsevol tipus cions, processos tècnics, idees, hàbits i Capítol tercer. Règims específics de d’obra es troben restes arqueològiques o valors que integren o han integrat la cul- tura del poble andorrà i en defineixen la determinats béns paleontològiques, tant el promotor com el constructor i el director facultatiu de identitat; en especial aquells en procés de desaparició o transformació que han l’obra estan obligats a aturar l’obra des Secció primera. El patrimoni perdut l’ús i la funcionalitat que els eren del primer indici i comunicar-ho imme- arqueològic i paleontològic propis. diatament al ministeri titular de la cultu- Article 23 ra, el qual ha de comprovar el valor de la 2. Als béns etnològics de caràcter ma- Concepte i règim jurídic troballa. Si la suspensió es prorroga més terial, mobles o immobles, els és d’apli- de dos mesos i el promotor és privat, cació el règim de protecció general 1. El patrimoni arqueològic és integrat aquest té dret a ser indemnitzat pels per- establert en aquesta Llei. pels béns mobles i immobles, tant si són judicis que li comporti el retard de l’obra. 3. Pel que fa als béns etnològics de a la superfície com si són al subsòl, sus- En el termini màxim de sis mesos, el mi- caràcter immaterial, el ministeri titular de ceptibles de contribuir al coneixement nisteri ha de resoldre a favor de la conti- la cultura els ha de documentar mitjan de la història i que per ser estudiats re- nuació de l’obra suspesa o a favor del - çant la seva inclusió a l’Inventari general quereixen les tècniques de la metodolo- manteniment de la suspensió i la inicia- del patrimoni cultural d’Andorra, n’ha de gia arqueològica. El patrimoni ció d’expedient de declaració de bé d’in- fomentar la conservació i l’estudi i ha de paleontològic és integrat pels elements terès cultural. fossilitzats relacionats o no amb l’ésser donar suport a les entitats que els mante- humà que presenten un valor històric, Article 26 nen i els difonen. cultural o científic. Règim de les troballes 2. La protecció del patrimoni ar- 1. El producte de les intervencions ar- Secció tercera. El patrimoni queològic i paleontològic es regeix pel queològiques o paleontològiques i les documental i bibliogràfic règim general establert en aquesta Llei i, troballes casuals de béns arqueològics o a més, per les disposicions de la present paleontològics es consideren de domini Article 28 secció. públic i han de ser posats a disposició Concepte de patrimoni documental del ministeri titular de la cultura, que els 1. S’entén per document tota expressió ha de destinar a un museu o un centre adequat. en llenguatge natural o convencional i qualsevol altra expressió gràfica, sonora 2. En el cas de troballes casuals, la per- o en imatge, recollides en qualsevol ti- sona descobridora i la propietària del pus de suport material. 1894 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003

2. Integren el patrimoni documental l’existència d’almenys un exemplar en d’interès públic del Principat i vetllar per d’Andorra els documents següents: biblioteques públiques la conservació del patrimoni documental d’Andorra. El dret i les condicions d’ac a) Els produïts o rebuts en l’exercici de c) Els béns bibliogràfics manuscrits, - les seves funcions pels poders públics els de més de cent anys d’antiguitat, i cés al patrimoni documental conservat a l’Arxiu Nacional es regirà per una regula- d’Andorra, incloses les institucions els de menor antiguitat produïts en su- històriques, les entitats parapúbliques, ports de caducitat inferior als cent ció específica. les persones físiques o jurídiques ges- anys 3. Les persones propietàries o pos- tores de serveis públics o les entitats seïdores de béns integrants del patrimo d) Els béns conservats en biblioteques - de capital social majoritàriament ni documental han de mantenir i de titularitat pública públic gestionar el seu propi arxiu, sense perju- dici del que estableix l’article 30.2. b) Els de més de trenta anys d’antigui- Article 30 Règim de protecció tat produïts o rebuts en l’exercici de Article 32 les seves funcions per entitats privades 1. Sense perjudici que els més relle- Les biblioteques sense afany de lucre que desenvolu- vants puguin ser declarats d’interès cul- 1. Són biblioteques les institucions pin la seva activitat a Andorra tural, tots els béns integrants del culturals que reuneixen, conserven, ca- patrimoni documental o bibliogràfic for- c) Els de més de cent anys d’antiguitat taloguen i difonen un conjunt organitzat men part del patrimoni cultural d’Andor- produïts o rebuts per qualsevol perso- de béns bibliogràfics amb la finalitat de na física o empresa privada, i els de ra i han de ser conservats per les persones titulars o posseïdores en els facilitar-ne l’ús per a la informació, la in- menor antiguitat que hagin estat pro- vestigació, l’educació i el lleure. duïts en suports de caducitat inferior termes establerts a l’article 21. 2. El ministeri titular de la cultura pot als cent anys 2. Si el compliment del deure de con- prestar suport tècnic a les biblioteques servació els resulta massa onerós, les d) Els conservats en arxius de titulari- de titularitat pública i a les privades amb persones titulars o posseïdores de béns tat pública les quals hagi establert un conveni de integrants del patrimoni documental o col·laboració. e) Els produïts o rebuts per persones bibliogràfic poden posar-los a disposició físiques privades en l’exercici de fun- del ministeri titular de la cultura, que els 3. La Biblioteca Nacional té per fun- cions públiques; en especial, els pro- ha de dipositar a l’arxiu, a la biblioteca o cions recollir, conservar i difondre la tocols notarials a la institució adequada. La cessió dels producció bibliogràfica d’Andorra i la re- f) Els documents objecte de cessió o béns per a la seva conservació no en lacionada amb el Principat. També és de donació expressa comporta, per si sola, l’alteració de la ti- funció de la Biblioteca Nacional vetllar tularitat. per la conservació del patrimoni biblio- Article 29 gràfic d’Andorra. Concepte de patrimoni bibliogràfic Capítol quart. Els arxius, les 4. Són d’accés públic els fons biblio- El patrimoni bibliogràfic d’Andorra biblioteques i els museus gràfics recollits en les biblioteques de ti- està integrat per les biblioteques, les he- Article 31 tularitat pública o qualificades d’ús meroteques i les col·leccions bibliogràfi- Els arxius públic. Tenen la consideració de biblio- ques i hemerogràfiques, i també per les teques d’ús públic totes les biblioteques obres de creació o d’investigació, de 1. Són arxius els conjunts orgànics de privades que rebin ajuts de les adminis- caràcter unitari o seriat, impreses, ma- documents, o la reunió de diversos con- tracions públiques. Amb caràcter transi- nuscrites o reproduïdes en qualsevol su- junts, reunits per les persones o entitats tori, pot denegar-se la consulta dels béns port, la conservació de les quals és públiques o privades en l’exercici de les bibliogràfics que es trobin en males con- d’interès pel seu valor per a la informa- seves activitats, per a la investigació, la dicions de conservació. ció, l’educació, la investigació i el lleure. cultura, la informació i la gestió adminis- En especial, integren el patrimoni biblio- trativa. També s’anomenen arxius les Article 33 gràfic d’Andorra els béns bibliogràfics institucions culturals on es reuneixen, Els museus següents: conserven, ordenen i difonen, per a les finalitats anteriorment esmentades, 1. Són museus les institucions culturals permanents sense finalitat de lucre, al a) Els exemplars de la producció bi- aquests conjunts de documents. bliogràfica andorrana que són objecte servei de la societat i del seu desenvolu- de dipòsit legal i els que tenen alguna 2. L’Arxiu Nacional té per funcions re- pament, que reuneixen, adquireixen, característica rellevant que els singula- collir, conservar i difondre la documen- conserven, investiguen, documenten, ritza tació de l’Administració de l’Estat i dels exhibeixen i difonen dades materials de organismes i entitats que en depenen, i l’ésser humà i del seu entorn, i conjunts b) Els exemplars d’obres integrants de la documentació rellevant relacionada de béns culturals i naturals per a finalitats la producció bibliogràfica andorrana i amb Andorra i amb la seva història. Tam- d’estudi, educació i gaudi. els relacionats amb la cultura i la bé és funció de l’Arxiu Nacional donar història d’Andorra dels quals no consti suport tècnic a la resta d’arxius públics o Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1895

2. Correspon al ministeri titular de la Article 36 Capítol sisè. Les infraccions i les cultura determinar les institucions cultu- Pagaments amb béns culturals sancions rals que tenen la categoria de museu. Les administracions públiques poden Article 39 3. El ministeri titular de la cultura pot acceptar, a sol·licitud de la persona inte- Classificació de les infraccions prestar suport tècnic als museus de titu- ressada, la dació de béns integrants del laritat pública o privada amb els quals patrimoni cultural d’Andorra en paga- 1. L’incompliment de les obligacions hagi establert un conveni de col·labora- ment de deutes tributaris o d’altre tipus. establertes en aquesta Llei té la consi- ció. deració d’infracció administrativa, llevat que constitueixi delicte. Article 34 Secció segona. Difusió 2. Tenen la consideració d’infraccions Regulació i inspecció Article 37 lleus: El Govern regula per reglament les Accés als béns integrants del patrimoni a) La manca de notificació de la trans- condicions que han de complir els ar- cultural missió dels béns d’interès cultural pre- xius, les biblioteques i els museus. Cor - vistos a l’article 10.1 respon al ministeri titular de la cultura 1. Els béns integrants del patrimoni inspeccionar-ne el compliment. cultural de titularitat pública o perta- b) L’incompliment del deure de per- nyents a entitats privades sense finalitat metre al ministeri titular de la cultura Capítol cinquè. Foment i difusió del de lucre han de poder ser visitats pel l’accés als béns a què fa referència l’ar- patrimoni cultural públic, sense perjudici de les limitacions ticle 1.4 o de facilitar les informacions que es derivin de l’ús a què estigui desti- pertinents perquè siguin inclosos a nat cada bé, del dret a la intimitat i del l’Inventari general Secció primera. Foment respecte a la vida privada. c) L’incompliment del deure establert Article 35 2. Els ajuts públics destinats a la con- a l’article 37 de permetre la visita Ajuts públics servació, la restauració i la millora de pública dels béns integrants del patri- béns integrants del patrimoni cultural moni cultural 1. El Govern ha d’establir un programa poden condicionar-se a l’accessibilitat d) La resistència injustificada a l’exer- anual d’inversions per concedir ajuts per del bé per a la visita pública i l’estudi. a la conservació integrada, la restaura- cici de la potestat inspectora de l’Ad- ció, el manteniment i la millora del patri- Article 38 ministració moni cultural. La dotació pressupostària Difusió del coneixement del patrimoni e) L’incompliment del deure de con- per a aquest programa ha de ser com a cultural servació dels béns mobles inventariats mínim igual al 0’5% de la inversió en obra pública que preveu adjudicar el 1. El ministeri titular de l’educació ha f) L’incompliment dels requeriments d’incloure en els currículums dels nivells Govern durant l’exercici. formulats per l’Administració de l’ensenyament el coneixement del 2. En l’atorgament dels ajuts s’han de patrimoni cultural d’Andorra. 3. Tenen la consideració d’infraccions fixar les garanties necessàries per evitar greus: l’especulació amb els béns que en són 2. El ministeri titular de la cultura ha de promoure campanyes i accions específi- a) L’incompliment dels deures de con- objecte. ques de sensibilització, i programes d’in- servació, manteniment i preservació 3. Les persones i les entitats que no formació sobre la importància de dels béns d’interès cultural compleixen el deure de conservació es- preservar el patrimoni cultural, i també b) La disgregació d’una col·lecció de- tablert en els articles 7 i 21 no es poden ha de fomentar l’edició de publicacions clarada d’interès cultural sense auto- acollir als ajuts de l’Estat. d’investigació i de difusió d’aquest patri- rització del Govern moni. 4. Si en el termini de cinc anys des del c) La destrucció il·legal de béns pagament d’una subvenció estatal l’Estat 3. Les dades de l’Inventari general del mobles inventariats adquireix el bé corresponent, l’import de patrimoni cultural d’Andorra són públi- d) L’incompliment de l’obligació de la subvenció s’ha de considerar com un ques. No obstant això, cal el consenti- lliurament a compte i deduir-se del preu ment de la persona titular del bé per a la comunicació del descobriment de res- d’adquisició. consulta pública de les dades relatives a tes arqueològiques o paleontològi- la titularitat i el valor dels béns, i també la ques, o del deure de lliurament dels 5. El Govern, considerant que el patri- béns trobats moni cultural és un bé comú, estimularà seva localització si es tracta de béns la seva conservació i promoció, incenti- mobles. Cal l’autorització del ministeri ti- e) L’incompliment de la suspensió d’o- vant i promovent iniciatives privades di- tular de la cultura per a la consulta de les bres amb motiu del descobriment de rigides cap al coneixement, la protecció, dades referents a la situació de jaciments restes arqueològiques o paleontològi- la restauració i la revitalització del patri- arqueològics o paleontològics no oberts ques o de les suspensions d’obres or- moni cultural. a la visita pública. denades per l’Administració 1896 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003

f) L’atorgament pels comuns de llicèn- 3. La quantia de les sancions s’ha de Disposició addicional cies d’obres que incompleixin el que graduar proporcionalment a la gravetat primera disposa l’article 14 dels fets, les circumstàncies de la perso- na sancionada i el perjudici causat o que g) L’exportació il·legal de béns inte- Són béns immobles d’interès cultural, s’hauria pogut causar al patrimoni cultu grants del patrimoni cultural - amb la categoria que respectivament els ral. correspongui segons l’article 11 d’aques- 4. Té la consideració d’infracció molt 4. L’òrgan competent per imposar una ta Llei, les capelles romàniques, els mo- greu la destrucció total o parcial de béns sanció pot acordar el comís dels mate numents artístics, els monuments mobles o immobles declarats d’interès - rials o instruments emprats en l’activitat artístics-arqueològics i zones d’interès cultural. il·lícita. històric i prehistòric d’interès nacional 5. Tenen la consideració d’infraccions compresos en l’Ordinació II, del 13 de greus o molt greus en funció del dany Article 41 juliol de 1964, i en l’Ordinació I, apartat potencial o efectiu al patrimoni cultural: Competències i procediment 2n, del 4 de juny de 1970, modificada per acord del Consell General adoptat en la 1. La tramitació de l’expedient corres a) La realització d’intervencions ar- - sessió ordinària del 5 de juliol de 1988, pon al ministeri titular de la cultura. queològiques o paleontològiques que s’inclouen en la llista que es publica sense l’autorització del ministeri titular 2. La imposició de les sancions previs- com a annex de la present Llei. de la cultura tes en aquesta Llei correspon al ministre Disposició addicional segona b) La realització d’intervencions sobre titular de la cultura si es tracta d’infrac- cions lleus, i al Govern si es tracta d’in béns immobles d’interès cultural sense - Les mesures que s’adoptin en aplica- llicència o incomplint les seves condi- fraccions greus o molt greus. ció d’aquesta Llei no poden atemptar cions 3. Les infraccions tipificades a l’article contra el dret a la intimitat ni el respecte c) La realització d’intervencions sobre 39.5.b que siguin sancionades d’acord de la vida privada. béns mobles d’interès cultural sense amb aquesta Llei no poden ser sanciona- Disposició transitòria l’aprovació del ministeri titular de la des per aplicació de la legislació urbanís- cultura o incomplint les seves condi- tica. 1. Mentre no hagin estat delimitats ex- cions pressament, es consideren entorns de Article 42 protecció dels monuments declarats en d) La modificació de béns immobles Mesures cautelars virtut de la disposició addicional primera inventariats incomplint el que esta- Quan existeixin indicis racionals de la bleix l’article 18 els espais compresos dins d’un radi de realització d’una infracció que pugui cent metres comptats des del perímetre e) El canvi d’ús d’un bé d’interès cultu- causar un perjudici al patrimoni cultural exterior del monument. ral sense l’aprovació del Govern o el d’Andorra, o si s’ha incoat expedient 2. Mentre no es dictin els decrets de manteniment d’usos declarats incom- sancionador, el ministeri titular de la cul- delimitació corresponents, no es pot fer patibles tura ha d’acordar la paralització de les cap nova construcció ni cap ampliació actuacions corresponents i també el de volumetria, en els entorns definits en Article 40 dipòsit cautelar dels objectes afectats o l’apartat 1, sense l’informe favorable pre- Sancions dels instruments utilitzats. vi dels serveis del Patrimoni cultural. Un 1. Les infraccions administratives tipi - cop es dictin els decrets esmentats, ficades a l’article 39 són sancionades, si Article 43 s’aplicaran els criteris que s’hi esta- els danys causats al patrimoni cultural Prescripció bleixin. poden ser valorats econòmicament, amb 1. Les infraccions lleus prescriuen al una multa d’un import que pot compren- cap d’un any d’haver-se comès; les in- Disposició derogatòria dre entre una i tres vegades el valor dels fraccions greus al cap de quatre anys, i danys causats. les infraccions molt greus al cap de cinc 1. Queden derogades l’Ordinació II, del 13 de juliol del 1964, l’Ordinació I, 2. Si els danys no poden ser valorats anys. El termini de prescripció s’inter- romp per la iniciació del procediment apartat 2n, del 4 de juny del 1970 i l’Or- econòmicament, s’apliquen les sancions dinació del 5 de juliol del 1988, així com següents: sancionador, amb coneixement de la persona interessada. totes les disposicions legals d’igual o in- a) Per a les infraccions lleus, multa ferior rang, vigents abans de l’entrada en d’un import de 300 fins a 3.000 euros 2. Les sancions prescriuen al cap d’un vigor d’aquesta Llei, que la contradiguin any des que són fermes en el cas d’in- o s’hi oposin. b) Per a les infraccions greus, multa de fraccions lleus, i al cap de quatre anys en 3.001 fins a 60.000 euros el cas d’infraccions greus o molt greus. El 2. Es deroga l’article 2 de la Llei del 9 termini de prescripció s’interromp per la de novembre de 1983, de protecció del c) Per a les infraccions molt greus, patrimoni cultural-natural d’Andorra. La multa de 60.001 fins a 300.000 euros iniciació, amb coneixement de la perso- na interessada, del procediment d’exe- resta dels articles de la Llei esmentada es cució. mantenen en vigor amb aplicació exclu- Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1897

sivament als béns integrants del patrimo- Parròquia d’ Parròquia d’Escaldes- ni natural. Monuments Monuments Església de Sant Corneli i Sant Cebrià Església de Sant Pere Màrtir Disposició final primera Església de Sant Serni de Església de Sant Miquel d’ El Govern ha d’aprovar en el termini Església de Sant Martí de Església de Sant Romà dels Vilars màxim de dos anys els decrets de delimi- Església de Sant Miquel d’ tació dels entorns de protecció de cadas- Església de Sant Pere del Serrat Pont Pla cun dels monuments declarats en virtut Església de Sant Roc de Sornàs Pont d’Engordany de la disposició addicional primera. Capella de Aquests expedients han de seguir el pro- Església de Santa Bàrbara Zones arqueològiques Mola i serradora de cediment regulat a l’article 2. Gravats de cal Diumenge Casa Rossell Farga d’Andorra Colomer de casa Rossell Disposició final segona Sant Jaume d’Engordany Casa d’Areny-Plandolit Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial Conjunts arquitectònics del Principat d’Andorra. Cabanes del Castellar Zones arqueològiques Casa de la Vall, 12 de juny del 2003 Gravats de la Terra de la Mola Francesc Areny Casal Gravats de Sornàs Síndic General Mina de Llorts Nosaltres els coprínceps la sancionem Mina de la cabana dels Meners i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’An- Parròquia de Monuments dorra. Església de Sant Iscle i Santa Victòria Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília Església de Sant Joan de President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Església de Sant Cristòfol d’Anyós Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra Església de Sant Ermengol de l’Aldosa Església de Sant Romà d’ Església de Sant Andreu d’ Annex Església de Sant Climent de Pal Pont de Sant Antoni de la Grella Parròquia de Farga Rossell Monuments Església de Sant Serni de Canillo Parròquia d’ Església de Sant Bartomeu de Monuments Església de Sant Pere del Tarter Església de Sant Esteve Església de Església de Sant Andreu Església de la Santa Creu Casa de la Vall Església de Sant Miquel de Prats Església de Santa Coloma Santuari vell de Pont de Santuari nou de Meritxell Zones arqueològiques Zones arqueològiques Zona arqueològica del Roc d’Enclar Meners de Parròquia de Sant Julià de Lòria Gravats de la Roca de les Bruixes Monuments Església de Sant Julià i Sant Germà de Parròquia d’ Monuments Lòria Església i Comunidor de Santa Eulàlia Santuari de la Mare de Déu de Canòlic Església de Sant Romà de Església de Sant Esteve de Torre dels Moros (Castell de les Bons) Església de Sant Serni de Església de Sant Miquel de la Mosquera Església de Sant Martí de Nagol Església de Sant Marc i Santa Maria Església de Sant Miquel de Fontaneda Església de Sant Romà de Vila Església de Sant Pere d’ Església de Sant Romà d’Auvinyà Zones arqueològiques Balma del Llunci Zones arqueològiques Balma de la Margineda