núm. 38 setembre, octubre i novembre 2018

Sumari

pàgina 7 Esports Fernández i Missé, dos podis ordinencs a La Purito

pàgina 8 Medi ambient Els agents reparen els camins malmesos per la pluja

Joan Viladomat, J. Àngel Mortés i Toni Martí brinden després de la signatura. Brindis per una nova etapa a Arcalís amb inversió privada Tema / pàgines 3-4 pàgina 10 La concessió del camp de neu Mortés reconeix i agraeix els es fa realitat amb un acte públic esforços fets a tots els cònsols Activitats de signatura a L’Era d’ i mandataris anteriors Exposició ‘Terra del Ferro’

pàgina 11 Viure Ordino / pàgines 14-15 Inaugurada la nova ruta literària ‘Últim estiu a Ordino’ Gent gran Entrevistem Olga Font, de Joan Peruga amb vuit localitzacions emblemàtiques filla del forner d’Ordino

pàgines 22-23 No et perdis... / pàgines 12-13 Entrevista El 27 de setembre, Marc Pons: Dia Mundial del Turisme «La Casa de la Muntanya s’obrirà a ramaders, empreses i investigadors» pàgina 24 «En tots els parcs naturals s’adopten L’Ordino de... mesures per reduir-hi la massificació» Lluís Babi 2 ordinoésviu editorial

Editorial

Aquest estiu s’ha adequat un de les Salines. En aquest endre- Inaugurem l’Edifici Sociocultu- nou tram de camí Ral entre An- çament del territori s’inclou la ral L’Estudi. Tot i obrir les portes salonga i , una via creació d’aparcaments a la Cor- amb el nou curs, celebrarem verda que ha de creuar la par- tinada, o , amb amb tothom la creació d’aquest ròquia de sud a nord –del pont les noves sis places a la Moleta. nou equipament per a la parrò- d’Ordino a Sorteny–, fruit de Abans de començar la tempora- quia el dissabte 29 de setem- l’entesa entre diferents actors da d’hivern tindrem enllestida bre amb una jornada de portes públics i privats. Vull agrair pú- una altra obra important en l’ac- obertes. Durant la inaugura- blicament el com- ció es donaran a promís dels propi- conèixer els ser- etaris que actuen L’acte públic de signatura veis que acollirà i pel bé de la co- les disciplines que munitat i que han va servir per donar les gràcies s’hi impartiran du- permès que això a tots els antecessors rant el nou curs. fos una realitat. És una satisfacció Som més a prop haver recuperat de l’objectiu que tothom pugui cés a Arcalís: tota la galeria de un edifici històric i reagrupar recórrer a peu Ordino, pendents protecció d’allaus, amb 142 m els serveis socioculturals en un d’un únic tram que va de Sornàs de llargada, als Basers del Corb. mateix lloc, que farà més fàcil el a . Enfoquem així una temporada dia a dia de les famílies i dels in- Les millores en les infraestruc- plena d’il·lusió per la nova gestió fants, principals usuaris, gràcies tures viàries i la via pública han al camp de neu d’Ordino-Arcalís. a una ubicació idònia, al costat estat constants els dos últims La signatura de la concessió ad- de les escoles. últim aspecte ens importa molt d’algunes persones i entitats anys. L’ampliació de la CG-3 és ministrativa es va fer en un acte Us presentarem també l’exposi- per mantenir el teixit cultural i que ho fan possible. Aquest es- possiblement el projecte més públic, compartit, per donar les ció de fotografies de Pere Riba, social de la parròquia i els seus perit ha fet que després de cin- visible, en què s’ha donat priori- gràcies a totes aquelles perso- veí de Segudet, «Una mirada habitants. quanta anys es recuperin a Or- tat a la seguretat dels vianants, nes que van treballar per la par- al passat», amb 50 imatges en L’estiu és el moment en què re- dino les falles, que es van rodar amb voreres més amples, la in- ròquia i van creure en l’estació i blanc i negre que ens retroba- viuen les festes i les trobades per Sant Pere; el ball de l’Ossa, corporació del carril bici i la cre- en les seves possibilitats com a ran amb el paisatge, la gent del populars. Per això voldria agrair al desembre, o els Contraban- ació de noves rotondes, com la motor econòmic. poble i les tradicions. Aquest la dedicació desinteressada distes per Carnaval.

Edita: Comú d’Ordino · Disseny, maquetació i redacció: Comú d’Ordino · Imatges: Comú d’Ordino · Correcció: Pites Roure Dipòsit legal: AND 446-2009 · A/e: [email protected]

REUNIONS VEÏNALS A les 20.30 h a la sala de reunions del CEO

16/10 Carrer Major 17/10 Segudet 18/10 Sornàs dimarts Nucli antic dimecres Puiet dijous Ansalonga Turer Pleta La Cortinada Av. de les Moles La Gonarda Arans Clota Verda Balcó d’Ordino Pont d’Ordino Prat Gran Anglada Ed. Ral Ed. Prat de Vilella Tardor tema ordinoésviu 3 3

Tema La concessió del camp de neu es fa pública amb un acte de signatura a L’Era d’Ordino Viladomat es referma en un nou model de gestió

Materialitzada la concessió ad- ministrativa del camp de neu d’Ordino-Arcalís, el Comú va organitzar un acte de signatura a L’Era d’Ordino per fer públic i compartir aquest moment his- tòric per a Ordino. Entre els con- vidats hi havia el síndic, el cap de Govern, els consellers gene- rals de la parròquia, el cònsol menor de i excòn- sols d’Ordino. En representació de la societat SAETDE hi va assistir l’empresa- ri Joan Viladomat, que liderarà la gestió del camp de neu en la nova etapa. L’acte va ser sobri i emotiu alhora. Mortés es va referir als més de El cònsol major J. Àngel Mortés i l’empresari Joan Viladomat en el moment de la signatura a L’Era d’Ordino. seixanta anys d’experiència en el sector del nou soci accionis- i republicà– va arribar al Prin- ta, amb una capacitat inversora cipat. Viladomat va destacar que el Comú tot sol no podria els més de cinquanta socis que Mortés agraeix l’esforç als antecessors assumir. El Pla d’Inversió marca han tingut en tots aquests anys el full de ruta, tal com s’havia dedicats al sector de la neu, i J. Àngel Mortés, en la seva de ser una societat pública a dit, i serà una realitat la tem- reconeixia que havia après molt intervenció, que va tancar una societat d’economia mixta. porada vinent amb el nou tele- de la gent de muntanya. Així, va els parlaments, va agrair tots L’actual cònsol va recordar que cabina del Pla de l’Hortell a la assegurar generacions per do- els esforços fets pels equips tots els seus antecessors van Coma del Forat i la millora de nar continuïtat a la concessió comunals que han precedit creure en Arcalís com un puntal la xarxa d’innivació al sector de més enllà dels cinquanta anys. el mandat actual, represen- econòmic que calia mantenir tot l’Abarsetar. El cònsol major es També va parlar de l’entesa ne- tats a l’acte pels excònsols i les dificultats que això compor- va referir al camp de neu com cessària entre els sectors pú- de la parròquia. Gran part tava. El reconeixement públic un element de dinamització no blic i privat, un nou model a se- dels antics mandataris van es va fer extensiu a l’equip de només per a Ordino sinó per a guir per a les futures estacions. comparèixer i donar la seva gestió de l’estació dels últims la resta del país. L’empresari va Una relació on, va dir, el Comú aprovació a la concesió ad- anys, encapçalat per Xabier­ mostrar el costat més humà i pot prendre les decisions, però ministrativa per l’explotació Ajona, responsable del canvi de familiar, des que l’avi –escultor els privats han d’executar-les. del camp de neu, que passa tendència.

La minoria opina... Sandra Tudó i Eva Choy Ordino-Arcalís és una estació amb unes condicions de neu excepcionals i amb un alt potencial d’atracció turística i de dinamització de la parròquia. Però la gestió exclu- sivament amb capital públic d’una societat d’aquestes dimensions és inassumible per a una administració comunal, i la minoria del Comú ha denunciat sempre que era insostenible. Aquests darrers anys, l’estació d’esquí ha generat una despesa massa elevada per al Comú i la impossibilitat de poder fer front a noves inversions, neces- sàries per mantenir Ordino-Arcalís amb els estàndards de les estacions veïnes. Per tot això, les conselleres de la minoria només podem estar satisfetes amb la con- cessió d’Ordino-Arcalís a SAETDE. Aquesta transacció és l’oportunitat per salvar l’estació i perquè pugui esdevenir un referent per al país i l’entorn. També ens alegrem que aquesta concessió hagi recaigut en una societat amb gran experiència en el món de la neu i del nostre país. Desitgem molts encerts als nous socis de l’estació i que tots els ordinencs puguem veure el rellançament d’Ordino-Arcalís. 4 ordinoésviu tema

Joan Viladomat: «Escoltarem el client; són els hàbits de consum els que determinen l’estratègia empresarial»

El cognom Viladomat està al tauració. Però aquest any ens capdavant del sector de la neu toca escoltar el client; al final a des que Francesc són els hàbits de consum els Viladomat –pare del Joan– ins- que determinen una bona es- tal·lés l’any 1956 el primer te- tratègia empresarial. leesquí al peu del Coll Blanc, al Pas de la Casa. La família - Parlem d’una estació familiar desembarca seixanta-tres anys de dimensions reduïdes. Com després a la vall d’Ordino. trobarà l’equilibri? L’objectiu és arribar als - En quin moment o què el fa 200.000 esquiadors, i la tem- girar la mirada cap a aquesta porada s’ha tancat al voltant vall? dels 180.000, estem parlant Sempre he mantingut una rela- d’un 10% més, no de doblar el ció estreta amb la vall d’Ordino. nombre de dies, penso que és Puc dir que des de mitjan anys més que raonable i assequible. vuitanta he tingut comunica- El client no qüestionarà pagar ció directa amb els cònsols de 1 o 2 euros més per accedir a la parròquia. Pere Babi, Josep un telecabina nou, sempre que Duró, Enric Dolsa o Ventura el servei que ofereixis s’adeqüi Espot... tots han volgut millorar a aquest preu. L’estiu ha de ser la situació de l’estació. I amb un punt fort també, juntament Joan Viladomat fa declaracions als mitjans de comunicació després de la signatura. Arcalís existeix aquest vincle es- amb els serveis. tret des que es va inaugurar. tan fent esforços importants fort, ha sabut conservar aques- - Com afectarà a la parròquia - Als seus ulls, quins serien els per millorar l’accés a pistes ta sensibilitat. I es caracteritza aquest nou impuls privat? - Qualsevol empresari vol bene- punts febles i els punts forts de amb les últimes obres. per la seva empresa familiar. Servirà per despolititzar l’esta- ficis. Quina estratègia seguirà l’estació. ció, ja que els últims anys qual- per invertir la tendència? Em centro en els forts... Arcalís - L’usuari habitual, quins canvis sevol decisió era política. Els Un empresari sap que els bene- és neu en majúscules, just el trobarà d’entrada? «Volem ser agents turístics de la vall d’Or- ficis no són immediats. El pri- que busca l’esquiador, i això és El telecabina que portarà a la una estació dino han de tenir veu i s’han mer i el segon any no guanyaràs el que podem oferir. El fred i la Coma del Forat serà el canvi de trobar solucions des dels diners i el tercer potser tampoc, neu són els nostres actius, i tot més visible, amb una millora confortable, de equips tècnics i professionals, però el quart segurament sí. indica que es mantindran, a di- en la innivació artificial; -se encara que la propietat del ter- Així els guanys arriben de ma- ferència del que passa en altres guim les inversions del mas- tracte familiar» ritori sigui pública. nera sòlida i consistent. Has de llocs. terplan. Donar accés fàcil a la saber tenir paciència. La nostra Coma permetrà, entre altres M’agrada aturar-me als pobles i - Quina és la estació favorita de màxima, com a les botigues de - I tem els accessos? coses, esmorzar amb sol, cosa fer un cafè, parlar amb la gent... Joan Viladomat? la família, és donar qualitat i Quan vens del Pas saps el que que fins ara no era possible. Arcalís és feréstec, no es veu En cada etapa de la vida n’hi servei al màxim. Un negoci ha significa estar aïllat i tenir con- Volem donar un servei exclu- ciment ni està tan urbanitzat. ha hagut una, no és el mateix si de ser sostenible i rendible, ho dicions dures. Amb Arcalís hi ha siu, no parlem de luxe ofensiu, Complementa la indústria de vas a esquiar sol que si hi vas farem incrementant els dies una connexió directa, ja que les sinó de confort i tracte familiar, l’esquí creada a l’altra vall amb amb els fills petits. Actualment de neu, el nombre de clients, i condicions climàtiques i geogrà- adequat a aquesta vall. Ordino 200 km de pista non stop. El és Arava, a les Dolomites, i Ar- oferint més serveis com la res- fiques són molt similars. S’es- té un component estètic molt client té on escollir. calís!

L’OPINIÓ DELS EXCÒNSOLS...

VENTURA ESPOT ENRIC DOLSA JOSEP DURÓ JOAN SOLANA (2008-2011 i 2012-2015) (2000-2003 i 2004-2007) (1992-1995, 1996-1997, 1997-1999) (1980-1981 i 1982-1983)

La valoració de la concessió és molt Després d’un intent de solució que No crec que hi hagi cap altra solució, El camp de neu només pot anar a positiva coneixent l’esforç que s’ha no va prosperar durant el meu man- o ben poques. La concessió és millor. Arcalís té un gran potencial fet des d’ambdues parts per establir dat, i que per mi era la millor opció, positiva. Això afavorirà que el Comú i ha d’estar en mans de professio- una negociació. Joan Viladomat és la decisió que s’ha pres és una no entri en més deutes i pugui fer nals. Ja era hora que es donés a la un gran empresari, coneix la qualitat opció. Per mi no és positiva ni nega- coses per la parròquia i pel bé de Coma del Forat la rellevància que de la neu a Arcalís, i la seva aposta tiva, ja que ha estat l’única. Confio les persones. Celebro l’entrada de té en el conjunt de l’estació. Veig ratifica el que sempre hem dit: tenim que es faran totes les inversions Viladomat com a gran coneixedor molt positiu un telecabina que uneixi una gran estació. Resolt Arcalís, a la necessàries i les accions de màrque- de la neu. Amb una mica d’inversió l’Hortell amb la Coma. L’empresa parròquia li desitjo llarga vida, consi- ting que calguin. A partir d’aquí, tot farem una gran estació familiar, privada gestiona millor que l’admi- dero que s’està gestionant molt bé. anirà bé per a la parròquia. qualitativa i esportiva. nistració, costa d’entendre. Tardor tema ordinoésviu 5 5 6 ordinoésviu veu ciutadana

#Ordino a les xarxes

ordinoésviu 2.237 seguidors

El poble d’#ordino s’ha omplert per celebrar la #Nitdelacandela #viuordino Sortida dels 450 corredors Nou tram del Camí Ral entre de la Ronda dels Cims Ansalonga i la Cortinada

118 m’agrada 11 105 m’agrada 5 14 compartits 8 compartits 1 comentaris 0 comentaris

Estem preparant una nit Ja tenim el nou enllumenat màgica, la Nit de la Candela de Casa Rossell

88 m’agrada 16 87 m’agrada 14 22 compartits 11 compartits 278 m’agrada 37 compartits 18 comentaris 45 0 0 3 comentaris 1 comentaris 2

000539 000415 0001412 mediaposts seguint seguint seguidors seguidors

171 m’agrada 168 m’agrada 133 m’agrada

3391 648 3130 tuits seguint seguidors

TOP TWEET ordinoesviu Top tweet 1 Top tweet 2

1557 impressions 2,6% engagement Esteu tots convidats dimarts 10/07 (21.30 h) a l’encesa de la il·luminació exterior de #CasaRossell gràcies a @GovernAndorra @FEDAcultura @ForcesElecDAnd amb l’Esbart Valls del Nord #viuordino #ordinoesviu. pic.twitter.com/2MIqkkTbKY

1.547 impressions 3% engagement Tot preparat per la Trobada -Ordino @canillo5 @palaudegel. Ja ets a la llista http://eventselit.com/travesses-de-muntanya/cursa-orientacio-canillo-ordino/ … #ordinoesviu #viuordino pic.twitter.com/kqlSseHWqk

1.507 impressions 4,1% engagement Comencem la setmana amb molta llum pic.twitter.com/fPqkVVTPzM Tardor esports ordinoésviu 7 7

Esports La Purito es torna a quedar a Ordino amb el triomf de David Fernández El ciclista aconsegueix el primer lloc entre 2.700 participants d’arreu, amb 5 hores 36 minuts, després de caure a Canòlic

David Fernández ha tornat a Jan Missé deixar a casa el primer podi de La Purito –per segon any conse- també cutiu–, una de les curses més fa podi dures d’Europa, que va disse- nyar el cèlebre ciclista Joaquim Un altre ordinenc que ha fet Rodríguez i Olivé per a la Vuelta. podi a La Purito ha estat Jan L’etapa mítica s’organitza a An- Missé, que va aconseguir el dorra des de fa quatre edicions, primer lloc en la cursa de 80 i aquesta s’ha superat portant km en 3 hores i 27 minuts. fins al país, el primer cap de set- Una setmana abans s’havia mana d’agost, 2.700 corredors proclamat campió d’Andorra vinguts d’arreu. Fernández va de ciclisme en ruta i subcam- trigar 5 hores i 36 minuts a re- pió a la contrarellotge. No córrer els sis ports de muntanya les tenia totes: «Anava curt (145 km amb un desnivell posi- de desnivell i no vaig voler tiu de 5.200 m) i es va decidir arriscar-me a fer la llarga», a participar-hi a l’últim moment. explica Missé, que va creuar «És la primera marxa ciclotu- la línia de meta a 9 segons rista que faig aquesta tempo- del segon classificat. «Em rada; després del podi de l’any vaig sentir molt fort quatre passat volia retirar-me, però al quilòmetres abans d’arribar final em vaig decidir», explica a Naturlàndia, vaig augmen- el veterà ciclista, que ha hagut tar el ritme al km 7/8 i ja vaig de competir entre professionals anar en solitari al llarg de 72 i gent molt jove. «El ciclisme és El veterà ciclista David Fernández en la pujada al coll de la Gallina. km. Després de fer el coll de un esport molt dur i quan algú la Gallina en 45 minuts vaig tira, saps de veritat que està en que és dur...». Baixant va caure «no t’ho creus... des del pati- i la quantitat de gent que em arribar a la Comella fresc i forma», assegura. Sense inten- i es va fer un trau al braç que ment, estàs exhaust, però sents demanava fer-se una foto amb amb ganes. Va ser als Cor- cions de competir, ja porta en- va acabar amb sis punts, però un goig increïble... “he tornat a mi...», diu sorprès. Fernández, tals que vaig sentir la fatiga trenats 297.000 m D+ i 11.000 abans va fer els dos últims guanyar”, això és el que em vaig resident a Ordino, treballa com acumulada i el ritme intens». quilòmetres, que es diuen aviat. ports. El més dur van ser els dir». L’alegria i la satisfacció són a agent de circulació del Comú El ciclista es queda amb les No dubta ni un segon: «El millor Cortals d’, i la calor en màximes, el ressò també. «He d’Ordino i no es dedica profes- bones sensacions i una gran tram, el coll de la Gallina; estic plena canícula no hi va ajudar vist a les xarxes que de sob- sionalment a la bicicleta, tot i la confiança per seguir afron- enamorat d’aquest port, i mira gens. Però quan arribes a meta, te tinc un munt de sol·licituds, brillant trajectòria. tant nous reptes. Inscripcions El Club de Tennis Taula de les Valls del Nord per a la Duatló munta el primer campus a la parròquia La Compressport Duatló El Pavelló Germans de Riba va El president va destacar l’alta Casamanya té les inscrip- acollir el primer campus de ten- participació tot i coincidir amb cions obertes en línia al nis taula, del 9 al 15 de juliol, altres campus importants. web https://runedia.mun- organitzat pel Club de Tennis El Club, que entrena i ofereix dodeportivo.com/inscrip- Taula de les Valls del Nord. S’hi classes al CEO, fa un any que cio/201827935 fins al 19 de setembre. La cursa, que Entre els jugadors tindrà lloc el dissabte 22, presenta dues modalitats, més destacats hi ha Oriol per equips (40 euros) o in- dividual (25 euros). Un tram Martínez, de set anys ciclista amb sortida des de la plaça Major d’Ordino fins van reunir jugadors d’Andorra, s’ha establert a la parròquia al coll d’Ordino, lloc de tran- Catalunya i Espanya, per fer una amb molta energia, i entre els sició, per arribar en cursa estada de tecnificació i acabar seus membres hi ha la promesa de muntanya fins al pic del amb un open d’altura. L’altitud de set anys Oriol Martínez. L’in- Casamanya formen el circuit fa variar les condicions de joc, fant estudia al CAR de Sant d’aquesta prova clàssica, segons va explicar el president, Cugat, està considerat el millor que els últims cinc anys ha Toni Martínez, en la presenta- jugador de Catalunya en la seva estat organitzada pel Club ció. Incideix en la velocitat i en categoria i està entre els vuit Triatló Serradells. Dos jugadors en el primer campionat al Pavelló Germans de Riba. la forma com piquen les pilotes. primers jugadors d’Espanya. 8 ordinoésviu medi ambient

Medi ambient

Alain Valls: «La diversitat de flors del Parc és el que més agrada al visitant de Sorteny»

L’Alain Valls és el guia del Parc - Quin recorregut s’acostuma a natural de la vall de Sorteny des fer? de fa més de quinze anys i, a Segons el que em diuen, es- més d’estar en contacte amb la colto i m’adapto. Anem al pla- natura, el tracte amb la gent i nell del Quer, l’Estanyó, depèn. ensenyar el nostre patrimoni és Acostumem a fer entre tres i el que més li agrada de la feina. quatre horetes, porten el seu entrepà i anem fent tranquil·la- - Quin és el perfil del visitant ment. Tothom ve amb ganes que ve al Parc? de caminar, però si hi ha nens Els mesos de maig, juny, setem- o gent menys preparada, ens bre i octubre ens visiten els es- adaptem. Són visites guiades i colars del país, de 1r i 2n cicle. personalitzades, sempre dins del que ofereix el Parc.

«Fem visites - Com sap que el client ha que- guiades però dat satisfet amb la visita? La gent t’ho diu i en general és ens adaptem molt agraïda. Els turistes venen amb molt bona predisposició, al públic» estan de vacances o si més no relaxats. Els mestres aprofiten per treba- llar a classe el que veuen aquí - Hi ha alguna anècdota desta- sobre el terreny. En canvi, du- cable, en aquests anys? rant els mesos de juliol i agost Alain Valls dona indicacions a una família al jardí botànic. Un senyor de Barcelona que fo- n’hi ha de tot tipus, acostumen tografia fruits comestibles -d’ar a venir famílies i parelles que lencians, i també algun francès, - I què és el que més els sor- les catifes de flors i la gent es reu del món i viatja per desco- volen fer una excursió guiada. turisme de proximitat. prèn o agrada? queda molt sorpresa. L’aigua, brir-los. El vaig acompanyar fins Alguns venen del Centre de Na- La diversitat florística que hi ha present a tot arreu, és un altre a sota el pic de l’Estanyó per tura de la Cortinada, on es fa - Saben què hi trobaran? a la vall. Pensa que hi ha més dels elements que més atrau el trobar una espècie de nabiu, publicitat de les visites, i també Saben que els agrada la natura, de 750 espècies diferents. Evi- públic. I les plantes medicinals, l’Empetrum nigrum, que trobes des de l’Oficina de Turisme. La i la botànica en general, però no dentment, depèn del moment, és clar, també desperten curio- entre setembre i octubre. Va procedència és diversa, però hi coneixen la singularitat de Sor- però en època de màxima flo- sitat i interès. El jardí botànic és arribar i va fer la foto, i al seu ha molt espanyol, sobretot va- teny, ho descobreixen in situ. ració, al juliol, és quan trobes molt il·lustratiu. ritme, no era gaire caminador... Es reparen camins malmesos per l’erosió de la pluja

La intensitat de les pluges ha provocat esllavissades en al- guns camins de la parròquia (a la dreta). A l’esquerra es pot veure com ha quedat recons- truït el camí que va al refugi de la vall de Rialb, després dels treballs de reparació. Les inter- vencions les han portat a terme els agents de Medi Ambient del Comú, que durant l’estiu vetllen pel manteniment de camins i boscos que han pogut quedar malmesos amb la neu durant l’hivern. Conservar en bon es- tat els berenadors i activar per risc d’incendi són al- tres feines de l’equip. Tardor fem parròquia ordinoésviu 9 9

Fem parròquia

Riba, Herver i Martí conversen amb Toni Fillet, de Llorts, i Pere Armengol, d’Arans, al camí ral. Marquesina a Sornàs, pendent de col·locació definitiva. Inaugurat el tram entre Les cobertes, a Ansalonga i la Cortinada punt per a l’hivern

L’objectiu és poder recórrer la per als pescadors, on acaba que van celebrar obertament Es preveu que abans de la terials naturals com la fusta. Se parròquia de nord a sud sense el camp del Llac, al golf de la una construcció que és acces- tardor estiguin instal·lades n’han dissenyat dos models de trepitjar la carretera. Ara hi som Cortinada. L’acte d’inauguració sible a tothom i respectuosa­­ les catorze marquesines pro- dimensions diferents, per evitar més a prop, després que aquest va comptar amb la presència amb l’entorn. Martí va felicitar jectades a les parades de una ocupació excessiva de la estiu s’hagi inaugurat un nou del cap de Govern, Toni Martí; els propietaris implicats per te- bus de la parròquia. Les co- via pública en els espais més tram de camí ral entre els po- la ministra de Medi Ambient, nir aquesta visió compartida bertes, que serviran per do- reduïts. Les noves marquesines bles d’Ansalonga i la Cortinada. Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia del patrimoni, que beneficia la nar aixopluc als passatgers, reforçaran les parades dels po- Un recorregut de 650 metres en Calvó; la cònsol menor d’Ordi- parròquia i, en definitiva, tot el s’integren perfectament en bles d’Ansalonga, Arans, Llorts el qual s’ha instal·lat una passa- no, Gemma Riba, i el conseller país. Per completar aquesta via la resta del mobiliari urbà de i el Serrat. Amb les dotze que ja rel·la de fusta amb barana que Xavier Herver. També hi van as- verda quedarà pendent el tram la parròquia i encaixen en existien, la inversió cobrirà vint-i- va paral·lela al riu, amb un pas sistir els propietaris de la zona, de Sornàs a Ansalonga. l’entorn gràcies a l’ús de ma- cinc parades a tot Ordino. Col·locació de gespa artificial a Prat de Call Aquest estiu s’han fet treballs de millora al parc infantil de Prat de Call amb la col·locació de gespa artificial a les dues primeres feixes de joc. Abans de l’inici de curs es farà una al- tra intervenció a la zona d’aigua i a la Covanella. Un any després que es triés aquesta opció per a la feixa superior, s’ha decidit fer-la ex- tensiva a la resta del parc pel seu bon resultat. La durabilitat i la seguretat que ofereix aquest paviment en fan la millor op- ció per a l’equipament infantil. Els treballs es porten a terme amb un tancament parcial de la zona, durant les vacances esco- lars, quan l’afluència d’infants és menor. 10 ordinoésviu activitats

Activitats Els alumnes del Club Foto recuperen el ferro en una col·lectiva als carrers del nucli antic La mostra s’exposa fins al 16 setembre

El Club Foto de La Capsa ha exposat els seus treballs als carrers del nucli antic, aquest estiu, amb «Terra de Ferro», que es podrà veure fins al 16 de se- tembre. La mostra està formada per 20 imatges de 100 x 80 cm, impressions digitals a color que se signen col·lectivament com a Club Foto. El professor Jean-Luc Herbert va explicar que la idea respon a una voluntat de pre- sentar els treballs com a grup per sobre de l’autoria de la imat- ge. Els alumnes han desenvolu- pat les diferents tècniques que han estudiat durant el curs ins- pirats en el ferro a la parròquia. Un fil conductor que els ha por- tat durant tres mesos a fer un seguiment del procés d’elabora- ció del metall, des de l’extracció del mineral fins a la manipulació i la transformació, amb visites a la mina del ferro, la Farga Ros- sell o al ferrer d’Ordino, Tonet Bringueret. «Ha estat una experi- ència nova i enriquidora per als alumnes, que han hagut de tre- ballar com un equip professio- nal», ha explicat Herbert, que va rebre l’encàrrec de fer l’exposi- ció del Departament de Turisme per dinamitzar els carrers. Serracanta i Fenés van acompanyar els alumnes del Club Foto en el recorregut per les obres el dia de la inauguració. Consulta en línia de la Guia d’activitats extraescolars

L’app Ordino és viu serà el prin- nua l’Escola Líquid Dansa amb cipal canal per conèixer l’oferta les classes de ballet. Pel que fa d’activitats del curs 2018-2019, a les arts marcials i els esports ja que se suprimirà l’edició im- de combat, seguiran les classes presa. Per tal d’estalviar paper, de karate, taekwondo, kung-fu tota la informació estarà dispo- i boxa. El Club Futbol Ordino, al nible en format digital i es podrà Pavelló Germans de Riba, i el consultar a la pàgina web del Club de Judo, al CTO, ocuparan comú www.ordino.ad. La major els espais habituals pel volum part de les activitats que inclou d’infants inscrits. Des de fa uns el document són les extraes- anys també hi ha instal·lat a la colars de continuïtat per als in- parròquia el Club de Tennis fants, tot i que també es recullen Taula Valls del Nord. Juntament serveis i activitats adreçades a amb l’oferta esportiva, en la la gent gran. El Centre Esportiu guia hi consten també els tallers d’Ordino segueix concentrant el i disciplines de La Capsa, espais gruix de les propostes de caràc- de creació, que com a novetats ter esportiu, sigui amb l’oferta incorpora la introducció a la ce- formativa pròpia amb els cur- ràmica amb Gemma Piera i les sets de natació i el waterpolo, o classes de pintura i motlle a càr- com a seu d’altres clubs. Conti- rec d’Emma Regada. Imatge de la guia que es pot descarregar a l’app Ordino és viu i al web ordino.ad. Tardor gent gran ordinoésviu 1111

Gent gran Olga Font: «Tots els veïns vigilaven la canalla quan pujàvem al roc, fossin o no família»

L’Olga Font (Ordino, 1952) és filla del forner Josep Font de la Massana, que va obrir l’any 1949, a Cal Babot, un forn de pa i una botiga, on despatxava la mare, l’Antídia Coma, de l’Al- dosa. Després s’hi incorporaria ella mateixa, quan va començar a saber comptar.

- Així, va néixer a Cal Babot? Sí, i hi vaig viure fins que em vaig casar als 22 anys. Vam créixer junts amb els Babi, en aquesta casa, que és l’actual Bar Babi. L’obrador comunica- va amb el celler. Menjàvem a la cuina i fèiem tota la vida allà. A baix també hi havia la llenya, que la fèiem baixar per una trampa. A dalt només hi anà- vem a dormir. Me’n recordo que a la casa del costat hi vivia una senyora que curava els coloms als quals alguns disparaven. I Olga Font asseguda a la plaça Major d’Ordino, on feia vida de petita. tots els veïns vigilaven la cana- lla, quan anàvem al roc, fossin El pa de dos quilos, perquè in- - Amb el pa sota l’aixella... nització i Personal i estàvem a família o no. La vida es feia al teressava que es conservés uns Doncs sí, dins del forn i amb el la Casa de la Vall. Era maco el carrer. Les cases Ramonguem i quants dies, i es repartia ribera pa sota l’aixella. I vaig tenir la tracte amb la gent, els clients Jep de Tor estaven exactament amunt. La coca de festa major sort de tenir tots els avis, tam- eren amics. Tots ens coneixíem. igual que ara. i la coca de tres pessetes, una bé. Vaig marxar d’Ordino quan Li encanta viatjar. L’últim va d’estreteta que es menjava per em vaig casar als 22 anys; tre- - Però no es penedeix d’haver ser al maig, un recorregut -- I què va passar amb berenar, eren els clàssics. ballava i vivia primer a Andorra, plegat jove? de 24 dies pel Nepal. Però del poble? després a la Massana i més Al contrari, va ser una sort dei- encara recorda fa 36 anys, La botiga es va obrir a l’actual - I és cert que reconeixia aquest tard a l’Aldosa. xar-ho amb 55 anys. un dels primers viatges que plaça Major i l’obrador es va pa arreu? - Treballava a passaports? va fer amb una furgo que va traslladar on ara hi ha la fleca Vaig apostar amb una compa- Hi vaig estar un munt d’anys, - I llavors a viure... arreglar el Miquel –no com Font. El meu germà va conti­ nya que el pa que es venia al però hi van haver molts canvis Em sento molt plena amb tot les d’ara– fins a Grècia. «La nuar el negoci. carrer de la Vall, a Andorra la fins que vaig demanar una ex- el que faig: l’hort, els nets, el Kristel tenia tres anys, i quan Vella, era d’Ordino, i no em vaig cedència i ja no hi vaig tornar. taitxí, l’esbart, i viatjar. Hem de vam arribar al Pas, ja ens de- -- Quins eren els pans que es equivocar. És el que passa quan A mà, els fèiem, amb ròtring. ser feliços amb tot el que fem i manava si havíem arribat...» venien a la parròquia? neixes en un forn... L’actual Tràmits es deia Orga- tenim. El viatge sorpresa Paella a la Casa Pairal esgota les places

«L’objectiu del viatge sorpresa un objecte. «El més maco és és trencar els esquemes més veure com es deixen sorpren- rutinaris als padrins de la par- dre i afronten un viatge a un ròquia», explica la Marta Mateu lloc desconegut. La primera de la Casa Pairal, coordinado- hora d’autocar sol ser un di- ra del viatge que es fa per a luvi de pronòstics i destina- tots els padrins de les Valls del cions», diu. Com a novetat, Nord. I si tenim en compte que en aquesta tercera edició els ja fa dies que es van esgotar les participants passaran tres places per anar-hi a l’octubre, dies fora de casa en lloc de la proposta ha estat encertada. dos. I l’única indicació que Aquesta és la sortida més es- han rebut és que han de por- perada de totes les que es fan tar un llibre o una revista. La durant l’any. Els padrins no sa- resta de sorpreses queda per La Casa Pairal programa cada no va impedir, però, una alta partir taula amb la presidenta ben on van, es limiten a seguir descobrir... Com ja és habitu- estiu una paella al jardí que en- participació: una trentena de de l’Associació Gent Gran d’Or- unes quantes consignes sobre al, a la tornada serà el mo- guany, amb motiu de la pluja, es padrins. Els cònsols d’Ordino, dino, Lurdes Riba, entre altres el que han de portar, sigui una ment de fer una posada en va haver de traslladar al menja- J. Àngel Mortés i Gemma Riba, assistents. En primer pla parlen peça de roba, un accessori o comú en un berenar. dor de la Casa Pairal. El temps no van faltar a la cita i van com- Agustí Argemí i Eva Siedmund. 12 ordinoésviu entrevista

Entrevista Marc Pons: «La Casa de la Muntanya serà un espai obert a ramaders, empreses, guies i investigadors»

Marc Pons està al capdavant de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat.

- Què ha significat el semina- de Recerca Ecològica i Aplica- llançadora des del Serrat, per importants per la saturació de pèrdua dels hàbitats sigui molt ri de biodiversitat organitzat cions Forestals (CREAF) de la facilitar al turista el desplaça- vehicles. No obstant això, el important i per tant que s’ha- aquest estiu a Ordino? UAB, va ser objecte d’estudi ment al Parc en vehicle comu- que hem fet és una prova pilot gi d’intervenir per no perdre la És una manera de reforçar els per una dotzena de volunta- nitari, per un preu simbòlic d’un que està en fase experimental; biodiversitat. En cas que no ho lligams amb altres institucions i ris en el projecte mundial de euro, que inclou l’anada i la tor- n’avaluarem els resultats i de- féssim, en poques temporades donar a conèixer la nostra polí- l’Earthwatch Institute. Durant nada; a canvi, pots estacionar el cidirem si és o no la millor ma- algunes zones estarien desertit- tica de conservació. El 12è Se- nou dies van estudiar la fauna vehicle tot el dia de franc. D’al- minari Internacional de Gestió i i la flora del país. És un - ves tra banda, tens un descompte «El Parc s’està consolidant, Conservació de la Biodiversitat sant molt interessant que uneix del 50% en l’entrada a la Mola i ha reunit durant una setmana natura i ciència amb lleure i la Serradora. Aquells que hi vul- a part de com espai de lleure, 35 científics provinents d’Es- turisme. Treballem per assolir guin accedir en vehicle particu- panya, Portugal i Andorra. L’eix aquesta conciliació entre el tu- lar hauran de pagar 4 euros per com un espai de recerca i estudi» temàtic ha estat «Plantes, ve- risme més lúdic i el que busca estacionar entre les 9 del matí getacions i paisatges de mun- coneixement i experiència. i les 5 de la tarda, les hores de nera. L’altra opció era ampliar zades i serien camins de terra i tanya» i s’ha plantejat amb una màxima afluència turística. Les el pàrquing, una mesura més sorra, cosa que n’incrementaria primera part de ponències teò- - Per què s’ha decidit regular dimensions del pàrquing de la agressiva i amb un impacte irre- també la perillositat. Els fores- riques i una segona de sortides l’accés rodat a Sorteny? Canya de la Rabassa són molt versible per donar solució a un tals hi intervenen replantant de camp que no s’han limitat a La massificació que es produeix reduïdes i el desgavell de cot- problema que només dura dos amb llavors locals, com ha estat Ordino, però en què Sorteny ha durant alguns setmanes d’estiu xes arribava fins a la carretera. mesos. el cas de la Serrera. Es fa cada tingut un lloc destacat. i els problemes que això ocasio­ En la majoria de parcs naturals any en molts llocs, com l’Esta- no tan sols es fa pagar a l’apar- - Són necessàries les interven- nyó o Cebollera, on es detecta cament, sinó que directament cions a la natura? aquesta erosió més marcada. «En tots els parcs naturals s’adopten es restringeix el pas i s’obliga a Encara que sembli paradoxal, agafar un transport llançadora. les intervencions humanes en - Som cada vegada més cons- mesures per reduir la massificació A la vall d’, per exemple, parcs naturals són necessàries cients, però també som més i facilitar el transport públic» el pas està restringit. El turista per pal·liar l’impacte de l’ho- gent? no se’n sorprèn, és als de casa me. Aquest estiu, a causa de la S’ha de trobar l’equilibri i fer que ens costa aquest canvi de meteorologia i d’un hivern més molta pedagogia. Hi ha un nou na, no només en l’impacte al xip, és totalment comprensible. llarg, alguns treballs s’han en- muntanyenc, un nou usuari, - Podem arribar a atraure turis- parc, sinó en incidents i situa- Per aquest motiu, usuaris pro- darrerit i s’han fet més visibles que no té cultura de muntanya me científic? cions de bloqueig al pàrquing, fessionals del parc com rama- per a la gent que surt, per exem- i hem de treballar aquest per- Sens dubte, el Parc s’està con- fan que sigui necessari adoptar ders o guies tenen l’accés gra- ple al pic de la Serrera, que es fil. Hem de ser orientadors i ser solidant, a part de com a espai mesures com la que s’ha provat tuït. És una manera de revalorar va haver de ressembrar tal com capaços d’ampliar les destina- de lleure, com un espai de re- aquest any. En cap cas la finali- el nostre patrimoni i protegir-ne es fa a la majoria de parcs natu- cions. La majoria de gent visita cerca i estudi. Juntament amb tat és recaptatòria. S’ha fet una l’entorn. En temporada alta ens rals. L’erosió dels camins cada Tristaina o Sorteny, i se satu- el CENMA, a través del Centre prova pilot amb un servei de trobem col·lisions i bloquejos cop més freqüentats fa que la ren, és lògic. Hi ha altres llocs Tardor entrevista ordinoésviu 1313

Pons a la Rabassa d’Ordino, on cada any se celebra el canvi de guardes i es fa la benedicció del bestiar amb els ramders fantàstics, però s’han de donar portant. De fet, el que volem és gia més avançada al seu servei. - Si hagués de definir la Casa tre Esportiu, que ha canviat el a conèixer. La Casa de la Mun- posar la tecnologia a l’abast de La col·laboració amb l’IEA, a tra- de la Muntanya? model de consums amb la bio- tanya serà molt útil també per tothom. La Casa de la Munta- vés del CENMA, l’OBSA i Actua, Un lloc per explicar, experimen- massa en primera posició com això. nya l’obrirem a tots els actors a través del clúster d’empreses tar i crear la muntanya des de a combustible, cosa que ha per- tots els actors que la integren. mès un estalvi de 47 mil euros i - En quin sentit? «La Casa de la Muntanya una reducció significativa de les Com a centre d’informació que - Tenim calendari? emissions. serà, es podrà orientar i donar serà un lloc per explicar l’entorn Les obres a Casa Ferino comen- informació al visitant. La idea çaran al setembre amb el tras- - El fum visible ha despertat in- és traslladar-hi l’Oficina de - Tu i experimentar-hi» llat de la ludoescola; a partir quietud entre els veïns. risme. Però hi haurà una part d’aquí, l’obertura dependrà de Pot ser molest visualment, però experimental i virtual per a que participen de la muntanya, d’esports, ens permetrà un es- l’execució dels treballs. en cap cas s’han registrat ni- aquells que vulguin saber per siguin ramaders, hotelers, in- talvi de recursos molt important vells elevats de contaminació avançat què trobaran. Com a vestigadors, guies, esportistes a l’hora d’executar un projecte - Hi ha algun altre projecte im- atmosfèrica. A la primavera es centre d’innovació oberta, la o empresaris, hi haurà lloc per d’aquesta magnitud. Podem portant a la vista? va detectar un increment de part tecnològica serà molt im- a tothom. I posarem la tecnolo- millorar el dia a dia dels sectors Acabem de signar un acord fum a causa del pèl·let, que es- més tradicionals; un exemple amb els parcs de l’Alt Pirineu i tava més humit del que és habi- en són els drons i la informació l’Arieja, conjuntament amb el tual. Durant el seguiment s’han que poden registrar en superfí- Comapedrosa. És interessant i registrat bons nivells de qua- cies grans o llocs més inacces- fa mesos que treballem plegats litat de l’aire. De fet, gràcies a sibles. En un espai de cocreació PERFIL tot és possible. Els desenvolu- paments científics que s’estan «Acabem de signar un Lloc de naixement fent per a altres sectors els aplicarem a la muntanya, i aquí acord amb els parcs és on tenim un gran estalvi, per- de l’Alt Pirineu i l’Arieja» Data de naixement què no seran inversions espe- 20/06/1984 cífiques. Aprofitarem els equips de treball de les entitats col·la- per aconseguir una etiqueta la instal·lació, amb un pes més Professió boradores i ho traslladem al conjunta, el Parc de les Tres Na- gran de l’energia solar tèrmica, Doctor en Ciència i Tecnologia nostre entorn. Per exemple, en cions, crear una imatge que en- s’han reduït notablement les de la Sostenibilitat l’estudi de l’evolució dels cul- globi els tres parcs i tenir més emissions de gasoil. (UPC i Universitat McGill tius o de la massa forestal. projecció internacional. Estem parlant d’un gran abast terri- - Quin és l’estat actual de la ca- de Mont-real) - Existeix algun referent? torial que esdevindria un dels bana ramadera a la parròquia? No. Hi ha centres a Suïssa i al parcs més grans d’Europa. És La cabana s’ha estabilitzat en Aficions Canadà, però no incorporen la un altre exemple del reforç amb els últims anys, i això és un bon La muntanya en tots triple hèlix: administració públi- altres institucions per posicio- senyal. Tot i això, és un sector els seus vessants i viatjar ca, recerca i innovació i sector nar-nos millor. clau per a la gestió territorial empresarial. Els falta algun dels de la parròquia i per tant s’ha sectors. Som pioners i és un - Pel que fa a l’ús de les energi- de treballar per intentar que projecte del qual es pot benefi- es renovables, quin balanç se’n la situació i les condicions del ciar tot Andorra, no únicament pot fer? sector siguin cada cop més es- Ordino. L’exemple a seguir és el Cen- tables i positives. 14 ordinoésviu viure ordino

Viure Ordino Falles i ball de bruixes per celebrar Sant Pere Isidre Baró recupera i crema l’última falla a la plaça Prat de Call

La primera falla la va cremar ara fa 75 anys i mai no s’hau- 1 ria pensat que ho tornaria a fer amb 85. Isidre Baró, veí de Sor- nàs, ha estat un dels impulsors, juntament amb Albert Roig, de la recuperació d’una tradició desapareguda a la parròquia. Ordino, com qualsevol altre poble del Pirineu, cremava les seves falles per celebrar el sols- tici d’estiu amb foc. Abans que es declaressin Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i els pobles s’omplissin de curiosos, La tradició es recupera després de més de 50 anys a la festa hi participava tothom. Proposar-la per Sant Pere, la vi- gília de la festa parroquial, va ser un encert, per l’afluència de públic i perquè Sant Joan no 2 3 és una festa arrelada aquí. La plaça Major va ser l’escenari de la primera encesa a càrrec d’un grup de quinze fallaires que s’estrenaven. Van recórrer el carrer Major i van acabar a Prat de Call amb una segona encesa, en què va intervenir l’Isidre, que va cremar l’última falla, preparada per ell mateix, d’escorça de beç, com s’ha- via fet tota la vida. La música i el ball no podien faltar en una celebració com aquesta, i l’Es- bart Valls del Nord va interpre- tar el Ball de Bruixes a Prat de Call, una coreografia que es va estrenar a l’espectacle Aparen- ces. Les falles es van afegir als actes habituals, com la costella- 1. Les falles roden al carrer Major davant l’expectació del públic. 2. Grup de fallaires a la plaça Prat de Call. 3. El moment més emotiu da, el ball i la missa al Serrat. va ser la crema de l’última falla a càrrec d’Isidre Baró, de Sornàs, també a Prat de Call. L’Esbart Valls del Nord, convidat al Festival folklòric de Rímini

Aquest estiu, l’Esbart Valls del ra de l’Esbart, Sandra Tudó, va rences com «La unió fa la for- Nord ha viatjat fins a Itàlia per ser molt variada, amb l’objectiu ça», «Llamps de flors», «Enjòlits» participar en el IV Festival Inter- de donar a conèixer la idiosin- i «Jocs d’aparences»; les jotes nacional de Folklore de Rímini, cràsia de la cultura andorrana Aires de la Terra Alta, i la tradi- a la costa adriàtica, del 23 al i pirinenca, amb personatges ció en evolució amb l’exemple 26 de juliol. L’agrupació dansai- propis com les trementinaires i d’Engrunes de folk. A través del re de les parròquies d’Ordino i els contrabandistes, i aspectes ball i la música, l’Esbart és una la Massana va estar represen- de la tradició com el guariment entitat que fa d’ambaixadora tada en aquesta ocasió pel cos amb herbes o la celebració de cultural en els intercanvis i tro- de dansa. La proposta artística, les festes populars. També es bades internacionals en què segons va explicar la codirecto- van interpretar danses d’Apa- participa. Una imatge promocional de l’Esbart amb el cos de dansa. Tardor viure ordino ordinoésviu 1515

Inaugurada la il·luminació de Casa Rossell amb una convocatòria oberta a tots els veïns

A l’esquerra, detall de la il·luminació a les finestres d’arc ogival. A la dreta, les autoritats en el moment del parlament el dia de la inauguració (SFG).

Autoritats i veïns d’Ordino es viure com un moment històric cies a la restauració que es va sabtes en l’itinerari Rossell, i Jornades Europees del Patrimo- van donar cita al bell mig del per posar en relleu el valor del portar a terme el 2015, són de el mobiliari i la qualitat de les ni coincidint amb la inauguració poble per assistir a la inaugu- patrimoni nacional. La iniciativa lliure accés el pati de la casa i obres religioses que es conser- de la nova sala d’exposicions ració de la il·luminació exterior de Feda Cultura, en què han col· a l’Era del Raser, on encara es de Casa Rossell. El cap de Go- laborat el Govern d’Andorra i el L’Esbart Valls del Nord pot veure la mostra al voltant vern, Toni Martí, va encapçalar Comú d’Ordino, permetrà atrau- d’aquest llinatge que va mante- un acte protocol·lari que no va re una nova mirada a un dels va amenitzar l’acte amb nir la casa oberta fins al 1993, deixar ningú fora, ja que se’n béns immobles més destacats quan va morir Maria Lluïsa de va fer partícips tots els veïns de del patrimoni cultural. La casa una ballada a l’interior de l’era Riba Cassany. la parròquia. L’Esbart Valls del pairal del segle XVI va ser objec- A la mostra es poden apreciar Nord va amenitzar l’acte amb te de diferents reformes durant l’hort de les arnes, un atractiu ven donen una idea del poder alguns dels béns d’un inventa- unes danses a l‘interior de l’era. els segles XIX i XX, i conserva més del nucli antic del poble que exercia la família al territori. ri de més de 6.000 peces, la I és que el projecte d’il·luminar la seva màxima esplendor a la d’Ordino. La capella privada de La família Rossell va ser prota- major part encara pendents de el conjunt arquitectònic es va part exterior. Actualment, grà- la família es pot visitar els dis- gonista durant les passades catalogar. Una ruta literària per reviure el passat

Quan es commemoren els vint pairals que van sobreviure la anys de la publicació d’Últim crisi de final del XIX i encara es estiu a Ordino, de Joan Peruga, conserven dretes, com la casa i acaba de veure la llum la ver- Ramonguem o la casa Nicolau. sió en castellà, Ordino proposa Els visitants podran fer el recor- una ruta literària que recorre regut amb un desplegable que vuit llocs d’interès del poble inclou una explicació i el mapa inspirats en la trama de la no- amb tots els punts senyalitzats. vel·la. L’itinerari, que comença En cadascun dels senyals troba- a l’Oficina de Turisme i acaba ran un codi QR que els permetrà al mirador de la vall, serveix per ampliar la informació amb tex- reviure la història recent d’Ordi- tos explicatius del mateix autor no i la importància de la casa i citacions de la novel·la. La ruta d’Areny-Plandolit o de la casa vol ser un atractiu turístic, però Rossell, no només per a la par- també una manera de conviure ròquia sinó per a tot Andorra. amb la nostra història, que so- La ruta es deté en altres cases vint passa desapercebuda. L’escriptor Joan Peruga i la consellera Vanessa Fenés a la Casa d’Areny-Plandolit, punt 6 de la ruta. 16 ordinoésviu Tardor reportatge ordinoésviu 1717

Reportatge Un solstici d’estiu a la llum de les espelmes

La Nit de la Candela va ser una dieval de Pals, a Girona, va ser aquesta primera edició, com el van permetre que es posessin senzilla però inusual, i el fet de nit màgica gràcies a la llum de el primer lloc on es va exportar saxofonista Guillem Tudó, que espelmes en parets, finestres ser apta per a totes les edats, les deu mil espelmes que van la idea i aquest 28 de juliol ja va comparèixer dies abans a la i balcons. Entorns oberts com gratuïta, amb actuacions en di- il·luminar carrers, places i ra- en van fer la tercera edició. Una seu de l’entitat bancària per ex- els Jardins de Casa Rossell o recte i repertoris poc exigents, cons del poble d’Ordino. La ce- estada a Barcelona i diverses plicar la seva participació. els de la Casa d’Areny-Plandolit de ben segur que van ajudar lebració va servir per donar la connexions van portar Raggi Tot el poble va contribuir a van tenir una gran concentració a l’èxit de públic. Amb tots els benvinguda a l’estiu amb foc, fins a Ordino, on no va posar en l’èxit de la Nit de la Candela. de públic. Eren els escenaris de aparcaments i zones d’estacio- el 22 de juny, i tot apunta que dubte ni un moment la idoneïtat Un grup de voluntaris es va les actuacions de Tudó i de les nament plens, gran moviment hi haurà una segona edició. La ballarines contemporànies Joy- de vianants i les terrasses a proposta ve de lluny, neix a Va- Andbank ha patrocinat ce Pulet i Marta Moran, que van vessar, ningú va posar en dubte llerano, un poblet de menys de saber jugar amb l’espai i atrau- l’encert. Entre l’organització hi 3.000 habitants a seixanta qui- la Nit de la Candela amb re el públic. El duet de pop-rock havia el músic Maurizio Gregori, lòmetres de Roma. «No passen Sander Clasen i Roger Palomer saxofonista de la Banda Basso- gaires coses, a Vallerano, som la promoció d’artistes locals es va instal·lar a la plaça Major ti i exalcalde de Vallerano, que un poble petit i tranquil, però per interpretar clàssics de tots no es va perdre el naixement cada any s’hi desplacen milers del lloc per crear una nova Nit encarregar d’encendre totes els temps, i la companyia Ita- d’una nova Nit de la Candela. de persones per compartir la de la Candela. les espelmes abans que es fes na&Nat va oferir un espectacle «És només la primera vegada i màgia de la llum de les espel- Coordinat per la Conselleria i el fosc, juntament amb l’equip de de foc i malabars a la placeta la resposta ha estat molt bona. mes», explicava Daniele Raggi, Departament de Cultura, And- l’organització, que treballava del Pajó. L’originalitat de la pro- No saps mai com pot reaccio- l’impulsor del projecte junta- bank ha patrocinat l’esdeveni- des de primera hora del matí posta, que convidava a passejar nar la gent, penso que anirà a ment amb Laura Sánchez, nas- ment a Ordino i ha fet possible per vestir tots els racons. Els pel carrer a la llum de les es- més i serà un gran atractiu per cut en aquest poble. La vila me- la promoció de joves artistes en veïns també hi van col·laborar i pelmes i viure una experiència a Ordino», va comentar Gregori. 18 ordinoésviu la veu d’Arcalís

La veu d’Arcalís Arcalís avança en les obres del nou telecabina i la renovació de la xarxa de canons de neu

Les obres de construcció del Les obres més importants se que la sortida sigui més suau els esquiadors d’una manera impossible. S’ha previst que les nou telecabina Tristaina han centren en la remodelació de i progressiva. Aquest engran- més àgil cap als telecadires de obres s’allarguin un mes i mig fet modificar la base de l’esta- la base a l’Hortell, on a banda diment de la base de l’Hortell L’Abarsetar i La Basera, o cap aproximadament. ció d’Ordino-Arcalís a l’Hortell, de la nova estació de sortida significarà que el teleesquí no al telecabina. Val a dir que es Pel que fa als ginys mecànics, a fet que s’ha aprofitat per remo- del telecabina Tristaina, també quedarà tan encaixonat, ja que construirà un accés exclusiu La Basera s’estan renovant ele- delar la zona. Aquestes obres s’hi estan duent a terme altres es guanyarà en espai després per al teleesquí pel costat de la ments crítics que ajuden a ga- comprenen la modificació de la millores. Ja s’ha construït gran de la modificació de l’arribada carretera, previst per a la tem- rantir un millor servei al que fins sortida del teleesquí 1 i l’arran- part del peu de sortida de l’edi- de totes les pistes que conflu- porada 2019-2020, tot i que ara ha estat el giny més impor- jament del traçat de l’arribada fici del telecabina, i s’estan en- s’està estudiant l’execució de tant de l’estació. Als telecadires de la pista El Pont. El planell llestint els de les pilones 1, 2, l’obra per a aquest any. de L’Abarsetar, La Coma i Creus- de l’Hortell (1.940 m) serà molt 3, 4, 12, 13 i 14 (set d’un total El planell de En relació amb la xarxa de ca- sans (obert a l’estiu) també s’hi més ampli, els accessos als de catorze). Les obres avan- l’Hortell serà més nons, en total es canviaran duen a terme els treballs de ginys més còmodes i la zona cen segons les previsions. Al 1.000 metres de canonades de manteniment corresponents. guanyarà significativament en setembre començarà a arribar ampli i es milloren la pista Les Canals i s’hi instal· A més, s’estan fent altres tas- seguretat. A més, aviat s’inicia- el material de les estacions de laran vuit nous canons capaços ques de manteniment com l’en- ran les obres de renovació de la sortida i d’arribada i les pilones, els accessos d’innivar una pista en 48 hores quitranament de la terrassa del xarxa de canonades d’aigua a i durant dos mesos més se’n de fred. Aquests canons, a més, restaurant de l’Hortell i l’amplia­ la pista Les Canals, en què es farà la instal·lació. Si no hi ha eixen a la mateixa zona. I és seran mòbils i es podran adap- ció de dues de les arquetes plu- reemplaçarà un tram de 1.000 cap imprevist, el giny es posarà que també s’ha modificat el tar a altres punts de l’estació, vials de la part baixa, fet que metres. També s’instal·laran en marxa la primera setmana punt on es troben les pistes La com ara l’àrea de L’Estadi, sem- millorarà l’evacuació d’aigua de vuit nous canons de neu mò- de desembre, tot just pel pont Basera, L’Hortell i El Pont, per pre que les condicions siguin les pistes i el manteniment de bils. de la Immaculada (si les obres minimitzar el risc d’impacte al les òptimes. Entre les modifi- la neu i reduirà l’erosió. Durant l’època estival també estan enllestides, l’obertura es punt on El Pont es troba amb cacions cal destacar que tam- Totes aquestes actuacions s’aprofita per fer el manteni- podrà avançar). La Basera. S’han eixamplat les bé es dotarà de més potència s’emmarquen dins el Pla estra- ment dels ginys mecànics i al- Aprofitant les obres al planell, pistes en aquest punt, generant elèctrica el sistema per poder tègic de l’estació d’Ordino-Ar- tres petites reformes als edificis la base del teleesquí 1 s’aixeca prou espai per guanyar segure- tenir en marxa tots els canons calís i tenen una inversió total de l’estació. uns cinc metres, cosa que farà tat. Això també ajudarà a dirigir alhora, cosa que fins ara era de més de 7 milions d’euros. Tardor la veu d’Arcalís ordinoésviu 1919

Tristaina: esport i relaxació en un entorn únic a Europa

L’estany de Més Amunt, el més contamina i respecta la flora i la El màxim permès són deu em- gran del circ glacial de Tristaina, fauna autòctones. barcacions, i s’ha adequat un a Arcalís, és la base d’unes acti- La gent que ho ha provat coinci- punt d’amarratge de les canoes vitats úniques a Europa: caiac, deix en «la pau que transmeten on no hi ha cap impacte a l’hà- canoes i surf de rem, en un llac aquestes muntanyes i el seu bitat. Es tracta, doncs, d’una natural a més de 2.300 m d’al- entorn», destaca el responsa- prova en un temps limitat (15 titud. ble de màrqueting i desenvolu- d’octubre), amb totes les garan- La majoria de gent que visita pament de negoci de l’estació, ties, i en la qual ha primat tam- Tristaina ho fa per recórrer les David Ledesma. El valor és «la bé la convivència amb altres rutes de senderisme. L’acces- tranquil·litat de fer una activitat activitats, com la pesca, per la sibilitat i el bon estat dels llacs totalment segura en un paratge qual cosa s’ha limitat un perí- són alguns dels motius pels idíl·lic. Un viatge sense pressa, metre. quals els visitants trien aquesta pausat i alhora excitant i moti- La proposta ha tingut molt bona ruta. Ara, a més, cal afegir-hi un vador per als sentits». acollida aquest estiu, i tant el altre revulsiu: poder practicar Pel que fa al medi natural, cal Comú com l’estació ho valoren caiac, canoa o SUP connectant destacar que el Comú i el Mi- molt positivament. intensament amb la natura i nisteri de Medi Ambient han En tot moment l’objectiu és la fent esport al mateix temps. Es validat l’activitat, després de coexistència de totes les activi- tracta d’una prova pilot, que no revisar la proposta i treballar-la tats i oferir als visitants experi- està enfocada a un públic mas- conjuntament, per evitar cap ències úniques des del respec- siu tot i que és accessible, no risc i cap impacte a la natura. te al medi natural. 20 ordinoésviu ordino en imatges

Ordino en imatges

CESSIÓ DOCUMENTAL TRAVESSA DE MUNTANYA DIFICULTATS EN M. Carme Sintas Riba El guanyador, David Piñol, L’APRENENTATGE ha cedit el fons documental de i Pere Riba, que va fer 3r al L’optometrista clínica Lucila To Casa Ferino al Comú. La foto podi de la Travessa d’Ordino i va presentar Iñaki Pastor en la pertany a Lluís Riba Dallarés, la Massana amb sortida xerrada sobre les dificultats en el seu avi i últim propietari. i arribada a Prat de Call. l’aprenentatge que va tenir lloc a la sala La Buna.

EXCURSIÓ A CREUSSANS Teresa Rius, Pilar Yelletisch i Lurdes Riba (d’esq. a dreta) no es van perdre la pujada a Creussans en l’àpat que s’organitza cada any amb les autoritats a la Coma del Forat.

MIL USUARIS A L’APP Jaume Castells, veí de la Massana, va fer la descàrrega mil de l’app ciutadana Ordino és viu. El conseller Xavier Herver li va lliurar un llibre de Sorteny com a obsequi.

i FEMAP A CASA PLANDOLIT CUINA MEXICANA EXPOSICIÓ A L’ESTUDI SUMMER VILLAGE El Festival de Música Antiga La Mostra Gastronòmica Una exposició de cinquanta La versió estiuenca del dels Pirineus va tornar d’Andorra tindrà Mèxic com imatges de l’ordinenc Pere Christmas Village es va fer a incloure Ordino en el a país convidat. A més dels Riba, veí de Segudet, al juliol. Un mercat original al programa amb un concert de plats tradicionals i de la inaugurarà el nou Edifici carrer Major, amb parades repertori barroc per a violí i cuina de fusió, hi haurà un Sociocultural L’Estudi. El fons de productes de proximitat viola a solo amb l’intèrpret espectacle per amenitzar la conté fotos de la parròquia, en què es van programar Emilio Moreno. jornada de l’11 de novembre. les tradicions i la seva gent. actuacions en directe.

DIA MUNDIAL DEL TURISME PROPOSTES DE L’ESO SERVEI DE LLANÇADORA JORNADES DE PATRIMONI Per al 27 de setembre, Els alumnes de 2n de l’Escola Fins al 14 de setembre Els dies 15 i 16 de setembre l’Oficina de Turisme prepara de Secundària d’Ordino es continua en marxa el servei se celebren a Andorra visites guiades gratuïtes a la van trobar amb els cònsols i de llançadora de Prada del les Jornades Europees Casa d’Areny-Plandolit i a la el conseller d’Administració Serrat fins a Sorteny. La del Patrimoni. Serà una Mina de Llorts i obsequiarà per presentar algunes idees, prova pilot s’ha engegat oportunitat per descobrir i els visitants amb una bossa com ara incrementar els per ordenar i regular el trànsit visitar espais que formen part de benvinguda. busos elèctrics a la parròquia. en la carretera d’accés. del nostre llegat cultural. Tardor ordino en imatges ordinoésviu 2121

APARCAMENT LA MOLETA HOMENATGE A L’AUTV NITS OBERTES La grandalla ha estat l’element Durant el lliurament de premis, Tot i que la pluja va fer que ha inspirat el grafit de Martínez va homenatjar, deu traslladar el concert a l’ACCO, Domènec Montané a la Moleta anys després, Consol Naudí la inauguració de les Nits de Segudet, on s’ha habilitat i Jean-Claude Montané per Obertes va ser un èxit amb un aparcament de sis places. creure i apostar per la cursa. la cantaora Sonia Miranda.

PLEGA DE ROSES La plega de roses va ser un dels actes més esperats de les Festes del Roser d’Ordino, les més concorregudes de tot l’estiu a la parròquia.

MANIFEST ART CAMP L’art torna a ser el nexe d’unió de pobles i cultures dels cinc continents a Art Camp. A la foto, els artistes participen en la lectura del manifest. 22 ordinoésviu no et perdis...

No et perdis... setembre Esports Reunions veïnals novembre Turisme

Popular Dissabte 22 i diumenge 23 Dimecres 17 Joventut Diumenge 11 A les 16 h A les 20.30 h A les 13 h Dissabte 1 i diumenge 2 RAL·LI D’ANDORRA REUNIONS VEÏNALS Fins al 5 27a MOSTRA FESTA MAJOR Coll d’Ordino SEGUDET, PUIET, PLETA ACTIVITATS JOVES GASTRONÒMICA D’ANDORRA DE LA CORTINADA LA GONARDA, BALCÓ PER TOTS SANTS ACCO I ARANS D’ORDINO, PRAT GRAN Punt d’Informació Juvenil Sala de reunions CEO

Turisme Turisme Turisme Turisme Dijous 27 Reunions veïnals Dissabte 17 Diumenge 3 DIA MUNDIAL DEL TURISME Divendres 9 De 10 a 20 h ÚLTIMA VISITA GUIADA BOSSA DE BENVINGUDA Dijous 18 A les 10 h MERCAT DE SEGONA MÀ A LA MOLA I LA SERRADORA DE FRANC A les 20.30 h CURSA DE CAMBRERS. Sala La Buna La Cortinada I VISITES GUIADES REUNIONS VEÏNALS 27a MOSTRA GRATUÏTES A LA MINA SORNÀS, ANSALONGA GASTRONÒMICA D’ANDORRA DE FERRO DE LLORTS LA CORTINADA, ARANS ACCO I A LA CASA MUSEU LLORTS, EL SERRAT Cultura D’ARENY-PLANDOLIT Sala de reunions CEO Oficina de Turisme Fins al 16 MOSTRA ‘TERRA DE FERRO’ Carrers d’Ordino Gent gran Cultura Dijous 18 Dissabte 29 A les 18 h Popular De les 11 h a les 17.30 h CICLE DE XERRADES INAUGURACIÓ EDIFICI DE LA GENT GRAN Diumenge 16 SOCIOCULTURAL L’ESTUDI. L’ÚS RACIONAL SANT CORNELI JORNADA DE PORTES DELS MEDICAMENTS FESTA MAJOR D’ORDINO OBERTES I EXPOSICIÓ AMB CARLES PÉREZ DE FOTOGRAFIES Casa Pairal DE PERE RIBA Edifici Sociocultural L’Estudi Cultura Gent gran Dissabte 15 i diumenge 16 JORNADES EUROPEES Dimecres 31 DE PATRIMONI A les 17 h VISITES GRATUÏTES CASTANYADA A MUSEUS I MONUMENTS Casa Pairal Oficina de Turisme

Popular Gent gran Dimecres 31 Dijous 20 A les 18.30 h A les 18 h octubre CASTANYADA CICLE DE XERRADES Plaça Major DE LA GENT GRAN. Esports ALTERACIONS I MALALTIES DELS PEUS, AMB ISIDRE De l’11 al 13 BARÓ PIRINENC CLÀSSIC Joventut Casa Pairal Arcalís A partir del 29 ACTIVITATS JOVES PER TOTS SANTS Esports Punt d’Informació Juvenil Reunions veïnals Dissabte 22 A les 9 h Dimarts 16 14a DUATLÓ A les 20.30 h ORDINO-CASAMANYA REUNIONS VEÏNALS Sortida plaça Major CARRER MAJOR, NUCLI ANTIC, TURER, AV. DE LES MOLES, CLOTA VERDA, PONT D’ORDINO, L’ANGLADA, ED. RAL, ED. PRAT DE VILELLA Sala de reunions CEO Tardor no et perdis... ordinoésviu 2323 24 ordinoésviu L’Ordino de...

L’Ordino de... Lluís Babi

Després de quaranta anys al servei de la parròquia d’Ordino, el Lluís Babi es jubila. «L’any 78 ateníem el públic de 8 a 10 del vespre, eren les hores que la gent podia venir al Comú, i les reunions es feien després... no érem els mateixos que ara». El Lluís era secretari general i amb ell, a la corporació, només hi havia un agent de circulació i la dona de fer feines, a més de l’equip de deu consellers, del qual se sentia part. L’any 2000 va entrar al capdavant del De- partament de Serveis Públics i Manteniment, un equip que ac- tualment, en moments de feina màxima, arriba a trenta perso- nes. «L’exigència de la ciutada- nia no era la mateixa. Serveis com la treta de neu, la recolli- da d’escombraries o la neteja de carrers no es van posar en «Tornaria a la política amb candidatura única» marxa fins als anys noranta». Els canvis els ha anat integrant amb el dia a dia, ha estat un creixe- Lluís Babi somriu assegut en el banc de pedra del carrer Major, al costat de casa seva, Casa Nova Babot. ment en consonància amb el Com passen els anys! de la població i l’entorn. «Tot ha canviat força, però el que més ha estat acceptada pels que neral, del 1986 al 1989, va ser Ja fa 32 anys que vaig començar a treballar al enyoro són les xerrades amb “la l’envolten. «Les religions han intensa, un període en què es Comú d’Ordino i que vaig conèixer el Lluís Babi, el colla de banquers”, no els que fet molt mal, per l’egoisme de va treballar per l’obertura inter- Lluïset de Cal Babot. La seva presència sempre em porten vestit, sinó aquells amb voler imposar una única veritat, nacional l’any 1993, l’any de la feia «por». Seriós, alt i prim i amb aquell humor tan qui fèiem petar la xerrada i que i això no és coherent», explica. Constitució. Fins ara no ha estat especial que fins que no li agafes el punt, no saps han anat desapareixent, encara I afegeix: «Jo no crec que hagi temptat de tornar a la política i com reaccionar. que a l’estiu encara se’n troba trobat la veritat, com diuen mol- només ho faria en la unió. «Es- El Lluís em va ajudar a entendre la idiosincràsia de algun a la fresca». I la confiança tes religions, crec que he trobat taria disposat a formar part de la parròquia. Nosaltres no teníem horaris... si ens entre la gent, la familiaritat. «Les un camí per arribar a la veritat, la vida política si es donés una havíem de quedar fins a les tantes, doncs ens hi portes sempre estaven obertes, que només hi arribarem quan si- candidatura única, cosa bastant quedàvem, i mai no ens va passar pel cap demanar aquí a Ordino, o amb la clau guem perfectes, i la meva dona improbable. En política dos i dos cap compensació, ben al contrari. Un treballador ben a prop per a qui volgués exemplar. Amb ell he vist créixer el Comú... Quan- entrar-hi... m’agradaria que po- «Enyoro la ‘colla de banquers’ tes coses podríem explicar! guessin tornar aquells moments Amb el temps el vaig anar apreciant, adorant i esti- en un món ideal». No és l’únic amb qui fèiem petar la xerrada, mant. El Babi ha estat un mestre, un referent. Amb ideal, també treballa per la unió ell he après molt, m’ha ajudat a créixer com a per- de tots els homes davant un sol a l’estiu encara se’n troben» sona i com a treballadora. M’ha escoltat, m’ha fet Déu o ésser superior, al marge costat, m’ha aconsellat... La seva vessant humana de noms i confessions religio- i jo hem triat aquest». A Andor- no fan quatre, si fan tres ja és no em deixa mai de sorprendre. ses, però proper, que puguem ra hi ha quatre famílies dins la molt», riu. És bon moment per Acomiadar-se del Babi després de tants anys no és integrar-lo a la nostra vida diària. comunitat Moon. I ara, jubilat, hi recordar els banys als tolls d’Or- gens fàcil... és molt difícil poder expressar aquesta Va ser l’any 1975 quan va entrar podrà dedicar més temps. dino, al forat Fosc i a Segudet... barreja de sentiments d’alegria i tristesa que sento a formar part de la Federació S’emporta moltes experiències són alguns dels llocs favorits cada vegada que s’apropa el dia de l’adéu. per la Pau Universal i l’Església i molts records, però es queda del seu Ordino. No sabem si tor- Avui només puc dir que és el meu germà gran, de la Unificació. Amb la seva amb el compromís i la integritat narà a fer-ho a partir de l’1 de que el trobaré molt a faltar, que estic molt orgullosa dona, tailandesa d’origen, a qui d’algunes persones que han es- setembre... en qualsevol cas, a d’haver-lo conegut i que espero que no ens oblidi va conèixer a Alemanya, són pa- tat capaces de defensar un pro- Casa Nova Babot no sonarà el mai. Jo no ho faré. res de cinc fills, i pertanyen a la jecte pel bé públic encara que despertador. «Miraré de dedicar Sigues molt feliç en aquesta nova etapa de la vida. comunitat Moon, fundada pel hagi anat en contra dels seus més temps a la Fundació i no he Et mereixes el millor del món. coreà Sun Myung Moon l’any interessos o que no hi estigues- pensat res més, de moment... Anna Call 1954. Per ell es tracta d’una fi- sin d’acord. La seva experiència espero no trobar a faltar la fei- losofia de vida que no sempre de quatre anys al Consell Ge- na!».