DOCSLIB.ORG

Government Balance Sheet 2011/2015

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Government Balance Sheet 2011/2015 Government Balance Sheet Ministry of Culture Government of Catalonia 2011/2015 Executive summary Generalitat de Catalunya Departamen t de Cultura Government Balance Sheet Ministry of Culture Government of Catalonia 2011/2015 Executive summary Podeu fer servir la informació continguda en aquest document d’acord amb la llicència de Reconeixement–NoComercial–SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons © Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Rambla de Santa Mònica, 8 08002 Barcelona http.//cultura.gencat.cat Contents and coordination: Cristina Crespo Blanco Writing and production: Eva Benedicto Soriano Barcelona, September 2015 Government Balance Sheet Ministry of Culture. Government of Catalonia Executive summary Legal deposit: B 24874-2015 Presentation A legislature has ended and it is time to make out a balance sheet. These have been enormously complex years in cultural terms. The economic crisis, technological transformation, demographic change, a sharp fall in cultural consumption, reduction in Catalan government budgets and totally adverse cultural policies in the State government have composed an extremely complex environment for Catalan culture and even more so for the policies of the Ministry. These have been very difficult years, with the objectives at the outset having to be transformed to accommodate the changing and unfavourable circumstances we have had to live with. But without ever neglecting the basic ideal: to maintain a cultural system as solid and central as possible in our region’s social structure. We have tackled the crisis, then, with the conviction that we could only win through if we faced up to it and if, measure by measure, detail by detail, policy by policy, we palliated the effects of the crisis and at the same time put into practice the necessary process of transforming the outdated public cultural policies in the region. The document you have in your hands explains the initiatives that we have taken, but also sets out the structural changes that we have been articulating and a substantial modification in the methods of handling. We have rethought a good part of the cultural policy, we have taken full advantage of what we had, we have updated structures and protocols. We have remodelled essential things and we have made the structural and cooperative bases of the public policies more solid. We have backed creativity and cultural enterprises, the heritage, cultural associations, internationalization, the best possible management, the definitive normalization of the language and the principle of cooperation between administrations. We have suffered alongside the suffering in the sector, but we have given a response to the difficulties by forming a sound base on which we can benefit as fast as possible from clarification in the political situation and improvements in the financial and social situation, which are starting to come out. We have smoothed out the way. The policy barrier which we are at the point of lifting will give us a cruising speed of maximum intensity. The work that we have done in these years allows us the certainty that the mechanisms of support for culture are much more solid than they were, that creativity is at the centre of the cultural story, we have improved the general perception of the role of entrepreneurs and cultural enterprises, we have organized the governability and role of most national amenities, we have organized the network of markets to be definitively focused on contracting and professionalization in each sector. We have achieved a significant presence in some international ambits (for example, the Catalan pavilions in Venice). Government Balance Sheet 2011-2015. Executive summary, page. 1 On another point I would like to mention advances in the implementation of the library project. Without losing their individuality these have become focus points for cultural dynamism in their environments. We have created the Heritage Agency. A year and a half later, it is already seen to be a magnificent instrument to manage our rich heritage with much more efficiency. In the field of language we have maintained our pace and, even, have advanced its use – although unevenly – in spite of continuous campaigns of disrespect, disdain and division by the State government. Luckily, after years of chipping away at it, society in general in Valencia and the Balearic Isles is entering a new and much more encouraging stage. In any case, from the Ministry we have prepared the ground for a return to applying shared policies to encourage extending the Survey on Linguistic Uses throughout the Catalan- speaking ambit. We have also used these years to promote, with truly excellent results, citizen participation in manifestations of popular culture and in the associative movement. Half a million people are involved. We have been there to help them, we have created organs of participation. Be that as it may, the last five years have served us for working with the idea of maximum cooperation. We have gone deeply into all the instruments of dialogue and participation, to the point of being able to ensure in practice that we have created a joint administration-civil society working model. All the sectors have a presence in executive bodies and there are many joint working tables. We have promoted to the maximum the exchange of ideas with creators, creative enterprises and agents of culture, both professional and amateur. We have created numerous forums for discussion. Everyone has been able to give his opinion. In the same way we have untiringly sought a consensus and understanding with the rest of the administrations and we have achieved agreements which would have been difficult to foresee some years ago. In spite of the logical difficulties, we are grateful for everyone’s readiness to talk, talk and talk until finding the elucidation of each problem. There remains much to do, much money to invest when the economic situation changes, but the bases for restructuring the public cultural sector and support for the private sector are in place. The effects have started to be noted, but will not become clear immediately. With time we will find that the changes which have been introduced in these five years are a good basis on which to achieve the materialization of the qualitative leap that we desire. We want the Catalan culture to have maximum centrality in our society. To achieve a cultured region is the best guarantee for the future, the most rotund commitment to a creative, innovative, prosperous, cohesive, singular and universal region. Ferran Mascarell i Canalda Minister of Culture Government Balance Sheet 2011-2015. Executive summary, page 2 THEMES CREATIVITY CULTURAL ENTERPRISES HERITAGE INTANGIBLE CULTURAL HERITAGE ASSOCIATIONS CULTURAL INSTITUTIONS TERRITORIAL BALANCE SOCIAL DIMENSION OF CULTURE FINANCING MODERNIZATION OF THE STRUCTURE LANGUAGE PARTICIPATION INTERNATIONALIZATION GOVERNANCE Government Balance Sheet 2011-2015 Executive summary, page 3 Government Balance Sheet 2011-2015 Executive summary, page 4 Significant items 1. Deployment of the visual arts network (XAV) 2. Creation and start-up of the Catalonia Culture Foundation 3. Approval of the National Photography Plan 4. Plan to Stimulate Architecture 5. Olot Seismographic Festival 6. Creative Catalonia Programme 7. Mapping the Cultural and Creative Industries of Catalonia including new disciplines 8. Catalonia, country of festivals 9. Reordering the strategic markets for the scenic arts and music in Catalonia 10. Comprehensive Plan for Music 11. Stimulus to the professionalization of culture 12. Creation of tax on electronic communications operators in order to promote audiovisuals 13. Defending the return of what are called the “Salamanca Papers” by the Government 14. Commemorative years and acts to recall and update leading figures in the Catalan cultural heritage 15. Open Romanesque Programme 16. Heritage in action 17. More tools for archaeological research 18. Integration of important legacies into various Catalan institutions 19. Impulse to setting up the National Fund of the Comic 20. Plan for Cultural Associations 2014-2016 21. Methodology for the inventory of the Intangible Cultural Heritage 22. Architecture Museum 23. Agreement for the delimitation of tasks between the Catalan National Art Museum (MNAC) and the Barcelona Contemporary Art Museum (MACBA) 24. Updating the museum presentations at MNAC 25. New headquarters of the Catalan Film Library and opening the Film Material Preservation and Restoration Centre in Terrassa 26. Public system of facilities and amenities 27. Stimulus to the “Apropa Cultura” programme for groups in a situation of discrimination or risk of exclusion 28. “ArtAccés” application for people with hearing and visual disabilities (2014) 29. Scene 25 for young people aged 18 to 25 years 30. National Reading Plan 31. Libraries on the Network 32. 2015, the Year of the libraries 33. Single card 34. Creation of a new framework of financing 35. Creating the Heritage Agency 36. Digital efforts 37. Setting up the Office for Support to Cultural Initiatives (OSIC) – Single window for aid 38. Rationalization of the administrative structure Government Balance Sheet 2011-2015 Executive summary, page 5 39. Catalan, European language 40. Catalan, State language 41. Catalan, shared language 42. Catalan, language of society 43. Recognition of the Aranese Studies Institute as an Occitan academy 44. Setting up participative organizations 45. Setting up the Social Council of Culture 46. Reinforcing
Load more

Recommended publications
  • Mapa De Patrimoni Cultural La Torre De Claramunt
    Mapa de patrimoni cultural La Torre de Claramunt OPC Novembre 2013 SUMARI 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits 1.2. Agraïments 2. Metodologia 2.1. Metodologia de treball 2.2. Fonts consultades i Bibliografia 2.3. Explicació de la fitxa 2.4. Criteris generals d’intervenció i selecció 3 . Diagnòstic 3.1. Marc geogràfic i el medi físic 3.2. Comunicacions 3.3. La població i l’economia 3.4. Síntesi històrica 3.5. Dades toponímiques 3.6. Mapa general del terme 3.7. Descripció de l’estat legal de protecció 3.8. Equipaments patrimonials del terme 3.9. Anàlisi global del patrimoni del terme. 4. Llistats d’elements fitxats i no fitxats 4.1. Elements fitxats 4.2. Elements no fitxats 5. Bibliografia 1 1. Introducció 1.1. Presentació i crèdits La realització del MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL del municipi de La Torre de Claramunt és fruit de la iniciativa dels Serveis Tècnics municipals de La Torre de Claramunt, i ha comptat amb el suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (OPC). L’objectiu és conèixer i valorar la riquesa cultural i natural del municipi, permetent l’establiment de mesures per a la seva protecció, conservació i difusió, així com la planificació de la seva rendibilització social. L’Oficina de Patrimoni Cultural va creure adequat encomanar l’execució material del Mapa de Patrimoni Cultural la Sra. Raquel Valdenebro Manrique, llicenciada en Geografia i Història i especialista en patrimoni i documentació. 1.2. Agraïments En aquest apartat cal fer esment de la bona acollida que ha tingut el projecte per part de la població del municipi de La Torre de Claramunt, i de la important col·laboració prestada per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament.
    [Show full text]
  • 7.6 Propostes Del Pla Per Als Àmbits
    7.6 PROPOSTES DEL PLA PER ALS ÀMBITS En aquest capítol s'exposen de forma succinta, tant la situació i la funció relativa de cada un dels àmbits en el context territorial de les Comarques Centrals, com els trets bàsics de les propostes d’ordenació que contenen, el conjunt de les quals està representat en els plànols d’ordenació a escales 1/50.000 i 1/150.000 i exposat en els capítols 6.6: “Espais oberts: Síntesi de les propostes i recomanacions”, 7.3: “Avaluació de les necessitats de sòl per a activitat econòmica i d’habitatge en l’escenari 2026” i 8.5: “Propostes dels sistemes de mobilitat”. Les dades estadístiques recollides en aquest capítol corresponen a les dels censos indicats en cada cas o a la població de l’any 2006 quan així es fa constar. L’índex d’envelliment i els llocs de treball corresponen a l’any 2001. Les referències a Plans estratègics en vigència, corresponen al web de la Diputació de Barcelona “Programa d’estratègies locals: Distribució dels processos estratègics per pactes territorials...” En cas de contradicció, o dubte d’interpretació, entre les estratègies atribuïdes als assentaments o àrees especialitzades en els quadres de característiques dels àmbits i les representades en els plànols d’ordenació a escala 1/50.000 – sèrie O.5 a O.9 - prevaldran aquestes darreres. El sistema d’ assentaments 7-32 7.6.1 Àmbit de la Conca d’Òdena Característiques de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 218 km2 i compren el sector central de la comarca constituït per una gran fossa ovalada, amb una cota mínima de l’ordre de 345 m, on es situa la ciutat d’Igualada, envoltada per elevacions que oscil·len entre els 620 de la Tossa de Montbui i els 450 del Castell de Claramunt.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Ple Ordinari 9 De Gener De 2016 -Acta 1/2016
    AJUNTAMENT DE BOLVIR Camí Ral, 15 - 17539 BOLVIR (GIRONA) Tel. 972 89 50 01- Fax 972 89 50 12 E-mail: [email protected] www.bolvir.cat N.I.F. P-1702700-D ANY 2016 ACORDS APROVATS EN ELS PLENS DE L’AJUNTAMENT DE BOLVIR (segons ordre del dia i assumptes sobrevinguts) PLE ORDINARI 9 DE GENER DE 2016 -ACTA 1/2016 1.- Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió ordinària 11/2015, de 21- 11-2015, que s’adjunta com esborrany a la present notificació. 2.- Proposta aprovació definitiva del canvi de modalitat d'actuació de compensació bàsica a cooperació, per desenvolupar el PPU-BOL-1 (sector piscina, escola, poliesportiu) 3.- Proposta sol·licitud revocació exempció ajuntament secretaria de tercera. 4.- Proposta aprovació definitiva: o Modificació Ordenança núm. 22 reguladora del tancament, conservació i neteja de parcel·les rustiques i de finques ubicades en sòl urbà o urbanitzable; o Creació Ordenança núm. 40, reguladora de la transparència i de l’administració electrònica. 5.- Aprovació del plec de clàusules administratives i incoació de la licitació del projecte d’obres pels treballs de rehabilitació integral i reforma de Cal Fanxico, mitjançant concurs obert. 6.- Proposta aprovació plec de clàusules administratives particulars que han de regir el contracte de gestió de servei públic de recollida d’escombraries i neteja viària al municipi de Bolvir, i que ha de servir de base per a la selecció del contractista. Assumptes sobrevinguts: 7.- Proposta sol.licitud subvenció neteja viària de la neu. 1 AJUNTAMENT DE BOLVIR Camí Ral, 15 - 17539 BOLVIR (GIRONA) Tel.
    [Show full text]
  • Arqueologia Paisatge 1
    Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf Autoaprendizaje basado en la investigación La historia del paisaje cultural del Massís del Garraf a partir de la resolución de casos Santiago Riera Mora (ed.) 1 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf Autoaprendizaje basado en la investigación La historia del paisaje cultural del Massís del Garraf a partir de la resolución de casos Projectes d'Innovació i Millora de la Qualitat Docent 2004PID-UB/014 Santiago Riera Mora (ed.) Coordinadores de los trabajos: Ana Ejarque Héctor Orengo 2 Arqueología del Paisaje: resolución de casos en el Massís del Garraf ÍNDICE PARTE 1: EL EJERCICIO DOCENTE 1. Introducción al proyecto de aprendizaje mediante la investigación de campo de casos de estudio 2. La asignatura análisis histórico del paisaje 2.1. Planteamientos previos 2.2. Breve historiografía de las tradiciones y trayectorias de los estudios paleoambientales, paleopaisajísticos y de ecología humana 2.2.1. La Arqueología del Paisaje y la Arqueomorfología 2.2.2. Arqueo-historia ambiental 2.2.3. Paleoecología y Paleoambiente 2.2.4. La aproximación sistémica al Paisaje 2.3. Concepto básico y denominación de la asignatura 2.4. Características básicas de la asignatura 3. Contexto y necesidad de la asignatura 3.1. La asignatura en los planes de estudio de la UB. Las causas de su puesta en funcionamiento 3.1.1. Antecedentes científicos 3.1.2. Contexto científico internacional 3.1.3. Administrativas: gestión y revalorización de los Paisajes Culturales 3.2. Antecedentes en otras universidades españolas en las áreas de Prehistoria y Arqueología 4.
    [Show full text]
  • Xarxa De Serveis I Equipaments D'educació Ambiental
    Cobertes 2002-2003 31/10/02 11:32 Página 2 Xarxa de serveis i equipaments d’educació ambiental Curs 2002-2003 Diputació de Barcelona Servei de Parcs Naturals Urgell, 187, 3a planta 08036 Barcelona Tel.: 934 022 428 Fax: 934 022 493 www.diba.es [email protected] Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 2 2 Parcs Naturals 2002-2003 31/10/02 12:55 Página 3 ndex BENVINGUTS A LA XARXA PARC NATURAL DEL GARRAF...... 14 DE SERVEIS I EQUIPAMENTS Escola de Natura Can Grau .... 15 D’EDUCACIÓ AMBIENTAL .......... 04 PARC COMARCAL DEL CASTELL PARC NATURAL Foto de coberta: DE MONTESQUIU .................... 16 la riera de DEL MONTSENY ...................... 06 Vallcàrquera al Parc Escola de Natura Natural del Montseny Escola de Natura (Xavier Margaix/ Les Codines .......................... 17 Arxiu Aprèn) Can Lleonart ........................ 07 Coordinació: Servei de Parcs Naturals de la Escola de Natura ALTRES SERVEIS ........................ 18 Diputació de La Traüna .............................. 08 3 Barcelona i el col·lec- Programa escolar «Coneguem tiu de concessionaris dels seus equipa- Escola de Camp els nostres parcs» ................ 18 ments educatius El Polell .................................. 9 Fotografies: Subvencions a grups escolars.. 19 Aprèn; ADEMC; Escola de Natura AMJA; Arxiu Servei Programa «Viu el Parc».......... 20 de Parcs Naturals; Vallcàrquera.......................... 10 FUSIC; SHOOTING, SL; Cercle d’Amics dels Parcs Marta Torrent Itineraris pedagògics Naturals ................................ 21 © Diputació de Can Gorgs ........................ 11 de Barcelona març de 2002 OFICINES Edició: PARC NATURAL Institut d’Edicions DELS PARCS NATURALS ............ 22 de la Diputació DE SANT LLORENÇ de Barcelona DEL MUNT I L’OBAC................ 12 RECOMANACIONS Impressió: Alpres DL: B-10701-2002 Casanova de l’Obac ...............
    [Show full text]
  • Presentación De Powerpoint
    Universidad Politécnica de Cataluña PLAN DIRECTOR URBANÍSTICO DEL SISTEMA URBANO DE PUIGCERDÀ Máster en Planificación Urbana y Inés Alcolea Martínez Sostenibilidad, Junio 2016 Vanessa Tamayo Bernal MÁSTER EN PLANIFICACIÓN URBANA Y SOSTENIBILIDAD INTRODUCCIÓN JUSTIFICACIÓN Superfici Municipi Població Núcleos Urbanos Total • Actualización del modelo Alp 44.3 1595 Alp, La Molina y La Masella territorial Bolvir, El Raval del Castell, Bolvir 10.3 380 Residencia Golf y La Corona • Nuevos enfoques de Das, Sanavastre, Tartera Das 14.6 222 desarrollo (nucli vell), Tartera y Mosoll Fontanal Quexians, Urtx, El vilar de s de d’Urtx, Escadarcs, Estoll, 28.6 450 • Integración del desarrollo Cerdany Soriguerola, Sector del a Torrent y Les Pereres con el patrimonio natural Ger, La Pleta de Saga, Gréixer, La Devesa de Saga, Ger 33.4 430 • Gestión del incremento Saga, Niula, Montmalús y poblacional Sector Residencial Guils de Guills de Cerdanya, Sant Cerdany 22 523 Martí d´Avaro y Saneja ÁMBITO DEL PLAN a Isòvol 10.8 281 All, Olopte e Isòvol Municipios que abarcan Llívia 12.9 1456 Llivia, Cereja y Gorguja 11 Merange 37.3 100 Meranges y Girul s Puigcerd Puigcerdà, Age, Vilallobent una superficie de 250,5 18.9 8825 à y Ventajola Urús 17.4 176 Urús y La Valira km2. Total 250,5 14.438 PLAN DIRECTOR URBANÍSTICO DEL SISTEMA URBANO DE PUIGCERDÁ MÁSTER EN PLANIFICACIÓN URBANA Y SOSTENIBILIDAD INTRODUCCIÓN MARCO LEGAL OBJETIVOS Plan Territorial General de Catalunya Progresar hacia un territorio 1 Plan Territorial Parcial de Alt sostenible. Pirineu i Aran 2 Plan Director Urbanístico de la Aumentar la población fija.
    [Show full text]
  • Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING
    Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING MP POUM PMU4 POU PERDUT - MP PGOU PPU SANT JORDI II MP PGOU REGULATION USE PARC DE LES ARTS 1 VILANOVA I LA GELTRÚ WINE IN SNU SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2020 AREA I 137.012 m2s AREA I 136.810 m2s AREA I 717,76 Ha CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM CAN CADENA AND CA MP NNSS GOLF COURSE IN SA- MP POUM OF PPU5 LA GRANJA II L’ESTEVE COUNTRY HOUSES LARDÚ SITGES ESPLUGUES DE LLOBREGAT SALARDÚ - NAUT ARAN YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2019 AREA I 8.911 m2s AREA I 5.914 m2s AREA I 70.109 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM ON EQUIPMENT PIT- MP PGM CONFLUENCE ST. JORDI MP PGM LLOBREGOS-CAN MATEU CHES (7a and 7b) ST., VERGE DE GUADALUPE ST. BARCELONA ESPLUGUES DE LLOBREGAT AND RONDA DE DALT ESPLUGUES DE LLOBREGAT YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 17.992 m2s AREA I 28.065 m2s AREA I 3.827 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Public Initiative and Private Initiative OUA I Urbanism MP PDU ARE MONTESA MP PGO TURO DE CAN MITJANS MP PGOU AREA EL PADRUELL ESPLUGUES DE LLOBREGAT VILADECAVALLS VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 109.703 m2s AREA I 224.540 m2s AREA I 16.959 m2s CLIENT I Public Initiative and Private Initiative CLIENT I Public Initiative CLIENT I Public Initiative MP POUM PMU-2 MARQUES DE MP POUM PAU 19 ALLOCATIONS POUM OF MASQUEFA COMILLES LA PLANA MASQUEFA SITGES
    [Show full text]
  • UN ASSENTAMENT D'epoca ROMANA a LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats Medievals Per a Bestiar Garraf
    UN ASSENTAMENT D'EPOCA ROMANA A LA SERRA DE LA FONT DEL COSCO (AVINYONET DEL PENEDES) Tancats medievals per a bestiar Garraf MAG~MIRET JOSEP MlRET San t Pere de Ribes La Serra de la Font del Coscó es troba a la zona de con- tacte del massís calcari de Garraf amb la plana penedesenca, a la partió dels termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyo- net. La font del Coscó esta situada al peu de la seva vessant nord. Des del seu cim (363 metres s. n. m.) es divisa una amplia pano- ramica del Penedes així com tota la regió S.0. del massís de Garraf i el mar, pero no la I ínia costera, que resta amagada per les elevacions muntanyoses. 182 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1981 - Magí Miret, i Josep Miret Ja en 1934 Martí Grivé assenyala al cim I'existencia d'un poblat iberic (1). Albert Ferrer i Pere Giró se'n feren ressó (2), i a partir de llavors sempre ha estat citat com a poblat en la biblio- grafia arqueologica. Aquesta classificació es basava en I'existencia d'un recinte i de ceramica iberica relacionada amb ell. EL RECINTE: Situat a I'extrem oest del cim, molt pla a causa de I'es- tratificació horitzontal de la serra, ocupa totalment una franja de cim, de nord a sud. Les coordenades geografiques són 5' 27' 5" de longitud i 40" 20' 25"de latitud (full 419, I.G.C., 1 :50.000) (fig. 1). El recinte té forma rectangular amb les cantonades meri- dionals arrodonides.
    [Show full text]
  • Quaderns Metodològics 6 Observatori De Govern Local (Obscat9)
    Quaderns metodològics 6: Observatori de Govern Local (ObsCat9) Darrera actualització: juny de 2019 Quaderns metodològics 6 Observatori de Govern Local (ObsCat9) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la vuitena onada de l’Observatori de Govern Local ...................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 10 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 12 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 13 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 14 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 15 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 17 Annex 1. Municipis participants en la novena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 19 Annex 2. Municipis no participants en la novena
    [Show full text]
  • N407/2009 Xarxa Oberta
    EUROPEAN COMMISSION Brussels, 11.08.2010 C(2010)5696 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 407/2009 – Spain Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta) Sir, I. SUMMARY (1) I am pleased to be able to inform you that the European Commission has assessed the measure "Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta)" (hereafter: "the measure") and decided not to raise objections because the measure is compatible with the internal market, pursuant to Article 107(3)(c) of the Treaty on the Functioning of the European Union (TFEU)1. II. PROCEDURE (2) Following pre-notification discussions, by letter dated 08/07/2009, pursuant to Article 108 (3) of the TFEU, the Spanish authorities notified to the Commission a measure for supporting the deployment of an optical fibre network covering 281 municipalities in Catalonia. 1 With effect from 1 December 2009, Articles 87 and 88 of the EC Treaty have become Articles 107 and 108, respectively, of the TFEU. The two sets of provisions are, in substance, identical. For the purposes of this Decision, references to Articles 107 and 108 of the TFEU should be understood as references to Articles 87 and 88, respectively, of the EC Treaty where appropriate. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. (3) The Commission requested additional information on the measure by letters registered on 09/09/2009, 15/02/2010 and 7/05/2010.
    [Show full text]
  • Report2011.Pdf
    INTRODUCTION In these complicated times for both citizens and public administrations, public transport remains a government action priority, perhaps more so than ever before. Despite the demands placed on their budgets, the Catalan Government and local authorities have prioritised the allocation of resources to the ATM to maintain the current levels of quality and service. People’s right to accessibility must be guaranteed and, in order to do so to a satisfactory standard, we must equip ourselves with an effective and efficient public trans- port system, while abiding by the principles of sustainable mobility. Moreover, we must be especially alert to the needs of those people who, for personal or family circumstances, LLUÍS RECODER I MirallES require support from the administration. The commitment to discounted concession tickets Councillor for Territory and Sustain- is a clear example of this and is further demonstrated by the creation of the new ticket for ability and Chairman of the Metro- politan Transport Authority unemployed people, the reduction in the cost of the T-Jove and T-Trimestre cards and the expansion of the T-12 card to include children up to the age of 13. 2011 was a good year for the Barcelona Metropolitan Transport Authority from the point of view of demand. Within the area covered by the Integrated Fare System, a historic high of 935.5 million journeys was reached, 1.4% more than the previous year. The use of public transport has risen across the board, with an increase of 0.6% in bus travel and 1.9% in rail travel.
    [Show full text]