N407/2009 Xarxa Oberta
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
BOE 238 De 02/10/2004 Sec 1 Pag 33208 A. 33210
33208 Sábado 2 octubre 2004 BOE núm. 238 COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EXTREMADURA Provincia de Barcelona Provincia de Badajoz Valencia del Mombuey. Alpens, Castellar de N’Hug, Manlleu, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Montesquiu, Orís, La Pobla de Lillet, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Jaume de Fron- CIUDAD DE MELILLA tanyà, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Santa Maria COMUNIDAD AUTÓNOMA DE LA REGIÓN DE MURCIA de Corcó, Sora, Tavertet, Torelló. Provincia de Murcia Provincia de Girona Abanilla, Abarán, Águilas, Albudeite, Alcantarilla, Los Alcázares, Aledo, Alguazas, Alhama de Murcia, Archena, Agullana, Albanyà, Amer, Anglès, Argelaguer, L’Ar- Beniel, Blanca, Bullas, Campos del Río, Cehegín, Ceutí, mentera, Avinyonet de Puigventós, Banyoles, Bàscara, Cieza, Fortuna, Fuente Álamo de Murcia, Librilla, Lorca, Besalú, Bescanó, Beuda, Biure, Boadella d’Empordà, Bor- Lorquí, Mazarrón, Molina de Segura, Mula, Murcia, Ojós, dils, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Camós, Campdevà- Pliego, Puerto Lumbreras, Ricote, San Javier, San Pedro nol, Campelles, Camprodon, Canet d’Adri, Cantallops, del Pinatar, Santomera, Torre-Pacheco, Las Torres de Capmany, Castellfollit de la Roca, Castelló d’Empúries, Cotillas, Totana, Ulea, Villanueva del Río Segura. La Cellera de Ter, Celrà, Cervià de Ter, Cistella, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Darnius, Espolla, Esponellà, El Far d’Empurdà, Figueres, Flaçà, Foixà, Fontanals de Cerdanya, Fontcoberta, Fortià, Garrigàs, -
Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ -
Catalan Modernism and Vexillology
Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí. -
Alguns Aspectes Històrics Del Vilafant Baix Medieval I Modern
Alguns aspectes històrics del Vilafant Baix Medieval i Modern Per ANTONI EGEA I CODINA HISTÒRIA AIEE, Figueres, 30(1997), p. 187-204 olt sovint, quan es fan reculls històrics més o menys llargs refe- rents a molts pobles de la comarca, invariablement, aquests comencen per les primeres referències escrites datades a l’alta Medat mitjana, procedents de treballs d’autors clàssics de la histo- riografia de les nostres terres, i eludint gairebé del tot la baixa edat mitjana i l’època moderna, passen a estudiar d’una manera molt més detallada els segles XIX i XX. El resultat final d’aquesta mena de treballs són unes mono- grafies molt desequilibrades que serveixen només molt parcialment per conèi- xer l’evolució de les poblacions que pretenen estudiar i per intentar compren- dre la seva situació actual. Aquesta greu mancança està provocada per diverses causes: La consi- derable pèrdua de documentació que ha sofert la comarca, sobretot la gene- rada per les institucions locals; els fons dels arxius municipals anteriors al segle XIX són molt escassos; en canvi, els parroquials solen ser més com- plets, però n’hi ha que comencen en època força tardana i molts desapare- gueren en els aldarulls del 1936. Els problemes a l’hora de trobar documen- tació fàcilment localitzable referent a poblacions específiques en alguns arxius d’abast intercomarcal. Els corrents historiogràfics sorgits a principis dels anys setanta, i que de fet encara no s’han extingit del tot, que s’interes- saven gairebé exclusivament per l’època contemporània. Les dificultats de molts historiadors –tan aficionats com professionals– per llegir escriptures d’una certa antiguitat. -
Avalanche Hazard Mapping Plan for the Catalan Pyrenees
International Snow Science Workshop Grenoble – Chamonix Mont-Blanc - 2013 Avalanche hazard mapping plan for the Catalan Pyrenees Pere Oller1, Marc Janeras2, Olga Costa1, Carles García-Sellés1, Elena Muntán3, Glòria Martí1, Pere Martínez1 1 Institut Geològic de Catalunya, Barcelona, Catalonia, Spain. 2 Geocat Gestió de Projectes, Barcelona, Catalonia, Spain. 3 Universitat de Barcelona, Barcelona, Catalonia, Spain. ABSTRACT: The avalanche cartographic information collected up to present for the Catalan Pyre- nees pointed out the existence of localities at risk because of this hazard. It was therefore considered necessary to initiate a hazard mapping plan for all those localities at risk. The final objective of these works is to reduce the risk by fostering the improvement of civil protection plans, to plan protection works and to manage urban planning in hazardous areas. The project was defined in three stages: (1) preparation of the knowledge bases, (2) establishing the methodology and regulations, and (3) map production. The first stage consisted in identifying basic information needs and fulfilling them. To do this, different tasks were carried out. They comprised the characterization of Pyrenean major ava- lanches, the improvement of knowledge about Pyrenean snow climates, an exhaustive search of his- torical data, the accomplishment of dendrochronological analyses in forested avalanche paths, and the calibration of the Swiss avalanche dynamics model Aval-1D with the Pyrenean conditions. The second stage determined the number of localities that should be considered for avalanche hazard zoning. Besides, methodological specificities were defined. To this end, the work was performed in a pilot area where different zoning methodologies implemented in the Alpine countries were compared (France, Switzerland, Italy and Austria), and the analysis of the results led to the establishment of the zoning methodology. -
GUIA DE RUTES BICICLETA I BTT Peda P P De L’EY
GUIA DE RUTES BICICLETA i BTT Peda p P de l’Ey www.plaestany.cat/turisme | #plaestanyturisme | Descobreix els paratges més idíl·lics a cop de pedal! El Pla de l’Estany és un dels entorns naturals més privilegiats i diversos del país. La seva singularitat està lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat. L’Estany de Banyoles constitueix un fenomen excepcional a Catalunya, ja que es tracta d’un estany d’origen càrstic (alimentat per les aigües Crespià subterrànies provinents de la conca del Fluvià) i tectònic, Esponellà al peu de la gran falla entre la plana empordanesa i les Serinyà muntanyes de la Garrotxa. Sant Miquel de Els esports i el Pla de l’Estany sempre han estat molt Campmajor Fontcoberta lligats. El marc incomparable de la comarca ofereix un Vilademuls Porqueres Banyoles munt de possibilitats, des de les competicions de més alt nivell que es disputen a l’Estany de Banyoles a la pràctica Cornellà de BTT. Aquesta guia recull les 12 rutes BTT que hi ha del Terri senyalitzades a la comarca i que us faran gaudir de més Camós de 250 quilòmetres de pistes. Inclou rutes de tots els nivells: des de les verdes, les més fàcils, com la Volta pel Palol de Pla de Martís, ns a les negres, les més difícils, com la ruta Revardit de Briolf a Guixeres. Edita: Consell Comarcal del Pla de l’Estany · Disseny i Maquetació: wwwcreativecorneragency.com Fotografia: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Harold Abellan. -
Century Barcelona
Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth- Century Barcelona Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Florence, July 2015. European University Institute Department of History and Civilization Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona. Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Examining Board Prof. Luca Molà, (EUI, Supervisor). Prof. Regina Grafe, (EUI, Second Reader). Dr. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals -CSIC, External Supervisor). Prof. Bartolomé Yun-Casalilla (EUI, Universidad Pablo de Olavide, Seville). Prof. James Amelang (Universidad Autónoma de Madrid). © Carolina Obradors Suazo, 2015. No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Carolina Obradors Suazo Thesis Supervisor: Professor Luca Molà Abstract. This thesis explores the norms, practices, and experiences that conditioned urban belonging in Late Medieval Barcelona. A combination of institutional, legal, intellectual and cultural analysis, the dissertation investigates how citizenship evolved and functioned on the Barcelonese stage. To this end, the thesis is structured into two parts. Part 1 includes four chapters, within which I establish the legal and institutional background of the Barcelonese citizen. Citizenship as a fiscal and individual privilege is contextualised within the negotiations that shaped the limits and prerogatives of monarchical and municipal power from the thirteenth to the late fourteenth centuries. -
Pujo Tregia Grana Arriu De Ruda Pònt De Ressèc Pònt De Salardú Mair
328314 328814 329314 329814 Pujo FRANCIA Bausen ¯ Les Canejan Bossòst GARONA Arres Vilamòs Vilamòs Vielha e Mijaran 4730415 4730415 Naut Aran Solan de Salardú e Tredòs Benasque Montanuy Alt Àneu Pònt de Salardú YÑOLA GARONA Naut Aran SALARDU RUDA Mair de Diu de Cap d'Aran 4729915 4729915 AIGUA MOIX LEYENDA DPH ZONA SERVIDUMBRE ZONA POLICIA Pònt de Ressèc Arriu de Ruda Estudio realizado utilizando MDTs en formato raster con paso de mall de 0,50x0,50 m y una precision Tregia Grana altimetrica de 0-15 cm. Los MDTs provienen de nubes de datos de los vuelos LIDAR realizados por el C.N.I.G. 328314 328814 329314 329814 4729415 TÍTULO: ASISTENCIA TÉCNICA: ESCALA: 0 25 50 100 150 200 DESIGNACIÓN: PLANO Nº: Metros 1 REDACCIÓN DEL ESTUDIO HIDRAÚLICO DEL RÍO GARONA Y DELIMITACIÓN DE LA ORIGINAL en DIN A-3 E: 1:5,000 DOMINIO PUBLICO HIDRAULICO. ZONA DE ZONA DE FLUJO PREFERENTE Y DEL DOMINIO PUBLICO HIDRAÚLICO FECHA: VERSIÓN: SERVIDUMBRE. ZONA DE POLICIA HOJA Nº: SERVICIOS Y PROYECTOS DEL EBRO, S.A. DICIEMBRE-2015 30-10-v1 4 de 29 326837 327337 327837 328337 FRANCIA Bausen ¯ Les Canejan Santa Eulària Bossòst GARONA Solan de Gessa Arres Vilamòs Vilamòs Vielha e Mijaran 4730611 4730611 Naut Aran Benasque Montanuy Alt Àneu Pònt de Salardú YÑOLA GARONA Prat d'Ocau 4730111 4730111 LEYENDA DPH ZONA SERVIDUMBRE ZONA POLICIA Es Ombrèrs Estudio realizado utilizando MDTs en formato raster con paso de mall de 0,50x0,50 m y una precision altimetrica de 0-15 cm. Los MDTs provienen de nubes de datos de los vuelos LIDAR realizados por el C.N.I.G. -
ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección Frente a La Exposición Al Radón
ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón ANEJO II Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón 1 Ámbito de aplicación 1 Esta sección se aplica a los edificios situados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en los siguientes casos: a) edificios de nueva construcción; b) intervenciones en edificios existentes: i) en ampliaciones, a la parte nueva; ii) en cambio de uso, ya sea característico del edificio o de alguna zona del mismo; iii) en obras de reforma, cuando se realicen modificaciones que permitan aumentar la protección frente al radón o alteren la protección inicial. 2 Esta sección no será de aplicación en los siguientes casos: a) en locales no habitables, por ser recintos con bajo tiempo de permanencia; b) en locales habitables que se encuentren separados de forma efectiva del terreno a través de espacios abiertos intermedios donde el nivel de ventilación sea análogo al del am- biente exterior. 2 Caracterización y cuantificación de la exigencia 1 Para limitar el riesgo de exposición de los usuarios a concentraciones inadecuadas de radón procedente del terreno en el interior de los locales habitables, se establece un nivel de referencia para el promedio anual de concentración de radón en el interior de los mismos de 300 Bq/m3. 3 Verificación y justificación del cumplimiento de la exigencia 1 Para verificar el cumplimiento del nivel de referencia en los edificios ubicados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en función de la zona a la que pertenezca el municipio deberán implementarse las siguientes soluciones, u otras que proporcionen un nivel de protección análogo o superior: Proyecto de Real Decreto por el que se modifica el RD 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Versión para trámite de audiencia e información pública. -
Por Autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1
DESDE BARCELONA • Vehículo privado / Taxi: Por autopista C-58 (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa) 1. Rondas -Litoral o Dalt- de Barcelona (dirección Girona-Francia-Manresa) 2. Nus de la Trinitat (Dirección C-58 : Sabadell - Terrassa - Manresa) 3. Autopista C-58 4. Salida 5 (Km. 4'5) Cerdanyola - Ripollet - Montcada (Dirección Cerdanyola) 5. Seguir retolació Parc Tecnològic del Vallès • Vehículo privado / Taxi: Por Túnel de Vallvidrera -de peaje- (Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola. Nota: túnel de peaje) 1. Barcelona: 1.1. Via Augusta 1.2. Ronda de Dalt (B-20): (dirección Llobregat: Salida 8 y dirección Besós: Salida 9) 2. Túnels de Vallvidrera (C-16 / E-9) 3. Salida 11 Sant Cugat - Rubí 4. Ronda Nord de Sant Cugat (Dirección Cerdanyola) 5. Enlace BP-1413 (Indicador: Cerdanyola - Parc Tecnològic del Vallès) • Autobús directo desde Barcelona al Parc Tecnològic del Vallès (Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: Junto a la estación Fabra i Puig de la Línea 1 del Metro de Barcelona 2. PTV • Renfe más autobús ( Renfe Cercanías Línea 4 + Autobús Línea A4 de la empresa Sarbus) 1. Barcelona: estación Renfe Cercanías de Plaza de Catalunya y Barcelona Sants 2. Cerdanyola: estación Renfe Cercanías 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Sant Cugat) 4. PTV • Ferrocarriles de la Generalitat más autobús (FFGC líneas SI, S2, S5 i S55 + Autobús Línea A4 de Sarbus) 1. Barcelona: estación FFGC de Plaza de Catalunya 2. Sant Cugat: estación FFGC 3. Autobús: Línea A4 de la empresa Sarbus (dirección Cerdanyola) DESDE OTROS LUGARES - Desde el Aeropuerto del Prat • Vehículo privado / Taxi: Itinerario recomendado 1. -
Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%) -
Provincia De Gerona
- 102 -- PROVINCIA DE GERONA . Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por par t PARTIDO DE LA BISBAL. BAGUR . BISBAL (LA). CALONGE. CASAVÉLLS . CASTELL DE AMPURDÁ . CORSA . CRUILLES . FotxÁ. FONTANILLAS . FONTETA. GUALTA. MONÉLLS . 1 PALAMÓS. PALAU - SATOR. PALS . PARLARÁ. PERA (LA ) . PERATALLADA . SAN FELIU DE GUIXOLS . SAN JUAN DE PALAMÓS . SAN SADURNf. SANTA CR I TALLADA (LA) . TORRENT. TORROELLA DE MONTGRÍ. ULLÁ. ULLESTRET. VALL- L PARTIDO DE FIGUERAS. AGULI.ANA. ALBAÑÁ. ALFAR. AVIÑONET . BAJOL (LA). BORRASSÁ. BUA CABANELLAS . CADAQUÉS. CANTALLÓPS. CAPMANY. CASTELLÓN DE AMPURIA S CRESPIÁ . DARNIUS . DOSQUÉRS. ESPOLLA . FIGUERAS. FORTIÁ . GAR1 JUNQUERA (LA). LLADÓ . LLANSÁ . LLERS. MASARACH . MASSANET DE CABRÉNYS . Mc NAVATA. ORDIS. PALAU DE SANTA EULALIA . PALAU-SABARDERA . Pa PONT DE MOLÍNS . PONTÓS. PORT -BOU . PUERTO DE LA SELVA . RABÓ SAN CLEMENTE SASEBAS. SAN LORENZO DE LA MUGA . SAN MIGUEL DE FLUVIÁ . SANTA LEOCADIA DE ÁLGAMA . SELVA DE MAR . TARABAUS. TERRADAS. VILABERTRÁN . VILAFANT. VILAJUIGA . VILAMACOLUM . VILAMALLA . VILAD►1 VILANOVA DE LA MUGA . VILASACRA . VILAT ENIM. VIUR1 PARTIDO GERONA . AIGUAVIVA . ALBÓNS. AMER. ARMENTERA . BAÑOLAS . BÁSCARA . BELLCAII CAMÓS. CAMPLI.ONCH. CANET DE ADRI . CASSÁ DE LA SELVA . CELRÁ. CORNELLÁ . ESCALA (LA) . ESPONELLÁ . FLASSÁ . FONTCUBERTA . FORNÉLLS D1 GERONA . JAFRE. JUYÁ. LLAGOSTERA . LT AMBILLAS . MADREMAÑA. PALAU-SACOSTA . PALOL DE REBARDIT . PORQUERAS. QUART. SALT. SAN ANDRÉ: Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/8 -- 103 - PAFFTIDO DE PU ICGCIE:RDÁ. ALP. BOLVIR. CAIXÁNS. CAMPDEVÁNOL. CAMPELLAS. CAMPRODÓN . CARÁLPS . GER . GOMBRENY. GUILS. ISÓBOL. LLANÁS. LLIVIA. LIOSAS (LAS). MARANGE PALMEROLA . PARDINAS. PARROQUIA DE RIPOLL . PLANOLAS. PUIGCERDÁ. ] -nAN JUAN DE LAS ABADESAS . SAN PABLO DE SEGURIES . SETCASAS . TOSAS. URTG.