DOCSLIB.ORG

I-Mapa Informatiu Nov 2014.Cdr

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
I-Mapa Informatiu Nov 2014.Cdr s e r l o o H n s a r e o l M j l e a e d M d a a c ç ç r a a l a l P P P Transport Públic VILAFANT Les primeres notícies sobre Vilafant daten del 1017 en una butlla del Papa Benet VIII a favor de Llistat de línies i horaris del transport públic (Fisersa, l'abadia de St Esteve de Banyoles. El nom de vila es considera una supervivència romana Teisa, Estarriol, TGV-AVE...) de Vilafant i el seu entorn suposadament continuació del poblat ibèric descobert dins el terme municipal en el paratge de a www.vilafant.com/mobilitat.php ó l Palol Sabaldòria. Tant en el s.XI com en el XII, el nom del poblat apareix en diverses ocasions l e à s d s r canviant des de Villa Fedant, Villadefant , Villafedanco fins a l'actual Vilafant. El nucli històric o o web transport públic p R s'estendria a la banda sud de l'església parroquial en direcció a la Plaça Major, on hi ha l'arbre m E x i de la Llibertat plantat el 1904. a Contactes d’interès L'església parroquial està dedicada a St Cebrià i apareix documentada des del 1193 en un B testament de Ramon de Vilafant. És d'estil romànic però fou ampliada i reformada durant el Llistat actualitzat i complet a segle XVIII. És una construcció de nau rectangular sense absis destacat. La porta és www.vilafant.com/dadescontate.php neoclàssica amb un arc rebaixat al damunt de la qual hi ha un petit rosetó. a a y ç n n lu a a r t F a Ajuntamement de Vilafant SERRA DEL MAS BONET C web contactes d’interès 972 54 60 20 [email protected] www.vilafant.com La construcció de les infraestructures ferroviàries al seu pas per Vilafant va posar al descobert Ràdio Vilafant 107.3FM l'any 2008 les restes de diverses cabanes, fogars i sitges, però les troballes més singulars van 972 54 63 02 [email protected] www.radiovilafant.net ser un menhir i sis esteles, algunes amb banyes esculpides. L'extens assentament prehistòric y de la Serra del Mas Bonet hauria estat ocupat gairebé 3.500 anys, des de les primeres etapes n ta s CEIP Sol i Vent 972 54 63 11 [email protected] ’E del neolític fins a l'edat del bronze (entre el 5.000 i el 1.500 a.C). el d CEIP Les Mèlies 972 51 07 42 [email protected] la P r i Llar infantil 7 pometes 972 67 59 46 [email protected] p PALOL SABALDÒRIA s e l l CEE Mare de Déu del Mont 972 51 34 80 [email protected] El conjunt històric-monumental de Palol Sabaldòria està situat al sud-oest del terme, a Institut de Vilafant 972 50 82 85 [email protected] aproximadament a un quilòmetre del nucli antic de Vilafant, en el lloc denominat el Terral. Està V catalogat com a Bé Cultural d'interès nacional. Durant els anys 1948 i 1972 s'hi van trobar Jutjat de Pau 972 54 63 41 diverses mostres de ceràmica, de jaciments i sitges, procedents d'un antic poblat ibèric que és considerat pertanyent als segles IV i III a.C. El magnífic conjunt arquitectònic de Palol, a CAP - Àrea Bàsica de Salut 972 51 43 49 - 902 111 444 (hores i visites) y n u l a t a Fisersa-Aigües-clavegueram 972 54 89 02 - 972 51 04 12 (avaries i urgències 24h) actualment en procés de recuperació, està format per l'església pre-romànica dedicada a Sant C a ç n a r Dispensari (nucli antic) 972 54 69 36 Miquel, el castell medieval de la família dels Arnau de Palol, amb muralla perimetral i torre, i la F gran masia catalana datada de mitjans del s. XVI. a tx s ro p r a Mossos d'Esquadra 112 a m EL MANOL aG . Creu Roja 972 50 17 99 L e l El Manol, l'afluent més important de la Muga, creua el sud del municipi de Vilafant des de g Emergències i Bombers 112 o ponent a llevant, i per gran part del terme passa acinglerat. És un riu de cabal irregular que o g Guàrdia municipal 605 91 28 60/61 - 687 595 682 (nits i festius) b pateix fortes secades a l'estiu, però en temps de pluges sol tenir abundoses crescudes, les e “manolades”, fruit dels nombrosos rierols que se li ajunten. w Pavelló Municipal 972 50 01 54 [email protected] En alguns llocs del seu recorregut pel terme municipal, el Manol no arriba a eixugar-se mai, fet Estació TGV-AVE 902 32 03 20 - 902 24 05 05 que ajuda a mantenir vives un gran nombre de gorgues. L'aigua permanent afavoreix la Centre "Pere Llonch" - MIFAS 972 50 97 35 [email protected] proliferació de paratges de gran bellesa, amb abundosa vegetació de ribera que propicia la Parròquia de Vilafant 972 54 61 19 presència d'una variada mostra zoològica. Geriàtric Les Forques 972 51 44 15 [email protected] VIDA CÍVICA La festa major de Vilafant se celebra el cap de setmana proper al 16 de setembre, que és la Guies informatives festivitat de St Cebrià. També celebrem una festa d'estiu, la festa del Carme, com a patrona dels rajolers. Llistat actualitzat i complet, amb els documents en Al llarg de l'any Vilafant ofereix un gran ventall d'esdeveniments populars, entre els quals format pdf o web, a www.vilafant.com/guia.php destaquen la cavalcada dels Reis d’Orient, el Projecte de Vila educadora, la mostra gastronòmica Fira del conill i fira de l'artesania, els actes d'homenatge a la vellesa i el cicle de Teniu disponibles, entre d’altres, les següents guies: concerts Vespres musicals. Les nombroses activitats organitzades per les entitats socials, web guies i documents culturals i esportives aporten dinamisme al municipi i complementen el dens calendari anual ! Itinerari del Parc del Manol ! Directori d’empreses d'activitats lúdiques i culturals del municipi. ! Itinerari de salut ! Pomes de “relleno” Pel que fa als equipaments, Vilafant disposa de llar d'infants, dos escoles d'educació primària, ! Caminades populars ! Guia de residus i deixalleria un institut de secundària i batxillerat i una escola d'educació especial. Als centres cívics situats ! Troballes Serra Mas Bonet ! al Camp dels Enginyers i a Les Forques s'hi realitzen actuacions, cursos i tallers. Els tres Rutes de BTT casals de la gent gran, el Telecentre i l'Espai jove són punt de trobada per a diferents activitats. ! Reconstrucció Palol Sabaldòria ! Cultura «Vilafant 1900» El pavelló esportiu, el camp de futbol municipal, la piscina i la pista esportiva d'Els Pins, permeten la pràctica continuada dels esports. També cal mencionar altres espais i serveis de caràcter públic gestionats per altres Esdeveniments administracions o entitats privades com ara el CAP i el Dispensari mèdic, el Taller Ocupacional a r u de MIFAS, la residència Geriàtrica i l'estació del TGV “Figueres-Vilafant” o R Llistat dels principals esdeveniments de Vilafant a s Des de l'any 2003, Vilafant està agermanat amb la població de Rovetta, situada en una de les í u www.vilafant.com/esdeveniments.php l L valls dels Pre-Alps italians, a 40 km. de Bergamo(capital de província) i a uns 90 km. de Milà : a r u Llistat de les activitats i notícies a (capital de la Llombardia). t n i web ppals esdeveniments www.vilafant.com/portada.php P RÀDIO VILAFANT Entitats L'emissora municipal, amb més de 30 anys de ràdio democràtica i en català Llistat de totes les entitats de Vilafant a es configura com a mitjà de comunicació de referència comarcal. La seva www.vilafant.com/entitats.php programació no solament dóna cobertura a la informació d'àmbit local sinó que ofereix diversitat de programes, música i interessants continguts que VILAFANT Trobareu totes les entitats educatives, les esportives i acompanyen a diari els oients de tot l'Alt Empordà. A la seva plana web s’hi pot accedir a les emissions en directe i a la carta. web de ràdio vilafant PLÀNOL INFORMATIU web entitats vilafantenques les socioculturals, així com les seves dades de contacte. l s a e E a i p i l V i r è c A i ò - M n d V l s u a G e l b m T a e ó ó S l i d l l c e c o a l v r t a a a s P P P v14.11 E 15.01 A LLERS A B C i ALBANYÀ D E F ESTACIÓ TGV-AVE A FRANÇA “Vilafant - Figueres” N-II X ET INYON CAN CORELLA MAS PERDUT L D’AV CAMÍ VEL 1 1 A V . P U I VILAFANT web equipaments públics G G R A U AJUNTAMENT CENTRE DE CULTURA I ESBARJO CAMP MUNICIPAL D’ESPORTS PISCINES I EQUIPAMENTS ESPORTIUS “ELS PINS” CENTRE CÍVIC I CASAL GENT GRAN LES FORQUES CENTRE CÍVIC I CASAL GENT GRAN LES MÈLIES CEE MARE DE DÉU DEL MONT CEMENTIRI ESCOLA “SOL I VENT” WIFI PÚBLIC OBERT DISPENSARI LLAR D’INFANTS “7 POMETES” DEIXALLERIA VEGETAL ESCOLA “LES MÈLIES” MAGATZEM MUNICIPAL CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP) CORREUS I BÚSTIES SALA POLIVALENT COMPLEX ESPORTIU - PAVELLÓ MUNICIPAL DEIXALLERIA CARRIL BICI, BTT I VIANANTS CASAL DE LA GENT GRAN DEL NUCLI ANTIC 2 MERCAT SETMANAL DE DISSABTES 2 CARRIL BICI, BTT I VIANANTS TALLER OCUPACIONAL - CENTRE DE DIA “MIFAS” CAMÍ DE SANT JAUME GERIÀTRIC “LES FORQUES” INS -INSTITUT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA X ESTACIÓ DEL TGV-AVE FIGUERES-VILAFANT TGV - AVE Y RÀDIO VILAFANT Z CONJUNT MONUMENTAL DE PALOL SABALDÒRIA TREN CONVENCIONAL Ç CERTIFICACIÓ DE PAS - CAMÍ SANT JAUME 3 3 Pl.
Load more

Recommended publications
  • Alguns Aspectes Històrics Del Vilafant Baix Medieval I Modern
    Alguns aspectes històrics del Vilafant Baix Medieval i Modern Per ANTONI EGEA I CODINA HISTÒRIA AIEE, Figueres, 30(1997), p. 187-204 olt sovint, quan es fan reculls històrics més o menys llargs refe- rents a molts pobles de la comarca, invariablement, aquests comencen per les primeres referències escrites datades a l’alta Medat mitjana, procedents de treballs d’autors clàssics de la histo- riografia de les nostres terres, i eludint gairebé del tot la baixa edat mitjana i l’època moderna, passen a estudiar d’una manera molt més detallada els segles XIX i XX. El resultat final d’aquesta mena de treballs són unes mono- grafies molt desequilibrades que serveixen només molt parcialment per conèi- xer l’evolució de les poblacions que pretenen estudiar i per intentar compren- dre la seva situació actual. Aquesta greu mancança està provocada per diverses causes: La consi- derable pèrdua de documentació que ha sofert la comarca, sobretot la gene- rada per les institucions locals; els fons dels arxius municipals anteriors al segle XIX són molt escassos; en canvi, els parroquials solen ser més com- plets, però n’hi ha que comencen en època força tardana i molts desapare- gueren en els aldarulls del 1936. Els problemes a l’hora de trobar documen- tació fàcilment localitzable referent a poblacions específiques en alguns arxius d’abast intercomarcal. Els corrents historiogràfics sorgits a principis dels anys setanta, i que de fet encara no s’han extingit del tot, que s’interes- saven gairebé exclusivament per l’època contemporània. Les dificultats de molts historiadors –tan aficionats com professionals– per llegir escriptures d’una certa antiguitat.
    [Show full text]
  • La Albera, Darnius
    ESPACIOS NATURALES CORCHEROS La Albera, Darnius. Foto: Lluís Català LA ALBERA Girona, Cataluña Oficina administrativa y Centro de Información Rectoria Vella C. Amadeu Sudrià, 3 17753 Espolla T. 972 545 079 F. 972 545 139 EL PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL La Sierra de la Albera es el nombre que recibe el tramo oriental del Pirineo, desde el Coll del Pertús hasta el mar. Separa las llanuras del Empordà y del Rosellón y desde 1659, por el tratado de los Pirineos, su línea de cresta constituye la frontera franco-española. La cima más destacada es el Puig Nuelós, de 1.257 metros de altura. La Albera está constituida por dos sectores bien diferenciados: el occidental, de Requesens-Baussitges, y el oriental, de Sant Quirze de Colera, separados por la zona del Coll de Banyuls. Constituye una unidad ecológica y paisajística de gran calidad donde puede observarse la transición entre las especies propias de la cordillera pirenaica y las más típicamente mediterráneas; todo ello se encuentra en el marco de una zona dominada por las rocas metamórficas del Pirineo: esquistos y pizarras. Este sector pirenaico fue declarado Paraje Natural de Interés Nacional en el año 1986 y cuenta con una superficie de 4.207 ha. Posteriormente a su declaración, se establece la creación de dos reservas naturales parciales en el seno del Paraje Natural. Éstas son la Reserva Natural Parcial de la cabecera del río Orlina, de 384 ha, creada con la finalidad de preservar la flora, especialmente el hayedo, y la Reserva Natural Parcial del Valle de Sant Quirze, de 585 ha, para la protección de la tortuga mediterránea.
    [Show full text]
  • Prise En Compte De L'historique Des Feux Dans La Planification DFCI
    Séminaire sur le retour d’expérience en matière prévention des incendies de forêts dans la zone Méditerranéenne 17-18 novembre 2016 Prise en compte de l’historique des feux dans la planification DFCI Núria Nadal Salellas Forestal Catalana SA [email protected] Planifications dans les massifs: les PPP > Planifier pour défense contre les Gros Incendies (GIF) > Échelle de massif - 34 PPP (10.000-70.000 ha) Objectifs > Diminuer la probabilité d’avoir un GIF > Opportunités pour les éviter ou en réduire la surface > Planifier des actions - priorité. 34 massifs en risque > Cadre de décision pour les investissements de tous les acteurs du territoire Le projet transfrontalier PRINCALB Incendies transfrontaliers: projet européen INTERREG Historique des feux: utilités Diagnostique du type incendie dans chaque massif méteo Calendrier et fréquence des incendies Stratégie de la planification de la DFCI et de la lutte Lieux de passage: sautes de feu, couloirs Incendie théorique (“ Incendi de disseny ”) tramuntana Métodologie > Étude de la topographie – alinéation relief - vent marinada > Étude de la météo Vents de Portbou > Étude historique des feux – données officielles depuis 1968 Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Classification des incendis selon la météorologie générale Type météo synoptique Classification Incendies systématique (Service prévention des Incendies) Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Incendies de tramontane Surface brûlée massif Albères par groupe
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Pròrroga Del Conveni Entre El Consell Comarcal De L'alt Empordà I L'ajuntament D’Espolla Per Al Desenvolupament Del Projecte Tècnic De Joventut Compartit 2018
    Pròrroga del conveni entre el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament d’Espolla per al desenvolupament del Projecte Tècnic de Joventut Compartit 2018 I. PARTS QUE INTERVENEN D'una part, L’Il·lustríssim Senyor Ferran Roquer Padrosa, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, amb NIF P6700008C, actuant d’acord amb l’article 13.1.a del Decret Legislatiu 4/2003 de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya, i facultat per la signatura del present conveni mitjançant acord de Ple de la corporació de data 15 de juliol de 2015; i assistit pel secretari, el senyor Francisco Luis Muñoz Cameo. De l'altra, L’Il·lustríssim Senyor Carles Lagresa Felip, alcalde de l’Ajuntament d’Espolla amb NIF P1707000D, en exercici de les facultats que li confereix l’article 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i l'article 53.1.a del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i facultada mitjançant acord de Ple de la corporació en data 2 de maig de 2018 i assistit per la secretària de la Corporació, la senyora Anna Ortega Ferrer. Ambdues parts es reconeixen mútuament la competència i la capacitat legal necessària per formalitzar el present Conveni de col·laboració. II. EXPOSEN En data 23 de maig de 2017, el Ple del Consell Comarcal de l'Alt Empordà va aprovar el conveni entre el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE) i els Ajuntaments d’Agullana, Avinyonet de Puigventós, Boadella i Les Escaules, Borrassà, Cadaqués, Cantallops, Capmany, El Far d’Empordà, El Port de la Selva, Espolla, Garriguella, L’Armentera, Lladó, Llers, Navata, Pontós, Portbou, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Saus-Camallera-Llampaïes, Ventalló, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra, que té per objecte establir els termes de mútua col·laboració per a l’execució del Projecte Tècnic de Joventut Compartit durant l'any 2017.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • 3.2.1 Les Transformacions Dels Masos En Els Entorns Urbans
    LES TRANSFORMACIONS DELS MASOS I CASES DE PAGÈS EN ELS ENTORNS URBANS. FIGUERES COM A EXEMPLE I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català Comunicació Bloc 3: Masia i evolució territorial novembre 2014 Autora: Anna Albó Riera, arquitecta [email protected] 1 Resum:Quan pensem en un mas pensem en un edifici aïllat en un entorn rural. En un edifici que constitueix el centre de la configuració espacial que es crea al seu voltant i que està constituïda pels espais lliures, les construccions auxiliars, la vegetació, els camins d’accés o la situació topogràfica. La transformació del territori, per processos de creixement de les ciutats, d’implantació de noves àrees industrials o d’infraestructures, produeix canvis en els patterns territorials i afecta els masos que es troben en aquests entorns transformats. En aquestes situacions, la lògica de la ciutat, de la zona industrial o de la infraestructura s’imposa a la lògica del mas i el seu territori, convertit en l’element feble, malgrat l’interès patrimonial que pugui tenir. En aquesta comunicació es vol analitzar quines respostes urbanístiques s’han donat a aquest conflicte, mirant de descobrir quines són millors o pitjors i d’aportar alternatives que permetin preservar el patrimoni i el seu significat. Per això s’analitzaran alguns casos representatius de les comarques gironines –els que l’autora coneix més bé-. Què ha passat amb els masos propers a les principals ciutats quan el creixement urbà els ha absorbit? Com han afectat els masos les noves zones industrials i les noves infraestructures? Paraules clau: masia, urbanisme, territori, transformació territorial, entorn urbà Resumen: Cuando pensamos en un manso pensamos en un edificio aislado en un entorno rural.
    [Show full text]
  • Download Walk Description
    COSTA BLANCA MOUNTAIN WALKERS - WALK DESCRIPTION Visit www.walksinspain.org for more walks descriptions in Spain Walk description originally prepared by:- Ralph Phipps Last Updated 25th October 2017 Title of Walk GR11 – Day 47. Espolla to Llanca Location of Start (include name of nearest Espolla village/town at start of description) Key Statistics for walk - Distance in km 18.5 Key Statistics for walk - Ascent in m 960 Key Statistics for walk - Walking time and 4.25hr total completion time including any stops 5.33hr Key Statistics for walk - Grade (using CBMW VS/A system) Grid reference of start point (if known) Lat: 42.390585, Long: 3.000768 Directions to Start From the Figueres south exit of the AP7 find the N260 NE towards Llanca. Follow this to reach the C252 where you turn L (NW) towards Garriguella. Continue through Garriguella on the GI603 to reach Espolla. Short walk description A reconnection with the GR11 official route across rolling hills with views out to higher mountain areas. Pleasant rather than demanding terrain. Full Walk Description Elapsed Walking Time/Distance so far From the bar (Cafe la Fraternal) in the old part of the village walk east down Carrer Pedrissos to a major road and cross this onto a concrete track signed to Rabos (1hr). Cross a barranco and ignore side turnings to walk up the other side of the hill still partially on concrete. When the concrete runs out stay on the main track to the right descending to meet the next ridge. As you start to ascend take a right fork onto concrete.
    [Show full text]
  • Name, Referring in Particular to the Method of Contracting
    No L 337/178 Official Journal of the European Communities 31 . 12 . 93 AGREEMENT between the European Community and Romania on the reciprocal protection and control of wine names The EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter called 'the Community', of the one part, and ROMANIA, of the other part, hereinafter called 'the Contracting Parties', Having regard to the Europe Agreement establishing an association between the European Communities and their Member States and Romania , signed in Brussels on 1 February 1993, Having regard to the Interim Agreement on trade and trade-related matters between the European Economic Community and the European Coal and Steel Community, of the one part, and Romania, of the other part, signed in Brussels on 1 February 1993, Having regard to the interest of both Contracting Parties in the reciprocal protection and control of wine names. HAVE DECIDED TO CONCLUDE THIS AGREEMENT: that territory, where a given quality, reputation or other characteristic of the wine is essentially attributable to its geographical origin, Article 1 — 'traditional expression' shall mean a traditionally used name, referring in particular to the method of The Contracting Parties agree, on the basis of reciprocity, production or to the colour, type or quality of a wine, to proctect and control names of wines originating in the which is recognized in the laws and regulations of a Community and in Romania on the conditions provided Contracting Party for the purpose of the description for in this Agreement . and presentation of a wine originating in the territory of a Contracting Party, Article 2 — 'description' shall mean the names used on the labelling, on the documents accompanying the transport of the wine , on the commercial documents 1 .
    [Show full text]
  • Case Study Catalonia: How the Food Economy Drives Sustainable Tourism Development SKIFT REPORT 2017 1
    Case Study Catalonia: How the Food Economy Drives Sustainable Tourism Development SKIFT REPORT 2017 1 CASE STUDY CATALONIA: HOW THE FOOD ECONOMY DRIVES SUSTAINABLE TOURISM DEVELOPMENT The crew at El Celler de Can Roca, Girona, Spain. If you have any questions about the report please contact [email protected]. Case Study Catalonia: How the Food Economy Drives Sustainable Tourism Development SKIFT REPORT 2017 2 ABOUT THE CATALAN TOURIST BOARD The Catalan Tourist Board (CTB) was set up by the Government of Catalonia and is responsi- ble for implementing the government’s tourism promotion policies. CTB is the official body that works closely with the Catalan public and private sector to promote and consolidate the “Catalunya” brand around the world. Catalonia is a Mediterranean destination with a millenary history, its own culture and language and a wealthy historical and natural heritage. Catalonia offers many attractions for all sorts of visitors: culture, relax, nature, families, sports, business, etc. Its great capacities and excellent facilities place it among Europe’s prime tourist areas, with over 31 million tourists a year, more than half from abroad. At roughly 12% of GDP, tour- ism is one of Catalonia’s main sources of wealth and hence one of its strategic priorities. Obtaining measurable results is one of the priority directives of the CTB, which focuses its efforts on tourism resources and companies in the industry. To this end, the CTB supports commercialitzation of products. Case Study Catalonia: How the Food Economy Drives Sustainable
    [Show full text]
  • Informe 13/2002-B
    Informe 13/2002-B Incompliments en la tramesa de la documentació del Compte general per part dels ajuntaments Exercicis 1996–2000 Sindicatura de Comptes de Catalunya Sindicatura de Comptes de Catalunya El secretari general JOSEP RAMON DUESO i PARATGE, secretari general de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, C E R T I F I C O: Que el dia 7 de maig de 2002, reunit el Ple de la Sindicatura de Comptes, sota la presidència del síndic major en funcions, II.ltre. Sr. Xavier Vela i Parés, amb l’assistència dels síndics Srs. Jacint Ros i Hombravella, Josep M. Carreras i Puigdengolas, Marià Nicolàs i Ros, Jordi Petit Fontserè, Manuel Barrado i Palmer, i la síndica Sra. Montserrat de Vehí i Torra, actuant-hi com a secretari, el secretari general de la Sindicatura, Sr.Josep Ramon Dueso i Paratge, i com a ponent el síndic Sr. Josep M. Carreras i Puigdengolas, amb deliberació prèvia, s’acordà aprovar l’informe de fiscalització 13/2002-B relatiu a Incompliments en la tramesa de la documentació del Compte general per part dels ajuntament, exercicis 1996- 2000. I perquè així consti i tingui els efectes que corresponguin, signo aquest certificat, amb el vistiplau del síndic major en funcions. Barcelona, 15 de maig de 2002 Jaume I, 2-4 08002 Barcelona Telèfon 93 270 11 61 Fax 93 270 15 70 SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 13/2002-B ÍNDEX ABREVIACIONS ........................................................................................ 7 1. INTRODUCCIÓ..................................................................................... 9 1.1. OBJECTE I ABAST ........................................................................... 9 1.2. METODOLOGIA .............................................................................10 1.3. ELS INFORMES ANUALS DEL COMPTE GENERAL DE LES CORPORACIONS LOCALS ......................................................................................12 2 FISCALITZACIÓ REALITZADA ..............................................................13 2.1.
    [Show full text]