Informe 13/2002-B

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Informe 13/2002-B Informe 13/2002-B Incompliments en la tramesa de la documentació del Compte general per part dels ajuntaments Exercicis 1996–2000 Sindicatura de Comptes de Catalunya Sindicatura de Comptes de Catalunya El secretari general JOSEP RAMON DUESO i PARATGE, secretari general de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, C E R T I F I C O: Que el dia 7 de maig de 2002, reunit el Ple de la Sindicatura de Comptes, sota la presidència del síndic major en funcions, II.ltre. Sr. Xavier Vela i Parés, amb l’assistència dels síndics Srs. Jacint Ros i Hombravella, Josep M. Carreras i Puigdengolas, Marià Nicolàs i Ros, Jordi Petit Fontserè, Manuel Barrado i Palmer, i la síndica Sra. Montserrat de Vehí i Torra, actuant-hi com a secretari, el secretari general de la Sindicatura, Sr.Josep Ramon Dueso i Paratge, i com a ponent el síndic Sr. Josep M. Carreras i Puigdengolas, amb deliberació prèvia, s’acordà aprovar l’informe de fiscalització 13/2002-B relatiu a Incompliments en la tramesa de la documentació del Compte general per part dels ajuntament, exercicis 1996- 2000. I perquè així consti i tingui els efectes que corresponguin, signo aquest certificat, amb el vistiplau del síndic major en funcions. Barcelona, 15 de maig de 2002 Jaume I, 2-4 08002 Barcelona Telèfon 93 270 11 61 Fax 93 270 15 70 SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 13/2002-B ÍNDEX ABREVIACIONS ........................................................................................ 7 1. INTRODUCCIÓ..................................................................................... 9 1.1. OBJECTE I ABAST ........................................................................... 9 1.2. METODOLOGIA .............................................................................10 1.3. ELS INFORMES ANUALS DEL COMPTE GENERAL DE LES CORPORACIONS LOCALS ......................................................................................12 2 FISCALITZACIÓ REALITZADA ..............................................................13 2.1. ACTUACIÓ I SITUACIÓ PRÈVIA DELS AJUNTAMENTS OBJECTE D’EXAMEN.........13 2.2. SITUACIONS OBSERVADES EN CADA MUNICIPI ........................................14 2.2.1. Ajuntament de l’Albagés ................................................14 2.2.2. Ajuntament d’Albanyà....................................................15 2.2.3. Ajuntament d’Alcanó .....................................................16 2.2.4. Ajuntament d’Arbeca .....................................................16 2.2.5. Ajuntament d’Aspa........................................................17 2.2.6. Ajuntament de Bausen ...................................................17 2.2.7. Ajuntament de Bigues i Riells ..........................................18 2.2.8. Ajuntament de Bonastre .................................................18 2.2.9. Ajuntament de Carme ....................................................19 2.2.10. Ajuntament de Castell de Mur.........................................19 2.2.11. Ajuntament de Collsuspina .............................................20 2.2.12. Ajuntament de la Febró ..................................................20 2.2.13. Ajuntament de Lles de Cerdanya .....................................21 2.2.14. Ajuntament de Marganell................................................21 2.2.15. Ajuntament del Montmell................................................22 2.2.16. Ajuntament d’Osor ........................................................22 2.2.17. Ajuntament de Pontós....................................................23 2.2.18. Ajuntament de Riumors ..................................................23 2.2.19. Ajuntament de Rupit i Pruit.............................................24 2.2.20. Ajuntament de Sales de Llierca .......................................24 2.2.21. Ajuntament de Sanaüja ..................................................25 2.2.22. Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga............................25 2.2.23. Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga ...........................26 2.2.24. Ajuntament de Sant Martí Vell ........................................26 2.2.25. Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià ...............................27 2.2.26. Ajuntament de Sant Pere Sallavinera................................28 2.2.27. Ajuntament de Santa Llogaia d’Àlguema ..........................28 2.2.28. Ajuntament de Santa Maria de Besora..............................29 2.2.29. Ajuntament de Terrades .................................................30 2.2.30. Ajuntament de Torrebesses ............................................30 5 SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 13/2002-B 2.2.31. Ajuntament de la Vajol ...................................................31 2.2.32. Ajuntament de Vallbona d’Anoia .....................................31 2.2.33. Ajuntament de Vilamaniscle............................................32 2.2.34. Ajuntament de la Vilella Alta...........................................32 2.3. ASSISTÈNCIA DELS ENS SUPRAMUNICIPALS............................................33 2.4. SITUACIÓ FINAL ............................................................................36 3. CONCLUSIONS...................................................................................38 3.1. OBSERVACIONS ............................................................................38 3.2. RECOMANACIONS..........................................................................42 4. TRÀMIT D’AL·LEGACIONS...................................................................45 6 SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 13/2002-B ABREVIACIONS DAFHL Decret 94/1995, de 21 de febrer, d’assignació de funcions en matèria d’hisendes locals als departaments de Governació i d’Economia i Finances DGAL Direcció General d’Administració Local ICAL Instrucció de comptabilitat per a l’Administració local ICALS Instrucció de comptabilitat del tractament especial simplificat per a entitats locals d’àmbit territorial amb una població inferior a 5.000 habitants LMRLC Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya LOCC Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya LRHL Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals LSC Llei 6/1984, de 5 de març, de la Sindicatura de Comptes, modificada per la Llei 15/1991, de 4 de juliol 7 SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 13/2002-B 1. INTRODUCCIÓ La Sindicatura de Comptes de Catalunya, com a òrgan extern de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic de Catalunya, emet el present informe arran de les funcions que li són encomanades en l’article 2 de la Llei 6/1984, de 5 de març, de la Sindicatura de Comptes, modificada per la Llei 15/1991, de 4 de juliol (LSC). El sector públic de Catalunya se circumscriu, en aquest cas, a l’àmbit local, en concret als ajuntaments com a corporacions locals compreses dins l’article 5 de la LSC. La fiscalització practicada ha tingut el seu origen en la iniciativa de la Sindicatura de Comptes, d’acord amb l’article 2.1 de les seves normes de règim interior, així com amb l’execució del Pla anual de treball de l’exercici 2001 i com a continuació dels informes precedents fets en el mateix sentit1 que el present. 1.1. OBJECTE I ABAST L’objecte d’aquest treball ha estat analitzar i explicar els motius i les possibles causes de l’incompliment reiterat de l’obligació de retre els comptes anuals a la Sindicatura per part d’un reduït nombre d’ajuntaments. Els ajuntaments, d’acord amb l’article 9 de la Llei 15/1991, han de retre els comptes de cada exercici, directament a la Sindicatura de Comptes, abans del 15 d’octubre de l’any següent al del tancament de l’exercici, perquè aquesta pugui formar i unir el Compte general de les Corporacions locals, el qual ha de ser conegut pel Parlament. Cal tenir en compte que l’article 502.2. del Codi penal contempla com a obstaculització a la investigació dels òrgans de control de les comunitats autònomes el fet de negar-se o dilatar indegudament la tramesa dels informes que aquests els sol·licitin. Per tant no es tracta de fiscalitzar els comptes anuals d’aquests ajuntaments sinó d’analitzar per què s’han produït els incompliments, esmenar-ne les causes en el cas que sigui possible i determinar quines són les previsions futures per tal que no es tornin a repetir. 1. Informe B-08/92-F, sobre la tramesa dels comptes generals dels pressupostos municipals a la Sindi- catura, període 1988-1990; Informe 09/94-B sobre la tramesa dels comptes municipals a la Sindicatura, període 1988-1992; Informe 16/96-B sobre la tramesa dels comptes municipals a la Sindicatura, període 1992-1994, i Informe 47/1998-B sobre els incompliments en la tramesa de la documentació del Compte general per part dels ajuntaments, exercicis 1988-1996. 9 SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA — INFORME 13/2002-B El treball efectuat ha de permetre formular unes observacions així com unes recomanacions i mesures a emprendre per tal de millorar la gestió econòmica, financera i comptable, i també la corresponent prestació de serveis, d’acord amb el que estableixen els articles 2 i 7 de la LSC. Les recomanacions van adreçades, principalment, als ajuntaments, però també a les entitats locals supramunicipals afectades (Consells comarcals i Diputacions), a l’Administració de la Generalitat i també al Parlament de Catalunya. L’abast subjectiu de l’informe el componen un total de 34 ajuntaments (d’entre ells un major de 5.000 habitants segons els diferents padrons municipals de l’any 2000) que a
Recommended publications
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Barcelona
    Desplegament 2019-2021 demarcació de Barcelona Cristina Campillo i Cruellas – Generalitat de Catalunya Vicenç Izquierdo Camon – Diputació de Barcelona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2019-20 2 Desplegament 2019-2020 (I) Queixans Amb els desplegaments efectuats durant els anys 2019 i 2020, a data d’avui Bagà es disposa de la següent infraestructura de xarxa a la demarcació de Barcelona: Llegenda: Prats Lluçanès Xarxa existent Gencat (cable propi) Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Súria Xarxa desplegada per la DIBA + estesa de cable XOC 2019-2020 Castellterçol Sant Quirze Safaja Cardona Calendari de recepció darreres obres SPD: • Castellterçol – Moià: 31/12/2020. • Bagà – Queixans: 31/12/2020 • Súria – Solsona: 31/01/2021 A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2019-2020 (II). Instruments de comercialització. Queixans Llegenda: Xarxa existent Gencat (cable propi) Bagà Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Xarxa desplegada per la DIBA + Estesa de cable XOC 2019-2020 Instruments de comercialització: Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb Súria bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. Castellterçol Sant Quirze Safaja • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/
    [Show full text]
  • Rutes Guiades 2016 Marxa Nòrdica Itineraris Per Conèixer Millor El Parc
    © Àngel Marginedas Rutes guiades 2016 Marxa nòrdica Itineraris per conèixer millor el parc La marxa nòrdica és una pràctica esportiva aeròbica, saludable i apta per a tots els públics, independentment de l’edat i la forma física. Consisteix a caminar amb l’ajuda de bastons similars als utilitzats en l’esquí. Des del Parc del Castell de Montesquiu es dóna impuls a aquest projecte. Les rutes passen pels municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora, Vidrà, Sant Vicenç de Torelló, Orís i Torelló. L’objectiu pricipal dels recorreguts és descobrir racons singulars de la vall del Ges, Orís i Bisaura i de l’EIN Serres de Milany – Santa Magdalena – Puigsacalm – Bellmunt. Totes les sortides es fan en diumenge al matí. La distància dels itineraris varia entre 8 i 13 km, tenen una durada de 3 a 4 hores. Aquest programa és gestionat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, en el marc del conveni de cooperació i col·laboració entre la Diputació de Barcelona, el Consorci i l’Ajuntament de Montesquiu, relatiu a les tasques d’informació de l’equipament cultural i centre de recursos del castell de Montesquiu. 2 Informació general Preu per sortida: 4 euros. Inscripció prèvia imprescindible a: www.turisme.gesbisaura.cat Places limitades Requisits: cal dur calçat i roba còmodes, aigua i esmorzar. Si no teniu bastons específics de marxa nòrdica, nosaltres us en proporcionarem. Hora de trobada per a totes les sortides: 8.15 h, pels que no han fet mai marxa nòrdica 8.45 h, pels que ja han fet marxa nòrdica.
    [Show full text]
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona
    Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona Las comarcas de L’Anoia, El Bages, El Moianès y Osona conforman Paisatges Barcelona, marca turística situada en el centro de Cataluña pero decantada ligeramente hacia levante y el norte, por lo que estas tierras, especialmente las comarcas de Osona y El Bages, han sido bautizadas popularmente como «el corazón de Cataluña». Patrimonio, historia y naturaleza en el corazón del país www.barcelonaesmoltmes.cat La centralidad es lo que une las cuatro comarcas, unas tierras de interior a medio el turismo como uno de los sectores más dinámicos de Cataluña, esta situación camino de todo, equidistantes de Barcelona, de la costa y de los Pirineos, lejos también les otorga un sello particular: Paisatges Barcelona es la patria del turismo y cerca a la vez. La estructura actual de Osona, El Bages, L’Anoia y El Moianès rural, de las masías reconvertidas en alojamientos para el disfrute, la tranquilidad es herencia de los tiempos medievales, en los que agricultores y comerciantes y el descanso de aquellos que quieren «desconectar». Nos encontramos con refugiados en las montañas prepirenaicas, por temor a las incursiones de los un territorio variado, con las llanuras de Vic, El Bages y L’Anoia y las mesetas sarracenos, volvieron a repoblar las tierras una vez pasado el peligro, bajo la de El Moianès, pero también con singulares y emblemáticas elevaciones, como protección de los condes catalanes y la Iglesia. Cierto es que durante muchos el macizo de El Montseny o Montserrat. El resultado no puede ser otro que una siglos las cuatro comarcas han vivido más bien de espaldas entre sí —las vías flora y una fauna también diversa.
    [Show full text]
  • Prise En Compte De L'historique Des Feux Dans La Planification DFCI
    Séminaire sur le retour d’expérience en matière prévention des incendies de forêts dans la zone Méditerranéenne 17-18 novembre 2016 Prise en compte de l’historique des feux dans la planification DFCI Núria Nadal Salellas Forestal Catalana SA [email protected] Planifications dans les massifs: les PPP > Planifier pour défense contre les Gros Incendies (GIF) > Échelle de massif - 34 PPP (10.000-70.000 ha) Objectifs > Diminuer la probabilité d’avoir un GIF > Opportunités pour les éviter ou en réduire la surface > Planifier des actions - priorité. 34 massifs en risque > Cadre de décision pour les investissements de tous les acteurs du territoire Le projet transfrontalier PRINCALB Incendies transfrontaliers: projet européen INTERREG Historique des feux: utilités Diagnostique du type incendie dans chaque massif méteo Calendrier et fréquence des incendies Stratégie de la planification de la DFCI et de la lutte Lieux de passage: sautes de feu, couloirs Incendie théorique (“ Incendi de disseny ”) tramuntana Métodologie > Étude de la topographie – alinéation relief - vent marinada > Étude de la météo Vents de Portbou > Étude historique des feux – données officielles depuis 1968 Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Classification des incendis selon la météorologie générale Type météo synoptique Classification Incendies systématique (Service prévention des Incendies) Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Incendies de tramontane Surface brûlée massif Albères par groupe
    [Show full text]
  • I-Mapa Informatiu Nov 2014.Cdr
    s e r l o o H n s a r e o l M j l e a e d M d a a c ç ç r a a l a l P P P Transport Públic VILAFANT Les primeres notícies sobre Vilafant daten del 1017 en una butlla del Papa Benet VIII a favor de Llistat de línies i horaris del transport públic (Fisersa, l'abadia de St Esteve de Banyoles. El nom de vila es considera una supervivència romana Teisa, Estarriol, TGV-AVE...) de Vilafant i el seu entorn suposadament continuació del poblat ibèric descobert dins el terme municipal en el paratge de a www.vilafant.com/mobilitat.php ó l Palol Sabaldòria. Tant en el s.XI com en el XII, el nom del poblat apareix en diverses ocasions l e à s d s r canviant des de Villa Fedant, Villadefant , Villafedanco fins a l'actual Vilafant. El nucli històric o o web transport públic p R s'estendria a la banda sud de l'església parroquial en direcció a la Plaça Major, on hi ha l'arbre m E x i de la Llibertat plantat el 1904. a Contactes d’interès L'església parroquial està dedicada a St Cebrià i apareix documentada des del 1193 en un B testament de Ramon de Vilafant. És d'estil romànic però fou ampliada i reformada durant el Llistat actualitzat i complet a segle XVIII. És una construcció de nau rectangular sense absis destacat. La porta és www.vilafant.com/dadescontate.php neoclàssica amb un arc rebaixat al damunt de la qual hi ha un petit rosetó.
    [Show full text]
  • Fires, Festes I Mercats Més Destacats D'osona
    Fires, festes i mercats més destacats d’Osona GENER • Manlleu: Badanadal • Sant Pere de Torelló: Fira de Sant Sebastià • Santa Eugènia de Berga: Festa del Tonis • Taradell: Festa de Sant Antoni Abat FEBRER • Centelles: Cau de bruixes i Mercat màgic • Perafita: 1r diumenge, Festes i Fires de la Candelera. • Torelló: Carnaval Terra Endins • Vic: Dijous Llarder MARÇ • Balenyà: Dilluns de Pasqua Florida, Fira de l'Aplec dels Ous (març o abril) • Muntanyola: Festa de l'arbre • Sant Bartomeu del Grau: Fira de Natura i Muntanya • Sant Julià de Vilatorta: caramelles del Roser • Santa Maria de Besora: Mercat medieval • Vic: Fira Slot Clàssic ABRIL • Roda de Ter: Fira de la Llavor • Santa Eulàlia de Riuprimer: Aplec de Sant Sebastià • Tona: Tona és Fira • Vic: Mercat del Ram i Làctium MAIG • Alpens: Fira del Jovent i trobada de forjadors. • Balenyà: Fira de la cervesa • L'Esquirol: Cabrerès BTT • Les Masies de Voltregà: Ruta de les Ermites (BTT) • Manlleu: Fira Circ • Olost: Fira de Santa Creu de Jutglar • Sant Julià de Vilatorta: Fira del Tupi • Tona: Festival Internacional de Màgia JUNY • Alpens: Cursa Tres Comarques • Centelles: Fira de la Ratafia • Tona: Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell • Vilanova de Sau: Fira d’Herbes Remeieres JULIOL • Manlleu: Llunes del Ter • Prats de Lluçanès: Fira de Sant Jaume • Roda de Ter: Fira del Pescador • Torelló: Festus: Festival d’Arts al Carrer. AGOST • Manlleu: Llunes del Ter i Festa del Serpent • Santa Eulàlia de Riuprimer: Festa del Segar i el Batre • Taradell: Festa del Toca-Sons. Mercat Medieval • Vic: Fira d'Antiguitats SETEMBRE • Calldetenes: Fira de la Mercè • Manlleu: Festa del Porc i la Cervesa • Sant Agustí de Lluçanès: Fira de l’Hostal del Vilar • Vic: Mercat de Música Viva OCTUBRE • Montesquiu: Fira de la Nou • Orís: Mercat de la Patata del Bufet • Sant Quirze de Besora: Fira del Tast del Bisaura • Santa Eulàlia de Riuprimer: Fira del Fredolic • Seva: Festa del Bolet • Tavèrnoles: Fira de Sant Galderic • Viladrau: Fira de la Castanya.
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Passejades Per Osona Promenades Par Osona Passejades Per Osona
    www.osonaturisme.cat Passejades per Osona Promenades par Osona Passejades per Osona Caminar és una bona manera de conèixer i gaudir d’Osona Marcher est une bonne manière de découvrir et de se délecter d’Osona i de la diversitat del seu paisatge: la Plana de Vic i el riu ainsi que de la diversité de son paysage : la Plaine de Vic et le fleuve Ter envoltats de muntanyes i territoris tan suggerents com Ter, entourés de montagnes et de territoires aussi évocateurs que le el Gesbisaura, el Montseny, el Lluçanès o les Guilleries- Gesbisaura, le Montseny, le Lluçanès ou les Guilleries-Savassona. Mettez Savassona. Calceu-vos les sabates de caminar, escolliu una vos chaussures de marche, choisissez une destination et mettez-vous proposta i poseu-vos en marxa. Salts d’aigua espectaculars; en route. Des chutes d’eau spectaculaires ; des ermitages et des églises ermites i esglésies; masies humils i imponents cases ; d’humbles fermes et d’imposantes maisons de maître ; des grottes et pairals; coves i balmes; llegendes i històries de bandolers; des cavernes ; des légendes et des histoires de brigands ; des forêts de boscos de faigs i roures; rius i rieres amb les seves hêtres et de chênes ; des fleuves, des rivières et des torrents entrecoupés rescloses, canals, molins i fàbriques; camins ombrívols i de barrages, de canaux, de moulins et d’usines ; des chemins ombragés paisatges de sobte oberts a la plana emmarquen el nostres et des paysages qui s’ouvrent soudainement sur la plaine, parsèment camins. Aquí trobareu vint-i-dues propostes diferents, una nos chemins.
    [Show full text]
  • Mapa CAT-ES Turístic Del Bages 2019
    CAMINS I ITINERARIS TEMÀTICS TOP TURÍSTICS ENOTURISME POBLES AMB ENCANT MEDIEVAL CAMINOS E ITINERARIOS TEMÁTICOS TOP TURÍSTICOS ENOTURISMO PUEBLOS CON ENCANTO MEDIEVAL Camí català de Sant Jaume 470 km • Muntanya i monestir de Montserrat • Artium, Artés • Mura • Castelladral (Navàs) EL BAGES, • Abadal, Santa Maria d’Horta d’Avinyó • Talamanca • Les Torres de Fals Camí Ignasià 655 km • Monestir de Sant Benet de Bages (Fonollosa) VIU EL PLAER DE DESCOBRIR-LO • Cardona: muntanya de sal i castell de Cardona • Heretat Oller del Mas, Manresa • Rajadell Camí Oliba 200 km • Celler el Molí Collbaix, Manresa • Santpedor • Salelles (Sant Salvador VIVE EL PLACER DE DESCUBRIRLO • Manresa de Guardiola) Canal medieval de la Séquia 26 km • Celler Les Acàcies, Avinyó • Súria • Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac • Cardona • Rocafort i pobles de Mura i Talamanca • Celler Sanmartí, Sallent (el Pont de Vilomara) • Tines de la Vall del Flequer, el Pont de Vilomara i Rocafort • Tines dels Manxons, Callús OLEOTURISME • Celler Grau i Grau, Castellfollit del Boix OLEOTURISMO othom que vulgui conèixer Catalunya i • Oli Migjorn, Navàs • Celler el Molí Collbaix, Tl’entorn rural de Barcelona ha de passar pel • Obaga de l’Agneta, Manresa Bages. No us podeu perdre elements de visita Manresa • Abadal, Avinyó obligada, com la muntanya de Montserrat, • El Molí del Mig, Mura • Oller del Mas, Manresa el castell i la muntanya de sal de Cardona, el el Remei Sant Feliu monestir de Sant Benet o Manresa, la capital de 677 Sasserra PAISATGES NATURALS ON PASSEJAR la comarca. Indrets únics i emblemàtics que són PAISAJES NATURALES DONDE PASEAR el punt de partida per descobrir una terra encara • Aiguamolls de la Bòbila, • Turó del Collbaix, Sant desconeguda per a molts.
    [Show full text]